Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

12
PROGRAMA THINK TANK PRIMER TRIMESTRE 2012 Nº 8 El turista del 2012 El caràcter transversal del turisme i el poder d’influència de les conjuntures sociològiques, econòmiques i polítiques tant locals com mundials sobre el sector fan què els canvis en el comportament dels consumidors repercuteixin en els seus hàbits com a turistes. A continuació es plantegen les tendències del turista al 2012, en funció dels nous perfils del consumidor d’aquest any. La potència econòmica i poblacional de la Xina, el creixement de les ciutats dels països en vies de desenvolupament i l’increment de les famílies multigeneracio- nals, relacionat amb les noves tendències demogràfiques mundials (família integrada per fills d’altres relacions), generaran tres segments de demanda clau: els turistes xinesos (tractats en l’apartat mercats), la demanda de productes específics per al consumidor urbà de baix poder adquisitiu i l’oferta de serveis concrets per aquests nous models familiars. Per altra banda, la crisi econòmica mundial ha influït directament en el comportament del turista, fins i tot demanda no afectada per aquesta situació mostra una tendència marcada cap a l’estalvi. Aquesta voluntat d’estalviar, sumada a la possibilitat d’accedir a tota la informació a través de la xarxa, ha donat lloc a un consumidor que dedica més temps i esforç a comparar preus de productes i serveis. En l’àmbit turístic, aquesta necessitat s’ha traduït en la proliferació de webs comparadors de preus de serveis turístics. Kayak o Skyscanner són alguns dels múltiples portals que ofereixen aquest servei. I és que el fet de comparar i trobar la millor oferta està esdevenint una activitat divertida i ben vista socialment, atorgant al consumidor el poder del mercat. íNDEX Competidor: Grècia El mercat xinès Dinàmica evolutiva del sector del càmping El pes del paquet vacacional EL MÉS DESTACAT Els hàbits turístics i les tendències del potencial mercat xinès (pàg. 2) L’aparició de conceptes nous com el Glamping o el client LOHAS obliga al sector del càmping a innovar (pàg. 4) Exemples d’entitats mixtes, model de gestió d’èxit segons l’Organització Mundial del Turisme (pàg. 6) La poca diversitat de productes turístics i la concentració espacial de l’activitat, elements clau del turisme grec (pàg. 8) El context econòmic fa crèixer l’ús del paquet vacacional. La tendència, però, és a la baixa (pàg.10) De les fires turístiques a les noves tècniques promocionals especialitzades 8 2 4 10 La col·laboració público-privada, model d'èxit? 6

description

Tendències 8, el butlletí sobre innovació en turisme analitza les darreres tendències turístiques i les claus per entendre-les. En l'edició del primer trimestre: l'evolució del sector del càmping, el model de col·laboració público-privada, comportament del turista del 2012, el mercat xinès, la destinació competidora: Grècia, el pes del paquet vacacional, i novetats a Costa Daurada i Terres de l'Ebre (Tarragona)

Transcript of Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Page 1: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

PROGRAMA THINK TANK PRIMER TRIMESTRE 2012

Nº 8

El turista del 2012 El caràcter transversal del turisme i el poder d’influència de les conjuntures sociològiques, econòmiques i polítiques tant locals com mundials sobre el sector fan què els canvis en el comportament dels consumidors repercuteixin en els seus hàbits com a turistes. A continuació es plantegen les tendències del turista al 2012, en funció dels nous perfils del consumidor d’aquest any.

La potència econòmica i poblacional de la Xina, el creixement de les ciutats dels països en vies de desenvolupament i l’increment de les famílies multigeneracio-nals, relacionat amb les noves tendències demogràfiques mundials (família integrada per fills d’altres relacions), generaran tres segments de demanda clau: els turistes xinesos (tractats en l’apartat mercats), la demanda de productes específics per al consumidor urbà de baix poder adquisitiu i l’oferta de serveis concrets per aquests nous models familiars. Per altra banda, la crisi econòmica mundial ha influït directament en el comportament del turista, fins i tot demanda no afectada per aquesta situació mostra una tendència marcada cap a l’estalvi. Aquesta voluntat d’estalviar, sumada a la possibilitat d’accedir a tota la informació a través de la xarxa, ha donat lloc a un consumidor que dedica més temps i esforç a comparar preus de productes i serveis. En l’àmbit turístic, aquesta necessitat s’ha traduït en la proliferació de webs comparadors de preus de serveis turístics. Kayak o Skyscanner són alguns dels múltiples portals que ofereixen aquest servei. I és que el fet de comparar i trobar la millor oferta està esdevenint una activitat divertida i ben vista socialment, atorgant al consumidor el poder del mercat.

íNDEX

Competidor: Grècia

El mercat xinès

Dinàmica evolutiva del sector del càmping

El pes del paquet vacacional

EL MÉS DESTACAT Els hàbits turístics i les tendències del potencial mercat xinès (pàg. 2) L’aparició de conceptes nous com el Glamping o el client LOHAS obliga al sector del càmping a innovar (pàg. 4) Exemples d’entitats mixtes, model de gestió d’èxit segons l’Organització Mundial del Turisme (pàg. 6)

La poca diversitat de productes turístics i la concentració espacial de l’activitat, elements clau del turisme grec (pàg. 8) El context econòmic fa crèixer l’ús del paquet vacacional. La tendència, però, és a la baixa (pàg.10) De les fires turístiques a les noves tècniques promocionals especialitzades

8

2

4

10

La col·laboració público-privada, model d'èxit?

6

Page 2: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

15.68917.792

26.60156.000

87.000102.432

124.000

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011

Font: Elaboració Think Tank, a partir de fonts diverses1 i 4 .

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de Turespaña.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de European Travel Comission4.

8,1 8,4 8,2 7,9 8,27,3

9,0 8,5 8,3 8,8 8,5 8,8

Principals destinacions europees

Núm. vols directes/setmana amb la Xina i Hong Kong

1 Rússia 60

2 França 73

3 Alemanya 95

4 Suïssa 14

5 Àustria 6

6 Itàlia 23

7 Holanda 46

8 Regne Unit 91

9 Espanya 5

10 Bèlgica 7

MERCATS

2

El mercat xinès

Catalunya és la primera comunitat en nombre de turistes xinesos a l’Estat espanyol (46,8% del total l’any 20101). Es presenten els trets diferencials i les tendències d’aquest potencial mercat emissor.

El seu potencial com a mercat turístic emissor recau en el volum poblacional del país, 1.341milions de persones, en l’increment de la despesa mitjana en turisme internacional (3r lloc del rànquing mundial l’any 2010, segons l’Organització Mundial de Turisme) i en el creixement de la classe mitjana que té capacitat per a viatjar.

