Tema 5 Els Espais Del Sector Primari

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Histria

TEMA 5

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI

ELS ESPAIS RURALS

Abans d'entrar a parlar dels espais del sector primari cal diferenciar una srie de conceptes:

PRIMARI: Inclou tots aquelles activitats que obtenen productes directament de la natura: agricultura, ramaderia, pesca, explotaci forestal i mineria, encara que aquesta degut als paisatges que origina i a la vinculaci tan forta que t amb la indstria se sol incloure moltes vegades al sector secundari.

RURAL: El terme Rural fa referncia al poblament, els espais rurals sn tots aquells que no sn urbans; que no podem considerar que formen part d'una ciutat. Avui en dia els lmits entre la rurlia i l'espai urb s'han anat fent difusos una gran franja rurubana (tamb anomenada periurbana).

AGRARI: Inclou les activitats del camp; agrcoles ramaderes i forestals.

AGRCOLA: Fa referncia a les activitats de l'agricultura: aquelles que obtenen productes vegetals del cultiu de la terra.

1. FACTORS FSICS I HUMANS DE L'ESPAI RURAL

Els espais rurals sn molt diversos i estan afectats per multiples factors:

1.1.El medi natural

L'activitat agrria sempre ha sigut molt dependent del medi fsic, per tant l'activitat agrria a Espanya ha estat condicionada sobretot pel relleu i el clima. A Espanya el clima no afavoreix l'agricultura llevat de les zones del nord, a ms presenta moltes zones muntanyoses que dificulten el conreu.

1.2.L'estructura agrria

L'estructura agrria tradicional ha canviat degut a la modernitzaci i l'xode rural, de manera que de vora el 50% de la poblaci activa meitat de segle ha passat al 5% el 2005.

a) demografia: la poblaci rural espanyola ha descendit a la vegada que els actius agraris. La causa principal ha sigut la mecanitzaci i les baixes rendes que van provocar el gran xode rural dels anys 60 i 70 i que encara no ha acaba, provocant despoblament i envelliment de la poblaci.

b) sistemes d'explotaci1, propietat2 i tinena3: a la vegada que el descens demogrfic s'han produt canvis en tota la resta d'estructura agrria: les

1Cal diferenciar entre parcella (extensi de terra sota un sol lmit) i explotaci (conjunt de parcelles explotades per un mateix propietari).

1


Explotacions han augmentat la grandria i tamb de les propietats; es mant un rgim de tinena majoritriament de propietat, que tendeix a ser mitjana (30 ha).

1.3.El poblament

Encara que considerem poblaci rural aquella que es troba en nuclis inferiors als 10.000 habitants4, podem diferenciar entre els nuclis semiurbans (amb certes caracterstiques urbanes) entre 10.000 i 2.000 habitants i els estrictament rurals; inferiors als 2.000 habitants.

a) Dispers: la casa rural est voltada de camps. El poblament dispers es troba en rees on l'aigua s abundant: al nord, Canries, hortes de la mediterrnia, etc.

b) Concentrat: els habitatges estan uns a la vora dels altres formant pobles ms o menys grans. Trobem aquest tipus de poblament als secans de l'interior peninsular.

c) Intercalar: es tracta d'un tipus mixt, hi ha hbitat disseminat entre pobles. Es troba a la muntanya mitjana de l'est i el sud peninsular i en algunes zones del nord.

1.4.La poltica agrria

a) les poltiques agrries al segle XIX i XX.

Les poltiques sempre han repercutit en l'economia i, com no, en l'espai rural. Al segle XIX la principal poltica agrria duta a terme fou la desamortitzaci, que va provocar canvis en la propietat i la tinena de la terra en bona part d'Espanya, agreujant la dicotomia jornaler latifundista del sud i centre peninsular.

Al segle XX es va intentar reformar la propietat de la terra, per totes les reformes van fracassar. Ara b, es van dur a terme altres accions encaminades canviar el sistema de tinena de la terra i augmentar la propietat, aix com el rendiment:

Poltica hidrulica: s la principal poltica que s'ha dut a terme en Espanya consistent en estendre el regadiu per tal de millorar la producci i productivitat de la terra5.

