TERRA DE FANG / MARÇ 2020 / N 20 · a Mallorca Fashion Outlet amb l’objectiu de promocionar-la....

TERRA DE FANG / MARÇ 2020 / N 20

FIRA DEL FANG CUINES DEL MÓN AMB CERÀMICA MIQUEL BOSCH “EL PERIODISTA HA DE PERSEGUIR LA VERITAT” ESCOLA D’ADULTS MAI NO ÉS TARD PER APRENDRE

FOTO PORTADA: TAGÍN

Dip

òsit

Leg

al P

M 3

77-2

012

Marratxi_MARÇ_A4_CAT.indd 1 04/03/2020 10:27:28

EDITORIAL LA FIRA DEL FANG, UNA

CITA CLAU DEL MUNICIPI

AMB REGUST DE TRADICIÓ

I MODERNITATAmb 18 anys, una persona adquireix la majoria d’edat. La Fira del Fang de Mar-ratxí en compleix enguany 36, és a dir, es pot dir sense risc d’equivocació que està en plena maduresa. Darrere d’aquesta llarguíssima i exitosa trajectòria, com no pot ser d’altra manera, hi ha cente-nars de persones que hi han aportat el seu gra d’arena, la seva dedicació i el seu esforç per convertir la Fira en el que és a dia d’avui, una de les cites artesanes més importants de Mallorca i amb reco-neixement a tot Espanya i també fora de la península.Evidentment, la Fira del Fang té un component de tradició inexcusable (la feina artesanal dels ceramistes locals respon a uns patrons que s’han propagat de generació en generació, de pares a fills), però al costat d’aquest vincle amb la història, els darrers anys també ha anat incor-porant aspectes que li donen un to de moderni-tat notable i apreciable, sense renunciar en cap moment a les arrels i als orígens.

En aquest sentit, per més que (evidentment) hi ha programats tota casta d’actes per a tots els públics, des de l’organització de la Fira s’ha triat com a temàtica central d’enguany ‘Cuines del món amb ceràmica’, de manera que del 7 al 15 de març, en aquesta edició hi ha programades distintes activitats vinculades amb aquesta an-cestral combinació.

A la reedició de ‘Fang Cuina’, amb la participa-ció de 18 restaurants del municipi, shi sumen l’experiència gastronòmica ‘Gustatio Romana’, l’exposició titulada com la mateixa temàtica principal, a càrrec del ceramista Toni Vich, ta-llers diversos i ‘Peccata Minuta Tajín Edition’, que de la mà de Chefs (in) durà el diumenge 15 plats elaborats pels xefs Miquel Calent, Edu Martínez Gil, Tomeu Martí i David Moreno. Una activitat programada per al darrer dia de la fira, el diumenge 15, que li donarà un bon regust fi-nal.

Núm. 20 Febrer 2020Redacció: Toni TraveriaEdició: Ajuntament de MarratxíDisseny-Maqueta: Estudi Tomeu DarderMaquetació: Joan Cristòfol ArbósFoto Portada: TagínDisponible en castellà a: www.marratxi.es

CRÈDITS


NOTÍCIES

La Fira del Fang amb caràcter més internacional

La XXXVI Fira del Fang, que se celebrarà a Sant Marçal entre el 7 i el 15 de març, tendrà com a temàtica central ‘Cuines del món amb ceràmica’, amb activitats progra-mades per a tots els públics cadascun dels nou dies d’obertura.

L’acte de presentació de la Fira es va fer el dia 26 de febrer al showroom habilitat a Mallorca Fashion Outlet amb l’objectiu de promocionar-la. Hi van assistir el batle, Miquel Cabot; el regidor de Cultura, Josep Ramis, i el director de Màrqueting i Turis-me Via Outlets Espanya en representació de la mateixa Mallorca Fashion Outlet, Jor-ge Pérez, acompanyats del tinent de batle, Joan Francesc Canyelles, la tinent de batle, Neus Serra, i la regidora de Comerç, Jero Sans, i de la resta de regidors de l’equip de govern.

Cabot va subratllar que, essent aquesta l’edició número 36, del que es tracta és de “fer passes endavant per any rere any anar modernitzant la Fira. Una d’aquestes pas-ses ha estat la col·laboració amb Mallorca Fashion Outlet, per on passa molta pobla-ció local i molts dels turistes que visiten Mallorca. Per a la Fira, és molt important aquesta promoció, i entenem que també per a Mallorca Fashion Outlet tenir aques-ta exposició aquí és un valor afegit. És una exposició, que com la mateixa Fira, recull el més tradicional i el més modern de la cerà-mica de Marratxí. En definitiva, esperam que la Fira del Fang continuï sent puntera a Mallorca i que ho sigui també en el món”.

Ramis, de la seva banda, va posar l’èmfasi en el fet que “la temàtica central de la fira d’enguany serà la ceràmica i la cuina en el món, amb diverses activitats programa-

des en aquest sentit, com l’experiència gastronòmica ‘Gustatio Romana’ o una demostració de cuina a càrrec del cuiner Pedro Suau i de Toni Vich. De fet, al llarg de tota la Fira tendrem activitats organit-zades per a tots els públics, incloent tallers infantils diversos”. Ramis també va convi-dar tothom a participar d’una nova edició de la Biennal Internacional de Ceràmica de Marratxí -BICMA-, que se celebra del 7 al 27 de març, amb obres de 13 artistes de Mallorca, de la resta d’Espanya i del pano-rama internacional, exposades en el Museu del Fang.

Finalment, Pérez va agrair a l’Ajuntament “el suport i la voluntat de col·laboració amb Mallorca Fashion Outlet a través d’aquesta exposició. Per aquí passarà molta gent que podrà comprovar la qualitat i el nivell dels productes de ceràmica de Marratxí”.


NOTÍCIESNOTÍCIES

Una gran participació popular dona color a la Rua de Marratxí, la primera de Mallorca

La Rua de Marratxí, la primera de les que se celebren a Mallorca, es va dur a terme dissabte 15 de febrer, amb una gran parti-cipació popular i 16 comparses inscrites, la major part de les quals locals, però també de Palma, Santa Maria, Algaida i Lloseta.

La concentració de tots els participants va ser a les quatre de l’horabaixa, da-vant l’Escorxador de Marratxí, al camí de n’Olesa. L’itinerari de les comparses es va iniciar una hora més tard, a les cinc, amb sortida en el mateix punt en direcció a Sa Cabaneta, pel mateix camí de n’Olesa, i a l’Ajuntament. La plaça de l’Ajuntament va ser el punt final de trajecte i l’escenari en el qual es va fer el lliurament de premis.

Segons decisió del Jurat, aquests premis varen ser per a les comparses: ‘La que hay liada en la selva’ (de Marratxí, primer), ‘La Mediterrània... present i futur’, (Es Liceu,

segon), ‘De Llepolies fins al capell’, (Algai-da, tercer) i ‘No més foc, salvem el bosc’, (del Club Patinatge Bellver, premi local).

Per determinar les comparses guanyado-res, el Jurat va considerar criteris estètics, l’esperit de carnaval dels participants, la incorporació musical, la coreografia, el vestuari, el grau d’elaboració, el nombre de components, l’originalitat i l’animació.

Acabada la Rua, el batle, Miquel Cabot, la va valorar en aquests termes. “Estam molt contents de com ha anat tot. Els canvis introduïts en aquesta edició han ajudat a tenir èxit de gent i de participació. Hem aconseguit l’objectiu que perseguíem: fer que la Rua sigui una gran festa per a tot Marratxí, i amb caràcter familiar”.

