Tema 3 liberalisme_nacionalisme

3 Revolucions liberals i nacionalisme

Adaptació de la presentació realitzada pel professor Germán Ramírez

Per a començar

1.- Els orígens de la Revolució Francesa 1.1.- Els problemes de la hisenda real 1.2.- La convocatòria dels Estats Generals

2.- La Revolució Francesa (1789-1799) 2.1.- L’Assemblea Nacional (1789-1792) 2.2.- La Convenció (1792-1794) 2.3.- La república conservadora (1794-1799)

Índex

3.- L’Europa napoleònica (1800-1815) 3.1.- El consolat i l’expansió de la revolució 3.2.- L’imperi napoleònic (1804-1815)

4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830) 4.1.- L’Europa de la Restauració (1815-1830) 4.2.- Liberalisme i nacionalisme 4.3.- Les revolucions democràtiques i nacionals de 1848

5.- Els nacionalismes (1848-1871) 5.1.- El nacionalisme a l’Europa del segle XIX 5.2.- La unificació italiana 5.3.- La unificació alemanya

Els problemes de les finances reials

França travessava una profunda crisi econòmica

Les solucions aportades per diversos ministres (Turgot, Calonne y Necker) passaven per una reforma fiscal que afectava a les classes privilegiades

- el rebuig de la noblesa a pagar impostos

1.- Els orígens de la Revolució Francesa

Provocant L’endeutament de la hisenda reial francesa en 1788

La crisi de finals de segle XVIII: Males collites Alça de preus agraris Manca dels productes bàsics Augment de les càrreges feudals Obertura del mercat francés al productes anglesos

més l’endeutament de l’Estat francès, es va agreujar amb la guerra d’independència d’Amèrica

Aquesta va demanar

La convocatòria dels Estats Generals

Què és el tercer estat? (abat Sieyès)

Lluís XVI va convocar els Estats Generals el 5 de maig de 1789

En el moment de la convocatòria es vivia una forta crisi de subsistència

Els “quaderns de queixes”


Que es va reflectir en Peticions dels tres estaments. Tots reflectien queixes envers la monarquia.

La noblesa i el clero - Demanaven mantenir els privilegis

El tercer estat - Reclamaven llibertat d’expresió, de comerç, polítiques i supresió del règim feudal. Animats per les noves idees il·lustrades.

En aquest context apareix el plamfet

Gravat que representa a la pagesia carregant amb els estaments privilegiats

Comprèn la petició de

Una societat sense privilegis i amb reformes il·lustrades




Nos tenim la necessitat del concurs dels nostres fidels súbdits per a ajudar-nos a superar totes les dificultats en què ens trobem, relatives a l'estat de les nostres finances i, per a establir, seguint els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del govern que afecten a la felicitat dels nostres súbdits i a la prosperitat del nostre regne. Aquests importants motius ens han determinat a convocar l'assemblea dels Estats de totes les províncies de la nostra sobirania, tant per a aconsellar-nos i per a assistir-nos en tots els assumptes que seran exposats davant d’ells, com per a fer-nos conèixer els desitjos i les peticions dels nostres pobles.

EL REI

L’Assemblea Nacional (1789-1792)

La revolta del tercer estat

De la revolta institucional a la revolta popular

En els Estats Generals cada estament tenia un vot i deliberaven per separat

El tercer estat va exigir el vot per persona i la deliberació conjunta. El rei i els privilegiats es negaren i les sessions es van suspendre

Provocà S’autoproclamà Assemblea Nacional

El jurament de la pilota. Jacques-Louis David

Malgrat els impediments reials

L’Assemblea Nacional va realitzar el Jurament de la Sala del Joc de Pilota

- Juraven realitzar una constitució L’oposició del rei (20.000 soldats a

París) va provocar

La revolta popular a París (L’asalt de la Bastilla, del 14 de juliol de 1789)

Es convertí en el símbol de la Revolució

2.- La Revolució Francesa (1789-1799)

Sessió d’obertura dels Estats Generals a Versalles (5 de maig de 1789)

L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1792) L’obra de l’Assemblea Nacional Constituent

La primera acció reformista va ser l’abolició del sistema feudal (4 i 11 d’agosto de 1789)

Era una resposta a la revolta camperola (“Grande Peur”) que s’estava desenvolupant al camp francés contra la noblesa i els seus drets feudals

Sistema polític establert per la Constitució de 1791

Les següents mesures es van succeir entre 1789 i 1791

La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (26 d’agost de 1789)

Atorgava als francesos la condició de ciutadans lliures, igualtat jurídica, dret a la propiedad, seguretat i resistència a la opressió. Establia la sobirania de la nació.