Dades bàsiques

Dels 1.341 milions d’habitants de la Xina, només va viatjar durant el 2010, un 4,3% (uns 57,4 milions), i ho feu en el 90% dels casos dintre el seu propi continent. Europa tant sols rebé un 4,1% dels turistes xinesos que viatjaren el 2010. De les 25 primeres destinacions mundials d’aquest mercat, deu són asiàtiques, incloent Hong Kong i Macao (que tot i ser territoris xinesos, requereixen el visat). Pel que fa a la presència de destinacions europees, Rússia, França i Alemanya, se situen en 11è, 12è i 13è lloc. Si es llisten només les destinacions europees, Espanya ocupa el 9è lloc, tot i la baixa freqüència de vols per setmana. (TAULA 1). L’evolució d’aquest mercat a l’Estat espanyol ha estat espectacu-lar, havent-se incrementat un 690,4% entre 2000 i 2011, sent el període 2005-2006 el de major increment interanual (GRÀFIC 1).

El xinès que realitza viatges de llarga distància, entre ells a Europa, correspon a un segment d’elevat poder adquisitiu. La major part de la població, no obstant, només pot practicar turisme domèstic. És interessant, doncs, conèixer els trets més significatius del xinès amb

potencial per a realitzar viatges de llarga distància (entre ells Europa)

segons els estudis consultats:1,2,3,4,

Segment d’edat majoritari entre 25 i 44 anys (64%). L’anticipada edat de jubilació (55 anys per a les dones i 60 anys en el cas dels homes), pot esdevenir un segment potencial futur.

El 81% tenen estudis superiors. Experiència viatgera nul·la. El

68,4% realitzava el 2010 el seu primer viatge internacional.

La major part tenen uns ingressos mensuals d’entre 550 i 880 euros (un 29,8%) i d’entre 330 i 550 euros (26,2%). Segons l’informe de l’Institut Hurun5 1 de cada 1.400 habitants xinesos és milionari. Es calcula que hi ha uns 960.000 multimilionaris (més de 1,5 milions de dòlars) i uns 60.000 bilionaris (15 milions de dòlars).

Les regions urbanes de Beijing, Shangai i Guangzhou constitueixen els principals punts emissors. Es presenten diferències significati-ves segons regions. Mentre Beijing mostra una predilecció cap a destinacions europees, Guangzhou prefereix destinacions pròximes com Tailàndia o Bali.

El prestigi social associat a l’anar de vacances, l’experiència de comprar i el fet de viure noves experiències i conèixer cultures noves són alguns dels motius vacacionals, a part dels factors tradicionals com són l’oci o la visita a familiars i amics.

Les principals festivitats xineses se celebren fora dels mesos estivals del món occidental, pel que constitueix un clar element desestacionalitzador (GRÀFIC 2).

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

TAULA 1: Relació destinacions europees segons nombre turistes xinesos i connexions aèries. Any 2010.

GRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes xinesos a l’Estat espanyol (2000-2011).

Fonts consultades: 1 GAIMUNDIZ, Daniel Tomas. El turismo chino en España: la adaptación de destinos turísticos españoles al mercado más grande del mundo. 2Agència Catalana de Turisme. Centre de Promoció Turística de Catalunya a Beijing (2011). Estudio del Mercado: China.

3 Instituto de Turismo de España (2010). Estudios de mercados turísticos emisores: China. Madrid. 4 European Travel Comission (ETC) (2011). Market Insights. Marketing Intelligence Group, China. Europa. 5 Hurun Research Institute (2011). Hurun Rich List 2011. La Xina.

GRÀFIC 2: Viatges internacionals dels turistes xinesos, 2007-2008, per mesos (en %).

Page 3: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Font: European Travel Comission4.

Facilitar el pagament amb targeta de crèdit Union Pay.

Facilitar la devolució del IVA.

Disposar de productes de qualitat i en abundància (tendència a comprar en grup).

Productes amb certificats de qualitat en mandarí.

Arrodoniment de preus acabats en 8 (número de la sort cultura xinesa).

Cartell de benvinguda a l’interior de la botiga en mandarí.

Font: El turismo chino en España1.

Ctrip.com

Alibaba.com

Dangdang.com

Taobao.com

Tencent.com

Joyo.com

MERCATS

Internet, en major mesura que la recomanació de coneguts, és la principal font utilitzada per a la tria de la destinació (QUADRE 1). Les xarxes socials són utilitzades com a fonts secundàries.

L’agència de viatges esdevé el sistema més utilitzat de contracta-ció dels serveis turístics, a causa de la facilitat per a l’obtenció dels visats (71,9%, el 2008). Tot i així s’està produint un increment de l’ús d’Internet en la comercialització (de l’11,4 al 21,1% entre 2010 i 2011).

El viatge organitzat és el producte més demandat, pel 50% dels turistes l’any 2010, sobretot en el cas de turistes no experimentats i per a viatges de llarga distància, per la facilitat davant els tràmits administratius i per la barrera cultural que significa el visitar una altra cultura. Un 25,0% va reservar un viatge semi-organitzat, mentre que un 4,0% va viatjar de forma individual. Es manifesta, però, una tendència creixent cap al viatge individual.

Pel que fa als acompanyants, principalment viatgen amb amics o en família, tot i que no és comú viatjar a Europa amb els fills.

L’estada mitjana depèn de la distància entre el punt d’origen i final. Així, Europa té una durada mitjana de 9,2 dies, mentre que destinacions pròximes, com Macao tenen una estada de 3 dies.

Les compres concentren la major part de la despesa en destinació, (31,0%) per sobre del cost en l’allotjament (11,0%) o el menjar (12,0%). Cal considerar que per aquesta cultura, el regal esdevé una mostra de respecte. Els articles de luxe i les marques són els elements més consumits.

Atès que la prioritat del xinès no recau en un allotjament de luxe, el 66,9% escullen hotels de preus econòmics i mitjans. Es constata una crítica generalitzada cap als

hotels europeus, els quals se’ls considera envellits, bruts i no adaptats a les necessitats d’aquest públic, comparats amb els nous hotels de cadenes internacionals del sud-est asiàtic.

Pel que fa a la tipologia de destinacions preferides, les urbanes, les litorals i els viatges itinerants són els productes desitjats.