2Quan abunden les grans propietats parlem de Latifundi (predominen a l'oest i sud de la pennsula) i si abunden les xicotetes propietats parlem de Minifundi (predominen al nord i l'est)3Relaci entre el propietari de la terra i qui la treballa: propietat (el propietari l'explota), arrendament (lloguer) o parceria (propietari i explotador es parteixen la collita).4En Espanya, en altres pasos la xifra de poblaci puja o baixa, aix s degut a que el criteri de poblaci no s determinant per a establir la diferncia entre una ciutat i un poble, sn altres criteris ms difcils de medir estadsticament com els serveis que ofereix, l'ocupaci dels seus habitants o els hbits socials. Malgrat tot el criteri poblacional s'usa per ser el ms fcilment quantificable.5Les bases de la poltica hidrulica del segle XX les van posar Joaquin Costa i els regeracionistes a principi de segle.

2


Colonitzacions: dutes a terme a la dictadura de Franco, normalment en noves zones de regadiu, per tal d'oferir terra i habitatge als jornalers agraris. Importants a la vall del Tajo i l'Ebre.

Concentraci parcellria: encara continua per tmidament, es tracta de concentrar les diverses parcelles disperses d'un mateix propietari en una o dos parcelles de grans dimensions, millorant-ne la rendibilitat.

b) la PAC (poltica agrria comunitria)

Des de l'entrada d'Espanya al Mercat Com el 1986 la poltica agrria ja no depn del govern espanyol sin que s comuna per a tota europa.

Els productes s'agrupen en OCM (organitzacions comunes de mercat) que fixen preus, produccions, subvencions i quotes.

Els objectius fonamentals de la PAC sn:

Garantir l'autoabastiment de productes agrcoles dins la Uni.

Assegurar unes rendes als agricultors iguals a la resta de ciutadans.

Mantindre un preu assequible dels productes agrcoles per als consumidors.

Garantir l'equilibri ecolgic al camp.

Fixar la poblaci al medi rural.

Millorar i assegurar la qualitat dels aliments.

Els instruments utilitzats per a fer-ho han estat:

Subvencions als productes per a fomentar la producci.

Quotes de producci per a evitar excedents.

Fons estructurals destinats a diversificar l'economia rural i mantindre l'ocupaci i la poblaci en les zones rurals.

Regulaci de la qualitat dels productes alimentaris mitjanant una estricta normativa i controls continus.

Les conseqncies han sigut diverses: les zones especialitzades en productes excedentaris han rebut un fort impacte, abandonant part de l'activitat, per en general ha estat positiu per a l'agricultura espanyola, ajudant a fixar poblaci i diversificant l'economia de les zones rurals.

2. ELS USOS DE L'ESPAI RURAL

3


L'espai rural s un espai divers i diversificat que presenta una gran quantitat d'usos diferents, especialitzats o combinant-se entre ells. Els podem classificar en:

Mapa dels paisatges agraris espanyols. Font: lyceo_hispanico

2.1.Usos agrcoles

L'agricultura tradicional es basava en el policultiu, per les transformacions que ha patit arran de la mecanitzaci i modernitzaci han conduit a una agricultura especialitzada que produeix per al mercat amb les segents caracterstiques:

a) Tendeix a especialitzar-se en el producte ms rendible per a cada zona.

b) S'usen tcniques modernes

llavor seleccionades, cultius transgnics

s intensiu de pesticides i fertilitzants

mecanitzaci i substituci de m d'obra per maquinria

noves tcniques de cultiu: hivernacles, encoixinament, arenament

increment del regadiu: l'expansi del regadiu ha sigut la principal poltica agrria que s'ha dut a terme a Espanya al llarg del segle XX. Assegura les collites, augmenta la producci, el rendiment i les rendes agrcoles i ha creat tota una indstria auxiliar i comercialitzador al seu voltant. Tot i aix tamb representa una gran alteraci mediambiental.

La producci agrcola representa encara ms de la meitat de la producci final agrria; sent els cultius de regadiu els que tenen el major pes en aquesta.

Els cereals per sn els qui ms extensi ocupen dins de la superfcie agrcola encara que els seus rendiments (llevat de l'arrs i la dacsa6) sn

6L'arrs es concentra en les zones humides, sobretot litorals. La dacsa s predominant al nord i als regadius interiors i s'usa per a pinsos.

4


baixos. Bona part dels cereals en sec, i la practica totalitat del regadiu (llevat de l'arrs) es destina a la producci de pinsos.

