TEMA 13

EL FRANQUISME:LA CONSTRUCCIÓ

D’UNA DICTADURA

(1939-1959)

Context Internacional:

• Segona Guerra Mundial (1939-1945)• Guerra Freda (1946-1989).

Descolonització d’Àfrica i Àsia.

Europa dividida:

el teló d’acer

Descolonització

Independència del Marroc 1956

Franquisme 1939-1975: dues etapes

• 1939-1959 Intent d’establir un estat totalitari inspirat en el feixisme i de portar el país a l’autarquia econòmica. Aïllament internacional.

• 1959-1975 Liberalització de l’economia i atenuació dels trets més feixistes.Creixement econòmic i continuació de la dictadura política.

1 UN RÈGIM DICTATORIAL

Context Espanya i Catalunya: etapes 1939-1959Política interior:

• Nacionalsindicalisme: predomini dels falangistes (Etapa Blava) iels militars (1939-1945)

• Nacionalcatolicisme: predomini dels catòlics i els tecnòcrates de “l’Opus Dei” (1945-1959)

Política exterior:• Segona Guerra Mundial: Neutralitat (setembre 1939- juny 1940)

No bel·ligerància (juny 40-octubre 4Retorn a la neutralitat (octubre 1943-1945)

• Boicot internacional (1945-1947)• Reconeixement internacional: (1947- 1953)• Els primers intents d’obertura (1953-59)

L’oposició:• 1939-1944 Reconstrucció• 1945-47 Esperances • 1948-1951 Desmoralització

1.1 Característiques del franquisme:

• Estat legitimat per la força i caracteritzat per un autoritarisme extremat.

• Totalitarisme: dictadura inspirada en el model del feixisme italiài el nazisme alemany.

• Partit únic: FET I DE LAS JONS• Sindicat únic: C.N.S. vertical (integra treballadors i empresaris )• Cabdillisme: Franco concentrava tots els poders en la seva

persona (cap de l’estat, president del govern, generalíssim de tots els exèrcits i cap de la Falange Espanyola Tradicionalista i de las JONS).

• Unitarisme i centralisme de l’estat: Abolició dels Estatuts d’Autonomia i foment de l’espanyolització dels diversos territoris.

• Repressió constant i planificada contra la oposició.• Control dels mitjans de comunicació: s’utilitzen com a aparells

de propaganda política i són sotmesos a una rígida censura.

1.2 Els pilars del règim

• L’exèrcit• El partit únic • L’església catòlica• Organismes de masses creats per

donar suport al règim: Frente de Juventudes, Sección Femenina, Sindicato Español Universitario (SEU) i Sindicato Nacional Sindicalista (CNS)

Bandera de la Falange

1.3 Els suports socials:

• Elits econòmiques i socials• Propietaris agrícoles petits i mitjans• Classes mitjanes passives i apolítiques• Classes populars: perdedors de la

guerra. Passivitat política i silenci.

1.4 Els franquistes catalans:

• Industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers

• Pocs falangistes• Els càrrecs polítics importants són

ocupats en la seva majoria per persones de fora de Catalunya.

1.5 Les “famílies” del règim:

Dintre el franquisme van coexistir diversos grups que van donar suport al “Movimiento Nacional” :

• Militars

• Falangistes• Carlins

• Monàrquics• Ultra catòlics

Característiques dels diversos governs:• Els militars sempre van tenir una presència important

en els diversos governs• 1939-1945 Primera etapa, predomini del

nacionalsindicalisme.Durant la primera etapa del franquisme els falangistes i els grups que havien donat suport a la rebel·lió militar van tenir el protagonisme.

• 1945-1955 Segona etapa, predomini del nacionalcatolicisme. El triomf dels aliats a la segona G.M. obliga a rebaixar el to feixista i donar-li un caire catòlic. S’intenta convertir el règim en “Democràcia Orgànica” succedani de democràcia, de cara a l’exterior.

• A partir de 1959 sobretot, govern de tecnòcrates, amb predomini de membres de l’Opus Dei. L’objectiu era fer sortir Espanya de l’autarquia i de la misèria a partir de la liberalització de l’economia.

2. UNA REPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA

2.1 Els instruments de la repressió:• Persecució sistemàtica de totes les forces contràries al règim:

republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, maçons i catalanistes.