Tendències del mercat

Pel que fa als paquets organitzats, es reduirà tant el nombre de persones del grup com els països a visitar, passant de paquets multidestinació (6-8 països), a viatges centrats en 1-2 països, allargant, així, l’estada mitjana per país. El fet que una part dels turistes xinesos que viatgen hagin visitat en anteriors ocasions Europa fa necessari aquesta adaptació del paquet. També es mostra una reducció del temps entre la compra del viatge i la realització d’aquest, que actualment és d’entre 1 i 2 mesos. Pel que fa als viatges independents, aquests guanyaran quota de mercat, en part gràcies a un major ús d’Internet a l’hora de planificar les vacances. Els viatges independents, el segment de negocis i de convencions i el turisme de luxe vinculat a les compres (QUADRE2) seran segments estratègics clau per a Europa i la resta de destinacions competidores, com Austràlia, Sudàfrica, els EUA o el sud-est asiàtic. Tot i el creixement experimentat, el volum d’arribades a Europa és encara baix. És, a més, un mercat complex, tant per les diferències culturals com per les traves administratives. De fet, és un turista que no té una molt bona imatge d’Europa. Considera que és un continent car, la seva població es mostra apàtica vers el turista i amb certs problemes d’inseguretat, sent aquesta una de les variables que més afecta al comportament turístic del xinès.

3

QUADRE 2: Recomanacions per a la destinació per desenvolupar el producte de shopping per al mercat xinès.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

QUADRE 1: Principals cercadors de viatges on line utilitzats pels xinesos.

Page 4: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Statistics in focus, 25/2010, d’Eurostat.

Font: Fedération Française de Camping et Caravaning .

Motius econòmics (principalment en càmpings de 1a i 2a categoria)

Vinculació amb la natura

Oferta d’equipaments i serveis existents, principalment dirigits a

famílies

Recerca de noves experiències vinculades a allotjaments singulars

8,2% 7,5%

36,2%

13,3%

7,2%10,7%

MERCATS

INNOVACIÓ

4 4

Dinàmica evolutiva del sector del càmping

El Glamping, el consumidor LOHA i la predilecció cap als bungalows o mobile-homes, són alguns dels elements a tenir en consideració per mantenir el grau de competitivitat del sector

Analitzant les dades sobre la demanda de càmpings en diferents països i regions1 (a la Costa Daurada, Catalunya, Estat espanyol, Àustria, França, entre d’altres països), es constata una tendència generalitzada cap a la moderació en el creixement, tant pel que fa al volum de turistes com a les xifres de pernoctacions. I és que, tot i que la major part de països amb tradició de càmping van experimentar un remarcable creixement l’any 2003, a partir d’aquest any les xifres s’han mantin-gut. Per exemple, les pernoctacions a França i a l’Estat espanyol han tingut evolucions similars durant el període 2000-2010, amb creixements d’un 10,9% i 9,8%, respectivament. Pel que fa al ritme de creixement de turistes en càmpings, aquest ha estat molt similar en el cas holandès, espanyol, català i de la Costa Daurada.

El campista europeu és principalment domèstic (a Catalunya el viatger català representa el 56,0% del total) tot i que s’estableix una relació directa entre la categoria de l’establiment i el pes del mercat estranger (a més categoria més presència de clients internacionals).

El nou consumidor: LOHAS

La voluntat creixent del turista de viure noves experiències, sumat a l’existència d’un nou tipus de consumidor, anomenat LOHAS, esdevenen oportunitats de creixement per aquest sector, en un moment d’estancament de la demanda tradicional. Així el LOHAS2 (Lifestyles of Health and Sustanibility) concepte originari del World Travel Monitor Forum meeting del 2010 és un tipus

de consumidor que defensa un estil de vida sostenible i saludable, intentant reduir al màxim el seu impacte negatiu en el medi. El consum d’aliments ecològics, la utilització d’electrodomèstics de baix consum i l’ús de sistemes de transport eficients, com la bicicleta, són alguns dels seus trets diferencials. En l’àmbit dels viatges, aposten per l’ecoturisme. Aquest nou perfil de consumidor va sorgir als EUA, on, segons l’informe de la ITB2 el 19% dels nord-americans en són seguidors. A Alemanya, el 20% de la població també s’hi considera. Així, aquest grup d’alemanys opta per viatjar pel seu propi país (53,0%) o a destinacions properes, principalment Àustria (14,0%) i Itàlia (12,0%). Tot i que no hi ha estudis específics sobre el tipus d’allotjament preferit per aquest segment resultaria adequat pensar que el càmping podria encaixar-hi, ja que aquest consumidor valora les iniciatives empresarials a favor de l’aplicació de mesures d’estalvi energètic, així com el contacte directe amb la natura.

Nous serveis i equipaments

En els darrers anys el sector està innovant en diferents àmbits per complir les expectatives cada vegada més elevades dels clients actuals i potencials. Així, l’oferta de nous serveis i equipaments, com les relacionades amb el wellness, l’ampli-ació de les instal·lacions o la innovació en noves formes de comunicació amb el client són algunes mostres. A França, país referent en el sector dels càmpings, amb una tercera part de les places d’Europa (GRÀFIC 1), un 4% dels establiments disposa de jacuzzis, i el 9% tenen tobogants aqüàtics3.

GRÀFIC 1: Comparativa del pes de les places de càmping a Europa, segons els principals països. Any 2008 (%).

Fonts consultades: 1 Anàlisi dades Idescat, INE, INSEE (Institut national de la Statistique et des études économiques), Statistics Netherlands. 2 IPK International (2011). ITB World Travel Trends Report 2010/2011. Alemanya. 3 Fedération Française de Camping et Caravaning. Le camping en France-Chiffres clés.

TAULA 1: Orientacions dels consumidors cap als càmpings.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

Page 5: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Font: Dades extretes de www.glamping.net

Font: Dades extretes del web oficial de l’ADAC i d’ANWB . Nota: els càmpings certificats per l’ADAC corresponen a la categoria Superplatz 2012. En el cas d’ANWB fa referència als millors càmpings europeus segons 4 modalitats predeterminades.

Regions Núm. glampings comercilitzats

Àfrica 4

Continent americà 14

Àsia 2

Europa 206

Regne Unit 125

França 36

Portual 15

Espanya 15

Andalusia 7

Catalunya 4

resta CC.AA. 4

Oceania 8

Total 440

Països Certificació

ADAC (alemany)

Certificació ANWB

(holandès)

Alemanya 19

Itàlia 18 2

Països Baixos

12 1

Àustria 8

Dinamarca 6 Espanya 6 França 4 1

Croàcia 2

Luxemburg 1 Suècia 1 Suïssa 1

Total 78

INNOVACIÓ

5

Una altra tendència és l’ampliació de l’oferta de bungalows. A Catalunya, el canvi de la normativa ha permès ampliar la superfície destinada a aquesta tipologia fins al 40% respecte el total de les unitats d’acampada4. Aquest increment del percentatge destinat a bungalows, insuficient encara per una part del sector5, ha estat una mesura molt reclamada pels càmpings catalans qui s’ha adonat de la predilecció dels seus clients vers aquest tipus d’allotja-ment. L’àmplia varietat de bungalows i mobile-homes i el volum d’empreses del sector existents al mercat són una mostra de la demanda creixent.