La vinya ocupa una part important dels secans interiors. No suporta les gelades fortes i ocupa la seua mxima extensi a la meseta sud, la vall alta de l'Ebre i el litoral mediterrani. La producci vitivinicola s'est modernitzant incorporant el regadiu per a assegurar les collites i el cultiu emparrat que augmenta la producci i permet la mecanitzaci. A la vegada s'est intentant augmentar el prestigi i la qualitat dels vins.

Espanya s el principal productor d'oli d'oliva del mn, la distribuci de l'olivera coincideix en part amb la vinya, per destaca a Andalusia. L'extensi de l'olivar ha crescut molt en els darrers temps unida a les ajudes de la PAC, a les campanyes per a fomentar l'oli d'oliva i a la comercialitzaci directa de les empreses productores.

La producci de fruites i horalisses es concentra als regadius, sobretot als litorals i valls regades de l'interior. Malgrat que l'extensi no s massa t un gran pes en la producci final agrria i sobretot en les exportacions. Destaca la producci intensiva en hivernacles, hui en dia l'agricultura ms rendible d'Espanya i que demanda una gran quantitat de m d'obra.

A banda d'aquests tamb tenen importncia els cultius industrials com el tabac i la remolatxa sucrera i els farratgers, tots ells lligats als regadius interiors7.

2.2.Usos ramaders

Encara que tradicionalment el seu pes a la producci final agrria sempre ha estat per sota de l'agricultura hui en dia s'est equiparant degut als canvis en els hbits alimentaris8 de la poblaci. Per tot a la ramaderia:

a) tendeix a especialitzar-se per regions en un producte concret: llet, carn de vedella, ous, etc.

b) S'ha modernitzat i amb l'aparici dels pinsos ha esdevingut ms independent del medi fsic

c) la ramaderia intensiva s hui en dia la predominant, vinculada a les zones productores de pinsos i a les rees de consum.

La ramaderia bovina es dona en rgim extensiu al nord i oest d'Espanya i a les zones muntanyoses del centre, es tracta d'explotacions per a la cria de vedells que s'engreixen posteriorment en explotacions intensives.

La producci de llet, majoritriament de vaca, es concentra al nord peninsular on s'aprofiten les pastures naturals, b directament o com a farratges.

7Excepte el girasol.8L'augment del poder adquisitiu ha perms incrementar el consum de carn.

5


La ramaderia ovina predomina als secans de l'interior peninsular en rgim extensiu i amb una explotaci molt tradicional, encara que algunes explotacions presenten rgims mixtes semiestabulats, sobretot en rees de muntanya9.

La ramaderia porcina i aviar es basa en empreses integradores; a s grans empreses que proporcionen els animals i els pinsos i les explotacions intensives que proporcionen el treball i la infraestructura.

2.3.Usos forestals

El principal aprofitament econmic dels boscos s la fusta, usada en la indstria paperera, de la construcci i del moble.

La major part de la producci de fusta es concentra al nord peninsular amb rgim de cultiu10, es tracta d'espcies de fusta de poc valor (eucaliptus, pi de monterrey) per a paper o aglomerat. La resta d'explotaci es troba regulada i es fa per aclarida dels peus aprofitables (pins, roures, avets). Bona part de la superfcie forestal espanyola no s per aprofitable per a fusta11.

2.4.Altres usos

Hui en dia el mn rural s molt heterogeni ja que a banda dels usos agraris tradicionals hi ha nous usos de l'espai que a vegades entren en contradicci amb els tradicionals.

Algunes comarques que formen part de l'espai rural profund mantenen les activitats rurals tradicionals i un envelliment i prdua de poblaci notries. Altres han modernitzat les activitats agrries o han diversificat les activitats econmiques.

Aix trobem dins l'espai rural nous usos:

a) residencials: habitatges secundaris de cap de setmana o vacances, sobretot a l'espai rural proper. Molts pobles han esdevingut urbanitzacions sin en la tipologia si en la funci.

b) Industrials: derivats del trasllat de fbriques des de les zones urbanes, o b d'agroindustries d'industrialitzaci endgena.

c) Terciaris: sobretot turstics, tant de l'agroturisme, turisme lligat als espais naturals, esports de muntanya i d'hivern, etc.

d) Mediambientals: lligats a la conservaci de moltes zones (parcs naturals, nacionals) que creen llocs de treball relacionats amb la protecci de la natura (guarda forestal, brigades forestals, etc.)

