Tema ii.1.3 1a part

II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió

Com sabem si una sessió està controlada?

Si s’assoleixen els objectius

Existeixen un seguit de factors que incideixen en què una classe funcioni per si sola:

II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió

A. Relatius als alumnesB. Relatius al professorC. Relatius al temps de pràcticaD. Relatius a les regles de comportamentE. Relatius a la posició del professorF. Relatius a la gestió de la disciplinaG. Relatius a la motivació H. Relatius a l’ús de recursos i materials didàctics

II.1.3. Organització i control de II.1.3. Organització i control de la sessióla sessió

A. Relatius als alumnes. Característiques diferencials dels

alumnes.

Cada persona és única i complexa.

Cal evitar catalogar

Avaluació inicial important

A. Relatius als alumnes.

Característiques individuals dels alumnes:

El nivell de desenvolupament motor

Canvis biològics i psicològics

que afecten el rendiment motor

Experiència prèvia

Motivació

A. Relatius als alumnes.

Diferències individuals a dos nivells:

• Nivell de desenvolupament de l’habilitat motriu

• Nivell de desenvolupament de la condició física

Això pot comporta l’existència d’un alumnat molt heterogeni

B. Relatius al professor

Factors condicionants:

• Actitud cap a la professió

• Actitud respectuosa per les persones i els seus interessos

• Aptituds relacionades amb l’especialitat

• Aptitud comunicativa

• Imatge del professor

• Credibilitat i sinceritat

• Saber motivar

• Altres: edat, sexe, alçada, corpulència, to de veu…

C. Relatius al temps de pràctica

+ temps d’activitat - comportaments inadequats

Possibles períodes d’inactivitat:

Quan P col·loca material

En files d’espera

En jocs d’eliminació

En treballs en grup, quan un alumne “ja ha fet prou”

Quan P s’absenta de classe

Explicacions molt llargues

Quan P corretgeix a un altre A

C. Relatius al temps de pràctica.

Exemple d’accions per temps d’activitat:

Acció: Intentar que tothom estigui treballant: joc reduït, estacions, dues activitats

paral·leles

(En les files d’espera)(En les files d’espera)

Acció: col·locar el material abans de l’activitat

(Mentre el professor està col·locant el material)(Mentre el professor està col·locant el material)


Important evitar les files quilomètriques.



Acció: Delegar a algú la feina a realitzarDeixar responsables de grup

(Quan el P ha d’absentar-se)(Quan el P ha d’absentar-se)

Acció: Cercar estratègies per no eliminar Eliminacions temporals

(En jocs d’eliminació)(En jocs d’eliminació)



Acció: Assegurar-nos que tothom té feina i treballaBatudes visuals

(Quan el P fa un feedback de correcció individual)(Quan el P fa un feedback de correcció individual)

Acció: Evitar informació reduntant Introduir la informació progressivament

(Explicacions llargues)(Explicacions llargues)


Altres possibles accions:

Mantenir l’atenció de l’A quan s’explica

Un cop tot entès i iniciada la pràctica correctament, feedbacks o altres qüestions

Estimular amb FEEDBACKS Controlar proporció alumnat en acció

Batudes visuals per tenir una visió de treball del grup.Si pocs A treballant diferents opcions:

Comentari sobre l’organització Feedbacks individual a la persona que no treballa El·lusions directes

Acabar les tasques a temps

D. Relatius a les regles de comportament.

És important establir una sèrie de regles. Faran referència a comportaments en el

vestuari, utilització del material, temps per a diferents activitats (puntualitat, vestuari, dutxa...).

D. Relatius a les regles de comportament.

A l’hora d’establir regles és aconsellable:

Explicar i justificar les regles: Els A les respectaran més si les comprenen i accepten

Establir les justes (no masses) Presentar-les de forma positiva En determinades situacions, es pot pactar la regla,

modificant-la en el cas que els A aportin alternatives vàlides

Aconsellable per millorar el control establir un sistema de senyals clara.

