Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)

download Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)

of 29

  • date post

    30-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    686
  • download

    4

Embed Size (px)

description

2n ESO L'Ândalus a la peninsula ibèrica. Visió General. Els musulmans a la Comunitat Valenciana

Transcript of Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)

  • 1. Tema 5. Lndalus Un recorregut per la Pennsula Ibrica durant la dominaci musulmana(711-1492)

2. EXPANSI DE LISLAM 3. Lndalus: s el nom que els musulmans van posar als territoris de la Pennsula Ibrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps: 4. 711: Batalla de Guadalete.Comena la conquesta i expansi musulmana per la Pennsula, en successives onades i sense gaireb resistncia 5. PER QU ARRIBEN ELS MUSULMANS?

  • Lany 711 els musulmans arriben a la pennsula comandats pel general Tariq i el governador Mus per intentar derrocar el rei dels visigots, Roderic.
  • En noms quatre anys havien controlat gaireb tota la pennsula, sense trobar massa resistncia, a ms la noblesa visigoda estava desunida i aix fou aprofitat pels invasors.
  • Els invasors no eren molt nombrosos: erenberbers,del nord dfrica, irabs , que ocupaven els llocs dirigents

6. PRIMERS MOMENTS DELS MUSULMANS A LA PENNSULA 7. ORGANITZACI POLTICA DE LNDALUS: ETAPES

  • EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC
  • (711-756)
  • EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC
  • (756-929)
  • CALIFAT DE CRDOVA
  • (929-1031)
  • REGNES DE TAIFES
  • (1031-1085)
  • REGNE DELS ALMORVITS I ALMOHADES
  • (1086-1212)
  • EL REGNE NASSARITA DE GRANADA
  • (1212-1492)

8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 En un principi, lndalus sorganitza com una provncia dependent del Califat de Damasc. La capital de lndalus es fixa a Crdova. 9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 El 756, Abderraman, supervivent de lassassinat de la famlia Omeia de Damasc per la famlia abbssida, fuig a lndalus i es proclama emir de Crdova: Abderraman I. Aix va significar la seva independncia poltica, tot i que mant la dependncia religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I 10. CALIFAT DE CRDOVA: 929-1031 El 929, desprs de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. Aix significa que a ms de tenir independncia poltica, tamb tindr la mxima autoritat religiosa. ABDERRAMN III Lndalus aconsegueix la seva mxima esplendor poltica, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapala multitud de rtzies contra territoris cristians. 11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 Desprs de la mort dAlmansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. Les taifes, ms afeblides per la desuni, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulm. 12. REGNE DELS ALMORVITS I ALMOHADES: 1085-1212 Uns pobles berbers (nmades musulmans provinents del nord dfrica), primer els almorvits i desprs dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar lavan dels cristians. Per el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: grcies a la uni dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gaireb tot lndalus. 13. 1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jan) 14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 Desprs de Las Navas de Tolosa, la decadncia musulmana s total: noms quedar el regne nassarita (governat per la famlia dels Nasr) de Granada, que tingu una gran esplendor cultural. Per aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). Els Reis Catlics el van acabar conquerint el 1492 i Boabdil fou lltim rei nassarita. 15. 1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catlics 16. Evoluci del domini musulm 17. LECONOMIA Bases de leconomia de lndalus Activitats rurals Activitats urbanes Agricultura Ramaderia Mineria Comer Artesania Cultius de sec i de regadiu Pesca Extracci de sal Canals, squies, pous, snia Ovelles, coloms, abelles Ferro, plom, coure, plata, or Teixits, orfebreria, vidre, cermica, paper, armes Interior Exterior 18.

  • RABS: eren els que governaven i tenien ms riqueses.
  • Tamb eren els propietaris de les millors terres.
  • BERBERS: eren els ms nombrosos, per amb menys
  • poder.
  • Alguns es van convertir a la religi, la llengua i les
  • costums de lIslamper tenir els mateixosdrets que els
  • musulmans i eren coneguts com aMULADINS
  • Altres van mantenir la religi cristiana i rebien el nom
  • deMOSSRABS .

La Societat Conqueridors: Musulmans Cristians Jueus

  • Eren una minoria dins de la societat de lAl-ndalus
  • Residien en barris separats de la resta dels
  • habitants i eren molt actius en el terreny econmic
  • (comer)

19. Les ciutats a lndalus muralla soc Alcsser Medina Mesquita major mesquita raval 20. Caracterstiques de la ciutat

  • Carrers estrets i sinuosos
  • Traat irregular
  • Xarxa de clavegueram
  • Fonts
  • Banys pblics
  • Madrasses (escoles)
  • Biblioteques
  • Hospitals

Bany pblic Madrassa Font pblica 21.

  • Transmissi de la cultura rab i les cultures antigues.
  • mbits: astronomia, matemtiques, medicina, filosofia,
  • literatura
  • Grans filsofs: Averrois, Maimnides
  • Habitatges i gastronomia (sobretot dAndalusia i lest
  • peninsular).
  • Vocabulari dorigen rab molt nombrs.

El llegat cultural Culturai cincia Vida quotidiana Averroes Maimnides Cuscs 22.

  • Sobretot en arquitectura. Caracterstiques:
    • - Abundant decoraci (motius vegetals, geomtrics
    • o calligrfics).
    • - Materials pobres i poc duradors (guix, maons).
    • - Jocs de llum i ombres (vidrieres, reflexos).
    • - Gust per laigua (fonts, piscines, banys).
    • Arcs de ferradura, apuntats, lobulats i polilobulats.
    • s de larrab (motlura que emmarca larc).
    • - Sostres plans i de fusta, cpules
    • - Edificis pblics (mesquites) i privats (palaus,
    • castells, banys)

Art 23. Arc polilobulat Arc de ferradura arrab 24. Motius geomtrics, vegetals i calligrfics 25. 26. La Alhambra de Granada 27. 28. Lany 713 els musulmans van arribar a terres valencianes i es van trobar amb la resistncia del comte dOriola Teodomir (visigot). Es firm un pacte que reconeixia lautoritat dels musulmans, a condici que respectaren les propietats i la religi dels cristians. LISLAM A VALNCIA 29. Els regnes de taifes

  • Al principi del segle XI les terres valencianes van quedar dividides en quatre regnes de taifes:
  • VALNCIA
  • ALPONT
  • DNIA
  • TORTOSA