De la seva banda, el regidor de Cultura, Josep Ramis, va explicar en la mateixa lí-

nia que “hem constatat que el canvi de diumenge a dissabte ha estat positiu, com també el fet de donar continuïtat a la festa amb la xocolatada i la música per a tots els públics, dins del que és la primera cita de Txifest”.

En efecte, una vegada fet el lliurament dels premis per part de les autoritats, va conti-nuar -a la mateixa plaça de l’Ajuntament- la festa amb la primera cita del programa d’oci alternatiu Txifest, que també va se-guir nombrós públic. Va incloure xocola-tada (elaborada per l’Associació de Mes-tresses de Casa de Sa Cabaneta), música infantil amb el grup Astronautes estrellats i per a tots els públics amb Los Grillos, a més de l’actuació de la Dj Karma.

El servei de barra, amb begudes sense al-cohol, va anar a càrrec de l’Associació de Veïnats de Sa Cabaneta.


NOTÍCIES

El departament d’Educació Viària de la Policia Local instrueix els estudiants com a bons usuaris del transport públicEl dia 21 de febrer, el departament d’Edu-cació Viària de la Policia Local va dur una activitat encaminada a formar els estudi-ants com a bons usuaris del transport pú-blic. En aquest cas, va ser amb l’alumnat d’Educació Bàsica i de Transició a la Vida Adulta (TVA) del CEE Princesa d’Astúries (ASNIMO).

Així, usant la línia 3 del bus de l’EMT, “es va fer el trajecte fins a la plaça d’Espanya de Palma. Abans de pujar al bus, es varen treballat aspectes l’espera a la parada, el pagament del tiquet.

El responsable del departament, Miquel Ramis, i l’agent Joan Tudela, varen explicar als estudiants normes de comportament dels viatgers: possibilitat de viatjar de dret o d’assegut o sol·licitud d’aturada.

Una vegada en el Parc de Ses Estacions, el grup es va desplaçar fins a l’estació In-termodal per agafar el tren que els duria,

Pòrtol es torna a vestir de dol per l’Enterrament de la Sardina

Un any més, Pòrtol va celebrar el tradicional Enterrament de la Sardina, en una festa coor-ganitzada el dia 24 de febrer entre l’Associació de Persones Majors Es Turó i l’àrea de Gent Gran de l’Ajuntament i que va comptar amb la participació de mig miler de persones, la majo-ria d’aquest nucli del municipi, però també amb la presència de veïnats d’altres punts.

La vetla de la sardina es va fer al local de la ma-teixa associació, amb la participació inevitable de les ploraneres i de les distintes autoritats, que no es van voler perdre la cita. A les sis de l’horabaixa, com estava previst, la comitiva fú-

nebre va sortir en direcció a la plaça de Can Flor fent un recorregut pels carrers pròxims.

En aquest punt, els Dimonis de Fang, de Sa Ca-baneta, varen ser els encarregats d’encendre la foguera, en la que va ser la principal novetat de la festa d’enguany. Una vegada rebut el pre-ceptiu permís per part del batle, es va procedir a la crema de la sardina, de tamany de consi-derable, com les sardinetes amb cartolina per part dels grup escolta de Pòrtol, Aeg Soca-Ar-rel. Per completar la jornada, es va servir un be-renar a base (no pot ser d’una altra manera)

de sardines. Entre tots els assistents, es varen consumir les 800 que estaven preparades.

El batle, Miquel Cabot, subratlla “la importàn-cia d’aquest celebració, tota una tradició a Pòr-tol, que va sorgir per iniciativa dels veïnats i que avui està plenament consolidada en el munici-pi”. De la seva banda, la regidora de Gent Gran, Cristina Alonso, destaca que “l’Enterrament de la Sardina és una celebració que cada any té una bona participació dels veïnats, sobretot persones majors, i no només de Pòrtol sinó també d’altres nuclis. La prova és que es varen esgotar totes les sardines del berenar”.

de retorn a Marratxí, fins a l’estació d’Es Figueral. En el viatge de tornada, es va ac-tuar de manera similar a l’anada, amb ex-plicació a l’alumnat de les distintes normes de comportament.

Des del departament d’Educació Viària, es valora “molt positivament aquesta ac-

tivitat pel profit que en poden treure els alumnes el dia de demà, quan individual-ment hagin de fer ús del transport públic”.


L’Ajuntament instal·la un nou punt de càrrega per a vehicles elèctrics a Sa Cabaneta

L’Ajuntament consensuarà amb associacions animalistes el nou reglament sobre les colònies felines

El pàrquing situat a davant de l’Ajunta-ment, al camí de n’Olesa de Sa Cabaneta, ha estat habilitat amb un nou punt de càr-rega per als vehicles elèctrics. Se suma a aquells que ja hi ha en funcionament en el municipi: a l’avinguda de Gabriel Maura (Ses Cases Noves), al camí de Son Alegre (Es Pla de na Tesa), al carrer de la Casa del Poble (Sant Marçal) i al carrer de la Balanguera, devora centre de salut Mar-tí Serra (Sa Cabana), si bé aquest darrer està temporalment fora de servei a causa d’una avaria greu.

L’Ajuntament, a través de l’àrea de Medi Ambient, consensuarà amb l’associació animalista ‘Moixets de Marratxí’ i amb manescals, la redacció del nou reglament sobre les colònies felines existents en el municipi. Així ho va comunicar en el ple de febrer, celebrat el dia 25 de febrer, el bat-le, Miquel Cabot. De fet, ja s’ha celebrat una primera reunió de feina en aquest sentit, per definir les línies mestres del fu-tur document.

Cal recordar que el reglament sobre colò-nies felines no es va incloure en l’ordre del dia del ple de febrer, com estava previst, després que el batle, Miquel Cabot, i la regidora de Medi Ambient, Cristina Alon-so, s’haguessin reunit dissabte dia 22 amb ‘Moixets de Marratxí’, responsables de la

A dia d’avui, a Marratxí, el nombre de vehicles elèctrics és de 23 i el d’híbrids s’eleva a 94.

Fets els tràmits pertinents, la Conse-lleria de Mobilitat del Govern ha integrat aquest nou punt de recàrrega a la xarxa autonòmica MELIB. Es pot consultar en temps real la ubicació i estat de tots els punts de càrrega inclosos a la xarxa auto-nòmica MELIB a l’enllaç https://www.tib.org/ximelib/public/map.xhtml

majoria de colònies felines del municipi.

La reunió es va convocar per tractar el renou ocasionat després que arribàs a la premsa d’un esborrany del nou reglament de colònies felines que s’havia de dur a aprovació en el ple municipal.

A la reunió del dia 22, el batle va explicar a l’associació que “la intenció del consistori sempre ha estat la de consensuar aquest document” i que esperaven poder intro-duir les modificacions pertinents durant els 30 dies hàbils del període d’al·lega-cions posteriors a l’aprovació inicial del text, com és habitual en aquestes norma-tives. De fet, durant els primers mesos de l’any, l’àrea de Medi Ambient ja havia man-tingut les primeres reunions amb entitats

Els titulars de la targeta MELIB poden carregar el respectiu vehicle a qualse-vol punt de la xarxa. També ho poden fer els titulars de la targeta TIB, però abans l’han d’activar obligatòriament per poder fer la càrrega elèctrica. S’ha de tramitar presencialment, amb el DNI, en el punt d’informació de l’estació Intermodal, a la plaça d’Espanya de Palma.

L’horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 h a 18 h.

i veterinaris vinculats a aquestes colònies per conèixer els respectius punts de vista.