9L'alternativa a la transhumncia tradicional s l'estabulament del ramat a l'hivern.10Es a dir es planten les espcies per a ser tallades i arrancades als 20-30 anys quan han arribat a un tamany ptim.11A les estadstiques oficials apareix sota l'epgraf de monte leoso o monte abierto en contraposici a monte maderable.

6

3. ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA

ESPANYA HUMIDA INTERIOR PENINSULAR MEDITERRANI MUNTANYA

ZONA GEOGRFICAS'estn per l'extrem nord pennsular: Galcia, Astries, Cantbria, Pas Basc, nord de Navarra i nord de Castella i Lle.

Inclou la major part de Castella i Lle, Arag i Castella la Manxa; la totalitat de Madrid, la Rioja i Extremadura i les parts interiors de Catalunya i Andalusia.

Abraa tot el litoral mediterrani de Catalunya, les illes Balears, Valncia, Mrcia i el litoral mediterrani andals.

Ocupa les parts altes dels Pirineus, Serralada Cantbrica, Sistema Central, Sistema Ibric i Sierra Nevada.

MEDI FSIC Relleu accidentat, clima ocenic i rius de rgim pluvionival ocenic.

S'estn per la Meseta i la depressi de l'Ebre amb relleu pla, clima Mediterrani continentalitzat i rius de rgim pluvial

mediterrani continentalitzat.

Relleu accidentat alternant amb planes ms o menys extenses.

El clima s mediterrani tpic i el rgim dels rius tamb.

Presenta un relleu molt accidentat, altitud elevada i un clima de muntanya; els rius sn de rgim nival pur

o mixte.

ESTRUCTURA AGRRIA

Poblaci i poblament

Poblaci nombrosa encara que molt envellida.El poblament predominant s dispers pur o en xicotets grups de poques cases.

La poblaci s escassa i molt envellida.El poblament s concentrat en pobles xicotets i propers entre ells al nord, i en pobles grans i allunyats al sud.

Poblaci nombrosa a les planes i reduda a les muntanyes.Poblament dispers a les hortes i intercalar a les muntanyes.

Poca poblaci i molts despoblats.El poblament ha sigut concentrat en molts xicotets nuclis, molts d'ells ara despoblats.

Explotaci agrria

Explotacions minifundistes, parcelles tancades i allunyades entre si.

El minifundi predomina a la vall del Duero i el latifundi al Sud. El tamany de les propietats ha augmentat grcies a la concentraci parcellria i a l'emigraci.

Minifundi al regadiu i explotacions mitjanes al nord i

grans a la vall del Guadalquivir.

Coexisteixen les xicotetes explotacions privades amb els terrenys comunals que

ocupen grans extensions de boscos i prats.

USOS DEL SL

AgrcolaOcupa poca superfcie als fons de les valls. Convieuen els horts familiars amb els cultius farratgers: prats, alfals, trvol i dacsa; per alimentar el bestiar.

El sec domina a la major part de les rees conreant-se cereals, vinya i olivera.El regadiu s'esten aprofitant l'aigua del Duero i Ebre; es cultiven plantes farratgeres, cultius industrials (tabac i remolatxa) i fruites i hortalisses a la vall de l'Ebre.

El sec ocupa les zones prelitorals, dominant la vinya, ametlers i l'olivera (andalusia).El regadiu es dedica als ctrics, fruiters variats i a l'horticultura. Destaquen els hivernacles del Sudest.

Al nord es concentra a les valls amb cultius farratgers i xicotetes hortes. Al sud hi ha bancals d'ametlers, oliveres i vinya.

Ramaders l'activitat ms important afavorida pel clima. Especialitzada en bov de carn en rgim extensiu i de llet en rgim intensiu.

La ramaderia s ovina extensiva als secans, bovina i ovina a les deveses extremenyes i salmantines, i intensiva a la vall de l'Ebre.

La ramaderia ovina i cabruna ocupa els secans, per la ms importnat s la porcina, aviar i bovina en rgim intensiu.

Ramaderia extensiva i semiestabulada (abans transhumant) bovina i ovina.

Forestals una activitat important amb plantacions d'espcies de creixement rpid per a pasta de paper i aglomerat; i roure i faig per a moble.

L'explotaci forestal ms important s la del suro, la llenya i les bellotes de les deveses.

T poca importncia, excepte en Catalunya, Cadis i Huelva per al suro i a Huelva amb l'eucaliptus per a paper

S'aprofiten les espcies autctones per a fusta i les repoblacions per a paper i aglomerat.


