Tema 8. Leconomia Del Per­Ode Dentreguerres (1918 1939)

download Tema 8.  Leconomia Del Per­Ode Dentreguerres (1918 1939)

of 13

Embed Size (px)

Transcript of Tema 8. Leconomia Del Per­Ode Dentreguerres (1918 1939)

  • 1. TEMA 8.- LECONOMIA DEL PERODE DENTREGUERRES (1918-1939):EL CRACK DEL 1929 I LA DEPRESSI ECONMICA MUNDIAL Salvador Vila Esteve Histria del Mn Contemporani 1r de Batxillerat

2. TEMA 8.- LECONOMIA DEL PERODE DENTREGUERRES (1918-1939).

  • 1.- LECONOMIA DESPRS DE LA I GUERRA MUNDIAL.
  • 2.- LES CAUSES DEL CRACK DEL 29 I LA DEPRESSI ECONMICA MUNDIAL.
  • 3.- LES EIXIDES A LA CRISI.

3. 1.- LECONOMIA DESPRS DE LA I GUERRA MUNDIAL (I) Conseqncies Econmiques I G.M. Morts i destrucci del sistema productiu i infraestructures Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els venuts (deute i reparacions) Dificultats econmiques nacionals pels canvis en les fronteres europees No hi ha cap acord per ajudar econmicament als ms perjudicats a recuperar-se Europa perd la supremacia econmica, que passa a Estats Units Augmenten les diferncies entre els pasos rics industrialitzats(metrpolis) i els pasos pobres (colnies) Si all que ens proposem s que Alemanya no puga adquirir una mnima pros- peritat en, al menys, una generaci; si creiem que tots els nostres aliats snngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, ustria, Hongria i la resta)sn fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya siga empobrida i els seus fills es moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada dene- mics, aleshores rebutgem totes les proposicions generoses, i particularment aquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antigaprosperitat material. (...) Si nosaltres aspirem deliberadament a lempobriment dEuropa central, la venjana, no dubte en predeir-ho, no tardar. J.M. KEYNES:Les conseqncies econmiques de la pau(1919). 4. 1.- LECONOMIA DESPRS DE LA I GUERRA MUNDIAL (II) Estats Units abans de la crisi Fort creixement des de la I G.M.: exportacions a Europa i innovacions tecnolgiques Fort augment del consum intern als felios anys vint: nous productes (cotxes, electrodomstics, telfons,...) i formes de venda (publicitat, venda a terminis) Diferncies de creixement: pugen molt la indstria i els beneficis empresarials, per menys els salaris i els productes agrcoles La borsa puja moltssim de forma artificial (especulaci), molt per damunt de la producci i els beneficis de les empreses 5. 2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 I LA DEPRESSI ECONMICA MUNDIAL

  • 2.1.-La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929 .
  • 2.2.-La depressi econmica mundial .

