Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat

Geografia 2n de Batxillerat Pilar Gobierno

ORGANITZACIÓ POLÍTICAI TERRITORIAL D’ESPANYA

I CATALUNYA

Espanya en el context mundial

Espanya en el context europeu

Balanç de l’adhesió espanyola a la UE

Formes de govern: la democràcia

Organització territorial de l’estat espanyol

Organització politicoadministrativa de CAT

Catalunya en el context de la UE

País multilingüe, amb una gran riquesa cultural. Amb el

castellà amb molta presència al món. Llengua cooficial a la UE i oficial a

l’ONU.

Espanya en el context mundial

El 51è paísen extensió del món.

Amb 46 milions d’habitants.

Volum considerable de població.

Índex de desenvolupament

0.94923è en el rànquing

mundial. (en 2010 16è)

Un país que forma part dels països més desenvolupats

del món i, com a membre de la UE, un dels més

poderosos del planeta.

Un país amb un bon nivell de benestar.

Espanya. Perfils de desenvolupament humà 2013

http://hdr.undp.org/es/content/informe-sobre-desarrollo-humano-2013

Entre el 1939 i el 1959 queda aïllada del món

per la dictadura.

Accedeix a l’ONU al 1955

Accedeix a la UE 1986 i a l’OTAN al 1982.

Forma part de la OCDE (org. cooperació i desevol.

Econòmic), el FMI (fons monetari int.) i OMC (org.

Mundial de comerç)

Amb 92h/km2 situació intermèdia a la UE.

PIB- 1.022.988 Milions € l’any 2013

Taxa d’atur 26.6%, més del doble de la UE (11%)

zona euro (12.2 %).

Espanya en el context europeu

Taxa d’atur 26%, el doble de la UE. (2013)

Taxa atur Catalunya 22.3%

Gràfic atur Unió Europea

PIB i taxa atur Espanya

PIB Mill.€ Var. Anual Fecha

1.049.525€ -1,4% 2012

1.063.355€ 0,4% 2011

1.048.883€ -0,3% 2010

1.048.060€ -3,7% 2009

1.087.788€ 0,9% 2008

1.053.161€ 3,5% 2007

985.547€ 4,1% 2006

909.298€ 3,6% 2005


Després de més de 20 anys d’adhesió, SP es

troba en plena integració a la UE.

Des del ‘86 Esp. ha rebut fons de la UE per valor

del 0,8% del seu PIB

Zona UE: zona preferent

Exportacions a UE: 70%Importacions de UE: 60%

El benestar, la riquesa i la capacitat de consum de

l’estat ha augmentat: moltes empreses i serveis europeus

s’hi han instal·lat.

Els fons europeus de desenvolupament han beneficiat

moltes infraestructures de les comunitats: aeroports, ports, ciutat de les arts de València..

Tema social i econòmic: fons socials europeus: sanitat,

ensenyament i cultura (restauració de monuments

emblemàtics – Alhambra, Liceu...)

Iniciatives comunitàries

INTERREG

Cooperació trasfronterera, transnacional I interregional, per tal d’equilibrar territoris (esp. a la perifèria de la UE)

Combatre la discriminació en temes laborals

Regeneració de barris urbans en crisi o en situació en declivi

EQUAL URBAN

Desenvolupam. sostenible de zones rural i foment i reconversió agrària

LEADER

La Comissió Europea proposa als estats membres, des de l’any ‘88 iniciatives comunitàries

Participació de Catalunya a través de:

Participa

Catalunya

Promou activament

Defensant interessos de les regions

Moviment regional europeu

Assemblea regional de les regions

•Inclou 250 regions•Treballa per reforçar la representació política a la UE•Promou la cooperació entre regions

Comunitat de treball dels Pirineus (CTP)

•Constituïda al ’83: Andorra, Aquitània, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Catalunya, Aragó, País Basc i Navarra.•Tracta problemes d’aquesta zona.

Quatre motors per a Europa

•Associació formada per les quatre regions més dinàmiques del continent: Baden-Württemberg (Al), Llombardia (It), Roine-Alps (Fr) I Catalunya.

