TEMA 14 B. MAPA 20. CONSTITUCIÓ 1978, AUTONOMIES I VIES ACCÉS. MODELS (14)

BLOC III–Tema 14/5 B (2a part)

HISTÒRIA D’ESPANYA

TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I

CONSTITUCIÓ DE 1978

Edat contemporània

MAPA 20 (14 models)

CONSTITUCIÓ 1978, CCAA I VIES ACCÉS AUTONOMIA

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2014-15

Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

BLOC III. TEMA 14/5.

TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5

14.1.- INTRODUCCIÓ.

14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).

14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).

14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN

EUROPA (1986).

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5

14.4.- La Constitució de 1978. Gestació del procés constitucional. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via

d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004, setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre).

5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg.

op B (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op

B (2014, setembre).

14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució”.

14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978.

A.- Parts de la Constitució de 1978.

B.- Contingut de la Constitució de 1978.

14.4.3.- Història de la Constitució.

A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions.

B.- Reformes de la Constitució.

14.5.- L’Estat de les autonomies. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés).

14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic.

A.- El període preautonòmic.

B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978.

14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències.

14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears. MAPA 20.

14.5.4.- Presidents de les Illes Balears.

BLOC III. TEMA 14/5. 2a Part.

TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...

2a PART

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 C (3a part)

LA TRANSICIÓ (1975-1982) I LA

DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània

ELECCIONS

2015?

2015?



DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània

EDAT CONTEMPORÀNIA


14.6.- Consolidació de la democràcia (1978-1982).

14.6.1.- La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez (1979-1981).

14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F de 1981.

14.6.3.- El darrer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982).

14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B

(2008, juny).

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996).

14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).

14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).

BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a Parts.


1a i 3a

PARTS











EUROPA (1986).

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978.

GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL

14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004,

setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre). 5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v

preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg. op B (2012, setembre). 11v preg. op B

(2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op B (2014,

setembre).


















EUROPA (1986).

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés). 15v preg. op B (2014, setembre).




14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i

competències.




GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20 (sempre pregunta 15v)

INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat). PPT (a part).











EUROPA (1986).

Consolidació de

la democràcia

(1978-1982)











EUROPA (1986).

ACTIVITAT PAU: Lectura i o elaboració del mapa autonòmic espanyol amb indicació de la via d’accés a l’autonomia. B3-T-14/5.

- La Constitució de 1978. MAPA 20: Mapa autonòmic espanyol amb indicació de la via d’accés a

l’autonomia.

- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears.

6. La Constitució de 1978. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 1v preg. op B (2004, juny).

6. La Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 2v preg. op B (2004, setembre).

6. El procés autonòmic a l’Estat espanyol (1975-1983). L’Estatut de les Illes Balears. 3v preg. op B (2005, juny).

6.- L’Estat de les autonomies a la Constitució de 1978. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 4v preg. op B (2005,

setembre).

6.- L'Estat de les autonomies. L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. 5v preg. op B (2006, juny).

6.- L’Espanya de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 6v preg. op B (2006, setembre).

6.- La Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 7v preg. op B (2007, juny).

6.- La Constitució de 1978. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 8v preg. op B (2007, setembre).

3. b.- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears. 9v preg. op B (2012, juny).

3. b.- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears. 10v preg. op B (2012, setembre).

3. b.- El procés autonòmic de les Illes Balears (3,5 punts). 11v preg. op B (2013, juny).

3. b.- Transició i democràcia des de 1975. L’Estat de les autonomies (3 punts). 12v preg. op B (2013, setembre).

3. b.- La transició democràtica (1975-1982). El plantejament del procés autonòmic. 13v preg. op A (2014, juny).

3. b.- La Constitució de 1978. 14v preg. op B (2014, juny).

3. b.- La Constitució de 1978. 15v preg. op B (2014, setembre).

MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T5)

MAPA 20.- CCAA I VIES D’ACCÈS A L’AUTONOMIA (B3-T5) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració del mapa autonòmic espanyol amb indicació de la via

d’accés a l’autonomia.

MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 1)






(2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op B (2014,

setembre).








14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL

INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat):


El 16 de desembre de 1976 es ratifica, per referèndum

popular, la Llei per a la Reforma Política (LRP), que

havia estat aprovada per majoria per les Corts

franquistes un mes abans, el 19 de novembre de 1976,

a proposta d’Adolfo Suárez, i que posa punt final al

règim franquista i dóna pas a les primeres eleccions

democràtiques, del 15 de juny de 1977.

19 novembre 1976. Adolfo Suárez aplaudeix als procuradors després

d’aprovar la Llei per a la Reforma Política (425 sí, 59 no, 13 abstencions).

16 desembre 1976. LRP és

sotmesa a referèndum.


Primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977

(més de 200 partits legals, alguns amb escassa militància).



Suárez votant en les eleccions generals espanyoles de 1977.


Primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977.




Primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977, que van donar la victòria a UCD (166);

el PSOE segona força política (118); el PCE lluny de les seves expectatives (20); així com li va

passar a AP (16); l’extrema esquerra no va aconseguir representació. S’obrí el camí a unes Corts

constituents i tot aquest procés culminarà amb l’aprovació per referèndum del 6 de desembre de

1978 de la Constitució




S’obrí el camí a unes Corts constituents i tot aquest procés culminarà amb l’aprovació per

referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució








(2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny).