La constitució civil del clero (12 de juliol de 1790)

L’Església se sotmetia a l’Estat

Nova organització territorial (83 departaments) Es van abolir les duanes interiors i es va establir la llibertat de comerç.

La Constitució de 1791 Establia la soberania nacional i la separació de poders (amb sufragi censatari i indirecte)




Text: L’abolició del règim feudal

Article 1r. L'Assemblea Nacional suprimeix per complet el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que es refereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i els que els representen són abolits sense indemnització, i tots els altres declarats redimibles, i que el preu i la manera de la redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional […]

Article 4t. Totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització.

Decret de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789



Text: El sufragi censatari Per a formar l'Assemblea Nacional Legislativa els ciutadans actius es reuniran cada dos anys en assemblees primàries en les ciutats i en els cantons […]. Per a ser ciutadà actiu es requereix: haver nascut o nacionalitzar-se francès, tenir 25 anys complits, residir en la ciutat o el cantó el temps fixat per la llei, pagar, en qualsevol lloc del regne, una contribució directa igual almenys al valor de tres jornades de treball i presentar rebut, no estar en situació de dependència, com a servidor assalariat […].

Les Assemblees primàries designaran electors en proporció al nombre de ciutadans actius domiciliats en la ciutat o el cantó. Es nomenarà un elector per cada cent ciutadans actius, presents en l'Assemblea […].

Ningú podrà ser designat elector si no reuneix, a més de les condicions necessàries per a ser ciutadà actiu, la següent: en les ciutats de més de 6.000 habitants ser propietari o usufructuari d'un patrimoni benvolgut en la relació de contribucions en una renda igual al valor de 200 jornades de treball, o ser inquilí d'un habitatge benvolgut en les mateixes relacions en una renda igual al valor de 150 jornades de treball.

Constitució de 1791

En juny de 1791 el rei va intentar fugir per a unir-se als nobles exiliats amb la intenció de recuperar el poder

Va ser detingut a Varennes

Després de la Constitució de 1791 es va iniciar l’etapa de l’Assemblea Legislativa

En 1792 l’Assemblea va declarar la guerra a Àustria i a Prússia

La derrota francesa i la invasió de França per tropes prusianes radicalitzà la Revolució

El rei va quedar retingut a París. La notícia va desprestigiar la monarquia i va radicalitzar els sectors més revolucionaris.

L’Assemblea Legislativa (1791-1792)


La Convenció (1792-1794)

A agost de 1792 es va suprimir la monarquia i es va elegir una Convenció

Artesans, petits propietaris, botiguers, assalariats, etc.

Participació destacada dels Sans-culotte

La derrota dels exèrcits francesos i la complicitat del monarca amb l’enemic provocà l’agitació de las masses populars

Assalt al palau de les Tullerias, residència de la família reial

Sans-culottes

Es divideix en dos períodes

L’época dels girondins

La Convenció montanyesa o jacobina


Composició de la Convenció

Els girondins al poder

La Convenció proclamà la república el 20 de setembre de 1792

Destacaren tres grups polítics

Els girondins (Brissot) Revolucionaris moderats Els jacobins o muntanyencs (Robespierre, Marat y Danton) Partidaris de la república democràtica

La Plana Burgesos que donaven suport a una opció o a l’altra.

En setembre de 1792 es va frenar la invasió exterior en la victòria de Valmy, però l'execució de Luis XVI va empitjorar la situació exterior Es va crear la Primera Coalició

La situació interior també va empitjorar insurrecció dels llauradors de la regió de La Vendée

Els Sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitaries davant l’acaparament i l’especulació

Es va establir un govern revolucionari, que va suspendre les garanties constitucionals (Constitució de 1793, no va entrar en vigor) Es va iniciar una política coneguda com el Terror.

