La Festa de Benvinguda acaba amb gran èxit de participació ideixa els caps preparats per a enfrontar-se alsprimers exàmens

vingutsBEN

7 de novembre del 1997 número 14

La Universitat aprofita el format electrònic per a difondre la investigació

3Tesis i tesines encederom 3

5

Noves titulacionsper al curs 98/99

Sociologia, Periodisme, Turisme, Ciències Ambientals,Logopèdia, Ciències Actuarials i Financeres, Humanitats,

Psicopedagogia, Ciències i Tècniques Estadístiques

Beques per a estudiar a Alemanya

Les convoca: Ambaixada de laRepública d’Alemanya. ServeiAlemany d’Intercanvi Acadèmic.Dirigides a: Titulats superiors a partir de l’1 d’octubre del 1996.Dotació: Entre 1.000 i 17.000 DMmensuals, borsa de viatge, despesesde llibres, etc.Termini de sol·licitud: 21 denovembre del 1997.Més informació: Són 10 bequesper al curs 98-99 en qualsevol campd’estudi excepte el de la música.Més informació a l’ambaixada.

Ajudes per a realitzar tesis i tesines en valencià

Les convoca: Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València.Dirigides a: Llicenciats que defensen la tesi de llicenciatura o latesi doctoral en valencià a laUniversitat de València. En quedaran exclosos els adscrits alDepartament de Filologia Catalana. Dotació: Fins a un màxim de25.000 pessetes per a les tesis dellicenciatura i de 50.000 per a lestesis doctorals.Termini de sol·licitud: Fins al 31de juny del 1998.Més informació: SNL, carrerd’Arts Gràfiques, número 13.Telèfon: 386 47 84.

Beques predoctorals i postdoctorals per a projectes d’investigació

Les convoca: Beques CSIC-Fundació Bancaixa.Dirigides a: Titulats superiors que hagen acabat els estudis el 1993o posteriorment i que acrediten tutoria d’un investigador del CSIC.Dotació: 110.000 pessetes mensualsmés taxes de tercer cicle.Duració: 1 any.Termini de sol·licitud: Fins al 17de novembre del 1997.Més informació: A la Fundació,plaça de Tetuan, 23, i en el BOE del18-10-97.

Beques d’estudi per a mutualistes

Les convoca: Ministeri per a lesAdministracions Públiques.Dotació: Màxima entre 60.000 i70.000 pessetes.Lloc: Espanya.Termini de sol·licitud: 30 denovembre del 1997.Més informació: En el BOE del 19 dejuny del 1996.

Beques per a cursos d’alemany

Les convoca: Ambaixada de laRepública d’Alemanya.Dirigides a: Titulats superiors quetreballen en una universitat

espanyola o estudiants de l’últimcurs, menors de 33 anys.Duració: De juny a octubre.Dotació: 5.100 DMLloc: Instituts Goethe.Termini de sol·licitud: Fins al 12de desembre del 1997.Més informació: A l’Ambaixada. Caltenir el nivell G1 d’alemany.

Ajudes i borses de viatge

Les convoca: Ministeri de Sanitat i de Consum.Dotació: Segons l’acció a realitzar.Termini de sol·licitud: 31-12-1997.Més informació: En el BOE del 2-11-96. Veure el tercer punt de la convocatòria on s’especifica el nombre de sol·licitants. Poden demanar-se durant tot l’any, però és preferible amb tres mesos d’antelació.

Ajudes per a l’edició il’elaboració de textos científics

Les convoca: Ministeri d’Educaciói de Ciència.Dirigides a: Personal docent i investi-gador i entitats públiques i privades.Objecte: Facilitar l’edició de textoscientífics en el marc del PlaNacional d’Investigació Científica.Dotació: Segons els criteris d’avaluació i el pressupost del projecte presentat.Termini de sol·licitud: Fins al 30de novembre del 1999.Més informació: En el BOE de l’1de febrer del 1996.

ofertes

beques cursosCAP (Curs d’Aptitud Pedagògica)

Dirigit a: Titulats superiors quehagen realitzat el depòsit del títolcorresponent.Durada: Inici de les classes teòriquesel 15 de gener; de la fase pràctica del16 de febrer al 30 d’abril.Preinscripció: Entre el 3 i el 14 denovembre.Preu: 21.881 pessetes.Informació: Servei de FormacióPermanent. C/Amadeu de Savoia, 14;tf.: 362 00 61. Resolució del 27 d’octubre del 1997 (DOGV, 29-X-97).

Diploma d’actualització en Dret del Treball

Organitza: Universitat de València.Departament de Dret del Treball i dela Seguretat Social.Dirigit a: Llicenciats en Dret i diplomats en Treball Social oRelacions Laborals (o d’altres titulacions si s’acredita experiènciaen el tema). Preu: 85.000 pessetes.Horari i lloc: Dilluns i dimecres de16:15 a 20:45. Gener 1998-maig1998 (111 hores).Informació: Fundació Universitat-Empresa. Plaça de l’Ajuntament, 19-1 (351 06 63); http://fuev.adeit.uv.esE-mail-nanda.requena auv.es La preinscripció és fins al 14 denovembre del 1997.

Diploma d’Oncologia Ginecològica

Organitza: Departament de Pediatria,d’Obstetrícia i de Ginecologia/HospitalGeneral Universitari.Dirigit a: Llicenciats en Medicina i Cirurgia.Preu: 60.000 pessetes.Preinscripció: Fins al 14 de novembre del 1997.Data de realització: Gener del 98 ajuny del 98 (100 hores).Més informació: FundacióUniversitat-Empresa de València.Plaça de l’Ajuntament, 19-1 (351 0663).

Diploma de Fisioteràpia en Gerontologia i Geriatria

Organitza: Escola Universitària de Fisioteràpia.Preu: 78.000 pessetes.Preinscripció: Fins al 14 de novembre del 1997.Data de realització: Desembre1997-abril 1998 (130 hores).Divendres, de 16 a 21 hores, i dis-sabtes de 9 a 14 hores.Més informació: FundacióUniversitat-Empresa de València. Plaçade l’Ajuntament, 19-1 (351 06 63).

Curs d’introducció al cinema

Organitza: Servei d’Extensió Universitària. Dirigit a: Estudiants i interessats.Preu: 10.000 pessetes per als estudiants universitaris i 15.000 per a la resta del públic.Data de matrícula: Fins al 19 denovembre del 1997.Data de realització: Del 21 denovembre del 1997 al 27 de marçdel 1998. 21 i 28 de novembre, 5, 12,19 de desembre, 6, 13, 20 i 27 defebrer; 6, 13, 27 de març, de 17 a 21hores.Durada: 64 hores.Lloc: Carrer d’Arts Gràfiques, número 12, segon pis.Més informació: Al Serveid’Extensió Universitària.

Curs sobre salut i esport

Organitza: Servei d’Educació Físicai d’Esports. Universitat de València.Dirigit a: Estudiants universitaris, llicenciats, diplomats i interessats.Durada: Del 24 al 28 de novembredel 1997.Data de sol·licitud: Fins al 16 denovembre del 1997.Preu: 10.000 pessetes per als membres de la comunitat universitària i 15.000 per a la resta del públic.Més informació: Al Serveid’Educació Física i d’Esports (398 32 33). C/Menéndez y Pelayo,19.

Curs sobre la Universitat sota el franquisme

Organitza: Patronat Cinc Segles.Universitat de València.Dirigit a: Interessats.Data de sol·licitud: Fins al 14 denovembre del 1997.Data de realització: Del 17 al 19 denovembre del 1997. Preu: Entrada lliure.Lloc: Carrer d’Arts Gràfiques, número 13, segon pis.Més informació: És un curs convalidable per 2 crèdits de lliureelecció per a estudiants de laUniversitat de València.

Taller de tècniques artístiques

Organitza: Servei del PatrimoniCultural. Universitat de València.Dirigit a: Estudiants i llicenciats universitaris.Data de sol·licitud: Fins al 5de desembre del 1997. Data de realització: Del 12 al 13 denovembre del 1997.Preu: 12.000 pessetes.Més informació: FundacióUniversitat-Empresa de València. Plaçade l’Ajuntament, 19-1 (351 06 63).

2

La Universitat de Valènciapublicarà en els pròxims mesosun cederom amb les memòriesd’investigació de tots els seusdepartaments i instituts delsdarrers tres cursos, 94-95-96.Posteriorment, aquesta immensabase de dades s’incorporarà aInternet des d’on qualsevol inter-nauta podrà consultar-la.

El nou format permetrà trobarfàcilment totes les tesis docto-rals, tesines, articles, ponències,llibres i monografies que els

diversos departaments i institutsd’investigació de la Universitathagen realitzat. Els usuaris hipodran trobar la informació quebusquen a partir de qualsevolparaula que aparega en aquestsdocuments.

El nou sistema substituirà l’an-terior, imprés en paper a manerade catàleg, que segons el vice-rector d’Investigació, Juli Peretó,“era totalment inoperant”, ja queel seu índex només estava orde-nat per departaments i era molt

difícil trobar-hi el que es buscava.El cederom serà compatible per

a Mac i PC i es facilitarà a totsaquells investigadors que elsol·liciten.

