Tema4.Les plantes de ...

ARÇOT: PLANTES 21/02/2011 1

LES PLANTES DE LA MEDITERRÀNIA 1.- EL PAISATGE VEGETAL 2.- L’ARQUITECTURA DE LES PLANTES 3.- L’ESPARTAR: UN PRAT O HERBASSAR DE LA COMARCA DE L’ALACANTÍ 4.- ¿QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN LES PLANTES DE LA MEDITERRÀNIA? 5.- ELS HORTS I ELS CAMPS CULTIVATS 6.- LES PLANTES DEL LITORAL


1.- EL PAISATGE VEGETAL Imagina’t que fem una excursió a la muntanya i que, una vegada allí, decidim caminar fins a la platja, per tal de estudiar les plantes que anem trobant. 1.- Fes una llista de plantes que podríem trobar. Amb seguretat que totes les plantes de la llista no són iguals. En trobem unes d’una grandària considerable i amb molta fusta com els arbres, i d’altres molt més menudes, verdes i flexibles, com les herbes. Es a dir, les diferents tipus de plantes que podem trobar les podríem classificar en:

ARBRES, que són plantes amb fusta, d’almenys cinc metres d’alçària, amb una tija simple, gruixuda i més o menys cilíndrica anomenada tronc, amb nombroses ramificacions al capdamunt, que constitueixen la capçada, en la qual està el fullatge

ARBUSTOS, que són plantes llenyoses, que comencen a ramificar-se arran de terra i que trauen diverses tiges que creixen amb la mateixa força i que tenen fulles des de la base

HERBES, que no tenen fusta a la tija que sol ser verda, blaneta i flexible

LIANES, que s’enfilen per la tija d’altres plantes, i tampoc tenen fusta

2.- Classifica les plantes de l’exercici anterior al quadre següent: Arbres: Arbustos: Herbes: Lianes:

Les plantes les podem estudiar d’una en una, individualment, observant les seues arrels, flors, fulles, etc., però també podem estudiar les agrupacions que formen. A l’estudiar les espècies vegetals individualment, estudiem la FLORA. Si estudiem les agrupacions que formen i les relacions que s’estableixen entre elles, estudiem la VEGETACIÓ La palmera, que no té

branques, no es considera un arbre.

Els fongs no són plantes: no fan la fotosíntesi.

Una tija llenyosa és dura, amb fusta, rígida i quasi mai és verda. Una tija herbàcia és blaneta, sense fusta, flexible i quasi sempre verda. Els arbres i els arbustos són plantes amb tija llenyosa, en canvi les herbes i lianes són plantes amb tija herbàcia.


3.- Dibuixa al quadern una planta i posa el nom a cadascuna de les seues parts (arrels, tija, etc.) Les plantes són éssers vius que es fabriquen l’aliment, mitjançant un procés que s’anomena fotosíntesi. Les primeres plantes van aparèixer a la mar fa milions d’anys i es semblaven a les algues actuals: eren aquàtiques i feien la fotosíntesi i a més a més no tenien arrels, tija, fulles, flors, fruits ni llavors

Milions d’anys després les primeres plantes que van iniciar la conquesta de la terra ferma van ser les molses, que van desenvolupar unes fulles xicotetes per a fer la fotosíntesi, i les falgueres, que ja tenien arrels, tija i fulles, però no flors, fruits ni llavors.

Les molses són vegetals molt xicotets que només posseeixen unes minúscules fulles.

Les falgueres tenen tija, fulles i arrels, però no tenen flors, llavors ni fruits

Molts anys després, amb l’aparició de les flors, les plantes es van fer totalment terrestres i van organitzar el seu cos amb les arrels, la tija, les fulles, les flors, els fruits i les llavors. Les primeres plantes amb flors eren semblants als pins actuals, que pertanyen a una família de plantes que s’anomena coníferes degut a la forma de les pinyes, que no són fruits autèntics, sinó unes proteccions molt senzilles de la llavor. Posteriorment, a partir d’algunes coníferes es va formar un nou grup de plantes amb flors que tenien la novetat d’envoltar la llavor amb una nova coberta, el fruit. Eixe nou grup, les angiospermes és el més abundant de les plantes, comprèn la immensa majoria de les herbes, els arbustos i els arbres que poblen el nostre planeta.

