DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

1

TEMA 1: Trenta línies

SINTAXI: Sintagmes nominals i pronoms febles. 1.- Indica a quins elements fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció sintàctica fan. Vam anar a veure Joan al pis i li vam portar un detallet que el va emocionar. Ja ho sabíem, que hi viu sol,

però n' ignoràvem els motius; encara que ara no n' hem parlat per a ficar-nos-hi. El detallet era un joc de

tasses; per sort, no en tenia cap. Les estrenàrem amb un café agradable; la companyia també ho fou.

2.- digues quina funció sintàctica fan els elements subratllats i pronominalitza'ls Ha arribat un tren pareixen germans Té moltes cadires No està d'acord amb això Dóna això a elles S'ha enamorat d'ella Fes el que et diguen S'ha quedat més tranquil 3.- En una oració hi ha més d'un element que es pot pronominalitzar; substitueix els elements subratllats pels pronoms febles adients i digues quina funció sintàctica fan. Desconeixíem la causa de l'accident/ Desconeixíem la causa de l'accident

Vam fer cap a una sala que tenia molts espills / Vam fer cap a una sala que tenia molts espills

No sabem a quin calaix van guardar la carpeta / No sabem a quin calaix van guardar la carpeta

Ens alegrem que hàgeu trobat les claus / Ens alegrem que hàgeu trobat les claus

4.- Substitueix el CD d'aquestes quatre oracions

Han felicitat a ell Han felicitat a ella Han felicitat a ells Han felicitat a elles

Sí que invità a ell Sí que invità a ella No utilitzeu eixe plat No utilitzeu eixa paella

5.- Construeix les oracions proposades com en l'exemple:

Present d'indicatiu Perfet Perífrasi: voler+ inf Imperatiu afirmatiu Imperatiu negatiu Comprar-se el cotxe (jo) Me'l compre Me l'he comprat Vull comprar-me'l Compra-me'l No mel compres

Dedicar-se a la pesca (tu) comentar-ho a elles (jo) adonar-se d'una cosa (ella) tornar-nos el bitllet (vosté) portar-los això (ell) vendre'n a ell (vosaltres) 6.- Substitueix els complements pel pronom adequat. Interpreta cada oració de dues maneres: una enunciativa i l'altra imperativa. Exemple: Passa l'aspiradora (ell) / Passa-la (tu)

a) CD: Deixa el got/ Porta eixos plats/ Escura aquesta cullera/ Amaga les dues tasses/ Porta gots / Escura quatre culleres / Deixa això/ Porta el que vol.

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

2

b) CD+CC: Deixa el got a l'armari / Deixa eixos plats a l'armari / Deixa aquesta cullera ací / Deixa les dos tasses a la pica / Deixa un got a la taula. / Porta dues tasses allí .

c) CI+CD: Deixa el got a ell / Dóna eixos plats a ella / Porta la sal a ells / Escura les dues culleres d'elles / Escura el got seu / Porta gots per a ella / Escura això per a ells. LÈXIC 1. Relaciona les sis paraules destacades en negreta amb el seu significat.

a) Li abelleix un got d'aigua?

b) L'Iraq és un focus d'atemptats abominable.

c) Estava absort en els seus pensaments.

d) Aquestes vil·les pertanyen a gent acabalada.

e) Nosaltres acatem totes les seues ordes.

[ ] Entregat totalment a una activitat.

[ ] Que posseeix riquesa. [ ] Complir el que es mana. [ ] Vindre de gust. [ ] Que produeix aversió, rebuig.

2. Digues quines d'aquestes paraules són sinònimes o antònimes de les anteriors.

amanyagar detestable desagradar secundari opulent apreciable espadat pobre obeir abstret tenaç desobeir apetir imprescindible empolainar-se

3. Digues quina paraula de la parella està formada correctament.

atemorir/atemoritzar aterrir/aterrorir brasiler/brasileny condicionar/ acondicionar cabalgar/cavalcar aterritzar/aterrar moblar/amoblar alquitranar/enquitranar

4. Relaciona cada locució adverbial amb el seu significat. Locucions: a cau d'orella, a cor què vols, a dojo, a grans trets, a l'atzar, a tort i a dret, a tot estirar, al cap i a la fi, amb pèls i senyals, grosso modo

