Terra de lluerts

Revista de viladamat

núm.4estiu 2015

2 Terra de lluerts · número 4 · Estiu 2015

ajuntament

Telèfon: 972 788 082

Fax: 972 765 031

Pàg. web: www.viladamat.cat

A/e: ajuntament@viladamat.cat

Col·legi públic de Viladamat 972 765 082

Dispensari Metge 972 788 532

Consell Comarcal de l’Alt Empordà 972 503 088

CAP I’Escala 972 776 060

Creu Roja, Urgències i Ambulàncies 061

Mossos d’Esquadra 088

Bombers 085

Hospital Comarcal de Figueres 972 501 400

Associació Protectora d’Animals 972 502 361

Funerària Vicens (24 hores) 972 501 212

Centre d’Emergències de Catalunya 112

Informació 012

Biblioteca

Dilluns, dimarts i dijous de 16.30 a 19 h

deixalleria

Hi ha un telèfon i un codi per accedir-hi

Cal trucar abans a l’agutzil

ajuntament

Dilluns, dimarts i dijous de 9 a 13 h

Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 16 a 20 h

dispensari

Horari consulta:

Dilluns i divendres de 8 a 11 h

Dimecres d’11.30 a 14 h

Metge: Daniel Carmona Guerrero

Infermera: Maria Pilar Badia Puig

Extraccions: dilluns i divendres

Telèfons d’interès Horaris de serveis

EDITA: COL·LABORA:

PRODUCCIÓ EDITORIAL: Gorbs Comunicació

COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: Carles B. Gorbs cgorbs@gorbs.cat

REDACCIÓ: Carles B. Gorbs

DISSENY i MAQUETACIÓ: Martí Riu

CORRECCIÓ: Maragda Caballero

PORTADA: Església de Sant Feliu de la Garriga

Foto: Dolors Gibert

IMPRESSIÓ: Impremta Pagès

DIPÒSIT LEGAL: GI-1200-2012

nota: L’editorial i direcció de la revista no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels articles signats, que són d’exclusiva responsabilitat dels seus autors.

Tots els veïns i veïnes de Viladamat que vulgueu col·laborar en la revista aportant les vostres receptes de cuina, escrits, poemes, dibuixos, fotografies, etc., així com publicar alguna foto en la secció “Viladamat en imatges” ho podeu portar o enviar per correu electrònic a l’Ajuntament o al coordinador de la revista Carles B. Gorbs.

ajuntamentde viladamat

3

EditorialContinguts

Serveis i telèfons d’interès .. 2

Editorial ................................ 3

Activitats ............................... 4

Entrevista .............................15

Ensenyament ......................19

Entitats .................................21

Història .................................32

Art i cultura .........................34

Salut .....................................38

Gastronomia .......................39

Festa Major 2015 ................40

EditorialContinguts

Miquel Martí i Pol ens feia adonar, en un dels seus poemes, de la impor-tància de la col·laboració de tothom en la vida social, cultural i lúdica d’un poble.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,és la meva veu i la vostra veu (...)

El poble és tothom,el poble és ningú.El poble és tot:El principi i la fi,la veu i el silenci (...)

A Viladamat ens ho agafem al peu de la lletra. Amb l’esforç de les enti-tats i associacions, el poble és viu:

El jovent fa possible que comencem l’any celebrant amb els petits de cada casa l’arribada dels Reis Mags.

Giro de Xarnera prepara la carrossa i la comparsa per a un Carnestoltes ben lluït.

La gent gran, els veritables testimonis d’un passat que ajuden a entendre el present tot mirant cap al futur, reben el seu homenatge.

Els caçadors són gent que estima el paisatge, que coneix els camins, fauna i flora del nostre entorn.

L’ANC reuneix homes i dones per debatre propostes sobre el futur de Catalunya. La Colla Espardenya suggereix caminades nocturnes a l’estiu a algun indret proper a Viladamat i ho acaba amb un bon sopar tot fent petar la xerrada.

Salvem el Terraprim vetlla per la conservació de la nostra natura.

Jugadors, tècnics, voluntaris i públic del Viladamat CF fan que el club ocupi un bon lloc en la 3a Catalana. Què seria d’un cap de setmana sense futbol?

El Club de lectura ens presenta un escriptor i ens delecta amb un berenar literari.

L’AMPA organitza activitats lúdiques, esportives, etc. Fa poble i alhora procura dotar l’escola de recursos educatius.

Els Sant Felius treballen tot l’any per aconseguir una festa major divertida i reivindicativa.

I és a la plaça del poble on, per la festa major, ens retrobem tots junts per participar de totes les activitats programades.

Gràcies a tots per fer de Viladamat un poble actiu!

Bona festa major a tothom!

EQUIP DE GoVERNRevista de viladamat núm.4 · estiu 2015

Activitats

Viladamat, un poble culturalment actiu

Aquest any hem engegat una nova etapa pel que fa a la dinamització cultural del poble amb la figura d’un nou dinamitzador.

En un principi, les activitats que es duien a terme van ser les mateixes que anys anteriors: Cavalcada de Reis, Carnaval, Concurs de Bunyols, Homenatge a la Gent Gran, Sant Joan, etc.

Tot i tenir un calendari ja establert i amb activitats conso-lidades, està previst anar introduint, de mica en mica, una sèrie de novetats, així que us animem a estar atents a la cartellera!

Gimnàstica per a la gent gran.

Espai jove:• Tallers• Activitatsijocsdirigits• Berenades• Acampades• Excursionscaminanti/oamblabicicleta

Esperonem a tots els joves a venir i a interessar-se per l’espai jove, a aportar suggeriments i demandes, de la mateixa ma-nera que amb els viladamatencs que tenen entre setze i vint anys ens agradaria establir un punt de trobada amb ells per veure de quina manera es pot dinamitzar aquest col·lectiu i oferir resposta a les seves peticions. Esperem veure-us-hi!

Sant Joan.

Pel que fa a les activitats continuades, l’aposta ha estat molt més continuista. En aquest sentit, se’n diferencien dos tipus:

Les activitats amb la gent gran:•Informàtica•Tallerdememòria•Classesdecatalà•Sessionsdegimnàstica• Imoltesnovetatsmésdisponiblesapartirdelpròximsetembre

Ens agradaria recordar a tota la gent gran que estem treba-llant en un calendari d’activitats per a la temporada que ve (a partir de setembre), que la majoria d’activitats són gra-tuïtes i l’assistència és voluntària; el farem públic tan bon punt el tinguem. Esperem que us animeu a venir! Els horaris seran, igual que els darrers anys, els dimecres a partir de les 16 hores. Us hi esperem!

Espai Jove.

Enguany, tal com ja es va fer l’any passat, el Casal d’Estiu de Viladamat l’ha gestionat l’Ajuntament. Cal fer especial menció al fet que aquest any s’han ocupat totes les places

4 Número 4

Activitats

que hi havia disponibles, tant al mes de juliol com a l’agost, la qual cosa, des de la coordinació, considerem com un èxit absolut.

Cal recordar que Viladamat es troba inclòs dins dels plans de Joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, de manera que ens podem beneficiar de qualsevol dels projectes que hi ha referents als viladamatencs que es troben en aquesta franja d’edat. En aquest sentit, hi ha diferents projectes de

diferents temàtiques: laboral, educativa, temes d’habitatge i mobilitat, etc. Us animem a passar per la biblioteca o a posar-vos en contacte amb mi (Goran) per tal d’informar-vos i beneficiar-vos d’aquests plans!

Esperem que passeu un bon estiu!

GoRAN MINIC Dinamitzador cultural i juvenil de Viladamat

5Estiu 2015

Festa Major

Els actes de la Festa Major de l’any passat es van encetar el divendres 1r d’agost amb un sopar popular seguit del pre-gó de festa major, a càrrec del director de l’escola Puig Se-galar, Miquel Payaró. Tot seguit, es va realitzar una cantada d’havaneres i un cremat amb el grup Xicranda. A continuació va haver-hi un concert amb Jaume Arnella i Carles Belda, i Germà Negre.

La ja tradicional festa de l’escuma va iniciar, al migdia, la programació de dissabte, que va continuar a la tarda amb l’animació de l’oriol Canals. L’oriol, apreciat amic que ens va deixar l’any passat i a qui recordarem sempre amb la guitarra fent ballar a tothom. La festa va seguir amb els timbalers de la Vilatucada i els bastoners Cop de Garrot durant tot el recorre-gut de la cercavila. El concert de nit va anar a càrrec d’oques Grasses, Ebri Knight, Miquel del Roig i PD Chemical Panxuts.

Diumenge, últim dia de la Festa, es van tancar els actes amb sardanes per La Principal de l’Escala i el ball amb l’orquestra

foto: Eduard Morató

Activitats

6 Número 4

Diada de l’11 de Setembre

Any rere any la diada es veu superada per una major volun-tat popular d’assolir la independència, i això es veu reflectit amb una millor organització dels catalans i les catalanes. El passat 11 de setembre de 2014 va fer tres-cents anys d’un dels molts episodis que ens han arrabassat la nostra llibertat com a poble, i la gent de Viladamat, Albons, la Tallada i les olives i Garrigoles, vam tornar a pujar al Puig Segalar a cridar ben fort que volíem viure en un país lliure. Vam cantar junts l’himne que uneix un poble, una cultura i una gent; una gent que a la tarda es va desplaçar fins a Barcelona per demostrar al món sencer que farem el que calgui per aconseguir la inde-pendència d’aquest país. Amb una actuació impecable, tant per part de tota la gent que hi va participar com per part de l’organització, les imatges de la senyera en forma de V ocu-pant tota la Gran Via i l’Avinguda Diagonal van arribar arreu, i va ser notícia a tots els mitjans internacionals.

La nostra submissió a Espanya s’ha dut a terme mitjançant l’ocupació militar, però s’ha perpetuat mitjançant la compra sistemàtica de les elits polítiques i econòmiques. Des de fa dè-cades hem vist com qui deien ser els nostres dirigents ens ha anat venent a canvi de pactes, protagonitzats pels que avui sa-bem que s’estaven embutxacant els nostres diners. Pactes fets per uns poders autonòmics corromputs i subordinats a l’estat central. Pactes com els de la transició, en què les elits dels dife-rents territoris van treballar a fons per esquarterar el projecte de Països Catalans, fins a prohibir-lo constitucionalment.

La desobediència és imprescindible per poder dur a terme qualsevol canvi social o polític en profunditat. Per tant, caldrà exercir la desobediència per ser lliures.

