1

UD.1. La cèl·lula i els teixits

NA2. TEIXITS

BIOLOGIA I GEOLOGIA

IES CAN PLANAS

CURS 2010-2011

MARGA MARÍN

2

1. INTRODUCCIÓ

• Quan l’embrió humà es desenvolupa, la major part de les seves

cèl·lules “s’especialitzen” funcions particulars.

Especialització estructural

Especialització funcional

Es modifica l’aspecte de les cèl·lules per

adaptar-se a la funció que duen a terme.

3

1. INTRODUCCIÓ

Un teixit es defineix com una agregació de cèl·lules en què

cadascuna d’elles coopera amb les altres en la realització d’una

determinada funció conjunta.

Podem distingir:

Teixits simples: totes les cèl·lules són del mateix tipus cel·lular.

Teixits compostos: integrats per dos o més tipus cel·lulars.

Les cèl·lules que formen un teixit poden estar en contacte íntim o

separades per una quantitat de substància intercel·lular, que les

manté unides.

4

1. INTRODUCCIÓ

Els teixits es troben al cos humà, agregats en òrgans en els quals els

diferents teixits cooperen en la realització d’una funció conjunta.

Podem distingir 4 tipus principals de teixits:

Teixit epitelial: recobrir superfícies i per segregar substancies.

Teixit conjuntiu o connectiu: uneix òrgans interns.

Teixit nerviós: capta estímuls i emet respostes.

Teixit muscular: serveix per fer contraccions i extensions.

5

2. Teixit Epitelial

El teixit epitelial o epiteli recobreix les superfícies corporals i

entapissa les cavitats i els tubs de l’organisme.

Absorció.

Secreció.

Protecció.

Els epitelis formen una barrera entre els compartiments biològics amb

una triple funció:

Es poden distinguir dos gran grups d’epitelis:

Epiteli de revestiment: predomina la funció protectora i/o absorbent.

Epiteli glandular: predomina la funció de secreció.

6

2. Teixit Epitelial

Característiques del teixit epitelial:

1. Les seves cèl·lules estan en contacte íntim, per tant tenen molt

poc o gens substància intercel·lular entre elles.

2. Està separat del teixit connectiu per la Membrana Basal (MB),

formada per substància intercel·lular rica en fibres.

3. La MB no té vasos sanguinis ni limfàtics, per tant els nutrients i

oxigen que necessita el teixit epitelial, passen per difusió a través

de la MB.

7

2. Teixit Epitelial

2.1 Epiteli de revestiment:

Els epitelis de revestiment es classifiquen segons el nombre de capes o

pisos de cèl·lules que l’integren i la forma d’aquestes cèl·lules.

− Epitelis simples: constituïts per una sola capa.

− Epitelis estratificats: constituïts per més d’una capa.

− Epitelis pseudoestratificats: constituïts per una sola

capa però aparentment sembla més d’una.

− Cèl·lules planes: més amples que altes.

− Cèl·lules cúbiques o cilídriques: més altes que amples.

8

2. Teixit Epitelial

2.1 Epiteli de revestiment:

Els principals tipus d’epitelis de revestiment són.

a. Epiteli pla simple.

b. Epiteli cúbic simple.

c. Epiteli cilíndric simple.

d. Epiteli pseudo-estratificat o respiratori.

e. Epiteli pla estratificat.

9

2. Teixit Epitelial

2.1 Epiteli de revestiment:

Epiteli pla simple Epiteli cúbic simple Epiteli cilíndric simple

Epiteli pseudo-estratificat o respiratoriEpiteli pla estratificat

10

2. Teixit Epitelial

2.1 Epiteli glandular: teixit aïllat (estómac, intestí) o formant glàndules.

Els epitelis on predomina la funció secretora sovint formen glàndules,

que elaboren i expulsen substàncies a través d’un canal de desguàs.

Productes: enzims, hormones, àcids, mucus, etc.

Tipus de glàndules:

− Exocrines: aboquen els productes a la superfície del

cos (ex. glàndules suporípares o lacrimals) o a l’interior

del tub digestiu (ex. glàndules salivals).

− Endocrines: aboquen al torrent sanguini (ex. glàndules

suprarenals).

−Mixtes: que faràn aquestes glàndules? Exemple?

11

3. Teixit Connectiu

El teixit connectiu o conjuntiu és un teixit derivat del teixit

embrionari, bàsic en el disseny d’òrgans i els aparells del cos.

Regula l’intercanvi de nutrients, O2 i substàncies de rebuig, entre

la sang i els teixits.

Suport estructural de molts òrgans.

Protegeix òrgans interns i uneix teixits

Dipòsit de greix al teixit adipós que és un tipus de teixit connectiu.

Reparar ferides.

Participa en els mecanisme de defensa de l’organisme.

Les seves funcions són múltiples:

12

3. Teixit Connectiu

Diferent tipus de cèl·lules: adipòcits, fibroblast, macròfags,

cèl·lules sanguínies, etc.

Substància intercel·lular: gel semifluid.

Fibres que hi ha dins de la substància intercel·lular.

El teixit connectiu està format per:

− Col·lagen: proteïna molt resistent.

− Fibres reticulars: més primes que el col·lagen.

− Elastina: proteïna molt elàstica.

