1

TEMA 4: DESENVOLUPAMENT I SUBDESENVOLUPAMENT

Tasca 4.- LA FAM I LA DESNUTRICIÓ AL MÓN

La fam és un dels problemes més greus del nostre planeta i que més morts injustes produeix.

Milers de persones innocents moren de fam cada dia.

La fam no és un problema de manca de menjar. Al món hi vivim unes 7 mil milions de

persones, i segons un estudi recent de la FAO, la nostra capacitat productiva global podria

arribar a alimentar-ne fins a 12 mil milions. Avui en dia, la producció mundial d’aliments és

més que suficient per cobrir les necessitats de tota la població.

La fam és el resultat del repartiment desigual de la riquesa. Mentre al món desenvolupat tenim

abundància d’aliments i de luxes i productes que no

són necessaris, al Sud, milers de persones moren cada

dia per no poder comprar ni tan sols els aliments més

bàsics.

S’estima que les necessitats d’alimentació mínimes

d’una persona li han de reportar unes 2.300

quilocalories diàries. Mentre a Europa i als Estats Units

el consum d’aliments és superior a les 3.000 kcal./dia,

a bona part d’Àfrica i del sud d’Àsia, la població no

arriba a les 2.000 quilocalories diàries per subsistir.

Segons la FAO (Food and Agriculture Organization of

PERCENTATGE DE PERSONES

SUBALIMENTADES

Nord d’Àfrica i Mitjà Orient 7 %

Amèrica llatina 14%

Àsia de l’est 16 %

Àsia del Sud 22 %

Àfrica Sub-Sahariana 41%

A Kenya, la majoria de la població no té accés a l’aigua potable

2

the United Nations - Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura), al món hi ha més de 900

milions de persones, una de cada vuit, que pateix fam crònica, és a dir que no arriben a les

2.000 kcal. diàries. D’aquestes, uns 850 milions es troben als països subdesenvolupats, i la

resta, uns 50 milions, són els pobres dels estats rics, el que s’anomena quart món.

1.- LES XIFRES DE LA FAM

-900 milions de persones en el món pateixen desnutrició crònica.

-Una de les dades més dramàtiques fa referència a la desnutrició infantil: Cada setmana moren

en el món 250.000 nins per fam. Cada any, són més de onze milions de nins menors de cinc

anys que moren per manca d’aliments.

-El 18% de la població mundial consumeix el 80% dels aliments, mentre que el 82% només

disposa del 20%.

-Amb la crisi econòmica, en els darrers tres anys, l’ajuda alimentària dels estats desenvolupats

al Tercer món s’ha reduït en quasi un 50%.

2.- ÀFRICA, EL CONTINENT AMB MÉS FAM

Àfrica és el continent més castigat per la

fam. La gran majoria de població a

l’Àfrica sub-sahariana viu amb menys de

1.500 kcal. diàries i pateix greus

problemes de nutrició.

Segons les dades de la FAO, els països

més perjudicats per la subnutrició són:

Etiòpia, Moçambic, Somàlia, la

República Democràtica del Congo, Txad,

República Centrafricana, Angola, i

Zàmbia, entre d'altres.

La situació en aquests països és de

màxima urgència, amb una elevada

mortalitat catastròfica causada

directament per la fam. Cada dia moren

milers de persones per manca

d’aliments.

3

3.- ÀSIA, EL CONTINENT ON HI HA MÉS GENT QUE PASSA FAM.

Àsia és el continent més poblat. Dels més de 1.000 milions de persones que passen fam en el

món, més de la meitat, uns 578 milions, viuen a Àsia.

Àsia és un continent molt marcat per la inseguretat alimentària. Els estats que més la pateixen

són l’Índia, Pakistan, Bangla Desh, Corea del Nord, Afganistan i Mongòlia, Mianmar, Tailàndia,

Laos, Iemen i Iraq.

4.- LA FAM A AMÈRICA LLATINA

Amèrica del sud, Amèrica central i les illes del

mar Carib també pateixen inseguretat

alimentària. Els efectes més directes són la

desnutrició infantil que provoca problemes de

creixement. Bolívia, Nicaragua i Guatemala són

els països més afectats per la fam.