Carnisseria i Queviures

c/ Nou, 15 - Tel. 972 788 221 - Viladamat

Activitats

7Estiu 2015

El mercat de vi i formatge

Concentració davant de l’Ajuntament per demanar la consulta del 9N

Un any més, va tenir lloc la Fira del vi i el formatge. Ja co-mença a ser un esdeveniment reconeixible en la tardor del nostre poble. Com sempre, es combinen les parades de fi-raires de fora el poble amb comerços de Viladamat, que per un dia ensenyen i mostren els seus productes d’una forma diferent, prenent el carrer.

I com no, la fira també ens serveix per fer una petita celebra-ció de la castanyada, desenvolupada per les mares i pares de l’AMPA de l’Escola Puig Segalar. Es va preparar una paradeta on se servien les reconfortants castanyes, per un dia de tar-dor humit i fresc.

Enguany l’ANC de Viladamat també va participar a la fira oferint servei de bar i una paradeta amb informació de cara a la consulta del 9N. A més a més, van amenitzar el vermut amb l’actuació de l’olotí Manelic.

El 30 de setembre, diversos veïns i veï-nes de Viladamat es van concentrar da-vant l’Ajuntament, convocats per l’ANC i Òmnium, després de la suspensió cau-telar de la consulta del 9N per part del Tribunal Constitucional (TC). L’endemà de la decisió del TC, els promotors d’“Ara és l’hora”, amb el suport dels partits pro consulta, van avançar l’inici de la campanya pel “sí” a la indepen-dència amb centenars de concentra-cions i amb el començament dels porta a porta per convèncer els indecisos.

Activitats

8 Número 4

Festa Petita

Els Reis Mags de l’Orient

Els dies 7 i 8 de desembre es va celebrar la Festa Petita (o Festa d’Hivern) de Viladamat. Els actes es van iniciar al matí, al Local Social, amb jocs de cucanya i amb l’espectacle in-fantil ofert per en Jordi Tonietti. A la tarda es va celebrar una edició més del Pagès de Ferro i, ja a la nit, dos concerts per Kalaixnifolk i orquestra Mitjanit.

El dilluns a la tarda es van tancar els actes amb un ball que va anar a càrrec de Pa d’Àngel.

Com cada any, els Reis Mags de l’orient no van faltar a la seva cita amb els més petits (i també amb els més grans) la nit del 5 de maig. Van arribar amb la seva carrossa, van repartir caramels i regals entre la mainada i, sobretot, van repartir il·lusió i felicitat. Aquest any, a més, un grup de pe-tits i grans del poble van oferir una esplèndida batucada per rebre els Reis Mags.

Activitats

9Estiu 2015

Pressupost 2015 i Pla anual de participació 2015

Carnestoltes

El passat mes de desembre l’equip de govern va presentar el pressupost 2015 i es va encetar un nou procés de participa-ció ciutadana. L’objectiu d’aquest projecte és poder ajustar el pressupost municipal anual a la voluntat dels veïns i veï-nes del poble. Un cop feta la presentació del pla, constituït l’òrgan que el gestionarà, i fet el recull de propostes, el 1r de febrer es va fer la consulta per decidir quines havien de ser les inversions per a aquest any 2015. El resultat de la consulta va ser el següent:

Una de les festes més esperades és el Carnestoltes, i no po-dia ser menys al nostre poble. Com cada any, es va organit-zar una tarda divertida i especialment pensada per als més petits. Però petits i grans van lluir les seves disfresses al Local Social. Com sempre, els ingredients van ser aquests: una bona desfilada de disfresses, xocolata desfeta, llaminadures i una actuació del grup local d’animació Els Muskits!

L’empat a vots es resol fent la proposta més econòmica que en aquest cas són les millores urbanes. Per tant, les tres pro-postes que es portaran a terme aquest 2015 són: pagar part del deute amb SoREA, les millores a l’Ateneu i la zona es-portiva, i les millores urbanes.

RESULTATS PROCÉS DE PARTICIPACIÓ DE L’ANY 2015

GRÀFIC DELS RESULTATS

Propostes vots

Millores Ateneu i Zona esportiva 42

Pont del Balcà 16

Millores urbanes 40

Millores Local Social 40

Pagament del deute amb SoREA 43

Arrenjaments carreteres de l’Armentera i l’Escala 27

Enguany, a més, hi va haver una batucada pels carrers del poble, per animar i recordar als veïns i veïnes que era un dia especial, que era Carnaval!

Activitats

10 Número 4

Homenatge a Ovidi Montllor

Concurs de brunyolsProjecció del documental “Good night Sarajevo”

El dia 28 de març, a l’Ateneu Sebastià Salellas, es va projec-tar el documental “Good night Sarajevo”, basat en el llibre Bienvenido a Sarajevo, Hermano del periodista bosnià Slobo-dan (Boban) Minic. Vam comptar amb la presència de l’autor del llibre i protagonista del documental, amb qui en finalit-zar la projecció vam tenir l’ocasió de realitzar una xerrada/debat, tant de temes relacionats amb el film com de temes d’actualitat (llibertat de premsa, conflictes polítics, etc.).

En una part del mural del camp de futbol, un grup de jo-ves de Viladamat va fer una pintada d’un mural en honor a l’ovidi, en els seus “20 anys de vacances”, tal com també han fet en diverses localitats dels Països Catalans. Aquesta pintada simbolitza la reivindicació de la seva figura, i de la seva tasca en defensa de la llengua, la justícia social i els Països Catalans.

Amb la col·laboració del restaurant Can Parera i Can Catoi i l’organització de l’Ajuntament de Viladamat, es va portar a terme, el dia 2 d’abril, una nova edició del concurs de brun-yols. Va haver-hi tres categories: brunyolaire expert, brunyo-laire innovador i brunyolaire novell.

El jurat va ser popular i els assistents van poder tastar els brun-yols i votar els que més els hi van agradar. Els guanyadors van ser Abril Bernad en la categoria de “Bunyolaire innovador”, la Marta Barretina en la categoria de “Bunyolaire novell” i la Irene Palol en la categoria de “Bunyolaire expert”.

Activitats

Av. Riells, 28 - 17130 L’Escala (Girona)Tel. 972 776 729 - Mòbil 670 042 607

www.alabau-piscines-recs.es - alabau@girona.com

GORBSComunicació - Edicions

629 151 930 · cgorbs@gorbs.catwww.gorbs.cat

11Estiu 2015

Desbrossada de fonts

5a trobada Comarcal de Gegants a Viladamat

Aquest any, la Desbrossada de Fonts va resultar un èxit de convocatòria. A poc a poc, ha anat creixent el nombre de persones que s’acosten un matí de cap de setmana i col·laboren per mantenir netes les fonts del nostre poble. Com que ja es porten uns quants anys, això es nota en l’estat de les fonts, i cada any són més ràpides de netejar i es pot avançar més terreny.

Aquesta activitat demostra que la col·laboració entre veïns i veïnes pot tenir uns resultats molt positius, com ara la con-servació del nostre entorn natural.

La plantada de gegants serà a les 11 hores. Tot seguit es farà un cercavila pels carrers del poble (de 12 a 13 ho-res), acompanyats de grallers i tambors. A les 13 hores, hi haurà parlaments (presentació dels gegants) i a les 14 hores, dinar popular.

A més, s’ha demanat a l’escola que, a partir del setem-bre, els nens i nenes facin alguna careta, capgròs...

I el més important, estem pensant en fer una parella de gegants de Viladamat! Per aquest motiu, demanem la col·laboració de tothom per triar quin personatge vilada-matenc i viladamatenca poden ser els nostres gegants. En Josep M. Torres serà el “dissenyador” dels gegants, amb la col·laboració de persones voluntàries per crear-los.

10 colles de geganters de l’Alt i el Baix Empordà es trobaran a Viladamat el dia 8 de novembre.

Activitats

12 Número 4

38è Homenatge a la Vellesa

Un any més, arribada la primavera, arriba també l’Homenatge a la Gent Gran. Enguany n’era la 38a edició, i tot i que el temps no va acompanyar, la festa no va quedar deslluïda. Com ja és tradició, a l’Església es va fer entrega dels rams i solapes a les persones homenatjades i hi va haver un parla-ment de l’alcalde en nom de l’Equip de Govern.

Aquest any, per l’espectacle previ al dinar, es va optar per fer una ballada de sardanes, que a causa del mal temps, no es van poder ballar a la plaça de l’Església i es va haver de fer al local social. Tot seguit, es va gaudir del pica-pica mentre alguns xerraven distesament i d’altres miraven les obres de patchwork exposades al Local, fetes per algunes de les veï-nes del poble.

Per finalitzar la festa vam tenir l’actuació de Les Males Her-bes, companyia de teatre de l’Escala, per acabar la jornada, com ha de ser, amb un somriure a la boca.

Moltes gràcies per venir i fins a l’any vinent!

Activitats

13Estiu 2015

Calçotada

Sant Joan

Un any més, la CUP de Viladamat va organitzar la ja consoli-dada calçotada popular. Malgrat la mala previsió del temps, van omplir l’ateneu amb cent trenta amants dels calçots, que entre les mans negres i l’olor de brasa van passar una estona de tertúlia agradable i distreta. La base de l’èxit va ser com cada any la participació de la gent i els productes de proximitat, una combinació que no pot donar res més que bon ambient.

Sens dubte, podríem considerar la Nit de Sant Joan com la més màgica dels Països Catalans. A Viladamat, ens agrada celebrar-la amb foc, petards, coca de Sant Joan, cava i un símbol de la nostra terra com és la Flama del Canigó.

La celebració començà amb l’arribada de la Flama, en la seva peregrinació pels Països Ca-talans. Estem honrats que Viladamat en sigui una parada des de ja fa tants i tants anys. Des-prés de la Flama, es va repartir coca i cava per a tothom, fent córrer així els aires de celebra-ció i joia.

I com no podia ser d’una altra manera, es va acabar la nit amb el ja obligat sopar popular, on tots i totes portem el nostre menjar i el compartim amb els veïns. És una alegria veure com tantes persones del poble assisteixen a aquest tipus d’activitats, populars i disteses.