Ajudes a la investigació

Un any més, la Universitat haconcedit als seus instituts idepartaments les ajudes a lainvestigació, avaluades enguanyen 126 milions de pessetes, un1% més que el curs passat. Elsdepartaments rebran prop de 105milions, i els deu instituts d’in-

vestigació de la Universitat untotal de vint. D’entre ells, l’Ins -titut de Física Corpuscular,

l’IFIC, és el que més fons harebut, seguit del d’EstudisDocumentals i d’Història sobrela Ciència. L’Institut d’Eco -nomia Internacional rebrà mésde tres milions de pessetes en elprimer any que sol·licita l’ajuda.

Mentre que l’ajuda destinadaals departaments s’ha mantingutmés o menys estable en elsdarrers anys, les ajudes als insti-tuts d’investigació han anat aug-mentat d’acord amb la políticade la Universitat de promocionaraquests ens perquè treballen perla investigació punta.

La Universitat de Valènciadestina íntegrament aquestaquantitat als seus investigadors,des que el 1992 el Ministerid’Educació i de Ciència deixarad’aportar un percentatge peraquest concepte.

REDACCIOLa Universitat de València

oferirà nou noves titulacions elcurs 1998/1999. La petició d’au-torització ha estat tramesa a laConselleria de Cultura, d’Edu -cació i de Ciència amb data de30 d’octubre, un dia abans detancar-se el termini previst enel Decret 252/1997, publicat enel DOGV del 26 de setembre.D’aquesta manera, els estu-diants es trobaran l’any que veamb una oferta més completa.En concret, es pretenen implan-tar les diplomatures de Turismei de Logopèdia, les llicenciatu-res de segon cicle Sociologia iPeriodisme i les llicenciaturesde Ciències i TècniquesEstadístiques, Humanitats,Ciències Actuarials i Finan ceres,Ciències Ambientals i, final-ment, Psico pedagogia.

La Universitat ha seguit finsara una política molt restrictivaquant a la implantació de nousplans d’estudi. S’ha limitat,d’una banda, a la posada en fun-cionament de títols transformatsi, d’altra, a la implantació de lli-cenciatures, sobretot de segoncicle, que en realitat substituïenantigues especialitats. Tambés’han implantat diplomaturesque milloraven la utilització derecursos docents d’algunsdepartaments i que responien anecessitats formatives claramentdesateses fins a hores d’ara.

En el curs 1996/1997 s’haacabat el procés d’implantacióper a la major part dels nousplans, amb l’excepció de

Farmàcia i de Medicina, queencara no han estat transformatsa la Universitat.

Durant les últimes dècades,el principal problema dels estu-diants era disposar d’una plaçauniversitària, independentmentde la titulació on es trobara.Tanmateix, el nombre de per-sones que accedeixen a laUniversitat s’ha estabilitzat perraons demogràfiques, com hodemostren les xifres dels darrerstres anys. Per tant, la qüestió araés tenir una oferta suficientmentdiferenciadora com perquè cadacandidat puga accedir al títol delseu interés o, almenys, a algunque siga afí.

La situació ideal –on cada can-didat troba una titulació del seu

interés– podria estar pròxima enla major part dels estudis, excepteen les titulacions de Ciències dela Salut, si no es modificava latendència actual, on la demandamultiplica per cinc l’oferta. Peròtambé poden sorgir problemes enalgunes titulacions que presen-ten una creixent demanda, comara algunes enginyeries tècniquesi en les llicenciatures relaciona-des amb la informació.

La Universitat implantarà lli-cenciatures només de segon cicle(Sociologia i Periodisme) amb lafinalitat de reorganitzar l’ofertai donar una segona oportunitat detriar a estudiants que es troben entitulacions que no són les que mésels interessaven.

Altres estudis s’implantaran

amb l’objectiu de cobrir unademanda social creixent. Tambés’ha mirat d’oferir algunes titula-cions que no estan ofertades encap universitat pública valenciana.

Les altres universitats valen-cianes també han efectuat laseua petició a la Conselleria deCultura, d’Educació i de Cièn -cia. En total, són 43 les novestitulacions demanades per alcurs vinent.

La Politècnica de València hademanat tres noves titulacions.La d’Alacant n’ha sol·licitatdotze. Dues són les que reclamala Jaume I. Finalment, laUniversitat Miguel Hernández,d’Elx, de recent creació, hademanat disset noves titulacionsper al curs 1998/1999.

3

El Claustre convocat per al prò-xim 13 de novembre analitzarà laproposta de modificació delsEstatuts de la Universitat deValència perquè s’adeqüe als cri-teris generals del document dereforma acadèmica i administra-tiva que ja va aprovar el mateixClaustre.

Abans de la celebració d’aquestClaustre, la Junta de Govern esreunirà el dia 10 per a estudiar elsdictàmens de la Comissiód’Estatuts relatius a les diversespropostes de modificació delsEstatuts.

Una de les reformes delsEstatuts que tractarà el Claustreserà la constitució d’un Conselld’Estudiants, el qual esdevindrà elmàxim òrgan de representació delsestudiants a la Universitat deValència.

La memòria de la Universitatdel curs 96-97 i l’informe elabo-rat per la presidenta del Tribunalde Greuges seran també sotmesosa la votació del Claustre.

A més de tots aquests temes, elClaustre del pròxim 13 de novem-bre destaca perquè en ell s’apro-varà la normativa electoral per ales eleccions a rector. I perquè elsestudiants de l’òrgan màxim derepresentació de la Universitat hitriaran un membre per al Tribunalde Greuges.

Els claustrals es pronunciarantambé sobre la proposta de modi-ficació de l’Institut Valenciàd’Educació Física, per tal que elnom siga substituït pel de Facultatde Ciències de l’Activitat Física ide l’Esport. El projecte del Col·legiMajor Rector Peset espera tambérebre el vist-i-plau dels claustrals,com també la proposta perquè laFacultat de Filosofia i de Ciènciesde l’Educació impartisca el títolde diplomat en Educació Social.

informació

La Universitat ajusta l’oferta a la demanda dels estudiants

Nou noves titulacionsper al pròxim curs

El Claustreestudiarà

modificar elsEstatuts

Els estudiants veuran ampliada l’oferta el pròxim curs.

Juli Peretó.

Tota la investigacióen format cederom

La Universitat concedeix 126 milions en ajudes a la investigació

4

opinió

ústiaoberta

bLes beques i la presumpció d’innocència

Va passar quan feia quart decarrera (ja fa tres anys). Vaigdemanar la beca. Els meus ingres-sos estaven per sota de tots elsbarems i per tant em corresponia.Em ve denegada per excés depatrimoni. Pense que s’hauranenganyat i en demane una revisió.Em torna a venir denegada perexcés de patrimoni. Completamental·lu ci nat vaig a parlar amb unafuncionària de beques. Li exposeel cas i, amb unes maneres dignesde tavernera del port, em diu queells no s’enganyen, que si no mel’han donada és per excés de patri-

moni. Li ensenye la declaració dela renda i hi fa una ullada ràpida,tot està per sota dels llindars. Lamira amb més deteniment i diu:“Mira, ací està, i cite textualment:Con esos ingresos no puedes tenertantos intereses, tu defraudas y nopones todo lo que tienes”. És a dir,ella pren el paper d’inspectorad’hisenda, jutgessa i botxí, i emdenega la beca, excedint-se en lesseues competències i carregant-sela meua presumpció d’innocència,jo era culpable sense dret a unadefensa. La raó era que tenia unesaccions que ja havia venut. Elsinteressos havia de declarar-los,però l’import de les accions no,

Quan es descobreixen els pos-tulats més profunds del iusnatura-lisme, com a forma d’entendre oconsiderar el dret, i s’analitzen lesseues determinacions, no puc resis-tir la temptació d’aplicar-lo com-parativament a la política.

Partim de la base que les posi-cions naturalistes consideren lanecessitat d’estudiar-lo, d’inter-pretar-lo i d’entrendre’l des de laseua més profunda arrel, més enllàde la norma escrita, positiva i codi-ficada. Es tracta de veure el dretcom a regulador social necessari,com a instrument d’organitzaciócol·lectiu que, si bé en els proce-diments formals s’acosta a comen-taris rousseunians, en el seu fonss’ha de considerar des de correntsfilosòfics iusnaturalistes, no posi-tivistes (en cap de les formes enquè aquest últim es manifesta).

Per tant, el naturalisme jurídicveu el dret com un instrument queno únicament és allò que hi ha enels codis i que està allí per a seraplicat sense més qüestió, senseinterpretació i de forma automà-tica. És més que la norma escrita,que és, per altra part, fruit d’un pro-cediment formal que ella mateixaha establit prèviament. Per a aquestcorrent naturalista, tot gira, fona-mentalment, al voltant de la con-sideració més absoluta a una fontbàsica que donarà peu a tota regu-lació jurídica que s’aprecie en simateixa: els drets humans, la con-sideració màxima de la persona.

Aquesta és, doncs, l’arrel delDret: la consideració primera alsdrets de les persones, a la consi-deració de la dignitat humana coma qualitat intrínseca, qualitat queno ha de ser reconeguda pel dret,sinó que aquest s’ha d’establir

donant-los per bons, perquè sónels principis bàsics que haurà defomentar mantenint-los semprecom a referent bàsic inqüestiona-ble.

