Tema 14 - Geomorfologia

download Tema 14 - Geomorfologia

of 27

  • date post

    07-Aug-2015
  • Category

    Documents

  • view

    55
  • download

    9

Embed Size (px)

description

Presentació per a la preparació del temari d'oposicions de Biologia

Transcript of Tema 14 - Geomorfologia

Tema 14 Geomorfologia. Els factors condicionants del modelatge del relleu. La importncia de la litologia i les estructures geolgiques.

1. Concepte de Geomorfologia Definici de Geomorfologia. Relleu i paisatge.

2. Diferents teories geomorfolgiques Antecedents histrics. Cicle geogrfic o de lerosi normal de Davis. Etapes: juvenil, maduresa i senilitat. Complicacions del model. El model de lescola alemanya. El model de lescola francesa. Classificaci dels agents geolgics: azonals, zonals, polizonals i extrazonals. Teoria de la pediplanaci de King. El modelatge del relleu.

3. Agents condicionants del modelatge del relleu. Acci geolgica de latmosfera. Meteoritzaci mecnica: descompressi, gelivaci, crioclastisme. Meteoritzaci qumica: hidrlisi, descarbonataci, hidrataci i oxidaci. Orientaci dels estrats: direcci i cabussament. Processos dinmics de vessant. Caigudes, lliscaments i moviments de massa (reptaci, solifluxi i colades de fang) 4. Morfologia litolgica. Paisatge en roques sedimentries detrtiques. Xaragalls. Bad-lands. Paisatge en roques sedimentries de precipitaci qumica. Modelatge crstic. Formes exocrstiques i endocrstiques. Modelatge crstic en roques no carbonatades. Paisatge en roques plutnqiues. Caos de boles. Lem grantic. Pans de sucre Paisatge en roques volcniques. Relleus primaris: cons volcnics, camps descries, calderes. Relleus secundaris. 5. Morfologia estructural. Regions destrats horitzontals. Erms. Turons testimonis. Regions de plecs. Relleu en costa. Hog-backs. Crestons. Relleu conforme i relleu invertit. Regions fallades.

GeomorfologiaLa Geomorfologia s la part de la Geologia que socupa de lestudi del modelatge terrestre o de les formes del relleu. El paisatge s laspecte que presenta la superfcie de la terra a lobservaci directa. Per tant, tamb correspon al relleu topogrfic, s a dir, als seus accidents fsics.

Teories geomorfolgiquesCatastrofisme versus Actualisme

Georges Cuvier

Charles Lyell

Cicle de Davis

Interrupcions del cicle geogrfic Discrepncies accidentals

William M. Davis

Model de lescola alemanya

Cada tipus de clima presenta modalitats especfiques derosi.

No hi ha llargs perodes destabilitat tectnica separats per altres curts, ni moments instantanis daixecament generalitzat. Al contrari, ambds fenmens, serien de duraci ms o menys equivalent. Lerosi seria immediata i simultnia amb lelevaci tectnica i no un procs successiu i posterior. Els territoris de cota semblant podrien ser, en compte dels peneplans rejovenits de Davis, el resultat duna erosi ms rpida de les zones ms elevades, tendint a igualar-se amb les zones de cotes ms baixes.

Model de lescola francesa

Dona gran importncia al clima com a principal condicionant del modelatge del relleu

El model del relleu no segueix una pauta cclica i no hi ha unes condicions normals per a la seva elaboraci.

Hi ha uns quants dominis climtics, en cadascun dels quals la morfognesis adopta modalitats especfiques com a conseqncia de lactuaci dels mecanismes erosius que, fins a un cert punt, sn caracterstics de cadascun dells.La delimitaci de dominis climtics no s estricta, ja que es pot passar dun a un altre de manera gradual. Els agents erosius no es corresponen estrictament amb els dominis climtics, daqu que es parli dagents geolgics externs azonals, zonals, polizonals i extrazonals

Teoria de la pediplanaci de King

El modelatge del relleu

Agents condicionants del modelatge del relleuAcci geolgica de latmosfera

Processos dinmics de vessants

Acci geolgica de latmosfera La meteoritzaci s el procs de descomposici de les roques i dels minerals a causa del seu contacte amb latmosfera. Es produeix in situ.

HidrlisiDescompressi Meteoritzaci mecnica Gelivaci Termoclastisme Oxidaci Meteoritzaci qumica Descarbonataci Hidrataci

Meteoritzaci mecnica

Descompressi

Gelivaci

Termoclastisme

Meteoritzaci qumica

Hidrlisi 2AIKSi3O8 + 2H2O AI2Si2O5(OH)4 + K2O + 4Si

Descarbonataci

CO2+ H2O + CaCO3

Ca(CO3H)2

Hidrataci

Oxidaci 4Fe2 + 3 O2 2Fe2O3

Processos dinmics de vessants Els fenmens de vessant sn conseqncia directa de lacci de la gravetat sobre els materials dels vessants, especialment quan el relleu dibuixa forts pendents. El paper de laigua s fonamental a lhora de facilitar o accelerar aquests fenmens, ja que actua com un factor que incrementa la massa del sl i com un element lubricant, i tamb exerceix una acci meteoritzadora.

Despreniments

Lliscaments

Moviments de massa

Reptaci

Solifluxi

Colades de fang

Morfologia litolgicaRoques sedimentries detrtiques

Roques sedimentries carbonatades

Roques magmtiques plutniques

Roques magmtiques volcniques

Relleus primaris Cons volcnics Camps descries

Calderes

Roques magmtiques volcniques

Relleus secundaris

Morfologia estructuralRegions destrats horitzontals

Regions destrats inclinats

Regions amb estrats plegats

Regions amb estrats plegats

Regions amb estrats fallats