El teu recordA mb l’arribada de l’estiu sembla

que el poble revifa. Els conreus tiren endavant, tenyint-ne els vol-

tants de grocs i de verds. Els camins guien els que volen respirar la fresca del matí i els que prefereixen els colors del capvespre, si-gui al pla o a la muntanya. Els carrers acu-llen les corredisses alegres de la mainada i les converses amenes dels veïns que miren

no tan joves que ballaran malgrat el sol de la tarda. Enguany, però, serà diferent per a tots nosaltres, ja que et tindrem més present que mai en els nostres cors. Perquè cada racó del poble porta imprès el record de les nostres vivències al teu costat. Perquè cada esdeveniment porta el segell de la teva participació. Perquè tots i cadascun de nosaltres portem gra-

A Pere Daunis

d’arreglar el món o, si més no, de fer-lo més passa-ble. I, és clar, també s’acosta la festa major.

El primer cap de setmana d’agost, per la plaça de Viladamat, desfilaran els músics i els muntadors, la cobla i els parents, els joves que allargaran la nit i els

vats a la memòria la teva rialla i el teu bon humor, la teva mirada positiva i les teves paraules optimistes. Perquè has deixat petja arreu, com a amic, com a persona. Perquè, Pere, has estat, ets i seràs sempre una part important de la biografia d’aquest poble i de la seva gent.

14 Número 4

menús, cartai per emportar

esmorzars a la brasa

Carrer dels Horts, 10Carretera de vialamat a l’escala

viladamat · 972 788 367

casolà · casero ·homemade

Entrevista

Joan Carreres«Sempre hi ha, i es troben,

llocs per anar i per tornar-hi»Joan Carreres i Ros, nascut a Viladamat l’any 1976, és conegut per a molts com el “fill del fuster” o, ja actualment, com el fisioterapeuta, ja que aquesta és la seva professió. No obstant això, en Joan Carreres, però, i sobretot els últims anys, s’ha donat a conèixer com a escriptor. Ha publicat dos llibres, aviat publicarà un tercer, i ha col·laborat per a diverses revistes i editorials.

on vàreu estudiar?A l’escola primària d’aquí a Viladamat, vaig anar-hi cinc anys i tres al col·legi Em-púries de l’Escala. L’educació secundària la vaig fer a l’institut Montgrí de Torroella de Montgrí. I els estudis universitaris (de fisio-teràpia), finalment, els vaig fer a l’Escola Universitària Gimbernat (UAB), de Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

en l’actualitat a què us dediqueu?De formació (estudis), com he comentat, sóc fisioterapeuta i des de fa més de cator-ze anys treballo a la residència geriàtrica de Roses.

tan destacades i rellevants com les de Cèsar August Torras i Artur osona, per exemple. Aquesta és la manera de veure i viure la muntanya amb la qual em sento més identificat, po-sant-ne en relleu i destacant-ne la part humana, i no només la purament excursionista. No m’atrau ni m’omple la part esportiva i competitiva de la muntanya, que tan de moda està ara, podem dir.Aquestes excursions les faig amb els meus pares o amb al-gun amic i el meu objectiu no és pas fer un gran cim o una gran distància amb el mínim temps possible, sinó que és aprendre i gaudir al màxim amb cada sortida que faci, per petita i senzilla que sigui.

Quines aficions teniu?M’agrada molt l’excursionisme, la natura, la muntanya, la fotografia... conèixer, “descobrir” i compartir indrets i ra-cons que tenim ben propers. També m’agrada llegir, els es-ports, les exposicions d’art i fotografia...

sou, doncs, un gran aficionat a l’excursionisme... Practico un excursionisme de proximitat, podem dir. Em moc per les comarques, paisatges i espais naturals de Catalunya i la Catalunya Nord i per tot el Pirineu. Intento aprofundir-hi i conèixer-ho a fons, amb intensitat i passió, parlant amb la gent i els habitants dels pobles i els masos per recuperar, conservar i recopilar records, vivències, anècdotes, llegen-des, topònims...

un excursionisme empíric per gaudir de l’entorn...Podríem dir que és com l’“excursionisme científic” que es realitzava a finals del segle XIX i principis del XX, amb figures

Practico un excursionisme de proximitat

15Estiu 2015

Entrevista

Pel que fa a l’arxiu digital, tinc unes 450.000 fotografies

En Mel va ser qui realment em va ensenyar a veure i a sentir

la muntanya amb sensibilitat i a fotografiar el paisatge

de tots els llocs que heu visitat, quin és l’indret que més us ha impressionat? i quins indrets dels quals no heu anat us agradaria conèixer?És una molt difícil elecció quedar-me amb un sol indret, gai-rebé impossible dir-ne només un. Cada un té la seva pròpia personalitat, que el fa únic, especial i meravellós i no compa-ro mai un lloc amb un altre ni considero que un sigui millor que l’altre. Personalment, em quedo amb diferents indrets: l’Alta Garrotxa, el massís del Canigó, la serra del Catllaràs (a l’Alt Berguedà), la serra de l’Albera, el recorregut dels rius que ens envolten, les cales i racons del Cap de Creus i de la Costa Brava, Montserrat, el Montseny, el Delta de l’Ebre, les Salines-Bassegoda, cims i llacs d’Andorra, ordesa (al Pirineu d’osca), Gavarnie (al Pirineu francès)... No podria quedar-me amb un sol indret, em sap greu, tots formen part de mi i tots m’aporten i em suggereixen grans moments.

Bé doncs, quins us agradaria conèixer?I d’indrets que m’agradaria conèixer també en podria dir di-versos: les valls de Cardós i Ferrera (al Pallars Sobirà), la serra del Montsant, el massís del Port, el Matarranya... Sempre hi ha, i es troben, llocs per anar i per tornar-hi, per seguir-los coneixent i descobrint amb paciència i dedicació.

també sou un gran aficionat a la fotografia, quan va començar aquesta afició?Des de sempre he fet fotografies de les sortides i excursions que feia, per tenir-ne un record, diguem, més o menys com tothom...Fa uns tretze anys, però, vaig conèixer el rector de Riudaura (la Garrotxa), en Josep Maria Melció, en Mel per als amics. Ell va ser qui realment em va ensenyar a veure i a sentir la muntanya amb la sensibilitat que he comentat fa una esto-na i qui realment em va ensenyar a veure i a fotografiar el paisatge.En Mel va morir fa un parell d’anys. Sempre recordat i esti-mat, va ser l’amic i el mestre que em va transmetre tota la seva experiència i que va introduir-me en el món de la foto-grafia. Gràcies a ell i als seus consells i ensenyaments, doncs, ha estat possible que hagi publicat fotografies i escrits en diversos llibres, revistes...

teniu fama de fer milers de fotografies, ens podríeu dir, aproximadament, quantes en teniu arxivades?Sí, la veritat és que faig moltes fotografies arreu on vaig, intentant-ne copsar, captar i transmetre’n l’essència. Mo-ments irrepetibles, molts d’ells.Tinc un arxiu amb unes 200.000 fotografies en paper i ne-gatius. I pel que fa a l’arxiu digital, en tinc unes 450.000, que es va ampliant amb cada sortida i excursió que faig.

sent, doncs, un aficionat a la fotografia, i amb l’excur-sionisme, no és difícil fer reportatges i algun llibre. Heu col·laborat per a algun mitjà de comunicació?Sí, col·laboro amb un diari digital de les nostres comar-ques, el Gironanotícies (www.gironanoticies.com). També he col·laborat i col·laboro esporàdicament en altres mitjans com el Diari de Girona, la Revista de Girona, Ecoxarxa, les Garrotxes, el Brull, Golany, el Butlletí del Consorci de l’Alta Garrotxa...

16 Número 4

Entrevista

El llibre Fluvià aplega diferents disciplines (fotografia, pintura i text)

per presentar el riu Fluvià en tota la seva integritat

i heu estat autor de dos llibres...Sí, a finals del 2011 va sortir publicat La vall de Campmajor. Un secret per descobrir i aquest any 2015 ha sortit publicat Fluvià, editats per GoRBS.A banda, vaig col·laborar amb diverses guies excursionistes de l’Alta Garrotxa, editades per l’editorial olotina Llibres de Batet, i vaig escriure dos capítols del llibre “Pobles oblidats”, d’Edicions Sidillà.

Quan i com vau decidir editar un primer llibre?La idea va sorgir a finals de l’any 2009. En aquell moment, i des de feia temps, amb en Mel estàvem treballant per fer un llibre de l’Alta Garrotxa. Finalment, però, no es va dur a terme i en Mel em va animar a tirar endavant algun projecte. Em va dir que tenia prou base i coneixements per fer-ho. I així va ser com va sorgir la idea de fer el llibre de la vall de Campmajor.

i ara, fa ben poc, Fluvià. Quan va començar aquesta idea?Quan va sortir publicat el llibre de la vall de Campmajor, parlant amb el pintor Lluís Roura (fill de Sant Miquel de Campmajor i establert des de fa anys a l’Escala) va sortir la possibilitat de recuperar un antic projecte que hi havia hagut a mitjans de la dècada del 1980 per fer un llibre sobre el recorregut íntegre del riu Fluvià.Jo ja tenia fotos fetes de diferents indrets i moments del Fluvià, vaig madurar l’opció de fer-ne un llibre, ho vaig par-lar novament amb l’editor i vam posar fil a l’agulla. I uns

En el cas del Fluvià, s’han sumat al projecte els pintors Lluís Roura i Josep Estarriola i han aportat les seves col·laboracions i escrits en Josep Valls, Jordi Zapata, Josep Vilar, Joan Anton Abellan i Jordi Sargatal. Tots ells han aportat el seu gra de sor-ra per complementar i ampliar la visió personal que jo tenia.Tampoc no voldria oblidar a en Ferran Fernández i a en Pere Bohigas, que han realitzat la feia de disseny i correcció del llibre, respectivament. Cadascú des del seu àmbit han fet possible que la publicació hagi pogut ser ben reeixida. Mol-tes gràcies a tots!

ens podeu fer cinc cèntims de Fluvià?Sí, i tant. El llibre aplega diferents disciplines (fotografia, foto-grafia antiga, pintura i text) per presentar el riu Fluvià en tota la seva integritat. I podem dir que està dividit en dues parts.En la primera, es presenten diferents aspectes del Fluvià: cli-matologia, geografia, geologia, hidrografia, medi ambient, fauna, usos industrials... Aquesta és la part on es troben els escrits dels diferents amics i col·laboradors.A la segona part, he anat recorrent el Fluvià poble per po-ble. Amb text i fotografies he presentat el recorregut del

tres anys després, tot plegat ha vist la llum amb un resultat del qual tots n’estem molt contents i satisfets.

teniu uns col·laboradors de “luxe”...Sí, la veritat és que he, i hem, pogut comptar amb la col·la-boració desinteressada de grans companys, amics i entesos en-torn el riu Fluvià.Amb el pas dels anys, en anar coneixent llocs i gent, he tingut la sort de poder fer coneixença i establir contacte amb gent que, cadascú des del seu punt de vista i la seva parcel·la, m’ha apor-tat grans coneixements i enriqui-ments en les meves recerques.