5.- ALS ESTATS RICS SOBRA EL MENJAR I TAMBÉ

S’HI PASSA FAM

Els Estats Units, amb més de 3.000 kcal. per

persona i dia encapçala la llista del consum

d’aliments, seguida dels estats europeus i

Austràlia.

A aquests estats es tuda el menjar. Més de 670

milions de tones de menjar van a parar als fems

cada any.

4

Però, vora aquesta tudada de menjar, hi ha pobresa alimentària. Es calculen uns 50 milions de

persones que no arriben al consum de calories necessari, i que tot just s’alimenten de les

sobres. Són els pobres que integren el que s’anomena quart món

6.- LA FAM, UN CRIM CONTRA LA HUMANITAT

La fam està provocant més morts que totes les guerres del segle XX, inclosa la IIª Guerra

Mundial. És per això que moltes organitzacions humanitàries i ONG han declarat que la fam és

un crim contra la humanitat i que els responsables són en darrer terme els estats rics del

primer món i els negocis de les multinacionals

ACTIVITATS A.- CONCEPTES:

1.- A partir de la lectura del text, defineix el que s’entén per seguretat alimentària

B.- TREBALL AMB MAPES:

La línia del subdesenvolupament humà és una línia imaginària que separa els estats rics o

primer món, dels països pobres o Tercer Món. La fam i la subalimentació és el millor criteri per

definir aquesta línia.

2.- Sobre el mapamundi, dibuixa la línia del desenvolupament humà.

3.- Identifica al mateix mapa els estats en els quals la fam és actualment una causa directa de

mortalitat

5

C.- DEU DILEMES SOBRE LA FAM.

4.- Llegeix el text que ve a continuació i amb el que has llegit a la tasca, contesta aquestes deu

qüestions, seguint el model de la qüestió 1:

1.- La població mundial és massa gran per ser alimentada adequadament

FALS: La producció agrícola mundial és més que suficient per alimentar els 900 milions

de persones famolenques que hi ha en el món.

2.- Cada anys són milions de persones que moren de fam al planeta

3.- Si s’aconseguís alimentar tota la població dels països subdesenvolupats s’acabarien els

seus problemes.

4.- Els països del Tercer Món que passen fam és perquè tenen poques terres aptes pel

cultiu.

5.- Si les famílies dels països pobres tinguessin menys fills, hi hauria menys fam al món.

6.- Els estats desenvolupats han d’incrementar la donació d’aliments als països més pobres.

7.- La fam és conseqüència de les catàstrofes climàtiques i desastres naturals que afecten

els països menys desenvolupats.

8.- Tots els que tenen fam viuen a Àfrica.

9.- La fam és bàsicament un problema de salut.

10.- Les multinacionals impedeixen la sobirania alimentària dels països pobres.

TEXT: LA FAM AL MÓN

El món produeix suficients aliments per a tots. La producció agrícola s’ha triplicat els darrers

trenta anys. Avui en dia hi ha un 40% més de cereals disponibles per persona que fa cinquanta

anys. Es calcula que la producció mundial de cereals és aproximadament de 1 kg per persona i

dia. Això significa una quantitat mitjana de 2.700 quilocalories per individu, superior a la

mitjana requerida de 2.000 quilocalories diàries .

Calculat globalment, hi ha aliments per a tothom. El problema és que els pobres no tenen

suficients diners per comprar-los. La meitat de la producció alimentària del Sud és consumida

pels habitants dels països desenvolupats.

Segons la FAO, al països rics, 1,3 bilions de tones d’aliments acaben a les escombraries cada

any, quantitat més que suficient per alimentar tota la població mundial. Cada any, a Europa i

Amèrica del Nord, es tiren als fems 115 kg d’aliments per persona en bon estat .

El problema de la fam al món no és l’escassetat d’aliments, sinó el mal repartiment que se’n fa.