4. LES DINMIQUES RECENTS DEL MN RURAL

4.1.La crisi i els problemes del mn rural

Des de fa dcades el mn rural ha entrat en una crisi global que afecta a la seua economia i poblaci.

Les activitats agrries es troben en crisi; tot i que el PIB creix en xifres absolutes ha disminut el seu pes relatiu el nivell de renda dels empresaris agraris, en part degut a la concentraci de la distribuci en unes poques empreses.

A partir de l'xode rural hi ha hagut una important disminuci de la poblaci i un gran envelliment que ha deixat despoblades moltes comarques rurals, fent impossible la seua recuperaci a curt i mitj termini.

Hi ha tamb una escassa diversificaci de l'espai doncs les activitats agrries encara representen la major font d'ingressos12 a ms, les zones rurals es troben desconnectades del fenomen de la globalitzaci degut a les mancances en infraestructures de telecomunicacions i l's de noves tecnologies, dificultant la seua inclusi a la nova economia.

Les noves activitats agrries atenten sovint contra el medi ambient contaminant les aiges i les terres i redunt la biodiversitat. A ms cal tindre present que molts dels paisatges rurals sn creaci humana i el despoblament rural amenaa estos paisatges tradicionals i els ecosistemes associats.

4.2.L'ordenaci de l'espai rural

Tots aquests problemes del mn rural s'intenten solucionar mitjanant les poltiques d'ordenaci i desenvolupament del mn rural.

La Uni Europea planteja les directrius a seguir en economia, medi ambient i qualitat de vida, i concedeix ajudes a traves dels fons FEADER13 el FEOGA i les ajudes de la PAC.

L'estat espanyol a travs del MARM14 mitjanant la Llei de Desenvolupament Sostenible del Medi Rural intenta crear una normativa bsica aplicable a tot l'estat.

Les comunitats Autnomes, que tenen les competncies en Agricultura i Pesca, i en ordenaci del territori sn les que, al final, duen a terme les actuacions en el medi rural: creant infraestructures i equipaments: sanitat, educaci, etc.

Les poltiques a aplicar busquen una major diversificaci econmica (turisme, indstries), millorar les comunicacions i telecomunicacions, dotar

12En molts pobles s la segon font d'ingressos per darrere de les pensions de jubilaci.13Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural14Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar.

8


d'equipament adequat el mn rural (centres de salut, escoles, etc.) i protegir el medi ambient (nous objectius de la PAC).

5. L'ACTIVITAT PESQUERA

L'economia pesquera ha perdut pes dins el sector primari, tot i aix Espanya continua sent una gran potncia pesquera a nivell mundial i el principal consumidor de peix d'Europa.

a) L'espai pesquer

La flota espanyola pesca al calador nacional, comunitari15 i a la resta del mn.

La major part del peix es destina al consum hum (fresc, congelat, salat o en conserva) encara que ha crescut molt el destinat a farines i pinsos.

b) La producci pesquera

La major part de les captures sn peixos, encara que tamb destaquen pel seu valor els molluscos i crustacis.

Hi ha una gran diferncia entre la flota pesquera costanera, d'altura i de gran altura.

15Aiges de pasos pertanyents a la Uni Europea

9


La flota costanera s artesanal pesca prop de la costa amb tcniques tradicionals16 i vaixells menuts. Les seues captures solen ser d'elevat valor econmic i estan destinades al consum en fresc.

La flota d'altura utilitza vaixells ms grans, tcniques ms modernes17 i pesca als caladors nacionals o comunitaris. Les seues captures es destinen al consum en fresc o a abastir la indstria conservera.

La pesca de gran altura usa grans vaixells congeladors, autntiques fbriques flotants; pesca en aiges internacionals i als pasos on hi ha convenis amb tcniques avanades18. Les seues captures es netegen i congelen per a conservar-les fins que el vaixell retorna al port.

6. LA CRISI I ELS PROBLEMES DE L'ACTIVITAT PESQUERA

L'activitat pesquera travessa una poca de crisi, motivada sobretot per la prdua de caladors internacionals i l'esgotament dels nacionals.

La poblaci ocupada a la pesca ha disminut aix com la seua contribuci al PIB.