17Estiu 2015

Entrevista

Plaça Catalunya, 15 B · 17472 L’ARMENTERATel. 972 520 829 · Mòbil 639 287 143

ODONTOLOGIA GENERALENDODÒNCIA - ORTODÒNCIA

ODONTOPEDIATRIA -PRÒTESIS

Dilluns de 10 a 13 hDimecres de 10 a 13 h i de 16 a 20 hDijous hores convingudesDissabtes de 10 a 13 h

dr. daniel o. lamónodontólogo · CoEC 6603

riu al seu pas pels vint-i-nou municipis de tres comarques (la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà) pels quals transcorre, des del seu naixement a la Vall d’en Bas fins a la seva desembocadura a Sant Pere Pescador. A part, a l’encapçalament de cada municipi hi apareix una pintura i una fotografia antiga de cadascun d’ells (les pintures dels municipis de les comarques de la Garrotxa i de l’Alt Empor-dà les ha fet en Lluís Roura i les dels municipis del Pla de l’Estany són d’en Josep Estarriola).

Què feu per aconseguir la informació i documentació, tant gràfica com literària?Pel que fa a la part literària, la part inicial de la meva re-cerca la centro en allò que hi ha publicat (llibres, articles, estudis, documents...) sobre el tema en qüestió i que es pot trobar en arxius o biblioteques. Segonament, i com a part indissociable i imprescindible per a mi, parlo i entrevisto la gent gran dels pobles, que m’aporten una infinitat de da-des, records, anècdotes... Aquesta segona part és la que sol aportar informació totalment inèdita i molt valuosa, i per-met ampliar i enriquir el text i el coneixement.La part gràfica (fotogràfica) la treballo sobre el terreny, anant múltiples i incomptables vegades a recórrer i fotografiar els racons i llocs que són protagonistes de les meves recerques. Hi vaig en les diferents estacions de l’any, en diferents mo-ments climatològics, a les diverses hores del dia... per poder captar aquells indrets en la seva màxima expressió i varietat de llum i color, precisament. Així, és l’única manera de poder en-trar realment en el paisatge i en els llocs que visites, d’omplir-te i impregnar-te de la seva essència única i autèntica.

us heu plantejat la possibilitat de dedicar-vos exclusi-vament al món literari?La veritat és que és un món amb el qual em sento molt a gust i que m’atrau i m’omple molt. D’altra banda, però, la feina que estic fent com a fisioterapeuta també m’aporta molt. I tinc la sort de poder disposar de prou temps i poder-

me organitzar bé per poder compaginar bé les dues facetes.En aquests moments, no tinc pensat descartar ni abandonar cap dels dos vessants que estic desenvolupant. I tinc molt clar també que m’agradaria seguir desenvolupant i tirant endavant projectes literaris relacionats amb el territori i els indrets que ens envolten. És un gran plaer i un gran privilegi tenir la sort de poder-ho fer.

alguna cosa que vulgueu explicar i que no us hem pre-guntat?Tan sols m’agradaria fer una petita reivindicació i reconei-xement dels indrets propers que ens envolten, a escala de les nostres comarques i de tot Catalunya i zones properes. Són indrets que, per ser tan propers i per la seva senzillesa, precisament, sovint i malauradament passen desapercebuts als nostres ulls i als nostres sentiments.Són indrets plens d’història, de vida i de riquesa humana, natural i paisatgística, que es mereixen ser valorats, cone-guts, respectats, admirats i estimats.Amb la meva experiència, puc donar fe que són llocs que no ens deixen, ni ens deixaran, indiferents si tenim aquesta sensi-bilitat i que ens aporten coses que no oblidarem mai.I tampoc vull oblidar-me ni m’oblidaré de la gent (pagesos, pas-tors, ramaders, gent dels pobles i els masos...) que donen, i han donat, forma, fesomia i sentit al paisatge i a la geografia. Ells són qui m’aporten molta part del seu coneixement (topònims, llocs, llegendes, anècdotes, vivències, fets...), popular, i trans-mès de generació en generació fins a arribar als nostres dies. M’agrada escoltar a aquesta gran gent, tan humil i plena de saviesa, recollir i anotar el que m’expliquen i poder-ho trans-metre i deixar-ne constància per sempre en els escrits que faig.És el que seguiré fent: conèixer, descobrir i compartir els ra-cons que ens envolten, que tant m’aporten i amb els quals em sento tan identificat i tan a gust. És, i serà, un gran plaer, per molts anys, espero!

CARLES B. GoRBS

18 Número 4

Ensenyament

25 anys de la ZERDe petit vaig anar a “estudi” a l’escola del meu poble. En dèiem anar a estudi.

Tot i les seves peculiaritats, amb totes les seves mancances, i sobretot la figura d’un sol mestre per a molta mainada de moltes edats diferents, en tinc un record

que sempre me l’ha fet tenir present en tots els meus anys de feina.

Aquest record em va portar a desitjar sempre ser mestre d’escola de poble. I ara faig de mestre a l’escola Puig Segalar, de la ZER TRAMUNTANA. Ja fa quinze anys que comparteixo història amb aquest model d’escola que és la ZER. I la nostra ZER, enguany, celebra els vint-i-cinc anys de la seva creació: Felicitacions! Per això aquesta vegada vull parlar més de la ZER que no pas de l’escola de Viladamat. Una ZER és una agrupació d’escoles de poble que comparteixen un mateix projecte educatiu. La ZER TRAMUNTANA està formada per les escoles de Ventalló, Viladamat i Vilamacolum.

Les escoles rurals, les ZER, que ho sàpiga tothom, són les que han tret més bons resultats en les competències bàsi-ques, són les escoles on els alumnes estan millor atesos, són les que treballen des de sempre la diversitat, estan, més que cap altra, arrelades al medi, estan equipades amb les últimes tecnologies, hi ha un tracte directe, usen metodologies in-novadores... Les ZER són un conjunt d’esforços, començant pels pares, seguits pels mestres i acabant amb els ajunta-ments. I això fa possible conservar una petita joia, una llum, un focus de cultura, d’identitat, de cohesió i de calor d’uns pobles.

Vull comparar la ZER TRAMUNTANA amb un rai. Un rai és una embarcació feta amb troncs lligats que feien els raiers del Pallars per transportar la fusta a través de les aigües de la Noguera. Eren els únics mariners d’aigua dolça que estre-naven embarcació cada cop que viatjaven riu avall. Com la ZER, que cada any estrena un projecte de treball conjunt per a tots els nens i les nenes, emmarcat dins el projecte educa-tiu, i que ens dóna cohesió en la nostra manera de treballar i d’entendre els processos d’ensenyament–aprenentatge.

Un rai ha de ser fort per poder avançar en les aigües, a vega-des “envalentonades”, del riu, com la fortalesa que volem pel nostre projecte educatiu per poder avançar en el mar de coneixements i processos que desitgem transmetre a tots els alumnes. El rai ha d’estar ben lligat per tal que els troncs que el formin no es desfacin i puguin conduir tota la fusta aigües avall, com ho són les escoles que formen la ZER. I crec que aquest lligam es manté perquè entenem que són una comunitat, que la ZER no som només els i les mestres, sinó que qui forma la ZER, primer, són els alumnes, amb l’ajut inestimable de les AFAS i dels ajuntaments de cada un dels pobles. I la ZER també és l’entorn, tant natural com social, la gent, i per això ens agrada organitzar activitats on la gent en sigui també partícip: Sant Jordi, festes de final de curs, teatres, arrossades, sopars populars... Tanmateix, el rai ha de ser flexible i adaptable. En la seva baixada es poden trobar diversos tipus de corrents, uns més calmats i altres de més braus, més profunds o menys, amb roques que poden frenar el seu avançament i que han de sortejar o amb paratges de gran placidesa i bellesa. La ZER Tramuntana, igualment, curs a curs, es troba amb nous reptes als quals adaptar-se, superar si cal o revisar per millorar. I crec que així ho hem anat fent durant aquests vint-i-cinc anys. Per tot plegat, re-peteixo, moltes felicitats!!!

MIQUEL PAyARó PAGèSMestre de l’Escola Puig Segalar

19Estiu 2015

esCola PuiG seGalaR

Ensenyament

25 anys de la ZER TramuntanaAquest any la ZER Tramuntana celebra els 25 anys de la seva creació.

La ZER la formem l’escola Puig-Segalar de Viladamat, l’escola de Ventalló i l’escola els Valentins de Vilamacolum. Paral·lelament a la creació de la ZER també es varen

anar creant les AMPES de Viladamat, de Ventalló i de Vilamacolum. L’AMPA de Viladamat es va crear a principi dels anys noranta.

Com tot començament de projecte, els inicis són difícils, però les ganes de treballar per millorar l’escola i poder ofe-rir eines més modernes per a l’educació (vídeos, TV, equips de música, etc.) va fer que pares i mares organitzessin ac-tivitats com la castanyada a la tardor, la quina per Nadal, l’arrossada quan arriba la primavera i la festa de fi de curs. En l’actualitat s’ha seguit amb aquesta línia d’activitats per part de l’AMPA, però també s’han creat activitats noves com la marxa popular a la tardor, les fires de primavera i la venda de roses i llibres per Sant Jordi.

L’objectiu de l’AMPA segueix essent el mateix que al prin-cipi de crear-la, i és treballar perquè els nostres fills i filles puguin gaudir de les tecnologies més modernes i una millor qualitat en les eines d’ensenyament, ja que com a escoles petites que som les ajudes també són petites, així que mirem d’adequar les classes amb pissarres digitals, videocàmeres HD, ordinadors portàtils, etc.

El fet de formar part d’una ZER ens ha fet disposar de mes-tres especialitzats en les diferents matèries (música, educació física, anglès i educació especial). Totes aquestes millores en l’ensenyament de les escoles rurals ha servit perquè els nos-

tres fills i filles tinguin una bona qualitat en l’ensenyament i uns bons valors a seguir, perquè una de les grans virtuts d’aquest tipus d’escola rural és la cohesió dels alumnes d’edats diferents en els cicles en què ocupen un mateix espai d’aprenentatge, dins les aules o en altres estants de l’escola, fent que tant els projectes com l’organització treba-llats en comú siguin d’un gran benefici educatiu.