Doncs això em porta a pensarque la política (entesa com a con-junt de projectes, models i priori-tats amb la finalitat de dirigir, man-tenir i desenvolupar la societat entots els seus aspectes) també ha detenir la seua arrel en la considera-ció primordial i necessària delsdrets de les persones. Perquè no espot entendre ni la política ni la ges-tió política amb simples paràme-tres que la dreta ideològica aplicai dóna sempre per vàlids. Aquestadreta, negociant i bàsicamenteconòmica i economicista, parlad’un àcid clientelisme quan es refe-reix a la relació entre govern isocietat, entre ciutadans i les admi-nistracions públiques gestores. Nodeixa de ser lamentable aquestaposició que aplica els principisempresarials a la solució de pro-blemes concrets i a la relació entreadministrat i administrador. Lapolítica s’ha de dedicar fonamen-talment a la priorització de mesu-res per a donar solucions de pre-sent i de futur sempre considerantel ciutadà com a persona.

No es poden plantejar, per tant,solucions populistes a problemesreals ni argumentar tesis econò-miques ràncies per a fer-ne el bas-tió polític d’un partit. No es potplantejar l’acusació i l’amenaçaper a dur endavant polítiques quepoc tenen a veure amb el poten-ciament d’una societat que pro-clama i estima, en primer lloc, laseua dignitat.

Les línies polítiques i els pro-jectes de futur que han de voler

aplicar-se han de començar per l’a-rrel, no pels papers. Això comportaque els governs apliquen mesuresd’actuació immediata per a solu-cionar problemes quotidians, peròsense oblidar la necessària redac-ció de projectes estratègics enca-minats a desenvolupar socialment,econòmicament i culturalment lasocietat, partint sempre del prin-cipi que la dreta política oblida: elde no discriminació (article 14 dela Constitució).

S’ha de fer política amb actitudsdisposades a l’anàlisi profunda dela societat, amb una àmplia visiói no reduint-la al benefici econò-mic i la valoració monetària de totapolítica intentant evitar el popu-lisme degeneratiu, que no solu-ciona problemes (més aviat en creade nous, i amb més força). S’hande plantejar polítiques de solucióimmediata, però no superficial, iprojectes estratègics de futur teninten compte sempre que les solu-cions que volem donar ataquendirectament l’arrel del problema(perquè tallar les fulles no suposaeliminar la planta). Hem de fer des -aparéixer aquests problemes per-què els hem identificat, els conei-xem i, com a polítics, els assumimsense fer ulls cecs, sense girar elcap, sense vergonyes...

La democràcia serà cada vegadamés forta, i la política tindrà millorconsideració social, com méscapaços siguem de respectar elsdrets de les persones, i quan lesaccions polítiques actuen sobre elnucli de la qüestió i plantegen solu-cions que s’hauran de dur a termeamb valentia i predisposició, sensepopulismes d’última hora, i qui noestiga disposat a fer-ho que esdeixe la política.

La sensació, trobe que deviaser la mateixa: ells, elsMobutu Sese Seko de l’Àfricaequatorial francesa i els Ho-Txi-Min de la Indo-xina del1920, recitaven de memòriales glòries i desventures dels“nostres avantpassats elsgals(!)”; els d’ací, els ninotsvalencians del 1981, ens acon-tentàvem aprenent a escola lesgestes de Don Pelayo i lesconquestes de San Fernando,monarca de Castella.

Cosa sabedora és que laHistòria, parcel·lada general-ment en històries nacionals,ha estat emprada, pels deca-dents estats-nació de l’Europacontemporània, amb duesfinalitats, aberrants segons quees mire: fagocitar minoriesculturals, assimilar nacionssense estat i, el que és pitjor,assegurar la continuïtat iencara l’engrandiment d’im-peris on de vegades no seponía el sol, amb el conse-qüent estalvi d’energia elèc-trica que això comportava...

Ai, com es nota que s’a-costa el 98! El ministerio con-traataca, podia ser el títold’una pel·lícula que nomésacaba de començar. Resultaque els polítics del Gobiernode la Nación els preocupa –iels preocupa molt– la mancade coneixements que de lahistòria d’Espanya té la càn-dida jovenalla de l’estat. Anos altres també ens preocupa,certament. No entenem comun xiquet d’Almen dralejo ode Santa Cruz de Tenerife potmenjar-se tranquil·lamentl’entrepà de l’esbarjo o inter-canviar cromos de futbol del’equip local sense saber queValència va ser conqueridaper Jaume I l’any 1238, datatranscendental per a la histò-ria de Canàries i de Melilla,com és ben sabut.

No és que crega innecessariel coneixement dels afluentsper l’esquerra del Duero, o quela principal producciód’Astúries era la mineria; ésque crec en una concepció bendistinta del que ha de ser unahistòria nacional. Perquè por-tuguesos, navarresos, andalu-sos, valencians, i els altrespobles d’Espanya, per bé quehem compartit episodis trans-cendentals del nostre passat,tenim trajectòries comunità-ries –això és, nacionals– prò-pies, perfectament discerni-

bles i ben sovint divergents.Ens interessa saber els uns delsaltres, però molt relativament,i no pel sentit de distància –elfet que Zamora estiga moltmés lluny que Algèria–, sinóper motius d’adscripció nacio-nal, de pertinença –en el nos-tre cas– al poble i la nació delsvalencians. Resulta lògic, pertant, que qualsevol personaamb un mínim de respecte perla diversitat cultural i ambunes mínimes nocions del sen-tit d’Europa, rebutge ferma-ment els entrepans educatiusque estan pastant-se a les cui-nes polítiques de la villa ycorte. Insistisc en això: nohem de ser ingenus. QuanMadrid es planteja ensenyar-nos la geografia i la històriad’Espanya, el que acaba arri-bant a les nostres escoles i ins-tituts és un refregit delsmanuals de tota la vida; de totala vida d’Espanya, vull dir: unjoc de malabarisme genètic pelqual Leovigildo, Don Pelayo,Isabel la Catòlica, Felipd’Anjou, Joan Carles deBorbó i l’Emperador de LaGuerra de les Galàxies hau-rien tingut la divina missió defer d’Espanya una unidad dedestino en lo Universal.

Faré una evocació, per aca-bar, que supose que deveucompartir quasi tots. Allà pelsanys de la infantesa –febrerdel 1981?–, recorde que apre-nia al col·legi una frase quevaig prendre per dogma defe: España limita al norte conel Cantábrico. Els temps hancanviat, però, i hem perdut lainnocència. D’altra banda,l’Espanya d’Aznar ja no ésl’Espanya de Tejero –o sí?–,i per fortuna per a nosaltres,els irredimibles valencians,aquesta nova Espanya limitaal nord amb el BNG i amb elPNV, entre d’altres.

Naturalismejurídic i política

Ensenyament i ús de

la històriaFrancesc J. Romeu MartíEstudiant de tercer cicle. Departament de

Abel SolerBecari de Geografia

perquè ja no el tenia. Això no hova calcular la superfuncionària(no dic el seu nom per no deixar-la en evidència). Vaig reclamaral Ministeri i, efectivament, emvan donar la raó i em van conce-dir tots els diners que havia dema-nat... dos anys després!!!

Però, per culpa de la incom-petència i la supèrbia d’una fun-cionària, vaig passar un any d’es-tretors, vaig sofrir una humilia-ció, que m’acusara d’una cosasense raó. Això qui m’ho paga?Quanta gent es deu haver quedatsense els diners que li corresponper culpa d’aquesta senyora?Funcio nària, dedique’s a donarbeques, que les inspeccions de larenda ja les fan a Hisenda, i millorque vosté.

J.M. Mulet i Salort.Estudiant de 3er cicle. Facultat de Química.

MARISOL HOYOSDescobrir la química do -

mèstica, treballar més enllà deles fronteres o escoltar poesiahan estat algunes de les activi-tats que hem pogut gaudir a laUniversitat al llarg d’aquestasetmana. Anar a classe, doncs,si ens hem acostat als actes dela Festa de Benvinguda ambimaginació i iniciativa, ha estatmolt més divertit que en altresocasions. Un any més, la Festaha esdevingut l’oportunitat decomençar amb bon peu el cursacadèmic i de reflexionar sobretemes que interessen especial-ment els estudiants.

A Tarongers, dilluns passat,un munt de fotografies apare-gueren penjades en les paretsdels corredors, que recollienescenes de la vida tradicional acomunitats de població enresistència, a penes il·lumina-des amb fràgils somriures dexiquets. Prompte, cridaren l’a-tenció de molts que s’hi acosta-ren per conéixer la situació delscamperols guatemalencs d’Ix -can, decidits a no abandonar laterra i sotmetre’s al control del’exèrcit. Les imatges introduï-ren els tres dies de la Festadedicats en aquest campus aanalitzar el problema del racis-me. En una aula, Josep Pons,vicepresident de l’AssembleaParitària de la Unió Europea aÀfrica, el Carib i el Pacífic,obria el debat plantejant la

necessitat que la UE lluite per-què tots els països incloguen enla seua legislació penal el racis-me i la xenofòbia com a delicte,a més d’evitar que la Unióesdevinga una fortalesa tancadaperquè, com va assenyalar, “laMediterrània acabarà sent unpati de pateres, i no hi hauràbarreres que puguen aturar lafam i la pobresa”. La Llei d’Es -trangeria, la realitat dels immi-grants a València o la situacióactual del poble saharauí hanestat algunes de les qüestionssobre les quals s’ha pogut refle-xionar aquests dies. Mentre,altres estudiants s’han acostat ala Fira d’Entitats Contra elRacisme, on han conegut lesdiverses accions solidàries ques’estan portant a terme actual-ment i han pogut participar enun taller dedicat als treballadorsmés enllà de les fronteres.

