2

Permeteu-me que proposi contribuir a escoltar el silenci. Això és

possible? “Escolteu aquest silenci”, deia Joan Brossa. Els silenci

dels abnegats, el silenci dels indiferents, el silenci dels temorosos,

el silenci inexplicable d’alguns representants de la cultura. Les

raons d’aquest silenci. Un silenci que encobreix tal vegada la por.

Un silenci, això sí, fortament eloqüent. Un silenci encobert massa

sovint pel sensacionalisme mediàtic.

I tanmateix, en teatre, el silenci és un dels valors més preuats. És el

silenci previ a l’aixecada del teló. Silenci tensat per les emocions, un

silenci que predisposa a la reflexió. I és també, paradoxalment, el

silenci de tants i tants homes i dones de teatre que, des d’una alta

temperatura creativa, avui més que mai, reclamen, també

silenciosament, de pujar damunt d’un escenari.

Gent, grups, dramaturgs joves i no tant joves que assumeixen

esdevenir mirall, embruixat o no, del que som o volem ser.

Des de La Seca Espai Brossa, també aquesta nova temporada, ens

proposem obrir portes. Portes per acollir-hi la tensió del silenci. La

força del silenci. L’eloqüència del silenci.

Hermann Bonnín

3

La Seca Espai Brossa proposa aquesta temporada 2012-2013 un

conjunt de més de trenta espectacles. La sala Joan Brossa, la sala

Leopoldo Fregoli i la sala Josep Palau i Fabre seran els espais

que els acolliran.

La Seca, com a Fàbrica de Creació, es proposa continuar obrint les

portes a la creació més oberta i compromesa. Aquella que ens parla

d’un aquí i ara col·lectiu. I també de tot allò que reflexa el

desassossec d’un segle XXI que estableix nexes d’unió i alhora

desunió, ben visibles, i que s’estén de Nord a Sud i d’Est a Oest.

Entre els trenta-cinc espectacles que proposem, la dansa i el circ

contemporani hi tenen, juntament amb la màgia, un pes singular,

amb els noms de clowns com Leandre i Toti Toronell. Volem

destacar també la presència de Los Corderos per primer cop a

Barcelona en temporada normal i la de La Societat Doctor Alonso,

de Tomàs Aragay. Textos clàssics d’Alessandro Baricco i Wajdi

Mouawad es donen la mà amb Joan Brossa i Josep Maria Miró.

Alexandre Dumas (fill) amb William Shakespeare. I Ferran Rañé

ens desvelarà els referents de l’estupidesa humana.

Comptarem també un altre cop amb la presència de la més

significativa creació de les Illes Balears i de València. I sobretot

destaquem l’estrena de Lucrècia, una tragèdia republicana (1769),

de Joan Ramis i Ramis, una obra patrimonial fins ara mai no

representada en la seva versió original, indispensable per a la

història de la literatura dramàtica.

Finalment, com sempre, oferirem el Barribrossa, que enguany arriba

a la seva desena edició. Ah! I també l’Escola de l’espectador que es

proposa explorar el significat de la nova dramatúrgia i la irrupció de

nous espais alternatius.

4

TRANSVERSALITAT DE GÈNERES

Un teixit integral entre les arts escèniques i visuals. Teatre, circ,

dansa, màgia i music-hall, des d’una poètica brossiana i el

compromís amb el significat de La Seca com a fàbrica de

creació.

LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ

Amb la complicitat de la Xarxa Alcover la nova creació

valenciana i balear.

BARRIBROSSA 2013

Deu anys ininterromputs de rellegir les avantguardes

històriques des de la mirada d’avui. El Cabaret Voltaire, el

Manifest Groc, Dau al Set, l’Oulipo...

L’ESCOLA DE L’ESPECTADOR

Una oferta anual per a l’espectador interessat en potenciar els

valors de la crítica i de la reflexió enfront del que se li ofereix.

NOVES ESCENES OBERTES

Una presència permanent de la programació i del significat de

ja malauradament històric Festival NEO.

EL REFERENT DE LA MEMÒRIA

L’obra Lucrècia, una tragèdia republicana de Joan Ramis i

Ramis. L’obra més important de la literatura catalana

setcencista. Per primera vegada en la seva versió original

acompanyada d’un homenatge a Jordi Carbonell, un dels

nostres homes claus del segle XX.

COMPLICITATS AMB EL TERRITORI

Mantenim una relació permanent amb el teixit social i cultural

del territori i amb les seves institucions: Museu Picasso,

MACBA, CCCB, Born CC

5

Sala Joan Brossa / Sala Leopoldo Fregoli

Sala Joan Brossa

12 de setembre – 6 d’octubre BIG WILL SHAKESPEARE!!!

22 de setembre 12 HORES DE MÀGIA

10 d’octubre – 10 de novembre ACORAR

13 de novembre – 8 de desembre NAÏF

12 de desembre – 12 de gener OJOS VERDES

19 de desembre – 5 de gener CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR

15 – 16 de gener BATHROOM SIMPHONY

17 – 19 de gener ELEGANTLY WASTED

22 – 23 de gener FILS

24 – 26 de gener NIPPLES THEORY

29 de gener – 16 de febrer HARKET [PROTOCOL]

20 de febrer – 15 de març DÉMODÉS

27 de març – 20 d’abril CARNAVAL DE MÀGIA

30 d’abril – 1 de juny LA DAMA DE LES CAMÈLIES

5 – 22 de juny EL HOMBRE VISIBLE

26 de juny – 27 de juliol LA PADRINA

Sala Leopoldo Fregoli

19 setembre – 13 d’octubre DAU AL 7

17 d’octubre – 3 de novembre EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO

14 de novembre – 15 de desembre NOVECENTO

18 de desembre – 5 de gener PACAMAMBO

9 – 26 de gener NORWAY.TODAY

30 de gener – 2 de març ESTÚPIDS

5 – 30 de març CLUB FERNANDO PESSOA

3 – 20 d’abril LUCRÈCIA

24 d’abril – 11 de maig PEP TALK

15 de maig – 8 de juny EL TIEMPO INMÓVIL

12 de juny – 6 de juliol 8 VECES TE DEJO

9 – 27 de juliol CARTES PORTUGUESES

6

SALA JOAN BROSSA

12 de setembre - 6 d’octubre de 2013

BIG WILL SHAKESPEARE!!! De Quim Lecina (a partir de Shakespeare, Álvarez, Lampedusa...) Música J.S. Bach i Fats Waller

Intèrprets Montserrat Bertral (actriu, mezzosoprano, piano), Anna Farriol (actriu, violoncel),

Quim Lecina (actor) i Berta Vidal (actriu, piano, saxofon)

Direcció Quim Lecina i Eva Hibernia

Producció executiva Marc Molina i Oriol Miras

Assistenta de direcció i regidoria Contxita Sesé

Escenografia i vestuari Llorenç Corbella

Moviment escènic Rosa Muñoz

Il·luminació David Castelló

Distribució Pere Riera

Producció Factea

L’espectacle Big Will Shakespeare!!! és un

recorregut sobre l’obra shakespeariana.