- Comité de Seguritat Nacional - Tribunals revolucionarios - Comité de Salvació Pública

Ejecució de Lluís XVI, 21 de gener de 1793



La Convenció jacobina

Amb els jacobins el règim va adquirir un caràcter revolucionari radical

Destacaren diverses acciones

Es va aprofundir en la sobirania popular de caràcter democràtic

Se instaurà el terror (detencions, judicis expeditius i execució de sospitosos contraris a la revolució) Es van prendre mesures econòmiques i socials

- Llei del màxim general (fixava preus dels articles bàsics i salaris) - Redistribució de la propietat agrària - Castig als especuladors - Abolició completa de la feudalitat - Salaris mínims - Es va establir l’educació primària gratuïta i obligatòria (Llei Pelettier) - Se suprimia el culte - Es creava un nou calendari (1792 era l'any 1)

Persecució y terror en l’època jacobina

La política autoritària de Robespierre i el sistema de terror va unir a tots els seus enemics El 9 termidor de l’any II (27 de juliol de 1794) Es va realitzar el colp d’Estat que porta a Robespierre a la guillotina (10 de termidor) i al final de l’època més radical de la Revolució.





Text: El terror Art. 1. Immediatament després de la publicació del present decret tots els sospitosos que es troben en el territori de la República i que estiguen encara en llibertat seran detinguts.

Art. 2. Es consideraran sospitosos: 1r) Els que per la seua conducta, per les seues relacions, pels seus propòsits o els seus escrits, s'han mostrat partidaris de la tirania o del federalisme i enemics de la llibertat. 2n) Els que no puguen justificar els seus mitjans d'existència i el compliment dels seus deures cívics 3r) Aquells als quals s'haguera negat el certificat de ciutadania; 4t) Els funcionaris públics suspesos o destituïts de les seues funcions per la Convenció nacional o pels seus comissaris, i no rehabilitats; 5é) Els fins ara nobles, compresos els marits, dones, pares, mares, fills o filles, germans o germanes, i els administradors d'emigrats, que no hagen manifestat constantment la seua adhesió a la revolució; 6é) Els que han emigrat des de l'1 de juliol de 1789, encara que hagen tornat a França. […]

Decret relatiu als sospitosos, 17 de setembre de 1793

La república burgesa (1794-1799)

La Convenció termidoriana (julio 1794- octubre 1795)

Va significar la tornada de la burgesia conservadora i censitaria

Es va perseguir a jacobins i sans-culottes

Es van eliminar les reformes socials més radicals

- Es va anular la Llei del màxim general (liberalitzant l'economia)

Es va elaborar una nova constitució (año III). Constitució de 1795

Es va establir un règim de burgesia propietària de caràcter molt consevador

- El poder executiu en mans d’un Directori de 5 membres - Es van establir dos càmares legislatives: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians i el sufragi censatari

El Directori (octubre 1795- novembre1799)

Després d'un període de gran tensió social i revoltes radicals (La “Conjura dels iguals” de Babeuf) es va realitzar el cop d'estat de Napoleó Bonaparte (18 Brumario -9 novembre de 1799-)

El 18 Brumari


Les etapes de la Revolució Francesa

L'herència de la revolució

El Consolat i l’expansió de la revolució

El triumvirat, Napoleó compartia el poder amb dos cònsols més

Napoleó Bonaparte

- Napoleó normalitzà les relacions amb l’Església

- Concordat amb la Santa Sede (1801)

Després d'aquests èxits es va proclamar cònsol únic i vitalici (1802)

- L’esperit es recollia al Códi Civil (1804)

Representava els valors de la revolució moderada basada en la propietat i la igualtat jurídica

3. -L’Europa napoleònica (1800-1815)

- A l’exterior arribà a una pau favorable amb la segona coalició (1801-02)

- Fou patrocinat per Sieyès, amb l'objectiu d'establir un govern fort que garantira les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l'antic règim i del jacobinisme i el moviment popular

L’Imperi Napoleònic (1804-1815)

En 1804 Napoleó va ser nomenat emperador hereditari

Amb ambicions de domini universal Es va crear una Coalició antifrancesa i una nova guerra

Napoleó va derrotar als austríacs i als russos

- Austerlitz

- Però és derrotat al mar (Trafalgar)

S’inicia el bloqueig marítim del Regne Unit

Prússia és derrotada en Jena (1806) i Rússia en Friedland (1807)

Paz de Tilsit (1807) En 1812 Ss'aconsegueix la màxima expansió del “gran imperi”


L’expansió de la França revolucionària i l’imperi napoleònic

El “gran imperi” va tindre dos punts feble La guerra de guerrilles a Espanya (1808-1814)

- L’ocupació francesa va provocar la Guerra de la Independència

L’invasió francesa de Rússia en 1812

- Va acabar sent un desastre

En 1813, amb la formació d’una gran coalició europea, Napoleó va ser derrotat

- Va abdicar i es va retirar a l’illa d'Elba Lluís XVIII va ocupar el tron francés

El descontentament popular va afavorir que Napoleó tornara (Imperi “dels cent dies”) però va ser derrotat definitivamente a Waterloo (1815)



Una de les idees que més em van ocupar havia estat la reunió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la política han dissolt i dividit; de manera que explicant-se a Europa més de trenta milions de francesos, quinze d'espanyols, quinze d'italians i trenta d'alemanys, haguera volgut fer de cadascun d'aquests pobles un sol cos de nació [...]; Jo em jutjava digne de tamaña glòria! [...] En tal estat de coses podia haver-hi més probabilitats d'aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Per ventura llavors, amb el suport de les llums universalment esteses, haguera estat permès somiar la gran família europea [...]. Com vulga que siga, aquesta reunió (la d'Europa) es farà tard o d'hora.

Paraules de Napoleó l'11 de novembre de 1816

Text: El projecte europeu de Napoleó


L’Europa de la Restauració (1815-1830)

Va ser un període de reacció Una volta a l'Antic Règim i amb el legitimisme com a base ideològica. Amb consessions (Carta atorgada de Lluís XVIII)

L’Europa de la Restauració

Al Congrés de Viena (1814-15) es van establir les bases del sistema de la Restauració

Es va dissenyar un nou mapa polític d’Europa Per defensar l'ordre creat es va formar la quarta Aliança (1815)

- Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria (La cinquena Aliança amb França )

Es va crear la Santa Aliança (Rússia, Àustria i Prusia) per al manteniment de l'absolutisme i la defensa enfront de l'amenaça liberal

La Santa Aliança

4.- Restauració i revolució a Europa (1815-1830)

Es van establir dos principis per a regir la política internacional: la celebració de Congressos i el dret d’intervenció.

1r. Cap Constitució és el resultat d'una deliberació; els drets dels pobles no estan mai escrits, [...] els drets escrits són sols títols declaratorios de drets anteriors, dels quals solament pot dir-se que existeixen perquè existeixen [...] . 3r. Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets dels sobirans i de l'aristocràcia no tenen data ni autor.

7t. Cap nació pot donar-se la llibertat si no la té [...].

10 La llibertat ha estat sempre un do de reis [...].

JOSEPH DE MAISTRE, Consideracions sobre França, 1796

Text: El pensament legitimista


Antiabsolutistes i nacionalistes

Liberalisme i nacionalisme

L’ imperi napoleònic havia estès les idees de la Revolució Francesa

- El concepte ciutadà amb drets i sobirania i no súbdits dels reis -Països que eren nacions i no possessions dels reis -El dret a participar del govern i no ser sotmesos a l'absolutisme


Per això es van succeir les revolucions

Onada revolucionària de 1820-1824

Participació de les societats secretes (masons, carbonaris...)

