TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA

HISTÒRIA D’ESPANYA

HISPÀNIA ROMANA. MAPA 2 i 3

BLOC I – Tema 1. B

Història d’Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

H antiga

HISTÒRIA D’ESPANYA

BLOC I – Tema 1. A

Prehistòria

Protohistòria

Història antiga Història d’Espanya



PREROMANS. MAPA 1

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

TEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).

1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials. MAPA 1

- Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica.

- Pobles indígenes o indoeuropeus:

· Tartessis

· Ibers

· Celtes

- Pobles colonitzadors:

· Fenicis

· Grecs

· Cartaginesos

1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana.

- Conquesta d’Hispània pels romans. MAPA 2. 1v, juny 2011, op A.

- Fases de la conquesta.

1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes). MAPA 3

1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica.

1.5.- El període visigot (s V dC).

1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els

hispanoromans.

1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo.

La importància de Leovigild.

1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot.

1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica.




BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES

PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA

►Condicionants físics

►Paleolític o edat de la pedra antiga

►Neolític o edat de la pedra nova

►Edat dels metalls

►Pobles indígenes i colonitzacions

►Hispània romana

►Hispània visigoda

► Cartago (Qarthadash = Ciutat nona). Ciutat fundada pels fenicis

(originaris de la ciutat estat de Tir) en l’any 814 aC, en la costa nord-

africana (a prop de l’actual Tunis). Cartago es va convertir en una de las

potències hegemòniques de l’oest mediterrani, junt als grecs, en heretar

(desaparició de Tir, en l’any 585 aC, ocupada pels assiris) i ampliar les

rutes comercials fenícies. Aquesta hegemonia es va mantenir fins el seu

enfrontament amb Roma. Enfrontament que va acabar amb la derrota

militar de Cartago en la segona guerra Púnica (218-201 aC) i la posterior

destrucció de la ciutat de Cartago, l’any 146 aC (3a guerra púnica). Els

cartaginesos iniciaren la seva presència en la Península Ibèrica amb

l’establiment d’una colònia comercial en l’illa d’Eivissa, en el 660 aC,

però no és fins l’any 228 aC quan van fundar la seva colònia més

important: Cartagena (Cartago Nova = Quart-Hadaschat). La utilització

de la Península Ibèrica per part d’Anníbal en la segona guerra Púnica va

originar el desembarcament de les tropes romanes en Empúries, l’any 217-

18 aC. La conquesta de Cartago Nova l’any 208 aC, va posar fi a la

presència dels cartaginesos a Hispània. El pas dels cartaginesos per la

Península Ibèrica fou breu (237-208) i es desenvolupà en el context de la

seva guerra amb els romans.

CARTAGO

POBLES COLONITZADORS: CARTAGO (ss VI-III aC)

MONEDES CARTAGINESES

MURADA PÚNICA DE CARTAGENA

POBLES COLONITZADORS I COLÒNIES: CARTAGO

Expansió fenícia

Imperi cartaginès o púnic

CARTAGO

1.2.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I LES ILLES BALEARS

EN EL CONTEXT DE LES GUERRES PÚNIQUES EDAT ANTIGA: HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C)

►La configuració d’Hispània romana: romanització i

cristianització. Cronologia: s. III aC fins s. V dC

► Introducció: Hispània

► Conquesta d’Hispània pels romans a les guerres Púniques

► Hispània. Nom donat pels romans a la península Ibèrica, en lloc del nom

Iberia, pel qual la coneixien els grecs (Iberia en al·lusió al riu Iberus,

l’actual Ebre). El terme apareix documentat l’any 200 aC, i té el seu origen

en “Spanija” del púnic, que significa “terra/illa de conills”. El terme

Hispània ha quedat, sobretot, per a referir-se tant a l’àrea geogràfica de la

península (les actuals Espanya i Portugal) com al període històric de

l’ocupació romana i els seus següents hereus, els visigots.

Gran part del conflicte entre cartaginesos (fenicis) i romans es va donar en

l’escenari de les terres de l’anomenada Iberia, la península. El conflicte es

manifestà en les guerres Púniques, entre els anys 264 aC i 146 aC, i que

varen concloure amb el triomf de Roma.

Llavors els romans prenen contacte amb Hispània, que va ser la primera

província on els romans entraren i la darrera en acabar de dominar, en

temps d’August.

Amb la conquesta romana es va tallar l’evolució de la civilització indígena,

que va ser substituïda per l’hel·lena i llatina (grecoromana).