14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució”

GESTACIÓ: El resultat de les eleccions de juny de

1977, on l’esquerra va aconseguir una bona força

parlamentària, va posar en primer pla la necessitat

d’abordar un procés constituent, així, Suárez, posà

en marxa l’elaboració d’una Constitució. Es va optar

per elaborar un text de consens entre les forces

parlamentàries, i per fer-ho les Corts van decidir

crear una Comissió Constituent del Congrés, la qual

designà una Ponència Constitucional integrada per

set membres representants de tots els partits polítics

amb diputats en les Corts.



Aquests set diputats són coneguts com els “pares de la Constitució” (sessió constitutiva 1 agost

1977, 29 sessions entre agost i desembre): 3 d’UCD (Gabriel Cisneros, Miguel Herrero, i José Pedro

Pérez-Llorca); 1 de PSOE (Gregorio Peces-Barba); 1 del PCE-PSUC (Jordi Solé Tura); 1 d’AP

(Manuel Fraga); i 1 de la Minoria Catalana (Miquel Roca de CIU); amb l’exclusió dels grups basc i

mixt. L’absència d’un representant del PNB (per la qüestió dels “drets històrics”) va fer que els

nacionalistes bascs no donaren suport a la Constitució.


P

A

R

E

S

CONSTITUCIÓ

Gabriel Cisneros Laborda

(UCD, 14/08/1940 – 27//07/2007, tenia 37 anys).

Gabriel Cisneros Laborda.

Diputat per Sòria, Burgos,

Saragossa amb el PP.

P

R

I

M

E

R

PARLAMENT

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

(UCD, 18/06/1940, tenia 37 anys, 2014 en té 74).

Miguel Herrero y Rodríguez

de Miñón, diputat per UCD,

AP, PP, abandona militància

en 2004.

P

R

I

M

E

R

PARLAMENT

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón,

diputat per UCD, AP, PP, abandona

militància en 2004.

José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo

(UCD, 30/11/1940, tenia 37 anys, 2014 en té 74).

José Pedro Pérez-Llorca

Rodrigo.

Diputat d’UCD (1977-1982),

abandona política quan

s’ensorra UCD.

Gregorio Peces-Barba Martínez

(PSOE, 13/01/1938 – 24/07/2012, tenia 39 anys).

Gregorio Peces-Barba

Martínez (PSOE).

President del Congrés dels

Diputats i Rector de la

Universitat Carles III.


Martínez (PSOE).

President del Congrés dels

Diputats i Rector de la

Universitat Carles III.

Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC, 23/05/1940 – 04/12/2009, tenia 37 anys).

Jordi Solé Tura.

Diputat per Barcelona i

Ministre de Cultura amb

Felipe González.

Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC, 23/05/1940 –

04/12/2009, tenia 37 anys, va

morir al 79 anys).

Diputat per Barcelona i

Ministre de Cultura amb

Felipe González.

Manuel Fraga Iribarne

(AP, 23/11/1922 – 15/01/2012, tenia 55 anys).


(AP, 23/11/1922 –

15/01/2012, tenia 55

anys).

Miquel Roca i Juvent

(CIU, en representació de la minoria catalana i del

PNB, 20/04/1940, tenia 37 anys, 2004 en té 74).


(CIU, actual advocat de la

infanta Cristina).


(CIU, en representació de la

minoria catalana i del PNB,

20/04/1940, tenia 37 anys,

2004 en té 74).

Actual advocat de la infanta

Cristina de Borbó.


(AP, PP)

José Pedro Pérez-

Llorca Rodrigo

(UCD) Gregorio

Peces-Barba

Martínez

(PSOE)

Miguel

Herrero y

Rodríguez

de Miñón

(UCD)

Miquel

Roca i

Juvent

(CIU)


(UCD)

Miguel Herrero y

Rodríguez de Miñón

(UCD)


Rodrigo

(UCD)


Martínez

(PSOE) Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC)


(CIU) Manuel Fraga Iribarne

(AP, PP)


(UCD)

Miguel Herrero y


(UCD)


Rodrigo

(UCD)


Martínez

(PSOE)

Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC)


(AP, PP)


(CIU)

PARES DE LA CONSTITUCIÓ

Gabriel

Cisneros

Laborda

(UCD)

José Pedro

Pérez-

Llorca

Rodrigo.

(UCD)

Gregorio

Peces-

Barba

Martínez

(PSOE)

Jordi Solé

Tura

(PCE-

PSUC)

Manuel

Fraga

Iribarne

(AP, PP)

Miquel

Roca i

Juvent

(CIU)

Miguel

Herrero y

Rodríguez

de Miñón

(UCD)


(CIU)


(UCD)


Rodrigo

(UCD)

Miguel Herrero y


(UCD)


Martínez

(PSOE)

Jordi Solé Tura

(PCE-PSUC)


(AP, PP)

P

A

R

E

S

CONSTITUCIÓ



Durant l’any 1978 el parlament acaba la redacció del projecte constitucional. La paraula més

utilitzada durant el procés de redacció de la Constitució fou “CONSENS”. Es tractava d’evitar la

trista tradició espanyola de “constitucions de partit”, que havien jalonat especialment el segle XIX.

Signatura dels Pactes de la Moncloa (25 octubre 1977).



Per arribar al “CONSENS” (cosa que en principi és una virtut), tot els partits van haver de fer moltes

concessions: els d’esquerres, renunciant als seu republicanisme; els de dretes, acceptant el poder

autònom de les regions i nacionalitats i la cooficialitat de les llengües no castellanes, encara que

s’especifica que “les forces armades són garants de la unitat de la nació”. Aquelles qüestions que

suscitaven majors diferències foren redactades de tal forma que poguessin ser acceptades per les

diverses forces polítiques (causa de l’ambigüitat d’alguns articles, que creen problemes a l’hora de

la interpretació i que pot arribar a ser un defecte).