Euroregió Pirineus-Mediterrània

Cooperativa conjunta dels governs d’Aragó, Illes Balears, Catalunya I consells regionals de Llen.-Rosselló I Migdia-Pirineus

Política comunitària del govern espanyol

Comité de les regions

Catalunya en el context de la UE

Polítiques regionals i fons de la UE

OBJECTIU: REDUIR LES DIFERÈNCIES ENTRE LES REGIONS EUROPEES.CATALUNYA S’HA BENEFICIAT D’AQUESTS FONS:

CAT

FonsCohesió

(per PIB inferiorsmitjana 90% EU)

FonsEstructurals (endarreriments socials I econ.)

FEDERFons europeu

Desenvolupamentregional

FEPFons

europeu pesca

FSEFons social

europeuFEADERFons eu.Agrícoladesvol. rural

Projecció de Catalunya a la UE

A TRAVÉS DE:

Projeccióde la Cultura Catalana

Institut Institut RamonRamonLlullLlull

Projecció EconòmicaSocial al món

DelegaciónsDelegaciónsGeneralitatGeneralitat

Desenvolup.pobles mediterranisAmèrica llatinaÀfrica subsahariana

AgènciaAgènciaCatalanaCatalanaCooperacióCooperacióDesenvolupamentDesenvolupament

Situació de Catalunya en el context espanyol

CARACTERÍSTIQUES: POTENCIALITAT I POSICIÓ ESTRATÈGICA

Transformació de l’economia del sector

secundari al sector terciari.

Primera destinació turística espanyola, amb

el 29% dels arribats a Spain.

Catalunya ha afavorit al creixement del PIB.

La pobl. Cat. aprox. 20% de l’espanyola

L’àrea metropolitana de Barcelona + Madrid

encapçalen el sist. Urbà esp.És la 6è regió metropolitana

d’EU.

La resta del sistema urbá de Catalunya no ha quedat destruït,

presenta un gran nombre de ciutats mitjanes i petites molt

importants en activitat i serveis.

Des de la recuperació de la Generalitat (1979) i el retorn de la democràcia als ajuntaments

s’ha millorat molt en infraestructures i intervencions

urbanístiques.


TERRITORI “Part de la superfície terrestre, limitada socialment o política mitjançant fronteres administratives o barreres socioculturals, i ocupada per una determinada població”.

Territori es relaciona amb territorialitat, que consisteix en l'actitud de pertànyer a un territori i defensar-lo com a propi, o bé en el control d’un espai sobre el qual exerceix l’Estat el seu domini polític (no hi ha Estat sense territori).

ESTAT“Unitat politicoadministrativa independent, establerta en un territori delimitat, habitada per una població, i amb un poder jurídic institucionalitzat”.

Els estats constitueixen les unitats bàsiques de l’organització política del món.

El model d’Estat actual està constituït per tres pilars bàsics:

el territori, la població i el sistema legal i el jurídic.


NACIÓ“Conjunt de persones (poble) amb fonaments ètnics comuns, que parlen la mateixa llengua, amb el mateix context cultural, amb el mateix sistema de vida i història comuna”.A l’estat la nació hi afegeix la consciència de pertànyer a (l'orgull nacional, identitat nacional, sentiment nacional). Així, el nacionalisme té com a projecte polític un Estat per a una nació.Relacionant estat i nació obtenim:- Estat nacional (identificació total entre estat i nació): Islàndia.- Estat plurinacional (amb minories nacionals identificables): RFRussa- Nacions sense Estat: Kurds.

FRONTERA “Límit entre dues formacions polIticoterritorials o dos estats”.

Són essencials. El món és un món d’Estats, és un món de fronteres, la frontera permet l'existència de la base física de l’Estat (identifica on exerceix la sobirania, el seu àmbit administratiu i jurídic).

Sempre són productes històrics, tot i relacionar-se amb accidents geogràfics.Són el resultat d’un acord o d’una imposició.

En geografia cal considerar la seva tipologia morfològica i la seva funcionalitat.

Polítiques dels estats

ESTAT UNITARI(França, Portugal, Txèquia, Finlàndia)

La seva forma d’organització és el centralisme. L'acció política / administrativa rau en un govern únic (central).

Aquest absorbeix les funcions pròpies dels organismes locals. Existeix un únic centre de poder, que actua sobre el territori amb els funcionaris.No hi ha unitats menors amb personalitat pròpia.

Ara bé, no hi ha estats unitaris purs ja que sempre hi ha certa descentralització (p.e. ajuntaments).

