t e m p sl l i u r e

t e m p sl l i u r e

44 DO

SS

IE

R

Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat Social

Direcció General de Drogodependènciesi Sida

44 DO

SS

IE

R

t e m p s l l i u r et e m p s l l i u r e

Generalitat de CatalunyaDepartament de Sanitat i Seguretat Social

Direcció General de Drogodependènciesi Sida

2

Fitxa tècnica ©FAD, 1996

Edita i distribueixFADAvda. de Burgos, 1 328036 MadridTels. 91 3024048 i 91 3838000

Direcció tècnica del ProgramaEusebio Megías Valenzuela. Director tècnic de la FADEulàlia Alemany Ripoll. Cap del Departament de Prevenció de la FAD

Direcció tècnica del Programa a CatalunyaJoan Colom Farran. Director dels Programes de Drogodependències i Sida de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya.Esther Trepat de Ancos. Òrgan Tècnic de Drogodependències. Departament de Sanitat iSeguretat Social. Generalitat de Catalunya.

TextJosé Ángel Medina (Iniciatives Culturals)Fernando Cembranos (Iniciatives Culturals)

Adaptació al catalàJaume Gala. Unitat de normalitzacó lingüística. Departament de Sanitat i SeguretatSocial. Generalitat de Catalunya.

Grup d’assessors tècnicsCarlos AlonsoDomingo ComasAntonio GamonalJesús A. Pérez de Arróspide

Il·lustracionsAlain Garcia

Fotografía de portadaAlfonso OhnurCedida per la revista DOWN TOWN

Disseny i MaquetacióBärbel Oberhagemann

ImpressióAncares, C.B.

Traducció al catalàPrograma d’Educació per a la Salut a l’Escola. Departament d’Ensenyament.Generalitat de Catalunya.

DL:M-339-97

3

“La prudència és suposar que ningú no té laraó completament, ni ningú no deixa de tenir-la per complet”.

Herbert Spencer

“No creguis en quelcom perquè algú ho hagidit o perquè estigui escrit en un llibre, operquè t’ho hagin transmès per la força de latradició; però si has percebut que una cosaés bona, benèfica per a tu i per a tots, so-lament llavors accepta-la i creu-la”.

Buda

“Escolta els altres, respect’ls, reflexiona-hi i mostra la teva opinió als altres”.

quest document és un dossier informatiu sobre l’oci i el temps lliure.Té tres objectius: el primer és informar, el segon és provocar el debat i

el tercer és afavorir l’accés d’altres persones a aquesta informació i a l’intercan-vi d’idees.

Volem que aquest document us serveixi en la mateixa direcció que el pensa-ment de Buda. La informació que trobareu aquí no és útil i vàlida pel sol fetd’existir, sinó quan algú la utilitza i la fa servir.

No és suficient “que ens expliquin alguna cosa”, ni que “sabem algunes dadesreveladores”, ni que “ens informin sobre el que habitualment no ens infor-men”. És veritablement important: agafar la informació, les idees, les dades i lesopinions i exprémer-les, trencar-les, donar-hi la volta, sotmetre-les a judici, va-lorar-les, reinventar-les i adaptar-les. Només llavors, quan fas de la informacióquelcom que sigui benèfic en si mateix, la informació és útil. I podem fer quealtres persones en formin part.

A

IntroduccióIntroducció

Què significa saber quants diners gastem en copes?, per què veiem tanta tele-visió?, quant de temps fa que ens diuen on estar i quant de temps estar?, ésnecessari passar per rituals per pertànyer a aquesta societat?, durant quant detemps seguit som capaços de no fer res? o què som capaços de fer mentre“no ens avorrim”?

Podeu anar trobant algunes respostes a aquestes i altres preguntes en aquestdossier. Però és necessari que us les feu pròpies i traieu la conclusió de quinessón útils i quina informació us serveix de tot el que aquí trobareu. Aquest dos-sier té valor si serveix perquè en llegir-lo us suggereixi algunes solucions als in-terrogants que la informació planteja. Té més valor com més persones puguinconèixer aquestes solucions.

Si en teniu ganes, passeu la pàgina.

4

partir d’aquí trobaràs informació sobre l’oci i les activitats al temps lliu-re. Són 10 textos de diferent longitud i continguts, que es titulen:

Cadascun dels textos és independent dels altres. No és necessari llegir-los tots

seguit, ni en un ordre preestablert, ni tampoc heu de llegir-los tots.

A la lectura hi podreu trobar idees, opinions, dades, gràfiques, qüestions, pre-

guntes, testimonis o històries que poden ajudar-nos a pensar i aportar-nos in-

formació entorn de l’oci i les activitats al temps lliure.

Per afavorir el debat i l’intercanvi entre vosaltres trobareu dins del text algunes

propostes, que sempre apareixen dins d’un quadre emmarcat. També podeu

comptar amb el suport del professorat i/o monitors perquè us ajudin a fer jocs i

exercicis que facin més ric el debat i l’intercanvi. Podeu utilitzar les propostes

de treball que inclou el dossier i altres que se us acudeixin.