HISPÀNIA: INTRODUCCIÓ

1.2.- PENÍNSULA I BALEARS: GUERRES PÚNIQUES CONQUESTA D’HISPÀNIA PELS ROMANS A LES GUERRES PÚNIQUES

► Durant s. III aC dues ciutats, convertides en potències, es disputen l’hegemonia

de la Mediterrània central i occidental: Roma i Cartago lluiten entre ss. III i II

aC (guerres Púniques). La Península i les Balears tingueren un paper

important en la segona de les tres guerres.

► Arribada del romans en el context guerres Púniques (enfronten Roma i

Cartago). Anomenades Púniques perquè als cartaginesos els deien “punos”. 3

guerres: 1a guerra Púnica: 264-241 aC, expulsió de Cartago de Sicília

2a guerra Púnica: 218-201 aC, expulsió Península Ibèrica

3a guerra Púnica: 149-146 aC, destrucció de Cartago

1.2.- PENÍNSULA I BALEARS: GUERRES PÚNIQUES EDAT ANTIGA: HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C)

► 1a guerra Púnica (264-241 aC): Roma i Cartago lluiten 23 anys pel domini de

les illes de la Mediterrània occidental (Còrsega, Sardenya i Sicília). Guanyen

els romans a la batalla naval de les Illes Égates o Àgates (“Islas Egadas”), 10

de març del 241 aC. Les condicions del tractat de pau varen ser molt dures:

donar totes les naus i pagar tributs anuals a Roma.

► Derrota de Cartago a 1a guerra Púnica obre el camí a la conquesta i control

SE peninsular per part cartaginesos Objectiu: comptar amb una base rica per atacar a Roma i/o poder pagar les fortes indemnitzacions de

guerra a Roma (ocupen les Mines de Castulo, a Linares el 237 aC, Jaén)

238 aC conquesta de Gadir (abans fenicis) i dominació pobles SE peninsular

Pobles dominats paguen tributs i homes

Fundació de Carthago Nova en 228 aC

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (model 4)


Anníbal creuant els Alps

► Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Cartago per terra i Roma per mar. Com que els cartaginesos

havien hagut de lliurar els seus vaixells, només podien realitzar expedicions continentals (més

lentes), en canvi els romans podien fer-ho per via marítima. Els protagonistes foren dues famílies:

La família Barca (cartaginesos) i la família de Publi Corneli Escipió, anomenat l’Africà (romans).

Amílcar, pare dels Barca, tenia tres fills: Àsdrubal, Anníbal i Magó, abans de morir, els va fer

prometre odi etern als Escipió. Després de la derrota dels cartaginesos en la 1a guerra, els dos fills

(Àsdrubal i Anníbal) anaren a Hispània i els cartaginesos hispans començaren a ocupar territoris

fins atacar Sagunt (ciutat aliada de Roma, a prop de València i al sud de l’Ebre). Roma preocupada

per l’avenç de Cartago, tem l’aliança d’aquesta amb la Gàl·lia. L’any 266 aC, Cartago i Roma

havien signat el Tractat de l’Ebre, que limitava l’expansió de Cartago i exposava que els territoris

del nord de l’Ebre formarien part de Roma i els territoris del sud per a Cartago, però la ciutat del

sud, Sagunt (València) firma un Tractat defensiu amb la seva aliada Roma, i Anníbal ataca

Sagunt i l’arrasa, Roma declara la guerra Cartago i el mateix any (218 aC) els romans

desembarcaren en Empúries i així començava la 2a guerra Púnica.

Cartaginesos:

•Amílcar Barca

•Àsdrubal

•Anníbal

•Magó

Romans:

(Generals Escipions – germans-)

•Publi Corneli

•Cneo Corneli

•Publio Cornelius Escipió (fill i nebot)

(Escipió l’Africà) VENCEDOR

FONT MODIFICADA TEXT: Isaac Buzo Sánchez

1.2.- GUERRES PÚNIQUES: PERSONATGES

Publio Cornelius Escipió i el vell Cató

Anníbal Barca


► Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Anníbal, cap exèrcit cartaginès, idea un pla per

acabar amb Roma ►Per mar no pot: mare nostrum romano

►Avançar per terra, travessant Alps (dificultat perquè no n’hi ha camins) 16 anys lluitant contra Roma, sense ser derrotat però sense vèncer

Contraatac romà: pretén dur les tropes per mar cap a Península (Empòrion, 218 aC)

Lluites enconades durant 12 anys per a la derrota cartaginesa

► Destrucció Cartago Nova en 209 aC

► En 202 aC expulsió cartaginesos i control de la Península

Anníbal creuant els Alps

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació d’un mapa de la Mediterrània occidental durant la

segona guerra Púnica. PAU: juny 2011, opció A.


