TEMA 2L’EUROPA FEUDAL

EL SISTEMA FEUDAL1. Feudalisme: sistema polític, social i econòmic.2. Sistema de vassallatge: relacions entre senyors3. Règim senyorial: relació senyors – camperols4. Apareix per:

1. Colonat: camperols adscrits a la terra2. Inseguretat: atacs normands (vickings), hongaresos, musulmans3. Debilitat dels reis: incapaços de controlar el regne4. Bisbes, abats i comtes van passar a ser senyors feudals.

5. Vassallatge: vinculació amb llaços personals; homenatge al senyor (jurament de fidelitat)6. Xarxa de relacions feudals: basada en la família i les relacions personals7. Els senyors feudals poderosos en la pràctica no depenien de ningú8. El rei era l'autoritat més important del regne però no tenia tot el poder.9. L'exèrcit del rei depenia dels exèrcits privats dels seus vassalls

LA SOCIETAT FEUDALLa societat feudal s'organitza jeràrquicament en tres grups o estaments per naixements.Noblesa (bellatores) s'ocupen de la guerra.Clero (oratores) resen a Déu.Tercer estat (laboratores) treballen i paguen.Els nobles es preparen per a la guerra i viuen d'això. Tenen el poder polític. Alta noblesa (ducs, marquesos, comtes) Baixa noblesa (cavallers). Viuen del treball dels camperols.Els clergues dirigien la vida espiritual i sabien llegir i escriure. Alt clero (bisbes, abats) baix clero (sacerdots, monjos i monges). Viuen del treball dels camperols.Camperols: són la majoria de la població. Treballen la terra i paguen una part de la collita als nobles i clergues. Els camperols lliures podien ser propietaris i eren amos de la seua persona. Els serfs pertanyien a un senyor i estaven adscrits a la terra.

LA NOBLESA FEUDALEl rei i els nobles es dedicaven a la guerra.Els cavallers eren nobles dedicats a la guerra. Aprenien des de xiquets l'ús de les armes i les tàctiques de guerra.En temps de pau es dedicaven a la caça i als tornejos. En temps de guerra el rei convocava els nobles i cavallers que formaven l'host.Les dones nobles no tenien grans drets.Els matrimonis eren concertats.Es dedicaven a l'economia domèstica i sovint sabien llegir i escriure.El castell era el símbol de la societat feudal.

L’ECONOMIA FEUDALL'economia era rural basada en el treball de la terra i era d'autoconsum.La majoria de la població vivia als feus que pertanyien a un senyor noble o eclesiàstic.El feu tenia dos zones:1. La reserva o terres del senyor: terres pròpies, boscos, pastures, castell, molí, forn, ...2. Els masos: tros de terra que el senyor cedeix als camperols a canvi d'una retribució.Els senyors a més exercien la senyoria jurisdiccional, és a dir tenien el poder de:3. Impartir justícia4. Imposar rendes i impostos per l'ús de molins, forns, ponts, ...5. Altres: aprovar matrimonis, herències, etc.Els rendiments de la terra eren baixos. La ramaderia completava l'agricultura: ovelles, gallines, porcs; eren els animals més habituals.Van haver alguns avanços: molí d'aigua, millora de l'arada, ...

L’ESGLÉSIA MEDIEVALL'església és l'única institució reconeguda a tota Europa. El Papa és la màxima autoritat eclesiàstica, espiritual i moral d'Europa occidental i governava sobre els Estats Pontificis.L'excomunió era el mitjà de pressionar els nobles i poderosos que perdien el dret legal de governar.L'església era qui tenia el monopoli del saber i va establir períodes de treva o pau de Déu. A més cobrava el delme i la primícia sobre tots els productes.Dins l'església trobem:

1. Clero secular: són els religiosos que donen servei als fidels: capellans, rectors, bisbes i arquebisbes.

2. Clero regular: sotmés a una regla. Són els ordres religiosos: monjos i monges. Al llarg de l'edat mitjana van sorgir diversos ordres monàstics: benedictins, cluniacencs i cistercencs.

3. A partir del segle XIII apareixen les ordres mendicants que viuen a les ciutats en convents de l'almoina: franciscans i dominics.

Els monjos i monges viuen als monestirs dedicats a l'oració i al treball (ora et labora). Els monestirs eren llocs de pau i cultura on es copiaven llibres antics i valuosos.

L’ART ROMÀNIC: L’ARQUITECTURAAls segles XI i XII es difon per Europa un nou estil anomenat Romànic per semblança amb l'art romà. Les seues característiques són:

1. Caràcter religiós2. simbòlic

Elements de l'arquitectura romànica:3. Utilitza la pedra per a construir

Les esglésies romàniques tenen els següents trets:4. La planta sol ser de creu llatina amb tres o cinc naus.5. La capçalera

L’ART ROMÀNIC: L’ESCULTURA I LA PINTURA

La pintura i escultura tenen una finalitat decorativa i didàctica. Per eixe motiu les principals característiques són:

1. Simbolisme

Escultura es situava a les portades, al timpà de dalt la porta o a les arquivoltes. També es decoraven els capitells de les columnes amb formes vegetals, geomètriques o figuratives. Igualment als altars es situaven estàtues de fusta de Crist o la Mare de Déu.Els temes més habituals eren les imatges de Crist jutge, la Mare de Déu, els apòstols o el judici final.La pintura es troba a l'interior dels edificis. Els colors eren molt vius i plans i les figures apareixien perfilades amb una línia gruixuda. Les escenes són bidimensionals i la temàtica semblant a l'escultura.Podem distingir-ne tres tipus:

TALLER D’HISTÒRIA

TREBALLvideos:realidad virtual camino santiago https://www.youtube.com/watch?v=tGwvy3qZCas&list=UUzbvu9XkReYFEYeX8Ys48Ng