L’acció se situa a una taverna que evoca des

de la mirada d’avui el Boar’s Head que

freqüentava Shakespeare.

En escena tres actrius-músics i un actor

interpreten els diversos personatges de

l’obra de Shakespeare, al mateix temps que

interpreten –amb saxo, violoncel, piano i veu

mezzosoprano- la música de l’espectacle

(J.S. Bach i Fats Waller). La música per tant,

hi és sempre present i en directe.

L’autor del text és Quim Lecina, a partir de fragments de diverses obres de Shakespeare. És

escrit a partir de la pròpia experiència, i també de la lectura de diversos estudiosos de l’obra del

dramaturg anglès, especialment de poetes com José Maria Álvarez i Giuseppe Tomasi di

Lampedusa.

7

SALA LEOPOLDO FREGOLI 19 de setembre - 13 d’octubre de 2013

DAU AL 7 Dramatúrgia i direcció Xavier Giménez Casas Dramatúrgia i direcció Xavier Gimenez Casas

Repartiment Maria Donoso, Melcior Casals, Miquel Segovia i Pau Bou

Música ZA! (Edu Pou i Pau Rodríguez)

Creació gràfica, vestuari i fotografia Núria Inés (Tinta Fina)

Disseny gràfic, animació i fotografia Lluís J. Higueras

Escenografia Dolors Juárez

Disseny llums Antonio Curcio

Comunicació Cristina Gutiérrez

Vídeo Sergi Sandúa

Una producció de Nozomi 700 teatre

Agraïments: Cooperativa Obrera de Vivendes

Dau al Set representa la negació de la societat del seu

moment, en prendre una postura de provocació i agitació

constant, que entronca amb Dada i els surrealistes. Els

Dau al Set s'autoexclouen de l'ambient de tenebra

cultural dels primers anys del franquisme.

El grup Dau al Set es crea al voltant de la revista del

mateix nom, l'octubre de 1948, fundada per Joan

Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç,

Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats.

DAU AL 7 és una producció audiovisual de Nozomi 700

teatre, amb cinc peces avantguardistes de poesia

escènica de Joan Brossa de 1947, maridades amb

música del grup ZA! I les animacions gràfiques de Tinta

Fina+Lluís J. Higueras. L'espectacle inclou textos de la

revista Dau al Set, Antoni Tàpies i Carles Hac Mor.

Aquest espectacle és la quarta part d'una sèrie que

explora els moviments més provocadors de l'art

contemporani (del segle XX i del seu pas al segle XXI).

El primer fou Cabaret Voltaire, el segon Manifest groc, i el tercer Ten tips, tots tres estrenats al

Brossa Espai Escènic de Barcelona.

8

SALA JOAN BROSSA

22 setembre de 2012

12 HORES DE MÀGIA DE BARCELONA Idea i coordinació Hausson Amb els il·lusionistes

Aliskim i Luna, Enric Magoo, Serjo, Mag Edgard, Hausson i Fèlix Brunet Producció La Seca Espai Brossa

Aquesta serà la sisena edició de Les 12 hores de màgia a

Barcelona, una marató consolidada dins de l’oferta cultural

de les Festes de la Mercè i, per extensió, de tot Catalunya.

També en aquesta ocasió s’oferiran dotze intervencions

màgiques, una cada hora en punt i amb una duració

aproximada de 45 minuts cadascuna. Aquesta marató

“màgica”, recordem, és la primera iniciativa d’aquestes

característiques que acull la ciutat de Barcelona i que es fa a

nivell internacional. Començarà a les 12 del migdia i durarà

fins a mitjanit. Comptarà amb sis dels més importants

il·lusionistes del panorama estatal. La coordinació, com

sempre, serà a càrrec de Hausson.

En el marc de les Festes de la Mercè –dilluns dia 24 de

setembre- La Seca oferirà, doncs, la cinquena edició d’una

de les manifestacions escèniques –la màgia- més populars i

alhora més determinants de la poesia de Joan Brossa.

9

SALA JOAN BROSSA

9 d’octubre – 10 de novembre de 2013

ACORAR De Toni Gomila Text i interpretació Toni Gomila

Direcció Rafel Duran

Ajudant de direcció Antònia Jaume

Espai escènic i vestuari Rafel Lladó

Il·luminació i so Rafel Febrer

Producció Toni Gomila i Cristina Bugallo

Acorar és una reflexió sobre la

identitat col·lectiva dels pobles,

sobre què és allò que ens defineix,

què és allò que fa que -encara-

existeixi la nostra comunitat.

El text pren per excusa narrativa la

descripció d’una jornada de

matances a Mallorca. I d’aquí el títol

de l’espectacle. La d’acorar era una

feina reservada al més expert,

perquè no és gens senzilla de fer, i

avui en dia ben pocs en saben. A

partir d’un minúscul fet casolà,

oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim.

Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal. L’espectacle

arriba a Barcelona després de triomfar a les Balears la temporada passada, amb una desena

de premis i 10.000 espectadors. Amb aquest espectacle, la companyia mallorquina

Produccions de Ferro torna a Barcelona, després de presentar-hi els espectacles Els

Convidats, dirigit per Cristina Cervià i TOT, dirigit per Rafael Spregelburd.

10

SALA LEOPOLDO FREGOLI 17 d’octubre – 3 de novembre de 2013

EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO D’Amilkar Il·lusionista Amilkar

Quan el Mag AmílKar ens va proposar de col·laborar

amb la seva proposta, Màgia i Escacs, el primer que

varem pensar va ser: “Ja hi som! Acabaré descobrint

com es fan alguns trucs i per tant perdent una mica

d’il·usió!”. D’altra banda, la proposta era interessant.

Què tenen a veure els escacs amb la màgia? Estavem

disposats a descobrir-ho, malgrat que suposés

assabentar-nos del procés i desenllaç d’algun truc.

Però vet aquí que l’Amílkar, gran professional i millor

mag, en cap moment ens ha desvelat els seus secrets.

L’hem vist fer desenes de vegades els trucs que

vosaltres veureu en el seu espectacle i si bé podem

intuir com els fa, la seva habilitat és més ràpida que la

nostra mirada.

En aquesta partida d’escacs -que molt bé podria ser la

que Carlemany, segons conten les llegendes, va

plantejar a el soldat Garí, un gran jugador d’escacs de

l’època- els elements màgics i les peces d'escacs

apareixen i desapareixen.

Els trucs de màgia del Mag Amílkar i el joc estratègic dels escacs estan en continua combinació

per conduir a l'espectador a través d'un món ple d'històries i llegendes en les quals la màgia i

els escacs comparteixen protagonisme i on les regles d’ambdós jocs manen en cada moment.

Qui està al servei de qui? A la màgia hi ha trucs, i als escacs, saviesa. Hi ha també saviesa en

els trucs de màgia i trucs en els escacs? Escac al Mag".

