1

Tema 7. Altres actors internacionals. A través d’autors com Marcel Merle, Robert Keohane i Joseph Nye, establim què són les diferents forces internacionals que configuren el Sistema Internacional més enllà dels Estats i les OIG. Les forces transnacionals són tots els grups, entitats i individus que actuen de forma independent més enllà de les seves fronteres estatals, és a dir, sense que la seva acció sigui controlada pels òrgans de política exterior de l’Estat.

1. Les empreses transnacionals (ETN).

• Definició

Són empreses que operen i tenen actius en més d’un Estat, actuen amb una estratègia global i coherent en les seves activitats transnacionals (planificació, producció, distribució). Tenen una acció internacional, son transnacionals perquè la seva acció no està controlada per actors governamentals internacionals. Es poden anomenar empreses multinacionals o transnacionals. Reben aquest nom doncs aquelles empreses que actuen i tenen actius (filials, treballadors, capital) a més d’un estat però que treballen amb una estratègia global: planifiquen, actuen i distribueixen a escala internacional. Poden ser:

- Extractives: extreuen recursos naturals d’un altre Estat. I. e. la indústria energètica o agroalimentària. A vegades van més enllà i produeixen també un producte primari o base.

- Industrials: produeixen béns de consum com per exemple cotxes. - Serveis: no produeixen béns materials però si un servei ja sigui en matèria bancària,

consultories, comunicacions, companyies aèries, etc.

• Evolució del fenomen de les ETN

- Canvis en els sectors predominats

Té relació amb el procés del capitalisme i la seva ampliació. L’evolució històrica depèn dels sectors, però els antecedents venen de les empreses colonials que actuen a l’estranger geogràfic però no polític.

o Extractives, agroalimentàries i mercantils (antecedents a l’època colonial i s. XIX): extreuen recursos d’allà on tindran més beneficis. Les empreses sempre tenen un caràcter lucratiu i per tant van a l’estranger per ampliar els seus beneficis (mà d’obra barata, més recursos). Portaven matèries primes a la metròpoli.

o Mercantils (s.XIX): Amb això creixen les empreses mercantils que es dediquen a la exportació i importació. Amb la descolonització, aquestes empreses es tornen multinacionals.

o Producció de béns industrials (IIGM, anys 1950 i 60): Després de la IIGM, les empreses productives comencen a mirar a l’exterior ja que en el mercat intern no poden vendre tota la seva producció excedent. La solució és doncs l’exportació. El fenomen s’inicia a EEU i es va estenent cap a la EU i la resta del món.

o Serveis (financers, comunicacions, telecomunicacions a partir dels anys 1960): Cada vegada són més importants les ETN que ofereixen serveis.

- Canvis en l’organització de la producció

o Integració horitzontal (fordisme)

S’estandarditza el procés de producció; els processos molt estàndards fan produir igual en tot el món. El producte es destina al mercat de destinació que solia ser un país o regió immediata.

2

o Integració vertical (comerç intra-empresarial) Gràcies alls avenços tecnològics, la producció passa a ser vertical. Això significa que se separa la producció (cada part a un lloc diferent) i s’intercanvien les diferents productes dins de la pròpia ETN. Aquesta nova fórmula permet una distribució de treball amb les capacitats de cadascun dels països on es pot fabricar cada element segons les seves possibilitats (grau de desenvolupament tecnològic o industrial). És més sofisticat tecnològicament ja que no tothom pot fer-ho tot. Els països mes industrialitzats del Primer Món fan els millors productes. Aquest nou model productiu també es possible perquè s’ha abaratit el transport. Així doncs, el mercat de destinació ara potser qualsevol indret del món. Cal tenir en compte que a vegades, per augmentar beneficis, es pot produir més car del que costa com a estratègia que et permet accedir a un mercat (i.e. productes íntegrament europeus i certificats per la UE).

- Canvi en l’origen de les ETN o Estats Units (1950-60): A l’acabar la IIGM, només hi havia la capacitat americana per actuar

competitivament a l’exterior. o Europa occidental (1960): Europa incorpora el format de les ETN gràcies a la recuperació

econòmica en camp de producció i afavorida amb les ajudes del govern americà. o Àsia (Japó, NIE, DAE – 1970-80): són economies emergents que s’aprofiten del model

econòmic “ball de les oques”, cada una produeix al que l’anterior li deixa de ser rendible. § NIE (New Institucional Economics): Hong Kong, Singapur, Taiwan. § DAE: següent generació integrada per Xina, Indonèsia, Malàisia, Vietnam etc.