Importància dels exèrcits

Es van iniciar a Espanya (Trienni Liberal (1820-1823), pronunciament de Riego. La Constitució de Cadis (1812) era el model a seguir

La intervenció de la Santa Aliança les va fer fracassar

Excepte a Amèrica espanyola i a Grècia

A Amèrica la independència es va consumar en 1824

Grècia es va independitzar de l'Imperi Otomà en 1829 (Tractat d'Adrianópolis)

1820 1830 1848

Va provocar l'aixecament de Bèlgica (1831) contra el domini d'Holanda. Va alterar el mapa establit en 1815

Liberal i nacionalista

Onada revolucionària de 1830

Va començar a París (“Les tres jornades glorioses”)

Caiguda de l'absolutisme de Carlos X i inici del regnat de Luis Felipe d'Orleans (1830-1848)

Va fracassar en altres llocs d'Europa (Polònia, Itàlia, Alemanya...)

Las “tres jornades glorioses”, París de 1830

Liberalisme i nacionalisme


Les revolucions democràtiques i nacionals de 1848

Les revolucions del 1848 es van deure a un conjunt de causes Econòmiques Crisi agrícola i findustrial de 1847

Política internacional La ruptura de l’aliança entre Gran Bretanya i França

Socials Avanç del moviment obrer, republicà i socialista. Auge de les cultures nacionals i de les llengües vernacles

La revolució va començar a França

Va abdicar Luis Felipe d'Orleans i es va instaurar un règim republicà democràtic

En 1851 Luis Napoleó s'autoproclamà Napoleó III

Les revolucions es van estendre per Itàlia, els Estats alemanys i l'Imperi austrohúngar

Van ser al principi victorioses, però de seguida durament reprimides en els diversos països.

Era el final del cicle liberal, començava la lluita entre la burgesia i el proletariat


Primavera dels pobles: Nom amb què són conegudes les revolucions del 1848, perque comportaren el sorgiment d'uns nous ideals democràtics i el desvetllament de moltes nacionalitats, fins llavors adormides.

Les revolucions liberals

L’expansió econòmica i la unió comercial

5.- Els nacionalismes

El nacionalisme a l’Europa del segle XIX El sentiment nacional Es va desenvolupar al segle XIX per diverses causas

- Per l’ocupació napoleònica que va provocar una forta oposició nacional. - La influència del Romanticisme per la seua exaltació de la identitat pròpia: una llengua, una cultura, una història o una religió comunes. -Per la lluita contra els Estats opressors sorgits després del Congrés de Viena (1815)

Va haver-hi dos tipus de nacionalismes Nacionalisme disgregador

- Separar-se i formar el seu propi Estat (Bèlgica o Grècia)

Nacionalisme unificador

- Unir-se en un Estat-nació (Itàlia, Alemanya)

Amb unes características comunes

L’ocupació francesa despertà el sentiment nacional (Fichte o Herder a Alemanya i Mazzini o Gioberti a Itàlia)

La formació de moviments de joves patriotes romàntics (Jove Alemanya, Jove Itàlia) La determinació de les monarquies de Piemont (Víctor Manuel II) i de Prússia (Guillermo I) i els seus ministres (Cavour i Bismarck)

Una nació és l'associació de tots els que, agrupats ja siga per la llengua, ja siga per certes condicions geogràfiques, siga pel rol que els ha estat assignat per la història, reconeixen un mateix principi i marxen, sota el dret d'un imperi unificat, a la conquesta d'una sola meta definida.

MAZZINI, 1834

Una nació és una ànima, un principi espiritual. […] Una nació és una gran solidaritat creada pel sentiment dels sacrificis que s'han fet i que s'està disposat a fer en el futur. Suposa un passat; però es reprèn en el present mitjançant un acte tangible: el consentiment, el desig clarament expressat de continuar la vida en comuna. L'existència d'una nació és un plebiscit quotidià, així com l'existència de l'individu és una afirmació perpètua de la vida.

I. RENAN, Què és una nació, 1882

Tots els que parlen un mateix idioma es troben units [...] per un cúmul de llaços invisibles, de manera que els homes no formen una nació perquè viuen en est o l'altre costat d'una serralada [...], sinó que viuen junts perquè primitivament, i en virtut de lleis naturals d'ordre superior, formaven ja un poble. Així la nació alemanya, gràcies a posseir un idioma i una manera de pensar comunes, es trobava suficientment unida i es distingia amb claredat dels altres pobles de la vella Europa [...].

JOHANN G. FICHTE, Discurs a la nació alemanya, 1807-1808

Text: La idea de nació al segle XIX

La unificació italiana

A partir de 1848 (amb el fracàs dels intents revolucionaris) es va realitzar en tres fases

1a fase (1849-1860) Paper destacat del regne de Piemont. La guerra contra Àustria i la incorporació de Llombardia)

- Víctor Manuel II de Saboia, rei de Piemont-Cerdenya, estat amb una monarquia constitucional i més industrialitzat, i el seu primer ministre Cavour, van liderar un moviment nacional. Es van aliar amb França (Napoleó III) per lluitar contra Àustria.

Àustria és derrotada en les batalles Magenta i Solferino

- Llombardia passarà a Piemont (1859) - En 1860, Parma, Módena i Romanya, després d'un referèndum, s'annexionen a Piemont

5.- Els nacionalismes (1848-1871)

En 1815 Itàlia estava dividida en 7 estats desiguals i amb zones sota el domini austríac (Llombardia i el Vèneto). La dominació austríaca va servir d'element catalitzador del nacionalisme italià.

En 1830 es fa forjar un moviment d’afirmació nacional, el Risorgimento.

També es va crear una societat revolucionària, Jove Itàlia, fundada per Mazzini, que defensaven una Itàlia unitària, laica, republicana i democràtica, per mitjà de la insurrecció popular.

Retrat de Cavour, obra de Francesco Hayez.

La unificació italiana

2a fase (1860-1861) - Cavour va comptar amb el suport de Garibaldi i les seues “camises vermelles”, que amb la “expedició dels mil” va ocupar Sicília, Les Marques i Ombria (centre d'Itàlia). Va aconseguir el suport de la població.

Es va reconéixer a Víctor Manuel II como rei d’Itàlia (1861) Garibaldi (republicà mazzinià) va renunciar a la perspectiva republicana

3a fase (1865-1870)

- El Véneto es va incorporar després de la guerra entre Àustria i Prússia (1866) Els Estats Pontificis (i Roma com a capital) es van incorporar després de la derrota de França contra Prússia (1870)


Giuseppe Garibaldi

El nou estat es va haver d’enfrontar a tres problemes:

-l’hostilitat del Papa -El contrast entre el nord industrialitzat i el sud agrari -Caràcter incomplet de la unitat (Ístria i Trento sota domini austríac

La unificació alemana

Després del fracàs de l'intent d'unificació de 1848 (Parlament de Frankfurt) per part d'Àustria

Prússia liderarà el nou projecte d'unificació

- De la mà del primer ministre Bismarck

Autoritari i militarista


En 1815 el Congrés de Viena havia establit la Confederació germànica (38 estats). Primer pas cap a la unificació fou el ZOLLVEREIN (unió duanera) i l’adopció d’una política de lliure mercat (sense Àustria).

Otto Von Bismarck

Després del fracàs de l'intent d'unificació de 1848 (Parlament de Frankfurt) per part d'Àustria

Prússia liderarà el nou projecte d'unificació. Supremacia política i militar

- De la mà del primer ministre Bismarck (el canceller de ferro )

Autoritari i militarista, procedia de la noblesa terratinent. Amb una ideologia molt conservadora, va ser un polític extremadament pragmàtic (realpolitik) i un hàbil diplomàtic.


1a fase (1859-1865)

- Guerra contra Dinamarca: els ducats de Schleswig i Lauenburg passen a les mans de Prússia i Holstein a Àustria

2a fase (1866-1869) - La disputa per Holstein provoca la guerra entre Àustria y Prússia

Victoria prussiana de Sadowa, 1866

Es va crear la Confederació de Alemanya del Nort Van romandre independents els estats catòlics del sud d'Alemanya

3a fase (1870-1871) - Bismarck va crear una aliança amb els Estats del Sur de Alemanya

Provocà la guerra contra França Victoria prussiana de Sedán, 1870 Ocupació de Alsacia i Lorena

Creació del II Reich (Guillermo I)


La unificació no va resoldre: -la dualitat religiosa entre el luteranisme del nord i el catolicisme del sud. -caràcter incacabat per la no integració d’Àustria a la unificació.

Tema 3 liberalisme_nacionalisme

Documents

Transcript of Tema 3 liberalisme_nacionalisme