5

El quetrobaràs

en aquest dossier

El quetrobaràs

en aquest dossier

A1. L’estat de la qüestió

2. El negoci del temps l

liure

3. Espai robat i temps canviat

5. El temps lliure virtual

4. Sa majestat, la televisió

10. Veient “un home anomenat cavall”.

9. Avorrir-se

8. Valors en borsa, la borsa dels valors

7. La nit

6. Al·lucina veïna

Al final del dossier trobareu pistes sobre com participar al concurs de presen-tacions (literàries, plàstiques, informàtiques...) que l’Òrgan Tècnic de Drogode-pendències i la FAD organitzen entorn d’aquest i altres dossiers informatiussemblants. Es tracta que les vostres conclusions i les dels altres joves siguin co-negudes per molta més gent.

6

oci, el temps lliure, es caracteritza per quatre elements fonamentals.En primer lloc, és el temps que no es dedica a treballar o estudiar, ni

menjar ni dormir. En segon lloc, és un temps relacionat amb passar-s’ho bé i ladiversió. En tercer lloc, és un temps útil per sentir-se bé, per aprendre coses oper a les nostres relacions afectives. Per últim, és un temps en què fem ús de lanostra iniciativa (fent el que desitgem) i de la nostra llibertat, ja que no estemobligats a fer res concret.

Aquesta és una definició “oficial” del temps lliure. Hi ha un acord general enquè totes les persones tenim dret a gandir d’un temps d’oci en què poder de-senvolupar-nos amb llibertat, gandir de les activitats que ens agraden i buscaremocions i sensacions que ens produeixin plaer.

Tanmateix, el que fa que el temps lliure s’apropi realment al que ha de ser, éscom el fem servir. Per decidir si el que, suposadament, és el temps lliure, ho ésen realitat, hem de veure les activitats que realitzem, amb qui, durant quant detemps, i on.

A continuació, apareixen una sèrie de dades que il.lustren realitats, diferències,semblances i paradoxes en l’ús de l’oci per part de les persones, especialmentels joves.

Les activitats d’oci més freqüents, a les quals la joventut es dedica, són les se-güents. S’expressa el percentatge de joves que han realitzat alguna vegada l’ac-tivitat de forma exclusiva.

Veure la televisió 76,2%Xerrar/anar de copes 51,5%

Passejar 19,5%Llegir llibres 14,5%

Escoltar música 10,9%Escoltar la ràdio 10,4%

Fer esport 7,6%Practicar alguna afició 6,4%Llegir la premsa 6,4%

Jocs 3,9%

Font: Enquesta Joventut 1988 (Instituto de la Juventud)

L’activitat mésfreqüent entre elsjoves, actualment, ésveure la televisió.

El temps lliure és untemps per sentir-sebé, gandir i fer ús dela nostra iniciativa illibertat.

7

L’estat de la qüestió

L’estat de la qüestió

L

1

☞ Elaboreu el rànquing de les activitatsde temps lliure realitzades per cadascú icol·lectivament.

Els joves de 17 a 19 anys dediquen la major part del temps lliure (aproximada-ment, unes quatre hores) a veure la televisió, xerrar, prendre copes i passejar.Tant els homes com les dones. El quart lloc, a l’activitat masculina, l’ocupa l’es-port (20 minuts al dia), mentre que les dones hi dediquen un temps semblant(16 minuts) a la lectura.Font: Encuesta Juventud 1988 (Instituto de la Juventud)

☞ Respongueu a la pregunta: quines sónles diferències en l’oci entre els homesi les dones?

La dedicació de la població espanyola en general a activitats de temps lliure ésen funció dels dies de la setmana:

Dies laborables....................2 h. i 14 min.Dissabtes.............................4 horesDiumenges...........................3 h. i 55 min.(està exclosa l’activitat “mirar la televisió”)

Font: CIRES “Uso del tiempo”, 1991

Els joves participen més en la majoria de les activitats de temps lliure excepteen el cas del passeig. L’anar a bars, al cinema o a espectacles esportius és mésfreqüent entre els menors de trenta anys que entre les persones de qualsevolaltra edat.

Respecte a activitats com la lectura o les relacions sexuals, la joventut escomporta de manera semblant als adults.

Font: Enquesta FOESSA, 1993

Els joves fan mésesport que les joves,i aquestes llegeixenmés que ells.

8

2h y

14

min

.

4h 3h y

55

min

.

Cap

esp

ort

Uno

Do

s

Tres Q

uatr

e Cin

co o

més

El 70% dels joves de15 a 19 anys no potpassar la nit fora decasa.

9

General

17-25 anys

Cap

esp

ort

Un

Do

s

Tres Q

uatr

e Cin

c o

mès

Font: Enquesta FOESSA, 1993

La pràctica esportiva de la població espanyola comparada amb la dels joves ésla següent:

☞ Feu una llista d’avantatges iinconvenients de fer esport.

El percentatge de la població espanyola que pertany a associacions o col.lec-tius és, segons les àrees, la següent:

- Recreativoculturals 23,1%

- Sociohumanitàries 5,2%

- Reivindicatives 10,1%

- Comunitàries 15,8%

- Professionalsacadèmiques 5,21%

Font : Enquesta FOESSA, 1993

☞ Respongueu a la pregunta: quins són els beneficis de pertànyer a unaassociació?