• Funció política de les ETN com actors internacionals

- Donar suport a les polítiques governamentals de l’Estat d’origen. Les ETN són instruments

econòmics dels Estats d’origen. Una mostrat seria quan un país imposa a un altre un boicot comercial.

- Actuar independentment dels Estats, inclús e contra de les seves polítiques exteriors. El que més interessa a les ETN són els beneficis i es poden intentar saltar les normatives d’un país (a vegades no cal perquè els Estats estrangers poden mancar d’una regulació estricta). Exemple: empresa basca sancionada per la UE per vendre material de doble és a Iran (civil i militar). Van crear una filial turca per seguir comerciant amb Iran.

- Formar agenda política tan el país d’origen com en el país de recepció. Les ETN ajuden a detectar problemes, a negociar o pressionar als governs. També fan de lobbys (legalment) o també de manera il·legals, sense negociar o amb suborns.

- Regulen aspectes concrets amb els Estats. Participen a taules conjuntes de negociació de l’Estat, és a dir, que negocien amb l’Estat per a què ell reguli o corregulen. Autoregulen normes amb empreses acords i codis de conducta.

- Efectes de l’acció de les ETN

Cal analitzar cas pe cas i diferenciar entre país d’origen i país de recepció i també entre països industrialitzats i països en vies de desenvolupament.

o Efectes molt diferents segons la relació de poder Estats - ETN. o Efectes sobre la ciutadania. Poden variar entre el país de recepció o origen. o Efectes sobre la democràcia. Influeixen sobre el benestar i les normatives dels governs. Poden

pervertir els interessos d’un govern, per exemple a través del finançament de campanyes.

Pot tenir més efecte el que faci una ETN que el govern, ja que es pot legislar pels seus interessos (governs al seu favor), exerceixen molt poder sobre el govern i actuen sense impunitat. Segons David Held, les ETN són actors no estatals poderosos econòmicament que influencies les polítiques públiques.

3

2. La presència internacional de les entitats polítiques subestatals (EPS).

Definim les entitats polítiques subestatals (EPS) com actors no governamentals però que actuen en el panorama internacional. Hi ha tres tipus d’EPS:

- Àmbit regional: qualsevol unitat política de govern que forma part del cos d’un Estat federat o d’un Estat unitari però descentralitzat (estats, regions, províncies, comunitats autònomes...).

- Àmbit local: unitat política d’escala municipal (ajuntaments o diputacions). - Àmbit supranacional: agrupacions internacionals d’aquest tipus d’entitats (Federació

Internacional de Municipis).

• Causes de la seva implicació internacional (factors polítics i econòmics explicatius)

Sovint solen ser causes d’origen múltiple, depèn de les necessitats de cada EPS. - Origen extern:

§ Globalització: en una economia global hi ha competències que poden ser del seu interès i per a complir els seus objectius han de participar en projectes de projecció exterior. És fruit de la divisió interna de poders. Ex: competència d’indústria, buscar competència.

§ Regionalització: el fet que cada vegada hi hagi més processos regionals en curs fa que les EPS, en el marc de subestatal, trobin més processos per a la negociació i cooperació amb altres entitats semblants d’altres països. Ex: els Quatre Motors per Europa. Gràcies a l’existència de les relacions estatals, les EPS també estableixen relacions entre ells. Un exemple molt clar és la UE.

- Origen intern: § Transformacions dels Estats-nació: descentralització. Ja no fa falta que siguin Estats

federats sinó que els Estats unitaris estan també transferint les seves competències a unitats menors. Aixà fa que aquestes entrin en contacte amb l’exterior. El desenvolupament intern de les competències impliquen actuacions exteriors.

§ Proximitat funcional als problemes: principi de subsidiarietat. Se n’ha d’ocupar del problema l’autoritat més propera a ell. Com més propera és l’autoritat, més àgil, ràpida i eficient és la solució. És de tipus funcional.