A la reunió, l’Associació de voluntaris i voluntàries va mostrar la seva preocupa-ció en considerar que el període de 30 dies hàbils seria insuficient per concretar i consensuar els canvis en aquest regla-ment.

Per això, els responsables municipals, rei-terant la seva voluntat d’aprovar un docu-ment consensuat, varen acceptar pospo-sar l’aprovació inicial del reglament per continuar treballant amb les associacions i altres entitats vinculades a les colònies en aquells punts en els quals hi hagi dis-crepàncies.

NOTÍCIESNOTÍCIES


REPORTATGE

ESCOLA D’ADULTS: MAI NO ÉS TARD PER APRENDRE

L’Escola d’Adults de Marratxí està en funcionament des de l’any 2007. El coneixement de la seva existència i l’oferta de cursos ha propiciat que la demanda hagi anat augmentant per part de la ciutadania. Cada curs esco-lar, hi ha dos períodes de matriculació: un a l’octubre i l’altre el febrer. En aquest darrer cas, de febrer a maig s’imparteixen els cursos d’idiomes (anglès i català en distints nivells) i també els d’informàtica i fotografia.


Francisca Artigues, de 63 anys, diu: “En el meu cas, és el segon any de classes i estic molt satisfeta, perquè l’anglès s’entén pertot i me permet relacionar-me amb persones del meu entorn que parlen en aquesta llengua”.

Antoni Billón, de 70 anys, raona que “som aquí perquè els idiomes (sobretot l’anglès, el francès i alemany) sempre m’han interessat molt. Professionalment, com a enginyer químic, sempre me va fer molta falta l’anglès, i ara el reforç per tenir facilitat de comunica-ció en els viatges i, especialment, per poder llegir llibres en aquesta llengua. A més, voldria agrair a l’Ajuntament que ens brindi aquesta oportunitat, perquè ens surt cada classe per poc més d’un euro, quan si fos una classe particular n’hauríem de pagar 20”.

Margarita Cánaves, de 68 anys, destaca que “m’he apuntat als cursos d’anglès perquè gairebé l’havia oblidat, i això que per la meva feina -treballava a Ibèria- me feia falta professionalment. És el tercer any que hi venc, i la veritat és que l’ambient és extraordinari, ens ho pas-sam molt bé”.

De la seva banda, Sebastià Torrens, professor de fotografia a l’IES Marratxí i a l’Oficina d’Ocupació, Formació i Treball (OFT) de Sa Ca-bana, subratlla que el fet d’exercir com a tal li du moltes sorpreses. “En general, són bones o molt bones. L’alumnat que tenim és ampli i es tracta de persones motivades per aprendre. Això no direm que faci la meva feina més senzilla, però sí més agradable. En els cursos de fotografia, combinam les explicacions teòriques amb les sortides a l’exterior i crec que aquest fet agrada. El cas és que acostum a sentir enveja sana, com diuen, davant les fotos que fan la majoria d’alumnes. En definitiva, la meva feina a l’Escola d’Adults és satis-factòria, ja que permet encendre l’espurna de la fotografia entre l’alumnat”.

Catalina Jiménez, de 53 anys, comenta que “aquest sobre la foto-grafia en blanc i negre és el quart o cinquè que faig amb en Sebas-

Juntament amb Maria Antònia Janer, que dona suport administra-tiu, Carol Salom, com a tècnica d’Educació de l’Ajuntament és la responsable del funcionament de l’Escola d’Adults, integrada en l’organigrama de la regidoria d’Educació. “Hi ha un fet que ens agra-da destacar i és que tenim bastants alumnes que fan un curs i poste-riorment es matriculen en un altre. Són repetidors, en el millor sentit de la paraula, i això demostra que els agrada la formació que impar-tim. De mitjana, podríem dir que tenim uns 15 alumnes per cadascun dels cursos. D’altra banda, a Marratxí hi ha qui reivindica o reclama una escola d’idiomes, que, a efectes pràctics, és molt complicat dur-la al municipi, de manera que l’Escola d’Adults la substitueix, fins a cert punt”.

Salom explica que el perfil de l’alumnat respon a dos grans proto-tipus. “D’una banda, tenim alumnes que fan cursos d’idiomes com a preparació per a les titulacions que expedeixen tant l’Escola Ofi-cial d’Idiomes com la Conselleria d’Educació del Govern. De l’altra, tenim alumnat jubilat que es matricula al curs d’informàtica bàsica o d’idiomes, en aquest cas, segons diuen ells mateixos, per poder-se entendre quan viatgen i per mantenir la ment activa”. Pel que fa als docents, aquests els subministra l’Associació Amés, com a entitat subcontractada per l’Ajuntament. Coqui Terrones, professora d’anglès a l’IES Marratxí, explica que “me causa una enorme satisfacció el fet que l’alumnat es decideix a tren-car el gel i comença a parlar en un nou idioma, cosa que mai no és fàcil. Me satisfan especialment la il·lusió i les ganes d’aprendre que mostren tots a les classes”. Pel que fa al perfil de l’alumnat, explica que “majorment, són persones jubilades, que aprenen l’idioma per-què els és útil a l’hora de viatjar. També tenim alumnes que estan treballant i que necessiten l’anglès per a la seva feina”.

Ana María Pereiro, de 50 anys, subratlla: “És el tercer any que venc a aprendre anglès. Jo partia de zero i crec que he millorat força, grà-cies a les classes i a la professora, que és molt bona i crea un ambient molt amè. L’anglès és important tant a l’hora de viatjar (és l’idioma universal) com també per la feina”.


tià. A les classes, aprenem molt i a més ho passam molt bé. Sovint, s’organitzen sortides, com la darrera que vam fer a Río Tinto (Huel-va). El problema és que els cursos tenen molta demanda i no és fàcil aconseguir-hi plaça”.

Fernando Cárdenas, de 65 anys, refereix que “el curs me permet aflorar la creativitat i descobrir facetes ocultes de la fotografia. Sempre hi adquireixes coneixements nous. Ara estic jubilat, però la fotografia és una afició que he tengut sempre. Diríem que és un virus latent dins meu”.Juan Antonio Díaz, de 55 anys, assegura que “el curs m’aporta molta satisfacció personal. Hi he redescobert part de la meva creativitat perduda. Ara, amb el blanc i negre, perceps les múltiples possibili-tats que té, els ambients i les atmosferes que pots crear. A més, de l’aprenentatge propi del curs, aquest també és molt ric com a exer-cici de convivència, ja que feim moltes sortides”.

Curs de competències bàsiques i primers auxilis A banda dels cursos per a adults pròpiament dits, també s’imparteix a partir de febrer (com a novetat en l’oferta) el curs de competències bàsiques, que va adreçat a aquell alumnat jove sense l’ESO que ha de millorar el nivell en determinades matèries (català, castellà i anglès) per accedir als certificats de professionalitat del SOIB. A les oficines de l’Oficina de Formació i Treball (OFT) de Sa Cabana reben la for-mació -fins al mes de maig- abans de ser avaluats per la Conselleria en l’anomenat competència clau de nivell 2.

En paral·lel, hi ha cursos monogràfics de primers auxilis i suport vital bàsic. Seran quatre sessions de dues hores, que es duran a terme el mes de març. Per altra part, també hi ha un taller d’economia domès-tic i cistella de la compra, amb caràcter gratuït. També s’ha obert un nou curs de català, el de llenguatge administratiu que comença el mes de març fins el mes de maig.