L’any 1993 aproximadament el 17% dels joves de 15 a 19 anys podia arribara qualsevol hora de la nit a casa seva, mentre que a prop de la meitat no liho era permès. En el cas de passar la nit fora de casa, el 7,4% podria fer-hosense problemes, mentre que gairebé el 70% no podia fer-ho.

Font: Enquesta Joves Castella-Lleó, 1993

47,9%

23,1%5,2%

8,1%

10,1%15,8%

☞ Discutiu quines són les millorscondicions per poder gaudir del tempslliure.

Els frens o impediments que els joves troben per realitzar activitats culturals irecreatives es resumeixen de la manera següent (apareix el tipus d’activitat i elfre més important, juntament amb el percentatge aproximat de joves que homanifesten):

- Visitar museus, monuments, etc. No tenir ocasió (27%)- Lectura (llibres, premsa) Falta de temps (50%)- Escriure Mandra (48%)- Aficions (jardineria, passatemps) Falta de temps (40%)- Cinema/Vídeo Economia insuficient (30%)- Fotografia/ordinador No tenir ocasió (30%)- Televisió/ràdio Falta de temps (70%)- Passejar Falta de temps (50%)- Anar a la discoteca Sense impediment (100%)

Font:Enquesta Joves Castella-Lleó, 1993

El percentatge que els menors de 24 anys representen en la població que uti-litza diferents mitjans audiovisuals és aquest:

☞ Discutiu què suggereixen les dadessobre mitjans audiovisuals

10

Font: Estudio General de Medios 1994

el 23% de personesque llegeix el diari

el 25% de les personesque escolten la ràdio

el 47% de les personesque van al cinema

el 69% de les personesque utilitzen el video

el 21% de les personesque veuen la televisiò

General

17-25 anys

otes les persones necessitem gaudir i tenim dret a l’oci, per això es

mouen una gran quantitat de diners entorn al temps lliure.

El procés en què està immersa la societat de consum, pel que cada cop més

coses es tradueixen al seu valor en pessetes ( i per tant poden comprar-se i

vendre’s), dóna lloc a què l’oci s’estigui convertint en quelcom rentable.

Heus aquí algunes dades: segons el Ministeri de Cultura als cinemes espanyols,

es van recaptar, durant 1994, més de 43.000 milions de pessetes i segons l’Aso-

ciación Fotográfica y Videográfica Española es van vendre més de 57 milions de

discos, cintes i disc compactes.

El negoci es dispara si pensem que els joves (de 15 a 18 anys) disposen d’unes

6.800 pessetes mensuals per a les seves despeses de temps lliure. És a dir, si

multipliquem aquesta xifra per la quantitat de població entre els 15 i 18 anys

(uns 3 milions) i pels dotze mesos de l’any, ens surt que les despeses en temps

lliure dels joves és d’uns 244.800 milions de pessetes (que és més que el pres-

supost total de la Comunitat Foral de Navarra)

☞ Feu un càlcul individual de lesdespeses mensuals en temps lliure i lesdiverses coses en que es gasta.

Seria impossible fer desaparèixer d’un país o d’una comunitat els guanys quees deriven de les activitats d’oci. La indústria de l’alcohol va moure 971.593 mi-lions de pessetes, l’any 1994 (22 vegades més que el cinema), sent unasubstància que, en la major part, es consumeix a l’espai dedicat a l’oci.

A més a més, les persones que es dediquen al negoci del temps lliure invertei-xen molts diners en seguir “cuidant la seva salut”. Les inversions en publicitat

L’oci és una activitateconòmica com moltesaltres i mou una granquantitat de diners.

11

El negoci deltemps lliure

El negoci deltemps lliure

T

2

van arribar als 74.410 milions de pessetes. En el cas d’activitats relacionadesamb la cultura, es van sobrepassar els 25.000 milions amb les begudes i els3.727 milions en tabac (que no pot fer ús de la televisió).

☞ Feu càlculs sobre quantes cosesimportants es podrien fer amb la despesamitja que una persona es gasta a l’any entabac.

Per si no n’hi hagués prou, les editorials, els bars de moda, els cinemes o la te-

levisió acostumen a estar en mans de pocs propietaris, encara que tots sem-

blin diferents. Les principals eines d’oci i els esforços per utilitzar-los contri-

bueixen al seu enriquiment.

Gran part dels diners que es gasta un jove en el seu oci es correspon amb el

consum de l’alcohol o de tabac, el 98% de les persones de 17 anys han provat

l’alcohol i el 72% són bevedors habituals.

El 15% dels joves escolaritzats de 15 a 18 anys manifesten haver-se emborratxat

l’últim mes (Comas 1990). Suposant una despesa mitjana d’unes 1.000 pessetes

per borratxera (i la xifra de 3 milions de joves), són uns 480 milions de pesse-

tes al mes o 5.760 milions a l’any, només amb les borratxeres.

