FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

Aparells encarregats de la nutrició

I. Aparell digestiu

• Format per:– Tub digestiu

– Glàndules anexes• Salivals• Pàncrees• Fetge

PARTS DE L’APARELL DIGESTIU

1. Boca• Llengua

• Dents:

• 20 dents de llet

• 32 dents definitius

Funció:

• Els dents masteguen els aliments

• La llengua barreja l’aliment amb la saliva

2. Glàndules salivals

1. Parótides

2. Submaxilars

3. Sublinguals

Funció:

• La saliva està formada per aigua, sals minerals, mucus i un enzim, la ptialina.

• El mucus és un lubricant, facilita la deglució.

•La ptialina comença a actuar sobre els glúcids grans, almidó, i l’hidrolitza parcialment.

3. Faringe

Cavitat comuna al aparell digestiu I al respiratori.

Hi ha un llengüeta, l'epiglotis, que, en engolir, baixa i tapa l'entrada cap a la tràquea.

A la faringe no es realitza cap procés digestiu.

4. Esòfag

És la via per on l’aliment avança des de la faringe fins a l’estòmac.

Es realitzen els moviments peristàltics, ones produïdes per la capa muscular, perquè l'aliment puga avançar.

5. EstòmacTé forma de bossa. Les parets tenen músculs molt potents i amb plecs. L’entrada del aliment des de l’esòfag té lloc a través d’un esfínter, el càrdies. La eixida del aliment de l’estòmac es realitza a través d’altre esfínter, el pílor.

A l’estómac es forma el suc gàstric, necessari per la digestió.

6. Intestí prim

És un tub llarg (de 7 a 8 m) i plegat.

Es divideix en tres parts:

• duodé

• jejú

• ili

A l’intestí prim es forma el suc intestinal.

Al duodé i la primera part del jejú, té lloc la digestió. A la segona part del jejú i al ili es produeix la absorció.

7. PancrèesGlàndula en forma de fulla situada a la part esquerra del cos.

Produeix el suc pancreàtic I l’aboca al duodé.

Aquest suc també es necessari per la digestió.

pancrèes

8. Fetge

És la glàndula més gran del cos. Situada a la dreta de l’estòmac.

Produeix la bilis, que s’emmagatzema a la vesícula biliar i s’aboca al duodé.

Els principals components de la bilis son substàncies de rebuig com resultat de la destrucció de les cèl.lules sanguínies.

Altra funció del fetge és emmagatzemar glúcids, ferro I algunes vitamines.

Fetge

Vesícula biliar

9. Intestí gros

És un conducte més curt i gros que l’intestí prim. També es divideix en tres parts:

• cec, amb l’apèndix

• còlon

• recte

A l’intestí gros només arriben les substàncies no digerides. Aquestes substàncies formen els excrements.

Al final del recte es troba l'anus.

Digestió

La digestió és el procés de transformació dels aliments quan passen pel tub digestiu.

La digestió és de dos tipus:

• mecànica: les accións físiques que sufreixen els aliments.

• química: les accions químiques que permeten la descomposició dels aliments en nutrients.

Digestió mecànica

Processos mecànics:

• Boca: trituració i mescla amb la saliva.

• Faringe: deglució.

• Resta del tub digestiu: moviments peristàltics, per avançar, i mescla amb els suc digestius.

Digestió química

Les grans mol.lècules que formen els aliments són transformades en mol.lècules petites que poden travessar la paret intestinal i passar a la sang.

Els processos químics que actuen sobre els aliments es deuen a l’actuació dels sucs digestius.

Els sucs contenen unes proteïnes, els enzims, que actuen sobre els enllaços químics de les macromol.lècules i les trenquen, formant micromol.lècules.

Acció dels enzims

• Boca: la saliva, conté un enzim, l’amilasa, que trenca el midó en glúcids més senzills. El resultat de la acció de la boca sobre els aliments es diu bol alimentari.

• Estòmac: el suc gàstric. Està format per les glàndules gàstriques, situades a la paret de l’estòmac. Aquest suc conté àcid clorhídric I un enzim, la pepsina, que inicia la digestió de les proteïnes I s’obtenen cadenes curtes d’aminoàcids.

El resultat de la digestió en l’estòmac es diu quim.

• Intestí prim: el quim, que procedeix de l’estòmac, es atacat per tres sucs:

• suc intestinal: format a l’intestí. Conté enzims que actuen sobre els glúcids, lípids i proteïnes (amilases, lipases i proteases)

• suc pancreàtic: format pel pancrèes. De composició pareguda al suc intestinal.

• bilis: formada al fetge, s’enmagatzema a la vesícula biliar. Està format per substàncies que procedeixen de la destrucció de les cèl.lules de la sang. La més important per la digestió són les sals biliars que emulsionen greixos. Así, la digestió dels greixos és més fàcil. No conté enzims.

El resultat de la digestió intestinal és el quil, un líquid que conté nutrients, aigua i substàncies de rebuig.

• Intestí gros: no es produeix cap procés digestiu, la digestió s’acaba a l’intestí prim.

A l’intestí gros solament aariven sustáncies de rebuig I aigua.

L’aigua s’absrorveix al llarg del tub i les substàncies de rebuig s’enmagatzemen formant els excrements que ixen a l’exterior per l’anus.

Absorció

Els nutrients del quil ja poden passar a través de la paret de l’intestí, arrivar a la sang I ser distribuïts a totes les cèl.lules.

Les cèl.lules, amb els nutrients, obtidran energia i fabricaran noves substàncies.

Aquest procés es realitza al jejú i al ili.

La absorció està afavorida pels plecs que hi ha a la paret de l’intestí, les vellositats intestinals.

A cada vellositat hi ha un capilar sanguini i un vas limfàtic.

Als capilars s’incorporen: monosacàrids, aminoácids i components xicotets dels greixos.

Als vassos limfàtics passan greixos que no han sigut hidrolizats completament.

A la paret externa de les vellositats, les cél.lules també presenten plecs, les microvellositats.

Les vellositats i les microvellositats augmenten la superficie d’absorció de l’intestí prim.

BOCA MIDÓ amilasa DISACÀRIDS

ESTÒMAC PROTEÏNES pepsina AMINOÀCIDS

INTESTÍ PRIM GLÚCIDS amilases MONOSACÀRIDS

LÍPIDS lipases ÀCIDS GREIXOS + GLICEROL

PANCRÈES PROTEÏNES peptidases AMINOÀCIDS

FETGE GREIXOS sals biliars EMULSIÓ

ENZIMS I SUBSTÀNCIES EN LA DIGESTIÓ QUÍMICA

VÍDEO