L’AMPA també procura que els nostres fills i filles puguin realitzar activitats extraescolars, per això mirem de trobar les que són més adients per a cada cicle educatiu.

Des d’aquí només ens queda desitjar que la ZER Tramuntana i l’escola de Viladamat continuï com fins ara, fent una feina excel·lent en l’educació dels nostres fills i filles, i fent-nos sentir orgullosos de formar part d’una escola rural amb un ensenyament digne, català i de qualitat.

Volem aprofitar des d’aquí per desitjar a tots els viladama-tencs i viladamatenques que tingueu una molt bona Festa Major.

AMPA DE VILADAMAT

20 Número 4

amPa viladamat

Entitats

Calendari temporada 2015/2016 i normes per al caçador

La Societat de Caçadors d’Albons-Viladamat ha fet públic el seu calendari i les normes per al caçador de la temporada 2015-2016.

Calendari

la mitja veda: Es podrà caçar els dies 15, 23 i 30 d’agost i el 6 i 13 de setembre de l’any 2015 a la zona limitada a la part est de la carretera antiga de Figueres (al pla). Està pro-hibida la cacera de perdius, llebres i conills.

Caça normal: De l’11 d’octubre del 2015 fins al primer diu-menge de febrer del 2016, dijous, diumenges i festius no locals. Exclòs el 12 d’octubre.

Perdiu i llebre: De l’11 d’octubre del 2015 fins al 22 de desembre del mateix any, dijous, diumenges i festius. Només es permet dues perdius per dia de cacera i per caçador. En les altres espècies cinegètiques no hi ha límit. Exclòs el 12 d’octubre.

Porc senglar: Contacteu amb el Sr. Chaves d’Albons, encarre-gat de la colla del porc senglar, telèfon 686 938 949. Els dies de cacera són: 6 de setembre de 2015 fins a l’últim diumenge de març de 2016. La cacera solament es farà els dissabtes.

Normes

En les normes, cal ressaltar l’obligació de recollida dels car-tutxos utilitzats, com també l’obligació de tots els caçadors de no molestar i respectar la zona de cacera a la resta de companys. Per altra part, es recorda que el passi del vedat no és vàlid si no és acompanyat del DNI de l’interessat.

les faltes molt greus regulades en l’acta aprovada en as-semblea general el 25 de febrer del 2005, que no poden cometre els caçadors, són les següents:

Si s’infringeix qualsevol de les normes recollides amb faltes molt greus, la junta acorda actuar sobre la base dels estatuts de la societat, tant per als socis com per als convidats.

LA JUNTA

a) Revisar el terreny prèviament per localitzar la situació de les peces a batre el dia de cacera.

b) Caçar sense guardar la distància reglamentària de les cases habitades.

c) Caçar animals fora del termini establert.

d) Caçar animals utilitzant qualsevol estratagema il·legal.

e) Utilitzar el vehicle per obtenir benefici en la cacera.

f) Caçar sense haver retirat el passi anual del vedat.

g) Caçar en els camps que perjudiquin els sembrats i ficar-se amb el vehicle dintre dels terrens després de la pluja.

h) Robar o fer mal a l’agricultura de la zona.

i) Caçar més peces de les autoritzades.

j) No estar al corrent de pagament amb la societat (tenir quotes endarrerides de temporades anteriors i derrames produïdes).

k) Caçar de nit, amb boira densa o amb neu.

l) Caçar en llocs prohibits mitjançant senyal reglamentari.

m) Fer cas omís a les indicacions dels membres de la junta, sempre que aquestes indicacions beneficien al vedat i la resta de caçadors.

n) Prohibida la cacera fora del municipi de Viladamat i d’Albons. Solament podeu caçar en el municipi de l’expedició del passi.

21Estiu 2015

soCietat de CaÇadoRs alBons-viladamat

Entitats

La col·laboració, l’esperit de les entitats

Dissabte 6 de juny a les 6 de la tarda. La sala de plens de l’Ajuntament de gom a gom: gent vinguda dels pobles veïns i de pobles més allunyats, gent de fora comarca...

Gent, tota, que aquesta tarda concreta són aquí, a Vilada-mat, convocada pel Club de lectura amb la il·lusió de llegir, recitar i també escoltar, els poemes, els contes, els frag-ments literaris lliurement escollits per aquells que no temen la lectura pública i estimen aquell poema, aquell poeta, aquell autor. I tots plegats, llegidors i escoltadors, gaudint d’un bon concert i d’un bon berenar preparat amorosa-ment. Amb aquest, ja en portem quatre de junys, en què una entitat del nostre Consistori organitza un acte per cele-brar l’acabament del curs.

Celebrar vuit mesos viscuts que han estat vuit històries lle-gides, comentades i discutides pels assistents a cada sessió. Celebrar el coneixement literari que ha suposat cadascuna d’aquestes diverses històries i el coneixement dels qui les han creades. Un tresor que multiplica per vuit cada any vis-cut. És per això que ho celebrem i ho festegem amb un berenar per a tothom cada primer dissabte de juny.

El Club de lectura organitza dos actes anuals: Nadal a Vila-damat –el diumenge abans del dia de Nadal– amb cant coral a l’Església, i el berenar literari del mes de juny. També ses-sions de Club extraordinàries en llocs ben diferents, com el Museu d’Art de Girona, els Aiguamolls de l’Empordà, Santa Bàrbara de Pruneres... Llocs que han estat escollits partint de la temàtica de l’obra llegida durant aquell mes. I sessions amb la presència dels mateixos autors que són autors i au-tores coneguts i significatius dins del nostre món literari ac-tual. Sessions, òbviament, participatives i obertes a tothom, siguin o no membres del Club de lectura.

La voluntat és una facultat humana que duu implícita el mo-viment. Moure’ns a fer. D’aquesta aptitud els petits clubs de lectura, com és el nostre, no ens hem podem sostreure si pretenem creixement i dinamització. obrir és beneficiar. Al darrere, sempre, sempre, hi ha voluntats col·lectives que mouen. El voluntarisme és una pluja fina que cala i estova,

El berenar literari amb la sala plena de gom a gom.

22 Número 4

CluB de leCtuRa

Entitats

fa més manejables i creatives les actituds socials dels seus practicants. És lliure i plural. Sí, sobretot lliure de filiació polí-tica concreta. El voluntarisme no és servitud. És servei exercit destinat a una comunitat, a un poble.

El cantautor escalenc, Josep Tero, exercint de presentador de l’acte.

Avda. Salvador Dalí, 72 baixos17600 FIGUERES (Girona)

Tel. 972 50 50 32 - Fax 972 50 53 28

Al nostre país, Catalunya, els clubs de lec-tura van néixer fa molts anys. Són vells ex-perimentats renovats en cada nou escriptor que s’inicia. La seva funció és proporcionar coneixement literari al nivell més ampli possible. I gaudir-ne, passar-ho bé. Tenen el seu lloc i tenen la seva gent gràcies a la qual, a la seva voluntat, existeixen.

Amb el suport de l’Administració catalana són eixos de cultura bàsics i fonamentals arreu del territori. El nostre Club de lectu-ra rep llibres −els lots de lectura− men-sualment, tant des de la Generalitat direc-tament com de la Central de Biblioteques de la Diputació de Girona. Diversos fons per afavorir una tria anual més àmplia.

Sense deixar els autors que han estat o ens són més pro-pers. I els divulgats, i aquells que ja s’han fet clàssics.

Passaran els dies de claror d’estiu, arribarà la tardor i l’hivern, més foscor: les tardes i els vespres que ens atreuen als llibres. Al Club de lectura de Viladamat hi caben més llegidors, i més voluntats!

Que tinguem sort.

MARIA TERESA CRoS

Josep Maria Torres RosSpinòleg i terapeuta

Visites concertades a Figueres, Barcelona, Girona i Viladamat

Telèfon: 972 765 120Mòbil: 647 577 416www.cossubtil.com

Del cos físic al cos subtil

23Estiu 2015

CluB de leCtuRa

Entitats

Es retira el projecte del parc eòlic a la serra de Ventalló

Quan les utopies d’ahir són les realitats d’avuiTot i que la Generalitat de Catalunya es va oposar formalment a la demanda

dels ajuntaments afectats i de la Plataforma Salvem el Terraprim, presentada en el recurs contenciós número 64/2013, finalment, el seu actual

i últim promotor, Enel Green, va abandonar el projecte.

En aquest sentit, a finals del mes d’octubre de 2014, va ser notificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’escrit presentat per la lletrada de la Generalitat en el qual es manifestava que el director general de Mines i Seguretat industrial havia adoptat una resolució deixant sense efecte l’autorització administrativa per a la instal·lació i funciona-ment del parc eòlic de Ventalló. És per això que confirma que l’objecte del recurs contenciós ha desaparegut i que, per tant, cal arxivar-lo.

Aquest escrit es va acompanyar de la resolució administrati-va de data 15 d’octubre de 2014, que va deixar sense efecte l’anterior i va declarar el dret a la devolució de l’aval. En aquesta resolució es mencionava que l’empresa sol·licitava la cancel·lació de l’aval, donada la inviabilitat econòmica i

tècnica del parc eòlic i, per tant, deixava sense efecte la re-solució de 23-12-2011 per la qual s‘atorgava a l’empresa Enel Green Power España SL l’autorització administrativa del parc eòlic Ventalló.

La força de la raó

En l’anterior escrit que vam fer per a aquesta revista, Terra de Lluerts, vam comentar que continuàvem reivindicant la força de la raó envers la creació del parc eòlic. Així doncs, informàvem sobre el recurs presentat conjuntament en el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) per part de la plataforma Salvem el Terraprim i dels cinc ajuntaments afectats: Ventalló, Viladamat, Albons, Bellcaire d’Empordà i la Tallada.

24 Número 4

Entitats

Aquest recurs contenciós, de cent trenta pàgines, demana-va que s’aturés el projecte de l’empresa Enel Green (abans Endesa). El recurs anava acompanyat d’un estudi paisatgístic i un altre mediambiental i d’avifauna perquè l’afectació que suposaria el parc en el medi ambient és, segons enteníem i entenem, inqüestionable.