11

SALA JOAN BROSSA

13 de novembre – 8 de desembre de 2013

NAÏF De Toti Toronell Idea original Toti Toronell

Pallasso Toti Toronell

Música Albert Dondarza

Llum i so Nino Costa

Regidoria Jordi Borràs

Animacions David Cid

Escenografia El soldadet de plom

Vestuari Carles Solé, Els soldadet de plom

Producció executiva Produccions Trapa

Les màquines a poc a poc van deixar

de cantar. De mica en mica la fàbrica,

abandonada, es va anar adormint. No

obstant això, en Toti, el pallasso,

continuava allà, amb el lliri a la mà i la

flor al cul, buscant on havia anat

tothom. Arrossegava la bossa de

deixalles que el lligava a aquells temps

en què la fàbrica encara estava

impregnada de sorolls i engranatges.

Ell, el seu alter ego, una mosca i una

ànima atrapada en els compassos de

les màquines eren els únics

supervivents d’un temps en el qual les

emocions es vivien a flor de pell.

12

SALA LEOPOLDO FREGOLI 14 de novembre – 15 de desembre de 2013

NOVECENTO D’Alessandro Baricco Autor Alessandro Baricco

Direcció Genoveva Pellicer

Traducció Mercè Canela

Adaptació de la dramatúrgia Genoveva Pellicer

Disseny escenografia i disseny il·luminació Paco Azorín

Interpretació Pep Jové

Producció Companyia Perlimplín

Alessandro Baricco ha esdevingut avui un fenòmen mundial. L’obra de Baricco oscil·la sempre

entre el real i l’oníric. I la seva creació personal i intransferible esdevé una incenssant reserca

de l’ànima de l’home.

Novecento és el pianista més gran que mai hagi tocat sobre l'oceà. Diuen que quan toca el

piano fa sortir una música meravellosa, que mai ningú no ha pogut escoltar abans. Quan era

un nadó, Novecento va ser trobat a bord d'un vaixell i, de fet, mai no ha posat els peus a terra.

Mai. I ningú no en sap la raó. Aquesta és la història de Novecento, una història inusual

explicada pel seu amic, el trompetista de l’orquestra del transatlàntic. “No estàs realment fotut

mentre tinguis una bona història i algú a qui explicar-la” -diu Novecento-. I la seva història

potser és la millor que es pot explicar.

13

SALA JOAN BROSSA

12 de desembre – 12 de gener de 2014

OJOS VERDES

Miguel de Molina in memoriam De Marc Vilavella Dramatúrgia i direcció Marc Vilavella

Direcció musical Marc Sambola

Actors Marc Vilavella, Gracia Fernández, Nacho Melús i Anaïs López

Viola Laia Martí

Guitarra i oboè Marc Sambola

Piano Gerard Alonso

Producció Lazzigags Produccions i La Barni Teatre

Ojos verdes és un viatge musical per la

crònica d’Espanya a partir de la biografia

de Miguel de Molina. Aquell que en el seu

dia va donar a conèixer cançons tan

memorables com “La bién pagá”, “Ojos

verdes” o “El día que nací yo”…, i que va

haver de pagar un preu molt alt per exigir-

se a sí mateix viure amb autenticitat.

“Miguel de Molina, aquell que va marxar!”.

La Piquer es va quedar amb les seves

cançons, i nosaltres el vam oblidar.

Ojos verdes vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els

homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot

vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”.

Ojos verdes és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el

sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els

exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

Ojos verdes reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un

tipus de música que es relaciona injustament amb el franquisme i que, per tant, tothom intenta

esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta

directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.

Ojos verdes és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La

ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema

d’OjosVerdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia

personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món

encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col·lectives.

14

SALA JOAN BROSSA

19 de desembre – 5 de gener de 2014

CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR D’Enric Magoo Il·lusionista Enric Magoo

Tècnic Pablo Miranda/ Francesc Pérez Direcció Enric Magoo i Maria Español

Arranjament musical Teresa Sayas Escenografia Enric i Ana Ruiz

Vestuari Agustí Bardella i Dressart Fotografia Jordi Montlleó

Efectes màgics Enric Magoo, Màgicus, Juan Mayoral, Realitats Impossibles i Xavier Tapias

Quan les llums de la sala s’apaguen i sents els

aplaudiments i com l’Enric, encara fora de

l’escena, s’acomiada del seu públic, se t’escapa

una rialla... Penses: què vol fer, començar amb

una broma? Fer un espectacle a l’inrevés?

Aleshores entra a escena i gairebé sense mirar-

nos agafa una ampolla d’aigua, i ens diu amb el

gest més que amb paraules que esperem un

moment... Torna a desaparèixer i els

aplaudiments augmenten... i tu et quedes a la

cadira sense saber que has de fer... Retorna a

escena, i ara sí, ens dóna la benvinguda mentre

es treu el frac i seu còmodament. Es dirigeix a

nosaltres com si l’estiguéssim esperant en el

camerino... Ens explica que l’actuació ha anat bé,

que el públic era molt simpàtic... Aquí encara no

saps què pensar...

Confidències d’un prestidigitador és una proposta

agosarada i diferent d’un espectacle de màgia. És

presentar les emocions, els anhels, els somnis i

els desitjos d’un mag a través de la intimitat que

es crea en un camerino!

Gràcies a aquesta original posada en escena podrem conèixer què fa un il·lusionista quan

acaba un espectacle, com en prepara un altre, en què es basa, què el preocupa; i de passada,

què és la màgia, d’on ve, com s’estructura...

15

SALA LEOPOLDO FREGOLI 18 de desembre – 5 de gener de 2014

PACAMAMBO De Wajdi Mouawad Autor Wajdi Mouawad

Traducció Ramon Vila

Direcció Montse Albàs

Julie Marta Parramón Girvent

Gros Joan Roura

Marie-Marie Montserrat Grau

El Psiquiatre i La Mort Jordi Arqués

Veu de La lluna Montse Alcoverro

Espai escènic Pau Sánchez

Disseny d’il·luminació i so Arnau Planchart

Disseny de vestuari Montse Albàs

Ajudant de direcció Arnau Planchart

Wajdi Mouawad és un escriptor, autor i

director que assoleix la seva projecció

internacional amb l’èxit de la tetralogia

“Les sons des promesses” (Forêts,

Littoral, Incendies, Ciels).

A Pacamambo una nena, la Julie, ha

estat trobada després d’una desaparició

de tres setmanes. El psiquiatre la

interroga per comprendre per què ella i el

seu gos s’havien tancat al soterrani amb

el cadàver de l’àvia de la nena.

Per què la Julie no vol dir res? Després de dies i dies de negar-se a parlar, finalment Julie es

decideix a explicar la seva experiència. A través de les converses amb el psiquiatre, podem

assistir a l’aventura que Julie ha viscut després de la mort de la seva àvia i als diferents passos

que ha seguit per tal d’acceptar aquesta pèrdua. Una passos difícilment acceptables des d’una

visió racional i, com diu la Julie, normal de les coses.

