HISTÒRIA DE ROMA (753 a.c- 476 d.c)

POLÍTICA I ECONOMIA

MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA

• L’Origen de la Civilització romana es localitza a la península itàlica, al centre de la Mediterrània.

Límits:

Nord: Alps.Est: Mar Adriática Oest: Mar Tirrènica.Sud: Mediterrània.

•La península és muntanyosa, i està recorreguda de nord a sud pels Apenins.

ORIGEN LLEGENDARI O MÍTIC

ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753 a.c

1- Segons la llegenda Roma va ser fundadaper Ròmul i Rem, dos bessos, llançats al riu Tíber i rescatats per una lloba, que els va criar.

2.- Els romans es consideraven descendents d’Enees, príncep de Troia, que va escapar de la destrucció de la seva ciutat amb els seus homes.

ORIGEN HISTÒRIC· A la península itàlica hi vivien diferents pobles, entre ells destacaven:

-Els estruscos al Nord. Els llatins al centre. Els grecs al sud i a Sicília.

• A mitjans del segle VIII a.C, els LLATINS vareninstal·lar-se a la riba del riu Tíber (regió del LACI)d’aquest assentament sorgiria després la ciutat de Roma, envoltada de set turons.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

MONARQUIA (753 a.C.-509 a.C.)

REPÚBLICA (509 a.C.-27a.C.)

IMPERI (27 a.C.- 476 d.C.)

LA MONARQUIA ROMANA

- Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C.

-El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, és a dir, el Pontífex Màxim.

-Per ajudar-lo estava el SENAT, format pels ancians de les famílies més importants (aristòcrates terratinents) els PATRICIS.

EL SENAT ROMÀ

- Al s. IV Roma es conquerida pels etrucos.

-Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la claveguera màxima, així com la muralla que envoltava els set turons.

MONARQUES LLATINS MONARQUES ETRUSCOS

LA ROMA REPUBLICANA (509 a.C.-27a.C)- DEFINICIÓ DE REPÚBLICA. - ELS GRUPS SOCIALS I LA LLUITA PER LA IGUALTAT- EL GOVERN DE LA REPÚBLICA. Les Institucions.- L'EXPANSIÓ DE ROMA. Conquesta del Mediterrani.- CRISI DEL SEGLE I: Conflictes i guerres civils.

IEL TRIBÚ DE LA PLEBS

LA LLEI DELES DOTZE

TAULES

LA REPÚBLICA

GRUPS SOCIALS

Terratinents

Aristocràcia

AristocràicaGovernants

PATRICIS

PLEBEUS

Sense drets polítics

Camperols

Artesans

Comerciants

Lluita per la Igualtat

INSTITUCIONS

COMICIS

SENAT

Votar lleis

Ratificar lleis

MAGISTRATS

Elegir els magistrats

Govern de la ciutat

Política exterior

Políticaeconòmica

1.- ELS PATRICIS eren minoria de població. Tenien tots els drets i el poder. Controlaven el Senat.

2.- ELS PLEBEUS formaven lamajor part de la població. Eren agricultors, ramaders i artesans. Tenien drets, però menys que els patricis.

3.- ELS LLIBERTS eren esclaus alliberats.

4.- ELS ESCLAUS no es conside- raven persones. Treballaven sense

cobrar.

4.- LES DONES estaven sota el poder dels homes. No tenien dret a

vot i es dedicaven a les tasques de la casa.

CLASSES SOCIALS A LA ROMA REPUBLICANA

INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA:

Lluita constant entre:

1.- PATRICIS, minoria aristòcrata, descendents dels fundadors de Roma. Formen part del govern de la República (elaboren lleis, imparteixen justícia, ocupen càrrecs públics)

2.- PLEBEUS, el grup més nombrós però sense drets polítics, ni propietats. Paguen impostos, formen part obligatòriament de l'exèrcit.

LA LLUITA PER LA IGUALTAT

LA LLUITA PER LA IGUALTAT

- Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació i van lluitar per assolir els mateixos drets que els patricis. Es per això que l'any 494 a.C. després d'amenaçar que abandonarien la ciutat, van aconseguir el dret d'elegir a un representant, EL TRIBÚ DE LA PLEBS, perquè defensés els seus interessos.

EL TRIBÚ DE LA PLEBS podia VETAR les decisions del Senat, entre altres atribucions

LA LLUITA PER LA IGUALTAT

-Més endavant (450 a.C.), els patricis aconseguiren una compilació escrita i pública de les lleis de Roma: la LLEI DE LES DOTZE TAULES, espècie de Constitució o codi legal romà. Dotze taules de bronze clavades al FORUM que contenien les normes de convivència del poble romà.

-A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no podien tergiversar-les per tal de mantenir els seus privilegis polítics.

Per últim, els plebeus van obtenir el dret al matrimoni amb els patricis i l'accés als càrrecs públics

COMICISMAGISTRATSSENAT

INSTITUCIONS DE LA REPÚBLICA ROMANA

ASSEMBLEES

Tots els ciutadans romans esreuneixen en Assemblees (patricis i plebeus), en un indret anomenat FÒRUM. - Per debatre-hi afers import- Aprovar lleis. - Triar els Magistrats.

Són tots els que exerceixen càrrecs en la República romana. Els més importants eren els CÒNSOLS (havien d'haver exercit càrrecs en altres magistratures).

És el principal òrgan de govern. Format per 300 cònsols (famílies patrícies).

- Dirigeixen la pol. exterior. - Ratifica les lleis.

CÒNSOLS EDILCENSORPRETOR QÜESTOR

Mana a l'exèrcit.

Convoca les Assemblees.

Imparteix justícia.

Censa els ciutadans segonsel seu poder econòmic.

Administra laciutat.

Gestiona el Tresor de

l'Estat.

EXPANSIÓ DE ROMA: CONQUESTA DEL MEDITERRANI

LEGIONARI ROMÀ

En la formació en TASCÓ els els legionaris formaven un angle agut per penetrar en les files enemigues.

La formació en TORTUGA permetia alslegionaris protegir-se amb l'escut iassaltar les muralles enemigues.

TÀCTIQUES MILITARS D'INFANTERIA

CATAPULTA

-L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç.

-Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina militar molt dura.

FASES DE LA CONQUESTA

1.- 500-250 a.C. Roma conquereix la P. Itàlica.

2.- 264-146 a.C. Guerres Púniques Anníbal / Escipió

Els cartaginesos són expulsats de la P. Ibèrica i les Balears. Roma es converteix en la potència hegemònica del Mediterrani Occidental.

3. Durant els segles II i I a.C. Roma continua la seva expansió i va conquerir Grècia i una part del Mediterrani Oriental, completa l'ocupació d'Hispània, La Gàl·lia,

Britània ......

LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI: L'EXPANSIÓ DE ROMA DURANTLA REPÚBLICA

· Crisi de les institucions romanes.

. Desigualtats socials derivades de les conquestes que provoquen CONFLICTES SOCIALS:

Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem

REBEL·LIÓ D'ESCLAUS (ESPARTACUS)

. EL Senat confia el poder a caps militars (DICTADORS). Triumvirats:

S'IMPOSA JULI CÈSAR, I ES PROCLAMA DICTADOR PERPETUO.

L'ANY 44 a.C. JULI CÈSAR ES ASSASSINAT PER PARTIDARIS DE LAREPÚBLICA.

LA CRISI DEL SEGLE I a.C.

REVOLTA DELS GERMANS GRAC

GUERRES CIVILS

Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials.

Rendició dels gals davant Juli Cèsar

Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat va ser controvertit, apelant al poble, buidà el contingut democràtic de la República romana i dona pas a un període AUTOCRÀTIC.

Està considerat un dels majors GENOCIDES de l’història.

Escultura en honor a Juli Cèsar

Rimini, Itàlia

L'IMPERI ROMÀ (27 a.C.-476 d.C.)

-Mort de Juli Cèsar GUERRES CIVILS triomf del seu fill adoptiu, OCTAVI L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d’August, que significa “elegit pels déus”.

L'IMPERI. Octavi August reuneix en la seva persona els poders civils i militars que abans exercien els magistrats.

-Octavi va ser nomenat CÒNSOL VITALICI i cap de l’exèrcit, amb el títol d’IMPERATOR.

-Les lleis imperials s’anomenaven EDICTES, i n’eren redactades per ordre de l’emperador. El Senat va quedar relegat a un paper secundari.

LA CREACIÒ DE L'IMPERI

-Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa dels romans. Després de la seva mort fou DIVINITZAT i s’organitza el culte imperial. Els emperadors foren considerats déus i calia adorar-los per mostrar la fidelitat a Roma.

Octavi representat com a PONTÍFEX MÀXIM

Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial.

-La dignitat imperial no només fou vitalícia, també va convertir-se en hereditària, passant l’imperi de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu fill, Còmode.

-L’Imperi Romà es va organitzar en PROVÍNCIES, cadascuna d’elles estava sota un governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de l’imperi estaven defendides per FORTIFICACIONS.

L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI ROMÀ

PROVÍNCIESROMANES

Qui? Funcions

EMPERADOR(vitalici)

        Presidia i convocava el Senat

        Cap judicial (tribunicia potestas)

        Cap exèrcit (imperium maius)

        Pontífex màxim (cap religiós)

        Dicta lleis

        Dicta impostos

SENAT Ratifica decisions de l’emperador Pèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la república

FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies

Prefectes: s’ocupaven de les obligacions militars

Procuradors: S’encarregaven dels impostos (aduana i altres)

COMICIS Sotmesos a l’emperador Gran pèrdua de la influència que tenien durant la república

- L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest període es conegut com la PAX ROMANA i va estar caracteritzat per l’absència de grans conflictes bèl·lics i la ROMANITZACIÓ dels territoris conquerits.

-Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió d’habitants.

-L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la CIUTADANIA romana, d’aquesta manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant els impostos.

6.1 LA CRISIS IMPERIAL

-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a molts problemes:

- Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels romans per mantenir la seguretat.

- L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el 268 d.c)

- Crisis econòmica, al aturar-se l’expansió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir.

Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures davant les incursions dels pobles germànics

Restes del mur d’Adrià

6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI

-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà d’Orient.

-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més conegut sota el nom de Bizanci.

6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL

- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.

-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V. Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la desaparició de l’Imperi Occidental.

- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident arribava a la seva fi.

- Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:

- Pèrdua de poder militar.

- Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.

- Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.

Saqueig de Roma

Sacrifici ifigenia

Arc constantí

Calçada romana

Circum màximun

Columna trajana

Estàtuaeqüestre

Fris de Pompeia

Llengües romàniques

Maison Carré

Mapa vies romanes

Mosaic dePompeia

El Panteó

Pont du Gard