Segona Guerra Púnica (218-201 aC): L’autèntic

protagonista d’aquesta guerra va ser Anníbal, qui va

reclutar per Hispània un exèrcit molt potent de 120.000

soldats (la majoria mercenaris, cartaginesos, ibers, i dintre

d’ells els foners balears) més els elefants, i va deixar al

germà, Àsdrubal, conquerint Hispània, mentre ell

comandava una expedició fins a Roma per a conquerir-la

(travessa els Pirineus i el Alps, i entra en Itàlia). Durant el

viatge, per circumstàncies, va perdre 30.000 soldats, però a

la fi es va presentar a Roma amb 90.000, els romans

l’esperaven, i Cartago derrota els italians en 4 batalles

(Ticino-us o Tesino, Trebia, Trasimeno i Cannas).


Segona Guerra Púnica (218-201 aC): A les 4 batalles, en què va sortir victoriós, el seu exèrcit era inferior al de

Roma, especialment a la batalla de Cannas, on es troben amb una proporció de 2:1 homes respecte a l’exèrcit

romà (60.000 soldats romans d’infanteria front a 30.000 soldats cartaginesos d’infanteria, si bé, 3.000 soldats

romans de cavalleria front a 6.000 soldats cartaginesos de cavalleria), important perquè es produeixen en un

moment, quan Roma mai havia perdut ni una sola batalla. Els cartaginesos guanyen totes les batalles, en

inferioritat numèrica, gràcies a l’estratègia militar d’Anníbal (a destacar també el domini cartaginès a l’hora de

tirar fletxes des de damunt el cavall). L’estratègia comuna de l’època antiga era la següent, a camp obert es

reunien els dos exèrcits, un davant l’altre, la infanteria es posava darrere la cavalleria i, com que anaven a peu,

arribaven més tard a la lluita, mentre els cavallers intentaven acabar amb la cavalleria enemiga i no deixar que

s’enfrontés la infanteria: INFANTERIA

CAVALLERIA

CAVALLERIA

INFANTERIA

Els cavalls atacaven i mentre els infants corrien per trobar-se i lluitar.


Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Però l’estratègia o mètode militar d’Anníbal fou la següent:

INFANTERIA

CAVALLERIA

CAVALLERIA INFANTERIA CAVALLERIA

Anníbal va col·locar la cavalleria als costats i la infanteria enmig. Quan es donava l’orde de començar,

els romans, com sempre, varen enviar la seva cavalleria. Llavors Anníbal va ordenar a la infanteria

atacar i mentre la seva cavalleria fa un moviment curvilini, anava pels costats i es col·loca darrere

l’exèrcit romà, envoltant-lo i liquidava la infanteria romana. Amb això, va aconseguir sorprendre

els romans i massacrar-los.

Però Anníbal encara no havia derrotat a Itàlia, es trobava sense força per entrar dins Roma, donat que

havia perdut soldats i només li quedaven entre 15.000 a 20.000 efectius, i era conscient que el seu

exèrcit no era tan bo com per atacar i conquerir una ciutat emmurallada com Roma (necessitava una

proporció de 3:1 homes respecte l’exèrcit romà), i menys sense possibilitat de reforços a curt

termini. Tot i que, de tant en tant, Anníbal es presentava a les portes de Roma per sembrar la por,

els romans es desesperaven, estaven tan estorats que arribaren al punt en què, més de 200 anys

després, tornaren a fer sacrificis humans en honor als déus.

Anníbal es va establir a Campania i va demanar reforços al seu germà (a Hispània) i al seu país natal

(Cartago), mitjançant emissaris. Però, al seu país es van reunir el rei i el senat i li varen donar

l’esquena, decidint no ajudar-lo i no manar-li reforços, ja que si guanyava acabaria donant un cop

d’estat a Cartago i no els interessava (por al possible augment de poder d’Anníbal). Anníbal va anar

creant un imperi major amb els seus germans. Els seu germà Magó en una campanya a les Illes

Balears va ser el fundador de Magó (Maó).

Publi Corneli Escipió Anníbal Barca


Segona Guerra Púnica (218-201 aC):

El seu germà, Àsdrubal, amb la intenció d’ajudar-lo, va preparar un exèrcit per fer la mateixa ruta per

terra, amb la intenció de reunir els dos exèrcits, però mentre el reunia, el senat de Roma va decidir

posar a un jove i inexpert Publi Corneli Escipió al cap de l’exèrcit de Roma, d’una família amb

tendència militar, qui va canviar l’estratègia i va decidir dur a Hispània la guerra, perquè

considerava que el perill no era Anníbal, sinó el seu germà Àsdrubal; així mentre Asdrúbal anava

cap a Roma per ajudar Anníbal a envair Roma i volia evitar a Escipió, els espies avisaren Escipió i

aquest va cercar l’enfrontament amb Asdrúbal per aturar-lo; en aquest enfrontament, batalla de

Metauro (207 aC), van sortir vencedors els romans i va morir Asdrúbal. Ara Anníbal sabia que ja

no disposaria de reforços i estava desesperat.