6. 2.1.-La crisi als Estats Units: causesdel crack del 1929 (I) . Lagricultura, als anys 20, creixia poc i amb preus relativament baixos Lendeutament de les famlies no para de pujar: comprar pisos o bns de consum i invertir en borsa La indstria augmenta en productivitat i beneficis, per per baix del seu valor en borsa La borsa havia pujat molt als anys 20, per damunt de beneficis, producci i salaris (especulaci financera) Molt prompte un negoci molt ms atractiu que el teatral va atraure la meua atenci i la del pas. Era un assumpte anomenatmercat de valors . El vaig conixer per primera vegada el 1926. Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenys aix semblava, perqu tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenirbeneficis. Semblava absurd vendre una acci a trenta quan se sabia que en un any doblaria otriplicaria el seu valor. G. MARX:Groucho i jo(1981). 7. 2.1.-La crisi als Estats Units: causesdel crack del 1929 (II) . La gent sendeuta per invertir en borsa Octubre 1929: els inversors se nadonen que el preu de les accions no t res a veure amb el valor real de les empreses La borsa cau en picat (CRACK) Els inversors no poden pagar els seus deutes Fora de la Borsa, en Broad Street, es podia escoltar un inquietant rumor. (...) Comenava una onada de sucidis; onze especuladors de reconeguda famashavien matat fins aleshores. J.K. GALBRAITH:El crac del 1929(1978). Els bancs no cobren els prstecs i no poden tornar els diners als estalviadors (crisi de liquiditat) Crisi bancria: molts bancs tanquen Molta gent sarruna Moltes empreses no poden vendre els seus productes (estocs) i tanquen (crisi econmica general) Augmenta moltssim latur La gent encara consumeix menys ( demanda) Descens dels preus (deflaci), sobretotels agrcoles (runa dels camperols) La crisi posa de manifest que el sistema capitalista no sautoregula,En un moment en qu lURSS creix moltssim 8. 2.1.-La crisi als Estats Units: causesdel crack del 1929 (III) . 9. 2.2.-La depressi econmica mundial (I) . La crisi arriba a Europa per dues vies Els bancs americans retiren els prstecs i inversions en Europa Menys diners circulant Baixa el consum ( demanda) Tanquen les fbriquesi baixa la producci Augmenta latur Estats Units consumeix molt menys Disminueix les seues importacions procedents dEuropa Tanquen fbriques i baixen els preus Baixa la demanda Augmenta latur CRISI GENERAL 10. 2.2.-La depressi econmica mundial (II) . La majoria de pasos reaccionen: Devaluant les seues monedes per afavorirles exportacions i disminuir les importacions Proteccionisme: posen obstacles a les importacions (aranzels) per afavorir leconomia nacional La caiguda del comer internacional La caiguda de la demanda, les devaluacions monetries i el proteccionisme fan caure en picat el comer mundial (un 66% en quatre anys) La baixada dels preus dels aliments iMatries primeres encara s major Els pasos pobres i les colnies acaben sent els ms perjudicats per la crisi 11. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES. Augmentar la demanda per a recuperar la inversi i locupaci i superar la crisi Inversi estatal (obres pbli- ques i ajudes) finanada amb dficit pressupostari Creaci docupaci Augment de la renda familiar Creix el consum de les famlies Augmenta la producci Augment dels impostos indirectes Augment dels ingressos estatals Equilibri del dficit pressupostari Leixamplament de les funcions de lestat, necessari per a ladaptaci recproca de la propensi a consumir i de la incitaci a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracci als principis individualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, lnic mitj per evitar la destrucci completa de les institucions econmiques actuals, i la condici per a un feli exercici de lainiciativa individual. J.M. KEYNES:Teoria general sobre locupaci, linters i la moneda(1936). 12. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS. ElNew Deals la poltica econmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941 Objectius: inversions per part de lEstat per reduir latur, estimular la demanda i recuperar leconomia Actuacions Fixa preus mnims dalguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflaci Es crea lAAA per comprar la producci agrria excedent, retirar-la del mercat i ferpujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la seua capacitat de consum) LEstat fomenta la construcci dobres pbliques per crear ocupaci (i demanda) Es donen subvencions a les indstries amb problemes (NRA) Es crea la seguretat social, amb prestacions datur i jubilaci (augmenta la demanda) Valoraci: es recupera la demanda i el consum i Estats Units ix de la crisi, per amb daltibaixos, una taxa datur encara elevada i la desconfiana de gran part de la burgesia La nostra tasca ms difcil, la primera, s fer que elpoble torne al treball. No s un problema sense soluci si ens enfrontem a ell amb prudncia i valentia. Pot solucionar-se, en part, mitjanant la contractaci direc- ta per part del govern, actuant com en cas de guerra, per, al mateix temps, portant a terme els treballs ms necessaris, a partir daquestes persones contractades, per estimular i reorganitzar la utilitzaci dels nostres recursos naturals. Discurs de presa de possessi de F.D. Roosevelt(mar del 1933). 13. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III). Les poltiques keynesianes dels partits socialdemcrates als pasos escandinaus Actuacions de lEstat Obres pbliques Estat del Benestar (subsidis datur i jubilaci) Creen llocs de treball Augment de la demanda Eixida rpida de la crisi La poltica armamentista de Hitler a Alemanya Fort proteccionisme, amb lobjectiu de lautarquia: evitar importacions Mesures per augmentar la demanda Fortes inversions en obres pbliques Fort rearmament Leconomia es recupera rpidament, per amb problemes importants: els salaris creixen poc i es fomenta lexpansionisme militar (indstria darmes)