§ Asimetria regional: a l’interior d’un Estat compost o un Estat unitari descentralitzat no totes les EPS són iguals, hi ha algunes que són més avançades econòmicament. Tant en un sentit o en un altre, la asimetria pot fer que les entitats busquin solucions i mesures a l’exterior. Els mes dinàmics econòmicament tenen mes acció exterior. Exemple: Quatre Motors per Europa dóna benefici a les EPS integrants ja que estan més desenvolupats. Tot i així, hi ha el contraexemple del Quebec: era una de les EPS més pobres de Canadà. El Quebec veu més favorable econòmicament negociar amb la Francophonie que amb altres regions de Canadà.

§ Nacionalismes: s’ha demostrat que no es cap condició sine quanon per la projecció exterior. Quan un sentiment nacional existeix, hi ha més tendència a projectar-se a l’exterior. L’objectiu és cercar comprensió, simpatia i empatia per les reivindicació nacional interna.

4

• Trets de l’acció internacional de les EPS

- Condicionada pel marc intern: l’acció internacional està condicionada pel marc constitucional i el repartiment de competències. Tot i això, la constitució no és un marc rígid, sinó que és un marc que limita o permet i sempre dóna peu a diferents interpretacions de la norma. Exemple: Als anys 80 Espanya sempre presentava recursos d’inconstitucionalitat en l’acció exterior de Catalunya segons l’article 149.3. El Tribunal Constitucional va evolucionar la seva doctrina, va entendre que el desenvolupament de les competències podia portar acció internacional de les CCAA.

- Condicionada pel marc jurídic internacional: les EPS no poden signar tractats ja que no son subjecte del Dret Internacional. Hi ha molts tipus d’acords que sí que poden signar però no els que són competència dels Estats. També es poden fer acords marc amb interacció de les EPS

- Condicionada per la resposta política (tant interna com internacional): A vegades hi ha coses que no es poden fer però hi ha coses que sí si trobes resposta d’altres governs. A vegades es creen malentesos (com el de l’ex-President Pujol i l’Estat Lituà). Els Estats no es volen enemistar amb altres Estats.

- Predomini dels temes de low politics: Malgrat la impressió de la premsa, el dia a dia de la política internacional es basa en els low politics, les accions més basades en la vida quotidiana i en qüestions funcionals. A la premsa però normalment surten les high politics.

- Segons la relació amb altres actors del Sistema Internacional: o Accions directes: intervenen directament sense mediació amb àmbits internacionals,

establint cooperacions amb altres entitats o negociant amb empreses. o Accions indirectes: pressionen als governs centrals per a que aquest negociï traçats o

accions internacionals tenint en compte els seus interessos. Exemple: comerç. - Segons el nivell d’institucionalització:

o Formal: viatges oficials, recepció de les delegacions, participació com a observador en cimeres internacionals.

o Relacions informal: trucades, gestió de problemes, relació entre líders o empresaris. - Segons el nivell de conflictivitat amb l’Estat:

o Paradiplomàcia: diplomàcia paral·lela, que no es l’autèntica, molt central a la diplomàcia estatal. És un terme discutit, ara es comença a parlar de pluridiplomàcies.

o Protodiplomàcia: activitat externa subestatal quan té un caràcter conflictiu amb l’acció exterior de l’Estat. És més política i entra en contacte amb els interessos de l’Estat. Seria el cas de la Generalitat.

• Manifestacions principals

- “Paradiplomàcia” i “protodiplomàcia”

Les EPS duen a terme accions de política exterior o participen en el sistema internacional a través de la paradiplomàcia i la protodiplomàcia. Tot depèn del caràcter conflictiu d’aquestes accions amb els interessos de l’Estat de les EPS. Així doncs, parlem de paradiplomàcia amb aquelles accions diplomàtiques paral·leles a l’Estat mentre que anomenem protodiplomàcia a l’activitat externa de les EPS que entra en conflicte amb els interessos de l’estructura estatal.

- Agències de promoció d’inversions (ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya) Les EPS creen també agències de promoció d’inversions per tal de fomentar l’acció empresarial i potenciar la capacitat del teixit empresarial del territori. Es creen oficines arreu que faciliten aquestes relacions empresarials i financeres amb dos sentits clau: la internacionalització i la innovació. Sovint solen ser utilitzades com un instruments polític.