ESTAT DESCENTRALITZAT(Espanya, Itàlia, Irlanda, Suècia, Regne Unit)

És un model intermedi entre el federal i l’unitari. Existeix un poder d’àmbit nacional a la capital; a la vegada però, existeixen poders d’àmbit regional. Aquests, són centres dedecisió política subsidiària, amb certes competències atorgades.

D'aquesta manera, hi ha unitats territorials sots estatals, políticament autònomes, però una única sobirania (de l’Estat).

Polítiques dels estats

ESTAT FEDERAL(R.F. Russa, RFA, EUA, Mèxic)Es produeix una repartició del poder entre l'estat central i els diversos estats o territoris federats. Això implica l’acord de divisió del poder en dos nivells de govern, el de la federació (govern federal) i els dels estats.Cada autoritat, dins el seu àmbit té plena sobirania.El principal problema és la delimitació de competències, que vénen delimitades per la constitució federal.El govern federal és sobirà en l’àmbit internacional (política exterior, defensa, comerç internacional) i en temesd’interès comú (política monetària).

CONFEDERACIÓ (Confederació Helvètica)

És un pacte internacional entre Estats, que crea una unió de caràcter permanent. S'estableixen lligams per regular i coordinar afers comuns.El principi bàsic és la igualtat de cadascun dels Estats.Cada Estat manté la seva sobirania i independència.És un sistema poc utilitzat actualment, en crisi des del segle XIX. De fet la Confederació Helvètica (Suïssa) ara és més aviat un estat federal. Alguns creuen que s'acabarà aplicant a la UE.

La jerarquia entre estats

DIVERSOS

Combinacions entre:- Recursos naturals- Grau de desenvolupament tecnològic- Població, quantitat i grau de qualificació- Posició geogràfica:

Absoluta, coordenades geogràfiquesRelativa, context socioeconòmic de la zona on es troba.

Causes:Diversitat cultural.A Europa: conflictes nacionals com Euskadi, Catalunya, Bretanya, Còrsega, Escòcia, Flandes i Valònia o l’ex-URSS). Al món: els xocs entre israelites i palestins; entre occidentals i musulmans, el problema del poble kurd, els tàmils, els hutus i els tutsis, els berbers o els talibans...

De recursos (Àfrica subsahariana).

De qüestions religioses (fonamentalisme islàmic).

Dels problemes fronterers. (Europa i el refugiats de Síria i països islàmics).

De repressions polítiques.

CONFLICTES GEOPOLÍTICS

DESEQUILIBRIS

LA GEOPOLÍTICA INTENTA EXPLICAR LA COMBINACIÓ DELS ELEMENTS QUE CREEN LA JERARQUIA ENTRE ESTATS:


Els romans van dividir el territori en

províncies.

En època Medieval es creen regnes

peninsulars, que vanser units en l'època dels Reis Catòlics, creant una

federació d’Estats.

En època Moderna, amb la nova dinastia

dels Borbonss'impulsà el model

centralista.


A finals del segle XIX apareixen demandes descentralitzadores,primer federalistes

(primera República) i després autonomistes

(catalanistes).

Segle XX, elsmoviments polítics i

culturals nacionalistesqüestionen l’Estat

centralista. Amb la II República arribà un intent de descentralització.

Es parlava d'un Estatintegral, que oferí la

Possibilitat d'aconseguirl'autonomia.

Aquesta va ser atorgada a Catalunya, País Basc i

Galícia (CCAA històriques).


El Franquisme significà latornada del centralisme “una, grande y libre”.

La Dictadura franquista ignorà la realitat regional i practicà un exaltat nacionalisme espanyol,

unitarista i excloent.L’estat dictatorial, unitari i

centralista, reprimí durament qualsevol forma de

nacionalisme i regionalisme i l’ús de llengües pròpies

distintes del castellà.

Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés

de transició política de la dictadura a la

democràcia que culmina amb l’aprovació de la Constitució el 1978.

Aquesta defineix Espanya com un estat social i democràtic de

dret, i la forma de govern és la monarquia

Parlamentària:el rei regna, però no

governa.

La Constitució és la llei fonamental del país.

Com ademocràtica, estableix la sobirania nacional

i la separacióde poders.

La democràcia espanyola no és directa sinó representativa.

Els majors de 18 anys voten i deleguen en uns

representants.