És gràcies a la mirada de l’àvia, inculcada a la Julie a través del seu amor, que podrem

entendre l’univers de la nena. El llegat de l’àvia en morir és el somni de Pacamambo.

Pacamambo és, en el fons, la vida. I aquesta obra de teatre és, ni més ni menys, un cant a la

vida. Pacamambo és el país on es reconeix la gent com a gent. En el nostre món, els homes

són els únics que es pregunten si els altres homes són homes. El gat sap que és gat. El gos

sap que és gos. Però l’home, sovint, no sap si l’altre home és home. Dubta. No n’està segur. I

llavors, com que no n’està segur, té por. Llavors treu el ganivet i el clava al cos de l’altre. Un

cop el cos de l’altre és a terra i ja no es mou, es pren el temps de verificar si l’altre home és

home.

16

SALA LEOPOLDO FREGOLI 9 – 26 de gener de 2014

NORWAY.TODAY De Igor Bauersima Direcció Àlex Mañas

Text Igor Bauersima

Actors Mariona Tena i Joan Carles Suau

Ajudant de direcció María García de Oteyza

Producció executiva Lamolona i JOC d’Actors

Projeccions Emmanuel Granados

Fotografia Mista Studio

Norway.today d’Igor Bauersima, dramaturg i director suís resident a Alemanya, va guanyar el

premi a la millor obra teatral el 2001 a Alemanya, premi que entrega la prestigiosa revista

Theater Haute. L’èxit de la seva estrena el 2001 a Düsseldorf va ser tal que des de llavors s’ha

representat per més de 40 països de tot el món i ha estat traduïda a vint idiomes diferents.

Julie, una noia d’uns vint-i-pocs, cansada del món que l'envolta, decideix buscar per internet

una persona que comparteixi el seu estrany objectiu: suïcidar-se. En un xat troba algú disposat

a acompanyar-la i a seguir el seu camí, l'August, un noi de 19 anys fart de no pintar res al món.

Decideixen trobar-se en un punt remot de la gèlida Noruega, on un precipici de 600 metres es

converteix en el trampolí perfecte per posar fi a les seves vides.

En aquesta historia basada en fets reals, la Julie i l’August aniran destapant les seves pors i

teixint una amistat allunyada dels convencionalismes. El xoc d’aquestes personalitats singulars

despertarà sentiments inesperats.

17

SALA JOAN BROSSA

BORN EN DANSA(15 – 26 de gener de 2014 )

15 – 16 de gener de 2014

BATHROOM SIMPHOPNY D’Ona Fusté, Ariadna Montfort, Adele Madau i Vero Cendoya Direcció Vero Cendoya Creació i interpretació Ona Fusté, Ariadna Montfort, Adele Madau i Vero Cendoya Música Adele Madau (violí elèctric i objectes sonoritzats en directe) i Alessandro Olla (música electrònica) Vestuari Myriam Ibáñez i Mama&Co Disseny de llums Silvia Kuchinow Escenografia Joan Manrique Agraïments Jorge Picó, Claudia Solwat, Sol Picó, Bene Carrat, Romano i Lucia, Dolores Porcu i Valentí Rocamora

Un espectacle sobre la INTIMITAT, un homenatge al lloc que l’ésser humà escull per actes tan dispars com tallar-se les ungles o treure’s. la vida. Cinc històries privades que reivindiquen de pas el lleig, l’incòmode l’amorf. Cinc personatges que semblen multiplicar-se i esfondrar-se, tots en un mateix sac sense fons. Espectacle coproduït per l’associació TiConZero de Sardenya, Itàlia.

18

SALA JOAN BROSSA

BORN EN DANSA(15 – 26 de gener de 2014 )

17 – 19 de gener de 2014

ELEGANTLY WASTED De Nadine Gerspacher, Helena Canas i Anna Fontanet Director Nadine Gerspacher

Creació i interpretació Nadine Gerspacher, Helena Canas i Anna Fontanet

En col·laboració amb Marc Sans, Javier García, Javier Casado, Omar Puga, Isaac Lázaro,

David Nóvoa, Rai Homs

Ajudant de direcció artística Isaac Lázaro

Manager i producció Bernabé Rubio (Rotativa Performing Arts) www.rotativaperformingarts.com

Fotografia Iris Olivé, Jacob Karte, Alpha Mikeliunas, Giulia Burchielli & Luis Montero

Vídeo Miki Martínez y Jana Manich (Colectivo La Mosca) & Alpha Mikeliunas

Disseny d’il·luminació Alpha Mikeliunas & Fran Ortega

Música Aky Yakitory & Diego Martín

Vestuari Miss Alabama, Flor Barraza & Cris Lores

Elegantly Wasted és una opereta de teatre físic que narra escenes quotidianes d’una diva

desesperadament desorientada. A través d’una posada en escena tragicòmica s’introdueix

l’espectador en el marc visceral de les seves emocions ocultes.

És una oda a una societat narcisista que es basa en realitats falses, construïdes en base a res.

Aquesta criatura, ornament de si mateixa, ha estat restringida per les estructures d’una societat

banal i plàstica, on el valor i el preu del que posseïm i el que som, s’ha convertit en el mateix.

La companyia va ser fundada el gener de 2011 per Nadine Gerspacher, Anna Fontanet Bassas

i Helena Canas Estremera. El seu mètode es basa en la tècnica de la dansa contemporània i el

teatre físic, en la recerca de l'expressió màxima del moviment amb la finalitat de transmetre i

interactuar amb el públic, entès o no de dansa.

19

DANSA A LA SECA 22 – 23 de gener de 2014

FILS De Princesa Inca, Adele Madau i Vero Cendoya

Direcció Vero Cendoya Creació Cristina Martin, Adele Madau i Vero Cendoya Poesia Princesa Inca Música Adele Madau Dansa Vero Cendoya

Morías cada dos días, y antes, Dejabas en mi cama postales de ciudades Que jamás habíamos conocido... L’imaginari de la jove poeta Princesa Inca portat al moviment. Espectacle de dansa, música i poesia.

20

DANSA A LA SECA 24 – 26 de gener de 2014

NIPPLES THEORY De Katia Benbelkacem

Puesta en escena y coreografía Katia Benbelkacem

Asistente de coreógrafa Mélodie Cecchini

Repetidora Laura Vilar

Companyia Cia. PrÄk

Nipples theory pone en escena, en un fondo de campo de batalla, la revolución de la más tonta

de las tontas, Barbie.En este ambiente colorido, plastificado, donde la falda cortisima reina

desde hace cincuenta años, la barra de labios se va a hundir, la sonrisa a borrarse, la máscara

a caer. Estrafalario, divertido, picante, el rosa se convertira en negro. Esta obra, es la historia

de estas mujeres que ya no quieren responder a la llamada de la dictatura de la sociedad.