5

3. La Societat Civil Global (SCG) – Moviments socials transnacionals.

La SCG sovint és presentada com un actor, però no és un actor com a tal sinó un fenomen que és el reflex de la voluntat i actuació d’altres actors, l’acció conjunta dels quals forma això que s’anomena SCG. Són diferents moviments que busquen influir i participar en l’estructura i en problemes internacionals però d’una manera establerta. Aquesta SG s’ha de manifestar en el panorama polític i social per poder existir. Diversos exemples podrien ser les campanyes internacional en contra o favor d’un partit, els boicots a empreses, etc. Sobre societat civil poden entre distingir entre dues visions:

- Concepció ampliada: inclou tots els sectors socials menys l’Estat. - Concepció restringida: són tots els sectors socials menys l’Estat i les empreses (aquestes

busquen un benefici lucratiu i, per tant, tenen diferents interessos). Es constitueix una esfera pacífica on es promulguen certs valors determinats de caràcter global i cosmopolità (sense coerció, autoritarisme ni violència, associada al desenvolupament i a la democràcia.

Aleshores, pel que fa a la societat civil global, ens basen en aquesta concepció restringida. Mary Kaldor estableix que és l’extensió d ela societat civil nacional a formes globals, regionals i transnacionals que comporta el desenvolupament d’una cultura, una ideologia i una política globalista. També es diu que la SCG ve impulsada per la globalització ja que avui dia és molt més fàcil que els diferents grups entrin en contacte. La SCG proporciona una visió bottom-up de la globalització democràtica, parteix dels interessos de la societat i no els interessos imposats.

• Principals actors de la SCG Hi ha autors com Kaldor aposta per els ONG com a principals actors de la SCG ja que es poden mesurar (membres, actuacions, influencia). Tot i així la SCG és més que les ONG. A més a és trobem:

- Moviments socials (actor sui generis). És un actor sui generis especial, que no correspon exactament a la definició d’actors. El moviment social es un comunitat ideològica o d’esperit, però no hi ha uns membres ni una estructura formal. Veiem que es tracta d’una campanya –poc organitzada o estructurada- a favor d’un objectiu de canvi social. Exemple: moviment en contra de les mines anti-persones. Trets dels moviments socials:

• És espontani ja que un grup d’activistes comencen i altres actors li donen suport i s’afegeixen individus que contribueixen.

• A l’origen hi ha un sentiment d’insatisfacció i d’esperança en el canvi. • No hi ha un líder visible sinó que és una articulació flexible sense estructures jeràrquiques. • Estructura fluïda en procés de constant evolució. • Creen un sentiment de pertinença al grup que condiciona les conductes individuals. Els

individus comparteixen els mateixos valors i això implica uns codis de conducta que demanen coherència amb les idees defensades.

• Es visualitza quan tenen lloc actuacions concretes (manifestacions, fors, campanyes...).

- Opinió pública mundial (actor sui generis) Manifestació de la confluència d’opinions públiques nacionals a favor d’una causa determinada a través de manifestacions, publicacions, campanyes, etc. que intenta incidir sobre els poders públics.

- Altres actors de la SCG o Activistes individuals o Organitzacions de voluntariat o Organitzacions comunitàries o Fundacions

6

o Clubs cívics o Sindicats o Grups diversos (religiosos, de dones, culturals....) o Organitzacions de caritat o Acadèmia o Associacions professionals (discutible)

• Principals manifestacions de la SCG

- Campanyes internacionals

Tot un conjunt d’activitats relacionades entorn una causa destinat a aconseguir una sèrie de fins vinculats a ella. Normalment, són promogudes per coalicions (grups d’actors) però també poder ser iniciades individualment. Seria el cas de la publicitat, conferències, etc. Per exemple la coalició d’actors per a la campanya en contra les mines antipersona que acaba amb el tractat de l’ONU o la campanya per la condonació del deute internacional.

- Fòrums i cimeres paral·leles.

o S’organitzen col·loquis i conferències sobre temes globals. o Cimeres que es desenvolupen al mateix temps que les cimeres oficials i mantenen una

relació amb el tema oficial proposat. Solen estar organitzades per ONG i altres activistes. Exemple:

• Funcions de la SCG - Aportar o qüestionar la legitimitat a les accions i decisions polítiques governamentals. Ex: la

SCG critica els Estats fora dels tractats o, en canvi, els legitimen si són Estats compromesos. - Creen agenda internacional: denuncien i posen sobre la taula temes pels quals els governs no

mostren interès. - Donen suport als sectors més desafavorits. Presenten una voluntat de canvi i transformació

social, afavorir a ajudar als grups perjudicats pel funcionament del Sistema Internacional. Busquen “empoderar”, donar veu.

