1. La fotografia. Orgens i evoluci Mireia Vidal Castellvi 1r BAT A 2. ndex -Antecedents. -L'origen de la fotografa. -La fotografia es popularitza. -La fotografia evoluciona 3. Antecedents 4. Si la llum d'una escena molt illuminada entra en una habitaci o capsa completament fosques, a travs d'un petit forat, es formar una imatge de l'escena en la superfcie situada en front de l'orifici. Habitacin cmara oscura. 5. Els raigs de l'escna convergeixen en un feix de la mida del forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superfcie, on podrem veure la imatge capgirada. Cmara oscura. 6. Antiguitat clssica Aristtil afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret d'una habitaci fosca, un feix llumins dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de l'exterior. Aristtil va utilitzar la cambra fosca per estudiar els eclipsis de sol. Aristoteles Cmara oscura. Eclipse. 7. Renaixement Durant els segles IX i XI trobem documents cientfics rabs que parlen de la cambra fosca com a instrument tamb per a observar eclipsis. No ser fins al Renaixement que s'ampliaran els usos d'aquest aparell en l'mbit artstic. Cmara oscura 8. Segle XVII Les primeres cambres eren habitacions. Durant el segle XVII, l'habitaci es transform en un instrument porttil de fusta. Johann Zahn invent una taula de dibuix porttil seguint el principi de la cambra fosca. Cmara de Johann Zahn 9. En aquest segle, els cientfics continuaven experimentant amb el clorur de plata, notant com s'enfosquia amb l'acci de l'aire i del sol, sensa saber que era la llum la que el feia reaccionar, fins que cientfics com Carl Wilhelm Scheele i Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb l'acci de la llum. Jean Senebier Carl Wilhelm Scheele 10. El 1685, d'acord amb els tractats publicats per Zahn, la cmera ja estava llesta per a la fotografia, per van haver de passar 130 anys ms perqu pogus donar els primers fruits concrets, els qumics encara no estaven a punt. Cmara de Zhan 11. L'origen de la fotografia 12. Segle XVIII La llum com a forma d'energia pot alterar la naturalesa d'alguns materials. El naturalista Johann-Heinrich Schulze va descobrir que alguns compostos s'enfosquien al entrar en contacte amb la llum. Un d'aquests compostos s la sal de plata, que reacciona amb la llum i s'ennegreix. Sal de plata Johann Schulze 13. El cientfic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar aquests compostos, particularment el nitrat i el clorur de plata, per a recollir una imatge formada en la cambra fosca, recobrint una superfcie plana que s'exposava desprs a la llum. Thomas Wedgwood Fotografa de Thomas Wedgwood 14. Segle XIX Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser quan el fisic francs Nicphore Nipce aconsegu una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjanant la utilitzaci de la cambra fosca i un procediment fotoqumic. Nicephore Nipce 15. Va obtenir les primeres imatges fotogrfiques de la histria l'any 1816, encara que cap d'elles s'ha conservat. Nipce batej el seu invent amb el nom d'heliogravats, i anomen el procediment heliografia. Heliografia. 16. El 1831 Louis J. Mand Daguerre realitz fotografies en planxes de coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a la llum. Daguerre utilitzava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogrfica positiva. Louis Daguerre 17. El 1835 Jacques Daguerre public els primers resultats dels seus experiments. El resultat fou un procs que anomen daguerrotip. A ms, aconsegu reduir els temps d'exposici a 15 o 30 minuts, obtenint una imatge amb prou feines visible. Daguerrotip 18. La fotografia es popularitza 19. El 1850 es fund a Nova York la primera revista fotogrfica del mn, The Daguerreian Journal. Rpidament es popularitz el retrat forogrfic, molt ms econmic i rpid d'executar que el tradicional retrat pictric. La creixen demanda for en certa manera l'aparici dels estudis fotogrfics. Daguerreian Journal 20. En aquella poca en qu encara no existia la llum elctrica a les ciutats, els estudis fotogrfics eren grans naus d'estructura metllica on les cpules de vidre permetien que l'espai queds illuminat per