Tema1 bg teixits[1]

download Tema1 bg teixits[1]

of 28

  • date post

    12-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    1.476
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Tema1 bg teixits[1]

  • 1UD.1. La cllula i els teixits

    NA2. TEIXITS

    BIOLOGIA I GEOLOGIA

    IES CAN PLANAS

    CURS 2010-2011

    MARGA MARN

  • 21. INTRODUCCI Quan lembri hum es desenvolupa, la major part de les seves

    cllules sespecialitzen funcions particulars.

    Especialitzaci estructural

    Especialitzaci funcional

    Es modifica laspecte de les cllules per adaptar-se a la funci que duen a terme.

  • 31. INTRODUCCIUn teixit es defineix com una agregaci de cllules en qu

    cadascuna delles coopera amb les altres en la realitzaci dunadeterminada funci conjunta.

    Podem distingir:

    Teixits simples: totes les cllules sn del mateix tipus cellular.

    Teixits compostos: integrats per dos o ms tipus cellulars.

    Les cllules que formen un teixit poden estar en contacte ntim o

    separades per una quantitat de substncia intercellular, que les

    mant unides.

  • 41. INTRODUCCI

    Els teixits es troben al cos hum, agregats en rgans en els quals els

    diferents teixits cooperen en la realitzaci duna funci conjunta.

    Podem distingir 4 tipus principals de teixits:

    Teixit epitelial: recobrir superfcies i per segregar substancies.

    Teixit conjuntiu o connectiu: uneix rgans interns.

    Teixit nervis: capta estmuls i emet respostes.

    Teixit muscular: serveix per fer contraccions i extensions.

  • 52. Teixit EpitelialEl teixit epitelial o epiteli recobreix les superfcies corporals i

    entapissa les cavitats i els tubs de lorganisme.

    Absorci.

    Secreci.

    Protecci.

    Els epitelis formen una barrera entre els compartiments biolgics amb

    una triple funci:

    Es poden distinguir dos gran grups depitelis:

    Epiteli de revestiment: predomina la funci protectora i/o absorbent.

    Epiteli glandular: predomina la funci de secreci.

  • 62. Teixit Epitelial

    Caracterstiques del teixit epitelial:

    1. Les seves cllules estan en contacte ntim, per tant tenen molt

    poc o gens substncia intercellular entre elles.

    2. Est separat del teixit connectiu per la Membrana Basal (MB),

    formada per substncia intercellular rica en fibres.

    3. La MB no t vasos sanguinis ni limftics, per tant els nutrients i

    oxigen que necessita el teixit epitelial, passen per difusi a travs

    de la MB.

  • 72. Teixit Epitelial2.1 Epiteli de revestiment:

    Els epitelis de revestiment es classifiquen segons el nombre de capes o

    pisos de cllules que lintegren i la forma daquestes cllules.

    Epitelis simples: constituts per una sola capa.

    Epitelis estratificats: constituts per ms duna capa.

    Epitelis pseudoestratificats: constituts per una solacapa per aparentment sembla ms duna.

    Cllules planes: ms amples que altes.

    Cllules cbiques o cildriques: ms altes que amples.

  • 82. Teixit Epitelial2.1 Epiteli de revestiment:

    Els principals tipus depitelis de revestiment sn.

    a. Epiteli pla simple.

    b. Epiteli cbic simple.

    c. Epiteli cilndric simple.

    d. Epiteli pseudo-estratificat o respiratori.

    e. Epiteli pla estratificat.

  • 92. Teixit Epitelial2.1 Epiteli de revestiment:

    Epiteli pla simple Epiteli cbic simple Epiteli cilndric simple

    Epiteli pseudo-estratificat o respiratoriEpiteli pla estratificat

  • 10

    2. Teixit Epitelial2.1 Epiteli glandular: teixit allat (estmac, intest) o formant glndules.

    Els epitelis on predomina la funci secretora sovint formen glndules,

    que elaboren i expulsen substncies a travs dun canal de desgus.

    Productes: enzims, hormones, cids, mucus, etc.

    Tipus de glndules:

    Exocrines: aboquen els productes a la superfcie delcos (ex. glndules suporpares o lacrimals) o a linteriordel tub digestiu (ex. glndules salivals).

    Endocrines: aboquen al torrent sanguini (ex. glndulessuprarenals).

    Mixtes: que farn aquestes glndules? Exemple?

  • 11

    3. Teixit ConnectiuEl teixit connectiu o conjuntiu s un teixit derivat del teixit

    embrionari, bsic en el disseny drgans i els aparells del cos.

    Regula lintercanvi de nutrients, O2 i substncies de rebuig, entrela sang i els teixits.

    Suport estructural de molts rgans.

    Protegeix rgans interns i uneix teixits

    Dipsit de greix al teixit adips que s un tipus de teixit connectiu.

    Reparar ferides.

    Participa en els mecanisme de defensa de lorganisme.

    Les seves funcions sn mltiples:

  • 12

    3. Teixit Connectiu

    Diferent tipus de cllules: adipcits, fibroblast, macrfags,

    cllules sangunies, etc.

    Substncia intercellular: gel semifluid.

    Fibres que hi ha dins de la substncia intercellular.

    El teixit connectiu est format per:

    Collagen: protena molt resistent.