Escipió, sabent que Annibal ja no era un perill, torna a Hispània, ocupa territoris i els romans comencen

a dominar Hispània i, en forma de venjança, prepara un exèrcit en terres hispanes amb l’objectiu

d’atacar Cartago, que no va ser envaïda, sinó anul·lada.

Quan Cartago descobreix les intencions d’Escipió, gràcies als serveis d’espionatge, atemorida crida a

Anníbal i li demana ajuda per lluitar contra Roma a la seva ciutat. Anníbal hi accedeix i mitjançant

una flota de vaixells que lloga als grecs, transporta els seu exèrcit a Cartago, uns dies abans de què

arribés l’exèrcit romà. Anníbal parteix d’Itàlia sense haver perdut cap batalla. Quan Anníbal arriba

a Cartago, es fa càrrec del seu exèrcit i del de la ciutat, i es col·loca per protegir la ciutat de

Cartago.

Publi Corneli Escipió Anníbal Barca


Anníbal Barca Publi Corneli Escipió

Publi Corneli Escipió i el vell Cató


Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Anníbal parteix d’Itàlia sense haver

perdut cap batalla. Quan Anníbal arriba a Cartago, es fa càrrec del seu exèrcit i del

de la ciutat, i es col·loca per protegir la ciutat de Cartago.

Arribaren els romans i tots dos exèrcits varen anar a camp obert per començar la lluita;

aquest cop tenien la mateixa alineació i la mateixa estratègia, els infants davant i

als costats la cavalleria (Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal).

Anníbal Barca

Publi Corneli Escipió


Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Escipió va copiar la tàctica

militar d’Anníbal.

Anníbal Barca



Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal. Les

cavalleries varen quedar pràcticament igualades, fent els mateixos moviments circulars,

però la infanteria romana d’Escipìó era molt superior, va massacrar a la cartaginesa i es

van proclamar vencedors a la batalla de Zama, 202 aC, aquesta va ser la més important

de tota l’edat antiga.

Anníbal Barca



Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Batalla de Zama, 202 aC, aquesta va ser la més

important de tota l’edat antiga.

Anníbal va aconseguir fugir amb la seva

barqueta i es va refugiar a una illeta,

lluny, on els romans no el trobessin, però

els romans no deixaren de cercar fins

trobar-lo. Els habitants de l’illa el

trairen, delatant-lo als romans, que

havien posat preu al seu cap, però quan

arriben els soldats romans, Anníbal ja

s’havia suïcidat abans que el matessin

els romans (va morir el 183 aC, a prop

Bursa, Turquia, el mateix any que

Escipió).

Batalla de Zama, de Cornelis Cort, 1567

Tot i que els romans agafaren el cos mort d’Anníbal i el transportaren a Roma per passejar-lo pels

carrers, davant els ciutadans, proclamant la seva mort amb molt d’èxit (va ser humiliat). Després de

desfer-se’n de Cartago, els romans començaren a ocupar Hispània. Escipió és considerat un heroi i

se li posa el nom de “l’Africà”, ja que ha estat capaç de guanyar als cartaginesos al seu territori.

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació d’un mapa de la Mediterrània occidental durant la

segona guerra Púnica. PAU: juny 2011, opció A.


228-209 aC


FONT: Isaac Buzo Sánchez


Tercera guerra Púnica (149-146 aC): No afecta a la península Ibèrica. Els romans encara

temen els cartaginesos i Roma és influïda per un magistrat, Cató, un sensor romà, que es va fer

famós per defensar el missatge, després de cada discurs, “Delendas Cartago” (destruïm

Cartago), recordant que havien estat a punt de ser derrotats pels cartaginesos. Amb aquesta frase

va crear la consciència de què s’havia de destruir la ciutat enemiga d’una vegada i per totes, per

tal de que no els tornessin a posar contra les cordes de nou.

El vell Cató

Tant dir-ho, finalment els romans li

varen fer cas i l’any 149 varen

començar una expedició de

càstig contra Cartago i varen

entrar a la ciutat, aprofitant que

volien conquerir el nord

d'Àfrica. Durant 3 anys varen

anar aniquilant a la població,

ho cremaren i destruïren tot i, a

més, cobriren tot el sòl de la

ciutat de sal per tal que res més

tornès a créixer a Cartago.