13

3. Teixit Connectiu

Tipus de teixits connectius:

a. Teixit connectiu lax.

b. Teixit connectiu dens.

c. Teixit cartilaginós.

d. Teixit ossi.

e. Teixit sanguini.

14

3. Teixit Connectiu

a. Teixit connectiu lax:

− Format per poques fibres de col·lagen..

− Està a sota dels epitelis de l’aparell digestiu, respiratori i

urinari i la capa subcutània de la pell.

− Dóna suport i protecció a molts òrgans.

− El teixit adipós és un tipus, on s’acumula greix (adipòcits).

b. Teixit connectiu dens:

− Presenta més fibres de col·lagen i menys cèl·lules.

− Forma estructures com els tendons donant gran

resistència.

− Forma també les capes profundes de la pell.

15

3. Teixit Connectiuc. Teixit cartilaginós:

− Més abundant en nadons i nens que no en adults (nas,

pavelló auditiu, discos intervertebrals).

− Format per:

cèl·lules anomenades condròcits.

substància intercel·lular flexible.

travessada per fibres (col·lagen i elastina).

d. Teixit ossi:

− Dóna suport a l’organisme, en formar l’esquelet.

− Format per:

cèl·lules anomenades osteòcits.

substància intercel·lular sòlida i dura, amb sals minerals

16

3. Teixit Connectiu

e. Teixit sanguini:

− Formats per una matriu líquida anomenada PLASMA.

− Cèl·lules mòbils: glòbuls vermells, glòbuls blancs i

plaquetes.

17

3. Teixit Connectiu

18

3. Teixit Connectiu

19

4. Teixit Nerviós

1. Sensitives: transmissió d’estímuls cap al SNC.

2. Motores: transmissió de respostes (moviments o

secrecions).

El teixit nerviós està format per cèl·lules especialitzades en la

recepció d’estímuls i la conducció d’impulsos elèctrics anomenades

neurones (capacitat d’excitabilitat) i la neuroglia.

Segons la funció:

En el funcionament de les neurones hi ha un gran consum d’oxigen (25%

del total) i glucosa.

20

1. Cos cel·lular: inclou el nucli i bona part del citoplasma.

2. Dendrites: prolongacions allargades i molt ramificades. Reben

estímuls d’altre neurones, enviant la informació cap a l’interior

de la neurona.

3. Axò o fibra nerviosa: prolongació cilíndrica llarga només

ramificada al seu extrem. És la via de sortida de la informació.

Estructura bàsica de les neurones:

4. Teixit Nerviós

21

4. Teixit Nerviós

22

Neuroglia: ocupa els espais entre neurones i els hi proporciona un

sosteniment mecànic i metabòlic essencial.

Hi ha 3 tipus:

a. Astròcits: les més abundants, realitzen intercanvis metabòlics

entre les neurones i la sang.

b. Cèl·lules de la microglia: petites i no gaire nombroses, formen

part del sistema de defensa fagocitari.

c. Cèl·lules de Schwann: fabriquen la beina de mielina, que dóna

aïllament a les neurones.

- Què és un deja vú?

- Què és la substància blanca i la grisa al sistema nerviós?

- Quina diferència hi ha entre una neurona i un nervi?

4. Teixit Nerviós

23

5. Teixit Muscular

1. Múscul esquelètic (estriat i voluntari).

2. Múscul visceral (llis i involuntari).

3. Múscul cardíac (estriat i involuntari).

El teixit muscular està format per cèl·lules especialitzades en la funció

de contracció, que s’agrupen per formar el músculs.

La capacitat de contracció és deguda a l’existència de proteïnes fribrilars

al seu citoplasma, ordenades i que llisquen amb consum d’energia.

Segons la seva contracció i morfologia hi ha 3 tipus de teixit muscular:

Les cèl·lules s’anomenen fibres musculars miòcits.

24

5. Teixit MuscularFotografies dels 3 tipus de teixit muscular

25

5. Teixit Muscular

1. Múscul esquelètic:

− Teixit muscular que mou l’esquelet i també els ulls i la llengua.

− És el responsable del moviment i mantenir la postura.

− Les fibres musculars esquelètiques són molt llargues,

cilíndriques, amb molts nuclis i de color vermellós

− També s’anomena teixit voluntari (de contracció voluntària), i

estriat (forma bandes de proteïnes contràctils ordenades).

− Consum elevat d’energia.

26

5. Teixit Muscular

2. Múscul visceral:

− Múscul propi de les parets de molts òrgans interns (visceres).

− Format per fibres musculars llises (no té estries) i de color rosa

pàl·lid.

− Cèl·lules més curtes que les estriades, amb un sol nucli de

posició central.

− La contracció és involuntària.

− Permet desplaçar substàncies dins els tubs o cavitats.

− Present a vasos sanguinis i òrgans buits (tub digestiu, úter i vies

urinàries).

27

5. Teixit Muscular

3. Múscul cardíac:

− Exclusiu del cor (miocardi=capa de múscul del cor).

− Format per fibres estriades de color vermell.

− De contracció involuntària però amb estriació (mixte esquelètic i

visceral).

−Té una contracció rítmica i continua, impulsant la sang cap als

vasos sanguinis.

− Nucli en posició central.

−Les fibres cardíaques estan envoltades de teixit connectiu molt ric

en capil·lars sanguinis i al seu interior hi ha molts mitocondris (per

què es necessari?).

28

Fi UD1

Septembre 2010