Les diverses regidories de l’Ajun-tament de Matadepera tornen aposar en marxa entre aquest mes i

el proper una llarga llista de tallers, cur-sos i activitats dirigides obertes a tots elsciutadans.Des de la Regidoria de Benestar Social,per exemple, es torna a oferir un extensprograma de cursets per a la gent granque són possibles gràcies a la col·labora-ció desinteressada de nombrosos volun-taris. Entre els tallers de cuina, idiomes,decoració, informàtica i música, aquestany s’incorporen algunes novetats, comara nous cursos de francès i italià, un

taller de joies i per aprendre a pintar ambaquarel·la i oli o un curset per aprendre afer servir el GPS. La Regidoria d’Esports també mantindrànombroses activitats dirigides per mante-nir-se en forma i practicar esport, comara classes de condicionament físic i toni-ficació; gimnàstica per a la gent gran;d’altres més mogudes, com el zumba,l’aeròbic o el funky kids; i també propos-tes més relaxants, com el ioga, el pilates iel tai-txí.A més, la Regidoria de Cultura tornarà aoferir, un any més, el ja clàssic Tallerd’Art i els cursos d’anglès per a tothom.

Un grup de persones utilitzant l’espai lúdic i d’exercicis per a la gent gran, a la zona del Bosquet ©GM

gMGaseta de Matadepera

TEMA DEL MES

Més cursos, tallers iactivitats dirigidesAmb el final de les vacances d’estiu es tornen a posar en marxa aMatadepera un munt d’activitats adreçades a diversos col·lectius, com elscursos i tallers per a la gent gran que ofereixen els voluntaris del poble, lesactivitats esportives dirigides o els cursos d’anglès i el Taller d’Art.

TEMES DESTACATS DEL MES

PÀGINA 6

Com es comportenels senglars?La Generalitat, la Diputació i la UABrealitzaran un estudi per analitzarl’increment del nombre de senglars,uns animals que, cada cop més, s’a-costen a les zones urbanes.

PÀGINA 12

Entrevista al pintorRobert CabezaL’artista terrassenc Robert Cabezaprotagonitza l’entrevista d’aquestmes. El pintor ha elaborat les il·lus-tracions que acompanyen el llibreMatadepera. Veus i Mirades.

Els Gegants en plena Cercavila ®GM

PÀGINA 8

La Banda bufa 30 espelmesLa Banda de Matadepera celebraràel seu 30è aniversari amb un granconcert el proper 15 de setembre,un recital que vol convertir-se en unretrobament amb molts dels músicsque han passat per la formació.

PÀGINA 6

Un llibre per celebrarel Mil·lenariMatadepera. Veus i Mirades recull,amb il·lustracions del pintor RobertCabeza i breus textos d’una trente-na de veïns i entitats, els principalsindrets i elements patrimonials delmunicipi.

PÀGINES 4 I 5

Les imatges de la Festa MajorLa Gaseta de Matadepera publicaaquest mes una àmplia galeria foto-gràfica amb les millors imatges dela Festa Major, que tot just s’acabade celebrar.

PÀGINA 11

La Biblioteca torna aobrir les seves portesLa Biblioteca Àngel Guimerà jatorna a estar oberta, després d’a-frontar durant l’agost diverses obresde millora. S’ha canviat la moquetaper un nou paviment i s’han pintatles parets.

Set13

Una de les aquarel·les de Robert Cabeza ®R.C.

PÀGINA 9

Matadepera omple la Via Catalana

Més de 1.500 matadeperencs s’hanapuntat a la Via Catalana, la grancadena humana que vol organitzarl’Assemblea Nacional Catalana elproper 11 de setembre.

PÀGINA 6

Un curs per treureprofit de la veuL’AIUMA tanca els seus cursos d’es-tiu amb un per aprendre a fer servircorrectament la veu. El curs, coordi-nat per la doctora Josepa Quer,anirà a càrrec de les professores ilogopedes Montserrat i Núria Bonet.

ENDEVINA QUI VE A SOPAR

“Em despertava el cant maldestre dels pollastres

joves, les ponedores escatainant o els lladrucs de

l’Estrella; la pluja al cel obert o la màquina de

cosir de la mare”

No hi estic d’acordVoldria poder expressar la mevaindignació vers un cas personal queem va passar el mes de juny passat.Vaig preinscriure dos dels meus fillsamb tota la il·lusió a l’Escola Bres-sol Municipal de Matadepera, sa-bent que només hi havia 14 placesvacants a P2, on hi vaig apuntar alsmeus fills bessons. Quina és la mevasorpresa quan veig que en el primergarbell es queden fora per pocapuntuació i, de moment, només hihavien entrat els vuit primers nensamb més punts. Els altres havíemd'anar a sorteig, tots de Matadepe-ra i amb els mateixos punts. Quinatorna a ser la meva sorpresa quantampoc en el sorteig m'entren elsnens a les llistes “definitives”. Elsmeus fills s'han quedat sense plaça.La meva pregunta és: ha de serqüestió de sort que t'entri el fill auna guarderia municipal? O hau-ria de ser un dret? Des de la Regi-doria d'Ensenyament m’atenen im’expliquen molt amablement quea la Ralet Ralet no està previstque s’obri una nova línia de P2pel curs que ve, i que la ràtio és de20 nens per classe. Doncs no hiestic d'acord. No estic d'acord,senyors, en què els meus fills nohagin entrat a l'Escola BressolMunicipal del poble, no estic d'a-cord en què no s’obri una altralínia de P2, no estic d'acord enquè sigui “qüestió de sort” entraro no. No estic d’acord en què unsnens nascuts a Matadepera, i enuna família nombrosa, es quedinsense dret a guarderia.

Irene Vancells Martí

Moltes gràcies, Matadepera!Objectiu 1500 assolit!Quan ens vàrem fixar l’objectiu d’a-conseguir que 1500 persones s’ins-

criguessin a la Via catalana vampensar que potser ens havíem mar-cat un objectiu massa ambiciós.

Ara que ja som a les vigílies d’a-quest acte cívic que es preveu mul-titudinari, podem dir amb molt d’or-gull que hem assolit el nostreobjectiu sobradament! Avui tenim1250 persones inscrites als trams615-616-617 al Gironès, a SantJulià de Ramis. I 384 matadepe-rencs més s’han inscrit directamenten algun dels trams restants de laVia catalana. Això fa un resultat de1634 inscrits a Matadepera!

Ens queden uns dies abans de laDiada en què pensem que molts quedubtaven què farien, voldran formarpart d’aquesta jornada històrica is’inscriuran també en els trams oncal assegurar que no hi hagi forats.És el cas, principalment, de lesTerres de l’Ebre on la densitat depoblació és menor i, per tant, on caldonar un cop de mà. A partir d’a-vui, doncs, les properes inscripcionsque es produeixin s’hauran de fer enaquests trams compromesos. L’ANC de Matadepera desplaçarà13 autocars a Sant Julià a més demolts cotxes particulars i gent queanirà a d’altres llocs del país. Aixòens esperona a continuar amb latasca que estem fent de treballardes de la societat civil per un paísdigne per als nostres fills en què elscatalans tinguem les regnes del nos-tre destí!Moltíssimes gràcies a tots per haverconfiat en nosaltres i per fer-ho pos-sible! Ens veiem el proper 11 desetembre a les 10 del matí a l’Avin-guda del Mas Sot!

Núria GarciaVocal Comunicació ANC Matadepera

SERVEIS

Policia Local 092Mossos d’Esquadra 112Bombers 112Emergències trànsit 112Urgències mèdiques 112Sanitat respon 061

Ajuntament de Matadepera

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) 93 787 02 00 oac@matadepera.cat / www.matadepera.cat

Fax de l’Ajuntament 93 730 00 48

Obres i Serveis 93 730 17 77

Urbanisme 93 730 17 77

Cultura 93 730 01 32

Esports 93 730 03 97

Benestar Social 93 730 17 71

Casal Gent Gran (Benestar Social) 93 787 17 69

Organisme de Gestió Tributària 93 730 16 56

Jutjat de Pau 93 730 17 82Dl-dv: de 9h a 14h

Aigües de Matadepera, S.A. 93 787 02 06

Arxiu Municipal 93 730 17 77Dl-dv: de 9h a 14h / Dc: de 16h a 19:30h

Associació de la Gent Gran 93 730 11 46

Pàrquing Casal de Cultura 93 787 06 76

AutoTaxi Matadepera 619 782 255

AutoTaxi Matadepera 610 225 956

Autobusos

Estació Central Terrassa 93 733 11 12

Estació Central Sabadell 93 727 92 92De Sabadell a Matadepera(Gran Via - Pavelló) Dl-ds: 8h (arriba a Les Pedritxes), 14h i 18h Festius: 8h (arriba a Les Pedritxes) i 18h De Matadepera a Sabadell (Pavelló / Gran Via) Dl-ds: 8:45h (des de Les Pedritxes), 14:50h i 18:50hFestius: 8:45h (des de Les Pedritxes) i 18:50hDe Terrassa a Matadepera (Estació Central - Plaça de La Mola)Dl-ds: cada hora de 6h a 21hFestius: cada hora de 7h a 21hDe Matadepera a Terrassa(Plaça de La Mola / Estació Central)Dl-ds: cada hora de 6:55h a 21:55hFestius: cada hora de 7:55h a 21:55h

Biblioteca Àngel Guimerà 93 730 01 92Dl, dm, dc, dv i ds: de 10h a 13hDl-dv: de 16:30h a 20:30h

Bombers 112 / 93 730 00 18

Bar del Casal de la Gent Gran 93 730 03 44

Cementiri MunicipalDv, ds, dg i festius: de 10h a 18:00h

CAP Matadepera 93 787 10 55De 8h a 20h. El CAP no tanca al migdia

Correus 93 730 05 75

Deixalleria de Matadepera 902 464 465Avinguda Rocafort, 2 (al costat de la riera) Abril a setembre Dl-dv: de 10h a 13h i de 16h a 19h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hOctubre a marçDl-dv: de 10h a 13h i de 15:30h a 18:30h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hRecollida de voluminosos 902 464 465

Escola de Música 93 730 02 52

Escola Ginesta - Primària 93 787 00 68

Escola Ginesta - Infantil 93 787 11 11

Escola Joan Torredemer 93 787 06 94

Escola Bressol Ralet-Ralet 93 730 18 96

Farmacia Brugueras 93 787 00 01

Farmacia Ballbè 93 730 17 20

Institut Matadepera 93 787 16 14

La Mola 93 743 54 54

Matadepera Ràdio 93 730 00 00www.matadeperaradio.cat

Matadepera Televisió 93 730 16 49www.matadeperatv.cat

Parc Natural 93 831 73 00Centre d’Informació del Coll d’EstenallesCtra. BV-1221 de Terrassa a Talamanca km 14,8

Parròquia de Sant Joan 93 787 01 08MissaFeiners (excepte dijous), ds i vigilies de festius: 19:30hDg i festes de precepte: 9h, 12h i 20hMissa a la Residència Sagrada FamíliaFeiners: 9:30h / Dg: 10:30hHoraris de despatx parroquial Dl i dc: de 20h a 21h

Pavelló Municipal 93 730 06 94

Piscines Municipals 93 730 16 15

Camp de Futbol Municipal 93 730 10 33

Camp de Golf Municipal 93 730 05 16

Policia Municipal 092 / 93 787 01 35

Punt Jove 93 787 02 58www.matadeperajove.cat

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

gM

Opinió

02

OPINIÓ

Número 303 Setembre de 2013

Revista municipal i mensualEdita Ajuntament de MatadeperaRedacció: Carrer Pere Aldavert, 4 08230 MatadeperaDirectora: Míriam VilaEquip de redacció: Míriam Vila i Iván PalomaresHan col·laborat en aquest número: Albert Beorlegui (Agenda d’acti-vitats, El Film del mes), Cesc Bosch (El Llibre del mes), Xavi Solane-llas (El Disc del mes), BadiaCasanova (Fotografia), Ignasi Pons (MotsEncreuats) i Edi (Edioteses)Disseny original: Xavier RocaPublicitat: 93 730 16 49Composició: Modest RiveraImpressió: Arts Gràfiques Grinver, S.A.Distribució: A tota bústia S.L. 93 408 47 18Dipòsit Legal: B-7208-06

La Gaseta de Matadepera publicarà les cartes que els lectors ensfacin arribar a la redacció del carrer Pere Aldavert, 4; 08230 Matade-pera, indicant al sobre GASETA: “El Poble Opina”; o a través d’uncorreu electrònic a lagaseta@matadepera.catSiguin o no publicades, la Gaseta de Matadepera agrairà totes les cartes i correus electrònics que puguin fer arribar elsseus lectors i escollirà preferentment aquelles el text de les quals no superi les trenta línies tot i que dependrà de l’espaidisponible cada mes. Malgrat que només es publicarà el nom del remitent, serà imprescindible que les cartes o missatgeselectrònics vagin signats amb nom i cognoms i haurà de constar-hi al sobre o al correu l’adreça i el telèfon. No es publica-ran escrits ni missatges que vagin signats amb pseudònim o inicials. La Gaseta es reservarà el dret de resumir o extractarel contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri oportú. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visi-tes o trucades telefòniques respecte als originals no publicats.