El Glamping

Relacionat amb aquesta tendència de voler allotjaments cada vegada més còmodes i més equipats, ha aparegut el concepte de Glamping, un neologis-me que lliga el glamour i el càmping, centrat en establiments situats en entorns naturals de gran valor, amb totes les comoditats possibles. Entitats de referència del món del càmping a nivell europeu com l’ANWB (club automobilístic holandès) o la guia britànica Alan Rogers disposen ja d’un apartat específic al seu web referent a aquesta modalitat. Segons el web oficial del Glamping, Europa i en concret el Regne Unit concentra la major part d’aquests nous càmpings (QUADRE 2). Caldria debatre, però, fins a quin punt aquest nou concepte respon a una evolució del model de càmping o resulta ser una modalitat totalment diferent, tant sols tenint com a única similitud el fet d’estar situat en un entorn natural. Establiments tan diversos com vagons de tren rehabilitats, habitatges que simulen iglús o cases sobre els arbres responen a aquest nou concepte. Un altre exemple d’evolució del càmping és el macroprojecte iniciat pel Cambrils Park, un càmping de primera

categoria que s’ha reconvertit en hotel apartament, una nova concepció del producte que li ha permès poder ocupar el 100% del seu espai amb bungalows. Resulta ser, doncs, el primer càmping de l’Estat espanyol en fer una reconversió total de la seva estructura més enllà del concepte tradicional de càmping6.

El reconeixement del servei

La qualitat és un altre element diferencial. El sector pot ésser certificat d’una forma institucional, amb la Q de qualitat, en el cas espa-nyol, o bé a través d’entitats privades amb un fort grau de reconeixement per part de la demanda de càmping. Així, l’ADAC (el club automobilístic alemany) atorga el premi Superplatz, als que considera els millors càmpings europeus. Aquest 2012, dels 78 càmpings que han rebut el distintiu 5 són catalans (3 de la província de Tarragona i 2 de Girona). Una altra entitat de prestigi és l’ANWB, qui certifica segons modalitats de càmping (QUADRE 3).

El sector del càmping és dinàmic. Prova d’això són els nous serveis que ofereixen, així com la creació d’una nova tipologia específica. De forma paral·lela, els gustos i preferències del client també evolucionen en funció de les tendències socio-econòmiques del mercat. Cal, per tant, trobar el segment específic. El Cambrils Park i el Sangulí oferiran un servei diferen-cial als clubs de futbol nord-europeus que vulguin realitzar un stage a la Costa Daurada, gràcies als 6 camps de futbol que s’estan construint al seu costat7, iniciativa que ajudarà a desestacionalitzar la infraestructura.

Un altre punt a enfortir pels càmpings europeus és la seva promoció exterior, atesa la poca presència de clients internacionals, sense oblidar, però, la fidelització del turisme domèstic.

Fonts consultades:

4 Normativa oferta d’allotjament turístic, 17 d’agost de 2011. Generalitat de Catalunya. 5 www.laselvaturisme.com 6 Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

7 VALLS, Agustí. Campos de futbol para entrar en el segmento de turismo deportivo. Campireport. Barcelona, 2012, núm. 85, p. 1.

QUADRE 2: Glampings a escala mundial.

QUADRE 3: Els millors càmpings europeus, segons el club automobilístic alemany (ADAC) i holandès (ANWB). Dades 2012.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

Page 6: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Font: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Secretaría General de Turismo (2008). Modelos de Gestión Turística Local. Principios y Prácticas. Madrid.

ATS

Fórmula legal %

regidoria de turisme 46,3

regidoria compartida 23,2

consorci 10,5

patronat 18,9

fundació 7,4

convention bureau 5,3

empresa municipal 8,4

empresa mixta 4,2

empresa privada 0

altres 8,4

7 POLÍTICA I GOVERNANÇA

6

El debat els darrers anys sobre política i gestió turística està tractant sobre la col·laboració público privada. Es diu que és l’estratègia turística que s’està implantant a tot el món1. Tot i que cada destinació té les seves particularitats pel que fa al seu context social, institucional o econò-mic, l’Organització Mundial del Turisme determina els factors que s’haurien d’assolir perquè aquesta gestió mixta fos exitosa:

El sector públic ha d’impulsar la cooperació mixta i afavorir la participació i el lideratge del sector privat.

La cooperació ha d’ésser permanent, amb avaluacions contínues.

Cal una estructura tècnica i institucional que permeti el desenvolupament de les tasques pròpies de l’entitat.

La transversalitat del sector turístic amb altres àrees de gestió com el patrimoni cultural, el medi ambient, la seguretat, la mobilitat, i un llarg etc.; les diferents escales territorials en què es dóna l’activitat turística; i l’atomització empresarial del sector (PIMES, sovint de caràcter familiar), són elements que afegeixen complexitat a la gestió de l’activitat. La col·laboració entre entitats públiques i privades és, doncs, un mecanisme que facilita el desenvolupament d’aquest sector. Aquesta filosofia de treball aporta beneficis per a les dues parts. En el cas de les institucions turístiques, es generen noves oportunitats de negoci. Pel que fa a l’empresariat turístic, aquesta estructura li permet accedir a nous mercats així com disposar d’una

millor imatge i una major credibilitat de cara a l’exterior, gràcies a l’aliança amb institucions turístiques públiques1.

Una mostra de l’aposta de l’Organització Mundial de Turisme (OMT) per aquest tema es materialitza amb l’organització dels premis S-Best, que certifiquen a les millors entitats impulsores de la gestió mixta. En els premis de 2006, Turisme de València Convention Bureau fou una de les 6 organitzacions premiades2.

El cas espanyol

Tot i la rellevància que s’està donant al model compartit, segons un estudi de la FEMP3, la major part dels municipis turístics espanyols conti-nuen realitzant una gestió turística que no integra a representants privats. Així el 69,5% dels municipis consultats gestionen el turisme a través d’una regidoria pròpia o compartida amb altres àrees (TAULA 1). Aquesta gestió basada en models tradicionals és sovint criticada per la falta d’una definició clara d’objectius, pel seu pressupost insuficient, per la falta de professionals del sector ocupant llocs de responsabilitat i per l’escassa cooperació amb el sector privat. De fet, els problemes de finançament públic estan dirigint el sector cap a la corresponsabilitat financera amb el sector privat, amb la conseqüent participació activa d’aquest en la gestió i planificació de la destinació. Pel que fa a l’àmbit català, el cas estrella és Turisme de Barcelona, entitat de promoció turística creada el 1993, i integrada per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ens Fundació Barcelona Promoció.