Creada por iniciativa de su directora artística, Katia Benbelkacem, Cia Prak nace en 2012 con

una primera creación, "Nipples theory", la cual está inscrita en el registro de la danza-­‐ teatro

El equipo artístico, rico en sus diversas influencias por Anne-­‐Marie Porras, CobosMika

Company o el Ballet Junior de Geneve, saca su energía de su locura, su complicidad, su

capacidad de sorprender.

21

SALA LEOPOLDO FREGOLI 30 gener – 2 de març 2014

ESTÚPIDS De Ferran Rañé

Dramatúrgia Blanca Bardagil i Ferran Rañé

Intèrpret Ferran Rañé

Direcció Blanca Bardagil

Il·luminació Jordi Llongueras

Muntatge musical José Antonio Gutiérrez

Construcció elements Jordi Dorado

Tècnic de la companyia Jordi Llongueras

Fotografies Ana Zaragoza

Espectacle creat a Factoria DiMô.

Fa molt de temps que vaig quedar

fascinat per un assaig anomenat Les

Lleis fonamentals de l’estupidesa

humana, de Carlo Maria Cipolla

(1922-2000), i vaig rumiar,

vagament, sobre alguna possibilitat

escènica. Aquest professor d’història

econòmica, amb una llarga carrera

docent a varies universitats d’Itàlia i

dels Estats Units, va publicar el 1988

aquest intel·ligent, divertit i explosiu

assaig sobre l’estupidesa, qualificant

a la gent estúpida com a un grup

més poderós que grans

organitzacions, com ara la Màfia, el Complex Militar Industrial (MIC) o les internacionals

fonamentalistes.

Un grup, els estúpids, que sense reglaments ni líders, aconsegueix efectes devastadors per a

la nostra societat. A poc a poc vaig anar perfilant l’idea per construir un espectacle que, partint

de la inspiració en aquest assaig, desitjava que pogués aconseguir vida pròpia i la més alta

teatralitat possible. Primer va aparèixer un personatge, enganyosament babau, murri i vital, al

que vaig anomenar Lluís Guiu. Per segona vegada a la meva carrera m’estava visualitzant a

soles amb el públic. Després va anar sorgint el dibuix d’un possible entramat: el públic podia

ser tractat com a assistent a una conferencia itinerant d’un famós professor, però el personatge

que els atén en primera instància, en Lluís, el seu ajudant, un esborrapissarres professional, els

advertirà que el professor arriba tard, i que ell pot anar avançant amb la conferencia “perquè

s’ho sap de memòria“. Aquest curiós personatge, “home per a tot” del professor, ens hauria de

conduir al seu món (particular i entranyable), al del seu admirat professor i a les seves tesis

acadèmiques. Amb l’escalfor que sento a l’estomac quan crec que un projecte pot progressar,

em poso en contacte amb la dramaturga i directora Blanca Bardagil.

22

SALA JOAN BROSSA

29 de gener – 16 de febrer de 2014

HARKET [PROTOCOL] De Juan Pablo Mendiola Dramatúrgia i direcció Juan Pablo Mendiola

Intèrpret / Coreografia Cristina Fernández

Versió valenciana David Hernández

Escenografia / imatge Assad Kassab

Audiovisuals / 3D Beatriz Herráiz / Adolfo Muñoz

Videomapping Manolo Conde

Vestuari María Almudever

Producció Panicmap Proyectos Escénicos

Cristina Harket és una jove voluntària en un projecte que investiga la possibilitat de sobreviure

en un búnquer amb l'únic ajut d'un sistema d'intel·ligència artificial anomenat MAP#2. Alguna

cosa va malament i el mes que havia d'estar a l'interior es converteix en un poc més dos anys.

Les portes del búnquer continuen tancades.

L'espectacle ens parla de la confiança i de la traïció. De la necessitat de vincular-nos amb algú

o amb alguna cosa, encara que no siga humà.

HARKET [PROTOCOLO], és quelcom més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa,

teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena de

l'espectacle.

És també un projecte transmedia que té la seua extensió a la xarxa a través de blogs i xarxes

socials en els quals l'espectador pot expandir l'experiència abans d'entrar a la sala o després,

en arribar a casa.

23

SALA JOAN BROSSA

19 de febrer – 15 de març de 2014

DÉMODÉS De Leandre I Cia.La Tal Creació Leandre I Cia.La Tal

Direcció Leandre Ribera

Intèrprets Enric Casso, Jordi Magdaleno i Leandre Ribera

Concepte visual Txema Rico

Efectes especials Voltaires

Música David Moreno

Inflables Quim Guixà Confecció vestuari Taller Maravillas Producció Cia. La Tal amb Leandre.

Pallassos dins del meu cap

Darrera el pallassos, generadors d’empatia, mestres de l’astracanada, de l’humor,aquells que

m’arrosseguen a una càpsula espai-temps inexplicable, que em fan saltar les llàgrimes sense

raó, darrera els pallassos, em sorprèn intuir un cop i un altre cop unes persones humils, petites

diríem, tossudament incapaces d’explicar fora de la pista la màgia única del seu art.

Persones sorpreses per la transcendència del seu ofici, refugiant-se en el gag, espantades de

la èpica que en el nostre imaginari té el personatge del pallasso. És aquest pensament,

aquestes persones el que ens inspira per crear aquest espectacle. Leandre Ribera

Tres pallassos perduts, fets fora per un món que canvia, veiem la persona darrera el nas,

descobrim el pallasso darrera la persona. Una tragicomèdia sobre la fi d’uns còmics, d’un

imaginari col·lectiu, una narració en llenguatge de clown clàssic, un intent de compartir allò que

els pallassos ens han deixat a la memòria.

La companyia de Leandre ha esdevingut un dels referents internacionals més significatius en

l’àmbit del circ i dels pallassos. Leandre ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Circ

24

SALA LEOPOLDO FREGOLI 5 – 30 de març 2014

CLUB FERNANDO PESSOA De La Societat Doctor Alonso

Dramatúrgia i direcció Tomàs Aragay

Intèrprets Sofía Asencio, Mia Esteve, Ramon Giró

Veu en off Luis Carlos Viejo.

Espai sonor Nilo Gallego

Espai escènic i il·luminació CUBE.bz

Producció Sònia Isart, sonia@doctoralonso.org

Una co-producció del Teatre Lliure, la Societat Doctor Alonso y El Concello del Ferrol, per al

cicle Radicals Lliure.

"Quantes vegades jo mateix, que em enric de semblants seduccions de la distracció, em trobo

suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser

triomfal." Fernando Pessoa

La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a

un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to

humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el

gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major part del temps.

Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en

certa mesura hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan

companyia i troben el seu amagatall en aquest petit, desolat i ridícul club de fans de l'escriptor

portuguès.

Tomàs Aragay i la companyia Societat Doctor Alonso ha estat en el seu ja llarg recorregut un

dels referents indispensables de la nova escena oberta a la més rabiosa contemporaneïtat.