EDITORIAL

La crida de la Festa Major

Fa mesos que rememorem la creació delpoble, mil anys enrere i és, precisament, lacelebració d’aquesta efemèride que ensporta a revisar i fer memòria del que érem,del que hem estat i del que som com apoble. I de canvis, n’hi ha hagut i molts...Però, malgrat l’evolució que ha fet el poblei la seva gent, hi ha un esdeveniment que,des de fa molts anys, s’ha convertit en unacita ineludible per a qualsevol matadepe-renc: la Festa Major. El cert és que durant els cinc dies que per-dura la festa torna a fer-se evident l’esperitque uneix el poble. Els carrers plens atothora, nens i nenes corrent amunt i avall,terrasses plenes de gent, activitats per a totsels gustos, retrobaments inesperats, rialles iabraçades, música, somriures... Aquest és l’ambient de Festa Major i undels moments de l’any en què els matade-perencs més gaudeixen de la vida de poblei de la proximitat de la seva gent. Són diesintensos d’activitats i emocions i una injec-ció d’adrenalina pels que acaben les vacan-ces i, també, pels més petits que comença-ran el curs. La Festa Major és això i molt més, gràciesa l’esforç de totes les persones que s’impli-quen desinteressadament any rere any. Alllarg de les pàgines d’aquesta Gaseta troba-reu un recull d’algunes instantànies que hadeixat la festa d’enguany.

GASETA DE MATADEPERA

LA GASETA es distribueix gratuïtament a tot Matadepera.Si per alguna raó no la rebeu,

feu-nos-ho saber al 93 730 01 32o a lagaseta@matadepera.cat

CARTES DELS LECTORS

La tornada a la rutina després de lesvacances també és sinònim a Mata-depera de l’inici dels cursos i activi-

tats dirigides que els diversos departamentsde l’Ajuntament posen a l’abast dels ciuta-dans. Cursets per a la gent gran que sónpossibles gràcies a voluntaris, classes d’es-port dirigides i cursos de caire més culturalformen part del programa d’activitats d’a-quest any, que es posen en marxa entreaquest mes i el proper.

Més de 40 activitat per a la gent granEls voluntaris que, sense cap ànim de lucre,volen compartir els seus coneixements, tor-nen a fer possible, un any més, un extensprograma d’activitats adreçat a la gent grande Matadepera (majors de 60 anys). Entotal, són més de 40 activitats, gratuïtes i detot tipus, especialment pensades per aaquest col·lectiu de població: idiomes, infor-màtica, decoració, jocs, música, cuina, etc.Entre les novetats d’aquest any, per exem-ple, s’incorporen dos nous cursets d’idio-mes. L’italià i el francès es sumen, doncs, ales classes d’anglès, alemany i català que jas’oferien. També acumulen força èxit elscursos d’informàtica i aquells relacionatsamb les noves tecnologies, com els queensenyen a fer servir un telèfon mòbil, unacàmera fotogràfica i, com a novetat, tambéels GPS.Un altre grup important d’activitats queofereixen els voluntaris són les relacionadesamb la decoració, les manualitats i l’art:patronatge i disseny, mitja i ganxet, ninos depeluix, decoració nadalenca i floral, jardine-ria... Es tracta d’un extens nombre de cur-sets que, en aquesta ocasió, també sumendues noves propostes: un curs de joies i unaltre de pintura amb aquarel·la i oli.També continuaran en marxa aquest any lesactivitats relacionades amb la música, com

el cant coral, el racó de la cançó o el curs deguitarra i solfeig; i també els de teatre i lec-tures dramatitzades. Entre els de més èxitque també es mantindran aquest any es tro-ben els de cuina, per aprendre a preparartapes, carns, postres, plats primaverals, etc.I a les tardes de jocs de taula també es sumaaquest any una altra novetat, un curset peraprendre a jugar al rummikub, que permetmantenir la ment ben activa. També perenvellir activament, s’ofereixen diverses sor-tides per recórrer el terme municipal i l’es-pai natural que envolta el poble. A més,també es pretén que la gent gran es relacio-ni amb els joves, amb tallers a les escolessobre diverses temàtiques: costura, horts,lectura, poemes, contes, oficis, etc.Totes aquestes activitats oferides per volun-taris són gratuïtes, i es sumen a les que habi-tualment s’ofereixen al Casal de la GentGran, com les havaneres, el racó de lamemòria, la gimnàstica o el ioga. Els cursetscomencen a partir del 14 d’octubre, però calinscripció prèvia entre el 16 i el 27 d’aquestmes de setembre. Més informació i inscrip-cions al Casal de la Gent Gran i al telèfon93 787 17 69.

Esport per a totes les edatsLa Regidoria d’Esports també tornarà aoferir aquest curs un ampli programa d’acti-vitats esportives dirigides, que començarana partir del dia 16 d’aquest mes.Els més petits, d’entre 4 i 11 anys, podranballar i fer esport amb el funky kids, mentreque aquells que tinguin entre 8 i 12 anyspodran fer gimnàstica esportiva, amb ruti-nes coreografiades per treballar la flexibili-tat, la força i l’equilibri.El gruix d’activitats esportives s’adreça alsadults, amb classes més mogudes, com arales de condicionament físic i tonificació,aeròbic, l’aerotono, el zumba o l’step; i

també de més calmades, com el ioga, pilatesi tai-txí.La gent gran també comptarà amb classesde gimnàstica especialment pensades per ales persones de més edat, i també per aque-lles amb mobilitat reduïda.Les activitats esportives dirigides són depagament, amb un preu variable depenentde l’activitat i el nombre de dies en què esfacin, i tenen lloc entre l’Escola Ginesta, elPavelló, el Gimnàs Municipal i el Casal dela Gent Gran. Més informació a la Regido-ria d’Esports (93 730 03 97) i al Casal de laGent Gran (93 787 17 69).

Tornen els cursos d’anglès i el Taller d’ArtLa Regidoria de Cultura, d’altra banda,també posarà en marxa aquest mes els habi-tuals cursos d’anglès i el Taller d’Art.Pel que fa als primers, hi ha cursets adreçatsa nens, joves i adults, i l’objectiu és aprendreo perfeccionar l’anglès depenent del nivellinicial. Per aquest motiu, tots els interessatsen seguir-los, hauran de passar prèviamentpel Casal de Cultura per realitzar una provade nivell. Es pot fer els dies 12, 13, 16 i 17d’aquest mes de setembre, de 10 a 12h i de17 a 19h, sense necessitat de demanar citaprèvia. La matriculació s’ha de formalitzarabans del 18 de setembre i els cursoscomençaran el dia 30 d’aquest mateix mes,encara que la inscripció continuarà oberta siqueden places disponibles.El dia 12 d’aquest mes també començaràuna nova edició del Taller d’Art, adreçat anens d’entre 5 i 12 anys. La matriculaciós’ha de realitzar abans del dia 10, encaraque tal i com passa amb els cursos d’anglès,els interessats es poden apuntar al llarg detot els curs si sobren places. Tota la informa-ció sobre les propostes de la Regidoria deCultura es pot trobar a Internet, a seu.mata-depera.cat, i al telèfon 93 730 01 32.

Gaseta de

Matad

epere Setembre 2013

03gM

Tem

a de

l mes

TEMA DELMES

L’Ajuntament de Matadepera torna a posar en marxa, a través dels seus departaments, tot un seguitd’activitats adreçades a diversos col·lectius, com ara els cursets per a la gent gran impartits per voluntaris, lesactivitats esportives dirigides o les més culturals que tenen lloc al Casal de Cultura.

LA MAJORIA D’ACTIVITATS, TALLERS I CURSOS COMENCEN ENTRE AQUEST MES I EL PROPER ENDEVINA QUI VE A SOPAR

Aquest any, el programa d’activitats de voluntariat destinades a la gent gran inclou més de 40 tallers i activitats diverses ©GM

Activitats per a tothom

Qui perd els origens......Vaig aprendre vinyes, horts, camps, suades.La Riera, camp obert. Pa amb xacolata, gat ala falda, seques al fogó de murri. La tele a calsveïns. Diumenges d’arròs amb caragols, gelatdel Celler, passejades a can Solà del Recó, elGuinart, Torrebonica, Font d’Oliva o el Lagu.Cacera, bolets, espàrrecs. Sardanes a can Solàdel Pla. Una escuela nacional ben galdosa. Diade la truita a la font del Corraló. Corpus bajopalio. Telèfon a l’estanc. Fàbrica de gel. Bustres portes. Els primers grafits, “volem elCisco”. Masovers: Jaume i Eugènia de canPèlecs, Miquel i Carme de can Garrigosa,Jaume i Tuies de can Roure (aquella llet, aquelltel!), Salvador i Florentina de can Vinyers,Jaume i Carmeta de can Candi... Cals Fin,Gamell, Enric, Macià, Ortega, Montserrat,Lladó, Julià, Riba, Pintoret, Marcó, Xumeco,Quistó, Tanta, Naspler, Bolet, Rebentasabatés,Trapet, Motxo, Ximo, Ventayol, Quim, Pellerin-ga, Pica-Rocs, Parramon, Sellarès, Ferreret,Joan Sord, Ton de Mura... Ricard Marlet. Dr.Bas. El Recreo (el Gasulla, acomodador, elCarim de l’Hotel). El Xurrero. L’Hostal del Sol.El Moni. El Querol. El Peta. La Ramona de laLionesa. Les germanes Turu, practicantes. ElJoan de l’Aigua. El Fonso del Girabau. El JoanLan, carreter, i la Nita. El Ton Rossinyol, de laMàlia. L’Enric de cal Peret s’escanya. El Ton decal Marc. El Valentí Mas, Mando, hortolà delrector. El... Sant Llorenç del Munt amb mongermà i cosins. L’Agrupament Escolta. La collai els que hem perdut per sempre. Guitarra, har-mònica, el Joan Robert, de cal Genet, l’Isidre,el Show de sant Sebastià i el Joan Soley. ElsGegants i la Banda. Els pijos. Estius vigilant laverema sota els estels, hiverns matant el porcper aquests verals, borrasses d’aplegar olives.Arengada al caliu, torrada al trull. Malura, mil-diu i pedregades. Precs i penjaments. Brisa alcup, premsada i vi novell per Tots Sants. Gar-natxa, sumoll, macabeu, xarel·lo i pica-poll.Figues saioles i cireres de cor de colom. Pomesdel ciri. Botes, mesures, balances. Viatjants irepartidors descarregant el fato, boters, mata-lassers, esmolets, drapaires, planteraires, moca-deres. La boja de Talamanca. Fum (passavo-lants). Les meves arrels a Matadepera sónaixò: quatre buscalls encesos, la Magdalena, elMingo, el Ramon.

Joan ComasòlivasArxiver i escriptor, autor de Conill amb Sajolida.

La secció de Teatre de la Gent Gran farà el 8 de setembre una reposició de l’obra La feri-da lluminosa, de Josep Maria de Sagarra. La cita serà a les 18h al Casal de Cultura. Laferida lluminosa es basa en els problemes personals i els valors espirituals propis dels anys50, amb la lluita interior i els dilemes d’una persona que, fins i tot, pot arribar a perpetrarun crim. Dirigida per Albert Puig, serà interpretada per Rosita Romero, Teresa Serra, Ger-mà Català, Francesc Montada, Esteve Riba, Maite Pons i el mateix Albert Puig.

Festa M

ajor 201

3Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

04gM

FESTA MAJOR ÀLBUM DE FOTOS

La Mostra d’Art va obrir les seves portes el dijous a latarda, amb un recull d’obres d’artistes locals.

El mateix dijous, el Matadepera 88 Hoquei va fer la presen-tació oficial dels actes del 25è aniversari del club.

Al vespre, els Tastets de les entitats ja ho tenien tot a puntper a rebre els comensals a sopar.

El Torneig de Golf de Festa Major va comptar amb 85 ins-crits, que competien en la modalitat Stableford individual.

Divendres al matí, la plaça de Cal Baldiró va reunir els nens

i nenes del poble per a jugar a jocs tradicionals.

La Baixada de Vehicles sense Motor va generar moltaexpectació al llarg del recorregut pel c/ de la Castellassa.

El Pregó d’enguany va anar a càrrec de la popular IsabelBusqueta, de Cal Macià.

Després del Pregó, la comitiva amb les autoritats locals iels visitants de Mariapfarr encapçalaren la Cercavila.

La Cercavila va estar amenitzada per la música de laBanda de Matadepera, que enguany celebra 30 anys.

Un cop finalitzada la Cercavila, la plaça de Cal Baldiró esva inundar de confetti i de l’alegria desbordant dels infants.Al vespre, un mos als Tastets de les Entitats i ambient

festiu amb el grup de música de Mariapfarr.Dissabte al matí, la carretera de Terrassa

va tornar a reu-

nir els vehicles clàssics i antics.

Mentrestant, a la plaça del Casal de Cultura s’acabaven lesmaquetes del Concurs de Totxos.

Tampoc hi va faltar una nova edició del Campionat de

Petanca de Festa Major.I la Crta. de Terrassa va ser l’espai escollit per a la fira dejocs, amb el circuit de bicicletes, hoquei i tallers diversos.

Festa M

ajor 201

3

05gM

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

La plaça de cal Baldiró va ser l’escenari del Concert Ver-mut amb la Banda de Matadepera i el grup de Mariapfarr.

La tarda de dissabte, el poble es va omplir d’atletes que

participaven a la Cursa Popular.I pels petits, una actuació de màgia al Bosquet i l’exitosa

festa de l’espuma.

Enguany, durant la ballada de sardanes, es va presentar unanova sardana inspirada en el Mil·lenari de Matadepera.

I novament, l’exhibició castellera a la Crta. de Terrassa vaembadalir a grans i petits.

A l’hora de sopar, una cita ineludible a la plaça de lesAcàcies: el Sopar de Germanor.

Molt a prop dels jocs de taula, els més menuts saltaven iballaven amb l’espectacle d’animació infantil.

I després de l’Anem a fer un Tomb, el Cor de Noies deMatadepera van delectar els assistents amb el seu concert.

L’aplaudida actuació dels Amics del Teatre amb l’obra“Estètica Tony’s” va concloure el diumenge de Festa Major.

Festa Major de MatadeperaAquest és un recull dels millorsmoments d’aquests cinc dies defesta. Podeu veure els vídeos de lacelebració a MatadeperaTV.cat

Diumenge al matí, els més matiners van participar d’una

nova edició de l’Open BTT.I abans de la Cercavila, l’Ofici Solemne va congregar nom-

brosos feligresos a l’Església Parroquial.Coincidint amb el punt de sortida de la Cercavila, es va fer

un assaig de la Via Catalana pel nucli urbà.

A les 12 del migdia, gegants i gegantons van sortir en com-parsa a la Gran Cercavila de Festa Major.

A primera hora de la tarda, els més agosarats van partici-par a la Gran Animalada.

El Trencaclosques per a grans i petits va ser tot un èxit de

participació.

2013

És Notícia: Ajuntam

ent

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

AJUNTAMENT Coincidint amb la Festa Major d’enguany, l’Ajuntament ha instal·lat a laplaça Sant Jordi un màstil de 10 metres d’alçada amb la Senyera al capda-munt, que oneja al costat del monument, obra de l’artista local Albert Nove-llon, que commemora els 50 anys de les riuades que van arrasar el Vallès,l’any 1962. La ubicació del màstil permet que la Senyera es vegi des de qual-sevol de les artèries que desemboquen a la plaça Sant Jordi.

06gM

L’Escola Municipal de Música estrena imatge

L’Escola Municipal de Músi-ca Frederic Mompou co-mençarà el curs amb una

nova imatge corporativa, realitzadapel dissenyador matadeperenc XaviRoca. El nou logotip simula la silue-ta d’una cara, dibuixada amb unalínia que recorda el vell entreteni-ment infantil de “con un seis y uncuatro, aquí tienes tu retrato”. Enaquesta ocasió, però, també aparei-xen elements musicals, com la Claude Sol. La nova imatge tambéinclou la retolació de les aules, ques’han batejat amb els noms d’unacatorzena de músics, com Verdi,John Lennon, Mozart, Bach,Michael Jackson, Pau Casals, Paga-nini o Debussy.

Nova jornada de renovació del DNI pel dia 20

El divendres 20 de setem-bre tindrà lloc una nova jor-nada d’expedició i renova-

ció del DNI electrònic. Un equip dela Policia Nacional s’instal·larà al’Ajuntament per tramitar les peti-cions dels matadeperencs quenecessitin obtenir o renovar el seudocument d’identitat, evitant des-plaçaments. Per realitzar qualsevoltràmit s’ha de reservar cita prèvia al’Oficina d’Atenció Ciutadana, altelèfon 93 787 02 00.

Recepció de nens i nenes bielorussos a l’Ajuntament

Coordinats per l’ONG VallèsSolidari, que forma part de laTaula de la Solidaritat, 11

nens bielorussos van passar aquestestiu uns dies a Matadepera acom-panyats per dues monitores de lazona i acollits per famílies del poble.El grup va arribar el divendres 26 dejuliol i, a banda de les activitats delleure programades, també van fervisites a l’oculista i al dentista, sub-vencionades per l’Ajuntament deMatadepera. Tots els nens i nenesvan néixer i viuen en zones contami-nades del gravíssim accident nucle-ar de Txernòbil de l’any 1986 i el fetde passar uns dies en un clima medi-terrani els ajuda a enfortir les sevesdefenses immunològiques. El 29 dejuliol, l’Alcaldessa Mireia Solsona idiversos regidors van rebre els nensa la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Matadepera vista a travésdels ulls dels propis mata-deperencs. Aquesta és la

premissa que ha fet possible Mata-depera, Veus i Mirades, el nou llibreeditat per l’Ajuntament per celebrarel Mil·lenari, que repassa ambil·lustracions i breus textos l’espainatural, els paisatges i el patrimonidel municipi.L’encarregat de copsar en imatgesaquests espais tan especials ha estatel pintor terrassenc Robert Cabeza,que ha elaborat més d’una trentenad’il·lustracions, dibuixos i aqua-rel·les. Aquestes petites obres d’art

van acompanyades de breus textos,elaborats per veïns i entitats deMatadepera, que descriuen visions

molt personals d’aquests espais,com les antigues escoles, CanPobla, La Barata, Can Vinyers, Can

Gorina, Can Solà del Pla o la Mola.El llibre, a més, compta amb unapresentació de l’Alcaldessa, MireiaSolsona, i dos pròlegs elaborats pelsescriptors Vicenç Villatoro i JaumeCabré.La publicació es presentarà oficial-ment el 13 de setembre, a les 18h,en un acte obert a tothom al Casalde Cultura.D’altra banda, l’Ajuntament tambécelebra aquest divendres 6 desetembre un acte oficial a la MasiaLa Tartana per commemorar elMil·lenari amb les entitats delpoble.

Matadepera. Veus i Mirades, un passeigpels paisatges i el patrimoni del municipiAmb motiu del Mil·lenari, l’Ajuntament ha editat un llibre que recull una trentena de visions molt personals de paisatges,espais i edificis emblemàtics del poble amb il·lustracions de Robert Cabeza i els escrits dels propis matadeperencs.

EL LLIBRE ES PRESENTARÀ PÚBLICAMENT EN UN ACTE AL CASAL DE CULTURA EL PROPER 13 DE SETEMBRE

El monòlit amb el nou logotip de l’escola ©A.B.

La transformació de lacarretera de Terrassa a Tala-manca, la BV-1221, en una

via més urbana i segura continuaendavant. La Diputació ja haenllestit la redacció del projected’urbanització del tram comprèsentre la rotonda de Can Candi i elcarrer del Turó de les Roques Blan-ques, unes obres que començarandurant la tardor, abans que acabiaquest any.L’actuació permetrà incrementar la

seguretat de la carretera, tot inte-grant-la a l’entramat urbà. Per fer-ho possible, també es crearà unanova rotonda a la confluència entrela carretera i el carrer Joan Camps,una intersecció que, fins ara, pre-sentava alguns perills.El responsable d'Infraestructures,Urbanisme i Habitatge de la Dipu-tació, Marc Castells, va ser l’encar-regat de lliurar el projecte a l’Alcal-dessa Mireia Solsona a finals delpassat mes de juliol.

La urbanització d’un nou tram de lacarretera de Talamanca s’iniciarà a la tardorS’arranjarà el tram de la carretera entre la rotonda de Can Candi i el carrer del Turó de les Roques Blanques, integrant-lo en latrama urbana i guanyant en seguretat. El projecte també contempla la construcció d’una nova rotonda al carrer Joan Camps.

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA JA HA LLIURAT EL PROJECTE D’OBRES A L’AJUNTAMENT DE MATADEPERA

La veu humana serà laprotagonista de l’últimcurs d’estiu de l’Aula Inte-

runiversitària de Matadepera,l’AIUMA, titulat “La veu, eina perl’èxit professional i personal”, i quetindrà lloc durant les tardes delsdies 9, 13, 16, 18 i 20 d’aquest mesde setembre al Casal de Cultura.Les sessions, coordinades per ladoctora Josepa Quer i que barreja-ran la teoria amb la pràctica, seranimpartides per les professores ilogopedes Montserrat Bonet iNúria Bonet. L’objectiu del cursserà practicar la veu de forma sanai natural, coneixent les característi-ques de l’aparell fonador i aprenenta evitar les conductes perjudicials.A més, també explicaran els secretsper treure el màxim profit d’aques-

ta eina a nivell professional i perso-nal. Encara que tothom pot treureprofit del bon ús de la veu, el cursestà especialment adreçat a profes-sors, oradors, locutors, venedors,telefonistes, professionals del màr-queting i cantaires. Més informacióa www.aiuma.cat, al correu aulain-teruniversitaria@gmail.com o altelèfon 629 590 348.

La clausura, amb Vicenç RuizL’AIUMA també celebrarà l’1d’octubre l’acte de clausura delscursos d’estiu. Ho farà amb unaxerrada titulada “La dotació funda-cional del Monestir de Sant Llo-renç del Munt: mil anys d'història iuna oportunitat per a la reflexió”, ianirà a càrrec de l’exarxiver deMatadepera Vicenç Ruiz.

L’AIUMA ensenyarà atreure profit de la veuEl darrer curs d’estiu es centrarà en explicar com la veu potajudar a aconseguir l’èxit professional i personal.

L’increment de la poblacióde senglars en els últimsanys, especialment a prop

de les zones urbanes, s’ha convertitdarrerament en un problema quepot comportar situacions de perill.Per aquest motiu, la Generalitat, laDiputació i la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB) sumaranels seus recursos per realitzar unestudi conjunt que permetrà conèi-xer amb detall l’ecologia d’aquestsanimals. L’informe permetrà establir fórmu-les per millorar la gestió de l’espè-cie i establir com es pot evitar lasobrepoblació de senglars i la sevapresència, cada cop més habitual, ales zones urbanes properes als parcsnaturals. En aquest projecte tambéhi participarà l’Ajuntament de

Matadepera i la Fundació Aigüesde Terrassa.La Diputació, mitjançant el ParcNatural de Sant Llorenç, aportaràl’equip humà i material necessariper capturar, marcar i fer el segui-ment dels senglars. La Generalitattambé oferirà els seus recursos i lacol·laboració dels Agents Rurals,mentre que la UAB assumirà ladirecció científica de l’estudi.

La sobrepoblació desenglars, a estudiLa Generalitat, la Diputació i la UAB realitzaran un estudiconjunt per estudiar l’evolució de la població de senglars.

EL CURS S’IMPARTIRÀ ELS DIES 9, 13, 16, 18 I 20 CADA COP S’ACOSTEN MÉS A LES ZONES URBANES

Els responsables de les entitats ©Diputació

Foto de família amb els nens acollits ©GM

Una de les 33 aquarel·les que recull el llibre és la de les antigues escoles ©R.C.

Responsables de l’Ajuntament i la Diputació en una visita al tram ara fa uns mesos ©GM

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Comença la lliga

Tornen els caps de setmanade futbol en que els culerstornaran a gaudir del joc del

que el món coneix com a “més queun club”, expectants pel paper delnou entrenador, de les virtuts deNeymar i del joc del millor jugadordel món, Lionel Messi.

Torna l’esportiva lluita per aconse-guir el màxim de títols possibles.Vindran els clàssics a la “casa blan-ca”, els derbis a Can Espanyol i leslluites amb els millors equips d’Eu-ropa per portar al museu del Barçaun nou títol de Champions. Posaremen dubte penals xiulats o no, qües-tionarem el paper dels àrbitres i cri-ticarem les entrades de les que seràobjecte el gran Messi. Però sempreregnarà l’esportivitat i l’esforçd’uns jugadors, cobert per l’alè delsseus seguidors allà on sigui que esdisputi un partit decisiu, afamats dejoc net.

Com de diferent és el partit que esjuga cada dia entre les quatre paretsdel Parlament.

Allà, l’esportivitat és cara de veure ijuguen tots els equips contra un. Ésel que coneixem com a govern con-tra oposició. Fins i tot aquells quediuen que “van amb els de casa”,prefereixen no trepitjar el camp iveure el partit des de la llotja, asse-guts còmodament amb un monitordavant per no perdre detall. Sónaquells que es permeten el luxe d’a-plaudir els gols com si els haguessinmarcat ells i xiular els errors delsdavanters i de la defensa com si noanés amb ells.

D’altres esperen un penal per cons-truir una barrera de maons entre elstres pals de la porteria i així podertirar en cara que han fallat el xut.

Quan l’equip local juga en campcontrari, l’àrbitre –vestit de Consti-tucional- sempre pita a favor del’adversari.

I així passen els partits, amb accionsmés o menys encertades, recorrent elcamp amunt i avall, intentant mar-car el ritme del partit, demanantl’hora i suant la samarreta mentretothom s’ho mira de lluny esperantuna errada per poder xiular ben forti traient valor als gols, no fos casque es noti que ells, no juguen.

Quina sort poder ser futbolista!!!

PolíticaPartits

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

07gM

Política Partits

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I UNITS PERMATADEPERA

No hi ha marxaenrere

Si la celebració de la DiadaNacional de l’Onze de Se-tembre de 2012 va ser, entre

altres coses, la de l’expressió majo-ritària de la voluntat del poble cata-là a exercir el seu dret a decidir, lad’enguany serà, sens dubte, la delconvenciment en les nostres forces iles nostres possibilitats per fer reali-tat aquest dret. Si a més d’il·lusió notenim dubtes que el nostre futurnomés depèn de nosaltres, en poctemps veurem néixer un nou Estat alsi de la Unió Europea. Cap demo-cràcia consolidada del món deixaràde reconèixer la creació d’un Estatbasat en els principis de llibertat,justícia i democràcia.

Estem vivint, per tant, un momenthistòric d’una importància cabdal enles nostres vides i en les vides de lesgeneracions futures. Si volem unpaís governat per nosaltres matei-xos, una societat lliure, moderna,solidària i culta, sense estar sotme-sa a un espoli constant i vergonyós;si el que volem és gestionar els nos-tres recursos per tal de construir unautèntic estat del benestar sensehaver de demanar permís... ara és elmoment de posar en evidència elnostre compromís personal i col·lec-tiu amb el país. Ha arribat l’hora debarrar el pas al pessimisme i a laindiferència, de creure sense embutsen les nostres capacitats per fer rea-litat un projecte que no té marxaenrere. D’això, n’haurien de prendreconsciència les formacions polítiquesque encara pensen en solucionsregionalistes, autonomistes o federa-listes, que al llarg de la història handemostrat ser un fracàs. En el camícap a la llibertat nacional no podenhaver-hi vacil·lacions ni incomoditatsen parlar d’independència. No s’homereix el país ni ens ho mereixemels catalans.

No volem acabar aquesta columnasense fer esment a l’èxit de la convo-catòria de la cadena humana (ViaCatalana cap a la Independència)feta per l’Assemblea Nacional Cata-lana a Matadepera. Ja són més d’unmiler els matadeperencs que s’hansumat a aquesta convocatòria. Desd’aquí animem els que encara no s’hihan inscrit, que ens acompanyinl’Onze de Setembre en la que, segur,serà la més històrica de totes lesDiades. Fem Via cap a l’Estatpropi!

I us recordem que el dissabte 7 desetembre, a les 12h, el diputatAlfred Bosch ve al Casal de Culturade Matadepera per parlar de totaquest procés. Us hi esperem!

@ERCMatadepera

PARTIT POPULARDE CATALUNYA

L’il·lusionisme delMag Artur Mas

Sr. Mas, vostè es va compro-metre a rebaixar el deutepúblic de Catalunya, i no ha

estat així. El Mag Artur treu d’unaprimera butxaca una carta que hiposa: “No som culpables de res, ésuna mala herència del Govern ante-rior, el Tripartit”.Sr. Mas, durant el desembre de2010, quan va entrar, va heretar undeute públic del 17,8% del PIB, i vatancar el 2012 amb un deute del25,9% del PIB (Dades de l’Ides-cat). Sí que dura aquesta malaherència, oi? El Mag Artur Mas treu d’una sego-na butxaca una carta que hi posa:“És que degut a la baixada d’ingres-sos, combinada amb el que ensroben a Madrid, el dèficit fiscal, faque no es pugui sostenir la situa-ció”. Sr. Mas, quan va entrar alGovern i va fer les seves promeses, jaestàvem en crisi, i hem tingut elmateix dèficit fiscal que teníem enanys anteriors. Ja sabia que es pre-sentava per Catalunya? O es pensa-va que es presentava al País Basc?El Mag ara es treu d’una tercerabutxaca una carta que hi posa:“Tant és, en tot cas som la comuni-tat que té el dèficit fiscal més alt delmón, i això passa factura”. Sr. Mas,un informe de la Direcció Generald’Assumptes Econòmics de la Gene-ralitat reconeix que hi ha un estat deMèxic i quatre d’Estats Units quetenen dèficits fiscals superiors al deCatalunya. La subdirectora generalde Finançament Autonòmic de laGeneralitat, Montserrat Bassols,reconeix, a més, que no existeix capsentència del Tribunal Constitucionald’Alemanya que limiti el dèficit delsländers alemanys al 4% del PIB. Ésla primera vegada que un alt càrrecdel Govern autonòmic desmenteixde forma rotunda aquesta patrañaque tant necessiteu dir. Per últim, Sr. Mas, el resultat és queamb les dades del tancament de2012 es veu que Catalunya és lacomunitat més endeutada en termesabsoluts, 50.948 milions d’€uros. Lasegona és la Comunitat Valenciana,amb 29.437; i la tercera, Andalusia,amb només 20.544. Les agencieshan rebaixat el nostre deute al boescombraria, no tenim accés alsmercats de capital ni crèdit bancari ihem de demanar el rescat a l’Estat(FLA=Fons de Liquiditat Autonò-mica). Estem arruïnats a tots elsefectes.No podem negar l’entorn general decrisi i les dificultats per les qualsestem passant. Per tant, ni se’mpassa pel cap que hi pogués haver unaltre il·lusionista que ho hagués fetmillor que vostè. Però la preguntaque li faig ara és: es pot arribar a ferpitjor? El Mag Artur, ara ja sensecartes, contesta: “Això que estàsfent és un atac a Catalunya. Tu noets català, no estimes Catalunya”.

SOLIDARITAT CATALANA PERLA INDEPENDÈNCIA

Tal dia farà un any

Gairebé un any després de lamanifestació històrica de laDiada del 2012 continuem en

un escenari incert on tot apunta a quèla proclamació de l’Estat Català pas-sarà per una declaració d’Indepen-dència sense consulta prèvia de laciutadania, perquè tenim un Estatpseudodemocràtic a la contra: elsImperis –tot i estar en decadència idescomposició, com l’espanyol– maihan deixat expressar-se amb llibertata ses colònies, i menys si això suposala seva pèrdua i fi de l’explotació.

Bàsicament, la feina del govern detransició nacional sorgit d’una DUIgiraria al voltant de quatre eixos, queserien: implantació de Sobirania Fis-cal, negociació amb la comunitatinternacional, consolidació de lesestructures d’estat, i preparació delreferèndum ratificatori. Tot aquestprocés podria durar entre sis mesosi un any, segons estipulava, per exem-ple, el full de ruta de Solidaritat per laIndependència (SI) que presentà dinsdel seu darrer programa electoral. Elcàlcul econòmic del procés, fet pelCCN (Cercle Català de Negocis), xifrael cost de la Independència al voltantdels 16.000 milions d’€uros, sensecomptar amb els guanys paral·lelscompensatoris que es farien a causade certes sinèrgies i sobretot amb la fide l’espoli fiscal.

La tasca més urgent després d’unaproclama secessionista és la de recap-tar tots els impostos. A això hi ajuda-rà la iniciativa cívica anomenadaSobirania Fiscal, a la qual s’hi vanadherint a poc a poc els ens públics.L’Agència Tributària Catalana(ATC) haurà d’absorvir la Hisendaespanyola (edificis, més treballadorsque vulguin passar a treballar pel nouestat) i recaptar de tota la ciutadania,des de particulars fins a empreses iadministracions.

Ens apuntem com a poble cap a laSobirania Fiscal?

Bona Diada i visca Catalunya lliure!

@SIMatadepera

Rep

ortatge

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

08gM

Encara recordo perfectament la pri-mera vegada que vaig llegir OscarWilde (1854 - 1900). Era fa molts

i molts anys, a la biblioteca de l’escola, quantafanejant pels prestatges vaig topar amb unaedició d’El fantasma de Canterville (1887)que Esther Tusquets havia fet amb il·lustra-cions de l’humorista gràfic argentí Oski.Malauradament, aquestes edicions, traduïdesper la mateixa Esther Tusquets, portaven dèca-des descatalogades. Fins avui. I aquí cal reivin-dicar i felicitar la tasca que duu a terme l’edi-torial Libros del Zorro Rojo, recuperantedicions clàssiques oblidades, com l’esmentadaque avui recomanem. Després van venir contes com El príncep feliçi altres contes (1888), novel·les com El retratde Dorian Grey (1891), De profundis (1905),obres de teatre com El ventall de Lady Win-dermere (1892), assaigs com La decadènciade la mentida (1891), poemes com Ràvena(1878)... que han fet d’Oscar Wilde un delsautors més admirats per un servidor. Impres-cindible.

Els turbulents amors il·lícits de lacomtessa Karenina i el militar Vrons-ki a la Rússia tsarista han conegutnombroses versions, la darrera de lesquals, ben notable i estrenada fapocs mesos, demostra la vigència del’extraordinària novel·la de Tolstoi.

La Guimerà disposa de les dues versions inter-pretades per la mítica Greta Garbo, la muda(1927), i la sumptuosa adaptació de 1935,dirigida per Clarence Brown. Només una pro-ductora com la Metro podia atrevir-se a sortirairosa de la densíssima obra, acostant AnnaKarenina al gran públic i marcant, per sempremés, l’aire fatalista de la Divina. Un reparti-ment immaculat (Fredric March, Basil Rath-bone, Freddie Bartholomew, Maureen O’Sulli-van), la direcció artística de Cedric Gibbons ila fotografia de William Daniels són altresatractius d’aquesta pulcra adaptació que potinclinar al lector mandrós a conèixer l’obrasense llegir la novel·la (oh, sacrilegi!).

Tres molt joves anglesos formen el grupVondelpark, nom inspirat en el parcmés conegut d’Holanda. L’estil, commoltes altres vegades, resulta compli-

cat de descriure. Blues/R&B barrejat amb sonselectrònics podria ser una descripció, tot i quepot arribar a despistar. D’electrònica n’hi ha,però en cap cas crec que es pugui definir com amúsica electrònica. Ritmes marcats i extraordi-nàriament lents, instrumentació escassa i unaveu de timbre adequat per acabar-ho de reblar. El títol del seu primer LP (tenen dos EP), Sea-bed, també és el d’una cançó i vol dir “fons delmar”. El trobo encertat a l’hora de suggerir unaimatge associada a la música que hi trobem.Molta calma, sons freqüentment esmorteïts icap estridència. Poca importància de les lletres,de vegades només un parell de frases repetidesconstantment, però sense fer-se pesades. A partd’aquesta cançó, potser en destaquen altres comBlue again, Dracula o California analog dream. Segons diuen els seus membres, volen “fer músi-ca que la gent pugui apreciar no només avui,sinó també d’aquí a deu anys”. Aconsellat pelsqui agradi la música tranquil·la actual. Desacon-sellada als qui volen que la música els animi.

El Llibre del mesper Cesc Bosch

El Disc del mesper Xavi Solanellas

REPORTATGE

LA BANDA DE MATADEPERA CELEBRARÀ L’ANIVERSARI EL 15 DE SETEMBRE AMB UN CONCERT

La Banda de Matadepera està d’ani-versari. Fa 30 anys, els membres delsAmics dels Gegants de Matadepera vandecidir fundar un petit conjunt musi-cal per acompanyar els Gegants en lesseves sortides pels carrers del munici-pi. L’objectiu era animar les celebra-cions i posar un toc d’alegria als ballsdels veïns més alts del poble. Amb elpas del temps, la Banda va anar evolu-cionant, incrementant el seu nivell dequalitat, obrint-se a nous estils i, pràc-ticament en un tancar i obrir d'ulls, elsseus components ja es preparen perbufar les 30 espelmes del pastís d’a-quest aniversari tan especial.L’origen de la Banda, doncs, està ínti-mament relacionat amb els Gegants,amb el Llorenç i l’Agnès, que justa-ment l’any passat celebraven els seusprimers 30 anys. En aquell moment, elmúsic Pep Font i en Manel Carreravan sumar esforços per intentar crearaquesta primigènia Banda de Matade-pera. “Es van començar a buscar ins-truments abans, fins i tot, de tenir

músics, però poc a poc es van anarsumant més i més persones, moltesd’elles familiars dels propis geganters”,explica Montserrat Alberich, una de lesfundadores de l’entitat i que, 30 anysdesprés, continua al peu del canó.“Tocàvem d’oïda, sense papers, per-què la majoria no sabíem gaire demúsica, pràcticament ni llegir una par-titura”, recorda.

La consolidació de la BandaAmb el pas dels anys, els presidents idirectors van esforçar-se en fer pro-gressar la Banda, ensenyant la tècnicadels instruments als músics i ampliantel repertori amb composicions clàssi-ques i nous estils. “Fins i tot aquestaevolució ens va comportar un petit freca frec amb els Amics dels Gegants, jaque deien, i amb raó, que les peces quetocàvem costaven de seguir amb el pesdels Gegants”, recorda Alberich.Amb tot, la Banda de Matadepera vaseguir creixent, ampliant la músicapròpia de les cercaviles amb altres

peces més pensades per a balls i con-certs. També va trencar les fronteresde Matadepera, recorrent mitja Cata-lunya i sortint a l’exterior, com ara aMaastrich i Brussel·les (Països Baixos),Béziers (França), Ciutadella (Menor-ca), Odense ( Dinamarca), Bad-Leon-felden i Mariapfarr (Àustria), on tor-naran properament. Els viatges són,segons els responsables de la Banda,“reptes musicals i alhora premis, quepermeten viure noves experiències”.

El gran concert del 30è aniversariI de cop, la Banda de Matadepera fa 30anys. L’efemèride s’ha estat celebrantdurant tot l’any, i ara que ja s’acostagairebé el final, l’entitat -encapçaladaper Jordi Condal- vol oferir un granconcert el proper diumenge 15 desetembre (19h, plaça del Casal de Cul-tura). El programa incorporarà pecesde totes les èpoques, dedicades alsdiversos directors que ha tingut la Ban-da, i amb la voluntat que sigui un actede retrobament amb molts dels músicsque han format part de l’entitat al llargde tots aquests anys. De fet, el mateixdia es celebrarà un dinar de germanoramb tots els músics que s’hi acostin. Si sou un d’aquests músics i us voleusumar a la festa, encara us podeu posaren contacte amb la Banda de Matade-pera enviant un correu electrònic a l’a-dreça bandadematadepera@gmail.com

Una nova formació musical?I un cop celebrat l’aniversari, la Ban-da de Matadepera ja mira cap al futurper continuar la seva constant evolu-ció. El proper pas és reforçar lacol·laboració amb l’Escola Municipalde Música Frederic Mompou perincentivar que els joves músics que hiestudien es sumin al projecte de laBanda. Per començar, ara l’entitat assajarà ales dependències de la nova i flamantescola, abandonant els soterranis delCasal de Cultura. “Potser així -expli-ca Alberich-, aconseguim que els jovess’interessin més per la Banda de Mata-depera, guanyant en qualitat i, potser,sumant nous instruments, com ara lacorda. Qui sap, potser és la primerapedra per convertir-nos en una novaformació musical més completa”.

30 anys de bona músicaLa Banda de Matadepera celebra els seus primers 30 anys de vida.Tres dècades oferint bona música i posant la banda sonora a festesi celebracions de tot tipus. Per bufar plegats les 30 espelmes del pas-tís, la formació oferirà un concert el 15 de setembre que vol reunirels músics que han passat per la Banda al llarg d’aquests anys.

Alguns dels membres de la Banda de Matadepera, en plena actuació durant la Festa Major ©GM

Càritas Matadepera ha rebut un xec de 900 €uros, gràciesa la solidaritat dels participants a la Cursa Popular de FestaMajor, que va tenir lloc el dissabte 31 d’agost. Aquest any,la carrera destinava un de cada tres €uros de la inscripció acol·laborar amb els projectes d’aquesta entitat, que atén elscol·lectius més necessitats.

El Film del mesper Albert Beorlegui

Dij 5 21.30 Casal de Cultura Audiovisual: “Croàcia en BTT” BTT Matadepera p.10Dij 5 22.30 Bosquet Cinema social a la fresca: “También la lluvia” (2009) Arran Matadepera -Diss 7 12.00 Casal de Cultura Conferència del Diputat Alfred Bosch Esquerra Republicana de Catalunya -Diss 7 22.00 Plaça del Casal Concert per a cor i cobla Regidoria de Cultura -Diu 8 18.00 Casal de Cultura Teatre “La ferida lluminosa”, de Sagarra Grup de Teatre de la Gent Gran p.3Dill 9 18.00 Casal de Cultura Inici del curs “La veu, eina de l’èxit prof. i personal” AIUMA p.6Dive 13 18.00 Casal de Cultura Presentació del llibre “Matadepera: veus i mirades” Ajuntament de Matadepera p.6Diu 15 07.00 Pavelló Excursió al Puigmal Unió Excursionista de Matadepera -Diu 15 19.00 Plaça del Casal Concert d’aniversari de la Banda de Matadepera Banda de Matadepera p.8Dill 16 20.00 Casal de Cultura Conf. “Parlem de Catalunya” (I) amb Germà Català Regidoria de Cultura p.9Dij 19 11.00 Pl. de l’Ajuntament Visita Oficina Mòbil d’Informació al Consumidor Ajuntament de Matadepera -Dij 19 20.00 Casal de Cultura Homenatge a Salvador Espriu, amb Jaume Aulet Dones d’Avui de Matadepera p.9Dill 23 20.00 Casal de Cultura Conf. “Parlem de Catalunya” (II) amb Germà Català Regidoria de Cultura p.9Div 27 18.00 Casal Gent Gran Conferència: “la Catalunya que volem”: les pensions ANC Matadepera p.9Div 27 20.00 Casal de Cultura Jornades Europees del Patrimoni Regidoria de Cultura p.9Diu 29 08.00 Pl. de l’Ajuntament Ronda del Mil·lenari Unió Excursionista de Matadepera p.10Diu 29 18.00 Casal de Cultura Concert familiar: “Sona Bach” Regidoria de Cultura -Dill 30 20.00 Casal de Cultura Conf. “Parlem de Catalunya” (III) amb Germà Català Regidoria de Cultura p.9

SI VOLEU REBRE L’AGENDA PER CORREU ELECTRÒNIC, US PODEU INSCRIURE GRATUÏTAMENT A www.matadepera.cat

Agenda d’activitats de Matadepera

DIA HORA LLOC ACTE ORGANITZA +INFOR

+info a www.matadepera.cat

Més tem

esGaseta de

Matad

epera Setembre 2013

09gM

BREUS

MÉS TEMES

El Punt Jove torna a orga-nitzar el Taller de Teatre

El Punt Jove torna a posaren marxa el Taller Jove deTeatre, obert a tots els mata-

deperencs a partir de 12 anys quevulguin aprendre els secrets de lesarts escèniques. El taller es desenvo-luparà tots els dimecres de 15:30 a17:30h a partir del 16 d’octubre alCasal de Cultura. Les inscripcions jaestan obertes i es poden tramitar finsel dia 27 d’aquest mes.

Ramon Parés visita el Parcde Bombers de Matadepera

El director general de Pre-venció, Extinció d’Incendisi Salvaments de la Genera-

litat, Ramon Parés, va visitar el pas-sat 23 d’agost el Parc de BombersVoluntaris de Matadepera, acompa-nyat pel cap del Servei de Prevencióde la Subdirecció General Tècnica dela Generalitat, Albert Vilanova; i elscaps de les Regions d’EmergènciesMetropolitana Sud i Nord, PasqualGámez i David Borrell. L’Alcaldeaccidental, Jordi Roca, i el cap delParc de Bombers Voluntaris deMatadepera, Marcel·lí Bosch, van serels encarregats d’acompanyar-los enel recorregut pel Parc de Bombers i,a continuació, Parés es va reunir ambun grup de bombers voluntaris per tald’intercanviar opinions.

Nou taller de costura per anens al Casal de la Gent Gran

La Regidoria de BenestarSocial oferirà a partir del’octubre un nou curs de

voluntariat, en aquest cas adreçat alsmes joves. Es tracta del taller de cos-tura per a nens, un curset que ja es vaoferir durant aquest estiu i, degut al’èxit obtingut, es sumarà a l’ofertad’activitats que es realitzen al Casalde la Gent Gran. El taller de costuraserà possible gràcies a la col·labora-ció de Paquita Farrés, i es realitzaràtots els dimecres de 17 a 18h. El curscomençarà el 16 d’octubre, encaraque cal fer la inscripció prèvia entreel 16 i el 27 d’aquest mes. Més infor-mació al Casal de la Gent Gran (93787 17 69).

Jaume Aulet recordarà Salvador Espriu

Dones d’Avui de Matadepe-ra reprendrà aquest mes lesseves conferències amb la

visita de l’escriptor i professor deLiteratura Catalana Contemporàniade la UAB Jaume Aulet, que s’enca-rregarà de recordar la figura de Sal-vador Espriu ara que es celebra elcentenari del seu naixement. La ses-sió, titulada “Captiu del càntic. Lapoesia de Salvador Espriu”, tindràlloc el 19 de setembre a les 20h alCasal de Cultura.

La importància de l’agricultura en l’origen de MatadeperaEl 10 d’agost d’aquest any es celebraven jus-tament mil anys des que els Comtes de Bar-celona, Ramon Borrell i la seva esposaErmessenda, van dotar d’independència elMonestir de Sant Llorenç del Munt, concedintals monjos benedictins que s’havien instal·lata la zona l’explotació d’aquestes terres. A par-tir d’aquell moment, els monjos van actuarcom “els autèntics senyors feudals de la contra-da, arrendant i venent les terres sota la sevajurisdicció perquè fossin treballades”, tal i coms’explica al llibre Memòries d’una feixa, i que vasuposar la creació de grans masies que encara avuiconeixem.L’agricultura, doncs, va jugar un paper fonamental en la cre-ació de la Matadepera actual. Els cultius més habituals erenla vinya i l’olivera, dos tipus de conreus de secà que s’adap-taven sense problemes a la manca d’aigua d’aquestesterres, juntament amb alguns camps de blat i petits hortsamb altres productes. Els agricultors convivien amb altresprofessions de l’època, com “els pastors de ramats, els guar-daboscos, els llenyataires i els carboners”, segons recull elmateix llibre. Així, no és d’estranyar que les primeres masies matadepe-renques visquessin, a més de l’agricultura, de l’explotaciódels boscos (“dels arbres s’extreia escorça, resina, costals

per als forns de pa i de rajoles, gavelles per als forns de calçi de pega, o llenya per a les cases i per a les carboneres”);els ramats d’ovelles, xais i cabres; i d’altres activitats no tanesteses, com l’explotació de ruscos d’abelles per produirmel, la recollida de bolets i la caça de senglars, conills iocells.Amb el pas dels segles també van començar a aparèixerincipients indústries que aprofitaven els recursos naturals deSant Llorenç, com les pedreres o el forns de calç. A més,també existien algunes bòbiles a la zona de Can Duran queaprofitaven la llenya i la pedra per produir carreus o rajolesd’argila per a la construcció.

Encara que la poca població que existia en aquellaèpoca vivia dispersa a les masies, el trànsit de

persones per la primigènia Matadepera era benhabitual. El Camí Ral, que era la principal viade comunicació entre Barcelona i Manresa,passava per aquesta zona, i això afavoria elpas de persones i mercaderies. Amb el pasdel temps, es van començar a construir diver-sos hostals a la vora d’aquest camí, com araLa Barata. I l’any 1768, “els propietaris del MasGorina, endeutats per les males collites i elsimpostos, van decidir parcel·lar les seves terresproperes al camí per promoure l’establiment de

noves famílies”. El bon funcionament d’aquestesactuacions van animar altres propietaris a fer el

mateix, i això va comportar l’arribada de nouvingutsde municipis propers que van començar a fer créixer elnucli urbà.Aquestes noves fórmules de negoci, juntament amb l’arri-bada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX i lacreació de les primeres indústries tèxtils a Terrassa i Saba-dell, va fer que la importància de l’agricultura minvés. Amés, ja durant el segle XX, Matadepera va començar a aco-llir cada cop més cases d’estiueig de la burgesia de les ciu-tats properes. I això va fer que els grans propietaris deterres que encara existien decidissin parcel·lar i vendre elsseus terrenys per construir-hi torres d’estiueig, aconseguintràpidament petites fortunes. Amb tot, l’agricultura va per-dre la importància de segles anteriors i va acabar conver-tint-se, pràcticament, en una activitat testimonial.

El proper 11 de setembre,coincidint amb la Diada deCatalunya, el país viurà un

esdeveniment històric amb la cadenahumana que, des de fa mesos, estàorganitzant l’Assemblea NacionalCatalana. La Via Catalana, que tra-vessarà el país de nord a sud, entre elPertús i Alcanar, ha tingut un impor-tant ressò a Matadepera, ja que, en elmoment de tancar l’edició d’aquestaGaseta, la delegació local de l’ANCja comptava amb 1.500 personesapuntades, repartides en 13 autocarsi cotxes particulars, que enllaçaran

les seves mans al llarg dels tres tramsque passen pel municipi de Sant

Julià de Ramis, al Gironès. L’ANCMatadepera va emetre un comunicaton apuntava que a l’acte “no tots elscatalans podrem anar al lloc on enssembli, ja que, si es fa així, hi hauràllocs on la gent s’aglomerarà i d’al-tres on no hi haurà ningú”. Per això,la delegació local ha identificat tresobjectius ben clars a l’hora de mobi-litzar la població matadeperenca:contribuir amb el màxim de perso-nes compromeses, acceptar a prioriel lloc que acabi destinant l’organit-zació i obtenir el compromís fermdels participants.

Continua La Catalunya que volemAquest mes es reprèn el cicle de con-ferències que la secció territorial del’Assemblea Nacional Catalana deMatadepera organitza durant totaquest any al poble i que porta perlema La Catalunya que volem. Lapropera conferència d’aquest cicletindrà lloc el dia 27, a les 18h i alCasal de la Gent Gran. En aquestaocasió, la trobada versarà sobre “Elsistema de pensions a la Catalunyaindependent” i comptarà amb mem-bres de la Sectorial de Jubilats per laIndependència de l’ANC.

L’ANC MATADEPERA HA ACONSEGUIT OMPLIR ELS TRES TRAMS QUE PASSEN PER SANT JULIÀ DE RAMIS

Gran representació local a la Via CatalanaUn miler i mig de matadeperencs s’han apuntat a la Via Catalana, convocada per la delegació local de l’Assemblea Nacio-nal Catalana, que pretén unir de nord a sud Catalunya amb una cadena humana el pròxim 11 de setembre.

Participants a la Diada de l’any passat @GM

L'enginyer i polític matadeperenc Àngel Llobet va morir sobtadament el passat 27 de setembre a l’edat de 72anys. Nascut a Sabadell l’any 1941, Llobet era llicenciat en Enginyeria i tenia una llarga trajectòria professionalen empreses d'enginyeria, urbanisme, medi ambient i promoció immobiliària. Havia estat responsable, entre d'al-tres, de la programació, seguiment i control de les obres de reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, de l'Audito-ri de Barcelona i del Palau de les Arts de València. A més, també era degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Indus-trials de Catalunya i president de l'Institut Català de Tecnologia. Pel que fa a la política, Llobet havia estat elcandidat socialista a les eleccions municipals de Sabadell de 1983, i va ser regidor a l'Ajuntament de Sabadell.

Un instant de la trobada ©Bombers

Matadepera es torna a su-mar un any més a la celebra-ció de les Jornades Europees

del Patrimoni, que aprofiten elsmunicipis de tot el continent perdonar a conèixer el seu patrimoni. Alpoble, el protagonista serà el Mones-tir de Sant Llorenç del Munt, ambuna xerrada a càrrec de l’arxivermunicipal, Jaume Munuera, el diven-dres 27 de setembre, a les 20h alCasal de Cultura. Munuera repassarà la història delMonestir mostrant diversos docu-ments audiovisuals procedents del’Arxiu Municipal, l’arxiu de JoanSoley i algunes fotografies que han

cedit els propis matadeperencs. Defet, encara hi ha temps per fer arribaraquestes imatges a l’Arxiu o al Casalde Cultura, presencialment, o contac-tant al 93 730 17 77 o a munue-rabj@matadepera.cat.

Un repàs fotogràfic a la història del MonestirMatadepera es suma a la celebració de les Jornades Europeesdel Patrimoni repassant, en imatges, la història del Monestir.

L’historiador Germà Catalàanalitzarà com han evolucio-nat les relacions entre Cata-

lunya i Espanya al llarg de la història.Ho farà en el marc de les tres novessessions del cicle de conferènciesParlem de Catalunya, que organitzala Regidoria de Cultura, i que tin-dran lloc els tres darrers dilluns d’a-quest mes (dies 16, 23 i 30 desetembre), a les 20h i al Casal deCultura.La primera xerrada farà un cop d’ulla la formació de Catalunya i lesrelacions amb Espanya fins al Com-promís de Casp, l’any 1412. Lasegona portarà per títol “De Ferran

d’Antequera a la Guerra de Succes-sió”, mentre que la darrera conferèn-cia arrencarà el repàs històric l’11 desetembre de l’any 1714 i arribaràfins a l’actualitat.

Revisant les relacionsCatalunya-EspanyaGermà Català analitzarà en el cicle Parlem de Catalunya lesrelacions entre Catalunya i Espanya al llarg de la història.

LA XERRADA TINDRÀ LLOC EL DIA 27 DE SETEMBRE ELS DILLUNS 16, 23 I 30 DE SETEMBRE, AL CASAL

El Monestir de Sant Llorenç del Munt ©Arxiu

Germà Català impartirà les xerrades ©GM

El Club Futbol Matadeperacomença la temporada

La darrera setmana d’agost,el CF Matadepera va donarel tret de sortida a la tempo-

rada 2013-14 amb l'inici dels entre-naments del seu primer equip, l'A-mateur A, que militarà en la Terce-ra Catalana de futbol, grup 6, sotales directrius del tècnic David Come-llas, que tornarà a dirigir el conjuntmatadeperenc. Durant la FestaMajor, els equips Amateur A i Ama-teur B del CF Matadepera van dis-putar els primers partits amistososde la nova temporada; i el 8 desetembre, el primer equip debutaràen la competició oficial de lliga, alcamp de La Romànica CF. La resta d’equips del futbol base delClub Futbol Matadepera, que aques-ta temporada compta amb més de350 jugadors i jugadores, també vaniniciar l’activitat a principis desetembre.

El Bàsquet Matadeperaarrenca amb 20 equips

El Club Bàsquet Matade-pera tindrà aquesta tempo-rada una vintena d’equips

que sumen uns 230 jugadors i juga-dores que representaran els colorsverd i blanc de l’entitat. Els entre-naments ja han començant, ambl’objectiu de formar els nous juga-dors interessats en aquest esport iaconseguir noves fites esportives. D’altra banda, els responsables delclub també fan una valoració moltpositiva del campus d’estiu que esva realitzar entre els mesos de junyi juliol. Més de 80 nens i nenes hivan participar durant les cinc set-manes que va durar, amb l’objectiude practicar esport i perfeccionar latècnica dels jugadors. També eraobert a tots els nens i nenes ambinquietuds per conèixer de més aprop aquest esport.

El Club BTT s’atreveix ambla Ruta del Cid

Entre els dies 27 i 30 dejuliol, un grup de socis delClub BTT Matadepera van

acabar la segona part de la Ruta delCid, a banda de recórrer la via ver-da Ojos Negros. En aquesta ocasió,la ruta consistia en quatre etapes:Molina de Aragón-Albarracín, Alba-rracín-Teruel, Teruel-Segorbe iSegorbe-València. La primera eta-

pa la van acabar de nit, degut a unaavaria a la sella d’un dels membresdel grup. La segona etapa, més cur-ta, els va permetre fer una visitaturística a Albarracín, al matí; i aTeruel, a la tarda. A la tercera eta-pa, després d’una pujada al portd’Escandón, van enllaçar amb la viaverda de Ojos Negros, que no vandeixar fins més enllà de Segorbe. Laquarta etapa va discórrer, en granpart, per l’horta valenciana fins aPuçol i, des d’allà, vorejant la cos-ta , fins a València. En total, vanrecórrer 325 km envoltats de mag-nífics paisatges, visites turístiques ibona gastronomia.

Antonio Bonilla finalitza unnou Ironman

El triatleta matadeperenc Anto-nio Bonilla ha creuat la líniad’arribada d’un nou Ironman,

una de les proves més dures i exi-gents a nivell esportiu, que consis-teix en nedar 3,8 km, pedalar 180km en bicicleta i córrer una mara-tó, és a dir, 42,2 km. Després d’aca-bar l’any passat el de Niza, el pas-sat 4 d’agost va finalitzar el de Bol-ton, Anglaterra, millorant en prop de45 minuts el seu millor temps per-sonal, invertint un total de 12 horesi 44 minuts (1h02’ en natació,7h05’ en bicicleta i 4h19’ en lamarató).

85 inscrits al Torneig deGolf de Festa Major

El Torneig de Golf de FestaMajor, que es va disputarentre el divendres 30 d’a-

gost i el diumenge 1 de setembre,va comptar amb 85 participants,que van competir en la modalitatStableford individual de 18 forats.Un cop acabat el torneig, diumen-ge es va fer el lliurament de premisal Camp de Golf Municipal, al qualva assistir-hi l’Alcaldessa, MireiaSolsona, i diversos regidors delConsistori.

Més tem

esGaseta de

Matad

epera Setembre 2013

10gM

MÉS TEMES

BREUS

Torna la Ronda de MatadeperaLa marxa, que en aquesta ocasió s’anomenarà Ronda del Mil·lenari, es celebrarà el diumenge29 de setembre i recorrerà bona part del poble i el Parc Natural de Sant Llorenç.

La Ronda de Matadepera es suma aquest anya la celebració del Mil·lenari transformant lamarxa del proper diumenge 29 de setembre en

un passeig per la història del poble. “No volem quesigui un caminar repetitiu o monòtom. Volem, perunes hores, tenir present que per aquests carrers, pla-ces, cases, masos, forns o barraques, fa més d’unmil·lenni que els nostres avantpassats conreaven, pas-toraven, construïen pous, forns de calç i de llenya iaixecaven masos per viure-hi i assegurar les collites iguardar els ramats”, expliquen els organitzadors.

El recorregut de la RondaLa Ronda del Mil·lenari sortirà de l’Ajuntament ipassarà per les antigues escoles i l’Església de SantJoan, tot seguint fins a la Masia de Can Gorina i laFont de la Tartana pel Parc Pep Ventura. El recorre-gut pujarà fins a l’avenc de Can Torres i el Forn delRajoler cap a la Masia de Can Torres, seguint per laCodoleda i el seu avenc, el Camí dels Monjos, la FontSoleia, la canal de la Cova de les Ànimes i la Font deSaüc fins al capdamunt de la Mola, coronada pelMonestir de Sant Llorenç. La tornada es realitzaràpel Cingle dels Cavalls, Can Pobla i Cavall Bernat,entrant al poble per Sant Llorenç dels Pins, seguintper la plaça de Sant Jordi, el carrer Sant Joan i aca-

bant el recorregut, de nou, a l’Ajuntament. Les inscripcions, limitades a 400 persones, ja espoden fer, amb un preu de 13 €uros pels socis de laUnió Excursionista de Matadepera o de 15 €uros peraquells que no ho siguin (el mateix dia de la prova, elpreu s’encareix un €uro). Tots els detalls es podenconsultar a www.uem.cat.A més, la Unió Excursionista també demana, un anymés, la col·laboració de tothom que vulgui participar-hi com a voluntaris per fer possible la prova.

LES INSCRIPCIONS JA ES PODEN FER, PER PRIMER COP, PER INTERNET

El Club BTT Matadepera projectarà aquest dijous 5 de setembre l’au-diovisual “Croàcia en BTT”, un recorregut en bici per alguns delsindrets més atractius del país. Segons expliquen des de la mateixa enti-tat esportiva, el muntatge parla de “corriols per un petit país que, comel nostre, està ple de contrastos i contradiccions, però també d’orgullcom a nació”. L’acte, presentat per Narcís Serrat, tindrà lloc a la Salad’Actes del Casal de Cultura a les 21:30h.

Una vista del Monestir de Sant Llorenç del Munt ©GM

Bonilla creuant la línia d’arribada ©A.B.

La gimnasta matadeperenca Laia Forte s’ha pro-clamat campiona de Catalunya de GimnàsticaArtística en la modalitat de terra dins de la seva

categoria. Forte, que pertany al Club GimnàsticTerrassa des de fa sis anys i que s’ha estat entrenantaquesta temporada a les instal·lacions del CAR deSant Cugat, també ha obtingut un gran resultat alCampionat d’Espanya de Gimnàstica Artística quees va celebrar el passat juliol a València, aconseguintla setena posició estatal en la seva categoria, ViaOlímpica N6.Les proves que treballen les gimnastes en aquestacategoria són el salt de potro, les paral·leles asimètri-ques, el terra i la barra fixa.

TAMBÉ HA ESTAT SETENA DE LA SEVA CATEGORIA AL CAMPIONAT D’ESPANYA

Laia Forte, campiona de terrade Gimnàstica ArtísticaLa jove gimnasta matadeperenca aconsegueix la medalla d’or del Campionat de Catalunyade Gimnàstica Artística Femenina en la modalitat de terra de la seva categoria.

Laia Forte en plena actuació ©Marc Forte

Els membres de l’expedició ©Club BTT

Pol Cabré-Verdiell es proclamasotscampió del món de Trial

El jove matadeperenc Pol Cabré-Verdiell es vaproclamar sotscampió del món de Trial en bicien els UCI Trials Worlds Youth Games, que es

van disputar a Moudon, Suïssa, el 3 i 4 d'agost. Elmatadeperenc, que participava a la categoria Poussin(per a nens de 9 i 10 anys), on hi competien 25 parti-cipants, va superar la prova classificatòria que es vacelebrar el primer dia i de la qual van sortir els 12corredors que van disputar la final. La competició va reunir les joves promeses d’aquestesport en quatre categories masculines que engloba-ven des dels 9 fins als 16 anys, i una de femenina finsals 15 anys. 130 esportistes de 13 països hi van pren-dre part, i a banda de l’èxit obtingut per Pol Cabré-Verdiell, tres catalans més van obtenir medalla.

ELS UCI TRIALS WORLDS YOUTH GAMES VAN TENIR LLOC A SUÏSSA A L’AGOST

Pol Cabré, a l’esquerra del podi, va quedar en segona posició ©Trialinside

Els participants al campus d’estiu ©CBM

Foto d’equip de l’Amateur A ©CF Matadepera

Els guanyadors del Torneig de Golf ©C.G.M

Oci

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

11gM

OCI I COMUNICACIÓ

Oci

EDI... OTESES

Oci i co

mun

icació

destacatsEls vídeos

Pregó de Festa Majord’Isabel Busqueta

Baixada de Vehiclessense Motor

Cercavila i Gran Guerrade Confeti

Tastets de les Entitats iconcert del grup deMariapfarr

Miniolimpíades deFesta Major

Cursa Popular deMatadepera

www.matadeperatv.cat

Matadepera Ràdio 107.1 FMwww.matadeperaradio.com

Programació

d’estiu‘13DILLUNS

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats

DIMARTS

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-19.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats 19.00-21.00 En boca de tots-Estiu

Idees al voltant d’una notícia d’actualitat Albert Sánchez, Daniel Fernández, Mireia Samblás, Patrícia Jiménez

21.00-22.00 Summertime BluesMúsica de la bona per a les nits de dimarts a l’estiuJordi Pi

22.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90, 00 + novetats

DIMECRES

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-19.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats 19.00-20.00 Això és la Mola

Programa dedicat al Parc Natural.Lluís Hernández, Xavier Duran

20.00-21.00 Esport a tot ritme Notícies esportives i música actual Xavi Puig, Ferran Garcia, Marc Puig, Marc Calvó

21.00-22.00 La paparra Fusió de ritmes, estils, rumba, reggae, ska, balkan beats i molt mésJavi Romero

22.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90, 00 + novetats

La Biblioteca Àngel Guimerà ha aprofitat elmes d’agost per fer una intensa reforma deles seves instal·lacions, estrenant una nova

imatge coincidint amb l’inici del curs. L’actuació mésimportant s’ha centrat en la substitució de l’antigamoqueta per un nou terra de linòleum, un material méshigiènic i resistent. A més, també s’han pintat lesparets, s’han instal·lat noves connexions telefòniques ide xarxa i s’ha renovat el fons bibliogràfic, esporgantels llibres obsolets i reposant els buits temàtics ques’havien produït.Per fer possible aquesta renovació, es van mantenirdiverses reunions entre l’Ajuntament i la Diputacióamb l’objectiu d’establir els criteris que havia de seguirla reforma i la millor fórmula per fer-la. Les obres hanobligat a traslladar temporalment uns 9.000 llibres,així com el mobiliari i les grans llibreries, tot desmun-tant les connexions elèctriques i informàtiques. A més,s’han hagut de protegir a consciència els llibres de les

prestatgeries fixes que no es podien retirar. Un copacabada la reforma, els operaris han recol·locat tot elmaterial al seu lloc.Les obres han tingut un pressupost de 30.000 €uros iformen part del romanent de tresoreria amb què l’A-juntament va tancar els pressupostos de l’any passat.

La Biblioteca es renovaLa Biblioteca Àngel Guimerà ja torna a estar oberta després d’un mes d’obres, que hanpermès canviar el terra de l’equipament, pintar les parets i renovar el fons bibliogràfic.

LES OBRES DE MILLORA HAN TINGUT UN PRESSUPOST DE 30.000 €UROS

Aquesta Festa Major vam tenir amb nosaltresuna bona representació del poble de Mariap-farr. L’Alcalde, un grup de música, represen-

tants de les escoles i els creadors del Hans, el gegant queel poble de Mariapfarr va regalar als Amics delsGegants, l’any passat. El Hans és fruit de l’enginy i les mans de quatre perso-nes de Mariapfarr que van ocupar el seu temps en crear-lo peça per peça. Podreu escoltar l'entrevista que els vanfer a Matadepera Ràdio (traduïda al català) propera-ment. Aquests dies, però, no tot ha estat festa; i l’Alcal-de Franz Doppler, la nostra Alcaldessa, Mireia Solsona,i la Comissió es van reunir per començar a treballar enels pròxims actes de l’Agermanament.

Grüß Gott, Mariapfarr

El grup de músics de Mariapfarr al Concert Vermut ©GM

DIJOUS

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-19.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats 19.00-20.00 Això és la Mola

Programa dedicat al Parc NaturalLluís Hernández, Xavier Duran

20.00-21.00 Matadepera Notícies Informatiu local Albert Beorlegui

21.00-22.00 En quin món vivimMagazine d’actualitat analitzat a la nostra maneraXavier Duran, Isabel Pérez, JoseDuran

20.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90, 00 + novetats

DIVENDRES

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-19.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats19.00-20.00 Això és la Mola

Programa dedicat al Parc NaturalLluís Hernández, Xavier Duran

20.00-21.00 Connexió Neó Les millors melodies dance, trance, hard-dance del segle XXIOscar Anglès

21.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90, 00 + novetats

DISSABTE

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats

DIUMENGE

00.00-07.00 Grans èxits dels anys 50 als 9007.00-00.00 Grans èxits dels anys 80, 90,

00 + novetats

La Biblioteca amb el nou terra de linòleum ©A.B.

No ha pogut ser. Encara que l’estiu és la millorèpoca per superar els 7.546 metres d’altitud delMuztagh Ata, una de les muntanyes més impres-

sionants de la Xina, els matadeperencs Eric Riba i RicardGarcia han hagut de tornar al poble sense haver pogutcomplir el seu objectiu de conquerir el cim. El mal temps i les baixes temperatures han complicat

l’expedició i, per motius de seguretat, Riba i Garcia hanhagut d’abandonar l’atac a la muntanya.Els dos alpinistes portaven mesos preparant l’ascensió i,fins i tot, havien realitzat una campanya de patrocini imicromecenatge per aconseguir fons per finançar l’expe-dició, en la qual hi van participar empreses i veïns delpoble.

El mal temps impedeixconquerir el Muztagh AtaEls matadeperencs Eric Riba i Ricard Garcia han hagut d’abandonar, de moment, elseu somni d’arribar al cim del Muztagh Ata, a la Xina, amb 7.546 metres d’altitud.

L’EXPEDICIÓ HAVIA REBUT EL SUPORT D’EMPRESES I VEÏNS DEL POBLE

Entrevista

Gaseta de

Matad

epera Setembre 2013

12gM

ENTREVISTA Robert Cabeza

per Míriam Vila

Quina mirada hi ha darrere d’aquestsdibuixos i aquarel·les? Per a una persona que ha nascut a Terrassa,Matadepera forma part de l’entorn mésproper, del que sempre hem vist. I, per això,no m’ha costat gens dibuixar Matadepera iels seus paisatges i racons. A l’hora de plan-tejar el llibre, jo tenia molt clar que voliadibuixar totes les masies i, de la vila, l’Ho-tel, el carrer Sant Joan, l’Església... i aquellsllocs que tothom podia reconèixer.

Aquesta tria sembla feta amb unamirada històrica, que es remet a l’ori-gen del municipi.A mi m’atreia especialment el patrimonihistòric i arquitectònic i, alhora, el fet derecollir les referències visuals que tothompot tenir del poble, com pot ser el carrerSant Joan, per exemple. Jo he volgut dibui-xar els elements que qualsevol personarecorda quan ve a Matadepera. I totes lesmasies, és clar, com a patrimoni històric.Però el punt de vista que he triat a l’hora depintar-les, depenia de cada moment; n’hihavia que ho tenia clar des del principi id’altres que no.

L’estat d’ànim també deu influir molt al’hora de pintar.Sí. L’estat d’ànim sempre hi és. Hi ha diesque vas a un lloc i comences a dibuixar imarxes, perquè no toca. I un altre dia fas unapunt i te’n vas a l’estudi i ja està. Però mol-tes vegades tornes a casa i no has fet res. Itambé influeix en funció del que fas, si fasdibuix, aquarel·la, si optes per un paper decolor o si tries un altre element. Al llibre escombina dibuix i aquarel·la.

Sempre has fet aquest estil de pintura?Sí. Segurament hi ha evolució en el traç,però sempre ha estat molt realista i moltdetallista, destacant molt la natura. El pai-satge és tot, arquitectura i natura.

Impressiona la precisió en el detall.Hi ha molts pintors que fan ús de la pinturai, per tant, del color, sense tenir en compteel dibuix. I això els diferencia enormementdels que pinten dibuixant, com en Sorolla oen Sargent. Per mi, un pintor realista quepinti dibuixant és el millor que hi ha.

Hi ha una intencionalitat per diferen-ciar paisatges, de masies o edificis?No ben bé. Va en funció del dia i de l’estatd’ànim que tinguis. Si bé és cert que, quanhi ha més arquitectura, a mi em demanamés dibuix. I de fet, aquesta varietat entredibuix i aquarel·la dóna una vibració dife-rent al llibre. Hi ha una coherència estètica,però variació en el tractament dels dibuixosi les imatges.

Què busques que hi vegi una personavinculada a Matadepera?Tothom reconeixerà el que he dibuixat per-què és un dibuix realista; jo no interpreto elpaisatge. Dibuixo el que hi ha, a la mevamanera, és clar. Cadascú interpretarà cadaracó amb els seus records, si és que hi haestat. El dibuix et recorda el lloc, associat ales teves vivències. Jo sempre dic que un lli-bre amb dibuixos i aquarel·les és més atem-poral que un llibre amb fotografies. El pai-satge natural potser no tant, però l’urbà sí.A no ser que sigui un llibre de fotografia.Perquè la pintura és una representació artís-tica de la realitat i no caduca.

Aquesta també és una manera de ferhistòria.Sí. És una altra mirada cap a l’entorn deMatadepera i als vestigis de la Matadeperarural. Perquè la història del poble es trobaen els seus paisatges, a les masies i en el seuentorn. I tot aquest patrimoni tan immensno es pot deslligar d’una mirada històrica.

Què destacaries del que has pintat?Jo crec que el Parc Natural de Sant Llorençdel Munt i l’Obac és un patrimoni immens,impressionant, brutal. És un regal. I tambédestacaria les masies.

Les pedres parlen per sí mateixes.Sí. Quan anava a dibuixar una masia, jo hibuscava la casa vella, els testos, les piles depedres... és a dir, tots aquells elements queem remetien a la masia com a casa ruralque era abans.

El llibre està lligat a una exposició.Sí. Tots els dibuixos i aquarel·les originalsestaran exposats del 13 al 22 de setembre alCasal de Cultura.

CurrículumNascut a Terrassa el 1948, Robert Cabeza ha estat autodidacta en les disciplines del dibuix, la pin-tura i la cal·ligrafia. Ha realitzat nombroses exposicions col·lectives a Terrassa, Barcelona, Madrid,Tolosa de Llenguadoc, Ciutadella de Menorca, entre d’altres i ha aconseguit diversos premis encertàmens internacionals de cal·ligrafia. Entre les seves obres destaquen “Anna Murià. Reflexionsde la Vellesa”, les cal·ligrafies de 16 textos de l’escriptora; els llibres “Terrassa, Veus i Mirades”,“Terrassa. Entorns i camins”, “Barcelona, Terrassa, Tolosa de Llenguadoc. Un Vell Camí, un BellFutur” i “Barcelona, Veus i Mirades”. A aquesta col·lecció ara s’afegeixen els 33 dibuixos i aqua-rel·les que ha fet pel llibre “Matadepera. Veus i Mirades”, editat amb motiu del Mil·lenari de Mata-depera i prologat pels escriptors Jaume Cabré i Vicenç Villatoro.

Entrevista

“El Parc Natural de Sant Llorenç és un patrimoni immens”Amb motiu de l’any del Mil·lenari de Matadepera, l’A-juntament ha editat el llibre “Matadepera. Veus iMirades”, que recull 33 dibuixos i aquarel·les del’artista Robert Cabeza, acompanyats de textos elabo-rats per diverses persones vinculades al poble.

MOTS ENCREUATS Nº 187 Per Ignasi Pons

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Verticals

Solucions al número anterior:

Horitzontals1.No ha patit alteracions. 2.Ensposem d’esquena per menjar un delsfarcits del tortell. Pinta una marinasense cap ni peus. 3.En contra delsentit comú aquest celobert és tan-cat. El mestre estressat va a rela-xar-se a les aigües medicinals. 4.Nosituo bé això que crema. Una ateaen plena disbauxa. 5.Fa mal. Parellad’asos. Ordre mal donada. 6.EnKurt Cobain el va trobar molt jove.Aquest no va al metge. 7.Insinuenuna insinuació. S’acosta cap aquí.Una de simple. 8.Només en volemmig plat. Aviat es tornarà a buidar.9.La flor que es va trobar en unatemporada liàsica. Parla amb Déuvenint de l’est. 10.Aproximació delmascle a la femella sovint avortatper un mal de cap.

1.Dissortadament estava mal cuina-da i per això la van imputar falsa-ment. 2.Són homes que no portenmuda. Canti desafinant per la cintaembolicada. 3.Begudes divines ambque omplim uns cànters esberlats.Dins del cor donen color. 4.És tot unsenyor. IVA mal calculat. El mésíntim de la pistola. 5.Vector senselímits. D’aquí a poca estona ho mos-trarà un besavi atlètic. 6.De gràciesi de res. De res i de gràcies. Leshertzianes no mullen. Tanca la boca.7.Avarada. Mitja camada. 8.Fabricaobjectes que fan pupa. En van arri-bar cinc davant seu. 9.Abstencionsparcials d’aliments que sovint esremuneren. Té veu però no té vot.10.Proveirà d’agafadors. Acabemfent art.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Robert Cabeza davant d’un dels rellotges de sol de la masia de Can Vinyers, datada de l’any 1426 ©GM

D E S T A C A D E SE X O D E S I M ID I F S E I N E TU T I L S M A R UC S E F A R I AC A T O L I C T RI V A O A TO L A G R E S T AN O V E S C O R BS I S D E C O P E S

Mentides cèlebres

“Venut”

SherlocksUn ruc de Festa Majorha fugit i sha amagat ales pàgines d’aquesta

Gaseta!Ajuda’ns a trobar-lo!