- Reforcen les lleialtats cosmopolites, crear una solidaritat mes enllà dels Estats.

Coaliciód'actorsOrganitzacióInternacionalGovernamental

Propostadetractat

Aprovacióiratificaciódels

Estats

7

4. Individus

Les persones, en algunes ocasions excepcionals, són actors internacionals diferenciats: quan incideixen en l’esfera internacional a títol individual. En general els individus no actuen com a tals sinó que s’integren en algun actor col·lectiu (moviment social, ONG, sindicat, partit...) o es posen al servei d’un altre actor. Com els actors al servei de campanyes d’ONG, ambaixadors de NNUU

A diferència d’altres actors, els individus a vegades es converteixen en actors internacionals “accidentalment”, com la Malala Yousafzai. No es consideren actors individuals aquells individus que actuen en representació d’un altre actor:

- Un cap d’Estat representa l’Estat - Un líder religiós representa la seva església - El Secretari General de NNUU representa NNUU

5. Grups de la criminalitat transnacional organitzada (CTO)

Els grups de la criminalitat transnacional organitzada són organitzacions que inclouen un cert nombre de persones que tenen una relació social propera, que s’organitzen conforme a una estructura jeràrquica amb el propòsit d’obtenir beneficis econòmics i seguretat a través d’activitats il·legals.

• Trets característics dels CTO:

- Diferent tipus d’organització: grups de persones amb certs vincles entre elles. - Nombre de persones molt canviant d’uns grups a altres (petits, grans, mitjans). - Grups organitzats sobre la base d’una jerarquia amb normes i regles clares. - Es basen en una disciplina rígida: l’incompliment es castiga sempre, sense excepció. - Opera una nítida divisió del treball i d’especialització (advocats, enginyers, sicaris, etc). - Relació social propera (parentesc o altres vincles socials creats). - L’organització en “famílies” els fa molt difícil de destruir perquè els hi dóna mes capacitat de

reproducció. - El lucre consisteix l’objectiu central i poden intentar influir en política per tal d’aconseguir

diners. - No són grups subversius de l’ordre establert, no pretenen destruir l’Estat sinó treure’n profit

d’ell. No tenen interessos polítics. - Realitzen activitats al voltant de béns i serveis que tenen gran demanda i són il·legals (droga). - Intenten exercir el monopoli en els sectors en els que actuen (monopoli funcional o territorial). - També realitzen negocis legals que serveixen de cobertura als il·legals i pel blanqueig de

capitals. - Tenen la capacitat de protegir-se front qui s’interposi a la seva actuació (grups rival o l’Estat). - Es protegeixen de l’Estat, protegeixen els seus membres i generen necessitat de protecció a la

societat (o sectors) en què actuen (rivalitats entre bandes, “impostos”).

• Mètodes i instruments del CTO

- Violència i ús de l’amenaça (estructural i directa) - Corrupció de funcionaris (jutges, policies) i polítics

8

• Transnacionalitat dels CTO

- Operativitat a escala mundial: avui en dia, els grups CTO actuen a diferents països, no respecten els territoris nacionals.

- Connexions transnacionals extensives entre els diferents grups (intercanvis de béns i serveis). Tenen contactes entre diferents grups d’arreu del món. Per exemple, la droga pot passar per 12 persones abans d’arribar al seu destinatari.

- Capacitat per a desafiar l’autoritat nacional i internacional. Les seves activitats afecten a la resta d’accions internacionals.

• Diferències amb bandes criminals

- Forta repercussió social: o Econòmica-social: pèrdues econòmiques (evasió d’impostos), efectes psicològico-socials

(ansietat, indignació). Com a mostra, podem veure que el primer negoci mundial és el petroli i el segon és el narcotràfic. Cap el 2000, el 10% del PNB d’Itàlia era produït per la màfia i el 80% d’empreses de la regió de Calàbria pagaven impostos a la màfia.

o Política: influeix en el procés polític, administratiu i judicial. Al contrari dels terroristes, no són subversius, no volen canviar l’ordre establert mentre sigui corrupte. Exemple: sanitat o incendis en alguns Estats. Als anys 1970, la DEA estava en un 75% corrompuda.