Signatura dels Pactes de la Moncloa (25 octubre 1977).




El resultat va ser el text constitucional de 1978, que donà lloc a un sistema democràtic i que es pot

homologar amb les altres democràcies occidentals.




Els punts més complexos foren varis:

1.- Prefectura de l’Estat: mantenir la monarquia fins que s’estabilitzés el sistema democràtic.

2.- Autonomies: els diputats d’esquerres volien federalisme, els de dretes centralisme per por a la

desintegració d’Espanya, al final es va votar les autonomies, proposta defensada per la UCD.

3.- Estat aconfessional: es reconeix la influència històrica de l’Església catòlica.

4.- Abolició de la pena de mort.

5.- Legalització de l’avortament.




14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978

A.- Parts de la Constitució de 1978

Seguint la línia de les constitucions modernes, la Constitució Espanyola de 1978 s’estructura en

dues parts clarament diferenciades, pel que fa al seu contingut: la part dogmàtica i la part orgànica.


DOGMÀTICA ORGÀNICA

Preàmbul.

Títol preliminar (art. 1 a 9).

Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art.

10 a 55).

Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).

Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).

Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a

107).

Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts

Generales» (art. 107 a 116).

Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).

Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).

Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat»

(art. 136 a 158).

Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).

Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).

Declaració principis bàsics societat.

Drets i deures fonamentals i regulació del seu

exercici.

Principis de política social i econòmica.

Garantia de drets i de la seva suspensió i

institució de la figura del defensor del poble.

Estat aconfessional.

Autogovern de les nacionalitats (art. 2,

ambigüitat en la redacció).

La corona es merament representativa.

Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i

Congrés.

Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un

president elegit pels diputats i que incorpora el poders

principals.

Economia i finances.

Organització territorial de l’Estat.

Tribunal Constitucional.




La Redacció del preàmbul era considerada un honor i una habilitat literària, la persona elegida per a

redactar-lo va ser Enrique Tierno Galván.





La Constitució està en la part més alta de la jerarquia normativa (no n’hi ha llei per damunt de la

Constitució = CARTA MAGNA); és molt extensa amb 169 articles, distribuïts, després del

preàmbul i el títol preliminar, en X Títols, a més conté 9 disposicions transitòries, 1 disposició

derogatòria i 1 final; és molt rígida, hi ha una part que no es pot canviar res i en el cas que es fes

un canvi s’hauria d’elaborar una nova constitució, però hi ha una part que si pot sofrir canvis, però

necessita de l’aprovació de 2/3 parts del Parlament.




Preàmbul.



10 a 55).




107).





Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art.

136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.






B.- Contingut de la Constitució de 1978

El TÍTOL PRELIMINAR (art. 1 a 9) conté els principis fonamentals de la Constitució:

- La Constitució de 1978 defineix Espanya

com un “Estat social i democràtic de

dret”, organitzat com una MONARQUIA

PARLAMENTÀRIA (Títol preliminar, Joan

Carles I, hereu legítim dels drets dinàstics

d’Alfons XIII, traspassats per l’abdicació de

don Joan, en maig 1977), monarquia

moderada i arbitral. Referent a la Corona

estableix que el Rei és el cap de l’Estat i

fixa les seves funcions, atribucions i

prerrogatives, no té responsabilitats

polítiques concretes ni extenses. El seu

poder és formal. La corona té, bàsicament,

funcions representatives, i l’exèrcit resta

sotmès al poder civil, però garant de la

unitat de la nació.




Preàmbul.



10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.







- La SEPARACIÓ DE PODERS (dues cambres legislatives i govern) i la SOBIRANIA NACIONAL,

que resideix en el poble, són el nucli essencial (Títol preliminar). Del poble espanyol emanen tots el

poders de l’Estat. Organització dels poders:

- PODER LEGISLATIU (bicameral). Corts formades per dues Cambres: Congrés de Diputats i

Senat. Ambdues són elegides per sufragi universal i exerceixen el poder legislatiu. Existeix la

possibilitat de referèndum popular de caràcter consultiu i no decisiu.






B.- Contingut de la Constitució de 1978. Organització dels poders:

- PODER LEGISLATIU (bicameral). Corts formades per dues Cambres: Congrés de Diputats i Senat. Ambdues

són elegides per sufragi universal i exerceixen el poder legislatiu. Existeix la possibilitat de referèndum popular

de caràcter consultiu i no decisiu.

- PODER EXECUTIU. El Govern, que dirigeix la política interior i exterior d’Espanya. També té potestat

legislativa ja que pot presentar projectes de lleis a les Corts i desenvolupa els reglaments de les lleis aprovades. El

president del Govern és investit (elegit) pel poder legislatiu.

- PODER JUDICIAL. Els jutges

i magistrats exerceixen el poder

judicial. Es crea el Tribunal

Constitucional amb la funció de

vetllar per la Constitució (evitar

qualsevol violació de la

Constitució i vigilar que les

normes inferiors siguin legals i

que no contradiguin el text

constitucional). És també el

màxim òrgan encarregat de

protegir els drets i llibertats

fonamentals.


Preàmbul.



10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.








Les Corts Generals integrades per dues cambres:

Senat i Congrés.



principals.









- Estableix el caràcter no confessional de l’Estat, és a dir, no hi ha religió oficial (encara que es fa menció expressa de l’Església

catòlica).