La col·laboració público –privada, model d’èxit? La corresponsabilitat, la participació del sector privat en la gestió de la destinació o l’esquema de la Triple Hèlix són alguns dels conceptes tractats en els fòrums més recents sobre política turística.

Fonts consultades: 1OMT (2012). Políticas y prácticas para el turismo mundial. Capítol 8. 2 El Economista.es, novembre de 2006. Madrid. 3 Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Secretaría General de Turismo (2008). Modelos de Gestión Turística Local. Principios y Prácticas. Madrid.

TAULA 1: Distribució dels municipis turístics en funció de la fórmula legal dels seus organismes de gestió turística.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

“Els problemes de finançament públic estan dirigint el sector cap a la corresponsabilitat financera amb el sector privat”

Page 7: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

sector públic

sector privat

sector acadèmic

ciutadania

ONG

Font: Elaboració pròpia.

POLÍTICA I GOVERNANÇA

Amb el pas del temps, aquest organis-me ha aconseguit autofinançar-se gràcies als beneficis obtinguts per la comercialització dels seus productes (Barcelona Bus Turístic és un dels 24 productes que ofereix l’entitat). El 93% del seu finançament s’obté de la venda d’aquests serveis.

Segons Hosteltur4 a l’Estat espanyol s’està produint un increment de models mixtes tal i com ja predeia l’OMT: Gijon, Màlaga, o Tenerife són alguns exemples.

Experiències internacionals

Londres, primera ciutat turística d’Europa amb 14,6 milions de visites l’any 20105, compta amb Visit London, institució de promoció turística de la ciutat, que és gestionada per London&Partners, un organisme mixt recent (creat a l’abril de 2011) integrat per l’Ajuntament de Londres i el sector comercial. A part de fomentar l’activitat turística, promociona la ciutat com a focus universitari i de generació de negocis i esdeveniments.

En el context mediterrani, la política turística italiana és molt similar a l’espanyola, on l’Estat disposa de competències generals mentre que la veritable gestió turística es realitza a les regions. Relacionat amb aquesta tendència público-privada, l’any 2001 va tenir lloc una reforma de la llei del turisme, incorporant una nova figura anomenada sistemi turistici locali, concepte que permet acollir en una mateixa entitat l’administració local, els agents privats i la comunitat local.

Altres països, com els EUA, primera destinació mundial en ingressos, caracteritzada per una escassa gestió pública turística, ha implantat també un model mixt. Així, l’Office by Travel and Tourism Industries (ITA), és una ens del departament de comerç que

actua com a òrgan assessor en temes turístics pel govern nord-americà, mitjançant l’organització de fòrums i jornades de treball, on es plantegen aquelles qüestions que poden incidir en el sector turístic del país alhora que es proposen solucions. La importància d’aquesta organització recau en la tipologia dels seus membres. La junta consultiva està formada per 30 agents de diferents àmbits (sector de creuers, agències de viatges, aeroports, companyies aèries, cadenes hoteleres o parcs temàtics, entre d’altres), que comparteixen taula amb les diferents secretaries amb competències en turisme, com la secretaria de transports.

Aquest binomi de gestió turística ha evolucionat cap al que s’anomena la Triple Hèlix (GRÀFIC 1). Tot i que la majoria coincideix en afirmar que aquest tercer membre gestor corres-pon al sector acadèmic, generant així un traspàs de coneixement, també es parla d’altres agents col·laboradors com les ONG o la mateixa població local. A Canadà es troba l’exemple de Tourism Industry Association of Canada, entitat defensora dels inte-ressos de les empreses turístiques del país, incloent entre els seus membres, a part de les pròpies empreses, les escoles i institucions educatives especialitzades en formació en turisme així com organismes i departaments governamentals.

Sembla ser que existeix una tendència generalitzada cap al model de col·laboració mixt. A la nostra destinació, la presència de represen-tants privats en el Patronat de Turis-me de la Diputació de Tarragona, així com la iniciativa per part de l’Ajunta-ment de Tarragona de disposar d’una organització de gestió turística mixta mostren l’orientació de les comarques de Tarragona a les noves tendències de la política turística.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

Enllaços d’interès:

Turisme de Barcelona

London&Partners (Londres)

Office by Travel and Tourism Industries (EUA)

Tourism Industry Association of Canada

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

GRÀFIC 1: Esquema de la Triple Hèlix.

Fonts consultades: 4Hosteltur, Especial novembre 2011. 5London&Partners (2010). Key Overseas visitor Statistics.

7

Page 8: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades de l’Autoritat Estadística de Grècia.

Font: Elaboració Think Tank.

Núm. turistes estrangers

% sobre total estranger

1 Alemanya 2.038.871 13,6

2 Regne Unit 1.802.203 12,0

3 França 868.346 5,8

4 Itàlia 843.613 5,6

5 Sèrbia- Montenegro

706.635 4,7

6 Bulgària 664.389 4,4

7 Xipre 574.764 3,8

8 Països Baixos

528.157 3,5

9 Rússia 451.239 3,0

10 Polònia 402.170 2,7

total 10 països 8.880.387 59,2

COMPETIDORS Grècia

El mercat europeu, principalment, alemany i britànic, l’estacionalització de l’activitat i el monopoli del sol i platja són els trets diferencials d’un sector turístic que ha vist reduïda la seva activitat des de l’inici de la crisi econòmica mundial

La crisi econòmica mundial ha perjudicat greument l’economia grega originant un clima d’inestabilitat econòmica i social. Una mostra d’aquesta situació han estat les 5 vagues generals del 20111. Aquest context ha influit en l’activitat turística del país, havent-se reduit el volum d’arribades de turistes internacionals, així com els ingressos generats.

S’exposa quina ha estat l’evolució del sector turístic grec, en quan a l’oferta i demanda, així com quines han estat les estratègies turístiques impulsades pel sector per a recuperar les xifres d’anys anteriors.

Rellevància del mercat europeu

El turista estranger és la clau del turisme grec, constituint el 88,5% del total, segons dades oficials del 20102, amb 15 milions de turistes. 10 països europeus concentren el 59,2% dels turistes totals que rep el país. Tot i que els alemanys i els britànics són els principals mercats emissors, prenen rellevància els mercats pròxims, com Sèrbia-Montenegro, Bulgària i Xipre. (TAULA 1). El mercat domèstic no és tan important des del punt de vista quantitatiu (3,5 milions el 2009)2, tot i que té la seva rellevància si es considera el pes demogràfic del país (10,8 milions l’any 2011)2.