A Burjassot la Festa ha estatdedicada al transport públic i ala bicicleta. L’activitat mésdivertida estava prevista ahir dematí, amb una pedalejadacomuna dels estudiants des delsTarongers fins al Campus deCiències, demanant que tota laUniversitat estiga comunicadaamb un carril bici. Un dinar aBurjassot, amenitzat per laNova Dixieland Band, havia decompletar la jornada. A laFacultat de Biològiques es rea-litzaren diàriament tallers dedi-cats al paper reciclat artesà, a la

química domèstica i al consumresponsable. El Saló d’Actes dela Biblioteca va acollir, entrealtres conferències i taules redo-nes, la presentació del Pla deMinimització de Residus de laUniversitat, encarregat pelRectorat. Juan Hermoso i MaríaJosé Esteve remarcaren la ne -cessitat de desenvolupar un plade gestió dels residus, comtambé d’educar la comunitat pertal de minimitzar la seua pro-

ducció i impacte. Maria ÀngelsUll, delegada de Medi Ambient,va afirmar que l’any passat laUniversitat va consumir 185tones de paper, “quantitat queens obliga a buscar solucionsimmediates”, va afegir.

Entre les activitats més lúdi-ques descobrírem la d’ElsVisitants, els quals ocuparen laplaça central del campus per ainterpretar, pujats en xanques,la vida quotidiana d’una singu-

lar família de monstres, Lafamília Vamp. L’animació, lescoreografies i les cançons atu-raren les classes i tragueren elsestudiants al carrer tot provo-cant els riures. El contrapunt elva posar aquesta mateixa com-panyia, el dia següent, aTarongers, on la seua obraEscultures humanes va emocio-nar a tots. Amb una proposta deteatre coral i visual, ElsVisitants oferiren un muntatgepoètic, de ritme hiperlent, querecordà els instants més dolentsde la vida de l’agricultor valen-cià i del seu treball.

El Campus de BlascoIbáñez va acollir la FiraUniversitària del Llibre i de laPremsa Escrita en Valencià, enla qual van participar un bongrapat de periòdics i de publica-cions valencians, amenitzadaper la música de Why Notes ide Crónica Sur i el teatre decarrer dels Joglogoliards i deFalaguera Teatre. Allí es plante-jaren també les diversesopcions de la poesia i del teatreactuals, i es debaté la renovaciópedagògica a l’escola i les dife-rents actituds lingüístiquesvalencianes.

Ahir a la nit la plaça delPatriarca va acomiadar l’ediciód’enguany de la Festa deBenvinguda amb una vetladaque va reunir literatura, mediambient i tolerància. Els estu-diants dels tres campus hi esta-ven citats per a gaudir de l’ani-mació de carrer de Xarop deCanya i el seu vistós espectaclede grallers. Amb ells arribarentambé els Munlogs i les notesd’un rock molt divertit i fresc.Després arribaren SkabandMala Junça, els nou músics deCullera que presentaren ritmesde reggae, Ska i Calipso, ambuna oportuna barreja d’humor ide reivindicació social. PrimeraNota, un grup de folk amb unextens repertori de balls, hi vanposar el punt i final.

5

informació

La Universitat dóna la benvingu-da amb les activitats de la Festa

Començaramb

bon peu

Una de les actrius del grup teatral Els Visitants que participà en la Festa.

Detall del cartell de l’obra ‘Mandíbula Afilada’, de Carles Alberola, que esrepresentarà a l’ESPAI MOMA el pròxim mes de febrer.

ESPAI MOMA obrila temporada

Després de quinze anys d’es-trenes d’una de les companyiesmés prolífiques del País Valencià,Moma Teatre, ha nascut de lesseues entranyes l’ESPAIMOMA. Una iniciativa que,segons els seus impulsors, “pre-tén aglutinar totes aquelles per-sones que senten la cultura comun element necessari i vital, i totsaquells col·lectius que activen lavida social a València”.

Tenint en compte que els uni-versitaris són un ingredient fona-mental d’aquest nou menú,ESPAI MOMA enceta la tempo-

rada 97/98 amb una atractiva pro-gramació per a un públic jove.

La programació comença ambAutors: Ara i Ací, un cicle d’au-tors contemporanis valenciansque, a criteri dels organitzadors,demostra l’extraordinari momentque viu la dramatúrgia valen-ciana. Dins d’aquest cicle, del 20de novembre al 14 de desembrees presentarà L’Altre, de PacoZarzoso, dirigida per CarlesAlfaro. El 8 de gener s’estrenaràLa puta enamorada, de ChemaCardeña, dirigida per AntonioDíaz Zamora. Mandíbula

Afilada, de Carles Alberola, iCreació multidisciplinar col·lec-tiva seran els espectacles queclouran el cicle.

A més, es presentaran tres con-certs, dos del reconegut interna-cionalment Grup Instrumental deValència i un pertanyent alFestival de Música Contem -porània ENSEMS. També s’ex-posaran al vestíbul tres mostres,i la temporada la tancarà el pro-jecte ATELIER, que realitzaràunes representacions del labora-tori resultants de l’encontre anualinterdisciplinar.

6

Quina cara Creuen posseir la veritat. I el

pitjor és que des de la tarima la

prediquen. Quan claven el rem,

mantenen la mateixa cara, sense

un gest. Quina cara! Ara tens

l’oportunitat de restablir la veri-

tat, sense identificar el

pecador. Envia’ns les millors

perles dels teus profes.

Un professor va agrair la cortesiad’una alumna amb la frase delQuixot “Nunca caballero fue dedamas tan bien servido”. Oblidavaque el Quixot parlava amb unesputes (encara que sense saber-ho).

Menuda creuPensen que són forts perquè són

joves i actuen en grup. Però la

superioritat, els estudiants l’hau-

rien de demostrar en els exàmens

i això no passa sempre. Menuda

creu! Si com a professor t’inte-

ressa aclarir les coses, envia’ns

les respostes (anònimes) més

xocants que t’han fet empassar.

Els professors de valencià VicentMoreno i Vicent Garcia expli-quen que un alumne definia en unexamen el terme vulgarisme així:“Hi ha paraules col·loquials iparaules búlgares”.

Recomana’ns aquella

escapadeta que et va eixir

tan bé de preu.

Nova Tabarca és l’única illahabitada del País Valencià.Els barcos regulars parteixendel port d’Alacant i del deSanta Pola (més curt, mitjahora, i més barat, 1.250 pts.anar i tornar, tf.: 96 541 1113). Per aprofitar la visita calanar-hi de matí, ja que l’últim vaixell des de l’illatorna a les cinc de la vespra-da. L’illa és un paradís per alsbusos, encara que hauran derespectar les zones de reservamarina. Hi ha conills, un boscde cactus, una església barro-ca, una torre de guaita i

muralles construïdes per aprotegir-se dels pirates barba-rescos. El millor és la mar, laseua costa perfilada i la visióde l’Alacantí i de la Marinades de la Mediterrània. Elpoble, inspirat en els ideals dela Il·lustració, és menut itraçat a corda pels arquitectesde Carlos III, que va repoblarl’illa amb cristians redimitsde la ciutat algeriana deTabarca. Hi està prohibidal’acampada. Hi ha restaurants i un hotel de 14habitacions en l’antiga Casadel Governador (tf.: 96 51142 60). En temporada baixa(tot l’any excepte juliol iagost) el preu de l’habitaciódoble és de poc més de sismil pessetes. També té suitesper a cinc persones per unesdeu mil pessetes aproximadament.

escapa’t

nEs lloguen tres habitacions individualsa la zona de facultats, a la plaça Cedro, 14.És una vivenda tranquil·la i amb telèfon. Elpreu és de 50.000 pessetes despeses d’escala a part. Telefoneu al (96) 565 55 39i demaneu per Cipriano Blanco.

nSom tres xiques i en volem ser quatre.En el nostre pis hi ha una habitació dispo-nible. El pis està al carrer Poeta Mas i Ros.El preu és de 12.000 pessetes incloent - hidespeses d’escala; aigua, llum i telèfon abanda. Si us interessa, telefoneu al 355 2143 i pregunteu per Isa o Elvira.

nEs lloga un pis amb dues habitacionsindividuals disponibles. El lloguer és de45.000 pessetes en règim de mitja pensió ien pensió completa de 60.000 pessetes. Amés, la dona llava la roba. La vivenda estàsituada al carrer Dr. Waskman, 23.