De fet, la fam depèn més de qui és el propietari de la terra i del què es cultiva, i no de la

densitat de població. Per exemple, Brasil cultiva més hectàrees que els Estats Units i, no

obstant, la seva població infantil sofreix un elevat grau de desnutrició. I la densitat de població

del Brasil (17 hab/km2) és inferior a la dels Estats Units (27 hab/km2) , Europa (100 hab/km2) o

Espanya (78 hab/km2).

6

La causa de la fam és la impossibilitat d’amples capes de població de comprar aliments, per

manca de recursos econòmics

Les famílies, als països pobres, han de gastar un elevat percentatge del que guanyen en

alimentació. Per exemple, a Angola, un dels països africans on més fam hi ha, amb un consum

mitjà de 1900 kcal/persona i dia, l’alimentació suposa el 80% de les despeses familiars. En el

cas contrari, als Estats Units, on el consum per persona i dia és de 3.800 kcal., sols es destina un

7% dels ingressos a l’alimentació.

Per això, una petita pujada de preus de béns d’alimentació suposa un increment de fam als

estats pobres, mentre als estats rics passa gairebé desapercebut.

Als països del Tercer Món, els grans propietaris i les multinacionals acaparen la terra per a fer

negoci amb monocultius d’exportació i no per a produir per a alimentar la població. Es dona la

paradoxa que a països que produeixen excedents alimentaris per a l’exportació (Brasil, Índia...),

moltes capes de població passen gana.

Les emergències de situacions de fam són sols el 8% dels casos, però són les que figuren més a

la premsa. A la majoria de països, la fam és crònica almenys des dels anys seixanta del segle

XX. Per això, s’han de preveure programes i intervencions a llarg termini.

Darrere de cada desastre natural hi ha una sèrie d'equivocacions i injustícies humanes que fan

més greus les conseqüències per als pobres, ja que no tenen mitjans per afrontar-los. En els

països del Sud, el nombre de persones mortes per culpa de catàstrofes naturals és més de deu

vegades superior al nombre de les que moren de la mateixa manera en països desenvolupats.

Segons la FAO, són 330 milions de persones que viuen a països on el subministrament d’aliment

per càpita és molt baix. A Tanzània l’esperança de vida és de 52 anys, a Etiòpia de 47, a Sudan

de 53 anys.

Les situacions de fam que es donen avui en dia estan relacionades amb els conflictes armats.

Quan hi ha fam entre la població, pateix l’economia, ja que no hi pot haver desenvolupament, i

sorgeixen els conflictes per accedir al menjar. Apareixen també els problemes mediambientals.

El problema de la fam afecta a tots els nivells de la vida humana. Amb fam no es pot anar a

escola.

Les donacions d’aliments no han d’ésser la norma dels estats rics per ajudar al Tercer Món, i

només s’han d’aplicar en situacions excepcionals d’emergència, com sequeres o conflictes

bèl.lics. Les donacions fan que els països pobres depenguin de l’ajuda exterior. S’ha d’ajudar els

països pobres amb programes de desenvolupament global, segons la dita: Si a un pobre li

dones peix li sol.luciones el menjar d’un dia. Si l’ensenyes a pescar li sol.luciones el menjar de

tota la vida.

Sobirania alimentària significa que cada país pugui planificar i decidir quins són els cultius que

necessita per a la seva alimentació, i no les multinacionals i els governs corruptes, que

acaparen les terres de cultiu més bones per destinar la producció a l’exportació.

Especular és produir un producte, no per a ús propi, sinó per a vendre’l al mercat al millor preu i

treure’n el màxim benefici. L’especulació alimentària causa fam i mata.

7

L’encariment del petroli ha fet que moltes empreses multinacionals inverteixin en terres de

cultiu d’agrocombustibles als països pobres, per a exportar als països rics, llevant terres de

cultius alimentaris i provocant més fam encara.

Les multinacionals acumulen un poder enorme, i són responsables directes de la pobresa i la

fam al Tercer Món. Les dictadures i els governs corruptes dels estats del sud col.laboren i

defenses les multinacionals en benefici propi i perjudici del seu país.

El canvi climàtic també causa fam, ja que fa que les sequeres i desastres naturals, com

tempestes i tornados siguin cada vegada més freqüents.