El que no costa diners o costa molt poc està desapareixent: el carrer, la tertú-

lia, les associacions i col.lectius, cuidar les plantes, escriure, etc. Hi ha moltes ra-

ons per a això, però una de les més importants és que conversar i riure asse-

guts en un banc no enriqueix ningú (excepte qui ho està fent).

☞ Realitzeu una tempesta d’idees sobreactivitats de temps lliure que norequereixin cap despesa

La indústria del’alcohol va moure aEspanya el 1994 vint-i-dues vegades mésdiners que el cinema

12

’espai robat: les voreres, el carrer, els parcs, les portes de les cases es-

tan desapareixent. Sobretot a la ciutat on l’automòbil és l’amo i senyor

(el 30% de la superfície de les ciutats està destinat al cotxe: garatges, asfalt...).

Els bancs (els de diners) fa temps que li estan guanyant la partida als bancs (de

fusta). El carrer és “insegur” i està vigilat. Per això hem canviat els espais oberts

pels tancats.

☞ Establiu un rànguing dels deu llocs onpassa un o una jove el seu temps lliure.

El temps canviat: ja gairebé no podem decidir sobre el nostre temps. La televi-

sió organitza l’hora del berenar, la de tornar a casa, la de finalitzar les festes i la

d’aixecar-se de la migdiada. I si no volem veure-la, ens obstinem en fer cada

cop més activitats diferents. A vegades, volem que sembli que no és culpa nos-

tra, però el nostre temps lliure està organitzat per nosaltres mateixos.

Ens hem comprat tantes coses i objectes per al nostre temps lliure que és im-

prescindible que deixem d’usar-ne algun o que algú ens obligui a fer-ho. I si no

és així, de seguida tenim la necessitat de substituir-los, ja que vivim en una so-

cietat en què els objectes són més importants que les persones.

☞ Calculeu el temps inútil diari,setmanal i mensual.

Cada vegada és mésdifícil mantenir la“iniciativa personal”en l’ocupació deltemps lliure, per lagran quantitat actuald’oferta d’activitats.

13

Espai robat itemps canviatEspai robat itemps canviat3

L

o hi ha dubte que el televisor s’està convertint en el rei de la casa i enl’activitat per excel.lència en la que s’ocupa el temps lliure. A Espanya,

s’inverteixen en veure la televisió unes 3 hores i 30 minuts diaris de mitjana; ésa dir, dels set dies de la setmana en passem més d’un de sencer davant de lapantalla.

El 1994, es van oferir per televisió, a Espanya més de 86.000 hores de progra-mació televisiva. D’aquesta el 41% corresponia a sèries i pel.lícules. El 1994, elscinc programes de televisió més vistos de l’any van ser quatre partits de futboli una pel.lícula (Pretty woman).

El 1995, els dos programes més vistos van ser dues telesèries espanyoles i dospartits de futbol. L’audiència del programa més vist de la televisió a Espanya, el1995, va ser d’ 11.527.000 persones. (Amb aquestes persones és possible feruna fila des de Madrid a Berlín i tornar).

☞ Calculeu la mitjana d’hores detelevisió diàries i setmanals de tot elgrup i establiu els millors programes detelevisió i els pitjors.

La periodista nord-americana Diane Werts de la revista Newsweek va afrontarel repte de no veure res de televisió durant la Primera Setmana Nacional SenseTelevisió dels Estats Units. Un extracte de les seves impressions, expressadesen un diari, fou publicat pel diari “El Mundo”, el 21 d’abril de 1996.

Sa majestat, la televisióSa majestat, la televisió

14

N

4

Dilluns, “Primer dia d’abstinència. El primer que s’ha de superar és l’acte reflex,l’impuls que et porta mecànicament a encendre-la només sortir del llit o en-trar a casa... Però el pitjor moment arriba a la nit, quan el meu marit i jo ens as-seiem al sofà amb els nostres sopars i descobrim que no podem practicar elnostre esport favorit: fer “zapping”... Ens consolem amb prou feines jugant unapartida de Trivial.

Dimarts, segon d’abstinència. Qualsevol diria que la tele ha crescut des que nola miro: em sembla grandiosa, em demana a crits que l’encengui... Per primercop en molt temps, em sorprenc pensant en veu alta, estic pensant!...Em notocom més centrada i contemplativa. Aquesta nit intento oblidar-me de la telellegint llibres. El problema és que la tele em serveix com a somnífer i els llibres,posen en marxa la meva ment.

Dimecres, tercer dia d’abstinència. Arribo a casa després d’una jornada exte-nuant de treball. La meva primera temptació és seure davant de la tele; noconcebeixo altra manera de relaxar-me... desvio la mirada cap a les caràtulesde vídeo, però seria una manera de traicionar-me... M’inclino per la música,mai he tingut temps d’escoltar els últims compactes... Quan vull adonar-me’nés la una de la matinada.

Dijous, quart dia d’abstinència. És increïble com m’està canviant la manera depercebre les coses... de sobte me n’adono que no necessito emplenar fins al’últim segon de la meva vida... la televisió t’hi empeny: acció, acció i només ac-ció. No et dóna pausa.