Ex: toc de xiulet o cridar STOP per parar l’activitat

E. Relatius a la posició del professor El professor ha de ser conscient de la seva

posició durant la sessió.

Fora del grupFora del grupEl P es col·loca en una posició des de la qual controla a tothom. Ex:

informació inicial (tot A davant) demostració batudes visuals

Dins del grupDins del grupSituació no tan favorable pel control de grup. Ex:

Feedback individualsQuan fem de dinamitzadors per motivar el grup

E. Relatius a la posició del professor

E. Relatius a la posició del professor

Quan es vol donar informació inicial: Formació Semi-Circular.

F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina

F.1. Causes de les conductes desviades o no previstesF.1. Causes de les conductes desviades o no previstes

InternesInternes

produïdes produïdes per la interacció a la classe. P pot intervenir per solucionar-les.

ExternesExternes

causa de la conducta no té a veure amb la dinàmica de la classe. solució per sobre de les possibilitats del P cal un treball en equip per a solucionar-los (companys, pares,

directiva...)


Possibles causes de tals conductes:

InternesInternes

Falta d’adequació de l’ensenyament Falta de motivació dels alumnes Conflictes interns amb els alumnes Inseguretat del docent


ExternesExternes

Per l’ambient social on es mou l’alumne. Per diferències físiques o psíquiques Per problemes afectius Per tenir grups massa nombrosos (ratio).

F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina.

F.2. Conductes no desitjadesF.2. Conductes no desitjades

En els apartats anteriors hem vist algunes de les formes

d’evitar conductes no desitjades:

• Augmentar el temps de pràctica

• Regles de comportament a classe

• Batudes constants amb la mirada

• Activitats motivants

• Crear un bon clima a la classe

• No deixar els alumnes sols


Conductes no desitjades habituals:

Parlar quan parla el professor

No realitzar la tasca encomanada pel professor

No respectar el material o les instal·lacions

No respectar els companys

Posar en perill la pròpia seguretat

Posar en perill la seguretat dels companys

No respectar els horaris


F.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjadesF.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjades

LleusLleus

IgnorarIgnorar el comportament inapropiat si no és important Tallar Tallar el comportament sense pertorbar l’activitat

(mirada, gest, proximitat física, ...)


Greus Greus

Cal una Cal una intervenció directaintervenció directa

Cridar a l’A pel seu nom i cognoms, corregint el

comportament i demanant-li que pari

Recordar als A les regles de comportament

Tenir una entrevista personal en la qual farem

raonar a l’A sobre el seu comportament


Intervencions no aconsellablesIntervencions no aconsellables

Amenaçar

Llençar un atac personal contra l’A

Ridiculitzar l’A


Accions més dures:Accions més dures:

El CàstigEl Càstig

És aconsellable no abusar-ne

Augmenta el nivell de tensió

Cal utilitzar-lo en comportaments inapropiats repetits i

com a penúltim recurs

Cal castigar quan l’A no intenta millorar el seu

comportament


És aconsellable:

Advertir prèviament del càstig (advertir de la conducta no

desitjada i de la conseqüència)

Intentar no improvisar-lo

Castigar el comportament, no la persona

Readmetre el castigat partint de zero

És interessant suprimir algun privilegi o quelcom

agradable per l’alumne. Ex: no deixar que jugui al joc

final.


És aconsellable:

Intentar relacionar el càstig amb la falta

Ex: maltractar el material – recollir i endreçar-lo tot

Que el càstig sigui proporcional a la falta

No castigar amb accions que ja tenen sentit per elles

mateixes. Ex: fer flexions, carrera contínua)

No perjudicar a tot un col·lectiu per castigar a un sol A.


Expulsió de classeExpulsió de classe

Adoptar-la en casos extrems

Quan el P és incapaç de trobar una solució


Consideracions finalsConsideracions finals

Cap de les actuacions plantejades serveix per

aprendre. Serveixen per eliminar les conductes

no desitjades

Només s’aprèn amb el reforç positiu

(reconeixement, premi, nota positiva,

palmoteràpia)


Consideracions finalsConsideracions finals

És important reforçar qualsevol aproximació a la

conducta desitjada

Actuacions i reforços positius, cal proporcionar-

los immediatament després de la conducta,

perquè l’A associï els dos elements

Sol·lucionar conflictes quan tothom està calmat

Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)

1. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR COMPORTAMENTS APROPIATS

INTRODUCCIÓ

Un professor ha de ser precís i sistemàticprecís i sistemàtic, també en la gestió de la disciplina.