Entre els arguments legals per paralitzar l’autorització ambiental, el recurs qüestionava, entre altres aspectes, els estudis de rendiment eòlic de la instal·lació, la falta d’emplaçaments alternatius i la seva ubicació entremig de les zones protegides dels Aiguamolls de l’Empordà, el Mont-grí i les desembocadures dels rius Ter i Fluvià, amb el corres-ponent risc d’impacte envers les aus migratòries.

Així doncs, des d’aquella acta fundacional de l’associació Sal-vem el Terraprim, el 6 de febrer de 2008, fins avui la nostra entitat, conjuntament amb el suport d’altres associacions, ajuntaments afectats i particulars, hem pogut demostrar i aturar la inviabilitat d’un projecte, que alguns ja donaven per fet i, així, garantir i preservar el nostre medi natural, cul-

tural, social, històric i paisatgístic i, consegüentment, la qua-litat de vida dels seus habitants i de les generacions futures.

Per tot això, per aquest triomf un tan quixotesc, volem mos-trar la nostra satisfacció per tots aquests anys de treball i llui-ta que han servit per deslliurar-nos definitivament de la greu amenaça de transformació del nostre paisatge i de la seva desfiguració amb l’aparició de les deu immenses torres (mo-lins aerogeneradors) en el cim del Puig Segalar, la muntanya de Ventalló i la resta de la carena, així com de l’obertura de quilòmetres de pistes.

Alhora, volem donar el nostre agraïment a tots aquells que ens han donat suport i han possibilitat, una vegada més que, els reptes, les utopies d’ahir, a vegades siguin les rea-litats d’avui.

Felicitats i gràcies!

CARLES B. GoRBSSalvem el Terraprim

La serra de Ventalló en l’actualitat.

La serra de Ventalló amb un foto-muntatge del projecte.

25Estiu 2015

salvem el teRRaPRim

Entitats

Un grup obert a tothomLa Colla de l’Espardenya és, i serà, un grup obert a tothom que es dedica a promoure

les caminades a l’aire lliure i passar una bona estona. Tenim moltes excursions pendents... Les ganes hi són i, amb les nostres i les vostres propostes, les anirem fent.

Com en anys anteriors, les caminades a l’aire lliure es faran cada divendres al vespre. Les rutes, tot i ser pels voltants de Viladamat, acostumen a ser diferents i tenen una durada de dues hores aproximadament.

Per tradició, la primera ruta que es farà aquest estiu serà al Puig Segalar i la segona a Sant Martí d’Empúries. En acabar, aquells qui vulguin, es podran unir al sopar a Can Catoi. Aquestes excursions són una bona excusa per passar una bona estona tots junts i fer una mica d’esport!

Camí de Sant Martí d’Empúries.

Puig Segalar.

Una de les sortides que es va fer aquest darrer any i aprofi-tant el dia de l’arrossada va ser des del Mas de Sant Feliu fins al Puig Segalar i d’allà es va seguir direcció Garrigoles. Des-prés es va tornar per Mas Notari fins a arribar altra vegada a l’esplanada on se celebra l’arrossada. En aquesta sortida es va gaudir d’un esmorzar en grup a càrrec de la Colla de l’Espardenya en plena natura on no hi faltava de res!

26 Número 4

Entitats

Si hem aconseguit animar-vos a formar part de la Colla de l’Espardenya i us agradaria rebre informació sobre les pro-postes que hi ha programades per a aquest estiu, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per mitjà del nostre correu electrònic:

collaespardenyaviladamat@gmail.com

o bé fent-nos una visita els mateixos divendres al vespre.

Far de Sant Sebastià.

Cartell de Caminades a la Fresca.

Per primer any, i com a iniciativa per guanyar diners per po-der promocionar les activitats i les sortides, es van vendre entrepans durant la festa major d’estiu.

Una altra de les sortides que s’ha fet, el 7 de juny, ha sigut el camí de ronda des de Llafranc fins a Tamariu, passant pel Far de Sant Sebastià! Un paisatge preciós de la Costa Brava.

Molt sovint no ens adonem del paisatge que ens envolta i gràcies a aquestes excursions podem descobrir nous racons de la nostra terra.

27Estiu 2015

Colla esPaRdenYa

Entitats

La consolidació a 3a catalana

Temporada 2014/2015

C.F. viladamat

CluB de FutBol Base de l’emPoRdanet

Un any més l’equip de futbol de Viladamat ha mantingut la categoria a 3a catalana.

Amb les noves incorporacions dels juvenils de l’Empordanet i els nous fitxatges s’ha format un equip jove i amb ganes de lluitar per aconseguir un bon lloc a la classificació. Amb aquest objectiu complert, la valoració que en fem un cop acabada la temporada i veient que ha estat una lliga molt disputada, és molt bona, i des de la junta volem felicitar i donar les gràcies a tots els jugadors que s’han deixat la pell al camp per defensar els colors del Viladamat.

També volem agrair especialment la col·laboració d’en Carles, que durant tres anys ha estat a la banqueta del Viladamat dirigint l’equip. De cara a la pròxima tempora-da, doncs, el Viladamat tindrà un nou entrenador, i estem treballant per fitxar nous jugadors.

Esperem que una temporada més puguem gaudir tots ple-gats d’un bon futbol.

LA JUNTA

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Antonio Heredia (massatgista) Kone, Frederik, Titus, Turbau, Pablo, Marc Alabau, Eduard Quer, Youseff, Patús, Carles Britos (entrenador), Emilio, Younes, Pau Gasull, Sergi Molina, Arnau Planas.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Pablo, Eduard Quer, Pau Gasull, Turbau, Bemba, Miquel Romero, Mussa, Owsman, Youseff, Ferran Quer, Marc Ala-bau, Titus, Arnau Planas.

La temporada 2014/2015 s’acaba i amb ella s’acaba un any ple de futbol a Viladamat, més ben dit, al Municipal de Viladamat l’Alzina. Finalitza tant per a l’equip propi del poble, el CF Vilada-mat, com el del juvenil del Club de Futbol Base l’Empordanet. Els dos clubs, que ja fa temps que tenen relació i amistat, fan possible disposar d’un primer equip al poble i d’una part del futbol base que disposa el CF Base l’Empordanet.

La cordialitat i el bon ambient sempre han estat presents en-tre els dos clubs al llarg de la temporada, fet que fa que hagi estat una temporada tranquil·la i sense complicacions. Cal dir que el CF Viladamat i l’Ajuntament, encapçalat per en Marc Alabau, sempre ens ha posat facilitats a l’hora de disposar del seu camp, vestidors... i és per això que estem molt agraïts. Com a persona que acabo d’entrar en el càrrec de coordina-dor del CF Base l’Empordanet penso que ha sigut còmode

poder treballar amb ells i posar-nos d’acord en les petites co-ses del dia a dia, que fa que es pugui tirar endavant els pro-jectes establerts en cada poble i, en aquest cas, a Viladamat ens han fet sentir com a casa.

És bo per als petits pobles que hi hagi aquestes col·laboracions i s’ajudin entre ells per a la formació i educació dels més joves, en aquest cas per mitjà del futbol. És per això necessari que puguem treballar i disposar d’espais per tal que els nens i nenes dels nostres pobles puguin gaudir del futbol amb els seus amics i veïns del poble; per això volem donar les gràcies al poble de Viladamat per fomentar el futbol base i ajudar a créixer el nos-tre petit club, el Club de Futbol Base l’Empordanet.

RoGER RoCA LLADóCoordinador CF Base l’Empordanet

28 Número 4

Entitats

Un any més, segon premi a la rua l’Escala

Actuació d’en Peyu Festa Majorsant Felius

El passat mes de febrer, la comissió de carnaval Giro de Xarnera vam tornar a treballar intensament per portar una carrossa a la rua de l’Escala.

Aquest any la tipologia va ser molt nostrada, vam voler rei-vindicar una de les activitats de més èxit del poble, la quina. Amb un bombo a sobre la carrossa i una comparsa de grans de blat de moro a punt per marcar els números que ens can-taven les hostesses, vam treure un any més el segon premi de carrosses. Contents de la feina feta i de la bona resposta de tota la gent que va participar en la rua, esperem que puguem repetir-ho l’any vinent.

Aquest any 2015, des de la comissió de festes dels Sant Felius, proposem una Festa Major de Viladamat amb una oferta cultural més amplia i variada, en què destacarà per sobre de tot el concert-espectacle “ovidi al cub”, d’homenatge a l’ovidi Montllor, que es farà el dijous dia 30, a les 10 del vespre a la plaça. Pel que fa a l’apartat musical, se segueix amb la tendència dels darrers anys, combinant grups emergents i d’altres de ja consolidats les nits de divendres i, sobretot, dissa-bte. També se seguirà amb el ja tradicional sopar popular del divendres abans de les havaneres, les sardanes i el ball del diumenge a la tarda. Espe-rem que el temps aquest any ens acompanyi i puguem gaudir, a l’aire lliure, de la millor festa major de la comarca i de part de l’estranger.

Els Sant Felius, fent una aposta per la cultura teatral i per l’humor, el passat mes d’abril van portar el televisiu humorista osonenc “Peyu”. L’obra ens va oferir un recital de comèdia amb tocs de crítica de l’actualitat i, fins i tot, va incorporar referències a Viladamat i rodalia. Veient que l’assistència va ser un èxit, que va fer riure a tothom, i que la gent de Viladamat i dels pobles del voltant van sortir-ne molt contents, des de Sant Felius ens proposem que una activitat d’aquest tipus pugui tenir continuïtat i es pugui repetir cada any.

29Estiu 2015

GiRo de XaRneRa

Entitats

Sense el poble no hi hauria paísUn any més ens trobem amb la necessitat de continuar aquesta lluita pacífica cap a

la independència del nostre país endegada per la societat civil.

Parlem d’una lluita que defensa els nostres drets, els nostres interessos com a país, la nostra llengua i la nostra cultura. Alguns ens sentim atacats per decisions del govern de Ma-drid, d’altres no ho perceben de la mateixa manera, tot i així alguna cosa ha d’haver-hi quan, repetidament, al llarg de la nostra història hem hagut de sortir al carrer a protestar, a reclamar drets que tenim merescuts, o bé que ja eren nos-tres i se’ns han pres. La pregunta és: quantes vegades més haurem de fer-ho? Reunir gairebé dos milions de persones a la Via Catalana, agafar-nos de les mans per formar una línia que travessa Catalunya i totes les altres grans manifes-tacions que repetidament s’han fet no són motiu suficient perquè s’escolti aquest poble i se’l prengui seriosament? Per a alguns la resposta és No, com malauradament veiem.