Divendres cinquè dia d’abstinència. M’estic adonant que la televisió no nomésmanipula les nostres idees, sino també els nostres sentiments... S’acava com-movent-se més pel que passa sinó a l’altre extrem del món, que pel que passaaquí a la cantonada.

Dissabte, sisè dia d’abstinència. Avui hem decidit anar al cinema, feia setmanesque no hi anàvem... He sortit amb la sensació d’haver tingut realment una ex-periència... Decididament no és el mateix que veure una pel.lícula a la tele.

Diumenge, setè dia d’abstinència. Superada l’última temptació, el partit a la te-le... a la nit, quelcom excepcional: convidem a sopar els nostres veïns... Quantot és llest, m’ adono que he disposat les cadires i la taula com si en realitatens ajuntéssim per veure la tele... Ara observo fins a quin punt domina les nos-tres vides.”

☞ Discutiu l’experiència d’estar unasetmana sense televisió. Avantatges iinconvenients.

15

No hi ha dubte que la televisió és un avanç de la societat actual. Moltes perso-nes han après a llegir i escriure, han suportat grans períodes de soledat, hanconegut altres cultures, han desenvolupat noves habilitats, han trobat feina, hanaugmentat el seu nivell cultural, han retrobat les seves famílies, han desenvolu-pat els seus somnis i han crescut personalment i socialment gràcies a la televi-sió.

☞ Discutiu la frase: “el meu veí parlaamb el seu televisor”.

La televisió, com moltes altres coses, no és ni bona ni dolenta en si mateixa. Ésla utilització que se’n fa o se’n pot fer d’ella la que la converteix en un objecteper a la nostra felicitat o per a la nostra desgràcia. En qualsevol cas, mai no so-bra parar-se i analitzar-la una mica més.

La televisió no és nibona ni dolenta en símateixa. És el seu úsi la seva utilitzacióel que la converteixen quelcom interessanto alienant.

16

Espanya hi ha 38 línies de telèfon per cada 100 habitants (la mitjana mundial és de 149) i hi ha uns 43 televisors per cada 100 habi-

tants (la mitjana mundial és de 27). Al teatre, hi van assistir en total 2.321.318persones durant el 1994 (tot el teatre junt no estaria ni entre els cinquanta pro-grames més vistos de televisió).

Cada vegada tenim una preferència més gran per envoltar-nos i acompanyar-nos en el nostre temps lliure del que és virtual, inexistent, en lloc de fer-hoamb persones i de relacionar-nos amb elles. Per què?

Les anomenades noves tecnologies són , en bona mesura, factor de soledats.“Acompanyen”, però produeixen soledat. (...) El telèfon suprimeix tots els sen-tits excepte l’oïda, els videojocs suprimeixen el company de joc -no fa falta-,les pantalles comunicades electrònicament disminueixen dràsticament la co-municació de sentiments, és francament difícil generar un sentiment de com-passió a través de la xarxa Internet. Les televisions suprimeixen directamentl’interlocutor, que no el locutor (a vegades, també el locutor del veí, quan apa-guem la nostra).

Les tecnologies de la pantalla produeixen il.lusió d’acompanyament, “encenc latele encara que no la miri, per sentir-me acompanyada”, distreuen (quan hoaconsegueixen), però no acompanyen.

Els anomenats mmiittjjaannss ddee ccoommuunniiccaacciióó ddee mmaasssseess no són de comunicació, jaque l’essència de la comunicació és la interlocució. Potser són d’informació - odesinformació- però no de comunicació. En altres paraules, al nostre televisorno li importem gens. Tampoc no són de masses, sinó de sumes estadístiquesde persones que estan a casa seva callades.

(...) Cada minut de televisió és temps substret a les relacions personals. Minut aminut, es disminueix la xarxa de relacions. Quants minuts t’han suprimit les5.880 hores de televisió que has vist els últims cinc anys?

17

El temps lliure virtual

El temps lliure virtual5

A

La interacció cara a cara és insustituïble per al sentiment d’acompanyament.Des d’aquesta perspectiva, la “interactivitat” electrònica no arriba en la majoriadels casos (en complexitat i riquesa) ni a una elemental conversa de bar.

La tecnologia de la simulació està arribant suficientment lluny com per aconse-guir atrapar fora de les xarxes d’interrelació personal una part cada cop mésgran de la població. Potser la relació amb la realitat virtual comenci a resultarmés atractiva (...) Alguns videojocs aconsegueixen atrapar els seus jugadors finsa 8 i 10 hores seguides. Però un cop apaguem l’ordinador, no som ningú. Nosom ningú per a l’ordinador.”

“La soledat”J.A. Medina i F. CembranosEl País- Aguilar, 1996

☞ Poseu exemples i discutiu casos imoments en què un objecte discuteix os’anteposa a les persones.

En un món en el qual el territori està cada cop més ocupat i l’espai és cadacop més difícil d’ocupar no és estrany que la virtualitat, el ciberespai, sigui unlloc en què les persones puguin expandir-se, relaxar-se o simplement estar. Éslògic que em trobi a gust en un espai com la pantalla, un lloc on jo prenc lesdecisions i puc efectuar els canvis que desitgi.

A més a més, ens ofereix experiències i coneixements que seria pràcticamentimpossible d’aconseguir al món real.

Quan la navegació per Internet és una experiència conscient de plaer o d’a-prenentatge no és important el nombre d’hores que hi passem, però quan estracta de l’únic reducte que ens queda un cop destruïda la nostra capacitat derelacionar-nos i aprofitar els altres per ser feliços i compartir aquest plaer iaquest aprenentatge, convé que ens hi parem a pensar.La realitat virtual

està oferint una granquantitatd’alternatives altemps lliure(videojocs,ordinadors, xarxesinformàtiques...). Hemde saber aprofitaraquestes oportunitatsamb curiositat iprudència.

18

oltes persones han experimentat la sensació de falta d’estímuls per

complet; de tancar-se i aïllar-se, fins al punt de no percebre absoluta-

ment res. Per exemple en tancs d’aigua hermètics que només permetin la res-

piració mentre el cos flota i no se sent res. Un dels mètodes de tortura més

refinats consisteix en impedir que la persona que és torturada tingui cap per-

cepció, que els seus sentits estiguin a zero.

Els sers humans tenim un sistema nerviós peculiar. A més a més dels múltiples i

formidables avantatges i les facilitats que dóna per ser feliços i desenvolupar-nos,

té una característica especial: necessita ser estimulat. I, a vegades, tenim menys

estimulació que la que rebem.

Avui, les persones joves tenen quasi reduïdes les seves possibilitats d’estimula-

ció a l’escola i la televisió. Les relacions familiars quasi inexistents, les dificultats

per establir una xarxa d’acompanyament entre els veïns, les distàncies entre

persones, la pobresa dels recursos per a l’oci, la inaccessibilitat econòmica

d’alguns recursos i infrastructures i altres elements, eliminen gran part de les

fonts d’estimulació possible.

☞ Respongueu a la pregunta: a tu quèt’estimula?

La cultura actual del temps busca una estimulació fàcil, accessible i forta. Mol-tes persones la troben en l’excitació de l’alcohol i altres drogues, en el volumde la música o en les pantalles electròniques. A més a més, la publicitat i lesmodes tracten d’aconseguir que això sigui així.

Totes les personesnecessitem estimular-nos en el nostre tempslliure. Hi ha formesmés intel.ligents id’altres que ho sónmenys.

19

Al.lucina,veïnaAl.lucina,veïna

M

6

No obstant això, hi ha fonts d’estimulació o excitació que moltes persones notenim en compte. Heus aquí un petit repertori de fonts d’estimulació possibles :

- Baixar en bicicleta pel Montseny.- La final de la Lliga Europea de bàsquet.- Lligar amb la persona més interessant i difícil del grup.- Explicar quan et vas perdre a la neu.- Desmuntar els arguments de qui està parlant.- La primera mossegada a un entrepà de pa amb tomàquet i pernil.- Superar el rècord del Tetris.- Acariciar algú que t’atrau molt.- Fer el cim d’una muntanya.- Ensenyar quelcom a algú.- Conèixer gent nova.- Sortir en un diari local i ensenyar-ho.- Preparar viatges per al futur.- Participar en un programa de ràdio.- Anar a les tendes a provar-se roba que no es comprarà.- Guanyar les primeres pessetes.- Guanyar les pessetes següents.

Algunes d’aquestes idees estan preses de “A tu salud ”,

material editat per el PPD el 1994.

☞ Intenteu portar la llista d’activitatsfins als màxims possibles.

20

a nit s’està convertint en el període per excel.lència en què els joves

gaudeixen i desenvolupen el seu temps lliure. Per què? És una pregun-

ta que és necessari parar-se a pensar. Heus aquí algunes pistes que poden aju-

dar-hi.

La nit es presenta com a oposició al dia, això és evident. Però és que el dia s’i-

dentifica amb els estudis, amb el treball, amb la família. Per tant, és fàcil arribar

a pensar que la nit és l’espai on no hi ha el treball, l’estudi, la família; és a dir, on

estan el temps lliure i els amics.

La nit s’ha relacionat culturalment amb les relacions sexuals i, per extensió,

amb el lligar i les relacions personals. És un període en què l’interès pel sexe és

elevat i pot “desenvolupar-se” millor.

La nit (malgrat la llum elèctrica) és el període de l’obscuritat, on tots som més

iguals perquè se’ns veu menys. On la foscor convida a la clandestinitat i a realit-

zar activitats que no es veuen tan fàcils en altre moment, com beure en excés

o consumir altres drogues.

La nit també és més perillosa (per la clandestinitat), dóna més joc a la soledat

(programes de ràdio), és diferent segons la nostra capacitat de despesa, és

més pròpia perquè hi ha menys gent i menys cotxes (toquem a més). A més a

més, si no ens divertim, ens adormim (l’única alternativa al llit és el temps lliu-

re)

La nit està de moda. La nit, està de moda?

☞ Discutiu les relacions entre la nit iel temps lliure.

La nit s’estàconvertint en elperíode perexcel.lència en quèels joves gaudeixen idesenvolupen el seutemps lliure. Lescaracterístiques ielements ques’integren a la nit hoafavoreixen.

21

La nitLa nit7L

ls valors socials i culturals que figuren avui en dia entre els més impor-tants es corresponen amb diners, mentre que aquelles idees que

“abarateixen” l’existència de les persones tendeixen a desaparèixer i a ser obli-dades.

Els valors en alça tenen efectes sobre tots els aspectes que conformen la so-cietat, inclosos el temps lliure i l’oci.

L’individualisme afavoreix que passem més quantitat de temps sols, a la nostrahabitació, mirant la tele, sense fer res (que és la cinquena activitat en el ràn-quing del temps lliure dels joves).

La competivitat exigeix que l’entrenament, per ser més competents en el futurmercat de treball i a la societat adulta, sigui complet i esgotador (judo, in-formàtica, anglès, guitarra, tot a la vegada). Però, tanmateix, també ens fan mi-llors l’esport, l’habilitat o l’autopreparació.

La possessió i el consum d’objectes que cal comprar, substitueixen elementsamb els quals podríeu gaudir sense cap cost, com riure amb un grup d’amics iamigues.

La distinció i les ganes per sentir-se en possessió d’una situació “millor”, provo-quen que sigui més important la cilindrada de la motocicleta que el lloc on ensporta, o que sigui més important la marca de sabatilles d’esport que la como-ditat que ens produeixen.

La informació. Quanta més millor, a totes hores i a tot arreu. De manera quearriba un moment en què un excés ens fa prescindir de gran part d’ella, i quanl’acte de prescindir de la informació es fa tan atropellat com la seva recepció,correm el perill de no saber seleccionar, de quedar-nos amb el menys impor-tant i rebutjar el que pot resultar rellevant.

La solidaritat és un altre valor que ens convida a usar el temps lliure en intentarmillorar la vida d’altres persones, en lloc d’usar-lo en benefici propi .

Valors en borsa,la borsa dels valors

Valors en borsa,la borsa dels valors

Els valors socials iculturals canvien ambel temps. Latecnologia, laindividualitat, lasolidaritat ol’ecologia són algunsdels més actuals.Aquests valorsinflueixen en la formad’utilitzar el tempslliure de la mateixamanera que influeixenen l’economia, lacultura o la política.

22

E

8

La simulació. És més fàcil plorar pel divorci de farmacèutiques i metges de pan-talla que pels nostres problemes. Altres vegades, quan volem sentir alguna co-sa ben endins, surt la temptació d’usar l’eufòria de les pastilles o la desinhibiciódel xupito. Simulem les llàgrimes i els riures.

☞ Penseu altres valors en alça queincideixen en el temps lliure.

☞ Discutiu fins a quin punt afecten elsvalors descrits en l’apartat de la formapròpia de fer servir el temps lliure, iels seus avantatges i inconvenients.

23

“L’avorriment està en la possessió, la felicitat en la con-questa”. (V.G. Rossi)

“L’avorriment és el treball que fa un ximple per no avorrir-se”. (Piolín de Macramé)

“Quan la gent s’adona que s’avorreix, deixa d’avorrir-se”. (Pintada del maig del 68)

“Qui es deixa avorrir és encara més despreciable que elqui s’avorreix)” . (S. Butler)

“No volem un món on la certesa de no morir de gana esconjuga amb el risc de morir d’avorriment.”

(Pintada del maig del 68)

’avorriment és un sentiment “despreciable”. Ens sentim malament per

estar avorrits i per no saber deixar d’estar-ho. S’ha de fugir de l’avorri-

ment, s’ha de fer coses per no avorrir-se i per no avorrir. La persona avorrida

no serveix, no val. Si algú és avorrit és millor que no es noti. Tot menys ser, es-

tar o semblar avorrit. Aquest és el missatge publicitari.

Per no avorrir-se, simplement s’han de fer altres coses. L’avorriment no desa-

pareix si canviem de lloc (de l’escola al bar de moda), de so (del walkman a

l’altaveu), de consum (de no prendre res a prendre alguna beguda). Canviar-ho

tot, menys el que ens produeix avorriment, no serveix per a res.

Necessitem canviar el cap per no avorrir-nos, no el nostre cos o l’entorn en el

que ens trobem. D’altra banda no està de més reivindicar el dret a no fer res.

Com a elecció, com a decisió.

Avorrir-seAvorrir-se

Avorrir-se no és elmateix que no fer res.Podem desitjar de tanten tant no fer res,però a ningú no liagrada avorrir-se.

24

L

9

☞ Establiu cadascú de vosaltres unadefinició d’avorriment i una altra dediversió. Compareu-les de dues en dues iescollir-ne una, després de quatre enquatre, després de vuit en vuit...

25

10la pel·licula “Un home anomenat cavall”, Richard Harris interpretava un“rostre pàl·lid” recollit per una tribu índia. Al principi, era tractat com

un animal, més tard com un esclau. La seva vida entre els indis li va permetreconèixer millor la seva forma de viure i adaptar-se a ella. A poc, a poc va anarintegrant-s’hi. Arribat el moment de convertir-se en un guerrer més de la tribuhavia de sotmetre’s a la cerimònia que ho faria possible.

En presència dels altres guerrers de la tribu, havia d’estar suspès a l’aire subjec-tat per unes corretges que l’agafaven amb estelles de fusta que estaven clava-des al seu pit transversalment. Després de la cerimònia, era àmpliament ac-ceptat per tots.

La societat occidental no té aquest tipus de ritus d’iniciació, però en té d’altres.Entre ells hi ha la primera comunió, les festes d’aniversari, les quintades, lespresentacions de societat i un dels més extesos i significatius: el contacte i elsprimers consums d’alcohol i tabac.

La diferència històrica i cultural entre la pel·licula i els ritus actuals és evident.No obstant això comparteixen dues característiques: l’esforç i la col.lectivitat.

El dolor que havia de patir el guerrer indi era insuportable, però havia de supe-rar-lo si volia estar junt amb els altres membres de la tribu en igualtat de condi-cions. De la mateixa manera, hem de consumir substàncies que no ens agra-darà el seu sabor, que ens produiran mal de cap i marejos, amb les quals tin-drem tos i dificultats per respirar. Però després de tot, és el preu que s’ha depagar; és el preu que s’ha de pagar?

En segon lloc, està el col.lectiu, els altres, el grup. Tot ritual d’iniciació i accepta-ció necessita un iniciat i algú que l’accepti. Les corretges del guerrer penjavend’una gran tenda índia en la qual tots els guerrers de la tribu es trobaven con-vocats. En presència dels altres també han de produir-se els ritus moderns. Noserveix de res explicar històries, “s’ha de demostrar”, i com més clarament mi-llor. En fi, és el preu que s’ha de pagar; és el preu que s’ha de pagar?

Els ritus d’iniciaciósegueixen estanpresents: la primeraborratxera, el primer“porro”, la primerapel˙lículapornogràfica...

26

Veient “Un home anomenat cavall”

Veient “Un home anomenat cavall”

A

☞ Feu una llista de les coses que són necessàries per considerar-se una persona madura.

27

obre el temps lliure encara ens queden coses per dir.

El jovent dedica cada cop més temps als altres, a través del voluntariat, les or-ganitzacions no governamentals, la solidaritat o el compromís social.

L’horari d’entrades i sortides, la predilecció per la nit són elements que estanpresents i influeixen en la forma d’entendre el temps lliure.

Els diners, els treballs a temps parcial, el “buscar-se la vida”, la recerca de l’auto-nomia i independència econòmica ocupa cada cop més temps del que es po-dria considerar lliure (estiu, caps de setmana), alhora que trenca amb la vellaimatge de despreocupació juvenil.

Val la pena que els joves enspreguntem tot això?

El que ens quedaper explicarEl que ens quedaper explicar

Tenir una actitudcrítica sobre el tempslliure propi, ésquelcom mésintel.ligent quedeixar-se portar pelque fan tots.

28

S

n cop finalitzat el treball amb el dossier us convidem a participar com

a grup al concurs que organitzen l’Òrgan Tècnic de Drogodependèn-

cies i la FAD. En ell s’intenta donar sortida i estendre les conclusions que s’ha-

gin pogut obtenir al treball amb aquest dossier i el debat de cada col.lectiu.

Cada grup que vulgui participar haurà de preparar una presentació de les con-

clusions més importants a les que hagi arribat. No han de ser totes, ni una de

sola. L’objectiu consisteix en poder conèixer i difondre les idees que té el jo-

vent sobre temes importants.

Les quatre modalitats que hi ha al concurs no pretenen valorar la capacitat dels

grups per dir el que els adults volen sentir o per realitzar productes escrits o

gràfics complexos.

Volem que el món sàpiga què penseu. Per a això es valorarà la capacitat de co-

municar quelcom més que la forma o la quantitat de la informació. Un assaig,

una revista, un còmic, un mural, una presentació informàtica, un cartell, una

obra de teatre en són vehicles idonis.

El vostre professorat o monitors us faran arribar les bases del concurs i us aju-

daran a aconseguir un viatge per a tot el grup, a més a més de la possibilitat de

fer arribar a altres allò en el que creieu i que voleu.

Val la pena que digueu quina és la vostra opinió sobre el negoci que suposa el

temps lliure (escrivint un assaig), o que plantegeu possibilitats de temps lliure

més sa que el que actualment “gaudiu” (a través d’un video o d’un còmic), o

que feu les vostres peticions respecte al que hauríeu de tenir per poder de-

senvolupar-vos en el vostre temps lliure (amb un breu passeig informàtic), o

que animeu altres persones a fer un ús intel.ligent de la televisió, l’esport, l’al-

cohol, el tabac o la música (a través de cartells, quadres o altres obres).

29

I ara,què?

I ara,què?

U

Només és qüestió de provar-ho. Allò veritablement important és fer arribar al

món el que penseu sobre les coses de la vostra vida i que la defineixen: la tele-

visió, l’alcohol i el tabac, la cultura, l’oci avorrit, els valors socials competitius

que s’imposen també en el temps lliure, etc.

Ànims!

30