Cal evitar reaccionar de manera negativa o excessivament correctiva amb els alumnes i reconèixer

també el bon comportament i reforçar-lo.

És aconsellable fer un bon disseny de sessions, la qual cosa ajuda a mantenir la motivació,

dissuadint els comportament inapropiats i creant un clima de treball el més agradable possible.

L’abús del càstig i l’amenaça de càstig no afavoreixen al manteniment d’un bon clima de treball.

No obstant, ensenyar bé no és garantia d’evitar totalment els comportaments inadequats.

L’autor proposa algunes tècniques per produir bona disciplina, altes proporcions de temps de

compromís motor i un clima d’aprenentatge agradable.


Molts alumnes no es comporten adequadament per falta de maduresa.

PRINCIPI DE LA MENOR INTERVENCIÓ: Cal fer el mínim possible per aconseguir que es realitzi

el treball (Si ni ha prou amb reforç positiu, no cal més)

TÈCNIQUES GENERALS PROPOSADES

REGLES I DIRECTRIUS CLARES I PRECISES

EXPECTATIVES ELEVADES PERÒ REALISTES

REFORÇOS FREQÜENTS I APROPIATS:

Felicitació sincera, entusiasta, immediata, precisa, remarca la importància, no compara

amb altres, es valora l’èxit de l’esforç i l’habilitat en qüestió, inclou expectatives d’èxit i

millora.

INTERACCIONS NO VERBALS EFICACES I POSITIVES

COMUNICACIONS PÚBLIQUES O PRIVADES


2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS

Calen recursos i estratègies clares per reorientar la conducta inapropiada combinats amb el reforç

positiu.

ESTRATÈGIES PROPOSADES

ÚS DE TOCS D’ATENCIÓ DIRECTES I EFICAÇOS: Han de ser clares, contundents i aplicades al

moment exacte. (evitar severitat desmesurada)

Verbal: Cal esmentar què està mal fet.

No verbal: contacte visual o proximitat física

ELIMINAR ELS COMPORTAMENTS QUE BUSQUEN CRIDAR L’ATENCIÓ. Cal ignorar-los,

allunyar-se de l’A i fer reforç positiu a comportaments adequats.

SER CONSTANT AL IGNORAR UN COMPORTAMENT TOLERABLE. El límit entre allò tolerable i

allò que no ho és cal que sigui sempre el mateix


ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATSESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS

ÚS D’ESTRATÈGIES DE CÀSTIG ESPECÍFIQUES I EFECTIVES

El càstig ha de ser proporcional al mal comportament.

REFORÇ PER OMISSIONS. Reforçar l’omissió d’una conducta inapropiada (donar

gràcies, punts, privilegi quan s’acumulen punts).

PRÀCTICA POSITIVA. Comportament apropiat un determinat número de vegades.

MANTENIR APARTAT L’ALUMNE. Exclusió temporal (ha d’agradar l’activitat física)

Temporitzades

PÈRDUA DE LA RECOMPENSA: temps de pràctica, punts, privilegis. (comparació amb

les multes de trànsit)

SUBSTITUIR PUNICIÓ PER ALTRES MITJANS CONSTRUCTIUS.

Reforçar un comportament alternatiu a l’inadequat

Reforçar un índex menor d’infraccions

Reforç per omissions

Article sobre gestió de la disciplina

3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT

Cal aplicar estratègies més dràstiques quan el grup no està sota control. EXEMPLES:

PROCLAMACIONS DE BON COMPORTAMENT. Hi ha de constar el comportament a assolir i la

recompensa a guanyar.

CONTRACTES DE BON COMPORTAMENT. Busquen l’autocontrol de l’A.