Telefoneu al 333 66 92 si és això el queesteu buscant.

nOferisc quatre habitacions a la zonade Russafa. En cada habitació hi ha unataula d’estudi. El pis també té electro-domèstics i telèfon mòbil disponible.Costa 75.000 pessetes al mes, incloent-hidespeses d’escala. Telefoneu al 394 3841 i pregunteu per María José Bravo. (Elpis està dins del programa de convivèn-cia amb estudiants valencianoparlants).

nS’ofereixen tres habitacions indivi-duals. La vivenda té els electrodomèsticsnecessaris, com ara el televisor i la renta-dora. A més, hi ha pati interior i les cam-bres i el menjador estan emmoquetats. Elpreu del lloguer és de 50.000 pessetes almes, incloent-hi les despeses d’escala,però la llum, el gas i l’aigua són a banda.Carrer Assegador d’Alboraia, 9-2.Telefoneu al número 362 23 87 i pregun-teu per Antonio.

nLlogue pis. El pis té tres habitacionsindividuals disponibles. Es troba alcarrer Pintor Maella, 3. Preferentmentestudiants Erasmus/Leonardo, podenparlar anglés amb el propietari del pis ientén l’alemany. El preu és de 25.000pessetes. Si solament estan al pis sismesos el preu serà de 30.000 pessetes.Telefoneu al 377 86 44 i demaneu perEmiliana.

nEs donen classes de música de guitarrai de balls. Es tracta de classes en qualsevolnivell i estil. Molta experiència. Si t’inte-ressa truca’m al número 380 79 26.

nCurs d’esperanto gratuït. Des del 5 denovembre i fins al 12 de març tots els dimecres de 16 a 18 hores es realitzaràaquest curs d’esperanto a l’EPA Reina

donya Germana. En acabar el curs se n’obtédiploma acreditatiu. Més informació al telè-fon 365 87 37.

nLlicenciat en Empresarials dóna classesparticulars de Comptabilitat, Nòmines,Tributària i assignatures d’Empresarials dequalsevol nivell. Des de 1.000 pessetes,garantisc l’aprovat. Molta experiència enclasses particulars. Si us interessa truqueual 909 01 59 11.

nCurs de valencià per als exàmens de laJunta Qualificadora. Preparació per alsexàmens de la Junta en els nivells mitjà isuperior. Curs de 70 hores organitzat perl’Associació Cultural El Mussol Verd. Elpreu de la matrícula és de 4.000 pessetes.Preinscripcions a la Casa de Cultura deQuart de Poblet.

nIntercanvi de francés. Sóc Joan i esticinteressat a millorar el meu francés.T’agradaria fer el mateix amb el teu cas-tellà o valencià? En fem un intercanvi? Sit’interessa afanya’t i truca’m al 929 66 0201.

nIntercanvie classes de danés per classesde castellà. Vull intercanviar classes dedanés per classes de castellà. Em diuenManuela Ripollés, si t’interessa truca’m al392 03 82.

nClasses d’Informàtica, d’Ofimàtica i deProgramació. Llicenciat en InformàticaSuperior. Des de mil pessetes a l’hora i adomicili. Garantisc l’aprovat. Telefoneu alnúmero 909 01 59 11 i pregunteu per Luis.

nVenc càmera de fotos. Venc Nikon F3amb motor. El preu és de 100.000 pessetes.També es venen per separat. Si us interessatruqueu al 908 96 13 59.

nEs ven curs complet d’italià de PlanetaAgostini. Només per 30.000 pessetes. Enperfecte estat. Telèfon: 348 08 46.Pregunteu per Luisa.

nVenc un Peugeot 405 GLD, grismetal·litzat, d.a., r.c., V-CX, 1989, impeca-ble. ITV fins a setembre del 1999. 725.000pessetes. Número de telèfon: 355 41 64.

nEs passen treballs a l’ordinador ambuna perfecta presentació. Telefoneu alnúmero 166 83 61 i demaneu per Cristina.

Pisos

Altres

Classes

Vendes

L’Aula Magma és un espai políticament incorrecte, que nodisposa d’autorització governativa. Aquesta cardíaca seccióde NOU DISE necessita de la teua colA laboració i enginy per acada una de les seues subseccions. Si ets un virtual digitalitzat en la xarxa global i mediàtica, envia’ns les teuespropostes a E-mail: Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/alletraferit/da, per correu al Gabinet de Premsa, C/ de l’AntigaSenda de Senent número 11, planta 4, València, 46023.

INFORMATICA (Del llatí

informare) f. Tècnica

estranya a la intel·ligèn

cia

humana, inventada a S

eatle

fa uns anys, consistent

a

llançar al mercat uns pr

ogra-

mes completament inno

va-

dors just quan els consu

mi-

dors ja començaven a a

cla-

rir-se amb els programe

s

anteriors.

ROBOTICA (Del txec) f.

Tècnica intrínseca a l’

art de

la política. Consisteix

a no

moure cap múscul qua

n

s’està responent amb to

t

luxe de detalls una pre

gunta

sobre la qual no es té n

i la

menor idea. També s’apl

ica a

algunes màquines.

CIBERNETICA (Del grec a

rt

del pilot) f. Paraula esdrú

i-

xola que significa que p

orta

accent gràfic en l’ante

penúl-

tima síl·laba, i que si n

o la

hi poses et suspenen en

els

exàmens de la Univers

itat.

MEDIATICA(Esdrúixola,

també) f. Persona huma

na

que sempre està al m

ig de

les reunions i es clava

en

totes les converses se

nse

haver estat convidat.

Resulta especialmen

t

odiosa quan es col·lo

ca

just enmig entre tu i

la

persona a la qual est

imes.

BINARI (Inform.) m.

Sistema inventat per a

moure la informàtica.

Per a

explicar-ho en termes

divulgatius cal remunt

ar-se

primer a les visions do

bles

de la vida i de l’unive

rs (el

maniqueisme, Averrois

...).

Després s’ha de saber q

uè

beuen alguns filòsofs

i

polítics per a tenir visi

ons

dobles.

BIT singular m. Unitat

mínima d’informac

ió.

Malgrat que es trac

ta

d’una abstracció me

ntal

fruit d’un càlcul

matemàtic, es pot vi

sua-

litzar a diari en mo

ltes

notícies dels periòd

ics,

de ràdios, d’agèncie

s i

de televisions.

DICCIONARIPER A AG

RAFS

L’agrafia és la inca

pacitat per a expr

essar idees per esc

rit. Si ets àgraf tot

al, no

et preocupes. Pots

arribar a ministr

a d’algun govern,

a president d’un c

lub de

futbol o, amb pac

iència, a periodist

a de NOU DISE. S

i ets àgraf parcial,

col·labora amb el

Diccionari per a àgrafs, u

na obra magma qu

e serà de consulta

obligatòria en el fu

tur per a investiga

dors de Filologia d

e l’Estadística.

tam tamJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb anun-

cis de tota mena. Si podeu embrutar un full de NOU

DISE i arribar a milers de persones, per què continuar

amb grafits que resulten més antics que la Muralla Àrab

de València. Envia’ns els teus missatges i reclams, gratis,

a l’adreça habitual.

SALVADOR BAHILOLa setmana passada us parlà-vem en aquesta secció deministres en els núvols. Enaquesta ens n’anirem més lluny:a l’espai exterior. Això sí, per aevitar emocions fortes viatjaremsense ministres i no visitaremestacions espacials russes.

Una seu espanyola que ofereixinformació molt actualitzadaen forma de notes breus és

http://www.telescope.org. Desd’ací pots saber més sobre lesmissions Pathfinder i Galileu.L’Associació Internacionald’Estudiants per a l’Exploraciói el Desenvolupament del’Espai, amb seu enhttp://www.seds.org, manté laseua pàgina amb abundantinformació, fotografies i pro-

grames astronòmics d’interés.Sense haver de mirar a travésd’un telescopi pots accedir a lainformació que proporciona elHubble. Ho tens enhttp://www.scti.edu.I si ets dels que penses que hiha vida intel·ligent a l’espai, elsinvestigadors de l’Institut SETIhan instal·lat la seua seu enhttp://seti-inst.edu.Bon viatge, però no us oblideude tornar!

prestatgeria virtu@l

REDACCIO

La Universitat de Valènciasota el franquisme (1939-1975)és el títol d’un cicle de conferèn-cies i de taules redones que secelebrarà els dies 17, 18 i 19 denovembre a la Sala Joan Fuster dela Facultat de Geografia id’Història. Benito Sanz és l’en-carregat de dirigir aquest curs, quecomptarà amb la participació dedestacats especialistes. L’o ber turadel cicle està prevista per a les10:30 del dilluns dia 17 i anirà acàrrec d’Antoni Tordera, presi-dent executiu de la Funda ció

General de la Universitat, entitatque organitza els actes. Els estu-diants matriculats tindran dos crè-dits de lliure elecció.

Benito Sanz pronunciarà unaconferència a les 12 hores del dia17 sobre la Universitat de Valènciaen el període comprés entre 1939i 1965. Aquest dia i els posteriorsacolliran taules re dones sobre elSindicat Demo crà tic d’Estudiants,el PSPV (1964-1968), el movi-ments d’alliberament al TercerMón, la cultura de l’oposició, laradicalització del moviment uni-versitari entre els anys1968/1975...

7

CARME DIEGO

A la Facultat de Matemàtiquess’ha inagurat recentment unaaula d’astronomia. Està ubicadaa l’Edifici d’Investigació delCampus de Burjassot, en unespai abans ocupat per un hiver-nacle.

Les pràctiques d’astronomiavenien realitzant-se a la Facultatde Físiques, amb uns telescopisportàtils i, després del tancamentde l’hivernacle, va sorgir la ideade reutilitzar aquest espai per aconvertir-lo en un observatoriastronòmic. En realitzar-se lesgestions oportunes prèviescomençaren les obres, un pro-jecte al capdavant del qual hihavia el degà de la Facultat deMatemàtiques, José Luis BaldésNavarro.

L’aula està proveïda delstelescopis mòbils, d’unacúpula de cinc metres de dià-metre on s’ha instal·lat untelescopi de trenta centímetresde diàmetre amb una lent focalequivalent de 2.000 mil·líme-tres. Es tracta, però, d’un teles-copi no suficientment potentper a la investigació científica,tot i que amb unes caracterís-tiques adequades per a complirel seu objectiu, puramentdocent.

Cal destacar que és untelescopi computeritzat, ambuna capacitat en memòria entre6.000 i 7.000 objectes, cosaque facilita molt el procésd’observació ja que els buscaautomàticament. L’aparelltambé disposa d’uns ordina-dors que permeten fer un trac-

tament digital de la imatge queés enviada pel telescopi de lacúpula.

Segons comenta el degà dela Facultat de Matemàtiques,aquest projecte ha tingut unagran acceptació per part de l’a-lumnat. Durant aquest curs estàprevist que passen de 400 a 500alumnes per l’aula d’astrono-mia, matriculats en les diversesassignatures pràctiques que s’hiimpartixen.

Més endavant es permetràla visita i utilització a l’aula aaltres grups d’estudiants, comtambé a associacions d’aficio-nats a l’astronomia, i s’ha pre-vist l’organització de visitesorganitzades per als col·legisque ho sol·liciten. Tot plegatper tal de fomentar l’afició il’estudi d’aquesta ciència.

informació

Cúpula de l’Observatori Astronòmic del Campus de Burjassot.

Cicle sobre la Universitat sota el franquisme

Mirar les estrelles desde Burjassot

NouDise

digitalhtttp:/www.uv.es/~noudise

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

SOCIEDAD Y

POLÍTICA EN

EL MAGREBAutor : Prof. Joan LacombaPresenta: Prof. Francesc La RocaDijous 13 de Novembre de 1997 19h.

Saló d’Actes del Col.legi Major Rector PesetC/ Forn de Sant Nicolau 4 València

Organitza: Patronat Sud-Nord de la Fundació General de la Universitat deValència Telf: 386 41 07 - Fax: 398 30 47 - E-mail: Patronat SudNord@uv.es

Benito Sanz.

8

9

entrevista

6

mdors just qu

an els consum

dors ja començaven a a

cla-

rir-se amb els programe

s

anteriors.

ROBOTICA (Del txec) f.

Tècnica intrínseca a l’

art de

la política. Consisteix

a no

moure cap múscul qua

n

s’està responent amb to

t

luxe de detalls una pre

gunta

sobre la qual no es té n

i la

menor idea. També s’apl

ica a

algunes màquines.

MEDIATICA(Esd

també) f. Persona huma

na

que sempre està al m

ig d

les reunions i es clava

e

totes les converses se

ns

haver estat convidat.

Resulta especialmen

t

odiosa quan es col·lo

c

just enmig entre tu i

persona a la qual est

i

BINARI (Inform.) m.

Sistema inventat per

Escriu alNou Dise:

Premsa@uv.es

RAFAEL F. CID

Patrick J. Temple, investiga-dor científic, nord-americà,especialista en Ecofisiologia,és una de les persones que méssaben sobre l’efecte contami-nant de l’ozó sobre les plantes.Fins fa poc ha estat a laUniversitat de València invitatpel Departament de BiologiaVegetal (Botànica), i patroci-nat per la professora EvaBarreno, per a dur a terme unstreballs d’investigació sobre elsprimers processos que tenen lesplantes quan es veuen sotme-ses a l’efecte contaminant del’ozó.

Patrick comenta que els pro-blemes sorgits arran de la con-taminació cal abordar-los desd’una perspec-tiva global pera facilitar l’a-dopció de lesdecisions mésadequades. I noes mostra radi-cal a l’hora dejutjar la seuaposició pel quefa al món del ’ e c o l o g i a :

“Desenvolupament sostenibleés el terme més apropiat per adefinir el model de creixementde les societats. No es tractad’eliminar les indústries, elscotxes o l’aigua calenta, aixòseria tornar a l’Edat Mitjana

fins i tot en el món de l’agri-cultura”.

També adverteix que “elsestudis sobre els efectes de lacontaminació en el món animali vegetal demostren que no espot mantenir el ritme actual dedestrucció de les espècies”. Laseua preocupació.

El seu treball d’investigaciól’ha portat a fixar-se en elslíquens: “Els líquens estandesapareixent en molts llocs delmón a causa de la contamina-ció, i això provoca una dràsticapèrdua de la biodiversitat”.L’atenció dels seus estudis enaquestes espècies és deguda alfet que “per la seua senzillesasón els primers afectats pelsefectes de la contaminació, iper tant s’han convertit en un

model d’observa-ció”. Temple rea-litza proves delaboratori fumi-gant gasos conta-minants sobrelíquens, utilitzantun equip que per-met aquesta ope-ració sota condi-cions controlades.

El professorTemple assenyala

que “no hi ha una sola substàn-cia responsable de la contami-nació o de la desaparició de lesespècies, sinó diverses, lescombinacions que s’hi pro-dueixen, encara que caldria par-lar en general dels compostos

nitrogenats i de l’ozó foto -químic. Aquest darrer és el res-ponsable de la destrucció delsboscos, com ara en el cas delPaís Valencià”.

L’estada de Temple a laUniversitat de València obeeixa un viatge previ que la pro-fessora Barreno va fer aRiverside (EUA), on va poder

comprovar que els danys exis-tents en els pins de les Canàries(Pinus ponderosa) eren simi-lars a les afeccions que aquestaespècie pateix als Estats Units,llevat que allí presentaven unestat més avançat de contami-nació. Per al professor nord-americà la contaminació perozó a Espanya està en els seus

inicis en relació amb els EstatsUnits, la qual cosa li ofereixuna perspectiva d’estudi moltinteressant, bo i considerantque aquesta espècie de pi estàmolt estesa a Califòrnia, on se’lté per molt resistent, i que enels dos llocs les condicions cli-matològiques són semblants.

Patrick J. Temple investiga ala Universitat de Riverside(Califòrnia) i al Servei Forestaldels Estats Units, des d’on esfan estudis els resultats delsquals es reflecteixen en l’ade-quació de les lleis relatives aaquest camp. La seua perspec-tiva sobre el fenomen de la con-taminació la defineix com un“canvi global provocat pelscanvis dels usos de l’home a laTerra, per les emissions degasos, per les partícules eme-ses a l’atmosfera que hi pro-dueixen canvis… La biosferafunciona d’una manera global,una acció en un determinat puntdel planeta té efectes en altresllocs”.

L’agricultura centra també lesseues observacions: “Els gasosemesos a l’atmosfera per l’úsexcessiu de nitrats, junt ambl’efecte fotoquímic que es pro-dueix pel sol en els gasos eme-sos per aquestes substàncies,provoquen reaccions inespera-des, com ara les emissions demetà dels animals i l’acció delsol sobre aquest gas, que pro-dueix efectes contaminants”.

“Els fertilitzants estan alte-rant força els cicles de la natu-ralesa, ja que s’estan emetentmés substàncies de les assimi-lables. És un error que els agri-cultors abusen dels fertilitzantsal País Valencià –assenyalaPatrick en relació amb la dadaja coneguda sobre la saturacióexistent en els nostres sòls–.Com a resultat d’aquests estu-dis hauríem de recomanar alsagricultors sobre la quantitat ila forma de reduir l’ús de fer-tilitzants, i per tant de reduir lacontaminació dels sòls”.

Biodiversitatsota l’espasa

de lacontaminació

Patrick J. Temple.

Patrick J. Temple, investigadornord-americà d’Ecofisiologia

La desapariciódels líquens acausa de la

contaminacióprovoca una

dràstica pèrdua de la biodiversitat

cites

ConferènciesValors en l’educació: qualitat de vida

Dilluns 10 de novembre a les 19hores, al Saló d’Actes del Servei deFormació Permanent de la Universitatde València, Ken O’donnell, especia-lista en gestió de qualitat i desenvolu-pament organitzacional, impartirà laconferència titulada Valores en la edu-cación: calidad de vida.

Teatre

VII Certamen de TeatreNo Professional Ciutat de Dénia

Dissabte 8 de novembre: El Grup deTeatre Universitat d’Alacant interpretarà El lindo Don Diego.Dimarts 15 de novembre es farà larepresentació Salsa Kurda, a càrrec del’Escola Municipal de Teatre de MislataGat Amagat.Les representacions tindran lloc al’Institut de Batxillerat HistoriadorChabás.

16é Concurs de Teatre Vilade Mislata 1997

Dia 7 de novembre: La vida es untango, creació col·lectiva sobre textosde Sergi Belbel, Franca Rame, LucíaSánchez i IB Aranguren. A càrrec delgrup Trona-teatre de la Pobla deVallbona.

Tots els actes tindran lloc al CentreCultural de la localitat de Mislata.Avinguda Gregori Gea, 34, 46920,Mislata.

Taller de Teatre al Centre d’Estudis Nord-americans

Taller de Teatre: Tots els dimarts lespersones interessades a realitzar untaller de teatre poden acudir al Centred’Estudis Nord-americans al carrerAparisi i Guijarro, 51, de València.Obres en anglés i en castellà.Assistència lliure, no cal estar-himatriculat.

II Mostra de Teatre Universitari

Organització: Aula de Teatre de laUniversitat de València. Serveid’Extensió Universitària.Noïr i altres peces, de Joan Brossa.Dia 7 de novembre: L’agrupació deteatre de la Facultat de Dret, Teadret,interpretarà Bajarse al moro,d’Alonso de Santos.Dies 11 i 12 de novembre: Actuacióde l’Aula de Teatre de la UniversitatJaume I de Castelló, La Casual, querepresentarà la creació col·lectivaPoesia dislèxica.Dies 18 i 19 de novembre: JoanMiquel Reig dirigirà el grup Teatredels Vents en la interpretació de l’obra Nus, de Joan Casas.Dies 25 i 26 de novembre: Es representarà Un cuarteto inexacto, deJaime Pujol. Dirigeix XavierBerraondo, amb la col·laboració deCarme Benlloch i de Marina Vinyalsi la coproducció del Tetre de l’Ull iZircó.Dia 28 de novembre: Coreografies acàrrec de L’Obert Dansa.Dies 2 i 3 de desembre: Sota ladirecció de Susú Benítez, TeatroAvatar ofereix l’obra Envidia y celosantes del invierno.Totes les representacions tindran lloc ala Sala Palmireno de la Facultat deFilologia.

Cinema

Cine-club de l’Aula de Cinema de la Universitat de València

Dia 13 de novembre: La dolce vita, deFederico Fellini. La projecció es farà al’Aula de Vídeo del Col·legi MajorLluís Vives.

Cicle comentat de les últimes tendències del cinema espanyol al Lluís Vives

Dimarts 10 de novembre: Nadiehablará de nosotras cuando hayamosmuerto, d’Agustín Díaz Yáñez, del1995.Dimecres 11 de novembre: Hola,estás sola?, d’Iciar Bollaín, del 1995.

Dijous 12 de novembre: Cosas quenunca te dije, d’Isabel Coixet, del 1995.Dilluns 17 de novembre: Tesis,d’Alejandro Amenábar, del 1995.Dimarts 18 de novembre: Más queamor, d’Albacete, Bardem i Menkes, del1996. El cicle serà comentat per la pro-fessora Alicia Vizcarra i tindrà lloc alCol·legi Major Lluís Vives a les 18:30hores.

Activitats Culturals Gandia: Aniversari Ausiàs March

Dia 11 de novembre: Drácula, dinsdel cicle Cent anys de Dràcula, al cineRoxy de Gandia.Dia 18 de novembre: Es projectarà lapel·lícula Prospero’s book, del CicleEspecial Peter Greenaway, al cineRoxy de Gandia.

Congressos

I Congrés Internacionaldel Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura

Objecte: Debat sobre l’ensenyamentde les llengües i el plurilingüisme.Dies de realització: 20 i 21 de novem-bre del 1997 en sessions de matí i devesprada, i el dia 22 en sessió de matí.Lloc de realització: Escola deMagisteri Ausiàs March de laUniversitat de València.Participants: Ángel López, de laUniversitat de València; AnnaCamps, de la Universitat Autònomade Barcelona; Joaquim Dolz, de laUniversitat de Ginebra; i H.G.Widdowson, de la Universitat deLondres, entre altres.

JornadesIV Jornades Internacionalsde Llengües i CulturesAmeríndies

Data: Del 17 al 20 de novembre del 1997.Programa: Dilluns, 17: Taula temàtica:Discurs filosòfic, mitològic, religiós imèdic a Llatinoamèrica. Conferència acàrrec del professor Henrique Urbano,

de la Universitat Laval del Canadà:Discurso religioso en los Andes, diosesandinos prehispánicos y héroes contemporáneos.Comunicació Audiovisual aLlatinoamèrica: projecció de curts acàrrec d’especialistes sobre Discurs aLlatinoamèrica.Dijous, 20: Taula temàtica: Contacte dellengües i sociolingüística.

II Mostra Internacionalde Noves Tecnologies: Art i Comunicació

Organització: Institut Valencià de laJoventut i Ciber@rt.Realització: Entre el 8 i el 16 denovembre. Activitats: Del 10 al 12 de novembre al Centre CulturalBancaixa tindrà lloc el simpòsiumsobre Interacció persona-màquina.Retrospectives: Es revisarà l’obradels artistes que han utilitzat lesnoves tecnologies per a crear novesformes narratives, com ara JeanPierre Jeunet i Marc Caaro.Seccions oficials: Es mostraran tre-balls de cinema, infografia, cederom,Internet, instal·lacions i performan-ces. Música electroacústica, exposi-cions i performances completaran laMostra de Noves Tecnologies 1997. Més informació: Institut Valencià de laJoventut, c/ Jerònim Monsoriu 19, 3ª,46022, València. Tf.: (34) (6) 398 59 28.

Premis

III Certamen de NarrativaCurta en Valencià

Organitza: Falla Universitat Vella-Plaça del Patriarca.Objecte: Treballs de literatura decreació en prosa, de tema lliure, pre-ferentment d’ambientació valenciana,escrits en valencià.Termini de presentació: 14 denovembre del 1997.Extensió: Els originals hauran de serinèdits, mecanografiats a doble espaiper una cara. Màxim de set fulls.Dotació: 75.000 pessetes i un accèssit. Més informació: A la Falla. Apartatde Correus 8140. 46080, València.

agendacultural

El paperMARIA ÀNGELS ULL*

SABIES QUE:

1. El consum d’energia en lafabricació d’una tona de paperoscil·la entre 0,4 i 0,7 tones equi-valents de petroli (tep), si es par-teix de fusta, i de 0,15 a 0,25 si esparteix de paper recuperat?

2. L’estalvi d’aigua és el mésespectacular per l’elevat consumque cal realitzar-ne per a fabricaruna tona de pasta a partir de fusta,en relació amb el que cal per aobtenir-ne la mateixa quantitat apartir de paper recuperat? En elprimer cas pot oscil·lar entre 450i 280 metres cúbics per tona depaper. Quan s’utilitza paper recu-perat es necessiten sols dos metrescúbics d’aigua per a produir lamateixa quantitat.

ECO-CONSELLS

–Rebutja qualsevol paper queno siga reciclat, ja que n’hi ha prouofertes en el mercat com per a uti-litzar papers poc respectuosos ambel medi ambient.

–Redueix el consum de paper.En el mercat hi ha productes depaper, i fins i tot reciclats, com aramocadors, draps de cuina o esto-valles que poden ser substituïtsperfectament pels tradicionals detela, que a més tenen una vida mésllarga i no són d’usar i tirar.Fugiudels grans embalatges.

–Reutilitza el paper, usa’l perles dues cares, acaba els quadernsabans de tirar-los, guarda els emba-latges per a altres usos.

–Recicla el paper, pot ser unentreteniment fer-ho artesanalmenti una forma d’aprofitar el paperque tu mateix consumeixes.

–La recollida selectiva és lamanera més activa per a promoureel reciclatge del paper: evita quees barrege amb altres residusdomèstics que el poden inutilitzarcom a matèria primera per a pro-duir paper reciclat. Hi ha conteni-dors específics, i encara és possi-ble trobar drapaires que l’arreple-guen al carrer o en alguns locals.

*Delegada de Medi Ambientde la Universitat de València

10

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb les

teues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500 pessetes (a nomd’Universitat de València-Dise), a: Gabinet de Premsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:Població:

Codi Postal:

Tf.: E mail:

NIF:

Te’lportem a casa

RECICLA’T

informació

11

PAULA REIG

Del joc de la pilota diuen, elspilotaris i els aficionats, que ésun esport prou masclista. Potsersí, si en mirem les dades: encarano es coneix cap dona queexcel·lisca en el joc de la pilota,i els trinquets s’omplin d’homesi no de dones.

Però en la partida que juga-ren al carrer de la Nau, el pas-sat dimecres 5 de novembre, ungrup de joves esportistes de laUniversitat de València i de laPolitècnica, també hi haviadones. Mirant el joc, això sí,però interessades per la partida.Dues d’elles feien fotos i, fins itot, atesa la proximitat del cen-tre de la ciutat i dels jutjats, unparell d’executives de maletínegre s’aturaren a la plaça delPatriarca per a preguntar què eraaixò. La cosa més segura és quepensaren que allò era una pèr-dua de temps: cap al migdia,eren les 11:30 hores, “i amb laquantitat de gestions que hemde resoldre!”. Així i tot, no se’lsva poder escapar una ullada alsmoviments plàstics dels juga-dors i a la trajectòria imprevi-sible de la pilota, quasi invisi-ble sota el cel nuvolós d’aquellmatí, que queia a terra on nos’ho esperavaningú després detrobar l’obstacleinsalvable d’algunfanal, d’algunbalcó o de lafaçana de l’es glé -sia del Patriar ca.

“La gràcia estàací”, els explicavaun entés que haviaportat un grapatd’exemplars de lapublicació Va deBo!, l’única espe-cialitzada en pilotavalenciana. En rea-litat, era una partida atractiva.Tres a tres, els de faixí roig con-tra els del blau, i amb la parti-cipació del jugador professio-

nal Fredi. Els joves pilotarisacaben de constituir un club uni-versitari de pilota valenciana,El Tamborí, que també téescola. Aquesta partida és unade les primeres que organitzenper tal de difondre la pràcticadel joc entre la població estu-diantil. Al remat, premi per alsde roig i esmorzar i cafenet pera tots. Fora la xarxa que dividiael carrer de la Nau en dos i tottorna a la normalitat. Tornen lesfurgonetes de la mudança aapostar-se davant de la porta dela vella universitat, i les bici-cletes circulen de nou pel seucarril verd, que es torna a omplirde vianants.

Per un moment, la partida i lesveus que cantaven les faltes delspilotaris i el resultat de cada jochavien eclipsat el remolí del nos-tre temps i molts ens imaginàvemen l’època en què el joc de lapilota era costum de nobles i deburgesos i atapeïa els carrers dela ciutat, fins que la seua pràcticafou prohibida a les vies públiquesperquè aquella invasió resultavapoc subtil, més aviat molesta.

Actualment, a la Universitatde València s’imparteix un cursde pilota valenciana, de tres crè-dits de lliure elecció, que inclouuna introducció històrica al joc,

els plans de prepa-ració física i unentrenament psi-cològic juntamentamb la pràctica deles diferents moda-litats de pilota:galotxa, perxa, llar-gues, raspall ifrontó valencià.També és una altrainiciativa per tal depromoure el conei-xement i la pràcticade l’esport valen-cià per excel·lèn-cia. Com els mem-

bres d’El Tamborí diuen: “Totés poc perquè la pilota tinga elre coneixement social que esmereix”.

Nou Dise digitalhtttp:/www.uv.es/~noudise

Va de boal carrerde la Nau

Exhibició del club universitari de pilota El Tamborí

LaUniversitatde Valènciaimparteix un

curs depilota de

tres crèditsde lliureelecció

CURS CÀTEDRA UNESCO-BANCAIXA 1997 de la UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ECOLOGIA I DESENVOLUPAMENT EN EL TERCER MÓN

Prof. UNESCO 97: Eduardo Bedoya Garland (Bolívia)

Dimarts i dijous de 16’30 A 18’30 H. Duració: 20 h. (2 crèdits) Inici: 18 de novembre de 1997Informació i matrícula: fins el dilluns 17 nov. de10 a 14 h. en c/ La Nau 2

Organitza: Patronat Sud-Nord de la FundacióGeneral de la Universitat de ValènciaTelf: 386 41 07 Fax: 398 30 47 E-mail:Patronat SudNord@uv.es

El carrer de laNau, en laimatge de dalt,en plenapartida.A l’esquerra, elllegendariFredi. Al costat,un moment dela partida entreels integrantsdel clubuniversitari ElTamborí.

ANNA PINTER

L’estaca, La muralla oBlowin the wind hanestat cançons que han

quedat com a símbols de laidentitat d’un poble, de ladenúncia o de la lluita ciuta-dana per la llibertat. Salvem elBotànic, com va explicarJuanma Jàtiva, el doble CDpresentat la setmana passadaal Club Diaro Levante, és labanda sonora d’una lluita eco-logista per la conservació delJardí Botànic a la ciutat deValència, propietat de laUniversitat.

Salvem el Botànic, no a l’ho-tel. Aquest ha estat l’argumentreivindicatiu que la CoordinadoraSalvem el Botànic-RecuperemCiutat porta defensant a puny iespasa des de fa dos anys. Araaquest lema és el títol d’un dobleCD on més de trenta intèrpretsde tot l’Estat espanyol han posatla seua veu i els seus instrumentspel que consideren una causajusta. El doble CD recull totamena d’estils folk, rock, reggae,com també algunes cançons in -èdites com ara les de la cantantsaforenca Eva Dènia. J.M. Jàtiva,

crític musical d’El País, va expli-car durant la presentació deldoble CD que aquest projectebarreja l’enyorança i la satisfac-ció d’una ciutat que de vegadessembla morta tal com cantaLoquillo. “La novetat d’aquestdoble CD és que està dedicat aun racó molt xicotet de la nostraciutat però molt important”, afe-geix Jàtiva.

Al Tall-Mulukel Wha, LuisEduardo Aute, Bustamante, LluísLlach, Stupendams, JoaquínSabina, Munlogs, són alguns delsintèrprets que fan possible aquestcompact. Lluís Miquel va donara la presentació la visió de totsells amb un parlament molt per-sonalista i poètic. Va assegurarque la realitzacio d’aquest discno ha estat gens fàcil, ja que lagent de Salvem el Botànic no dis-posa de molts mitjans tècnics,però assenyala: “La criatura jaestà ací, i ben guapa que és”, ambun to de veu més elevat i pled’entusiasme. Lluís Miquel vadescriure el CD com una xicotetacaixa on s’han unit homes i donesen la lluita en l’amor i el des amor,en la soledat i l’amistat...

ÈXIT POPULAR. Tots els par-ticipants en la taula encapçalada

pel lema Salvem el Botànic-No al’hotel van coincidir a manifes-tar que la mobilització social d’a-quest projecte ha estat exemplar.“Probablement la major en deu oquinze anys”, va declarar ToniMestre, periodista de RNE, quiva explicar al nombrós públic lesseues passejades quan encara eraalumne dels Jesuïtes i també comavui des del seu balcó contemplacada dia els arbres que el feienfeliç en la seua infància.

La Coordinadora Salvem elBotànic ha agraït la importantadhesió de tants professionals,artistes, professors, estudiants,veïns, etc., que s’han mobilitzatdesinteressadament pel projecte.“Cadascuna de les 60.000 firmesque recolzaren el manifest persalvar el Botànic ha estat deci-siva”, assegura Josep Pasqual,membre de la Coordinadora imoderador de l’acte. Aquestaorganització no sols ha hagut delluitar per a reduir el volum delsolar dels jesuïtes, on es van pla-nificar fins a tres torres que in -habilitarien per a sempre el pro-jecte d’ampliació del Botànic; elproblema és que ara ha de lluitarcontra la pretensió de l’Ajun -tament de València d’implantaruna zona verda per a construir un

jardí públic que no té res a veureamb la finalitat científica que per-segueix.

El to reivindicatiu de la pre-sentació el va remarcar RamonFerrando, periodista de Levante-EMV: “Volem recuperar la dig-nitat com a ciutadans, una can-tonada més o menys tant se val.El que no és el mateix és el silencid’una ciutat”. Ferrando va recor-dar que hi ha molts cantants queestan prohibits en Canal 9 i altresmitjans, perquè no els conside-ren valencians. “Amb aquestaadhesió continuen demostrant quisent ‘amor’ per la ciutat deValència”, va manifestar.

El CD Salvem el Botànic voltransmetre amb les seues sinto-nies un conjunt d’enyorança i denoves sensacions amb la barrejad’un munt de ritmes diferents.També intenta fer ressò que laciutat de València està viva i queel seu cor verd es troba al JardíBotànic. Tanmateix ací, ambaquesta xicoteta i alhora granvictòria la Coordinadora i d’al-tres persones del món cultural deValència, no n’hi ha prou. Aixího va sentenciar Lluís Miquelamb aquestes paraules: “Ens que-den tantes coses per salvar,comencem pel Botànic...”.

12

La colu

mna

El blues del Botànic

contraportada

Més de trenta intèrprets enregistren un doble CD per a salvar el Jardí

La ciutat de Valènciaja és candidata a la capi-talitat cultural europea del2001. La pel·lícula deStanley Kubrick acabavaamb un meteorit d’acerfent voltes per l’univers iaquest meteorit era elmateix os que els homesde les cavernes havienllançat a l’aire per asse -nyalar al futur l’inici de lamodernitat.

Ara aquest os arriba aValència i els seus gover-nants, amb Rita Barberà alcapdavant, l’han recollitplens de content i l’hanposat a coure en l’olla feliçde les seues aspiracionspolítiques. Però aquestsgovernants obliden que elque tenen en les mansnomés és un os i que elmoll està més buit que elscervells d’Arévalo i deTerelu Campos.

Ja diuen, des de latrona d’autoritats, quecaldrà recórrer a laUniversitat perquè elspreste en usdefruit els seusCinc Segles i ajude aomplir de carn culturall’erm en què s’ha conver-tit aquesta ciutat venudafurtivament als fabricantsde fanals.

La Universitat de Va -lència haurà de prestar allòque faça falta, tot exigint,però, algunes condicions.Per exemple: que des deles institucions de governlocal i autonòmic no li fal-ten al respecte, que no lamarginen de les seuesdotacions pressupostàriesni menyspreen tots els diesles aportacions culturals ilingüístiques que tenen enla Universitat un dels seusprincipals valedors.

Les autoritats del PartitPopular poden recollir l’oscavernícola reciclat enmeteorit volador per lesesferes de l’anorèxia cul-tural que pateix la ciutatde València: però que esfacen mirar, com més aviatmillor, la seua arrogànciaabans que tot es veja abo-cat al ridícul i al fracàsmés estrepitosos. El con-sell és gratis. De res.

ALFONS CERVERA

Capital

Participants en lapresentació del disc dela CoordinadoraSalvem el Botànic