Els romans s’hi establiren i hi

crearen una ciutat que

anomenaren, també, Cartago.

CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA: La conquesta romana de la península

Ibèrica es va realitzar en 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat bèl·lica (va

durar 200 anys inclosa la 2a guerra Púnica):

► 1a fase (218-197 aC), coincidint amb la 2a guerra Púnica (218-201 aC) i la derrota de

Cartago. Els romans pretenien impedir a Anníbal, cap de l’exèrcit cartaginès, el pas cap a

Itàlia, i envien dos exèrcits que van desembarcar a Empòrion (any 218 aC). Durant 12

anys varen lluitar contra els cartaginesos i els seus aliats hispans, i cap el 197 van

aconseguir expulsar els cartaginesos i dominar el litoral mediterrani i el sud

peninsular (arriben, conquisten i ocupen entre les valls de l’Ebre i del Guadalquivir).

Durant el 20 anys posteriors els romans no deixen de conquerir territoris.

CONQUESTA HISPÀNIA ROMANA: 3 ETAPES

► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a

l’interior (Meseta) i d’ocupació de

l’occident peninsular. Al llarg dels dos segles, fins el segle

I a C, es van produir molts conflictes

(ampliació en diapositiva següent):

FASES DE LA CONQUESTA: 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat

bèl·lica:

► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident

peninsular.

Al llarg dels dos segles, fins el segle I a C, es van produir molts conflictes:

► Guerres amb els pobles de la Meseta: celtibers i lusitans (153-133 aC). Resistència aferrissada dels

pobles indígenes. Guerres d’independència en què els ibers i altres pobles (primers pobladors de la península)

foren, poc a poc, vençuts i dominats, tot i les grans gestes protagonitzades per la ciutat de Numancia o per el

cabdill Viriato i d’altres. 3 aspectes a destacar:

L’any 139 aC, derrota i submissió dels lusitans, després de l’assassinat de Viriato. Era un pastor, cap dels

lusitans (el poble preromà més irreductible). Va esser assassinat per un home seu de confiança, que havia

estat comprat pels romans.

L’any 133 aC, els romans conqueriren i destruïren Numància, que es troba a Sòria, els darrers 20

numantins (celtibers) es suïcidaren abans de ser abatuts pels romans.

L’any 123 aC: conquesta de les Balears per Quint Cecili Metel.

► Acabades aquestes guerres només va quedar for del domini romà el nord peninsular.


VIRIATO CONTRA ROMA

MORT DE VIRIATO. JOSÉ DE MADRAZO. MUSEU DEL PRADO.

ROMA PRODITORIBUS NON PREMIAE


RESISTÈNCIA AFERRISSADA DE NUMÀNCIA

Hispània


FASES DE LA CONQUESTA: 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat

bèl·lica:

► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident

peninsular.

► Període sense avenços: La conquesta s’atura per les guerres civils romanes (133-31 aC),

entre Cèsar i Pompeu, que van tenir lloc, en gran part, en territori d’Hispània peninsular.

Pacificació de gran part del territori.

► Pobles conquerits es van adaptant a la presència romana: alguns signen acords amb els romans.

Pateixen incursions de pobles del nord càntabres i àsturs.

► Campanyes de Cèsar i d’August per a dominar als càntabres, àsturs i galaics. Excusa per a reiniciar la conquesta.

En realitat, desig de control de las riques mines.

La passivitat romana provoca alçament d’altres pobles indígenes. ► Inclosos aliats que pretenen desfer-se’n del control romà.


CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): durant 200 anys

► 3a fase (29-19 aC). Finalment, durant l’imperi d’Octavi August (27aC-19dC) comença la Pax

augusta en el segle I aC.

Agripa (general i gendre d’August) va sotmetre els pobles de la franja cantàbrica (àsturs, càntabres i

vascons): “Hispània caput est” = “Espanya està captiva”, tot i que la romanització al País Bas, també

conquerit, va ser mínima, degut a l’orografia d’aquest territori. Es produeix la pacificació en el 25 aC.

Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August, 17 aC el de fusta i 13 a 9 aC el de marbre, Alt

imperi romà).


19. ARA PACIS AUGUSTAE Hart. IES Ramon Llull Alumna: Virginia Pinel

Professora: Assumpció Granero

És un petit temple, semblant a un cofre o estoig per la decoració del sòcol amb motius agafats dels mobles o dels canelobres, es va consagrar a un dels númens, el de la Pau (deïtat pagana); la pau que l’emperador acabava d’imposar en tots els territoris del seu imperi.