25

SALA JOAN BROSSA

27 de març – 20 d’abril de 2014

CARNAVAL DE MÀGIA De Hausson

Director Hermann Bonnín

Il·lusionista Hausson

Producció La Seca Espai Brossa

El joc i la màgia, el joc i l’engany. “He anat descobrint

que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema:

tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa

per a la persona inteligent”, diu Joan Brossa en la seva

“espurna biogràfica”.

El carnaval es troba en l’origen del teatre. Un origen

bàquic, tal vegada en l’origen de la màscara i la

disfressa, a l’origen del transformisme i del music hall. I

la màgia es troba també en els orígens dels milenaris

rituals egipcis. Un art, aquest, característic dels tres reis

mags de l’orient brossià, Fregoli, Méliès i Houdin.

Aquests també, doncs, serien els referents de Hausson

que, en aquest nou espectacle, desdobla fins i tot el

propi teatre. I així dins d’un teatre en fa aparèixer dos.

Amb dos espectacle diferents que es donen l’esquena

un a l’altre i que, alhora, configuren l’univers de Hausson

i de Brossa. La poemància i el music hall. La depuració poètica de l’il·lusionisme i la rauxa del

cabaret.

26

SALA LEOPOLDO FREGOLI 3 – 20 d’abril 2014

LUCRÈCIA UNA TRAGÈDIA REPUBLICANA de Joan Ramis i Ramis

i dramatúrgia Sergi Marí

Repartiment Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Núñez, Josep Mercadal,

Àlvar Triay.

executiva Montserrat González

Escenografia i vestuari Sergi Marí i Marga de la Llana

Assessorament pedagògic Montserrat González

Assessorament filològic Jaume Gomila

Audiovisuals Anna Petrus i Blanca del Rey

Fotografia Valentín Coira i Josep Miquel Vidal

cia o Roma libre

tiques de l'il·lustrat

menorquí Joan

-

. Es tracta

d'una obra patrimonial (que només ha

conegut un muntatge anterior, basat en

una adaptació, a Palma en 1982) que

no havia estat mai escenificada en

versió original. De les diverses

Lucrècies, (Shakespeare 1594,

Moratin, 1763) la de Ramis és una de les més polítiques (juntament amb la de Rousseau,

1792) i destaca per la seva denúncia de la tirania i la defensa de l'imperi de la Llei. No debades

fou escrita quan Menorca, sota el domini britànic, després de la desfeta austriacista de 1714,

era l'únic reducte on el català es trobava en una situació de normalitat.

cia transcorre a casa de Col·latino, en un descans durant el setge d’Ardea per

part dels romans. Tarquino, fill del rei de Roma, i Col·latino, militar a les seves ordres, par

s absolutament fidel i que pateix dia i nit per l'absència del marit.

Decideixen comprovar-ho i Tarquino s'avança. Quan Lucr cia apareix, l'hereu del tron de Roma

no només comprova com n’és de virtuosa i amant del seu marit, que en queda fascinat

d'una forma incontrolable. Tarquino cedeix a la seva , desoint els consells de guiar-se

per la raó, i vol fer seva Lucr cia. Desplega totes les seves arts per aconseguir-ho: les

promeses, les amenaces i la tirania. Els fets es precipitaran fins provocar la revolta que

històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels Tarquins i de la

consegüent proclamació de la República romana, que va durar uns quatre segles.

27

SALA LEOPOLDO FREGOLI 24 d’abril – 11 de maig 2014

PEP TALK d’Albert Ramos

Autor Alberto Ramos

Director Iban Beltran

Actor Pep Garcia - Pascual

Ajudant de direcció Sílvia Sanfeliu

Il·luminació Alex Aviñoa

Producció Cristina Ferrer/ PRODUCCIONS ZERO

Escenografia Sebastià Brosa

Distribució Cristina Ferrer i Queralt Vallcorba (internacional)

Vestuari Míriam Ponsa (amb la col·laboració de Josep Abril i Munich)

Fotografies Roser Blanch

Durant la temporada 2012-2013, l'exentrenador del FC Barcelona Pep Guardiola no va entrenar

cap equip de futbol. Què devia fer durant aquell temps?

Pep Talk és una ficció teatral emmarcada en una conferencia que dóna Pep Guardiola davant

d’un auditori internacional. Pep Guardiola és un dels millors entrenadors de la història del

futbol, un líder exemplar, un professional admirat i envejat arreu del món. I no només això:

també és una bona persona, símbol d'educació i de perfecció. Però i si tingués un secret que

ens amaga?

Fora de l’àmbit estrictament esportiu, en Pep explica, diserta i reflexiona sobre els punts bàsics

de la seva manera de fer i de la cultura que ell representa. Una conferència sobre el mètode

que ell va emprar al Barça i com aplicar-lo al món dels negocis, de les relacions internacionals i

fins i tot… Un mètode que té molt a veure amb la manera de fer dels catalans. Explicar al món

la nostra manera de fer, però alhora també ens ajuda a explicar allò que tots tenim en comú:

les passions humanes. Pep també aprofitarà per parlar d'altres coses que fins ara no havia

gosat explicar en públic.

Per què potser en Pep no és tan diferent de la resta de mortals…

28

SALA JOAN BROSSA

30 d’abril – 1 de juny de 2014

LA DAMA DE LES CAMÈLIES D’Alexandre Dumas (fill) Direcció Hermann Bonnín

Dramatúrgia Sabine Dufrenoy

Intèrprets Repartiment en curs

Producció La Seca Espai Brossa

Entre els esdeveniments del segle XIX que han

obtingut els majors èxits i més llargues longevitats

es troba la història de Margarida Gautier inspirada

en l'existència real d'Alfonsine Plessis.

Una nova mirada, avui, al mite burgès de La dama

de les camèlies no ha de suposar una transposició

rigorosa en el temps, de la història. Des de la

"moda imperi" i el tout Paris del segle XIX es pot

percebre la dimensió del mite. La seva

permanència. La seva intemporalitat. Encara més,

poden, des de la perspectiva del pas del temps,

visualitzar millor els seus mecanismes. Un mite

que assumeix i sublima el sentiment de l'amor i la

renúncia, condicionada, això sí, pels valors

burgesos de la feminitat, per la imatge burgesa de

la dona. La dama de les camèlies és, doncs, sens

dubte, un dels grans mites burgesos. El més

popular. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el

valor del mercat i de la compravenda.

Amb La traviata de Verdi, la història del drama esdevé definitivament el mite de la submissió de

la sensualitat a la legitimitat de la moral burgesa.

Una relectura escènica de La dama de les camèlies avui permet, des dels cànons teatrals,

operístics i cinematogràfics que van exaltar l'obra i perpetuar el mite, radiografiar amb precisió

el tramat emocional, social i moral de l'època. I explorar així les raons de la seva permanència

en el temps.