- El TÍTOL I (art. 10 al 55, part dogmàtica) és el més extens de la Constitució i conté declaracions de drets i deures, i llibertats

públiques (civils i polítiques) molt completes.

Drets individuals:

Dret a la vida, a la integritat física, la llibertat ideològica, religiosa i de culte, a la llibertat d’expressió, a l’educació, etc.

S’aboleix la pena de mort.

- El TÍTOL I també inclou un extens capítol de drets socials.

Drets socials o col·lectius:

Protecció a la família, disposar d’una vivenda digna, gaudir del medi ambient, dret al treball, a la protecció de la salut (sanitat

i educació), etc.

Valors de llibertat, justícia i igualtat.

Distribució justa de la riquesa.

Dret a participar en la vida política.

Pluralisme polític.

La Constitució estableix els principis rectors de la política econòmica:

Defineix el marc productiu com una “economia social de mercat”, garantint, a la vegada...:

El sistema capitalista.

Dret a la propietat.

Llibertat de circulació de mercaderies.

I l’estat del benestar.


Preàmbul.


Títol I, “Dels drets i deures fonamentals”

(art. 10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.








B.- Contingut de la Constitució de 1978. MAPA 20 (aquí la introducció).

- L’ARTICLE II (Títol preliminar) consagra el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions

(gran novetat de la Constitució a l’article II, que va servir per avançar en el procés de

descentralització política i administrativa).

La Constitució també estableix el

principi de solidaritat i l’equilibri

econòmic entre les distintes

regions del territori espanyol.

Paral·lelament, reconeix com a

llengües oficials el castellà i les

altres llengües espanyoles a les

comunitats autònomes

corresponents (art. 3).

L’article 4 fa al·lusió a la bandera

d’Espanya i els estendards propis

de les autonomies.


Preàmbul.



10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.







B.- Contingut de la Constitució de 1978. MAPA 20 (aquí la introducció).

Constitució política progressista i democràtica, però no va poder evitar certa ambigüitat, fruit del

CONSENS, que permetia que el seu desenvolupament normatiu fos assumit tant per l’esquerra

com per la dreta democràtica.




14.4.3.- Història de la Constitució

A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions

Resolts els primers problemes (el text inicial va rebre

3.100 esmenes), fou redactat un segon projecte per una

comissió mixta Congrés i Senat i, després del seu debat,

el text constitucional definitiu fou aprovat per les Corts

Generals en sessions plenàries del Congrés de Diputats i

del Senat.

En el Congrés dels Diputats per la majoria dels

diputats, el 31 d’octubre de 1978, amb 316 vots a favor,

6 en contra i 3 abstencions).





Finalment, la Constitució va ser presentada als ciutadans i fou sotmesa a

referèndum popular, el 6 de desembre de 1978. Des de llavors dia 6 és

festa nacional (dia de la Constitució).

Els grans partits en el Parlament demanaven el sí a l’electorat; el PNB i altres grups nacionalistes, junt amb els partits

a l’esquerra del PCE, propugnaven l’abstenció; mentre l’extrema-dreta fa campanya pel vot negatiu. Amb un 79%

de participació, la consulta va donar una majoria àmplia: els vots favorables arriben al 88,84% i els negatius al 8%,

cosa que va donar validesa a una Constitució, que s’ha mantingut vigent fins ara. Ratificada pel poble, fou

sancionada pel rei el dia 27 de desembre i, posteriorment, promulgada (publicada en el BOE el 29 de desembre,

es va evitar fer-ho el dia 28, Sants Innocents).





És la setena constitució espanyola, però la primera fruit del consens i no de la implantació del

grup dominant. Constitueix un fet únic en la història del constitucionalisme espanyol, per primera

vegada en la història es pot dir que és una norma fonamental acceptada per la immensa

majoria, que va primar l’esperit de col·laboració i consens, per elaborar una norma que regiria la

convivència de la societat espanyola (36 anys, 2014).





NOTA ACLARIDORA. En el substrat de la Constitució de 1978 existeix una notable influència

del constitucionalisme espanyol, és a dir, influència d’altres constitucions anteriors.

CONSTITUCIONS:

1) 1812 (Cort Cadis).

2) 1837 (Constitució progressista, regència de Maria Cristina, 1833-1840, minoria d’edat d’Isabel II, Calatrava,

Mendizábal).

3) 1845 (Constitució moderada durant el regant d’Isabel II, primera etapa dècada moderada, 1844-1854).

4) 1869 (Sexenni revolucionari, 1868-1875, Gloriosa).

5) 1876 (Restauració d’Alfons XII, 1875-1885).

6) 1931 (II República, 1831-1836, bienni reformista o socialazañista).

7) 1978 (Transició democràtica, 1975-1982).

Hi va haver, com sabeu, altres projectes de

constitució que no es varen arribar a promulgar o

bé que són constitucions atorgades com l’Estatut

de Baiona (1808), l’Estatut Reial (1834) de

Martínez de la Rosa, la “non nata” de 1856 durant

el bienni progressista d’Isabel, o el projecte de

constitució federal de la I República (1873).




ANNEX

DOCUMENT 1.- CONSTITUCIÓ 1978. Art 13.2.

del Títol I.

“Solamente los españoles serán titulares de los

derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo

que, atendiendo a criterios de reciprocidad,

pueda establecerse por tratado o ley para el

derecho de sufragio activo y pasivo en las

elecciones municipales.”

B.- Reformes de la Constitució

La Constitució de 1978 ha estat modificada dues vegades:

PRIMERA REFORMA CONSTITUCIONAL. Amb la creació de la Unión Europea, les Corts

Generals reformaren l’article 13.2, Títol I, per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió,

resident a Espanya, tingui dret a vot (electors i elegibles) a les eleccions municipals, d’acord amb

les exigències del Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE, signat en Maastricht

el 7 de febrer de 1992, i que entrà en vigor l’1 de novembre de 1993). La reforma entrà en vigor el 28

d’agost 1992. En concret, va consistir en afegir el incís “y pasivo” en l’article 13.2.


Preàmbul.


Títol I, “Dels drets i deures fonamentals”

(art. 10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.









La Constitució de 1978 ha estat modificada dues vegades:

Com el PSOE i PP tenien, conjuntament, més del 90% de diputats i senadors, i en tractar-se d’una

reforma pel procés ordinari, no fou necessari un referèndum, tampoc va ser sol·licitat per un 10%

dels representants d’ambdues cambres, dins del termini previst. Però la reforma no ha estat exempta

de problemes, perquè la resta dels partits de la cambra es queixen de què no han estat cridats a

consulta, ni a negociació i van acusar als gran partits de rompre el procés constituent i el consens

constitucional respectat fins aleshores.

La SEGONA REFORMA CONSTITUCIONAL és de 23

d’agost de 2011 i va consistir en substituir íntegrament

l’article 135 (DOCUMENT 2), introduint en el text el

concepte: “estabilidad presupuestaria”, a la vegada que

s’introdueix la prioritat absoluta del pagament del deute i

els seus interessos.

El motiu està clar, la nova i actual crisi econòmica. A

proposta del president del govern, José Luís Rodríguez

Zapatero, va contar amb el suport de PP i PSOE i també

d’UPN (Unión del Pueblo Navarro).


Preàmbul.



10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.







ANNEX. DOCUMENT 2.- CONSTITUCIÓ 1978. Nova redacció Art 135.

“1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.

2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su

caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.

Una Ley Orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en relación con su producto

interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario.

3. El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por Ley para emitir deuda pública o contraer crédito.

Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el

estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o

modificación, mientras se ajusten a las condiciones de la Ley de emisión.

El volumen de deuda pública del conjunto de las Administraciones Públicas en relación al producto interior bruto del Estado no podrá

superar el valor de referencia establecido en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.

4. Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión

económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación

financiera o la sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los

Diputados.

5. Una Ley Orgánica desarrollará los principios a que se refiere este artículo, así como la participación, en los procedimientos

respectivos, de los órganos de coordinación institucional entre las Administraciones Públicas en materia de política fiscal y financiera.

En todo caso, regulará:

a) La distribución de los límites de déficit y de deuda entre las distintas Administraciones Públicas, los supuestos excepcionales de

superación de los mismos y la forma y plazo de corrección de las desviaciones que sobre uno y otro pudieran producirse.

b) La metodología y el procedimiento para el cálculo del déficit estructural.

c) La responsabilidad de cada Administración Pública en caso de incumplimiento de los objetivos de estabilidad presupuestaria.

6. Las Comunidades Autónomas, de acuerdo con sus respectivos Estatutos y dentro de los límites a que se refiere este artículo,

adoptarán las disposiciones que procedan para la aplicación efectiva del principio de estabilidad en sus normas y decisiones

presupuestarias.”

Nuevo artículo 135 de la Constitución española.




Preàmbul.



10 a 55).




107).






136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.















EUROPA (1986).


14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés). 14v preg. op B (2014, juny).





competències.



MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T5) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic

La construcció d’un Estat no centralista, a partir del TÍTOL VIII de la Constitució de 1978, és un

dels fets més importants de la història d’Espanya a partir del procés constitucional, tot i que ja

s’havia començat a fer des de les eleccions de 1977.


Preàmbul.



10 a 55).




107).






(art. 136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.







La qüestió autonòmica va estar molt present durant la transició democràtica.

Al País Basc la reivindicació autonòmica es mescla amb la demanda d’amnistia política pels presos

d’ETA, encara considerats popularment com lluitadors per la llibertat. Les Corts votaren a l’octubre

de 1977 la darrera amnistia, que va posar punt final a la repressió franquista.

El mateix 1977, a Catalunya més d’un

milió i mig de persones (la major

manifestació pacífica vista fins llavors)

exigeixen l’autonomia en la Diada de

l’Onze de Setembre.

Imatge de la manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi .



Les Corts votaren a l’octubre de 1977 la darrera amnistia, que va posar punt final a la repressió

franquista.

Moment en què s’aprova la Llei d’Amnistia d’octubre de 1977.



Des dels Decrets de Nova Planta de Felip V, Espanya tenia una estructura centralitzada, però

l’any 1978 la Constitució va implementar una fórmula a mig camí entre l’estat centralitzat i

l’estat federal: és l’ESTAT DE LES AUTONOMIES. Per tant, la Constitució actual és autonomista

des del punt de vista de l’estructuració de l’Estat. Però, el camí cap a l’ESTAT de les

AUTONOMIES va tenir dues etapes diferenciades:

PRIMERA ETAPA: la de les

PREAUTONOMIES (anterior a

l’aprovació de la Constitució del 1978), és

a dir, la concessió d’una autonomia

provisional a les regions que la

sol·licitessin, mitjançant els seus

representants parlamentaris.

SEGONA ETAPA: a partir del moment

en què la CONSTITUCIÓ REGULA

definitivament el RÈGIM AUTONÒMIC.







competències.





A.- El període preautonòmic

Es va iniciar poc després de la mort de Franco. Davant el desig d’autogovern dels bascos i catalans

i, en menor mesura dels gallecs, manifestat de forma espectacular l’onze de setembre, quan milió i

mig de catalans es manifestaren per l’autonomia (el mateix 1977), el govern de la UCD d’Adolfo

Suárez inicia el procés preautonòmic abans de l’aprovació de la Constitució i va optar per

impulsar la generalització del principi d’autonomia regional, el que col·loquialment es va

denominar “cafè per a tots”. De manera provisional les regions van anar negociant transferències,

gràcies a l’impuls de l’assemblea de parlamentaris que es va constituir en moltes regions

espanyoles. Les preautonomies es van estendre entre els anys 1977 i 1978.




Generalització del principi d’autonomia regional, “cafè per a tots”, entre 1977 i 1978.




La primera autonomia concedida, i de manera peculiar, va ser la catalana. Va intervenir en la seva

gestació el vell polític republicà Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l’exili, perquè

contava amb un gran prestigi entre les forces i personalitats polítiques de Catalunya, i amb qui el

govern Suàrez va iniciar negociacions. El 29 de setembre de 1977 es restablia la Generalitat de

Catalunya, i el 23 d’octubre Josep Tarradellas n’era anomenat president.




El cas basc presentava altres qüestions a abordar:

existència d’una organització terrorista (ETA), presència

d’un fort partit nacionalista històric (PNB), i la qüestió

de Navarra, perquè incloure-la en una àmplia comunitat

autònoma basca presentava un marcat rebuig. Les

negociacions començaren entre el govern i l’assemblea

de parlamentaris bascos, no es van voler afegir els

navarresos, que pertanyien majoritàriament a la UCD.

La preautonomia basca es va materialitzar en el

Consell General Basc, aprovat el 6 de gener de 1978,

com a règim preautònomic per a la regió d’Euskadi.

Navarra seguiria en paral·lel el seu propi camí cap a

l’autonomia. A principi de 1978, Catalunya i País Basc

eren règims preautonòmics.




L’altre cas urgent era el gallec, on es va implantar l’autonomia amb la creació de la Xunta de Galícia

provisional (març 1978).




Mentre s’elaborava la Constitució de 1978, la resta de regions comencen a definir-se per l’autonomia.

Així, entre abril i octubre de 1978, es crearen per decret llei organismes de govern

preautonòmics, que van rebre certes competències, però no tenien capacitat legislativa, i es va

formar un mapa de 14 preautonomies, que va coincidir casi amb l’actual:

Catalunya, País Basc, Galícia,

Navarra, Astúries, Castella i Lleó,

Aragó, Castella La Manxa, País

Valencià, Extremadura, Andalusia,

Múrcia, Balears i Canàries. Les

excepcions eren La Rioja i

Cantàbria, que estaven integrades

dintre Castella i Lleó, i Madrid,

que tenia l’opció d’incorporar-se a

Castella-la-Manxa o formar una

comunitat en solitari. Així, és va

prefigurar el futur constitucional

de l’estructura territorial de l’Estat

espanyol.







competències.





B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978

S’inicia després de la promulgació de la Constitució de 1978, que va regular els tràmits legals per

arribar a l’ESTAT DE LES AUTONOMIES. Un cop determinat el sistema per la Constitució, es va

fixar la nova territorialització de l’Estat, i es va concretar, amb algunes excepcions, el mapa

preautonòmic d’Espanya. Des del govern el responsable màxim d’aquest procés va ser el ministre

per a les Regions, Manuel Clavero Arévalo.

Manuel Clavero Arévalo, catedràtic de Dret

Administratiu de la Universitat de Sevilla.




L’ARTICLE II del TÍTOL PRELIMINAR de la Constitució consagra el dret a l’autonomia de les

nacionalitats i regions (gran novetat de la Constitució, que va servir per avançar en el procés de

descentralització política i administrativa). Paral·lelament, la Constitució reconeix com a llengües

oficials el castellà i les altres llengües espanyoles a les respectives comunitats autònomes (art. 3).

L’article 4 fa al·lusió a la bandera d’Espanya i els estendards propis de les autonomies.


Preàmbul.



10 a 55).

Títol II, «De » (art. 56 a 65).



107).






(art. 136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.








El TÍTOL VIII de la Constitució de 1978 tractà d’abordar un dels problemes històrics del nostre país:

conjugar o fer compatible la indissoluble unitat de la nació amb el reconeixement de la diversitat i

la garantia del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, així com la

solidaritat i l’equilibri econòmic entre totes.


Preàmbul.



10 a 55).

Títol II, «De » (art. 56 a 65).



107).






(art. 136 a 158).





exercici.









Congrés.



principals.








D’aquest manera, aquest TITOL VIII regula la descentralització de certs poders de l’Estat i estableix

la possibilitat de què, aquells territoris (totes les regions o altres agrupacions provincials i no tan sols

les nacionalitats anomenades històriques) que ho desitjaren i que complissin una sèrie de requisits, es

poguessin constituir en comunitats autònomes. Dins elles s’havien de formar òrgans legislatius

(parlaments autònoms propis), elegits per sufragi universal, i òrgans executius (governs

autònoms) per gestionar la sèrie de competències que rebia de l’Estat central.




Però va continuar vigent la

divisió provincial. Cadascuna

d’aquestes autonomies es regiria

per un Estatut d’autonomia,

estatuts que recollirien

les competències que assumien i

havien de ser aprovats per les

Corts Generales.




Però la Constitució no va crear un mapa de les comunitats autònomes, sinó que va deixar a les

preautonomies el dret a constituir-se en comunitats autònomes, indicant les condicions i el procés que

s’havia de seguir.

Les condicions permetien constituir-

se en comunitat autònoma a

les províncies limítrofes amb

característiques històriques, culturals

o econòmiques comunes;

als territoris insulars;

i a les províncies amb entitat

regional històrica.




La Carta Magna de 1978 estableix el procés per a l’accés a l’autonomia mitjançant dues vies, donat

que els poders autonòmics podien rebre les competències amb diferent grau i, també, a un ritme

diferent:

L’article 151.

L’article 143.




L’article 151 permetia adquirir de forma immediata el major sostre de competències. Es coneixia

com el procediment més ràpid i més complet de transferències.

Per aquest camí podien accedir

directament les nacionalitats

històriques (Catalunya,

Galícia i el País Basc) i, fins i

tot, altres si complien unes

determinades i difícils

condicions de pronunciament

de les entitats locals i si, a

més, la decisió era ratificada

per un referèndum. Aquest va

ser el cas d’Andalusia, que el

28 de febrer de 1980 va

decidir per referèndum la

construcció de la seva

autonomia per la via de

l’article 151.




L’article 143 només traspassava de forma immediata certes competències i exigia un període de cinc

anys per a poder ampliar-les progressivament. Era la via lenta i no necessitava referèndum.

Aquesta és la que adoptaren la

majoria de les regions, llevat

de Navarra, ja que la

Constitució havia previst per

aquesta comunitat un

mecanisme especial, que

partint del seu peculiar sistema

foral, esdevindria Comunitat

Foral.




Les comunitats que varen aprofitar l’article 151 varen ser Catalunya, el País Basc i Galícia, però es van acollir a la

disposició transitòria segona establerta per la Constitució. Aquesta permetia a les regions que en el passat

haguessin plebiscitat afirmativament estatuts d’autonomia i que tinguessin, en el moment d’aprovar-se la

Constitució, un règim provisional d’autonomia, accedir a l’autonomia només mitjançant l’acord per majoria

absoluta dels seus òrgans preautonòmics.

Andalusia va accedir per la via

normal de l’article 151. Exigia que la

iniciativa autonòmica partís de

l’acord de totes les diputacions

provincials o òrgans interinsulars

interessats, i de les tres quartes parts

dels ajuntaments representatius

almenys del 50% de la població. A

més, l’acord s’havia de ratificar en

referèndum (28 febrer 1980).

Navarra va optar per

l’“Amillorament del Fur”, per qual

afegia a les atribucions úniques, que ja

posseïa, les competències concedides

per la via de l’article 151.




La resta de les comunitats van accedir a l’autonomia per la via de l’article 143. Exigia que la

iniciativa autonòmica partís de l’acord de totes les diputacions provincials o òrgans interinsulars

interessats i dels dos terços dels ajuntaments representatius almenys del 50% de la població, sense

necessitat de referèndum. Algunes es van acollir a la disposició primera de la Constitució, que

permetia substituir la iniciativa de les diputacions per l’acord per majoria absoluta dels seus òrgans

preautonòmics.

Ceuta i Melilla van rebre el rang

de municipis autònoms i, a

diferència de les comunitats, no

tenen capacitat legislativa.




Aprovada la Constitució, es van constituir en el període 1979-1983 les actuals CCAA i Espanya

queda conformada per 17 Comunitats i dues Ciutats Autònomes (Ceuta i Melilla constituïdes en

1995). Cada una d’aquestes comunitats posseeixen una assemblea legislativa, elegida per sufragi

universal (parlaments autònoms) i òrgans executius (governs autònoms propis).






14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de

govern i competències.




14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències

La peculiaritat jurídica del règim autonòmic espanyol es va donar mitjançant l’aprovació dels

Estatuts d’autonomia, compendi de normes que recullen les competències que assumien les

comunitats autònomes i el òrgans o institucions de què es dotaven per al seu funcionament.

Els estatuts també van ser objecte

de consens entre les diferents

forces polítiques de cada CA, i

posteriorment varen ser aprovats

com a Llei orgànica per les Corts

Generals, després de la seva

ratificació en referèndum a les

respectives comunitats, inclòs en la

via de l’article 151 (nacionalitats

històriques i Andalusia).



Els primers estatuts promulgats van ser els de Catalunya i del País Basc (18/XII/1979, observeu el

mapa). L’any 1981 es van aprovar els estatuts de Galícia (6/IV) i d’Andalusia, Cantàbria i

Principat d’Astúries (30/XII) i, posteriorment, entre 1982 i 1983, els de la resta de comunitats

autònomes.



La concessió de l’autonomia es va allargar molt en el temps i la transferència de competències fou

encara més lenta. Entre el 18 de desembre de 1979 (primers Estatuts d’autonomia promulgats els de

Catalunya i País Basc, i després a Galícia i Andalusia) i el 25 de febrer de 1983 (estatuts de Castella

i Lleó, Extremadura, Madrid i Balears), totes les regions es varen constituir en CCAA.



No serà fins 1983, coincidint amb les segones eleccions municipals, que s’elegeixin els restants

parlaments autònoms. Finalment, l’any 1995 (13/III), es van regular règims autonòmics per a les

ciutats de Ceuta i Melilla.



RESULTAT: es va posar fi a l’Estat centralista (la Constitució de 1978 romp amb la tradició

centralista iniciada en 1700 per Felip V) i va començar un procés, no sempre senzill, de

transferències de competències per a la construcció de l’Estat de les Autonomies.