6.1.El problema dels caladors

a) Els caladors estatals

El calador estatal s massa redut per a la gran flota pesquera espanyola, a banda d'aix es troba sobreexplotat i algunes espcies s'han comenat a esgotar.

b) Els caladors comunitaris

Tots els caladors de la Uni Europea estan sotmesos a un sistema de quotes per a ajudar a la seua recuperaci, quotes que es reparteixen entre les flotes pesqueres que els han usat tradicionalment; aix la flota espanyola t accs a caladors comunitaris, per noms de manera parcial.

c) Els caladors internacionals

Les primeres 200 milles de costa es consideren ZEE (zones econmiques exclusives) i per tant cada pas restringeix l'accs a les seues aiges. Degut a aix la flota espanyola ha de negociar l'accs als diferents caladors internacionals19.

6.2.Els problemes estructurals de la pesca

a) La poblaci activa

16Tresmall, nanses ...17Arrossegament, cercol ...18Arrossegament de grans fons, pesca elctrica ...19La negociaci la duu a terme la Uni Europea, i sovint com a contrapartida s'obliga els vaixells a contractar part de la tripulaci dels seus nacionals i descarregar les captures als seus ports.

10


La poblaci activa ocupada en la pesca s escassa, envellida i poc remunerada, per tant no hi ha un relleu generacional.

En general la major part del treball pesquer el realitzen immigrants20, mentre que els espanyols ocupen els llocs de treball ms especialitzats (capit, cap de mquines, patr).

b) La flota pesquera

La flota espanyola est sobredimensionada; la flota artesanal i d'altura s massa gran per als caladors on faena, a ms est envellida. La Uni Europea ha donat ajudes per a la reconversi i el desballestament.

La flota de gran altura s ms moderna per no actua dins les aiges espanyoles i depn dels convenis internacionals.

6.3.Els problemes mediambientals

El principal problema mediambiental s l'excs de pesca que ha provocat la quasi desaparici d'algunes espcies. Per a evitar-ho s'estableixen quotes de pesca i aturades biolgiques21, s regulen les arts de pesca ms indiscriminades i s'incrementa la vigilncia dels infractors.

La contaminaci s el segon problema doncs redueix la biodiversitat i contaminen l'ecosistema mar, a banda de disminuir la seua productivitat.

7. L'AQICULTURA

L'aqicultura s la cria d'espcies vegetals i animals aqutics, marins o d'aigua dola. Davant la disminuci de les captures d'algunes espcies s'ha fomentat la seua cria en captivitat.

Installacions d'aqicultura a Espanya. Font: Marm

7.1.Aqicultura continental

s la cria ms tradicional, ja practicada a l'edat mitjana. Es crien sobretot truites i tamb carpes, a les capaleres dels rius del nord d'Espanya, encara que s'est introduint l'esturi per la rendibilitat econmica22.

20Normalment senegalesos o marroquins amb experincia en el sector al seu pas.21Els vaixells romanen a port i els pescadors a casa cobrant un subsidi.22Per a extreure'n el caviar.

11


7.2.Aqicultura marina

L'aqicultura marina s la ms estesa i de major valor afegit. Es crien els animals dins la mar o en la zona intermarear (molluscos i crustacis). Podem diferenciar entre:

a) Aqicultura extensiva:

S'usa sobretot per a molluscos: cltxines en batees, escopinyes, ostres, etc als quals no se'ls aporta alimentaci externa.

b) Aqicultura intensiva

Interv en tot el procs vital de l'espcie: reproducci, cria i engrossament. Normalement les dos primeres es fan en condicions molt controlades i la tercera en gbies dins la mar o llacs a terra.

Les espcies ms freqents sn la orada, salm, el llobarro, turbot (rodaballo), anguila i recentement la tonyina.

7.3.Problemes mediambientals

L'aqicultura presenta uns avantatges evidents: augment de producci, no esgotament de l'espcie, igualtat de la qualitat i mida, etc. Per tamb presenta problemes: malalties que afecten els animals, contaminaci de les aiges, necessitat de pescar peixos de poc valor per a alimentar els cultius aqcoles, etc.

Tot i els problemes que planteja el futur del consum de peix passa per l'aqicultura.

8. BIBLIOGRAFIA

Muoz Delgado, M. C. Batxillerat 2 Geografia Ed. Anaya, Madrid, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipdia

http://www.mispeces.com

http://www.mapa.es

12

Tema 5 Els Espais Del Sector Primari

Documents

Transcript of Tema 5 Els Espais Del Sector Primari