Recuperar, doncs, per al teatre La dama de les camèlies des de noves sensibilitats ens permet

rellegir els orígens del drama modern. La dama de les camèlies és un text essencial, un

exemple precoç de la utilització dels mass media que tenen com a objectiu conciliar interessos i

perspectives diferents. Una obra que ens permet reconèixer de quina manera vici i virtut es

reconcilien, percebre l'exaltació del mal, la santedat del mal, de l'excés, la redempció dels

abismes de l'infern que els poetes maleïts porten, poc temps després, a les darreres

conseqüències al marge dels valors burgesos.

29

SALA LEOPOLDO FREGOLI

15 de maig – 8 de juny de 2014

EL TIEMPO INMÓVIL D’Alejo Levis Intèrpret Anna Alarcón Asesoramiento técnico Carles Pedragossa Dirección y escenografía Silvia Delagneau Dramaturgia, dirección video y sonido Alejo Levis Producción Indi Gest

El tiempo inmóvil es un espectáculo

audiovisual con un personaje en escena, la

trabajadora de un peaje, que nos contará

historias en un continuo flujo de ideas,

imágenes, y emociones, que pasarán

delante de nuestros ojos a través de su

palabra como los coches anónimos pasan

por delante de ella. Momentos de vidas

desconocidas que se se nos cruzarán o que

chocarán con nosotros para dejarnos un

poso en la memoria o marcas en el cuerpo

para siempre. Esta es una obra-río en la

que la realidad, la imaginación y los

recuerdos se cruzan a través de nuestra

protagonista, y nos hacen vivir con ella un

tiempo inalterable, inmóvil, en el que todo y

nada sucede a la vez.

30

SALA JOAN BROSSA

4 – 22 de juny de 2014

EL HOMBRE VISIBLE De Los Corderos Idea, guió i interpretació David Climent

Direcció David Climent, Pablo Molinero

Propostes dramatúrgiques Godofredo Chillida, David Climent

Textos Fernando Pessoa, Oliverio Girondo

Partitures físiques David Climent

Espai escènic i il·luminació Oscar de Paz

Espai sonor Pablo Rega

Vestuari Kike Palma

Management i Producció Pilar López

Va haver-hi un temps que creia de veritat tot allò què

deia. Però un dia va deixar de veure-hi tan clarament.

No va voler donar-li massa importància, doncs pensava

que allò era temporal.

I així li anava passant el temps.

Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no

recordava res.

Potser era el moment d'intentar redescobrir el seu

camí, es va comprar un mapa i una brúixola, es va

asseure a la butaca de pensar i va emprendre el camí

cap als principis que retornen.

Dedicat a Ramon Batalla

Després d’un temps d’investigació i creació, al 2007

s’estrena elhombreVisible a Vigo. Més tard veurà la llum durant molt poc temps, només visita

València, Cadis, Sevilla, Ferrol, Osca, Bilbao i Ciudad Real. Valentí, que així es diu el seu

protagonista, no se sent segur. Es vol amagar a la seva cova secreta vol guardar els seus

secrets, anhels, records, objectes i fracassos... És vulgar i amb una personalitat molt fràgil. La

seva manera de sobreviure a la incapacitat d’afrontar el present i de crear així un nou passat,

és recollir-se novament allà d’on va sortir. Vol que els seus manuscrits, cartes, poemes i

novel·les inacabades continuïn omplint-se de pols. Però ara, uns anys després, en un cert

moment, sembla que té alguna cosa a dir, decideix reprendre el seu camí i el 2014 aquest bon

home es vol fer visible de nou. S’omplirà de valor i del 29 al 15 de juny visitarà l’espai de La

Seca Espai Brossa per compartir amb aquells que el vulguin acompanyar la seva veritable i

trista història d’amor: la seva estimada planta, malauradament l’única que comprèn i coneix

realment el Valentí. Ella és l’única que ha tingut el privilegi infortunat de veure’l en les seves

hores baixes i en els seus deliris revolucionaris. Ella ha gaudit de la tendresa d’en Valentí i dels

seus covards ajornaments, amb ella viu la seva única i veritable història d’amor, que ens

permet descobrir la màxima qualitat del nostre personatge, la capacitat de sublimar la seva

avorrida existència, d’atorgar a una simple planta els atributs que habitualment un poeta

dedicaria a una rosa o a qualsevol altra flor més elegant i d’alta casta.

31

SALA LEOPOLDO FREGOLI 11 de juny – 6 de juliol de 2014

8 VECES TE DEJO De Gabriel Beck

Intérpretes María José Cordonet Castagneto, Laurato Correa, Gabriel Beck

Dirección Gabriel Beck

Dramaturgia Gabriel Beck, Elvira Gómez

Fotografías Facundo Marzano

Escenografía Juan Cordonet

Tras varios y exitosos espectáculos en Buenos Aires, la compañía teatral argentina Provensa

estrena su primer espectáculo en España.

“8 veces te dejo” es una comedia romántica que aborda la historia de una pareja a lo largo de

su relación. Laura y Steven. Ella es un ser extremadamente sensible, muy autosuficiente que

busca una pareja estable y cree en el amor como elemento transformador. Steven es un

inmaduro emocional, que padece fobia al compromiso pero se enamora perdidamente de

Laura. A partir de una contraposición ideológica la relación de ambos se construye sobre bases

muy poco sólidas lo que lleva a que Steven abandone a Laura 8 veces a lo largo de 6 años de

pareja. La obra aborda el cómo los pensamientos, miedos, ilusiones, miserias y bellezas de

ambos personajes son afectados por el tiempo, la costumbre, la infidelidad y el desgaste.

32

SALA JOAN BROSSA

26 de juny – 27 de juliol de 2014

LA PADRINA De Josep Maria Miró

Direcció Josep Maria Miró

Intèrprets Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig

La companyia La Padrina (integrada

pels actors Ricard Farré, David Marcé

i Arnau Puig) es posa en marxa i

estrenarà el pròxim 2014 el seu

primer muntatge a La Seca amb una

clara aposta pel teatre de text

d’autoria catalana. Per aquest motiu

han sumat complicitats amb el

dramaturg Josep Maria Miró (Nerium

Park, El principi d’Arquimedes i Gang

Bang), a qui han encarregat l’obra pel

seu debut com a companyia. De fet,

“un vestit a mida per aquests tres

actors” i mantenir la seva línia de

compromís amb la contemporaneïtat i

l’actualitat. Les pors dels nostres

temps, la pèrdua de llibertats

individuals i col·lectives, així com de

privacitat, són algunes de les

temàtiques que circularan en aquest

nou text que dirigirà el mateix autor.

33

SALA LEOPOLDO FREGOLI

9 – 27 de juliol de 2014

CARTES PORTUGUESES De Gabriel de Lavergne, comte de Guilleragues

Direcció Carlos Murias Dramatúrgia Helena Tornero

Adaptació al castellà Carlos Murias Adaptació al català Helena Tornero

Mariana Alcoforado Georgina De Yebra Escenografia Roger Orra

Disseny d'il·luminació Tony Murchland Figurín Ramon Ivars

Confecció vestuario Júlia de Yebra Espai sonor Àlex Ballester

Vestuari Ramon Ivars Música G. Rossini, J.S. Bach, A. Snittke, A. Part.