llum natural. Primer estudio fotogrfico 21. Entre 1840 i 1844 es public la primera collecci d'lbums realitzats per l'ptic Lerebours, Excursiones daguerriennes. En 1842 el fotgraf Carl F. Stelzner treu amb daguerrotip la que ser la primera fotografia d'un succs, l'incendi d'un barri de la seva ciutat. Excursions Daguerriennes 22. La fotografia evoluciona 23. El Calotip Talbot descobr que el paper cobert amb iodur de plata resultava ms sensible a la llum si avans de la seva exposici es submergia en una dissoluci de nitrat de plata i cid gllic, dissoluci que tamb podia ser utilitzada per al revelat de paper desprs de l'exposici. Calotip 24. Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa es submergia en tiosulfat sdic o hiposulfit sdic per a fer-la permanent. El mtode Talbot, anomenat calotip, requeria exposicions d'uns 30 segons per a obtenir una imatge adequada en el negatiu. Imagen en negativo. 25. El Colodi Aquell mateix any John Eilliam Herschel anomenaria per primera vegada fotografies a les imatges fixes. El 1854 es present l'objectiu de gran angular que abastava 92 graus, i el 1860 s'hi adapta un diafragma iris. Desprs de la desaparici del daguerrotip, als anys 50 del s.XIX, el calotip cedeix el seu lloc al colidi, que presenta la possibilitat d'obtenir una imatge instantnia. Colodin hmedo, Scott Archer 26. El gelat de bromur El 1878 es present una planxa de vidre seca recoberta amb una emulsi de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes. Desprs de molts experiments sense xit, el 1882 el gelat de bromur, capa d'assecar la placa, desbanc definitivament el colodi. Gelatino de bromuro 27. La pellcula en carret El 1884 George Eastman patent una pellcula que consistia en una llarga tira de paper recoberta amb una emulsi sensible. El 1888 llan al mercat un altre aparell revolucionari de petites dimensions que estava provet d'un carregador de 100 exposicions; dotat d'un focus fix i una velocitat d'obturaci d'1/25 seg. Carrete de fotografa. 28. La fotografia en color El 1861 s'obtingu la primera fotografia en color, amb el procediment additiu de color. Es realitzava tres fotografies successives cada vegada amb una lent d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum de color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la. Primeras fotografas a color 29. La cmera Leica El 1923 apareix al mercat una mquina fotogrfica lleugera, verstil i nova: la Leica. Aquesta cmera de 35mm, que requeria pellcula petita i que havia estat, en un principi, dissenyada per al cinema, s'introdu a Alemanya el 1925. Leica. 30. Altres avenos Altres progressos foren aportats pel sistema rflex el 1828. La primera cmera rflex binocular amb un objectiu per a la presa i un altre per l'enquadrament i l'enfocament, fou fabricada el 1865. Els avenos en les prestacions de les ptiques van arribar a partir de l'any 1903 amb els objectius Zeiss. Primera camara reflex. 31. La fotografia a partir de 1945 Moltes innovacions fotogrfiques que van aparixer per al seu s en el camp militar durant la II Guerra Mundial, van quedar a disposici del pblic en general al final de la guerra. El perfeccionament dels ordinadors va facilitar la resoluci de problemes matemtics en el disseny de les lents. Ordenador. 32. Durant els anys 50, els nous procediments industrials van permetre incrementar enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pellcules en color i en blanc i negre. Als anys 60 s'introdu la pellcula Itek RS, que permetia utilitzar productes qumics ms barats. Pelcula fotografa. Fotgrafos 33. La digitalitzaci El 1969 comena la cursa digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bsica del primer CCD (Dispositiu de Crrega Acoblada). Aquest dispositiu, plantejat com un sistema per al emmagatzematge d'informaci, s utilitzat un any ms tard pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera cmera de vdeo. Primera camara digital. 34. El 1981 surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resoluci de 100x100 pxels. El 1990 apareix la primera versi d'Adobe Photoshop, un programa informtic de retoc de fotografies. Adobe Photoshop. Sony mavica