La fotosíntesi és un procés de fabricació d’aliment que es realitza gràcies a una substància de color verd, la clorofil·la. La clorofil·la és capaç

d’utilitzar l’energia de la llum per a combinar determinades substàncies abundants en la natura:

• Diòxid de carboni, que és un dels gasos que abunden en l’aire,

• Hidrogen, que forma part de l’aigua,

• Algunes sals minerals del sòl.

El resultat és l’aliment: sucres , proteïnes, greixos, etc.

A més a més de les plantes i les algues, els bacteris, uns éssers vius microscòpics, també fan la fotosíntesi. El REGNE PLANTES, agrupa diferents organismes que tenen en comú estar formats per moltes cèl·lules, i poder realitzar la fotosíntesi per a fabricar-se l’aliment. Les plantes aquàtiques, més senzilles, que no tenen arrels, tija, fulles ni flors, i són anomenades algues. Les plantes terrestres o vegetals poden ser dividides en:

- molses - falgueres - plantes amb flors


També observem en la nostra excursió que les plantes no estan aïllades, que s’agrupen aquí i allà formant comunitats de diverses espècies: rodals d’arbres que semblen boscos xicotets, bancals cultivats amb tota mena de fruites i hortalisses, zones de mates i arbustos, etc. En aquestes comunitats, algunes plantes competeixen entre elles pels mateixos recursos: aigua , sals, llum del Sol, etc., però la major part d’elles es necessiten mútuament perquè es donen ombra les unes a les altres, es protegeixen dels vents forts, etc. El resultat, l’agrupament de les diferents espècies de plantes que ocupen un territori, rep el nom de COMUNITAT VEGETAL o també VEGETACIÓ. Els boscos, els matollars, els prats, els camps de cultiu, són conjunts de diverses espècies de plantes. Es a dir, són comunitats vegetals.

Durant la nostra excursió podem trobar, entre d’altres, les següents comunitats vegetals: A les muntanyes: Boscos Són conjunts de plantes on dominen els arbres, acompanyats

d’arbustos, d’herbes i de lianes, que trobarem als llocs més ombrius i humits i de més altitud.

Espinars Formada per arbustos espinosos ,amb les fulles molt menudes i punxoses, amb moltes plantes de certa altura.

Timoneda Amb poquetes plantes, dominada pel timó i altres plantes aromàtiques no solen ser molt altes.

Espartar Dominada per l’espart és pròpia dels llocs eixuts i per això les plantes estan prou separades i tenen les fulles molt xicotetes.

A la vora dels barrancs i riuets : Tamarigar Apareix a les vores fangoses dels riuets. Els tamarigars són

sempre a les zones mediterrànies més càlides. Baladrar Que ocupa les vores i els llits pedregosos dels cursos d’aigua i

rambles mediterrànies. Associada a l’activitat agrícola: Comunitats dels horts i dels camps

Formades per les plantes cultivades i per aquelles que apareixen de forma espontània junt a elles.

Les pinedes no són

boscos autèntics. Això vol dir que la seua presencia no condiciona la dels arbustos i herbes que viuen a la seua ombra, de manera que si el pi desapareix, els arbustos i les herbes segueixen creixent.

Al litoral:


Les comunitats de la costa

Amb les plantes de les platges, dels penya-segats, dels marjals i saladars i dels prats de Posidonia oceanica

2.- L’ARQUITECTURA DE LES PLANTES Quan es van fer terrestres, les plantes van haver d’organitzar el seu cos per poder obtenir les substàncies nutritives del sòl i del aire fent-se cada vegada més complexes. L’estructura senzilla de les molses i falgueres es va fer cada vegada més complexa i va donar lloc a l’arrel, la tija, la fulla, la flor els fruits i les llavors. Cadascuna d’aquestes parts està especialitzada en un treball diferent: L’arrel, és la part subterrània de la planta que s’encarrega d’una banda, de mantenir-la subjecta al sòl i d’altra d’obtenir l’aigua i les sals minerals per a la producció de noves substàncies