2.- Temàtica i finalitat

Recreació

Fitxa Tècnica (documentació general)

catalogació i anàlisi formal

Títol Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)

Autor Desconegut

Comitent Senat romà en honor d’August

Cronologia 13 a 9 aC, el de marbre (Imperi Romà). 17 aC, el de fusta

Estil Art romà imperial

Localització Origen: Camp de Mart (Roma). Actual: Cambra de vidre al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)

Sistema Constructiu Arquitravat

Tipologia Templet. Arquitectura romana commemorativa amb decoració escultòrica

Material Marbre blanc de Carrara

Tècnica Combinació d’alt, mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta manera, donar sensació de profunditat

Dimensions Planta rectangular de 11,65 x 10,62 x 4 m (alt). Portes (3,60)

Temàtica Monument commemoratiu de victòria

Descripció formal

Recreació

La cara exterior de les parets, que emmarquen l’altar, estan totalment cobertes de relleus escultòrics.

3.- Descripció formal

CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): RESUM

► 1a fase (218-197 aC), coincidint amb la 2a guerra Púnica (218-201 aC) i la derrota de Cartago,

expulsen els cartaginesos i dominen el litoral mediterrani i el sud peninsular.

► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident peninsular:

ciutat de Numància i cabdill Viriato.

► Període sense avenços: La conquesta s’atura per les guerres civils romanes (133-31 aC), entre

Cèsar i Pompeu, en territori d’Hispània peninsular.

► 3a fase (29-19 aC). Finalment, durant l’imperi d’Octavi August (27aC-19dC) i el seu general

Agripa, comença la Pax augusta en el segle I a C: franja cantàbrica (àsturs, càntabres i vascons).


► ROMANITZACIÓ. És el procés d’assimilació i d’incorporació dels hispans a

la vida i cultura romanes.

1.3.- LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I

CULTURALS. HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C).

► Els habitants dels pobles peninsulars indígenes (ibers,

celtes,...) varen anar assumint costums i formes de vida

(economia, societat, cultura, religió) de Roma; és un procés

històric transcendental, de més de 5 segles de duració a

partir de la conquesta, que ha influït profunda i

definitivament en la història hispana.

INCORPORACIÓ A L’IMPERI. Segons la forma d’incorporació a Roma va haver

tres tipus de ciutats:

- Ciutats federals: ciutats aliades de Roma que, pacíficament, accepten incorporar-se a l’imperi i

firmen amb les autoritats romanes un pacte d’incorporació amistós i igualitari (Foedus). Tenen una

situació privilegiada: no paguen imposts i no aporten soldats a l’exèrcit.

- Ciutats estipendiàries (de stipendi): ciutats enemigues de Roma que es rendeixen pacíficament als

romans en la batalla. Havien de pagar l’estipendi, un tribut anual fort i aportaven homes a l’exèrcit.

-Ciutats dediticies (deditio): ciutats enemigues que es neguen a la rendició i lluiten contra Roma. Les

ciutats eren arrasades per Roma i la població que sobrevivia era esclavitzada.



La majoria de les ciutats, a Hispània

romana, eren estipendiàries o dediticies.

► ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:

►- Lingüístic: De manera progressiva, els hispans adopten el llatí com a llengua comú, fins que

aquesta acaba essent la llengua majoritària del territori, abandonant les pròpies. Això es deu a què el

llatí resultava més pràctic (lingua franca) era una llengua amb cultura (culta), fou una qüestió

d’utilitat, donat que servia per moltes coses (per comerciar, per relacionar-se...); del llatí procedeixen

les llengües romàniques. Els grecs, per contra, ja tenien una llengua culta, per això no tenien

necessitat d’aprendre el llatí.

►- Artístic: Hispània s’incorpora a l’art grecoromà en arquitectura, escultura, mosaic... Cal destacar

els teatres romans de Pol·lèntia, Itàlica, Mèrida...

► - Àmbit religiós: religió politeista romana (Júpiter, Saturn…). En el segle I el cristianisme

s’expandeix per l’Imperi romà i també per Hispània. Posteriorment, sota el domini visigot, es produeix

l’adopció del catolicisme en substitució de l’arrianisme, en el III concili de Toledo (589).