A Espanya hi ha quatre convocatòries electorals:

Eleccions generals (Congrés President del govern, Govern i Senat). Eleccions autonòmiques (Parlament -President, Govern-). Eleccions municipals (Ajuntament -Alcalde, Govern municipal-). Eleccions europees (Parlament europeu).


A Espanya el Parlament són les

Corts Generals,formades pel Congrés

dels Diputats i el Senat.

El Congrés (cambra baixa) té el poder de legislar. Està format

per 350 diputats. La província és la

circumscripcióelectoral.

Un cop triats, el rei (prèvia consulta amb els

diversos partits parlamentaris) proposa

un candidat a laPresidència del Govern.


En els estats democràtics el Parlament és la seu del poder legislatiu.

El Congrés regula i controla el Govern (fins i tot pot provocar una moció de censura), aprova les lleis i els pressupostos de l'Estat.

El Senat (cambra alta) és una cambra de

representacióterritorial, que duplica

pràcticament les funcions del Congrés.

El Senat pot revisar les propostes

legislatives queprèviament han

passat pel Congrés dels Diputats.

És el Congrés qui aprova els textos finalment.En política exterior, el Senat pot autoritzar o denegar la ratificació de tractats internacionals.


El president governa, però és

controlat per les Corts Generals.

El President del Govern està facultat

per dissoldre les Cortsi convocar noves

eleccions.


El Congrés tria el President del Govern. Aquest nomena els seus ministres, configurant així el poder executiu.

El Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges i magistrats encarregats d'administrar justíciasegons la legislació del país.

L'integren el president del Tribunal Suprem i vints membres designats per les Corts Generals i nomenats pel rei per aun període de cinc anys.


El poder executiu

La tornada de la Democràcia possibilità un nou intent dedescentralització.

L'actual Constitució reconeix la plurinacionalitat de l'Estat, que quedà dividit en 17 autonomies (17+2).

Un estat d’autonomies


La Constitució de 1978 estableix una via

intermèdia entrel'estat unitari i el descentralitzat.

Espanya és un“Estat unitari, amb autonomia de les nacionalitats i les

regions”.

L'Estat és unitari, un principi suprem de la constitució, però a la

vegada és descentralitzat, ja que el

principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells (autonòmic, provincial i

municipal).

El títol VIII, “sobre l’organització territorial d’Espanya”, estableix que Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA.

Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública, la local, l'autonòmica i la central.

Els municipis

Els municipis són “l'ens menor territorial primari”.

La constitució garanteix l’autonomia dels municipis, que tenen personalitat jurídica plena.

Els ajuntaments governen i administren els municipis. Són formats per alcaldes i regidors (varien en funció dels habitants) triats per tots els empadronats en el municipi, majors d’edat.

El terme municipal és l’àmbit on exerceix les seves funcions. Les seves competències venen recollides en la “Llei de Bases de Règim Local”.

Són competència municipal:- Organitzar l'administració pública municipal- Recaptar i administrar els ingressos municipals- Atorgar llicències (en les seves competències)- L'ordenació territorial i l'urbanisme- L'enllumenat públic- La recollida de residus i la neteja- La gestió dels cementiris- La gestió dels mercats- El control del trànsit dins el terme municipal- El transport públic- Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries i esportives- ... / ...Es poden crear mancomunitats de municipis.

Les províncies

És“entitat local amb personalitat jurídicapròpia, determinada per l’agrupació de municipis”.

És la divisió territorial per a que l’Estat pugui complir les seves activitats. Cal recordar que l’Estat hi exerceix les competències exclusives sobre 32 matèries, com ara emigració, defensa, hisenda general ..., de les quals s’encarrega el govern civil.Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i dels diferents Ministeris són òrgans de l’Administració de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial.

La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’elecció indirecta. És formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la província.La diputació provincial ha de coordinar els serveis municipals entre si, l’assistència als municipis de menor capacitat econòmica i la prestació de serveis públics supramunicipals. Per tal de complir aquestes funcions municipis i diputacions es nodreixen fonamentalment detributs propis i de la participació en els de l’Estat i les CCAA (sempre són proporcionals a la seva població).Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, cat són circumscripcions electorals.

Les comunitats autònomes

Són “ens públics territorials amb facultats d’autogovern i autonomia legislativa”.Les CCAA són la principal novetat de la Constitució del 78, que tracta de donar resposta a la qüestió de la pluralitat nacional de l’Estat.

