Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
-
Upload
josep-gracia -
Category
Education
-
view
1.125 -
download
3
Transcript of Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
TEMA 2: LA PENNSULA IBRICA EN LALTA EDAT MITJANA: AL-NDALUS
QU VEUREM EN AQUEST TEMALA ZONA MUSULMANAAL-NDALUS: EVOLUCI POLTICA
ECONOMIA
SOCIETAT
CULTURA i ART
LA ZONA CRISTIANAELS REGNES DEL NORD del s. VIII al s. XELS DISTINTS REGNES
ECONOMIA
SOCIETAT
CULTURA i ART
LA CRISI DEL CALIFAT DAL-NDALUSCAUSES
1. AL-NDALUS
Lany 710 els visigots nomenen Roderic rei, una part dells no estan dacord i demanen ajuda als musulmans
Lany 711 un exrcit de berbers desembarquen a Gibraltar i vencen a Roderic en la batalla de Guadalete.
En tres anys van conquistar quasi tota la pennsula. Els visigots que no es van rendir es van refugiar a les muntanyes del nord-oest (asturs).
Lany 722 en la batalla de Covadonga els asturs van vncer els musulmans dirigits per Pelai.
CONQUESTA DE LA PENNSULA
Causes de la rapidesa de la conquesta:La desintegraci de lexercit visigot desprs de la batalla de Guadalete.
Leficcia militar dels soldats musulmans, motivada per la fe
Les mesures favorables dels musulmans cap a la poblaci cristiana i jueva.
Laliana dels musulmans amb alguns nobles visigots
La Batalla del Guadaletemadridmedieval
EVOLUCI POLTICAEMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756)
EMIRAT INDEPENDIENTE DE DAMASC (756-929)
CALIFAT DE CRDOVA (929-1031)
REGNES DE TAIFES (1031-1085)
ELS IMPERIS NORD-AFRICANS: ALMORVITS I ALMOHADES (1085-1212)
abderraman1Abd al-Rahman I
Abd al-Rahman III
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC:
711-756
En un principi, al-ndalus sorganitza com una provncia dependent del Califat de Damasc. La capital de al-ndalus es fixa a Crdova.
EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC:
756-929
El 756, Abderraman, supervivent de lassassinat de la famlia Omeia de Damasc per la famlia abbssida, fuig a al-ndalus i es proclama emir de Crdova: Abderraman I. Aix va significar la seva independncia poltica, tot i que mant la dependncia religiosa cap al Califat.
abderraman1ABDERRAMAN I
coras_del_emirato_de_cordoba-300x232
CALIFAT DE CRDOVA:
929-1031
El 929, desprs de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. Aix significa que a ms de tenir independncia poltica, tamb tindr la mxima autoritat religiosa.
Archivo:AbderramnIII.jpgABDERRAMN III
350px-Al-Andalus-de-910 Lndalus aconsegueix la seva mxima esplendor poltica, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapala multitud de rtzies contra territoris cristians.
mezquita_cordoba_0
REGNES DE TAIFES:
1031-1085
Desprs de la mort dAlmansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. Les taifes, ms afeblides per la desuni, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulm.
Reinos_de_Taifas_1080
REGNE DELS ALMORVITS I ALMOHADES:
1085-1212
Uns pobles berbers (nmades musulmans provinents del nord dfrica), primer els almorvits i desprs dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar lavan dels cristians. Per el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: grcies a la uni dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gaireb tot al-ndalus.
LECONOMIA
Bases de leconomia de Al-ndalus
Activitats rurals
Activitats urbanes
Agricultura
Ramaderia
Mineria
Comer
Artesania
Cultius de sec i de regadiu
Canals, squies, pous, snia
Ovelles, coloms, abelles
Ferro, plom, coure, plata, or
Teixits, orfebreria, vidre, cermica, paper, armes
Interior
Exterior
000
RABS: eren els que governaven i tenien ms riqueses. Tamb eren els propietaris de les millors terres.BERBERS: eren els ms nombrosos, per amb menys poder. Ramaders, llauradors, soldats.MULADS: Alguns es van convertir a la religi, la llengua i les costums de lIslam per tenir els mateixos drets que els musulmans MOSSRABS: habitants de la pennsula no convertits a lislamJUEUS: Vivien en barris separats anomenats jueries. Es dedicaven a les faenes artesanals i comercials.ESCLAUS: Treballaven com a servents, a les mines i en lesfaenes ms dures
MUSULMANS
NO MUSULMANS
LA SOCIETAT
ART
Caracterstiques:Absncia de figures humanes
Materials de construcci pobres (rajola i algeps)
Decoraci calligrfica, llaceries i atauric
Arc de ferradura i mig punt
Dovelles de dos colors, blanc i roig
Capitells i columnes destil visigtic
arc de mig punt
ATAURIC O VEGETAL
TIPUS DE DECORACI
CALLIGRFICA
LLACERIES
CAPITELLS VISIGOTS
DOVELLES
COLUMNES VISIGODES
2. LA ZONA CRISTIANA
Al nord de la Pennsula es van formar els regnes cristians que es van expandir lentament cap el sud.
ASTRIES
LLE
CASTELLA
NAVARRA
ARAG
COMTATS CATALANS
Astries - LLE:
Regne d'Astries ( s. VIII ): Va nixer a partir del petit nucli de Don Pelagi. Alfons I va ser el primer rei dAstries . Al s. X Alfons III conquist els actuals territoris de Galcia, Astries i Lle, i passa a denominar-se Regne de Lle.
Navarra:
Regne de Navarra ( s. IX): Aquest territori estava sota el domini del regne franc. La famlia Aritza aconsegu la independncia i la formaci dun regne a Pamplona. Posteriorment sanomen regne de Navarra.
Arag:
Regne d'Arag (s. XI): sotms al regne de Navarra, fins al s. Xl. Amb Ramir I sindependitz i forma el dArag. Al s. XII s'afegiren els comtats catalans.
ECONOMIA-SOCIETAT-REPOBLACI
Economia:Agricultura de subsistncia. Conreu principal els cereals. Tcniques agrcoles primitives (rotaci de conreus)
Ramaderia. La ms important la ovina
Comer. Poca importncia. Intercanvis mitjanant el bescanvi o barata
Societat
Nobles: grans propietaris de terres
Llauradors vassalls que treballen les terres dels nobles. Llauradors lliures que treballen les seues prpies terres.
Repoblaci de les terres conquerides als musulmans. Es feia:Donant terres als llauradors lliures a canvi de viure en zones frontereres
Atorgant furs (privilegis) a les ciutats o regions
Cedint terres a lesglsia per a que les treballen els monjos
Donant les terres als nobles per a que les defensaren
LA CRISI DEL CALIFAT DAL-NDALUS
Factors que van influir:La divisi poltica i la guerra civil en al-ndalus. El califat de Crdova es va dividir en regnes de taifes
La crisi comercial. Degut a la divisi del califat les rutes comercials i els beneficis es van reduir.
Laugment dels impostos per a sostenir els exercits. Per a fer front a les revoltes i a les guerres civils es van augmentar enormement les despeses dels exercits
Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel del esquemaOctavo nivel del esquemaNoveno nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
19/09/16