tema 8 consonantisme petaca bodega
3
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999 1 TEMA 8.LES GRAFIES P/B, T/D, C/G EN POSICIÓ FINAL Una característica molt genuïna de la nostra llengua és la de presentar amb prou freqüència certs sons consonàntics en posició final de síl·laba (i de paraula). En posició inicial o en posició intervocàlica de síl·laba, les tres parelles de sons es distingeixen clarament. En posició final, per contra, el tret (+sonor), que caracteritza respectivament B, D, G, en oposició a la seua corresponent parella sorda P, T, C, queda neutralitzat i, per tant, cada parella és realitzada de la mateixa manera: amb la forma (P,T,C), de manera que la p sona exactament igual que la b; la t, que la d, i la c, que la g. Així, doncs, tot i que pronunciem de la mateixa manera el segment destacat d’ aquests parells de paraules la grafia n’ és diferent: cup / cub talp/calb sort / sord ert/verd sac / mag rec/reg Cal tenir present les regles següents: 1. En posició final de paraula: 1.1. Després de vocal o diftong tònics s’ escriu l’ oclusiva sorda (ptc) sense tenir en compte què fan els derivats: P. cap (cabota), llop (lloba), rep (rebre), arrap, cep, T. pot (poder), salut (saludar), nebot (neboda), humit (humida), blat. C.amic (amiga), dic (digues), prec (pregar), batec (bategar), caduc
Transcript of tema 8 consonantisme petaca bodega
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
1
TEMA 8.LES GRAFIES P/B, T/D, C/G EN POSICIÓ FINAL Una característica molt genuïna de la nostra llengua és la de presentar amb prou freqüència certs sons consonàntics en posició final de síl·laba (i de paraula). En posició inicial o en posició intervocàlica de síl·laba, les tres parelles de sons es distingeixen clarament. En posició final, per contra, el tret (+sonor), que caracteritza respectivament B, D, G, en oposició a la seua corresponent parella sorda P, T, C, queda neutralitzat i, per tant, cada parella és realitzada de la mateixa manera: amb la forma (P,T,C), de manera que la p sona exactament igual que la b; la t, que la d, i la c, que la g. Així, doncs, tot i que pronunciem de la mateixa manera el segment destacat d’ aquests parells de paraules la grafia n’ és diferent: cup / cub talp/calb sort / sord ert/verd sac / mag rec/reg Cal tenir present les regles següents: 1. En posició final de paraula: 1.1. Després de vocal o diftong tònics s’ escriu l’ oclusiva sorda (ptc) sense tenir en compte què fan els derivats: P. cap (cabota), llop (lloba), rep (rebre), arrap, cep, T. pot (poder), salut (saludar), nebot (neboda), humit (humida), blat. C.amic (amiga), dic (digues), prec (pregar), batec (bategar), caduc
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
2
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes): Carib, esnob, Jacob, Job, adob, club, cub, tub, baobab, aljub, efeb, -fob (anglofob, xenòfob) D. fred, sud, quid, alcaid, aldehid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad, Pernod, Conrad, Txad, Madrid, Valladolid, Caid, Sigfrid, i les paraules femenines acabades en -etud, -itud (mansuetud, quietud, altitud, gratitud, magnitud, sol·licitud) G. Hug, estrateg, zig-zag, mag, buldog, reg (de regar), gag, tuareg, i les paraules acabades amb la terminació culta -gog (pedagog, demagog) 1.2. Després de vocal àtona o de consonant, s’ utilitza la mateixa grafia que apareix en els derivats: serp (serpets), palp (palpar), camp (camperol), llamp (llampec) B. àrab (Aràbia), tomb (tombar), destorb (destorbar), xenòfob (xenofòbia) T*. sort (sortejar), fart (fartó), asfalt (asfaltar), congènit (congènita) D. profund (profunda), sord (sorda), àcid (acidesa), verd (verdós) * Els gerundis acaben en -t: anant, cantant� C**. casc (casquet), fresc (fresca), blanc (blancor), estómac (estomacal) G. càstig (castigar), pròleg (prologar), nàufrag (naufragar), fang (fangar) ** Aquestes paraules no segueixen la regla general: ànec, aràbic, bròfec, càrrec, càvec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec, ròssec... La 1a persona del present d’ indicatiu de molts verbs: atenc, caic, confonc, venc, vinc 2. En els aplecs següents: P. Davant de T, C, N, S: rèptil, repte, egipci, hipnòtic, àpside Excepcions: dubte, sobte, dissabte Paraules començades per CAP: capçal, captiu, capdavanter Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill
Gramàtica catalana. Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
3
B. Paraules començades per AB-: abdomen, absent, abstenir-se Excepcions: apte, apnea Paraules començades per OB-: obsequi, obscur, obcecació, obstacle Excepcions: òptic, optar, opció, òptim Paraules començades per SUB-: subjecte, subtil, substantiu, subclasse Davant de D: cobdícia, molibdé, hebdomadari, rabdologia D. Paraules començades per AD- addició, adscriure, advers, admissió Excepcions: quan la grafia forma part dels dígrafs TZ, TL, TM: atzar, atlàntic, atles, atlètic, atmosfera C. Davant de C: accent, accelerar, accés, acció Davant de S: dacsa, sacsar, sacseig Davant de T: adjectiu, delicte, actriu, cactus Davant de Z: èczema G. Davant de G: suggestió, suggerir, burggravi Davant de D: amígdala, maragda, Magdalena Excepcions: anècdota, sinècdoque Davant de M: diafragma, estigma, magma, fragmentar Excepcions: acme, dracma, francmaçó Davant de N: sagnar, cognom , magnitud Excepcions: estricnina, llocnouí, picnic, tècnic, aràcnid REMARQUES Les paraules formades amb els sufixos -ador/-adora, -ada/-ades (mocador, matador, llauradora, menjadora, vegada, vesprada, teulades, parades), amb -d- intervocàlica, són pronunciades -en algunes zones del nostre domini lingüístic- sense emetre l’ esmentada -d-. Aquestes diccions són inadmissibles a l’ hora de fixar-les per escrit. Aquest fenomen vulgar de caiguda fònica de la -d- intervocàlica s’ ha estés a algunes altres paraules: cadira, saladura, moradura, madur, etc. Atenció també a la pronúncia i a l’ escriptura de les paraules: cadafal, mentida i mentider. Cal tenir cura també amb la t que s’ afegeix, indegudament, a moltes paraules acabades amb i àtona: geni, armari, canvi, premi, nervi, gremi, etc.