Significats: aleatòriament, aproximadament, com a màxim, confidencialment, detalladament, en abundància, finalment, irreflexivament, regaladament, sumàriament

5. Escriu una oració amb cada una d'aquestes paraules de manera que se'n veja clarament el significat. Si no el saps, consulta el diccionari. addició, afamat, aparat, cabdal, comte

6. Escriu la paraula que correspon a la definició.

a) Llicenciat en dret i col·legiat que exerceix. b) Tallar-se els pèls de la barba. c) Guardar una part dels diners de què es disposa. d) Joc de taula on hi ha rei, reina, cavalls, alfils, torres i peons. e) Peça de vestir que es posa per a eixugar-se després del bany. f) Reacció al pol·len. g) Massa de neu que es desprén d'una muntanya. h) Construcció provisional que munten els paletes o els pintors per a poder treballar en llocs alts. i) Pal amb foc que encén la flama olímpica. j) Ganxo menut que, penjat d'un fil i proveït d'esquer, serveix per a pescar.

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

3

7. Explica el significat d'aquestes frases fetes. a) Quan eren al mig del bosc, el monitor els va deixar a l'estacada perquè s'espavilaren sols. b) S'ha cansat d'intentar aprendre a tocar el piano i ha fet creu i ratlla. c) No n'has de traure res: en qüestions de política, està als llimbs. d) El que ells proposen no té ni cap ni centener; no crec que solucionem res. e) En aquestes eleccions no estem decidint qui guanya, perquè això està dat i beneït. f) Si agafes el camí de la por, ja has begut oli.

8. Subratlla els errors lèxics d'aquestes oracions i corregeix-los.

a) Han aplaçat el partit. b) Allò el va asombrar molt.

c) Està molt agobiat. d) Sentia una gran angústia. e) Va alcançar la primera posició.

f) Va ser tot un aconteixement.

g) No sospetxen res.

h) En este pis estem d'alquiler. i) Fou ahorcat a la plaça del poble. j) Pregunta-ho a l'assafata.

k) Se'l van endur en camilla.

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

4

FONÈTICA I FONOSINTAXI Les vocals E/O: són obertes o tancades?

1. Llig en veu alta aquestes paraules i digues si les covals subratllades són tòniques o àtones i si són obertes o tancades

Exemple: nou —> tònica i oberta / novetat --> àtona i tancada

Alcoi/alcoià, groguetes/grogues, troben/trobem, geni/genial, verdes/verdoses, afecteu/afectes

2. Pronuncia aquests sintagmes i digues si les vocals tòniques subratllades són obertes o tancades.

Exemple: son pare —> La o de «son» és tancada / molta son —) La o de «son» és oberta

un sou baix / vosaltres sou la Seu de València / el seu vestit

el solc d'un vaixell / no solc fer-ho molta set / el número set

està sord / té molta sort el número deu / deu molts diners

3. Pronuncia aquestes paraules i indica si les os tòniques són obertes o tancades.

agost, almoina, bossa, commoure, compondre, corona, escola, escolta,

esport, faristol, inclosa, mos, opi, patogen, pobre, portem, rebost, saborosa

4. Escriu el participi masculí singular dels verbs següents:

concloure, confondre difondre incloure infondre recloure

5. llig en veu alta aquestes paraules i accentua-les, si cal

anonim, apendix, arros, begonia, cervol, complice, diesel, elit, esglesia, espremer, esser, formula,

genesi, germen, Nepal, medul·la, omoplat, perque, pneumonia, polvora, prestec, regim, textil, tombola

6. Canvia el punt per la vocal adequada; si convé, consulta el diccionari.

·nyorar, ·rdir, ·valuació, af·itar, av·ria, av·rrir, cart·lina, còns·l, diabet·s, eclips·, est·rnut, j·ventut, lín·a, m·ntar, mon·stir, ord·nador, p·lsar, respl·ndor, rèt·l, s·born, segur·tat, sob·rania, s·spirar, tri·mf

7. Tradueix aquestes paraules al valencià. Anglés: assembly, assassin, camera, javelin, revenge, rigorous, Romanian, support, suffocate

Francés: ambassade, avantage, boussole, Hongrie, infirmière, merveilleuse, sergent, triomphe, vernis

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

5

8. Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. De vegades necessita: sorda o sonora? Se li menja: sorda o sonora?

2. Nova: oberta o tancada? I en aquest cas: sinalefa o elisió?

3. Que detesta els contes: sinalefa o elisió? Meticuloses (l. 5): oberta o tancada?

4. Voraç (l. 7): sorda o sonora? Taüt previsible (l. 10): sorda o sonora?

5. L’aroma estimulant (l.7): sinalefa o elisió? “Trenet” (l.15) oberta o tancada

6. Govern (l.3): oberta o tancada? Llavors (l.3): oberta o tancada?

7. Novembre (l.4): oberta o tancada? Poble (l.28): oberta o tancada?

8. D’aleshores (l. 4): oberta o tancada? Polititzà (l. 16): sorda o sonora?

9. Fruit d’una (l. 21): sorda o sonora? Manera (l.9): oberta o tancada?

10. Imatge ((l.11): sorda o sonora? D’acord amb allò (l.19): sorda o sonora?

11. Territori (l.28): oberta o tancada? Mesura: sorda o sonora?

12. Espècies: sorda o sonora? Posseeixen:sorda o sonora?

13. Conversa: oberta o tancada? La prova: oberta o tancada?

14. Els eslips: sorda o sonora? Esport: oberta o tancada?

15. Posar: sorda o sonora? Penja-robes: oberta o tancada?

16. Llisa: sorda o sonora? Els conqueridors (l. 2): sorda o sonora?

17. Al segle (l. 3): sorda o sonora? Les Índies (l. 3): sorda o sonora?

18. Els nadius (l. 3): sorda o sonora? Aquestes són: sorda o sonora?

19. La dona: oberta o tancada? Per això no el perden: sinalefa o elisió

20. El penis: oberta o tancada? Els homes: sorda o sonora

21. Les escoles i els municipis (l.25): sinalefa o elisió?

22. I es respecten a l’escola (l.27) oberta o tancada

NORMATIVA I ESTIL

Bon ús dels pronoms febles. Els signes de pausa (I): el punt i la coma

1. Explica el valor que tenen les comes en aquest text.

La muixeranga d'Algemesí, declarada Patrimoni de la Humanitat Benvolguts lectors, la festivitat de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, que es remunta al segle XIII, ha

sigut declarada Patrimoni de la Humanitat, i obté, d'aquesta manera, el mateix reconeixement que el

Misteri d'Elx, el Cant de la Sibil·la, la Patum de Berga, els castellers i el Tribunal de les Aigües de València.

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

6

2. Ordena les paraules de les oracions i posa les majúscules, les comes i els punts que hi falten.

a) deixa-ho tranquil·la maria i estar estigues

b) la les en demà reunió a serà conseqüència deu

c) si dóna-li'n vols germà carn no a ton més

d) es del s'alçà esmorzar i va llit dutxà

e) preciós que dies viatge el durà fou tres

3. Reescriu aquest fragment amb els punts i les majúscules que li falten.

no exagerava gens aquell home de qui et parlava era veritablement estrafolari es feia veure a tothora

sobre qualsevol altra persona que no vestia com els altres era evident no havia vist una camisa així

en ma vida era digna de veure

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

7

TEMA 2: Història i conviccions

LÈXIC 1. Relaciona les deu paraules destacades en negreta amb el seu significat.

a) Amb aquest aldarull és impossible estudiar. b) L'home demanava almoina al portal de c) L'altruisme és una forma de generositat. d) Els cent euros que cobren són un bon al·licient. e) Després de la cursa alenava amb dificultat.

f) Com que plovia, es van aixoplugar en una cova. g) Es pensa ser molt; té un caràcter altiu

h) Està alacaigut perquè el seu equip ha perdut. i) Arribes just en el moment àlgid de la pel ·lícula. j) Sempre cal escoltar les opinions alienes.

[.......] Posar-se a cobert. [ ..............] Abatut, decaigut. [ ................] Soroll de gent agitada. [............... ] Traure aire per la boca. [ .................] Preocupació pel bé d'altri a canvi de res. [ ...............] De màxima intensitat,

[.......] De les altres persones. [.......] Estímul per a emprendre alguna cosa. [. ................] Ajuda gratuïta al necessitat. [...................] Que es creu superior als altres.

2. Subratlla els errors lèxics d'aquestes oracions i corregeix-los.

a) El carrer és ple de xarcos. q) La cervesa es fa de cebada. m) Amb despreci no s'obté res. b) El césped dels jardins és car. h) M'havia entrat una xispa a n) No hem de ser derrotxadors.

c) El colxó influeix en la salut. i) El xaleco s'estila en els casaments. o) L'avió acabava de despegar.

d) Els columpios s'han de revisar. j) Un concejal va votar-hi en contra. p) Potser som massa cotilles. e) Cal promoure els cercanies. k) Eixa curva és molt tancada. q) Desperdiciem una bona ocasió. f) És millor la quallada casera. l) El paper té el cunyo de l'empresa. r) Els demés també poden opinar.

3. Digues quina paraula de la parella està formada correctament. quatrimestre/quadrimestre acolorir/colorejar contenedor/contenidor contentar/acontentar

decepcionant/decebedor creença/creència lletrejar/deletrejar s'ha dormit/s'ha adormit

4. Tria la paraula del registre cientificotècnic que es correspon amb cada definició. hidrosfera, anemòmetre, geosfera, políedre, isòbara, cefalàlgia, transgènic, epidermis, ecosistema, abiòtic

a) Mal de cap. b) Capa exterior de la pell. c) Es diu del medi on la vida no és possible. d) Conjunt dels

elements inorgànics de la Terra. e) Línia que uneix els punts que tenen la mateixa pressió. f) Conjunt de

les parts aquoses de la terra. g) Modificat genèticament. h) Sistema d'organització de diversos organismes

relacionats dins d'un espai definit. i) Aparell que mesura la velocitat del vent. j) Figura limitada per

quatre o més cares planes.

5. Digues quines d'aquestes paraules són sinònimes o antbnimes de les deu anteriors. incentiu,

desinterés, avalot, animós, caritat, desordre, arrecerar, egoisme, propi, desanimat,

culminant, arrogant, respirar.

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

8

FONÈTICA I FONOSINTAXI Contacte vocàlic: sinalefa i elisió

1. Separa les síl·labes d'aquestes paraules i indica si hi ha elisió (') o sinalefa Exemple: quatre anys —> S'elideix la vocal e àtona i, per tant, té 2 síl·labes: qua - tr'anys. plou i fa sol —> Hi ha una sinalefa entre la u i la i [wi], per això té 4 síl·labes: plo - uj - fa - sol.

no em digues un capità ebri el meu cosí alt un café intens

porta el regle sí que en tinc una ullada no alces res

2. Marca les elisions i les sinalefes d'aquests sintagmes. qui estudia aprén conté una unitat però encara no es pot

qui obri et local i ara què et passa quanta aigua hi ha ací

fa humitat, no isques porta una escala una i una altra

3. Indica els casos d'elisió o sinalefa dels següents sintagmes

Em van coronar papa Com si el cel Tots excepte el meu cosí

Però no es pot triar És un papa calb ben afaitat I a nosaltres també.

Si em vols, porta-m’ho Comprarà un llibre. Què em dius?

Porta el disc. Una amiga és la que et vol. Que ho valores és bo.

Hi ha tres motos aparcades. Llengua i literatura. Un camí impensable.

Que no es pronuncien Observe el que fa. La imite. Ho era.

No sé de què em parla. Fascinat amb la història. Vaja, que estic fatal!

Ja estic farta. Així i tot. Vull menjar-me un tros de

pa. 4. Fixa't en la pronúncia del pronom ho i indica com es pronuncia en les oracions

següent

Ja t'ho explicaré. No ho entenc. Puc enviar-ho? Que ho mire ell. No et convé fer-ho. Volia contar-li-ho.

5. Marca les elisions i les sinalefes d'aquestes oracions.

· Com ja ho era l'astronomia fa segles, aquesta demanda d'informació ha acabat convertint la meteorologia també en una ciència popular. · La passió per la meteorologia a Espanya té un dels seus grans nuclis al Mediterrani. · L'observació de l'oratge és, sens dubte, una de les meravelles que la naturalesa posa al nostre abast, i a Espanya, milers de persones senten ja aquesta crida.

6. Completa les oracions amb les formes adequades dels pronoms te/et i ne/en.

No ....... la menges. No.......hi ha més. .......ínteressa o no? Puc agarrar..... més? Porta......bé. Porta.....una altra. Què......convé? .......venen a grapats. Fes....... cap avant. Te......recordes?

[o] [w] [ew] / [u]

portar-ho porta-ho, li ho porta ho porta, m'ho porta

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1, 2 i 3

9

NORMATIVA I ESTIL

Les preposicions. Els signes de pausa (II): el punt i la coma 1. Completa les oracions amb la preposició i/o l'article que li pertoque

a) Son pare va animar........ seu amic. b) Han denunciat......alcalde per frau. c) Espereu-vos: ara ve.......seguida. d) Ho digué.......... president de l'entitat. e) Li agrada........... que era menut.

f) Quina oloreta........... perfum que fas!

g) Acaba de passar un avió ..... reacció.

h) Això no ho digues ni........ broma.

i) És molt diferent ......son germà?

j) Ja hem acabat: no tenim res......fer.

2. Converteix les oracions imperatives en interrogatives totals que continguen una expressió

d'obligació (haver de, caldre o deure) i un element pronominalitzat.

Exemple: Vés ala biblioteca. -3 Has d'anar ala biblioteca. Ajudeu sempre els amics. Adona't ara del que passa. No es crida en un hospital. No es mengen tantes llepolies Sigues bo amb els teus. Confia plenament en tos pares.

3. Corregeix els errors sintàctics d'aquestes oracions, si és que en tenen.

a) Dis-m'ho abans de que vinga.

b) Este iogurt fa gust de pinya i coco. c) Taparen el sofà per a que no s'embrutara. d) Aixà no li preocupa gens ni mica. e) Estiuegen allí des que faltà l'avi.

f) Allí vaig conéixer molts amics d'infantesa.

g) Tenim que anar a veure'l ara mateix.

h) Les herbes s'usen també com medecines. i) No hi ha que posar-se d'eixa manera. j) Necessitava de l'ajuda urgent d'un especialista.

DOSSIER ACTIVITATS TEMES 1 i 2

10

4. Explica el valor que tenen els punts i coma, els dos punts i els punts suspensius en aquestes oracions.

a) Ja ho deia Galileu «La Terra no gira al voltant del sol; tanmateix, es mou». b) Els vents tenen diversos noms: si ve del nord, es diu tramuntana; quan ve de l'est, llevant; si bufa del

sud, és migjorn; i el ponent és el que ve de

c) Era evident: la neu els havia enxisat; però, sorprenentment, qui més va xalar va ser... l'àvia. d) La humitat deha de ser prou alta. [...] Hi ha moltes classes de núvols: cirrus, estrats, cúmuls...

5. Ordena les paraules de les oracions i escriu les majúscules i els signes de puntuació que hi manquen.

a) hora dir-nos per és podria favor quina d) refrany a ho borreguets ja cel diu el

b) de xopats a paraigua no baix anem dalt duem e) malgrat vent seguir molt avant de això feia vam

c) tornar opcions parar-nos tres avançar tenim o f) de barrals mare a bots i quin plou déu aiguat

LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

Les modalitats normatives 1. Busca la paraula colló en un diccionari normatiu. Hi apareix? En cas afirmatiu, quines accepcions hi apareixen? Consideres que és una paraula adequada en el registre estàndard? Per què?

2. Imagina que aquestes oracions es pronuncien durant una sessió parlamentària a les Corts Valencianes. Compara-les i raona quina és més adequada de les dues. Senyora diputada, ja li ho he dit en més d'una ocasió: cal justificar en què s'inverteixen els diners dels contribuents. Senyora diputà, no li ho puc dir més vegaes, xe: ací es té que dir on van els diners de la gent, collins!

3. A quina modalitat normativa pertany cada una de les oracions següents? Raona la resposta amb exemples.

Encara que digui de trobar-nos a l'horabaixa, l'al.lot té interès de veure'ns més aviat. Encara que diga de trobar-nos a poqueta nit, el xic té interés de veure'ns més prompte. Encara que digui de trobar-nos al vespre, el noi té interès de veure'ns més aviat.