AMFITEATRE D’ITÀLICA

(SANTIPONCE, SEVILLA)

TEATRE DE MÈRIDA

(EMÈRITA AUGUSTA, BADAJOZ)

TEMPLE DE DIANA EN MÈRIDA (BADAJOZ)

SEGÒBRIGA (SAELICES, CONCA)

EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME




► - Àmbit jurídic: la màxima aportació de Roma a tot l’imperi, juntament amb el llatí, va ser el dret

romà, que es manté pràcticament de manera íntegra en l’actualitat (l’aspecte que més ha canviat és

el de la família); els hispans s’incorporen, progressivament, al dret romà (lleis, concepció de

l’Estat). Els romans tenien una concepció personalista del seu dret (cada poble tenia els seus

propis drets). Ara bé, el dret romà només era aplicable als ciutadans romans i, al principi, no

concedien la ciutadania romana als pobles conquistats, cosa que va anar canviant amb el temps.

Cal destacar dos moments:

► - L’any 74 dC, l’emperador Vespasià concedí la llatinitat a tots els ciutadans lliures d’Hispània

(pas previ a la ciutadania, podien fer servir certs aspectes del dret romà).

► - L’any 212 dC, l’emperador Antoni Caracalla concedí la constitutio antoniana, per la que

concedia la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’imperi, que passen a ser ciutadans

romans i poden emprar el dret romà.




► - Construccions. Mentre que els grecs foren homes idealistes i

filòsofs, els romans eren molt pràctics i destaquen en

l’enginyeria civil, que va ser insuperable; varen idear un

sistema de canalitzacions d’aigües (Aqüeducte de Segòvia);

Hispània va quedar dins la gran xarxa viària romana de

comunicacions, construïren un sistema de calçades, que

s’estenia per tot l’imperi i arribava a Roma (Via Augusta).

► - Urbanisme. Fundació de noves ciutats, focus d’irradiació de la cultura romana, del

desenvolupament del comerç, l’agricultura i la mineria, perquè es van establir a Hispània

nombrosos colons procedents de la península Itàlica. Es creen ciutats com: Tarraco (Tarragona)

Emerita Augusta (Mèrida), o Itàlica (Sevilla), i s’impulsen serveis públics utilitaris i d’oci,

desconeguts fins al moment a la península, com aqüeductes, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc.

Foren els primers en crear un sistema de clavegueram a les ciutats. També es creen colònies de

repoblació com a recompensa per a les tropes llicenciadas (Legio Septima, Lleó).

PONT ROMÀ D’ALCÀNTARA (CÀCERES)

MURADES DE LUGO (GALICIA)

ARC ROMÀ DE MEDINACELI (SÒRIA)

AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA

CONSTRUCCIÓ DE CALÇADES

CALÇADES I CIUTATS ROMANES A HISPÀNIA

XARXA DE CARRETERES

XARXA DE CARRETERES. SITUACIÓ ACTUAL


► - Econòmic i social: Hispània adopta el sistema econòmic romà. Els dos elements més importants de

l’economia romana són el sistema esclavista i la incorporació en el comerç per les rutes marítimes

romanes del Mediterrani. Cal dir que els hispans tenien esclaus gràcies als habitants de les ciutats

dediticies ( i els fills dels habitants d’aquestes ciutats). També es podia passar a ser esclau per deutes (si

es demanaven doblers i no es tornaven). Era possible comprar la llibertat: els lliberts eren els que

deixaven de ser esclaus i adquirien la llibertat.

Organització econòmica ►Economia monetària: Una mateixa moneda

►Desenvolupament agrícola: Latifundis de producció agrícola extensiva

Sistemes de conreu (trilogia mediterrània de blat, vinya i olivera)

Noves eines i mà d’obra esclava

Augment producció: divisió territorial imperial tot respectant conreus i productes

►Ciutat, centre comercial: un sol territori ►Minera (or, plata, mercuri)

►Indústria (artesania) i comerç desenvolupat (saladura, “salazón”, garum)

Organització social

► Classes socials en funció de la seva riquesa o funció administrativa Patricis (nobles): aristocràcia (senadors) i cavallers “Burgesia”: decurions Treballadors lliures: comerciants i artesans (collegia) i camperols Esclaus Des del s. III Caracalla atorga a tots els lliures la ciutadania romana.



Colons romans i itàlics

Èlits indígenes

Indígenes lliures

Lliberts

Esclaus

ESTRUCTURA SOCIAL



SOCIETAT I CULTURA


ECONÒMICA: PRODUCCIÓ I COMERÇ

UN IMPERI ABOCAT A LA MEDITERRÀNIA

DOMINI DEL COMERÇ A LA MEDITERRÀNIA

MAPA 3 (17 models)

DIVISIÓ HISPÀNIA

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2014-15 Història d’Espanya


Maria Assumpció Granero Cueves

ACLARIMENT!!!

El MAPA 3 fa referència a dos moments importants d’Hispània (per separat o

tot dos poden ser pregunta d’examen).