Pel que fa a la seva evolució2, tots dos mercats han perdut volum (pèrdua del 9,8% del turisme intern entre 2005-2009 i del 9,9% del turisme europeu entre 2007-2010). És destacable el repunt que ha experimentat el mercat asiàtic entre 2009 i 2010, capitalitzat pel creixement d’Israel i Turquia amb

un increment interanual del 169,0% i 208% respectivament.

Les dades més actuals disponibles mostren una recuperació de la demanda. Així, durant el període gener-setembre 2011, s’ha produït un creixement de turistes estrangers del 10,4% respecte el mateix període de l’any anterior. Per mercats europeus, tot i que els principals països emissors es mantenen (Regne Unit i Alemanya), es mostra un creixement de russos, belgues i francesos.

Atesa la localització del país (relativament excèntrica dels principals mercats emissors) i el pes turístic dels arxipèlags, l’avió resulta ser el principal sistema de transport utilitzat i la principal via d’entrada al país (70,9% de les arribades2). No passa el mateix en el cas de turistes procedents de Bulgària o Turquia, on la carretera constitueix la principal via d’entrada. Dels 9 aeroports internacionals del país, el d’Atenes i els situats a Creta, al Dodecanès i a les Illes Jòniques concentren gran part de les arribades, sent, també les regions amb major pes d’oferta hotelera (TAULA 2).

Pes en l’economia del país

La disminució del nombre de turistes estrangers ha generat també una reducció lògica dels ingressos (GRÀFIC 1). Així, entre 2008 i 2009 es produï una pèrdua del volum de turistes internacionals d’un 6,4%, el que comportà una reducció del 15,2% dels ingressos. Segons l’entitat estadística grega, Hellenic Statistical Authority, el 2008 fou l’any en que el sector turístic generà el seu màxim volum de negoci (un 113,9 respecte una base 100 l’any 2005)2.

8

TAULA 1: Rànquing dels principals mercats geogràfics internacionals de Grècia. Dades 2010.

Fonts consultades: ¹ Hosteltur, 3 de gener de 2012. 2 Hellenic Statistical Authority (EL. STAT).

MAPA 1: Croquis de Grècia.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

Page 9: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Autoritat Estadística de Grècia.

Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Autoritat Estadística de Grècia.

8,6

0,8

-1,4

-6,4

0,64,4

8,410,3

-15,2-12,4

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

turistes internacionals

ingressos turisme internacional

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

nombre d'arribades de no residentsnombre d'arribades de residents

Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Autoritat Estadística de Grècia.

Aeroports

Arribades turistes estrangers aeroports

Regió % places hoteleres

Atenes 3.092.195 Atenes 12,7 Iraklio i Chania 2.502.645 Creta 21,2

Rodos i Kos 2.276.270 Dodecanès 18,0 Kerkyra (Corfú) i Zakynthos

1.143.659 Illes Jòniques 11,6

Thessaloniki 758.772 Macedònia 14,1

Santorini 161.666 Illes Cíclades

6,0

Total 93,4% 83,5

TAULA 2: Comparativa del volum d’arribades de turistes als aeroports i localització de les places hoteleres. Dades 2010.

Fonts consultades: 3 www.tourisminvestment.gr 4 www.visitgreece.gr. Web oficial de turisme de l’entitat pública, Greek National Tourism Organisation. 5 Instituto de Turismo de España (2011). Estudios de mercados turísticos emisores. Alemania. (Madrid).

9

GRÀFIC 1: Variació interanual del nombre de turistes internacionals i els ingressos generats, en %.

Aquesta disminució de l’activitat ha influït directament en els llocs de treball de l’activitat turística. El nombre de treballadors del sector de l’allotjament i la restauració s’ha reduït, entre 2008 i 2010, un 7,1%2.

Creixement de l’oferta hotelera

Aquesta baixada de l’activitat turística no ha perjudicat l’evolució de les places hoteleres, les quals s’han incrementat un 11,9% entre el 2005 i el 2010. Els hotels monopolitzen el 89,9% de les places totals, corresponent la resta a l’oferta de càmpings. El país disposa de 763.407 places hoteleres, repartides de forma equitativa entre establiments de 2, 3 i 4 estrelles. La qualitat dels hotels varia en funció de la regió: així, la regió de Macedònia concentra la major part d’hotels de 1a categoria, mentre que els establiments de 4 i 5 estrelles es concentren a Creta i al Dodecanès. Tal i com s’ha comentat, la major part de les places es troben als arxipèlags, sent la capital la quarta regió amb més capacitat hotelera (TAULA 2).

L’activitat turística és estacional, sobretot en el cas del client estranger, vinculada al producte estrella, el sol i platja (GRÀFIC 2). En el període de màxima concentració turística (maig-setembre de 2011) es van generar 12,5 milions d’arribades d’estrangers, en un país amb 10,8 milions d’habitants2 (tot i que aquests es concentren a la regió d’Atenes i de Macedònia, zones no exclusivament turístiques).

Política turística incentivadora

La recuperació de les xifres de volum de turistes de 2011, responen a les iniciatives empreses tant pel govern com per l’empresariat turístic grec. Entre les iniciatives públiques

destaca la flexibilització a l’hora d’entregar visats, la reducció del IVA per a les estades en hotels (de l’11% al 6%), la col·laboració amb els principals touroperadors, la cooperació amb companyies aèries de baix cost o el desenvolupament d’altres productes turístics3. Així, s’estan potenciant altres productes innovadors, més enllà dels tradicionals com el sol i platja i el patrimoni cultural, com són l’enoturisme, el turisme rural, el producte honeymoon (viatge de nuvis) o el turisme de luxe. Per part del sector empresarial, es va aplicar una tècnica comercial basada en el preu1 en la que es ven per sota del preu de cost, amb l’objectiu de captar la demanda perduda els darrers anys.