JOCS DE BON COMPORTAMENT Protocol: 4 grups, marcar objectius mínims i forma de puntuació,

posar CD on hi ha senyals sonors i valorar en el moment que marca, totalitzar els punts, penjar els

resultats. Si un equip perd dos punts consecutius, discuteixen si prenen mesures sobre persones

concretes. Variants: Aplicar-ho a tot el grup classe. Exemple: guanyar: un dia d’esport lliure.

Progressió: reduir la freqüència de controls o endurir els criteris de puntuació.

SISTEMA DE FITXES: Premiar els comportaments adequats amb fitxes. Fer un barem de número de

fitxes i recompensa. Recompenses en EF: reconeixement públic, elecció d’activitats, temps extra

d’educació física, sortides o privilegis.


4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA

Cal cercar l’assoliment d’objectius sobretot a LLARG TERMINI i aplicables a la vida en

SOCIETAT actual, com és el fet d’ESTABLIR UNA RELACIÓ MADURA amb els

companys, la matèria i l’escola en general.

Això precisa temps, paciència i instrucció acurada (adquirir bons hàbits de

comportament no és fàcil en alguns casos)

Els A han de rebre un traspàs de responsabilitats a més de llibertat (treball autònom) a

mesura que es van fent grans i responsables

Per reduir els comportaments inapropiats cal aplicar els principis d’especificitat,

consistència i canvi gradual.

És recomanable potenciar el comportament cooperatiu per obtenir un millor ambient de

treball.

G. Relatius a la importància de la motivació

Què és la Què és la motivaciómotivació??

Allò que ens mou a actuar

Allò que ens empenta a l’acció


La direcciódirecció i la intensitatintensitat amb la que realitzem una acció

DireccióDireccióes refereix a l’atracció que un individu sent envers per certes situacions o objectius a assolir.

Intensitat Intensitat es refereix a la quantitat d’energia o d’implicació

que una persona utilitza per assolir els objectius proposats en una situació determinada.


Exemple 1Exemple 1

Direcció

Un jove del Bages està motivat per matricular-

se i aprendre molt en el CGFS d’animació

d’activitats físiques i esportives


Intensitat Intensitat El mateix jove assisteix al curs (s’aproxima a una situació) però sense invertir gaire esforç (està dormint a la cadira de l’última fila a la classe de metodologia).

Aquest jove no té una motivació òptima per aconseguir el seu objectiu: aprendre

G. Relatius a la importància de la motivació.

Exemple 2Exemple 2

Direcció

Un nen del Bages està motivat per

aprendre a jugar a bàsquet en un

campus recreatiu d’estiu.


IntensitatIntensitatEl mateix nen participa activament

durant totes la sessions del campus.

Aquest jove té una motivació òptima per assolir el seu objectiu: aprendre a jugar a bàsquet.


Què és estar motivatestar motivat??

Estar motivat suposa el desigdesig d’assolir

certs objectiusobjectius, esforçant-se al màximmàxim

perquè així sigui.


Quan els A estan motivats:

Arriben puntuals

Participen activament en les tasques proposades amb la

voluntat de progressar

Respecten les normes

Expressen satisfacció al final de la sessió

Pregunten què es farà a la classe següent

Escolten les explicacions

Parlen del què es fa fora de classe


Piràmide de Maslow (1943)


Piràmide de Maslow (1943)- Teoria psicològica presentada a l’obra Una teoria sobre la motivació

humana.

- Segons aquesta, s’estableix una relació de jerarquia entre els diferents

nivells de necessitats.

- Les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de la

persona.

- Només les necessitats fisiològiques són innates. Les altres sorgeixen

amb el temps.


Necessitats fisiològiquesNecessitats fisiològiques

Busquen mantenir l’homeostasi (referent a la salut)

- Necessitat de respirar, hidratar-se i alimentar-se

- Necessitat de mantenir l’equilibri de PH i temperatura

corporal

- Necessitat de dormir, descansar.

- Necessitat d’evitar el dolor.

- Necessitat d’estimar i ser estimat.


Necessitats de seguretat i proteccióNecessitats de seguretat i protecció

Necessitat de:

- Seguretat física i de salut.

- Seguretat en estabilitat laboral, ingressos i

recursos.

- Seguretat moral, familiar i de propietat privada.


Necessitats d’afiliació i efecteNecessitats d’afiliació i efecte

Relació amb el desenvolupament afectiu de la persona

- Associació (ser part d’una comunitat, família, grup

d’amics, organització social,...)

- Participació

- Acceptació


Necessitats d’estimaNecessitats d’estima

Distingim entre dos tipus:

- Estima alta: respecte a un mateix.

Sentiments de autoconfiança, competència, fites personals,

independència i llibertat

- Estima baixa: respecte dels altres.

Necessitat d’atenció, apreci, reconeixement, reputació, estatus,

dignitat, fama, glòria, domini...


Necessitats d’autorealitzacióNecessitats d’autorealització

Necessitats més elevades que permeten trobar un sentit a la

vida mitjançant el desenvolupament potencial d’una activitat.

Personatges històrics autorealitzats:

Thomas Jefferson, Mahatma Gandhi, Albert Einstein, Eleanor

Roosevelt, entre altres.


Maslow (1964) “Si dónes allò que la gent necessita, la gent et dóna allò que

necessites tu.”

Quines són les motivacions o necessitats motivacions o necessitats dels A?

Necessitats biogenètiques Necessitats de valoració social Necessitats de realització personal Necessitats de relació social


Necessitats biogenètiquesNecessitats biogenètiques

Necessitat de moviment, de relax, de riure, de

jugar

Necessitat de sentir-se segur i confiat amb

l’entorn

Necessitat de curiositat, de novetat


Necessitats de relació social Necessitats de relació social

Necessitat de comunicar-se

Necessitat de cooperar amb els altres

Necessitat d’assumir responsabilitats

Necessitat de ser solidari amb un grup


Necessitats de valoració socialNecessitats de valoració social

Necessitat de ser percebut, reconegut i

valorat com a persona

Necessitat d’imitar, d’identificar-se amb

altres

Necessitat de comparar-se, confrontar-

se i superar als altres


Necessitats de realització personalNecessitats de realització personal

Necessitat de superar la por, d’assolir fites, de

superar obstacles

Necessitat de conèixer, comprendre i rebre

informació

Necessitat d’experimentar, trobar per si mateix i

produir alguna cosa personal


Tipus de motivacióTipus de motivació

Motivació Intrínseca

Motivació Extrínseca


Motivació interna o intrínsecaMotivació interna o intrínseca

Quan les finalitats/objectius d’un A estan

lligades a l’aprenentatge lligades a l’aprenentatge i es mou per

necessitats de realització personal

La motivació neix del propi individu.

Exemple: Un jove practica handbol perquè es diverteix, sent plaer

pel fet de jugar i aprendre’n.


Motivació externa o extrínseca

Quan les finalitats/objectius d’un alumne són

exteriors a l’aprenentatge i es mou per necessitats

de valorització social

Hi ha alguna cosa externa que mou l’individu a

realitzar una determinada activitat

Exemples: Un jove que practica handbol degut a la pressió que li fan els seus pares

Una noia que participa en una cursa perquè vol

guanyar un premi en metàl·lic.


Un dels nostres objectius com a dinamitzadors esportius serà

ajudar a cada A

a trobar motivacions per a la

pràctica continuada d’AF


ComCom podem motivar? podem motivar?

VVariarariar allò que faig per assolir els objectiusallò que faig per assolir els objectius

IImplicarmplicar als A en la presa de decisions, en el procés als A en la presa de decisions, en el procés

d’ensenyament aprenentatge, ...d’ensenyament aprenentatge, ...

PPremiarremiar reforçarreforçar

Considerar i atendre les Considerar i atendre les Necessitats dels ANecessitats dels A

V.I.P + necessitats dels alumnesV.I.P + necessitats dels alumnes


En qualsevol àmbit de treball esportiuEn qualsevol àmbit de treball esportiu

(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)

hem de buscar estratègies per motivar als nostres practicants: alumnes, jugadors, clients...

En l’àmbit educatiuEn l’àmbit educatiu

Jacques Florence (1986) ens proposa:

“Treballar en el punt de comunicació entre les motivacions dels A i els objectius educatius del P”


Cal considerar les finalitats que ajuden a Cal considerar les finalitats que ajuden a

motivar als Amotivar als A

Finalitats immediates Finalitats immediates (dins la mateixa sessió)(dins la mateixa sessió)

Cal presentar les tasques de manera que Cal presentar les tasques de manera que

l’A les percebi no com una obligació sinó l’A les percebi no com una obligació sinó

com un com un repterepte o habilitats necessàries per o habilitats necessàries per

seguir aprenent.seguir aprenent.


Finalitats en la continuïtat de l’aprenentatgeFinalitats en la continuïtat de l’aprenentatge (fora de la sessió)(fora de la sessió)

Caldria plantejar les tasques de manera que Caldria plantejar les tasques de manera que l’Al’A

senti plaer en repetir-les en un altre momentsenti plaer en repetir-les en un altre moment les valori com una millora de les seves les valori com una millora de les seves

qualitats motriusqualitats motrius trobi una utilitat pels estudis o l’ofici que trobi una utilitat pels estudis o l’ofici que

pretén realitzarpretén realitzar


Finalitats exteriors a l’aprenentatgeFinalitats exteriors a l’aprenentatge

L’A actua per raons externes a les tasques en L’A actua per raons externes a les tasques en si. si.

Ex:Ex:

perquè el P li demana o el pressionaperquè el P li demana o el pressiona perquè vol millorar la seva classificacióperquè vol millorar la seva classificació perquè espera un premiperquè espera un premi per complaure al P o pares i aconseguir la per complaure al P o pares i aconseguir la

seva aprovacióseva aprovació


Considerant les necessitats i finalitats que mou a l’A a actuar, parlem de...

Motivació intrínsecaMotivació intrínseca

Finalitats lligades amb Finalitats lligades amb l’aprenentatgel’aprenentatge

Necessitats de realització personal Necessitats de realització personal

Motivació extrínsecaMotivació extrínseca

Finalitats externes a l’aprenentatgeFinalitats externes a l’aprenentatge Necessitats de valoració social Necessitats de valoració social


Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques

Cal adaptar la dificultat de les activitats segons les característiques dels practicants per evitar la frustració i l’avorriment.

Cal cercar objectius ambiciosos però realistes en funció dels practicants).

Modificar les regles dels jocs i esports per augmentar l’acció i la participació dels practicants



Ser conscient de quines activitats agraden als practicants i proposar-les freqüentment.

Canviar d’activitat o proposar variants quan s’identifiqui una pèrdua d’interès per part dels practicants.

Utilitzar un reforç positiu per corregir errors:


1. Recordar a l’A quelcom que hagi fet bé.

2. Donar informació per corregir l’error

3. Donar-li ànims perquè ho torni a intentar.

Entrepà positiu

““Entrepà positiu” després d’un errorEntrepà positiu” després d’un error



Valorar també l’esforç i no només els resultats

Limitar la intervenció negativa de l’entorn proper (pares)

Ser entusiastes: escolta, somriu, interactua amb els A. Això ajuda a crear un bon ambient de treball


I qui motiva al P? I qui motiva al P?


Marqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/es Marqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/es professionals. Ho començareu a ser en el professionals. Ho començareu a ser en el moment que us ho proposeu.moment que us ho proposeu.

No espereu a que ningú us doni permís per No espereu a que ningú us doni permís per brillar, només vosaltres us podeu concedir brillar, només vosaltres us podeu concedir aquest permísaquest permís

Si vosaltres sou bons/es, aconseguireu que Si vosaltres sou bons/es, aconseguireu que també ho sigui qui us envoltatambé ho sigui qui us envolta

Tema ii.1.3 1a part

Documents

Transcript of Tema ii.1.3 1a part