A partir d’aquí i els anys següents, es va viure un procés de reforma dels diferents estatuts

autonòmics de les CCAA, no sempre sense polèmica: el primer que es va proposar a les Corts

Generals, el basc, no va ser acceptat; en altres casos, com el català, després d’haver estat acceptat,

va tenir vàries impugnacions i ha passat a mans del Tribunal Constitucional, per a decidir la

constitucionalitat o no d’alguns dels seus articles (cal recordar la recusació del magistrat Pérez

Tremp).



Han estat acceptades les reformes dels estatuts de la Comunitat Valenciana, de les Illes Balears

(que va entrar en vigor el dia 1 de març de 2007) i d’Andalusia.



Durant 20 anys, l’Estat va anar transferint competències a les CCAA. Dues de les darreres matèries

transferides han estat Sanitat i Educació. Avui dia, cada CCAA pot legislar en qüestions sanitàries i

educatives, sempre atenent a la normativa de rang superior, de manera diferent a la resta de CCAA.

Estat de les Autonomies que, avui en dia, és tema de discussió entre les forces polítiques davant la

crisi econòmica actual (acompliment o no del dèficit pressupostari permès).







competències.




14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears

Balears va anar pel camí de l’article 143. Dia 28 de juliol de 1978 es va constituir, al Castell de

Bellver, el Consell General Interinsular, que era una institució preautonòmica formada 15

membres: 10 de la UCD, 4 del PSOE i 1 d’AP. Més tard, en les eleccions d’abril del 79 es votava,

també, als que havien de formar part del Consell Interinsular, 12 per Mallorca, 6 per Menorca i 6

per Eivissa i Formentera. Aquest nou Consell va ser el que va redactar l’Estatut d’autonomia.

L’Estatut va ser aprovat el 25 de febrer de 1983 i les Illes Balears començaren a comptar amb un

estatut autonòmic.



CARACTERÍSTIQUES:

- Article 1: Fixà la llengua catalana com a pròpia de les IB i la catalana i castellana com oficials.

- Article 2: En aquest es recollien les competències, per exemple: ordenació del territori, obres

públiques…

- Article 3: Sobre les institucions de la CAIB, primer de tot hi ha un Parlamant que legisla,

sobretot en allò que es tenen competències. Hi ha un president amb el poder executiu que ha de ser

membre del Parlament i que tria als membres del seu govern. També tenim Consells Insulars, és a

dir, un parlament per cada Illa (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), que tenen parlament propi

i, a la vegada, formen part del parlament autonòmic de les IB. A més, a cada illa hi ha un govern

insular.



Actualment està vigent, des de l’1 de març de 2007 (dia de les Illes

Balears), la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut

d’Autonomia de les Illes Balears (REAIB) («BOE» núm. 52, d’1 de març

de 2007; correcció d’errades en «BOE» núm. 77, de 30 de març).







competències.




14.5.4.- Presidents de les Illes Balears

Actualment està vigent, des de l’1 de març de 2007 (dia de les Illes Balears), la Llei Orgànica

1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (REAIB) («BOE»

núm. 52, d’1 de març de 2007; correcció d’errades en «BOE» núm. 77, de 30 de març).

Preautonomia

Jeroni Albertí Picornell (UCD, 1979-82).

Francesc Tutzó Bennàsser (UCD, 1982-83).

Autonomia

Gabriel Cañellas Fons (AP/PP, 1983-1995).

Cristòfol Soler Cladera (PP, 1995-1996).

Jaume Matas Palou (PP, 1996-1999).

Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 1999-2003).

Jaume Matas Palou (PP, 2003-2007).

Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 2007-2011).

José Ramón Bauzá Díaz (PP, des de 2011).

Francesc Tutzó Bennàsser

(UCD, 1982-83).

Gabriel Cañellas Fons

(AP/PP, 1983-1995).

Jaume Matas Palou

(PP, 2003-2007).

Francesc Antich i Oliver

(PSIB-PSOE, 1999-2003).

Cristòfol Soler Cladera

(PP, 1995-1996).

José Ramón Bauzá Díaz

(PP, des de 2011).

Jeroni Albertí Picornell

(UCD, 1979-82).

Mapa de les províncies i regions de 1833

CURIOSITAT

CURIOSITAT

Mor a Madrid, el 23 de març de 2014.

EDAT CONTEMPORÀNIA


14.4.- La Constitució de 1978. Gestació del procés constitucional. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via

d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004, setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre).

5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg.

op B (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op

B (2014, setembre).








14.5.- L’Estat de les autonomies. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés).




14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències.



BLOC III. TEMA 14/5. 2a Part.


2a PART



DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània










14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA

EN EUROPA (1986).

EDAT CONTEMPORÀNIA


14.6.- Consolidació de la democràcia (1978-1982).

14.6.1.- La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez (1979-1981).

14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F.

14.6.3.- El darrer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982).

14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B

(2008, juny).

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996).

14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).


BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a PARTS.


1a i 3a

PARTS

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)

I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)

14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA

INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).

14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe

González (1982-1996).

14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar

(1996-2004).


ELECCIONS

2015?

2015?



DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)

Edat contemporània

TEMA 14 B. MAPA 20. CONSTITUCIÓ 1978, AUTONOMIES I VIES ACCÉS. MODELS (14)

Education

Transcript of TEMA 14 B. MAPA 20. CONSTITUCIÓ 1978, AUTONOMIES I VIES ACCÉS. MODELS (14)