Podríem parlar de raons polítiques que defensen o justifi-quen certes decisions dels governs i de les quals n’anem so-brats. Tanmateix, no s’hauria d’oblidar mai el motiu pel qual

es va desenvolupar el que entenem per “Estat democràtic”, o democràcia directament, dit sense embuts: per evitar l’abús i la injustícia dels que ostenten el poder. Només cal recordar l’època medieval, per exemple, amb el feudalisme i els períodes autocràtics i feixistes. El país pertany a la gent que hi viu, que hi ha crescut, que se l’ha fet seu o se n’ha fet d’ell, al poble, i no als governants. Sense el poble no hi hauria país. Molt sovint la retòrica política fa, de manera subtil, que es desenvolupi el sentiment de la por. Amb la por es domina, es posseeix, sense por s’és lliure. Potser per això no es vol escoltar el clam que hem fet fins ara, perquè ens fa forts i perquè el poden seguir altres pobles en situacions semblants. I què si fos així? Tant se val que els països siguin grans o petits, han de ser com són, com volen els seus ciuta-dans. El contacte entre nacions és molt fàcil avui dia, ningú no en queda exclòs! Dir-nos que ens trauran de la Unió Eu-ropea és com dir-nos que agafaran una serra i ens retallaran fora d’Europa! Geogràficament no poden fer-ho.

El 19 d’octubre la plataforma Ara és l’hora, formada per l’ANC i Òmnium, va convocar una concentració a la plaça de Catalunya de Barcelona, en suport a la consulta. foto: dolors GibErt

30 Número 4

assemBlea naCional Catalana (anC)

Entitats

Objectius i gestió de la territorial de ViladamatPer tant, i atesa la situació política actual, l’Assemblea terri-torial de Viladamat vol continuar enguany amb la seva tasca de participació en aquest procés cap a la independència. Seguint els estatuts de l’ANC s’ha de renovar o confirmar la junta de les territorials cada any, per això el dia 20 de maig es va signar l’acta que constituïa la nova junta, els membres de la qual són: coordinadora, Rosa Flotats; secretària, Irene Palol; tresorer, Ivan Garcia; vocals: Josep M Torras, Quim Du-ran, Jaume Costa. Després d’haver-ho sol·licitat mitjançant una instància, hem aconseguit un espai a l’Ateneu on po-dem reunir-nos i deixar tot el material que anem acumulant dels actes que es fan des de l’ANC.

En una reunió de les territorials de l’Alt Empordà, a Medinyà, se’ns va informar de les accions i mobilitzacions que es vo-len anar fent fins al 27S, s’han establert uns eixos temàtics, pels actes que cada territorial vulgui fer, cada eix té uns dies adjudicats per fer-hi actes i una regió de les deu en què s’ha distribuït El Principat, la nostra és la R2 (regió 2) i som: el Gironès, tot l’Empordà i la Garrotxa. El lema del nostre eix és “Innovació”.

En l’última reunió regional, a l’Escala, es va parlar princi-palment del referèndum intern que duia a terme l’ANC per poder decidir què es feia, des de l’assemblea, amb l’última proposta política d’una llista única per la independència. Va haver-hi molt debat, atès que no es vol trencar la transver-salitat de l’assemblea; es defensava una llista de la societat

civil a fi de poder actuar acti-vament a favor de la indepen-dència. El referèndum es va dur a terme el dissabte dia 4 de juliol i va guanyar el sí amb una majoria absoluta, el 96% dels votants.

La territorial de Viladamat és oberta a tothom que hi vulgui participar o col·laborar amb actes que es facin, aportar idees, etc. Ens agradaria molt que vingués més gent, encara que no fossin de l’ANC, a les nostres reunions dels dimecres, a les 9 del vespre, a l’Ateneu i normalment són quinzenals.

Hi ha moltes activitats i actes que s’organitzen des de les territorials i a Viladamat tenim la proposta d’organitzar una xerrada-tertúlia amb en Jordi Pagès i d’altres convidats, amb una “sardinada popular” al final de l’acte. Aquest esdeve-niment serà el proper 14 d’agost, a les 20 hores, a la plaça de l’església.

Un horitzó cada vegada més a prop. foto: dolors GibErt

El sobiranisme català sempre ha estat unit als seus anhels europeistes. foto: dolors GibErt

31Estiu 2015

assemBlea naCional Catalana (anC)

Història

VUITADA DE SANG: la revolta catalana del 1640

El mes de juny d’enguany es complia el tres-cents setanta-cinquè aniversari dels sagnants episodis que històricament coneixem com

El Corpus de Sang dins la Guerra dels Segadors.

L’any 1640 Catalunya es trobava en un estat d’excitació i de ràbia incontrolables. Espanya en guerra contra França. Feia catorze anys que l’abús dels allotjaments de les tropes del rei castellà Felip IV en terres catalanes, i a costa dels ca-talans, durava. L’ocupant era un exèrcit aquarterat de nou mil homes, mercenaris que delmaven la terra que trepitja-ven, saquejaren masos, incendiaren pobles i esglésies, vio-laren i mataren sense aturador. Està provat que els soldats i els caps de l’exèrcit portaren l’hostilitat i l’agressivitat fins a l’extrem. Els pobles i, en general la pagesia, en resulta-ren els més afectats. “Prenent en compte els antecedents de la qüestió i l’estat d’ànim de la Cort de Madrid, no és temerari afirmar que els greus excessos de les tropes foren volguts i cercats, fent-los servir de càstig contra els odiats catalans, sempre entossudits a no deixar-se prendre les lli-bertats pàtries” (Rovira i Virgili).

Contra tots els catalansja ho veieu quina n’han feta,passaren viles i llocsfins al lloc de Riudarenes.

Ja n’han cremada una esglésiaque Santa Coloma es deia;cremant albes i casulles,cremant calzes i patenes.

Al davant dels seus parentsdeshonraven les donzellesi mataven els seus paressi de mal donaven queixa.

L’any 1640 eren diputats del General de Catalunya, Pau Claris, president de la Generalitat i representant del braç eclesiàstic; Francesc de Tamarit, pel braç militar i de la no-blesa; Josep Miquel Quintana, pel braç popular i municipal; Josep de Margarit i de Biure, era el cap de les Milícies i governador de Catalunya. Dos anys abans, Felip IV havia nomenat Dalmau de Queralt i de Codina, comte de Santa Coloma, nou virrei. Era el representant de Madrid a Cata-lunya el qui assumia la tasca de fer complir les ordres del privat del rei, l’agressiu Comte d’olivares i duc de Sant Lúcar, l’home que més fustigà i més odià els catalans.

Caravan Viladamat

Ctra. Viladamat - L’Escala · 17137 ViladamatTel.: 972 788 625

32 Número 4

Història

El virrei executà les ordres rebudes amb celeritat. ordenant càstigs exemplars sobre la població rebel: confisca béns, destrueix cases, incendia collites, arrasa pobles. Terços ha-bilitats a la ciutadella de Roses realitzen incursions en po-bles de l’Empordà, Montiró, inclosa la seva església, fou cremat el 30 de maig. ordres, totes, que la tropa compleix amb brutalitat.

Des dels primers dies de juny, diàriament, arribaven a Bar-celona grups de pagesos de diferents contrades llogats per a la sega. Se situaven habitualment al tros de la Rambla tocant a Porta Ferrissa. Allà hi havia la “borsa del treball dels segadors”, pagesos dels camps del Pla de Barcelona els contractaven per colles. La matinada del dia 7, dijous de Corpus Christi, un incident inicia una baralla que produeix un motí. Els segadors amotinats, cada vegada en més nom-bre, farts d’anys d’ignomínia i vexació, s’alcen en massa i, armats de pedrenyals, s’encaminen cap al palau del virrei situat al pla de Sant Francesc on són rebuts a trets. El virrei fuig en direcció a la Drassana, allà l’espera una galera que ja té endreçada una barca, però no aconsegueix escapar,

cau entre les roques i acaba mort a la platja amb una daga enfonsada al ventre. Aquesta fou la tràgica mort d’un “mal català”, com temps més tard ens recordà Jacint Verdaguer en versos descarnats que li dedicà:

Lo dia que vares néixerfou un dia maleït:més li valdria a ta pàtriaque hagués nat un escorpí.

La confusió i els esvalots continuaren els dies següents. Fo-ren cremats palaus i cases que pertanyien a ministres reials i d’altres episodis sagnants es produïren encara.

El president català, Pau Claris, va morir el 27 de febrer del 1641. Sempre hi ha hagut la sospita d’un assassinat per enverinament: hauria estat emmetzinat amb Acqua di Napoli, un verí fet amb arsènic i herbes que li provocà la terrible agonia històricament descrita. El dia 16 de gener d’aquest mateix any, Pau Claris, havia proclamat la Repú-blica Catalana sota la protecció del rei francès. Es consu-mava la separació d’Espanya, però Catalunya s’integrava a França amb el pacte d’observar les constitucions catalanes.

Segueu arran!Segueu arran,que la palla va cara!Segueu arran!

Tres-cents setanta-cinc anys d’una guerra perduda. Cata-lunya en resultà desmembrada: perdérem el Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent i part de la Cerdanya. Fou la capitulació: el preu i la condició d’una rendició.

MARIA TERESA CRoS

33Estiu 2015

Art i cultura

POESIA

XocNi esborro el temps,ni les distànciesl’oblit és lluny malgrat la boirael somni lleu m’acosta al buiti els espetecs dels socs humitsrecolzen més les meves ànsiesque és un llarg crit, un dol segurpatir vivint angoixes vellesel cel humit m’és més properi palpo solcs nous a la pelli trenco fulls fugint del velli obro els ulls buscant futuri ploro poc, però més que ricque riure avui és massa trist,que res no és nou, hi ha massa por,que hi ha pocs ulls dient amorque hi ha molts caps pensant la mort.

RoSER SUñER I SoLER

Una sortida digna?Com si el futur fos un corriol planer de flors boscanesentres xiulant melodies antigues, assages el to...perduda la por, curull d’orgull, el cor en flamespresentes projectes amb èxit segur...

T’escolten i creuen, s’encomanen d’hipnosi,esperen el líder, carisma i honor, veritats, no promeses...miren els ulls de qui sembla un gurú,sembla una entrada guarnida de llum...