Pel que fa a la formació reglada, l’Escola d’Adults també disposa mi-tjançant el Centre d’Educació de Persones Adultes des Raiguer de cursos que s’imparteixen a Binissalem (en horari de matí) i a l’IES de Marratxí, a Sant Marçal, per als torns d’horabaixa. Aquests cursos són de preparació a les proves d’accés a la Universitat per a majors de 25; per a majors de 45 anys i també per accedir als cicles formatius de grau superior de la Formació Professional. En aquest cas, s’ha sumat a l’oferta que hi havia d’Humanitats, el grau superior a la branca de Ciències.

REPORTATGE

Els cursos vigents (formació no reglada):

Competències bàsiques· Català (A2, B2 i C1)· Anglès (A1, A2 i B1)· Informàtica· Fotografia: Monogràfics de Natura com a font d’inspiració foto-gràfica (1) i Fotografia en blanc i negre (2).

Certificats d’assistència i d’aprofitament

Certificats d’assistència i d’aprofitament

Una vegada acabats els respectius cursos, l’alumnat que hagi as-sistit a, com a mínim, el 80% de les classes programades rebrà un certificat d’assistència. A més, aquell alumnat (que sol ser el 90% o més) que supera amb èxit la prova final rep un certificat d’aprofitament.

Les inscripcions es poden tramitar a través del telèfon 971 60 70 80 o bé a través del correu electrònic [email protected]


AGÈNCIA DE COL·LOCACIÓMUNICIPAL

SERVEI D’INTERMEDIACIÓ PER A EMPRESES

Servei d’intermediació laboral

Base de dades de CV

Espais per empreses

Oferta diària de llocs de feinaEls usuaris de la Feinateca tenen accés a les ofertes tant d’empreses amb presència al municipi, com a les ofertes per fer feina alconsistori o bé a les que ens arriben des del SOIB i altres administracions públiques.

Teniu a la vostra disposició una sala de l’entitat equipada amb elsrecursos necessaris per a què les persones interessades puguin fer recerca activa de feina i formació.√ Ordinadors amb connexió a Internet√ Telèfon, fotocopiadora, impressora √ Premsa diària√ Informació sobre formació√ Informació sobre ofertes de feina√ Plantilles de CV√ Cartes de presentació...

Servei personalitzat a les empreses, identificant i preseleccionant els usuaris que més s’ajustin al perfil sol·licitat. Un cop identificats i preseleccionats aquells Curriculums Vitae que més s’ajustin a l’oferta, seran enviats a l’empresa, per tal que aquesta en faci ús.

A la Feinateca tenim prop de 3.000 perfilsde veïnats de Marratxí i tot Mallorca quecerquen feina.

Assessoria per a emprenedors

Espai de recerca de feina

Servei gratuït per a aquelles persones que tenguin una idea de negoci.

Espais per a la realització d’entrevistes, dinàmiques de grup, proves de selecció, així com un servei d'assessorament especialitzat en la recerca de perfils que siguin del seu interès.

Segellat de targetes del SOIBGràcies al conveni de col·laboració entre el Servei d’Ocupació de les Illes Balears i l’Ajuntament de Marratxí, pots segellar la teva targeta d’atur.

Cerquesfeina?

Cerquestreballadors?

LA FEINATECAÀrea d’Ocupació, Formació i TreballC/Balanguera s/n07141 MarratxíTl. 971 794 854 // 971 601 [email protected]

www.marratxi.es/feinateca/


ENTREVISTA

MIQUELBOSCH

Nascut el 5 de gener de 1948, està casat, té tres fills i tres nets... És portolà d’adopció des del 1973, tot i que els seus orígens són al barri palmesà dels Hostalets. Persona acti-va i compromesa amb la societat, defensa la ‘veritat’ com a valor cabdal del periodisme, una de les passions de la seva vida, que, amb 72 anys, continua exercint com a cor-responsal de Diario de Mallorca a Marratxí. El seu nom, Miquel Bosch.

PERIODISTA


-Qui és Miquel Bosch? Com s’autodefiniria?

-Crec que som una persona dialogant, que cerca la veritat i tenir moltes amistats. No m’agrada discutir-me per dolls, malgrat que de vegades no te queda més remei.

-Com s’estableix el vincle entre periodisme i Miquel Bosch?

-Des que tenc ús de raó, ja tenia el cuquet. Sempre he tengut l’esperit de cercar informació, de veure què hi ha darrere dels temes. Jo vaig néixer a Palma i vaig viure fins al casament a la barriada dels Hostalets; feia feina com a administrador en una empresa de materials de construcció. Una vegada casat el 1973, amb la meva dona -Paquita Roca, veïnada de Pòrtol-, ens vàrem instal·lar aquí. I pocs anys després, l’any 1975 o 76, un senyor me va dir que Ràdio Popular (avui Cope) cercava un corresponsal a Marratxí. Així vaig començar a exercir el periodisme. Cada dijous, intervenia en l’espai ‘La veu dels pobles’ durant dos minuts i mig per donar les notícies del municipi. Després me vaig incorporar al diari El Mundo quan va obrir i des de fa de-vers 30 anys faig feina per al Diario de Mallorca. Tenc 72 anys i encara tenc molta il·lusió i moltes ganes de continuar fent feina. Mentre pugui, no deixaré el periodisme, tot i que estic jubilat. Això ho faig per gust, perquè m’agrada.

-Diuen que el periodisme és el quart poder...

-Efectivament, ho és, així ho consider. He de dir, però, que estic preocupat perquè els partits polítics, amb tants comunicats de premsa, amb una sola versió, estan desprestigiant l’exercici periodístic. A mi no me val un comunicat per ell sol; en la meva opinió, el que s’ha de fer és investigar i contrastar la informació. Un sempre s’ha de plantejar el perquè de les coses. No basta que un senyor t’enviï una foto d’un carrer en mal estat. El periodista ho ha d’investigar i determinar si està realment així i per què. La informació és poder, clar que sí, però el periodista l’ha de saber usar.

-Quantes entrevistes pot haver fet al llarg de la seva carrera periodística?

-Ufff! Moltes, no sabria dir-te. D’una banda, he fet entrevistes com a tals, en format pregunta-resposta, però moltes més com a base per obtenir informació per a diferents articles. No les sabria comptar, però indubtablement són moltes... Sobretot m’agrada

entrevistar els personatges dels pobles. Amb els polítics, me sap greu dir-ho, no pas tant de gust.

-I quantes entrevistes li han fet a Miquel Bosch?

-A títol personal, cap ni una. Mai. De fet, m’ha vingut de nou que hagueu pensat en mi. Aquesta és la primera. Una vegada, això sí, me’n varen fer una com a president de la Federació d’Associacions de Veïnats de Marratxí.

-De quin article periodístic (ja sigui notícia, reportatge o entre-vista) que hagi signat està més satisfet?

-Una vegada, fa un parell d’anys, vaig fer un reportatge sobre l’empresa Kas (Pepsi) d’Es Pont d’Inca, amb motiu del seu tanca-ment. Vaig aconseguir fotos bones i antigues, i me va telefonar la filla de l’empresari (era del País Basc) per donar-me l’enhorabona

i les gràcies pel reportatge. Real-ment, me causa més satisfacció que me diguin pel carrer que tal o qual article ha agradat, més que me paguin un dineral. És una manera que te reconeguin la feina que fas.

-El periodisme pot ser neutral o imparcial? O això és una quimera, a dia d’avui?

-El periodisme ha de ser imparcial. Ha de fer prevaldre en tot moment la veritat, que pot coincidir o no amb allò que tu pen-saves del tema en qüestió abans de posar-t’hi a fer feina. Es dona avui aquesta veritat en el periodisme? Posa-ho en interrogant, no sigui que me posin una querella si dic el que pens.

-Quins elements defineixen el bon periodista?

-Molt senzill: és imprescindible que t’agradi fer feina i cercar la informació. També és molt important que t’agradi trepitjar els carrers, mantenir els contactes (no aprofitar-se’n indegudament) i cuidar les fonts d’informació.

-El periodisme més autèntic és el periodisme local?

-No sé si és el periodisme més autèntic, però com a mínim sí que és el que té la informació més veraç, la informació més propera, de primera mà. Jo, en el Diario de Mallorca, duc la corresponsalia de quatre municipis: Marratxí, Santa Maria, Consell i Santa Eugè-nia. Sempre, en tots els articles que escric, tenc molt clar que la veritat ha de prevaldre per sobre de tot, més enllà que aquesta veritat afecti d’una manera o una altra un conegut o amic meu. Un ha de saber separar les coses i tenir clar què comporta ser

“El periodisme ha de fer prevaldre en tot moment la veritat”


ENTREVISTAperiodista.

-Quin futur li espera a la premsa escrita? Pot arribar a desaparèi-xer?

-No som endeví i no sé què passarà en el futur. El que sí sé és que a mi no me faria cap gràcia que desapareguessin. Crec que no hi ha res més guapo que llegir el diari al matí abans de començar a fer feina. Particularment, cada matí en llegesc uns quants: Diario de Mallorca, Última Hora i Mundo Deportivo. I, a través d’internet, també repàs La Vanguardia i l’Ara.

-Com valora el paper de les xarxes socials? I les fake neews?

-Les xarxes socials, pens jo, són un niu de desinformació. Jo no les utilitz. Ja dic, trob, que des del punt de vista periodístic, són més perjudicials que beneficioses. ¿Quantes de vegades no ha de sortir un Ministeri, la Policia o la Guàrdia Civil a desmentir tal o qual informació publicada a les xarxes?

-Quin titular li agradaria escriure?

-Aquesta és bona!!! Seria alguna cosa així com: “Totes les perso-nes del món es respecten les unes a les altres i conviuen en pau i sense armes”

-Com veu Marratxí a l’actualitat? Com en valora l’evolució?

-La part que més m’agrada de Pòrtol, que és on visc, és que encara se’n pot dir poble, afortunadament. Aquí tenim esperit de poble, tots ens saludam. Això, a Sa Cabaneta, no passa. Jo tenc els mateixos veïnats que quan vaig venir a viure-hi després de casar-me. Des d’un punt de vista més global, pens que Marratxí ha crescut massa, el creixement ha estat superior als serveis que ofereix el municipi. Basta veure les infraestructures que tenim. Hi hauria d’haver un equilibri entre la població i els serveis que el municipi pot oferir.

-A banda del periodisme, quines aficions té Miquel Bosch?

-Sempre he estat una persona activa. La feina, intent fer-la quant abans millor, però sempre ben feta, cercant la veritat. Després, tenc temps per anar a fer un cafè i també per anar al camp de futbol de Son Caulelles. A dia d’avui, a més de corresponsal de Diario de Mallorca, duc la comunicació de l’Sporting Sant Marçal. També som el secretari de la Federació de Penyes Barcelonis-tes de les Illes Balears i el president de la Penya Barcelonista de Pòrtol. Anteriorment, he estat membre del Consell de Redacció de Pòrtula; també director de la revista Soca-Arrel, del Movi-ment Escolta i Guiatge de Mallorca, president de la Federació d’Associacions de Veïnats de Marratxí i cofundador dels escoltes de Marratxí i de la Confraria Verge del Carme de Pòrtol.


6-13-20-27/3/2020Cinefòrum

16.00 h. Espai Jove de Pòrtol

3-10-17-24-31/3/2020Creació horts ecològics

Espai Jove Es Pont d’IncaMés informació al tel. 610 19 11 48 (Iris)

14/3/2020Sembrada d’arbres

09.00 h Polígon de Marratxí (Ses Tres Germanes)

17/3/2020Tatuatges

17.00 h. Amb Henna Inscripcions al 687 61 05 72 (Jaume)

21/3/2020Ara va de circ

Malabars, acrobàcies, slackline10-14 h Espai Jove Es Pont d’Inca

Informació al tel 610 19 11 48 (Iris)

21/3/2020Excursió La Trapa

09.00-16.00 h Bus gratuït des d’Es Pont d’Inca i Pla de na Tesa

Inscripcions al tel 687 61 05 72 (Jaume)

28/3/2020Trobada de Màgic

Espai Jove de Pla de na TesaInscripcions al 687 61 05 72 (Jaume)

VIII Biennal Internacional de Ceràmica de Marratxí.

Museu del Fang.

Re-Construir Ciutat. La mirada escultòrica al lloc que habitam. Maqueta del barri de la Soledat. Projecte de la UIB i l’Escola Municipal de Ceràmi-ca de Marratxí, amb la col·laboració de

l’alumnat dels col·legis Joan Miró (Palma) i Costa i Llobera (Marratxí). S’Escorxador de

Marratxí.

Premi Benet Mas 2020 Reivindicació de la terra vermella de ses

coves de Can Guidet de Pòrtol a càrrec de Ramon Canyelles. Carpa Principal.

Cuines del Món amb Ceràmica De la mà del Museu del Fang. Carpa Princi-pal. Exposició interior dels participants de

la Fira. Carpa Principal.

3-10/3/2020Taller ‘La festa de les violetes’

18.00 h Ca Ses Monges Pla de na TesaInscripcions prèvies: [email protected]

o 663 75 17 33

7/3/2020Txifesminista

16.00 h CEIP Blanquerna (Pont d’Inca Nou)Tallers de dancehall, defensa personal i

estampació de bossesPartit de vòlei i handbol femení

Pintura en directe, batucada i concert amb Dj

10/3/2020Taller sobre feminisme gitano

Amb Silvia Agüero, feminista gitana18.00 h Local Es Garrovers

27-28-29/3/2020Trobada anual d’Activitats a l’Hotel Conde-

sa (Alcúdia)

7/3/202010.30 h. Sonada dels Xeremiers de Marra-

txí. 11.00 h Inauguració Fira i de la VIII BICMA.15.00 a 19.00 h Sa Ludo d’en David. Espai

de joc lliure i no dirigit18.00 h Cercavila boverí, de la mà del Circ

Bover.

8/3/202012.00 h. Mostra de Ball de Bot a càrrec del

grup Es Raiguer. Carpa Principal. 13.00 h. Ballada popular amb el grup

Jaravera Folk (Talavera de la Reina). Carpa Principal.

18.00 h. Ballada popular amb Engalba. Carpa Principal.

9/3/202017.00 h. Visita guiada a l’exposició “Cuines del món amb ceràmica”, de la mà de Toni Vich. Concentració davant de l’estand de

l’Ajuntament.

10/3/202017.00 h. Visita guiada a l’exposició de la

BICMA, amb Joan Pere Català. Concentra-ció davant del Museu del Fang.

17.30. Concert de One Man Rocks. Recinte firal.

11/3/202016.30 a 18.30h. Crespells de fang. Taller familiar de crespells decoratius de cerà-

mica a càrrec de Virginia Massaguè. Carpa Principal.

12/3/202017.30 h Conferència Història de la cuina

mallorquina, a càrrec del xef Miquel Calent. Carpa Principal.

13/3/202019.30 h. Gustatio Romana. Experiència

gastronòmica amb cuina i ceràmiques de l’Antiga Roma. Inscripcions a l’Àrea de

Cultura al telèfon 971 797 624 o a l’adreça [email protected]. Amb la col·laboració del Catàleg d’Activitats Culturals del Con-

sell de Mallorca. Carpa de Tallers.

14/3/202011.00 a 13.00 h Pizzes de fang. Taller

familiar de pizzes decoratives de ceràmica a càrrec de Virginia Massaguè. Inscripcions a l’Àrea de Cultura al telèfon 971 797 624 o a l’adreça [email protected]. Carpa

Principal.12.00 h Batucada amb Kalemba Percussió.

Recinte firal. 13.30 h Concert country-folk amb The

Rosellys (Anglaterra). Recinte firal. 17.00 h Trobada d’escoles de ball de bot

amb Aires des Pla de Marratxí i Ordi Broix (Santanyí). Carpa de Tallers.

AGENDA MARÇ

ESPAIS JOVES

EXPOSICIONS

8M: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TEBALLADORA

GENT GRAN

XXXVI FIRA DEL FANG 18.00 h Demostració de cuines del món amb ceràmica, a càrrec del xef Pedro Suau i la col·laboració del Museu del Fang. Carpa

Principal.

15/3/202010.30 h Mostra de ball de bot a càrrec

d’Aires des Pla de Marratxí i el grup Colla El Falçó, Associació dolçainers i tabaleters de

Teulada (Alacant). Carpa Principal. 14.30. Peccata Minuta Especial Cuines del món amb Ceràmica de la mà de Chefs(in), amb els xefs Miquel Calent, Edu Martínez Gil, Tomeu Martí i David Moreno. Carpa

Principal. 17.30. Concert Fi de Fira de la Banda Muni-

cipal de Marratxí. Carpa Principal.

Horari de la Fira, s’Escorxador i Museu del Fang:

De dilluns a divendres de 10 a 13.30 i de 16 a 19h.

Dissabtes i diumenges de 10 a 20h.


TERRA DE FANG

UNA MAQUETA ‘FANG-TÀSTICA’, AMB EL SEGELL DE L’ESCOLA DE CERÀMICA

L’Escola de Ceràmica és part important del projecte d’investigació ‘Re-construir ciutat. La mirada escultòri-ca al lloc que habitam’, impulsat per la Universitat de les Illes Balears i que tendrà com a eix vertebral una gran maqueta, de 24 metres quadrats, per mostrar la configuració del barri palmesà de Nou Llevant i Soledat Sud de Palma.


ACTUALITAT

L’edició d’enguany de la Biennal Internacional de Ceràmica de Marratxí (BICMA) presenta una novetat: en aquesta edició no està concebuda com un concurs, com s’havia fet fins ara, sinó que un comitè seleccio-nador ha elegit els 13 artistes ceramistes participants, primant el criteri de qualitat.

Així, els artistes són sobretot de l’Estat espanyol, però també de Polònia, Suècia i el Japó. Una de les artistes japoneses és Mami Kato, que el dia 18 de març farà una master class a l’alumnat de l’Escola de Ceràmica.

Enguany, les obres d’aquests artistes romandran exposades al Museu del Fang entre el 7 de març (dia d’inauguració de la Fira del Fang) i el 27 del mateix mes.

BIENNAL INTERNACIONAL DE CERÀMICA DE MARRATXÍ

DESCARREGA LA REVISTA EN CASTELLÀ

DESCARREGA LA REVISTA EN CASTELLÀ

Aquesta maqueta s’està elaborant amb peces fetes amb fang a la mateixa Escola de Ceràmica, sota la coordinació de Joan Pere Català i la participació activa de l’alumnat de sisè de Primària del CEIP Costa i Llobera, de Pòrtol, i del CEIP Pintor Joan Miró del mateix barri de La Soledat. “La maqueta, l’anam fent d’acord amb els plànols de l’arquitecte del projecte, Francisco Cifuentes, bon amic i una persona amb moltes inquietuds respecte dels materials que s’usen a la construcció. Ell és qui va pensar en mi per col·labo-rar en el projecte, i jo ho vaig fer extensiu a l’Escola de Ceràmica”, comença explicant Català.

Per dur a terme aquestes feines, que comportaran la ‘construcció’ d’unes 250 peces i es perllogaran més enllà del mes de febrer, els espais expositius del Centre cultural s’Escorxador s’han habilitat com a tallers.

El fang amb el qual l’alumnat de sisè de Primària dels dos centres educatius és d’un to blanc grisós. L’Escola n’usarà uns dos mil qui-los per completar la maqueta, que inclourà els distints immobles del barri en qüestió. La cocció, com el mateix Català va explicar a l’alumnat del Costa i Llobera, es du a terme a uns 1.300 graus. “Volem en tot cas que qui observi la maqueta tengui clar que l’han fet mans humanes i no unes màquines. No seran peces perfectes, però sí que el conjunt serà harmònic respectant els plànols de l’arquitecte”.

Al seu costat, la professora de plàstica dels alumnes del Costa i Llobera, Antònia Picó, reivindica aquest tipus d’activitat. “Estaria molt bé tenir possibilitats de fer coses com aquesta. En aquest cas, tenim l’avantatge de ser al davant mateix de l’Escola de Ce-ràmica; això per una banda; per l’altra hem d’aprofitar que som la terra del fang. En definitiva, una experiència molt positiva per a l’escola”.

La maqueta s’exposarà a l’Escorxador, la seu de l’Escola de Cerà-mica de Marratxí, durant les dates de la Fira del Fang. Posterior-ment, una vegada estigui totalment acabada, serà objecte d’una exposició itinerant al Museu Krekovic de Palma i la mateixa Uni-versitat de les Illes Balears.


Per la seva part, l’aviació republicana va bombardejar Mallorca en una cinquan-tena d’ocasions durant l’estiu de 1936, repartint els atacs entre Palma i algunes poblacions de la Part Forana. Marratxí només va ser bombardejat una vegada en aquests mesos, concretament el 30 de ju-liol, quan varen caure diverses bombes a Son Bonet i al Pont d’Inca. Popularment, els projectils eren coneguts com “pots de tomàtiga”, perquè tenien forma de llauna i eren d’un color vermellós.

La majoria d’atacs aeris es van produir du-rant la segona meitat de 1937: 1 d’agost, 7 d’agost, 8 d’octubre i 7 de desembre. Un darrer bombardeig va tenir lloc el 31 de maig de 1938. L’objectiu dels avions solia

MEMÒRIA

ELS REFUGIS DE L A GUERRA CIVILLa Guerra Civil va ser el primer conflicte que va incorporar la guerra aèria, i Mallorca, per la seva posició estratègica, va esdevenir una peça clau. A Marratxí, que va ser diverses vegades bombardejat, s’hi varen construir prop d’un desena de refugis antiaeris.

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 contra la República va triomfar a Mallor-ca. En canvi, tot el litoral peninsular, des de el cap de Creus fins a l’estret de Gi-braltar, va restar sota control republicà. Aquesta situació va resultar perjudiciAal per a la població, perquè varen quedar bloquejades les connexions i l’arribada de productes bàsics, però des del punt de vista estratègic l’illa va esdevenir una base d’operacions clau des d’on l’aviació rebel, principalment italiana i alemanya, podia atacar les ciutats de la costa. Molts dels avions que van bombardejar Barce-lona o València van sortir del que llavors era l’aeroport de Mallorca: Son Bonet.

ser l’aeròdrom de Son Bonet, però la pre-cisió no sempre era perfecta i les bombes també van caure sobre Es Pont d’Inca, Es Pla de na Tesa i Pòrtol. En general, els danys van ser materials, i en aquest sen-tit cal destacar el bombardeig sobre l’es-tació de Marratxí, el desembre de 1937, que va destruir part de la via, raó per la qual alguns treballadors ferroviaris van ser acusats de conspiració. Només es té constància d’una víctima, Miquel Munar Salas, un soldat que va morir durant l’atac sobre Son Bonet del 7 d’agost de 1937.

A Marratxí, com a altres municipis, es va constituir un Comitè de Defensa Passi-va. Estava presidit pel batle i format per dos militars, un metge, un farmacèutic,

Martín Rotger. Historiador


MEMÒRIA

un mestre picapedrer i un secretari. Les seves funcions consistien a donar els se-nyals d’alarma (per als quals es van fer servir els campanars de les esglésies de Pòrtol i Es Pont d’Inca), organitzar els serveis de bombers i d’assistència mèdica i altres mesures destinades a la protecció de la població dels atacs aeris, a més de l’habilitació i construcció de refugis.

Inicialment, qualsevol soterrani va ser empleat com a refugi, però no tots reu-nien les condicions adequades. Per això, el 25 de febrer de 1937 el Comitè local va acordar “habilitar todos los sótanos existentes en el barrio Pont d’Inca, que son suficientes para la población, y en los demás barrios construir los necesarios mediante la prestación personal obliga-toria de los vecinos”. Al Pont d’Inca s’ha-vien obert refugis a l’estació de ràdio i a la caserna de la Guàrdia Civil, però no a la fàbrica de Sa Farinera, com varen dema-nar els empresaris locals, que varen mani-festar en diverses ocasions la necessitat de construir refugis davant la concentra-

ció d’infraestructures estratègiques que podien ser objecte d’atac.

L’estiu de 1937 van començar les obres dels refugis municipals situats a les pla-ces de les esglésies d’Es Pont d’Inca, Es Pla de na Tesa i Pòrtol. Tots tres eren passadissos subterranis de 2,50 metres d’alçada per 1,80 metres d’ample, amb murs de formigó o de marès, i una pro-funditat d’entre 8 i 10 metres. La longitud del corredor era diferent a cada refugi, però sempre hi havia una obertura a cada extrem per tal d’evitar amuntegaments. La construcció va comportar problemes vinculats principalment al finançament, procedent de donacions i prestacions obligatòries de feina amb les quals molts de marratxiners no van estar d’acord. En tot moment, l’Ajuntament va sol·licitar ajudes a les autoritats provincials, però aquestes semblaven voler destinar els doblers només als refugis de Palma.

L’octubre d’aquell mateix any, la Inspec-

ció Provincial de Primer Ensenyament va ordenar la construcció de refugis a tots els centres escolars ubicats en zona de risc i, en cas contrari, devien tancar-se. Arran d’aquesta disposició, també es va-ren construir búnquers particulars al col-legi de Santa Teresa d’es Pont d’Inca, al convent de les monges franciscanes de Pòrtol i al de les monges agustines d’Es Pla de na Tesa. Precisament, aquest dar-rer és un dels que a dia d’avui presenta millor estat de conservació.

Acabada la guerra, els refugis varen esde-venir fantàstics espais per al joc dels nins, però també un obstacle per als vianants i focus de brutícia. Per això, durant l’any 1940 es varen tapar les entrades, primer amb taulons de fusta i, més endavant, de forma definitiva cegant o cimentant els accessos. L’absència d’evidències i l’oblit imposat varen contribuir al fet que, en poc temps, desaparegués de la memòria col·lectiva que Marratxí havia estat el se-gon municipi, després de Palma, amb més refugis antiaeris.


-Per què vares elegir aquest destí?

-Perquè vaig pensar que seria el millor lloc per estudiar anglès i intentar trobar feina dins l’àmbit educatiu. A Internet posava que era el millor lloc per gaudir del bon clima, encara que tot s’ha de dir, he vist més els niguls que el sol. Vaig triar Brighton and Hove perquè no és una gran ciutat, tenia clar que no volia anar a Londres, només de pensar-hi ja és estressant. Brighton and Hove és un ciutat costanera, està a prop d’una reserva natural coneguda com The South Downs.

-Quina és la principal diferència respecte a la vida que duies a Mallorca?

-La diferència és a l’hora de menjar, el temps per dinar és devers les 12h i no és com Mallorca que el dinar és més important que el sopar; a Brighton el que la gent normalment menja és un sandvitx, o un parell de galletes. L’hora de sopar és molt àmplia, com aquell qui diu, se pot començar a sopar a les 17.30h si tens fam, jo normal-ment sop devers les 18.30 o les 19.00 h i aquí si és quan es menja de veres!

A Anglaterra, en general, la gent és molt educada, de vegades massa i tot, en comptes de demanar una cosa de forma clara, s’hi posa molta fl oritura. Quan feia feina a una escola, me’n record que una professora me va demanar que anàs a cercar folis en blanc a una altra classe, la manera com m’ho va demanar va ser la següent: “No te voldria molestar, però me demanaria si podries anar a cercar folis en blanc a la classe de devora?”. La meva resposta va ser clara: “És clar”. En haver dit això, la professora me va mirar als ulls, me va agafar del braç i me va dir: “Moltíssimes gràcies, ets increïble, ets una estrella!” Jo vaig pensar que no era per tant! Tenc la sensació que t’has de mantenir en aquest nivell d’educació si no vols parèixer que ets mal educat/da, i això és al que més me costa adaptar-me. Una altra anècdota és que quan duia una sèrie de mesos vivint a An-glaterra, me notava molt cansada i amb poques ganes de fer coses, vaig anar al metge perquè me fessin una analítica de sang i va sortir que tenia defi ciència de vitamina D, cosa que mai no m’havia passat a Mallorca: no vaig tenir més remei que prendre suplements.

-Què és allò que més trobes a faltar del que tenies a Marratxí?

-El que més trob a faltar és la família, sobretot la padrina. I també el fet de xerrar mallorquí. Xerrar en anglès tot el dia arriba a cansar.

-Què és el millor i el pitjor de viure fora de casa?

-El pitjor no és la pluja, sinó la manca de llum solar, quasi sempre està tapat, no només això sinó que el desembre el sol es pon devers les 15.55h i ja no fa ganes sortir de casa quan ja és fosc i fa fred al carrer. En canvi, durant l’estiu hi ha llum solar des de les 4.50 del matí fi ns les 21.15h aproximadament. El millor de viure fora de casa, és el fet d’estar en contacte amb una altra cultura, i de conèixer gent d’arreu del món. Aquesta experiència m’està enriquint molt tant personalment com professionalment.

-Tens idea de tornar a viure a Mallorca? En quin termini?

-Sí, viure a Anglaterra és temporal, per millorar el nivell d’anglès i adquirir experiència professional és genial, però esper tornar aviat a Mallorca.

“A ANGLATERRA, LA GENT ÉS MOLT EDUCADA, FINS I TOT MASSA”

Amb 25 anys, Aina Moyà ja du una temporada a Anglaterra, en concret a al sud-est del país, a la ciutat costanera de Brighton and Hove. Va creure convenient canviar d’aires i deixar provisio-nalment Marratxí per millorar l’anglès i fer feina en el terreny de l’educació, com a pedagoga que és. Ha constatat que la clima-tologia és molt distinta a Mallorca i també que els anglesos són molt educats, “massa i tot”.

AL MÓN

Brighton, UK

Si tens algun familiar o alguna amistat que sigui marratxiner/a que estigui vivint a l’estranger i que vols que sigui prota-gonista d’aquesta secció, te pots posar en contacte amb [email protected]


UN DIA AMB EL SERVEI D’ASSESSORAMENT EN MATÈRIA D’HABITATGE

Cornell explica que les tasques que du a terme estan vinculades a hipoteques (tant a gestions per obtenir-la com problemes derivats una ve-gada escripturada); arrendaments urbans (és a dir, lloguers) i dret bancari (gestió de deutes, per exemple). “Sovint la nostra feina ens du a actuar com a mediadors entre els propietaris i els llogaters. Des del Servei, tenim contacte amb bancs, amb propietaris i també amb fons voltor. Amb aquests últims es fa més difícil contactar-hi perquè no tenen oficina física, de vegades l’única forma (i difícil també) és a tra-vés de correu electrònic. En algun cas, hem re-but peticions d’informació o d’assessorament per part de comunitats de propietaris”.

Cornell fa una crida a la ciutadania en general per tal que “arribat el cas” facin ús del Servei, que és de caràcter gratuït. Ell atén les consul-tes, fetes amb cita prèvia, els dimarts hora-baixa i els dimecres matí, a les oficines de Ser-veis Socials al carrer de Cabana. “Com a servei estàndard, a Marratxí hem estat pioners, ja que a Palma funciona l’Oficina Antidesnonament i a Calvià també hi ha una oficina, però és més tècnica”.

En aquest mateix sentit, Cornell subratlla que la informació és un concepte clau en tot allò que té a veure amb les gestions amb les enti-tats financeres. “Hem de tenir en compte que una bona informació pot evitar molts de con-

CONEIX L’AJUNTAMENT

flictes en matèria d’habitatge. I actuar abans de tenir el problema sempre ha de ser bo i positiu”, aclareix. Les qüestions que més de-manden, a dia d’avui, l’atenció de Cornell pel volum de consultes generades es refereixen a la finalització dels contractes de lloguer. Des-prés, vendrien les execucions hipotecàries (en aquest cas -explica- “hem pogut veure trista-ment com un matrimoni ja major va perdre la casa perquè havien signat com a avaladors de l’habitatge del fill”). També les herències deri-ven, en ocasions, en consultes que arriben a les mans de Víctor Cornell. Finalment, hi hauria l’impagament de lloguer o hipoteca i qüestions diverses, com ara l’okupació d’immobles.

D’altra banda, el nivell d’eficàcia del Servei d’Assessorament en Matèria d’Habitatge de l’Ajuntament és considerable. “Des del primer any, el Servei rep anualment unes 60 consul-tes. De fet, hem saldat amb èxit un 90% o 95% de totes les consultes que ens han arribat”, concreta Cornell.

Preus prohibitius del lloguerLa inflació que està vivint el preu del lloguer d’immobles fa que, segons raona el responsa-ble del Servei, de cada vegada siguin més les consultes relatives a la dificultat (o impossi-bilitat) dels llogaters d’arribar a les xifres que demanen els propietaris per llogar els seus im-mobles. El preu de l’habitatge (en concepte de

lloguer) ha augmentat tant, que moltes perso-nes (o famílies) no hi poden arribar, d’acord amb el sou que perceben. La càrrega en molts de casos es fa insuportable. “Efectivament, constatam que s’han invertit les tornes. Si abans, amb la crisi, el 70% de les consultes es-taven vinculades a execucions hipotecàries i el 30% restant als llog uers, ara és a l’inrevés: el 70% estan vinculades al lloguer i el 30% a exe-cucions hipotecàries”.

S’ha de destacar com a dada rellevant que entre el Servei d’Assessorament en Matèria d’Habitatge i l’àrea de Serveis Socials varen evitar fins a tres desnonaments en el municipi la primera setmana de febrer.

La legislatura passada, l’àrea de Serveis Socials va detectar que hi havia famílies del municipi amb problemes vinculats a l’ha-

bitatge i que el departament no tenia eines idònies ni suficients per ajudar a resoldre’ls. En aquest context i per aquest motiu,

ara fa quatre anys (el 2016) es va constituir el Servei d’Assessorament en Matèria d’Habitatge. La persona encarregada de

gestionar-la, sempre d’acord amb la regidoria de Serveis Socials, és Víctor Cornell, misser expert en Dret hipotecari.

LES XIFRES DEL SERVEI D’ASSESSORAMENT EN MATÈRIA D’HABITATGE

Any de posada en marxa: 2016

Nombre de consultes anuals: unes 60 (240 des de 2016)

Grau d’eficàcia en les gestions del Servei: 90%

Horari d’atenció al públic: Dimarts de 16.00 a 18.00 h; dimecres de 09.00 a 13.00 h.

Telèfon: 971 79 42 79


CIUTADANIA ACTIVA

UNA PL ANTADA D’ARBRES A LES IMMEDIACIONS DE L A CARRETERA D’INCA SERÀ EL SUS DEL NOU GRUP DELS ESPAIS JOVES , ECOJOVENTUT MARRATXÍ

És una actuació conjunta entre els depar-taments de Joventut i de Medi Ambient, arran d’una petició en aquest sentit d’un grup d’una quinzena de joves (EcoJoven-tut Marratxí), que s’erigeixen en una nova branca (mai millor dit) dels Espais Joves. En aquest cas, aquest grup s’encarregarà d’organitzar i promoure activitats relatives al medi ambient.

Els arbres que es plantaran diversos tre-balladors de Medi Ambient seran 18 xi-carandes. Són arbres de fulla caduca que dona una fl or lila. Aquests arbres estaran alineats amb la línia de lledoners que són en el mateix solar. El personal de Medi Am-bient també s’encarregarà de tutoritzar-los (subjectar l’arbre acabat de plantar amb uns bastons) i de fer-ne el manteniment.

“El fet que aquests 18 arbres se sembrin

Dissabte 14 de març, en un solar municipal de titularitat pública ubicat a la carretera d’Inca (a l’altura de Ses Tres

Germanes), l’Ajuntament hi durà a terme una plantada d’arbres que reduiran l’impacte visual dels immobles del polí-

gon industrial més propers a aquesta via de circulació.

a prop del polígon té diversos avantatges o connotacions positives: té una parada de tren a prop; també s’hi pot arribar pel carril-bici, la qual cosa el fa un espai molt accessible”, expliquen la regidora de Medi Ambient, Cristina Alonso, i la regidora de Joventut, Irene García.

“D’altra banda, els joves també han de ser conscients de tota la feina que hi ha en relació amb la plantada i conservació dels arbres, i apelam a la seva responsabilitat a l’hora de cuidar-los adequadament”, afegei-xen Alonso i García.

Precisament, la plantada d’arbres de dia 14 de març suposarà el sus al conjunt d’activitats que aquest nou grup dels Espais Joves durà a terme al llarg de l’any, entre les quals hi ha previst fer un hort en Es Pont d’Inca.


CUINES DEL MÓN AMB CERÀMICADEL 7 AL 15 DE MARÇ DE 2020

SANT MARÇAL - MARRATXÍ

marratxi.es

COL·LABOREN:


TERRA DE FANG / MARÇ 2020 / N 20 · a Mallorca Fashion Outlet amb l’objectiu de promocionar-la....

Documents

Transcript of TERRA DE FANG / MARÇ 2020 / N 20 · a Mallorca Fashion Outlet amb l’objectiu de promocionar-la....