- A diferència de la criminalitat comuna, el CTO no canvia de mans la riquesa sinó que produeix

i distribueix béns que no eren al mercat.

• Efectes sobre el sistema internacional - Qüestionament de la sobirania de l’Estat (control). No li discuteixen l’autoritat però sí com a

control, invaliden les tasques de l’Estat en tant que control sobre el territori i una població. - Erosió de la lleialtat social envers l’Estat. Busquen el suport social per tenir una xarxa més

àmplia i còmoda. - Qüestionament del monopoli de l’Estat en l’administració de justícia. Els CTO l’administren

ells mateixos. - Qüestionament del monopoli de l’Estat com a proveïdor de seguretat. Impacte social en la

creació de por i d’inseguretat. - Genera problemes de governabilitat (eficiència de les polítiques públiques i costs addicionals).

Provoca problemes d’inestabilitat social. Les polítiques públiques queden invalidades perquè no funcionen.

• Principals organitzacions i manifestacions contemporànies del fenomen

Podem trobar alguns exemples en la màfia italiana, els CTO o “màfia” russa., etc. També n’hi ha per tot el món com a Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica, on basen els seus ingressos amb activitats de contraban de estupefaents i armament il·legal. D’altra banda, també n’hi ha que es dediquen al mercat negre ja amb armament o obres d’art o col·lecció.

6. Grups terroristes transnacionals.

- Definició de terrorisme

El terrorisme és l’ús sistemàtic de la violència armada per part d’un individu o d’un grup contra individus i interessos públics i privats amb la finalitat de crear un clima de terror que s’inscriu en la persecució d’objectius polítics. És, essencialment, un mètode de lluita armada en què s’utilitza la violència per aterrar un grup social amb algun objectiu polític predeterminat. Un grup terrorista sol ser un grup subversiu (hi ha excepcions: terrorisme d’Estat).

El grups terroristes transnacionals són grups que utilitzen el terrorisme, en l’àmbit internacional, com a mètode per obtenir els seus objectius (nacionals, internacionals, ètnics, religiós, etc). Són

9

grups que estan en desacord amb un model polític, tenen una càrrega política a diferencia dels CTO i els defineix estrictament com a grup terrorista.

El seu mètode es basa en accions com les següents:

o Violència reiterada (contínua) i indiscriminada (aleatòria) susceptible de crear terror i ansietat en la població.

o Violència instrumentalitzada: les víctimes no són l’objectiu final. La violència és un instrument de servei de l’últim fi.

o Aspecte simbòlic: atempten contra símbols dels seus potencials objectius (11S, 11M, Pentàgon).

o Visibilitat important: espectacularitat i voluntat de crear terror a través d’imatges i difusió.

- El terrorisme contemporani: trets diferencials

Els trets més característics dels grups terroristes transnacionals contemporanis són:

- Estructures organitzatives poc cohesionades: s’estructuren en forma de xarxes cosa que dificulta el seu desmantellament. Es poden trobar cèl·lules terroristes en contacte entre elles i en diversos llocs del món. Poden dur a terme activitats independents entre els diferents grups.

- Contingent d’activistes més difós: tenen una interpretació diferent de la ideologia inspiradora, fan la seva pròpia versió de la ideologia en la qual es fonamenten. Els seus membres escapen a ales divisions de classe o nacionalitat.

- El seus principals objectius: transcendeixen les fronteres estatals i estan associats al canvi de les estructures i en la distribució del poder en el sistema internacional.

- Terrorisme suïcida: és una activitat que ha augmentat els darrers anys, els terroristes se senten com uns màrtirs a l’hora de morir pel que creuen.

- Major espectacularitat: busquen l’efecte mediàtic, més visibilitat, indiscriminació i letalitat de cara a les víctimes. Exemple: 11-S, 11-M, Londres, Bali.

- Radicalització de la seva interpretació de la religió: justifiquen les seves accions amb una interpretació radical de la seva religió.

- Acció sobre el sistema internacional

Més enllà del seu impacte sobre la seguretat individual i estatal, també afecta a tot el conjunt del sistema internacional. Això és degut a que els grups terroristes transnacionals contemporanis desafien les normes i les institucions de l’ordre internacional. Aquesta irrupció en l’ordre del sistema internacional, qüestiona la capacitat de tots els Estats (al marge de la seva potència) de garantir la seguretat dels seus ciutadans.