Analitzant les dades de volum d’arribades i la localització de l’oferta es constata com Grècia té dos clústers diferenciats, en funció de la modalitat turística: Atenes, pel seu caràcter cultural, i els arxipèlags, per l’oferta de sol i platja, capitalitzats per Creta, la regió del Dodecanès, les Illes Jòniques i les Cíclades. Aquesta concentració espacial i la marcada estacionalitat, sumat a la forta competència amb altres destinacions mediterrànies, impulsen a l’administració a posicionar Grècia cap a altres productes. La política turística del país haurà de fer front, però, a la percepció consolidada de Grècia com a destinació principalment de sol i platja i en menor mesura, cultural. Per al mercat alemany, el principal emissor grec5, Grècia resulta ser la quarta destinació de sol i platja preferida, durant els mesos d’estiu, després de Turquia, Croàcia i Itàlia i per davant de Tunísia i Portugal. Pel que fa a l’època hivernal es destaca el Carib i Egipte. Espanya, d’altra banda, apareix a la llista de destinacions urbanes.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

GRÀFIC 2: Comparativa del nombre d’arribades de no residents i residents, en establiments hotelers, similars i càmpings, per mesos. Dades 2010.

COMPETIDORS

Page 10: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

illes passaren de 8,6 milions de turistes estrangers l’any 2010 a 10,3 en 2011. Els anglesos i alemanys foren els més rellevants. En el cas balear, segons dades mensuals disponibles2 , entre abril i octubre es va incrementar entre un 10 i un 20% el nombre d’estrangers allotjats en hotels en el període 2010-2011.

Aquesta tendència cap a la importància conjuntural dels paquets s’ha donat també en els turistes espanyols, com ho constata un estudi sobre els seus hàbits turístics. Segons l’informe de Deloitte i Hosteltur3 el paquet turístic ha estat el més venut el passat 2011, tant de forma presencial com on-line. És, a més, el producte més rendible per a les agències de viatges.

A banda d’aquest increment puntual causat per les revoltes del Mediterrani meridional, el client tendeix cap a una organització pròpia i personalitzada dels viatges. Les noves tecnologies, l’abundant informació a la xarxa, la proliferació de les low cost i l’increment de les recomanacions 2.0, entre d’altres elements, han facilitat enormement que sigui el propi turista qui planifiqui el seu viatge. Així, els principals mercats emissors mundials, estan tendint a disminuir el pes del paquet vacacional. Els alemanys, el primer mercat segons despesa en l’àmbit mundial, han incrementat en un 9,0% els viatges organitzats per ells mateixos, en detriment dels paquets, entre 2007-2010, segons un informe de l’ADAC4. Els britànics, mercat que s’ha caracteritzat des de sempre per la contractació de paquets a través de touroperadors, està mostrant també una reducció d’aquest servei, segons Turespaña5, tot i que continua prioritzant l’assegurança del viatge com un element clau de les seves vacances. En el cas francès6, aquest s’ha caracteritzat per organitzar el seu propi viatge, i fer-ho a través d’Internet. La proximitat i el fet de venir en cotxe han condicionat aquesta modalitat de viatge.

Per tant, tot i que determinats fets puntuals poden fer variar el comportament de la demanda, atesa la sensibilitat del turisme vers el context mundial, sembla ser que la tendència es dirigeix cap a una reducció del pes del paquet vacacional.

ESTADÍSTIQUES

10

El pes del paquet vacacional

A l’Estat espanyol el 2011 es va produir un augment de l’ús de paquets turístics del 12,2% respecte el 20101, trencant la tendència dels darrers anys (2002-2010) caracteritzada per una disminució de la contractació de paquets. Tot i que el creixement no és rellevant quantitativament sí que posa de manifest un canvi de tendència. I és que des del 2008 el percentatge d’ús de paquets turístics s’havia mantingut en un 29%, coincidint amb l’inici de la crisi econòmica mundial. El paquet turístic, tot i que potser no és la fórmula més beneficiosa per a la destinació, entesa com a sistema (ja que limita l’obtenció d’ingressos per part de l’oferta turística complementària), resulta ser una mesura adoptada pel turista en època de crisi per ajustar al màxim la despesa. Comparant les dades entre despesa turística i el pes del paquet vacacional, s’observa que a major despesa, menor ús de paquet turístic.

GRÀFIC 1: Comparativa entre la despesa turística per mercats a l’Estat espanyol i el pes del paquet turístic del mercat internacional (2004-2011).

Font: Elaboració Think Tank a partir de dades del Instituto de Estudios Turísticos (IET).

Els experts opinen que aquest creixement puntual és conjuntural. Així, l’increment del 29,4% al 30,1% en els paquets vacacionals entre 2010 i 20111 es deu a la inestabilitat dels països àrabs de la Mediterrània que ha portat als touroperadors europeus (principalment anglesos i alemanys) a recol·locar els seus clients en d’altres destinacions de sol i platja similars. En el cas espanyol, les Canàries i les Balears han estat les més beneficiades. Segons l’Observatori turístic canari, les

42,538,1 34,0 31,6 29,8 29,7 29,4 30,1

8.351 8.597 9.179 9.230 9.3588.718 8.491 8.669

13.266 13.148 13.301 13.404 13.263

10.85510.152

10.377

0

20

40

60

80

100

0

5.000

10.000

15.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

mili

ons

d'eu

ros

% ús paquet turístic Alemanya Regne Unit

La crisi econòmica mundial i els conflictes socials de les destinacions competidores del sud del Mediterrani han provocat un creixement puntual de la contractació del paquet vacacional. La tendència, a llarg termini, però, s’encamina cap a una reducció d’aquesta forma d’organització de les vacances

Fonts consultades: 1 Instituto de Turismo de España (2011). Frontur. Movimientos turísticos en fronteras. Nota de Coyuntura. Diciembre 2011. Madrid.

2 Institut d’Estadística de les Illes Balears. 3 Deloitte i Hosteltur (2012). Hábitos y tendencias del consumidor nacional desde el punto de vista del agente de viajes. Madrid. 4 ADAC (2011). Reise-Monitor 2011. Trend research: 1995-2011. Travel Market. Alemanya. 5 Turespaña (2011). Estudios de mercados turísticos emisores. Reino Unido. (Madrid). 6 Turespaña (2011). Estudios de mercados turísticos emisores. Francia. (Madrid).

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES

Page 11: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES

9

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Després de la celebració de Fitur 2012 s’ha tornat a obrir el debat sobre la veritable rendibilitat de les fires turístiques com a eina de màrqueting per a les destinacions, en una edició en què França, el país líder en turistes estrangers, ha decidit no assistir-hi i centrar els seus esforços en d’altres actuacions promocionals.