• Institucionalització de la repressió.• 1939 Llei de responsabilitats polítiques: depuració de tots els que

havien col·laborat amb la República.• 1949 Llei de repressió del comunisme i la maçoneria: contra tots

els qui defensen idees contràries a la pàtria, la religió i les institucions.• L’exèrcit va ser el braç executor de la política repressiva, per mitjà

dels consells de guerra.• Lluís Companys, president de la Generalitat, és jutjat en un consell

de guerra i executat l’any 1940 al castell de Montjuic.• Gran quantitat de presos polítics i de camps de concentració per tota

Espanya.• Voluntat d’exemplaritat i de càstig. • Intenció de difondre el terror entre la població i de fer callar qualsevol

dissidència.• Temps de por i silenci.• Despolitització forçada, que va contribuir a la pervivència del

franquisme.

2.2 Confiscació de béns i depuracions

• Confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts (persones i institucions).

• Depuració de funcionaris• Depuració als col·legis professionals (metges,

advocats, periodistes.• Depuració empreses privades: acomiadament

obligatori dels exiliats, detinguts i militants de partits i organitzacions d’esquerres.

2.3 La política franquista envers Catalunya• Els sentiments d’identitat de Catalunya, Euskadi i Galícia

atemptaven contra el principi de la unitat d’Espanya.• Prohibició de les llengües i les cultures no castellanes.• Intents de posar fi al “separatisme català”• Decret de Franco que posava fi a l’autogovern i abolia l’Estatut de

Catalunya (1939).• Genocidi cultural• Prohibició dels símbols, canvi de noms dels carrers, eliminació de

monuments públics...• Prohibició de publicar llibres en català• Prohibició de la llengua catalana en l’àmbit públic, amb multes i

sancions.• Prohibició de fer teatre en català.• Prohibició del culte catòlic en català.• Clandestinitat de les institucions culturals catalanes ( Institut

d’Estudis Catalans...)• Actitud de resistència d’importants sectors de la societat catalana,

que va comportar una certa tolerància, passats els primers anys.

3. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCIÓ DEL RÈGIM

3.1 La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945)

• Neutralitat d’Espanya (setembre 1939-juny 1940)• Suport a les potències de l’eix (Alemanya-Itàlia) però el país no es troba en

condicions per involucrar-se en cap altra guerra.

• No bel·ligerància (juny 1940-octubre 1943)• Suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix, en aquell moment

guanyadores de la guerra.• Entrevista Franco-Hitler a Hendaia (1940): Franco demana compensacions a

Hitler a canvi del suport d’Espanya (territoris a Àfrica i recuperació de Gibraltar).• Franco estava disposat a entrar a la guerra en el bàndol feixista, però a Hitler no li

va interessar i va trobar excessives les exigències de Franco.• Finalment Espanya va col·laborar amb material estratègic (tungstè) i

aprovisionaments.• 1941 “División Azul”: unitat de “voluntaris” enviada al front de l’URSS per

combatre al costat de les forces alemanyes.

• Retorn a la neutralitat ( octubre 1943-1945)• Retirada i dissolució de la “División Azul” i tornada a la neutralitat.• La guerra evoluciona cap al triomf dels aliats.• El règim franquista abandona els símbols més feixistes i es mostra de cara a

l’exterior com un règim catòlic, conservador i anticomunista, que podia evolucionar cap a la monarquia en el seu moment.

3.2 Els anys del boicot internacional (1945-47)

• Etapa d’aïllament i rebuig del franquisme a nivell internacional.

• Les potències feixistes són derrotades• Les Nacions Unides (ONU) condemna explícitament el

règim franquista i recomana la retirada d’ambaixadors.• Franco interpreta aquest gest com un complot per

desprestigiar Espanya i dur-la a una nova guerra civil.• Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall d’ajut a

la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial i va ser exclosa de la OTAN, aliança militar defensiva occidental (1949).

3.3 Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953):

• A partir de 1947, l’inici de la Guerra Freda i la divisió del món en dos blocs antagònics (URSS i EUA) va alterar el context internacional.

• Espanya va ser valorada com un aliat anticomunista pel bloc dels Estats Units (democràcies capitalistes occidentals).

• L' interès estratègic va ser més important que la democratització del país.• Poc a poc es va produint l’acceptació internacional del règim franquista, tot i

que verbalment es manté el rebuig a la dictadura.• Retorn dels ambaixadors.• Remodelació del govern, per millorar les relacions exteriors. Predomini del

nacionalcatolicisme. L’almirall Carrero Blanco nomenat subsecretari de presidència.

• Concordat amb la Santa Seu: reconeixement del Vaticà a canvi de mantenir la confessionalitat de l’estat i un status privilegiat per l’església catòlica.

• Acords amb els Estats Units: ajuda mútua en cas de conflicte. Els americans van obtenir el dret a instal·lar bases militars en territori espanyol (Torrejón de Ardoz, Morón, Saragossa i Rota). Espanya va rebre ajuda econòmica i tècnica i material bèl·lic.

• Es normalitzen les relacions diplomàtiques i comercials entre Espanya i els països del bloc occidental.

Franco i Eisenhower (1959)

3.4 Els primers intents d’obertura (1953-59)

• Causes del nou canvi de govern:- Situació econòmica crítica- Augment de la protesta social- Noves relacions internacionals

• Necessitat d’acabar amb l’autarquia i liberalitzar l’economia.

• Entrada dels “Tecnòcrates” al govern.• Tecnòcrates: economistes procedents de l’Opus Dei,

institució catòlica de caràcter conservador. Seran els impulsors del creixement econòmic dels anys seixanta.

4. L’ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT:

• La dictadura franquista va voler donar una imatge de legalitat amb la promulgació d’un seguit de Lleis Fonamentals que pretenien substituir la inexistència d’una constitució i amb la creació d’unes Corts per aconseguir l’aparença d’un sistema parlamentari. Aquest entramat polític va rebre el nom de “democràcia orgànica”.

4.1 Les Lleis Fonamentals

• Lleis fonamentals: lleis polítiques bàsiques a partir de les quals s’organitza jurídicament l’estat franquista.

• Fuero del Trabajo (1938)

• Fuero de los Españoles (1945)• Llei Constitutiva de les Corts (1942)

• Llei del Referèndum Nacional (1945)• Llei de Successió (1947)

• Llei de Principios del Movimiento (1958)

4.2 La democràcia orgànica• Contrària a la democràcia participativa.• Inspirada en l’estat corporativista italià.• Organitza la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i el

sindicat.• La representació popular s’organitza a partir de la Llei Constitutiva de les Corts (1942).• Defineix les Corts com a òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de

l’estat.• Els representats s’anomenen “procuradors”.• Aquestes corts franquistes no eren escollides democràticament.• El govern era qui decidia quines lleis havien de votar les corts i quines aprovava directament

(Decrets)• Era un òrgan de col·laboració.• Franco controlava el poder legislatiu i podia vetar les lleis.• En el territori hi havia la figura del governador civil de les províncies, també “Jefes del

Movimiento”. Els alcaldes dels municipis eren escollits pel governador civil.• A cada província hi havia també un governador militar i es restableixen les “capitanies

generals, suprimides durant la República.• Els sindicats verticals, Organización Sindical Española (OSE) eren un altre dels poders de

l’estat. • La llei d’unitat sindical (1940) integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors,

organitzats per branques de producció.• L’estat dictava les condicions laborals i no existia la negociació col·lectiva ni el dret de vaga.• Es van mantenir els salaris baixos i van augmentar els beneficis empresarials.• A partir de 1954 s’estableixen els enllaços sindicals, càrrecs d’elecció directa que constitueixen

l’única possibilitat de defensa dels interessos dels treballadors.• Les condicions de treball eren extremes: salaris baixos i beneficis empresarials molt elevats

(requadre pàg. 311).

Valors que el franquisme va imposar a la societat: (pàg. 312)

• Moral cristiana molt estricta.

• Puritanisme• Censura

• Model patriarcal• Inferioritat jurídica de la dona

• L’educació com a mitjà d’adoctrinament polític i religiós: prohibició de l’ensenyament mixt, obligatorietat de la religió i de la “Formación del Espíritu Nacional”.

L’escola franquista

5. AUTARQUIA I RACIONAMENT

• La victòria de Franco a la Guerra Civil va tenir repercussions econòmiques molt negatives. A curt termini va comportar la fam i la misèria per a molts espanyols. A llarg termini va consolidar una economia poc competitiva que va dificultar la reconstrucció i el creixement econòmic a la postguerra.

5.1 L’autarquia i els seus efectes (1939-1959)

• A la primera etapa del franquisme es va imposar l’autarquia, que tenia com a objectiu l’autosuficiència econòmica.

• Característiques:- Aïllament exterior- Substitució del lliure mercat per la intervenció de l’estat en l’economia.

Tres àmbits d’actuació

• a) Reglamentació del comerç exterior: l’objectiu era reduir al màxim les importacions.• Encariment dels productes importats (petroli sobretot) i escassetat de bens de consum.• Manca de matèries primeres (cotó...).• Restriccions elèctriques• Descens de la producció industrial.

• b) Foment de la indústria: l’objectiu era assegurar la independència militar i política del • nou estat.• Creació d’empreses públiques• Nacionalització de sectors indispensables (RENFE, TELEFONICA...)• Foment de les industries de bens d’equip (maquinària...)• 1939 Creació de l’ Institut Nacional d’Indústria (INI), organisme promotor d’aquesta

nova política industrial.• Creació d’empreses públiques (IBÈRIA, BANC EXTERIOR D’ESPANYA, ENDESA,

ENHER, ENSIDESA, SEAT...) vinculades a sectors estratègics.

• c) Regulació del sector agrari: l’estat regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum.

• Baixos preus oficials• Descens de la producció i de la productivitat.

Empreses de l’INI

Empresa d'armament, actualment en mans de General Dinamics Corporation Americana.EMPRESA NACIONAL SANTA BÁRBARA

( Sociedad Española de Automóbiles de Turismo ), Fundada el 1950. Actualment en el Grup Volkswagen.SEAT

( Hulleras del Norte S.A. ), Controlada per el SEPI.HUNOSA

(Empresa Nacional de Turismo, S.A. ), repartida entre diverses empreses privadesENTURSA

( Empresa Nacional Sidelúrgica S.A. ), Actualment Aceralia, que actualment forma part del grup Acelor Mittal, amb seu a Luxemburg.ENSIDESA

( Empresa Nacional de Fertilizantes S.A. ).ENFERSA

Altres monopolis com CAMPSA, RENFE, TABACALERA ( Comprada finalment per Imperial Tobacco ), i TELEFÓNICA, no van formar part del INI.

( Empresa Nacional de Electricidad SA ), Actualment forma part de l'empresa semipública italiana Enel. Fundada el 1944.ENDESA

( Empresa Nacional De Aluminio S.A. ), Actualment INESPAL.ENDASA

( Empresa Nacional de Celulosa ). Actualment cotitza en borsa amb el nom de ENCE Energía y Celulosa, S.A.ENCE

( Empresa Nacional de Autocamiones S.A. ), Fabricant dels Pegaso, actualment en mans del grup italià IVECO. Fundada el 1946ENASA

( Construcciones Aeronáuticas S.A. ), actualment formant part del consorci EADS.CASA

Actualment en consorci amb diverses companyies.EMPRESA NACIONAL BAZÁN

( Aviación y Comercio ), absorbida per Iberia en 1999.AVIACO

( Astilleros TAlleres del Norte ), actualment absorbida per BAZÁN forma Navantia.ASTANO

( Autotransporte Turístico Español S.A. ) actualment empresa de lloguer de cotxesATESA

Resultats de l’autarquia:

• Estancament econòmic• Col·lapse del comerç exterior• Descens de la producció i el consum• Disminució del nivell de vida de la població.• Frenada de la modernització de l’economia• Ampliació de les diferències amb els nivells de

benestar dels altres països d’Europa Occidental.• Conseqüències molt negatives per les industries

catalanes de bens de consum, que no van ser considerades d’interès nacional i no van rebre cap tipus d’ajut de l’estat.

5.3 Racionament i mercat negre

• El control del mercat per l’estat obligava als pagesos a lliurar la producció a preu de taxa i l’administraciós’encarregava de vendre el producte a un preu regular.

• Manca d’aliments i de productes de primera necessitat, que van ser distribuïts per mitjà d’una cartilla de racionament fins el 1952.

• La taxació dels preus dels aliments per sota del seu valor va comportar la l’aparició del mercat negre, que proporcionava guanys més elevats.

• El frau del mercat negre afectava aliments, matèries primeres i productes industrials.

5.4 Unes dures condicions de vida

• Inflació i salaris baixos van fer disminuir el nivell de vida de la població.

• Fam, precarietat i manca d’habitatges dignes.• Augment del barraquisme als afores de Madrid,

Barcelona, València i Bilbao sobretot.• A algunes zones s’utilitzen les coves com a habitatge i

sorgeix el fenomen dels “rellogats”.• Augment de malalties ja eradicades en èpoques

anteriors: còlera, tifus, tuberculosi...• Augment de la taxa de mortalitat, sobretot infantil• Baixa el creixement vegetatiu i l’esperança de vida

PREUS OFICIALS I MARCAT NEGRE (1944)

El mercat negre

6. L’OPOSICIÓ: EXILI I RESISTÈNCIA

6.1 La trajectòria de l’exili

• L’exili va comportar la pèrdua d’un important capital humà i va incidir en la baixa producció cultural de la postguerra.

• A França es van crear camps de refugiats per acollir els milers de refugiats republicans.

• Pocs mesos després del final de la guerra va començar la segona Guerra Mundial i França va ser ocupada pels alemanys.

• Alguns van lluitar contra el feixisme i el nazisme en aquesta guerra i van anar a parar als camps de concentració nazis.

• Altres van emigrar al Regne Unit, Mèxic, Argentina, la UnióSoviètica...

• A l’exili es va desenvolupar una part molt important de l’oposicióal franquisme.

• Les institucions de la república van continuar funcionant a l’exili.• Presidents de la Generalitat a l’exili:• Lluís Companys : executat el 1940• Josep Irla ( 1940-1954)• Josep Tarradellas (a partit de 1954 i fins 1977 en que va

retornar a Catalunya com a president de la Generalitat de l’etapa democràtica).

6.2 L’evolució de l’oposicióTres etapes:

• a) 1939-1944 Reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals a la clandestinitat.• Forta repressió policial .• 1940 Creació del Front Nacional de Catalunya, format per joves nacionalistes• procedents d’ERC i d’Estat Català.• Creació del Moviment Socialista de Catalunya, integrat per dissidents del POUM i del

PSUC.• Els maquis: manteniment d’activitat guerrillera contra el règim, a les muntanyes . Partides • de guerrillers impulsades per anarquistes i comunistes. Actuaven a zones rurals i de • muntanya però també a les grans ciutats com Madrid i Barcelona. Invasió de la Vall • d’Aran, que va fracassar. Es va mantenir fins 1952.

• b) 1945-47 La victòria aliada a la segona guerra mundial va donar esperances per creure • en la hipotètica caiguda del règim franquista.• Creació de plataformes unitàries de l’oposició.• A Catalunya es va formar l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques, amb l’objectiu • de lluitar conjuntament pel restabliment de la legalitat republicana.• Divergències entre els diversos sectors de la oposició, per la forma de govern que s’havia • de formar en tornar a un règim democràtic (república o monarquia) i també sobre • l’estratègia per enderrocar el franquisme (guerrilles o intervenció dels aliats).

• c) 1948-1951 Desmoralització, per la consolidació de la dictadura.• Les potències europees no estaven disposades a enderrocar Franco i la Guardia Civil • havia liquidat tota resistència política a l’interior del país.

6.3 El ressorgiment de la conflictivitat social:

• Finals anys quaranta tímida protesta popular de les classes treballadores contra la precarietat de les condicions de vida i laborals.

• Conflictes laborals als sectors tèxtils de Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró.

• 1951 Vaga de tramvies a Barcelona• 1957 Revolta d’estudiants a Madrid i Barcelona (Fets

del Paranimf). Inici d’un important moviment estudiantil contra el franquisme.

Els maquis

Els maquis• Els maquis van ser els grups armats que van operar en

territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

• Eren comunistes, llibertaris, anarquistes. Van lluitar a les muntanyes i van ser perseguits per la guàrdia civil. Es van dissoldre els anys 50, degut a la dura persecució a que van ser sotmesos pel règim franquista.

• Alguns van continuar de forma aïllada, fent sabotatges, atracaments i assassinats.

• Entre els maquis més coneguts dels Països Catalans destaquen els noms de Francesc Sabaté, anomenat Quico Sabaté (1915-1960),Josep Lluís i Facerias (1920-1957), Marcel·lí Massana (1918-1981), Ramon Vila i Capdevila, anomenat Caracremada, (1908-1963) i Teresa Pla Meseguer, anomenada La Pastora i Florencio, (1917-2004).

CRONOLOGIA:

• 1944 Intent d’invasió de la Vall d’Aran • 1950 Tornada dels ambaixadors• 1951 Vaga de tramvies a Barcelona• 1952 Concordat amb la Santa Seu• 1953 Acords amb els EEUU• 1955 Espanya a l’ONU• 1957 Fets del Paranimf: Revolta

d’estudiants a Madrid i Barcelona

PERSONATGES:

• Francisco Franco• Luís Carrero Blanco• Lluís Companys : executat el 1940• Josep Irla ( 1940-1954)• Josep Tarradellas (a partit de 1954)

CONCEPTES:

• Autarquia• Procuradors• Governadors Civils• Governadors militars• Lleis fonamentals• Democràcia Orgànica• Tecnòcrates• División Azul• Estraperlo• Mercat negre• Cartilles de racionament (fins

1952)• FET i DE LAS JONS• Organización Sindical

Española (OSE)• Frente de Juventudes• Sección Femenina

• S.E.U• I.N.I. (Instituto Nacional de

Industria)• Maquis (1939-1952)• F.N.C (Front Nacional de

Catalunya) ERC I ESTAT CATALÀ 1940

• M.S.C (Moviment Socialista de Catalunya) POUM i PSUC 1945

• Aliança Nacional de Forces Democràtiques: plataforma unitària d’oposició (1945)

• Pla Marshall• O.T.A.N• O.N.U