1. axonomorfa / axonomorfa 2. fasciculada / fasciculada 3. adventícia / adventicia 4.

napiforme / napiforme 5. tuberosa / tuberosa

1. gemma terminal / yema terminal 2. nus / nudo 3. gemma axil·lar / yema axilar 4. branca / rama 5. entrenús / entrenudo 6. beina / vaina 7. pecíol / pecíolo 8. revers / envés 9. anvers / haz 10. nervi foliar / nervio foliar 11. limbe / limbo 12. zona de ramificació

/ zona de ramificación 13. zona pilífera / zona pilífera 14. zona de creixement / zona de crecimiento 15.

caliptra / caliptra


La tija és la columna sustentadora de la resta de les parts aèries de la planta. Està constituïda per molts conductes per on circulen , cap amunt aigua i sals minerals extretes del sòl (saba bruta) i cap avall, aigua i substàncies alimentàries (saba elaborada) De vegades les tiges es transformen en :

- Bulbs, de forma esfèrica, i envoltats per fulles carnoses riques en substàncies de reserva.

- Tubercles, de forma irregular i engrossits per l’acumulació de substàncies de reserva.

- Rizomes, que creixen horitzontalment i estan destinats sobre tot al creixement de la planta.

- Estolons, que al contrari de les anteriors, són aeris, i la seua funció és la propagació de la planta.

Recorda que vam estudiar al principi del tema que quan la tija és dura, rígida i quasi mai verda, l’anomenem tija llenyosa, i quan és blaneta, flexible i quasi sempre verda, l’anomenem tija herbàcia.

Estolons

Les fulles són molt importants perquè:

1. produeixen l’aliment de la planta i l’oxigen de l’atmosfera (en el procés anomenat fotosíntesi);

2. prenen oxigen (O2) per a respirar (però molt poc, i menys del que expulsen), i també diòxid de carboni (CO2), per a fer la fotosíntesi;

3. expulsen l’aigua que li sobra a la planta (transpiració) Normalment la fulla es compon de dues parts:

• La làmina plana i més o menys ampla anomenada limbe. • Un peu o “rabet” prim i llarg, anomenat pecíol; quan no hi ha pecíol, el

limbe s’enganxa a la rama.

La planta pren el diòxid de carboni de l’aire a través dels estomes, que són uns orificis microscòpics de les fulles. L’intercanvi d’oxigen també es fa a través dels estomes. En els arbres i arbustos, la unió de la fulla a la tija té sempre una gema o borró. Si no trobes el borró, significa que el que estàs observant malgrat parèixer una fulla, no ho és, és la part d’una fulla i rep el nom de foliol. Si trobes el borró, el que observes és una vertadera fulla.. Les fulles formades per foliols s’anomenen fulles compostes; totes les demés són simples.


La flor és l’òrgan reproductor de les plantes. En la flor cal distingir els estructures següents: Els òrgans masculins de la flor que s’anomenen estams, on es generen els grans de pol·len. L’òrgan femení de la flor s’anomena carpel i consta de tres estructures: l’ovari, l’estil i l’estigma.

Quasi totes les plantes que ens trobem al camp tenen flors. . Unes les tenen amb colors molt vius i per això s’anomenen plantes amb flors vistoses; d’altres tenen els colors apagats o bruts: són plantes amb flors no vistoses.

Hi ha tres tipus de flors: Les femenines, les masculines i les que tenen òrgans masculins i femenins

La llavor és “una miniplanta en conserva”. Al seu interior està l’embrió que té una arrel minúscula i un parell de fulles també minúscules, envoltat de substàncies nutritives i d’una coberta protectora. La llavor pot caure als peus de la planta que l’ha originada o ser transportada fins un altre lloc. Si al lloc on cau es donen les condicions adequades, germina, comença a creixer l’embrió fins a formar una planta nova.

Les llavors, són els óvuls fecundats.