El principi d'autonomia es va estendre a totel territori (“cafè per a tothom”).Ara tenim les anomenades 17 + 2: Catalunya, Aragó, València, Balears, Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura, Múrcia, País Basc, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Andalusia, La Rioja, Cantàbria, Madrid, Canàries, més Ceuta iMelilla.

Les comunitats autònomes de l’estat espanyol es poden diferenciar en tres grans grups:• Comunitats que van accedir a l’Estatut per l’article 151, que corresponen al que s’anomena comunitats històriques (via ràpida, aplicada a Catalunya, País Basc i Galícia)• Comunitats autònomes que van ser assimilades a aquest article (Andalusia).• Comunitats autònomes a través de l’article 143 (via lenta).Cal citar també les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.


Per sufragi universal, legisla en allò que té competències (exclusives, compartides oexecutives)

Parlament o

Assemblea

És el cap del govern autònom, amb poderexecutiu.És la màxima representació de l’autonomia.

Executai

Administra

Políticament, les CCAA tenen institucions pròpies, fixades pels seus estatuts.

Consellde

Govern PresidènciaTribunalsSuperiors

deJustícia


Competències pròpies:

Policia autonòmica

Ordenacióterritorial

Sanitat

Gestiópatrimonial Educació

MediAmbient

CCAA

Organització territorial de Catalunya

En època medieval va ser dividida en

vegueries i sotsvegueries (sXIV-

XVIII). El veguer era un funcionari reial.

El 1716, amb el Decret de Nova Planta es

procedí a l'eliminació de les vegueries, s’instauren

la divisió en 12 corregiments.

Napoleó dividí el territori en 4

corregiments, per després annexionar-lo a França i dividir-lo en

4 departaments.


El 1833, arribà la divisió provincial. Catalunya es

dividí en 4 províncies (governador civil).

Cadascuna havia de negociar sola davant el

govern central.

El 1834 es crearen els partits judicials.

Amb la II República, Pau Vila creà la divisió comarcal, amb 38

comarques i 9 vegueries. Aquesta però, no va ser aplicada per la

guerra civil.


L'actual règim autonòmic començà amb la instauració de

la Generalitat provisional, el 1977.

Posteriorment s'aprovà l'Estatut de

Sau, el 1979.

L'Estatut de Sau, com l'actual, afirmava que

l'organitzacióterritorial de

Catalunya es basa en el municipi, la comarca i la província.

Actualment a Catalunya el govern central manté

la divisió provincial (manté les diputacions).

Per la seva banda, el govern autonòmic

utilitza la divisió comarcal.


La comarca és una entitat local creada pel Parlament deCatalunya. La Llei de 1987, de comarcalització, crearà 41 comarques.

Així, s’afegeixen 3 al projecte de Pau Vila (Pla de l’Estany, Pla

d’Urgell i Alta Ribagorça).

A l’abril del 2015 s’ha incorporat el Moianès

(per referèndum) com a comarca nova

de 10 municipis.


La comarca dóna suport als municipis (sobretot petits, amb menys capacitat) en les seves competències.Les comarques són dirigides pel Consell Comarcal, triat entre els regidors de la comarca. El Consell Comarcal té competències en els següents àmbits:- Cultura- Esports- Urbanisme- Ordenació territorial- Afers socials- Ensenyament- Polítiques ambientals- I allò que delegin els municipis


Ara a Catalunya hi ha 945 municipis.El 70% tenen menys de 2000 habitants, i el 40% menys de 500.Els problemes delque tenen poca població és proveir de serveis als seushabitants.

El problema s'accentua en municipis molt extensos, amb població envellida...


L'any 2000 es creà la Comissió d'experts per a la revisió del model territorial de Catalunya, que elaborà l'Informe Roca.Aquest informe va ser polèmic, proposava:- La desaparició dels municipis amb menys de 250 h. (agregacions de municipis).- La creació de vegueries.- Ampliar el nombre de comarques.- Crear l'àrea metropolitana de Barcelona.Aquesta ja funcionà del 1974 al 1987. Ara existeix la corporació metropolitana de Barcelona, i des del 2006 la Carta Municipal de Barcelona, que atorga a l'ajuntament de Barcelona un règim especial, amb més competències (vivenda, serveis socials....)

Organització territorial de la UE

La UE presenta importants desequilibris regionals. Per tal de corregir-los i afavorir el desenvolupament de les regions més desafavorides s'ha creat la política regional i la política estructural i de cohesió.

La classificació territorial de la UE, amb poques excepcions, segueix la divisió administrativa de cada Estat.

La UE ha creat els NUTS (Unitats Territorials Estadístiques), establint-se 3 nivells territorials:

Primer nivell: grans unitats territorials amb molt poder:

els länders alemanys o CCAA amb més poder.

Es tracta d'un nivell més operatiu, base

de la política regional de la UE, coincideix amb la veritable divisió

regional.

Són l’últim nivell dedesagregació territorial dins Estats.És l’àmbit més local.A Espanya les 50 províncies, més Ceuta i Melilla conformen 52 NUTS 3.

Nuts 2

Organització territorial de la UE

Criteris de classificació de les regions a la UE

L’índex de perifericitat mesura l’aproximació o llunyania al centre d’activitat econòmica, considerant el PIB regional.Hi ha regions centrals, intermèdies i perifèriques.

El potencial de desenvolupament regional (PDR) es calcula en funció de la situació geogràfica, l'estructura urbana, l'estructura productiva, la dotaciód’infraestructures … Espanya té el PDR més elevat a la zona sud-oriental.

Les classificacions serveixen per dissenyar la política regional europea, s'agrupen les regions en nivells semblants de desenvolupament. Teòricament tenen una realitat semblant, amb problemes semblants.

La Generalitat de Catalunya

L’Estatut d’Autonomia defineix les institucions

polítiques de l’autogovern de

Catalunya.Descriu poders,

competències i les seves relacions amb l’Estat

espanyol.

Funció legislativa: El Parlament.

S’encarrega d’aprovar el pressupostos de la

Generalitat i de controlar i impulsar l’activitat política i el govern.Amb 135 membres

elegits pels ciutadans catalans +18.

Funcions representatives i governatives:

El President Generalitat.Elegit pel Parlament i

nomenat pel rei.Responsable del Consell

Executiu (acció de govern i programa legislatiu). Nombre variable de

conselleries i dep. (durada màxima 4 anys)

Presidents de la Generalitat de Catalunya

1 Berenguer de Cruïlles 1359-1362

2 Romeu Sescomes 1363-1364?

3 Ramon Gener 1364?-1365

4 Bernat Vallès 1365-1367

R Romeu Sescomes 1375-1376

5 Joan I d'Empúries 1376

...

Els 5 primers...des del s. XIV

Presidents de la Generalitat de Catalunya

122 Francesc Macià i Llussà 1931-1933

123 Lluís Companys i Jover 1933-1940

124 Josep Irla i Bosch 1940-1954

125 Josep Tarradellas i Joan 1954-1980

126 Jordi Pujol i Soley 1980-2003

127 Pascual Maragall i Mira 2003-2006

128 José Montilla i Aguilera 2006-2010

129 Artur Mas i Gavarró 2010-2016

130 Carles Puigdemont 2016-

Els 9 darrers, s.XX i XXI

El poder de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat té tres tipus de competències:

Exclusives (Tota capacitat de decisió per la Generalitat)

Concurrents (Estat i Generalitat disposen de les mateixes funcions)

Compartides (Estat i Generalitat disposen de diferents tipus de poder)


COMPETÈNCIES EXCLUSIVES

Organització de les institucions autonòmiques desenvolupament del dret català cultura patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic i científic arxius, biblioteques i museus Administració local Urbanisme, ordenació, obres públiques, carreters, ferrocarrils, ports i aeroports Turisme Explotació recursos hidràulics Cambres de comerç i indústria Benestar social Joventut, esports i lleure...


CAPACITAT D’ACTUACIÓ LEGISLATIVA I EXECUTIVA EN:

Regulació del crèdit La banca Les assegurances La mineria i l’energia Protecció del medi ambient

També té capacitat de signar acords amb d’altres comunitats autònomes de l’Estat

en els temes que té competència exclusiva.

Els ingressos provenen en gran part de les transferències que li cedeix l’Estat en funció de

serveis i competències traspassades.

La Generalitat pot establir taxes i impostos, emetre deute públic i accedir a

crèdits.

Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat

Education

Transcript of Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat