04/04/2015

1

Les escoles gimnstiques

Tema 8

Prof. Pere Molina

Introducci

Els canvis socials i limpuls dels pensadors i educadors

illustrats, propicien que durant el s. XVII sorgisquen

diverses propostes a Europa sobre com sistematitzar,

estructurar i dotar de mtode els exercicis fsics i

corporals

Sn les primeres propostes especialitzades sobre com

havia de ser lEducaci Fsica

04/04/2015

2

Les escoles gimnstiques

Una escola s un conjunt de models, mtodes i

sistemes que una persona o un grup creen i difonen i

que compta amb el seguiment d'adeptes i continuadors

Racionalitzar cientficament leducaci fsica

Educaci fsica como educaci del cos

Escoles:

Alemanya

Sueca

Francesa

Lescola alemanya

Antecedents en les prctiques corporals dels

philatropinum de Basedow (1723-1790)

Salzman (1744-1811) (introdueix les

excursions, els treballs de jardineria i

agrcoles)

2 corrents:

Gimnastik, de Guts Muths (1759-1839)

Turnkunst, de Friederich Jahn (1778-1852)

04/04/2015

3

Lescola alemanya: Gimnastik

Gimnastik (Gimnstica pedaggica

moderna)

Desenvolupada per Guths Muths

(1759-1839) (deixeble de Pestalozzi)

Inspirada en l'antiguitat grega i a laire

lliure, en la naturalesa

Exercicis esttics i dinmics

Control i gradaci dels exercicis

Desenvolupament del rendiment

corporal

Lescola alemanya: Turnkunst

F. Jahn (1778-1852) substitueix el terme

gimnastik per turnkunst

Crea el 1r gimns a Berln (1811)

Utilitzaci daparells per al desenrotllament

del turnkunst i equipament dels gimnasos

Forta crrega nacionalista

Societats de turnkunst i esdeveniment

patritics

Obedincia, disciplinar el cos (que per a Jahn

s igual a la ment)

Carcter marcadament militar

Tamb carreres dobstacles simulant el camp

de batalla

04/04/2015

4

Lescola sueca

Guts Muths crea un

philantropinum a

Copenhage

Franz Natchtegall (1777-

1847) es fa crrec i propaga

les idees per Escandinvia

Lescola sueca

Pehr Henrik Ling (1776-

1839) entra en contacte

amb Natchtegall i crea la

gimnstica sueca

Carcter mdic (anatmic i

fisiolgic) i corrector

(teraputic)

Exercicis analtics

En 1813 crea el Reial Institut

Central de Gimnstica

dEstocolm

04/04/2015

5

Lescola sueca

Hjalmar Ling (1820-1886) es fa crrec del Reial Institut i s

lautntic difusor de les idees del seu pare

Crea les taules gimnstiques, que prompte passen a lescola

Gimnstica educativomdica

Lescola francesa: la gimnstica amorosiana

Francisco Amors (1770-

1848)

Comena a desenvolupar el

seu model de gimnstica a

Espanya, inspirat en les

idees de Rousseau i

Pestalozzi

Va dirigir el Real Instituto

Militar Pestalozziano (1805

a 1808)

Sexilia a Frana en 1812

Director del Gimns Normal

Militar en Pars 1818

04/04/2015

6

La seua proposta barrejava accions

de tipus militar i esforos

gimnstics, acompanyades de

cntics (patritics o religiosos i

morals)

A ms, l's d'aparells i els exercicis

acrobtics li va fer vlid per als

gimnasos, per la qual cosa es va

difondre enormement

La barreja moral i militar

(sistematitzada gimnsticament)

va fer que el seu model invocar

valors que es van adaptar a

l'escola

Lescola francesa: la gimnstica amorosiana

Grcies per latenci

04/04/2015

7

Evoluci

Manifestaci Artstica-Rtmica-Pedaggica: comprn dues

vessants:

La gimnstica rtmica de Dalcroze qui posa el cos en moviment en

servei de l'expressi, de l'emoci i de la construcci musical

La gimnstica expressiva de Rudolf Bode tenia afany d'aconseguir que

la persona tinguera una trobada amb el ritme natural del moviment a

travs de la conjunci fsicopsquic de l'expressi

Manifestaci Tcnicopedaggica:

La gimnstica moderna de Medau: la seva aportaci principal van ser

els moviments globals i els exercicis posturals i respiratoris

La gimnstica natural austraca de K. Gaulhojer i M. Streicher:

representa un retrobament amb les idees de Guts Muths en el mn

cultural alemany