    Fibres reticulars: ms primes que el collagen.

    Elastina: protena molt elstica.

  • 13

    3. Teixit Connectiu

    Tipus de teixits connectius:

    a. Teixit connectiu lax.

    b. Teixit connectiu dens.

    c. Teixit cartilagins.

    d. Teixit ossi.

    e. Teixit sanguini.

  • 14

    3. Teixit Connectiua. Teixit connectiu lax:

    Format per poques fibres de collagen..

    Est a sota dels epitelis de laparell digestiu, respiratori iurinari i la capa subcutnia de la pell.

    Dna suport i protecci a molts rgans.

    El teixit adips s un tipus, on sacumula greix (adipcits).

    b. Teixit connectiu dens:

    Presenta ms fibres de collagen i menys cllules.

    Forma estructures com els tendons donant granresistncia.

    Forma tamb les capes profundes de la pell.

  • 15

    3. Teixit Connectiuc. Teixit cartilagins:

    Ms abundant en nadons i nens que no en adults (nas,pavell auditiu, discos intervertebrals).

    Format per:

    cllules anomenades condrcits. substncia intercellular flexible. travessada per fibres (collagen i elastina).

    d. Teixit ossi:

    Dna suport a lorganisme, en formar lesquelet.

    Format per:

    cllules anomenades ostecits. substncia intercellular slida i dura, amb sals minerals

  • 16

    3. Teixit Connectiue. Teixit sanguini:

    Formats per una matriu lquida anomenada PLASMA.

    Cllules mbils: glbuls vermells, glbuls blancs iplaquetes.

  • 17

    3. Teixit Connectiu

  • 18

    3. Teixit Connectiu

  • 19

    4. Teixit Nervis

    1. Sensitives: transmissi destmuls cap al SNC.

    2. Motores: transmissi de respostes (moviments o

    secrecions).

    El teixit nervis est format per cllules especialitzades en la

    recepci destmuls i la conducci dimpulsos elctrics anomenadesneurones (capacitat dexcitabilitat) i la neuroglia.

    Segons la funci:

    En el funcionament de les neurones hi ha un gran consum doxigen (25%del total) i glucosa.

  • 20

    1. Cos cellular: inclou el nucli i bona part del citoplasma.

    2. Dendrites: prolongacions allargades i molt ramificades. Reben

    estmuls daltre neurones, enviant la informaci cap a linteriorde la neurona.

    3. Ax o fibra nerviosa: prolongaci cilndrica llarga noms

    ramificada al seu extrem. s la via de sortida de la informaci.

    Estructura bsica de les neurones:

    4. Teixit Nervis

  • 21

    4. Teixit Nervis

  • 22

    Neuroglia: ocupa els espais entre neurones i els hi proporciona un

    sosteniment mecnic i metablic essencial.

    Hi ha 3 tipus:

    a. Astrcits: les ms abundants, realitzen intercanvis metablics

    entre les neurones i la sang.

    b. Cllules de la microglia: petites i no gaire nombroses, formen

    part del sistema de defensa fagocitari.

    c. Cllules de Schwann: fabriquen la beina de mielina, que dna

    allament a les neurones.

    - Qu s un deja v?

    - Qu s la substncia blanca i la grisa al sistema nervis?

    - Quina diferncia hi ha entre una neurona i un nervi?

    4. Teixit Nervis

  • 23

    5. Teixit Muscular

    1. Mscul esqueltic (estriat i voluntari).

    2. Mscul visceral (llis i involuntari).

    3. Mscul cardac (estriat i involuntari).

    El teixit muscular est format per cllules especialitzades en la funci

    de contracci, que sagrupen per formar el msculs.

    La capacitat de contracci s deguda a lexistncia de protenes fribrilarsal seu citoplasma, ordenades i que llisquen amb consum denergia.

    Segons la seva contracci i morfologia hi ha 3 tipus de teixit muscular:

    Les cllules sanomenen fibres musculars micits.

  • 24

    5. Teixit MuscularFotografies dels 3 tipus de teixit muscular

  • 25

    5. Teixit Muscular1. Mscul esqueltic:

    Teixit muscular que mou lesquelet i tamb els ulls i la llengua.

    s el responsable del moviment i mantenir la postura.

    Les fibres musculars esqueltiques sn molt llargues,cilndriques, amb molts nuclis i de color vermells

    Tamb sanomena teixit voluntari (de contracci voluntria), iestriat (forma bandes de protenes contrctils ordenades).

    Consum elevat denergia.

  • 26

    5. Teixit Muscular2. Mscul visceral:

    Mscul propi de les parets de molts rgans interns (visceres).

    Format per fibres musculars llises (no t estries) i de color rosapllid.

    Cllules ms curtes que les estriades, amb un sol nucli deposici central.

    La contracci s involuntria.

    Permet desplaar substncies dins els tubs o cavitats.

    Present a vasos sanguinis i rgans buits (tub digestiu, ter i viesurinries).

  • 27

    5. Teixit Muscular3. Mscul cardac:

    Exclusiu del cor (miocardi=capa de mscul del cor).

    Format per fibres estriades de color vermell.

    De contracci involuntria per amb estriaci (mixte esqueltic ivisceral).

    T una contracci rtmic