El fruit, que protegeix la llavor i sovint facilita la dispersió de la planta gràcies al vent o als animals que en menjar-se’l, defequen en un altre lloc la llavor que contenia. Uns fruits tenen pèls o ales, gràcies als quals poden volar arrossegats pel vent. Uns altres fruits tenen polpes vistoses i nutritives, que amb el seu color indiquen quan la llavor està ja madura per a ser transportada.

El fruit és l’ovari de la planta que es fa més gros i s’ompli de nutrients.

4.- Completa l’exercici anterior afegint a cadascuna de les parts de la planta , la funció que realitza.


3.- L’ESPARTAR. Una exemple de prat o herbassar mediterrani és l’espartar, que com el seu nom diu està dominat per l’espart

A l’espartar també hi podem trobar alguns arbres com el garrofer i l’olivera borda (encara que xicotets i molt separats ) i alguns arbustos com l’espí negre, la coscolla i la mata o llentiscle i amb algunes plantes aromàtiques , com el romer, la frígola o timonet, el cantaueso

Timó o frígola

L’espartar és una comunitat poc densa (amb poques plantes), dominada per les gramínies, molt fàcil de reconèixer per l’aspecte semiesfèric de l’espart. És pròpia de llocs secs i per això les plantes estan prou separades i tenen fulles molt xicotetes. L’espart, quan no hi havien fibres sintètiques, era la matèria primera de moltes eines de la vida quotidiana com cabassos, barcelletes, espardenyes, estores, estibes, eines de pesca. Aquesta forta presència en les activitats diàries de les persones va donar lloc a que aparegueren topònims com L’Amerador, en El Campello, que és una caleta on es posava l’espart a remulla per tal d’ablanir-lo i poder treballar-lo després. També a cançons i refranys com: “En El Campello, filet, i la masseta no para” i també “Puig Campana amb capell, mariner, pica espart i fes cordell” D’altres gramínies, com els bambús, les canyes i el canyis. encara es fan servir per a moltes coses: construcció, mobiliari, eines diverses,


A l’espartar podem trobar moltes plantes aromàtiques com el romer, l’espígol, la sàlvia, la frígola o timó, el cantaueso .La fragància d’aquestes plantes és deguda a unes glàndules plenes se substàncies aromàtiques situades fonamentalment a les fulles i a la flor. Un bon grapat de aromàtiques pertanyen a la família de les labiades, que es cultiven com a ornamentals (sàlvia, espígol) o per utilitzar-les com a condiments (orenga, romer, frígola, sajolida) i d’algunes se n’extrauen essències molt emprades en perfumeria i farmàcia (menta, frígola i romer). Algunes d’elles són també plantes de reconeguda importància mel·lífera

com l’espígol, el romer, la sàlvia, la menta i la frigola. 5.- Les plantes aromàtiques, com ja hem dit, s’utilitzen per a condimentar els aliments. Mira a la cuina de casa (o fixa’t en alguna de les parades del mercat) i anota totes les herbes aromàtiques que trobes (si en coneixes més i no els trobes també els poses), en un quadre com el que apareix tot seguit, i explica la seua utilitat.. Planta Es fan servir en ... 6.- També amb les herbes aromàtiques fem infusions. Amb el romer, el timó, el cantaueso. Descriu amb uns paràgrafs l’aroma d’una d’elles, quines sensacions et desperta, quines coses et fa recordar ...

Com l’espart són les canyes, el bambú, el blat, la civada, l’arròs, la dacsa i d’altres que pertanyen a una família de plantes anomenada gramínies.

La majoria de les gramínies tenen la tija buida i separada en compartiments, amb unes arrels fines i entrecreuades que de vegades estan acompanyades de rizomes, les fulles no tenen pecíol i s’abracen a la tija i les flors que no són vistoses s’agrupen formant espigues.

7. Els cereals, que tenen gran importància en

l’alimentació humana, són gramínies. Quins cereals coneixes? Quins aliments prens que estiguen fets amb

cereals?

Exemple de gramínia

Els rizomes són transformacions de la tija que creixen soterrades horitzontalment i estan destinats sobre tot al creixement i propagació de la planta.

Però no totes les gramínies són tan beneficioses, algunes com el gram, són unes de les plantes invasores dels camps de cultiu on provoquen problemes importants.


4.- ¿QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN AQUESTES PLANTES DE LA MEDITERRÀNIA? Com hem estudiat al tema de clima, al mediterrani l’època més crítica per a la majoria de les plantes és l’estiu, ja que coincideixen molta calor i poqueta pluja, és a dir, que perden molta aigua i en guanyen ben poca. Per això només hi poden viure les plantes que tenen característiques que els permeten conservar l’aigua o no consumir-la, com:

1. morir a l’estiu (assecar-se) i deixar llavors per a que germinen quan arribe el temps més humit, com es el cas del citró o ravenissa blanca;

2. créixer només a les èpoques favorables (primavera, tardor, i fins i tot hivern)com el colejo i l’agret;

3. tenir les fulles xicotetes, amb forma de agulla com els pins i , fins i tot, transformades en espines com l’argelaga;

4. fer les fulles dures i grosses, que serveixen de magatzem de nutrients, amb l’anvers de color verd i el revers tancat i blanquinós; en eixa cara estan els estomes, protegits per pelets que impedeixen que el vent l’asseque com la carrasca;

5. acumular aigua durant les èpoques de pluja, per tal de consumir-la en temps de sequera com la palera.

Les característiques que permeten resistir es diuen adaptacions. Una d’aquestes

característiques consisteix en defensar-se dels herbívors mitjançant les punxes, les metzines i els olors. Les punxes poden

estar a la tija, com en la sarsaparrella o les rames de l’espí negre i també a les fulles en la coscolla. Les metzines

(verins de les plantes) apareixen en plantes com el matapoll i les lletreres. Ela aromes del timonet, de la sàlvia, del romer, són agradosos per a nosaltres però no per als herbívors


5.- ELS HORTS I ELS CAMPS CULTIVATS Un altre paisatge vegetal característic de la mediterrània és el dels conreus: els oliverars, tarongerars són també comunitats vegetals en les que dominen aquests arbres. Als camps de secà o amb poca necessitat d’aigua junt a les oliveres, ametllers i garrofers apareixen herbes com el citró . Als camps de regadiu o amb molta necessitat d’aigua, és a dir, amb un rec abundant, els tarongerars, els llimoners, o els camps d’altres fruiters com pereres, bresquilleres, etc i també els camps d’hortalisses apareixen herbes, com l’agret, que és característic dels camps de cítrics.

A més a més les herbes dels camps cultivats ha servit durant molt de temps per a l’alimentació dels animals domèstics com els conills, les gallines i pollastres, els coloms, els canaris i altres pardals engabiats, etc.

8.- Completa el quadre següent de les hortalisses de temporada. Pregunta a casa:

HORTALISSA PART QUE ES MENJA ÈPOCA EN QUÈ ES MENJA OBSERVACIONS

Faves Bajoquetes Carxofes “fulles” de la flor Alficoços fruit Lletuga Tomaca Flor-i-col flor

9.- Al quadre següent se’ns ha oblidat posar les línies de separació amb alguns grups d’aliments i de fibres, i també la utilitat de molts d’ells. Completa’l tu.

Grup Espècie Usos, observacions llegums

Faves Es mengen crues o cuinades. Primavera Cigrons Bullit, torrat Llentilles Pèsols


Forment Farina, pa, pizza, pasta... Panis Torrat, fregit, pinso,... Arròs Tomaca Albergínia Enciam creilla Els tubercles, bullits, fregits, ... Ceba Raim Poma Taronja Magrana

Fibres

Espart Cordes, espardenyes, cabassos,... Lli Cànem

ELS ARBRES FRUITERS L’olivera, el garrofer i l’ametller són els tres conreus mediterranis per excel·lència. Són arbres que poden créixer espontàniament, però que els humans hem anat cultivant i seleccionant. L’olivera la podem trobar espontània a les nostres brolles, espinars i espartars encara que amb unes fulles i uns fruits més xicotetes que les de les oliveres cultivades. El garrofer silvestre i el cultivat són quasi la mateixa cosa, encara que dels exemplars silvetres se’n poden trobar molts pocs. L’ametller és espontani de la mediterrània oriental, és caducifoli i perd les seues fulles al final de l’estiu i té una espectacular florida al final de l’hivern, tot i que alguns exemplars poden florir en ple hivern. També la vinya, que de vegades té port arbustiu i s’anomena cep i de vegades s’enfila formant una parra, que te unes fulles palmades que s’anomenen pàmpols i els fruits agrupats en els raïms. La figuera de fulles grans, aspres i també palmades i la figuera espontània o cabrafiguera o cabrafiga. Dels països de l’orient hem importat el taronger, el llimoner o llimera i el mandariner amb fruits sucosos que es poden menjar en gallons . També la perera, la pomera, el codonyer, la bresquillera, l’albercoquer, la prunera i el cirerer són els arbres fruiters per excel·lència.

10.- Completa el quadre següent posant el nom dels arbres fruiters que conegues (pots posar també els arbres que hem relacionat al text anterior), el nom del fruit corresponent i l’ús o usos que se’n fan d’ells.

Arbre Fruit / Llavor que es

menja Època en què es menja Observacions

Codonyer Tardor Es fa en confitura (Codonyat)

Ametlla (llavor) Taronger Hivern


6.- LES PLANTES DEL LITORAL El litoral mediterrani està molt alterat per l’activitat humana (platges artificials, ports esportius, instal·lacions recreatives, ocupació urbanística de la línia de la costa, ...) i per tant tampoc podem parlar de vegetació natural. Malgrat tot, en els llocs menys transitats trobem plantes amb unes adaptacions que els permetem suportar les dures condicions que té la vida a la vora de la mar: vent quasi constant i de vegades molt fort, gran presència de sal i un terreny molt sec. Per tal de poder estudiar be la vegetació del litoral , distingirem les següents zones:

• Les plantes dels penya-segats, que aprofiten els clavills de les roques per a arrelar, com el fenoll marí ,i d’altres com la coscolla, el romer i el llentiscle que apareixen a les zones més elevades i més horitzontals.

• Les plantes de les platges d’arena, que es defensen en un medi hostil,

amb diverses adaptacions com rave de mar, el panical marí i el borró.

• Les plantes dels saladars, de les salines, aiguamolls i marjals, que en algunes platges que estan baix el nivell de la mar, allà on l’aigua salada es mescla amb l’aigua dolça de les pluges, s’obrin pas a diferents tipus de plantes com el jonc, el canyís i el salat.

A les platges de còdols, la presència de les plantes és encara més escassa

Fenoll marí

Rave de mar Panical Borró

• Les algues aprofiten que la mar és un medi idoni per a la vida, ja que els éssers que hi habiten no tenen cap problema d’abastiment d’aigua i de sals, apareixen ja a les zones del litoral on arriba l’aigua portada per les ones i les podem trobar fins on arriba la llum del sol.

Les algues també fan la fotosíntesis. Recorda que les algues no tenen arrels, tija, fulles, flors, etc.


Codium

Acetabularia

També al litoral mediterrani destaquen per la seua importància els prats de Posidonia oceanica, que és el que coneixem amb el nom d’alguers, encara que no estan formats per algues, si no per una planta amb tija, arrels, flors... (no són algues) Els prats de Posidonia, produeixen gran quantitat d’oxigen. Són aliment per a molts éssers vius, fan de refugi i de zona de cria de moltes espècies i mantenen l’equilibri de les platges, amb les acumulacions de fulles mortes que moderen l’impacte de les ones.

12.- Quines diferencies trobes entre les algues i la Posidonia oceanica? 13.-Trobes que es semblen en alguna cosa?

Al dibuix de dalt podem observar les arrels, la tija i les fulles de una planta de Posidonia oceanica


14.- Quines conseqüències tendria la desaparició dels prats de Posidonia oceanica? 15.- ¿Quins creus tu que son els “enemics” de les plantes de les platges? 16.- Explica què és per a tu una platja bruta.

Tema4.Les plantes de ...

Documents

Transcript of Tema4.Les plantes de ...