Amb la col·laboració de Hermann Bonnín, Oriol Genís, Pep Jové.

Agraïments al Centre Cívic Can Sagnier

El 1669 apareixia a París un petit volum titulat Cartes portugueses que contenia les cinc

missives que Mariana Alcoforado, una monja portuguesa, hauria escrit al comte de Chamilly,

capità de la cavalleria francesa que havia participat en el setge de Ferreira. La història que

havia unit els dos personatges explica, a través de cinc cartes d'amor, la passió de la monja

Mariana Alcoforado per recuperar el seu amant, el militar Noël Boutton, comte de Chamilly, el

qual la va abandonar després d'haver promès que vindria a buscar-la.

Tot i que sembli una novel·la breu, les cinc cartes portugueses se succeeixen com els cinc

actes d'una tragèdia: esperança, ingratitud, penediment, buit i adéu. Després de sentir-se

abandonada, Mariana Alcoforado va esgotant les esperances de tornar a veure el seu amant.

Les cartes evolucionen com una catarsi. Mariana s'enfronta al seu amant a través d'una relació

epistolar, que és l'únic que li queda i que fa que el destinatari rebi, llegeixi i respongui les seves

missives fins a ser ella mateixa qui, per fi, l'abandoni.

34

ALTRES ACTIVITATS

Dimarts màgics Un dimarts cada mes La Seca Espai Brossa presenta en sessió única il·lusionistes de nivell

internacional. Una oportunitat per gaudir dels noms indiscutibles de la màgia arreu del món.

24 de setembre Axel Hecklau (Alemanya)

22 d’octubre Greg Wilson (EUA)

19 de novembre Michael Ammar (EUA)

Resta d’il·lusionistes per determinar

Escola de l’Espectador Per gaudir millor de l’espectacle i alhora aprofundir en la capacitat crítica i reflexiva del públic.

BARRIBROSSA 2013 Un conjunt d’activitats relacionades amb alguns dels grans moviments creatius del segle XX

que es desplega a diferents indrets de Ciutat Vella com ara el Museu Picasso, MACBA, CCCB.

Festes de Commedia dell’Arte al Born Una nova edició de la Commedia dell’Arte al carrer. De nou les màscares d’Arlequí i

Colombina. Els conflictes, les cançons i l’expressivitat d’un dels gèneres més populars de la

Història del Teatre.

35

La Seca Espai Brossa / Temporada 2013 – 2014

Sala Joan Brossa 12 de setembre – 6 d’octubre de 2013

BIG WILL SHAKESPEARE!!! de Quim Lecina / Dir. Quim Lecina i Eva Hibernia

22 de setembre

12 HORES DE MÀGIA Amb Aliskim i Luna, Enric Magoo, Serjo, Mag Edgard, Hausson i Fèlix Brunet

10 d’octubre – 10 de novembre

ACORAR de Toni Gomila / Dir. Rafel Duran

13 de novembre – 8 de desembre

NAÏF de Toti Toronell

12 de desembre – 12 de gener

OJOS VERDES de Marc Vilavella / Dir. Marc Vilavella

19 de desembre – 5 de gener

CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR d’Enric Magoo / Dir. Toni Vives i Enric Magoo

15 – 26 de gener

CICLE DANSA TEATRE ELEGANTLY WASTED i THE NIPPLES THEORY

29 de gener – 16 de febrer

HARKET [PROTOCOL] de Juan Pablo Mendiola / Dir. Juan Pablo Mendiola

20 de febrer – 15 de març

DÉMODÉS de Leandre i La Tal / Dir. Leandre Ribera

27 de març – 20 d’abril

CARNAVAL DE MÀGIA de Hausson / Dir. Hermann Bonnín

LA DAMA DE LES CAMÈLIES d’Alexandre Dumas / Dir. Hermann Bonnín

30 d’abril – 1 de juny

LA DAMA DE LES CAMÈLIES d’Alexandre Dumas / Dir. Hermann Bonnín

5 – 22 de juny

EL HOMBRE VISIBLE de Los Corderos

26 de juny – 27 de juliol

LA PADRINA de Josep Maria Miró

36

Sala Leopoldo Fregoli 19 setembre – 13 d’octubre

DAU AL SET dramatúrgia i direcció Xavier Giménez Casas

17 d’octubre – 3 de novembre

EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO d’Amilkar

14 de novembre – 15 de desembre

NOVECENTO d’Alessandro Baricco / Dir. Genoveva Pellicer

18 de desembre – 5 de gener

PACAMAMBO de Wajdi Mouawad / Dir. Montse Albàs

9 – 26 de gener

NORWAY.TODAY d’Igor Bauersima / Dir. Àlex Mañas

30 de gener – 2 de març

ESTÚPIDS de Ferran Rañé / Dir. Blanca Bardagil

5 – 30 de març

CLUB FERNANDO PESSOA de Societat Doctor Alonso Aragay / Dir. Tomàs Aragay

3 – 20 d’abril

LUCRÈCIA de Joan Ramis i Ramis / Dir. Sergi Marí

24 d’abril – 11 de maig

MICHAEL KOHLHAAS de Heinrich von Kleist / Dir. Roberto Romei

15 de maig – 8 de juny

EL TIEMPO INMÓVIL d’Alejo Levis / Dir. Silvia Delagneau i Alejo Levis

12 de juny – 6 de juliol

8 VECES TE DEJO de Gabriel Beck / Dir. Grabriel Beck

9 – 27 de juliol

CARTES PORTUGUESES de Gabriel de Lavergne / Dir. Carles Murias

37

VENDA D'ENTRADES ////////////

Taquilla La Seca Els dies de funció, des de dues hores abans de

començar l'espectacle.

Telèfon reserves 933101364 (contestador 24 hores)

Telentrada 902101212 o www.telentrada.com

Tiquet Rambles (Palau de la Virreina, 99) de dilluns a diumenge, de 10 a

20.30h

La Seca Espai Brossa

Carrer Flassaders, 40 08003 Barcelona

Telèfon reserves 93 310 13 64

Telèfon oficines 93 315 15 96

info@laseca.cat www.laseca.cat

Contacte premsa

Vicent Barella

premsa@laseca.cat

Facebook www.facebook.com/LaSecaEspaiBrossa

Youtube www.youtube.com/LaSecaEspaiBrossa

Twitter www.twitter.com/laseca_brossa

Flickr www.flickr.com/laseca_espaibrossa

MATERIALS PER DESCARREGAR

Per descarregar material dossier de temporada i imatges dels espectacles de

temporada podeu descarregar-lo a www.mydrive.ch

Username espaibrossa

Password brossa

38

Una iniciativa de:

Amb el suport de:

La col·laboració de:

Mitjans col·laboradors:

Entitats col·laboradores:

Amb el patrocini de: