A Itàlia les JMJ són una cita gairebé obligada en l’agenda dels joves que viuen la seva fe en el si de les comunitats cristianes. Així s’entén que la seva presència en aquestes trobades amb el Papa sigui una de les més nombroses. En els Dies d’Acollida a Catalunya, els italians van ser també de les delegacions que més es van fer veure. De la petita diòcesi d’Ivrea, al nord d’Itàlia, van arribar el 12 d’agost a Barcelona camí de la JMJ un grup de 160 pelegrins amb el seu bisbe al capdavant. El jove Silvio, semi-narista de 23 anys, ens explicava que va a la seva segona JMJ amb una gran il·lusió: «M’agradaria que aquesta JMJ fos ocasió per sentir l’Església viva, una experi-ència concreta d’Església i rebre paraules que ens permetin viure amb il·lusió durant tot l’any.» Perfectament uniformats, com és costum en la delegació italiana —sempre tan fidel a la seva passió per la moda—, els italians acostumen a destacar pel seu entusiasme i expressivitat sense complexos. De ben segur que el papa Benet XVI serà a Madrid l’objec-tiu principal dels seus víctors i cançons. «El Papa —assegura Silvio— sabrà trobar les paraules justes per encoratjar-nos i confirmar-nos en la fe, per posar-nos en camí en el seguiment de Jesús.

2121 agost 2011

Testimonis

Camí de la JMJ - Dies d’Acollida a les Diòcesis

Trenta-sis joves de la comunitat xinesa de París van recordar amb la seva presència a Barcelona la valentia i coratge amb què molts cristians viuen arreu del món la seva fe enmig de la persecució. Van a Madrid amb desig ardent de conèixer altres realitats d’Església i de compartir amb joves d’arreu del món la seva experiència de fe, a mig camí entre Europa i Àsia. Lina, la responsable del grup i estudiant de màster a la capital francesa, es mostrava fascinada al Fòrum, després de la missa que va aplegar 40.000 joves, de la vitalitat i l’entusiasme amb què pot viure’s la fe. En trobades com aquestes, els xinesos, normalment més tímids i reservats, desperten la seva vessant més entusiasta i amb els seus víctors i aclamacions es converteixen en un dels grups més estimats. «És tan bonic poder ser aquí! —exclama Lina—. No sabeu la gràcia que és poder expressar la teva fe lliurement, sense pro-hibicions, i poder evangelitzar i convidar tothom a la pregària!»

Testimonis per a l’esperança camí de la JMJ

Testimonis recollits per Samuel GutiérrezFotos: S.G. / A.C.

Procedents de la llunyana Sud-àfrica, concretament de la diòcesi de Port Elisa-beth, un grup de 25 pelegrins, amb edats compreses entre els 16 i els 60 anys, van fer escala del 12 al 15 d’agost a Santa Coloma de Gramenet abans de diri-gir-se a Madrid per a la trobada amb el Papa. Malgrat el cansament i les altes temperatures, l’alegria i el bon humor no abandonaven ni un instant els seus rostres, així com el ritme als seus cossos en ser rebuts per l’Acollida de Barcelona al so del Waka-Waka. Tot un espectacle i testimoni de la fe africana, tan vital, tan joiosa, tan plena d’esperança malgrat les dificultats… El jove Gerardo, la gairebé 17 anys, confessava el desig de viure una JMJ que l’ajudi a créixer en el fe. Giselle, la coordinadora del grup, així ho espera també i no deixa d’aprofitar cada ocasió favorable per encoratjar els més joves a submergir-se en una gran experiència de fe. «La nostra és una fe molt alegre i festiva —explica Giselle—, molt ballada i cantada, però també molt espiritual, que li agrada viure cada instant de la vida com a possibilitat per trobar-se amb Déu.»

Després de la celebració el 2005 de la Jornada Mundial de la Joventut de Colònia —en la qual s’estrenava com a papa Benet XVI—, la delegació germànica a les JMJ creix convocatòria rere convocatòria. A Madrid, amb escala abans a Catalunya, els alemanys van fer sentir la seva veu, tot i que, també cal dir-ho, sense l’ardor i la passió dels llatins. En els Dies d’Acollida a les Diòcesis, una expedició de 174 joves de l’arquebisbat de Ratisbona, al sud d’Alemanya, a Baviera, on també va néixer Benet XVI, va ser acollida calorosament a Sant Feliu de Llobregat. «Ens ha sorprès molt l’hospitalitat amb què ens han rebut a Catalunya —explica el P. Thomas Helm, delegat de Joventut de la diòcesi—. Més enllà de les importants diferències culturals i idiomàtiques, des del primer moment no ens hem trobat amb estrangers o estranys, sinó amb amics i germans.» La missa del Fòrum va representar, per al P. Thomas, una gran festa de la fe, avantsala de la que el 21 d’agost el Sant Pare Benet XVI, «el seu» Papa, presidirà a Cuatro Vientos davant de més d’un milió i mig de persones, segons preveu l’organització.

De Damasc, la capital de Síria, pertanyents al Patriarcat Melquita, van passar per Catalunya rumb a Madrid un grup de 35 joves sirians amb l’Abuna Hanna al capdavant. Arribaven a Espanya amb un objectiu clar: pregar per la pau al Pròxim Orient i per la situació absolutament deplorable que viuen molts cristians en aquests països. No és aquest darrer, però, el seu cas, ja que a Síria els cristians poden practicar la seva fe lliurement. «Ens cal la pau —exclama l’Abuna Hanna—. La convivència entre cristians i musulmans ha de ser possible, però per a això cal un context de pau.» I afegeix: «Som un sol poble, encara que tinguem creences diferents. Implorem plegats a Déu perquè ens doni la pau que tant necessitem.» Per a la minoria que és la comunitat cristiana de Síria, la JMJ és una ocasió privilegiada per ampliar horitzons i fer experiència de la universalitat de l’Església. «És una cosa meravellosa —reconeix el sacerdot de Damasc—, impressionant, ja vaig ser a Colònia i tenia ganes de repetir-la.»