Les fires turístiques han evolucionat tant en la seva finalitat com en el tipus de públic i en el format. Les fires tradicionals que servien per a què les destinacions exposessin els seus recursos turístics han derivat cap a fires professionals amb una visió clarament comercial, convertint-se en un punt de trobada pels professionals on poder debatre les tendències i les novetats del sector. Així, s’aprofita l’espai de la fira per, de forma simultània, organitzar jornades, congressos i realizar presentacions d’estudis, fet que esdevé una motivació més per al visitant, convertint l’espai en un punt de transmissió de coneixement. De fet, els documents de conclusions d’aquestes trobades esdevenen informes de referència per als professionals del turisme. La ITB de Berlín junt amb la World Travel Market de Londres i Fitur a Madrid, són les fires per excel·lència. Tot i que la visita de professionals està en augment (la ITB va incrementar un 12% les visites d’aquest tipus de públic entre 2010 i 2011, i la World Travel Market un 5%), justificat per la possibilitat d’establir contactes entre operadors, les destinacions estan dirigint els seus esforços cap a altres tècniques promocionals, atès el cost associat a l’assistència a fires i la dificultat per a mesurar el seu rendiment real. Actuacions especialitzades com els workshops, els viatges de familiarització en diferents formats (fam trips, press trips i els incipients blog trips, dirigits a bloggers, considerats ja els nous influenciadors), Internet i més concretament les xarxes socials, així com el màrqueting de guerrilla o Street Marketing (el carrer és utilitzat com a aparador per a donar a conèixer els elements més representatius de la destinació a través d’espectacles innovadors), esdevenen nous canals promocionals dirigits específicament a determinats segments de demanda.

11

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

º

Brainstorming sobre propostes d’activitats a realitzar en un espai natural

Convertir l’espai natural en l’escenari ideal per a la filmació d’exteriors, crear el producte de Turisme de Son o el Parc dels 5 Sentits o oferir l’activitat de paintball amb làser, són algunes de les 16 propostes sostenibles que experts en turisme han concretat per a la seva implantació en el PN d’Aigüestortes. El resultat d’aquesta pluja d’idees pot ésser aprofitable per a qualsevol entorn natural que vulgui potenciar l’activitat turística en el seu espai.

Per a consultar la llista completa: Blog Donaire

Estudis de la marca Barcelona i Catalunya

Dos estudis independents d’ESADE han posat de manifest que cal abandonar la confrontació històrica d’aquestes dues marques, afavorint la seva complementarietat per a posicionar-se en l’economia global. Per conèixer els atributs associats a les dues marques per part dels mercats europeu, nord-americà, llatinoamericà i asiàtic,

consultar: web ESADE

Estratègia turística, blogs i productes turístics innovadors, segons els professionals

Hosteltur, revista especialitzada en turisme, ha elaborat una triple publicació que resumeix les tendències del sector en màrqueting i estratègia, recollint l’opinió de 28 professionals. L’estratègia d’economia d’escala entre destinacions pròximes, o el turista FARO són alguns dels conceptes detallats en aquest document triple.

Descàrrega dels tres ebooks a: web d’Hosteltur

Page 12: Tendències innovadores en turisme - butlletí 8

COSTA DAURADA

12 Oferta hotelera de qualitat

La Costa Daurada comptarà en un futur amb dos nous hotels d’alta categoria. Així, a Reus està a punt d’inaugurar-se el Brea’s Hotel, convertint-se en el segon hotel de 4 estrelles de la ciutat, juntament amb l’NH Ciutat de Reus. Aquest nou establiment, amb 50 habitacions dobles i destinat al turisme de negocis, incrementarà en un 18% el nombre de places hoteleres de la ciutat.

Pel que fa a Tarragona, a finals de l’any passat es va aprovar el pla especial per a poder iniciar la rehabili-tació de Ca l’Ardiaca i poder transfor-mar l’antiga rectoria de la Catedral en el primer hotel de cinc estrelles de la ciutat. Tot i que Tarragona compta amb 4 hotels de 4 estrelles, des del sector s’apuntava la necessitat de disposar d’hotels de 5 estrelles amb l’objectiu d’oferir servei als turistes de negocis que visiten la ciutat entre setmana, així com al turista d’elevat poder adquisitiu del cap de setmana i

estiu. Tot i que les dimensions de l’edifici no permetran incrementar notablement el volum de places de la ciutat, la singularitat de l’edificació i la seva ubicació central esdevindran els seus valors diferencials.

La potencialitat de l’oli

Al febrer es presentà el Centre de Foment de la Cultura de l’Oli del Priorat, un estudi realitzat pel Parc Científic i Tecnològic deTurisme i Oci de Vila-seca i la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Priorat i l’Ajuntament de Cabacés, municipi ons’espera ubicar-lo. L’espai, que pretén anar més enllà d’un centre d’interpre-tació, esdevindrà un espai de presentació i representació de l’Associació d’Oleïcultors del Priorat i estarà dedicat al foment de la cultura de l’oli possibilitant la seva degustació. Amb aquest objectiu està previst crear un celler per l’oli, una sala de tast, un restaurant i un espai 2.0. L’oli, juntament amb el vi són dos valors gastronòmics diferencials de les comarques de Tarragona.

TERRES DE L’EBRE

La formació, clau per a la competitivitat del sector

El turisme encara és un sector econòmic en desenvolupament per a les quatre comarques que conformen aquesta marca turística. Això és constata amb una oferta d’allotjament limitada, tot i que diversificada entre hotels, càmpings i cases rurals. Aquesta oferta és sovint familiar i respon, moltes vegades, a una estratègia per a complementar les rendes agrícoles del nucli familiar, el que comporta un reduït coneixement del funcionament de l’activitat turística, sobretot en l’àmbit de la promoció i comercialització, un apartat clau per a rendibilitzar la infraestructura turística. Amb l’objectiu que el sector empresarial turístic de la Terra Alta conegués una mica més quines són les noves tècniques de promoció i comercialització on line, l’Agència de Desenvolupament d’aquesta comarca va organitzar, amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili un

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 [email protected]

seminari, conduït per Jimmy Pons, un expert en l’àmbit de la gestió innovadora i la promoció turística, qui va destacar la necessitat de donar a conèixer els productes turístics de la comarca.

El reconeixement de les Oliveres Mil·lenàries

La Mancomunitat de la Taula del Sènia torna a apostar per posicionar les oliveres mil·lenàries al món. Així, de la mà de la Fundació Dieta Mediterrània, entitat declarada Patrimoni de la Humanitat, vol obtenir el mateix reconeixement. Seguint amb aquest objectiu de donar a conèixer i difondre aquest element patrimonial, la Mancomunitat ha establert un conveni amb el famós actor Juan Echanove, qui darrerament està centrat en programes televisius vinculats amb la gastronomia local. L’actor ha esdevingut l’ambaixador de les oliveres mil·lenàries, gràcies a la signatura d’un conveni realitzada aprofitant la celebració de Fitur 2012.

PRIMER TRIMESTRE 2012-Nº8 TENDÈNCIES