RoSER SUñER I SoLER

Estel fugaçTens la mateixa llum, misteri i bellesa que una estrella.Enlluernes les meves absents nits.Decores el cel dels meus sentiments.Voldria, però, que no fossis un estel fugaç.

CARLES B. GoRBS

VenèciaLes gotes de pluja fan eina un compàs de Vivaldii dibuixen cercles brillantsal verd del canal de la Misericòrdia. I al ritme de les ondulacionsque són memòria remota del pas del vaporetto,es va desfigurant la perfecta traçade la circumferència.

PILAR SoLÉ LLoP(Mater Matèria)

AbecedariAbecedari,vanitat de lletres.Què seria de vosaltressense un espai blanc?

PILAR SoLÉ LLoP(Mater Matèria)

Terra de Lluerts vol donar difusió a la creació de totes aquelles obres artístiques i culturals, en qualsevol de les seves disciplines,

portades a terme per viladamatencs i viladamatenques.

34 Número 4

Art i cultura

Fluvià de Joan Carreres i Ros

El franquisme que no marxa de Lluc Salelles

LLIBRES

Fluvià és un llibre que narra la trajectòria del Fluvià des del seu naixement a la Vall d’en Bas fins a la seva desembocadu-ra a Sant Pere Pescador, mentre recorre vint-i-nou municipis i tres comarques, amb un contingut social, històric, natural, paisatgístic i cultural. És un llibre fruit d’un minuciós estudi i compendi d’en Joan Carreres amb la col·laboració i assesso-rament de diverses i reconegudes personalitats com en Jordi Sargatal, Jordi Zapata, Josep Valls, Josep Vilar i Joan Anton Abellan. El llibre, a més, compta amb trenta pintures fetes exclusivament per en Lluís Roura i en Josep Estarriola (pels quatre pobles del Pla de l’Estany) i d’unes cent cinquanta fotografies que s’han realitzat durant dos anys de treball i recerca, en totes les estacions de l’any i moments climato-lògics diferents.

Lluc Salellas i Vilar acaba de publicar El franquisme que no marxa (Edicions Sal-donar), un assaig que ressegueix els vestigis irreductibles del franquisme que encara tenim enquistats. Al seu estudi Salellas fa aflorar noms i cognoms dels responsables de la dictadura que han mantingut els privilegis amb la democràcia.

Aquest llibre és un viatge al cor mateix de les famílies responsables de la dictadura franquista. És un trajecte que posa davant la societat els noms i els cognoms de les persones amb més pes durant el franquisme que van sobre-viure durant la transició i hi van continuar manant, tot i carregar a l’esquena el pes d’una infàmia de quaranta anys.

35Estiu 2015

TALLER DE PLANXISTERIA I PINTURA

JAUME 2Tel. 677 800 871

Carrer dels Horts s/n 17137 VILADAMAT (Girona)

JAUME 2

Art i cultura

PINTURA

Aquarel·la d’Antonio Rosant

Pintura a l’oli de Joan Motas

36 Número 4

Art i cultura

FOTOGRAFIA

Pedra (Cap de Creus) de Moisès Velarde

Vaixell (l’Escala) de Carles B. Gorbs

Harmonia (Ventalló) de Dolors Gibert

Tots els veïns i veïnes de Viladamat que vulgueu col·laborar en aquesta secció d’ART I CULTURA, podeu enviar o portar els vostres poemes, pintures, dibuixos, fotografies, etc., a l’Ajuntament o al coordinador de la revista, Carles B. Gorbs.

37Estiu 2015

Salut

Salut urinària

Del cos físic al cos subtil

Les infeccions urinàries són un problema de salut bastant freqüent. Moltes vegades solen ser de repetició al llarg de l’any i amb fitoteràpia podem evitar aquestes recurrències i la presa d’antibiòtics. L’antibiòtic pot ser poc eficaç fins a saber el bacteri causant i pot provocar efectes adversos.

S’ha demostrat en diferents estudis que el fruit del mirtil americà (“arándano rojo americano”) conté proantociadines (PAC), que impedeixen la fixació dels bacteris Escherichia coli a les cèl·lules del tracte urinari i que són els bacteris que ma-joritàriament provoquen les infeccions d’orina. Per tant, ajuda a eliminar-los i a evitar recidives. Es pot prendre sol o junt amb l’antibiòtic. La dosi ha de ser com a mínim de 36 mg de proantociadines repartides en dues dosis al dia, per produir un efecte uniforme. El tractament ha de ser de trenta dies seguits. Per evitar infeccions recurrents és necessari continuar de tres a sis mesos. No provoca efectes secundaris.

Es pot combinar amb vitamina C, que acidifica l’orina i amb fructooligo-sacàrids, que milloren la flora intestinal i estimulen el sistema immune per combatre la infecció.

El bruc contribueix al benestar de les vies urinàries. Con-té flavonoides i tanins d’acció antiinflamatòria. També és diürètic i ajuda a eliminar els bacteris que provoquen les in-feccions d’orina.

Les fulles de boixerola (raïm d’óssa o “gayuba”) contenen tanins també diürètics i antiinflamatoris que provoquen un augment del volum d’orina i ajuden a eliminar els bacteris a l’orina.

CRISTINA LUCAS FALGUERA

Moltes persones que reben ajustaments vertebrals habi-tualment senten una gran millora a nivell general i molts dels dolors crònics de les cervicals i l’esquena, mals de cap o altres símptomes, desapareixen definitivament o milloren considerablement. L’spinologia ajuda molt a que el cos re-cuperi la seva força vital per recuperar-se de les agressions i l’estrés que pateix diàriament, per això recomano ajustar-se la columna vertebral periòdicament, ja que aporta molts be-neficis per al cos i l’organisme en general.

En altres casos, però, la situació de malestar, manca d’energia o símptomes físics persisteixen, com si alguna força més profunda o més aferrada en l’inconscient actués en contra o amb més força que la pròpia voluntat de sortir-se’n. Això m’ha dut a treballar no només des de l’aspecte físic o psico-somàtic, sinó també en aquesta estructura energètica que envolta el cos físic i que anomenem cossos subtils i xacres.

El cos físic és en forma la part visible, però no és el tot. Quan una persona pateix un símptoma o una malaltia i es manifesta en el seu organisme, la causa ja fa temps que està instal·lada en el seu camp energètic en forma d’energia cristal·litzada o enquistada. El dolor, la malaltia, les situa-

cions bloquejades, són manifestacions de causes més in-conscients o profundes que poden trigar anys a aparèixer o a manifestar-se, podríem dir que són la punta de l’iceberg. Per sanar o aprofundir en aquests símptomes enquistats, ja sigui quant a salut o situacions que no ens permeten viure plenament, cal fer un pas més enllà de les pròpies creences, emocions i judicis condicionants o limitadors. Cal compren-dre que no només és el cos físic el que està “malalt”, sinó que tota la nostra estructura energètica està implicada en aquesta situació. És bo establir un diàleg amb nosaltres ma-teixos, un diàleg des del cor amb aquesta part de nosaltres que pateix.

De la mateixa manera que quan ens ajustem la columna ajudem a què el sistema nerviós pugui comunicar-se amb el cervell sense interferències amb la resta de l’organisme, amb l’harmonització energètica i la neteja dels cossos subtils facilitem una comunicació amb el nostre “cervell superior” que, en definitiva, és la nostra font de vida.

JoSEP MARIA ToRRESwww.anschmacat.com

38 Número 4

Gastronomia

» Fideus amb xirles (quatre persones)

» Arròs oriental amb verduretes (dues persones)

inGRedients

inGRedients

PRePaRaCió:Agafem la ceba ratllada i el pebrot ta-llat petit, ho posem tot junt a la cassola a afluixar i, abans que comenci el color rosset, s’hi posa l’all ben aixafat amb el safrà i el got de vi. Tot seguit, al cap de dos minuts, s’hi afegeix la tomata que vagi coent (uns deu minuts). Després s’hi afegeixen les xirles, les gambes i l’aigua (vuit gots) bullint. Ha de quedar amb suquet i quan arrenqui el bull, hi tirem els espaguetis, tallats per la meitat fins que estiguin cuits!

Bon profit!

CoNXITA ToRNABELL

PRePaRaCió:Es tallen totes les verdures molt petites amb daus de mig centímetre aproximadament.

Es posen a coure a la paella amb oli de sèsam (ha de ser generós perquè no s’enganxi) més o menys mitja hora i hi afegim un pols de sal.

Ho anem remenant.

Es cou l’arròs jazmín, que és molt aromàtic, en aigua abundant durant uns dotze minuts, s’escorre i es barreja en la paella on hem daurat les verduretes. Ho barregem tot junt, arròs i ver-dures perquè quedi ben integrat i hi aboquem un petit raig de soja.

Bon profit!

IRENE PALoL I RIBAS

• ½ kg de xirles• 4 gambes• 1 ceba• Mig pebrot verd• 1 gra d’all• 2 tomates grosses ratllades• 1 sobre de safrà• ½ kg d’espaguetis tallats a trossets• 1 got de vi blanc• Sal al gust• oli d’oliva

• 4 grapats grossos d’arròs jazmín• 1 ceba mitjana• 1 porro• 1 pastanaga

• 1 carbassó• oli de sèsam• Salsa de soja• Sal al gust

39Estiu 2015

FESTA MAJOR 2015Dijous, 30 de juliol

A les 7 de la tarda, a l’Ateneu Sebastià Salellas,

presentació del llibre El franquisme que no marxa de Lluc Salellas

A les 10 del vespre a la plaça, Pregó a càrrec de Lluc Salellas

Tot seguit, concert-espectacle Ovidi ³ (David Fernández, David Caño

i Borja Penalba)

Divendres, 31 de juliol

A les 9 del vespre, a la plaça, Sopar popular, havaneres i cremat

amb el grup Xicranda

Tot seguit, concert amb Terratombats i Orquestra Maribel

Dissabte, 1 d’agost

A les 12 del migdia, a la plaça, Festa de l’escuma

A les 6 de la tarda, al camp de futbol, animació infantil amb Pep Puigdemont

Tot seguit, al camp de futbol, jocs de cucanya per a la mainada

A les 8, Cercavila i Porronada

amb els Tabalers de Vilatucada i la Colla Bastonera de Berga

A les 12 de la nit, a la plaça, concert amb:

Atzembla, Miquel del Roig, Germà Negre i PD Ivanote

Diumenge, 2 d’agost

A les 6 de la tarda, a la plaça, sardanes amb La Principal de l’Escala

Tot seguit ball amb l’Orquestra Titanium