El primer correspon a la divisió provincial feta per Octavi August

(Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i el segon a la del Baix Imperi, l’ampliació

realitzada per Dioclecià (Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia,

Carthaginensis, Balearica), tot i que es pot il·lustrar la FITXA-COMENTARI del

mapa, que realitzeu, amb una successió o evolució dels canvis territorials al

llarg del temps de la dominació romana i, també, dins el context del procés de

ROMANITZACIÓ, perquè l’organització político-administrativa de l’imperi fou

un aspecte més.

DIVISIÓ REPUBLICANA (4 models).

DIVISIÓ AUGUST (5 models).

DIVISIÓ DIOCLECIÀ i, després, TEODOSI (8 models).

MAPA 3. DIVISIÓ PROVINCIAL D’HISPÀNIA (B1-T1)

MAPA 3. HISPÀNIA D’AUGUST (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial d’Hispània en època

d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi (Tarraconensis, Lusitania,

Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

FASES DE LA CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA

Els romans arriben a la península Ibèrica, l’any 218 aC amb el desembarcament a Empúries, en el

context de les guerres Púniques que enfronten Roma i Cartago (de les tres guerres, la segona afectà

directament a la península i les Balears).


FASES DE LA CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA

La conquesta romana de la península Ibèrica es va realitzar en 3 etapes, interrompudes per períodes

d’inactivitat bèl·lica (va durar 200 anys inclosa la 2a guerra Púnica):

1a fase (218-197 aC), coetània a la 2a guerra Púnica (218-201 aC): té lloc la derrota de Cartago, l’expulsió dels

cartaginesos i el domini romà del litoral mediterrani i del sud peninsular (entre les valls de l’Ebre i del

Guadalquivir).

2a fase (197-29 aC). Ocupen la Meseta i l’oest peninsular, en conflicte amb Viriato (139 dC), cap dels lusitans i amb

els celtibers de Numància (133 dC), entre d’altres. L’any 123 aC: conquesta de les Balears per Quint Cecili Metel.

3a fase (29-19 aC). Durant l’imperi, Agripa (general i gendre d’Octavi August, 27 aC-14 dC) sotmet a àsturs,

càntabres i vascons: "Hispania caput est" = "Espanya està captiva"; així comença la Pax augusta en el segle I aC.


LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS


Durant la presència romana, entre els segles III aC – V dC, els

pobles peninsulars indígenes (ibers, celtes,...) varen anar assimilant

costums i formes de vida de Roma (economia, societat, cultura,

religió); és el que es denomina ROMANITZACIÓ: procés

d’implantació, d’assimilació i d’incorporació dels hispans a la

cultura romana; és un procés històric transcendental, de més de 5

segles de duració a partir de la conquesta, que ha influït

profunda i definitivament en la història hispana. Hispània fou

el territori més romanitzat de tot l’imperi, després dels italians.

LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS

Segons la forma d’INCORPORACIÓ dels territoris hispans a Roma va haver tres tipus de ciutats:

- Federals. Aliades de Roma, incorporació pacífica amb pacte amistós (Foedus): no paguen imposts, ni

aporten soldats a l’exèrcit.

- Estipendiàries. Enemigues de Roma amb rendició pacífica: paguen un tribut anual fort (estipendi) i

aportaven homes a l’exèrcit.

- Dediticies. Enemigues que es neguen a la rendició i lluiten contra Roma: són arrasades i la població

esclavitzada.

La majoria de les ciutats, a Hispània romana, eren estipendiàries o dediticies.


► DINS L’ÀMBIT POLÍTIC I ADMINISTTRATIU, la ROMANITZACIÓ ens va aportar ...

►... una nova organització territorial, primer dins la república romana i, després, dins l’imperi,

perquè un dels aspectes que més contribuïren a la romanització fou, precisament, la divisió político-

administrativa del territori hispà, conquistat per Roma, en PROVÍNCIES. Hispània formà part del

sistema provincial romà i va tenir vàries divisions administratives provincials al llarg de la dominació

romana: ►1a divisió (any 197 aC), després de 2a guerra Púnica, en ple procés de conquesta per part de la

República romana (2a fase de conquesta): Hispània va ser dividida en dues províncies (temps República,

no hi havia emperador): ►Hispania Citerior (la més propera a Roma, el seu eix estava en el riu Íber-Ebro, capital Tarraco) i

►Hispania Ulterior (la més allunyada de Roma, capital Hipalis)

1.3.- LA ROMANITZACIÓ,

ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I

CULTURALS. HISPÀNIA ROMANA

(ss III aC- V dC).

MAPA 3. DIVISIÓ

PROVINCIAL D’HISPÀNIA

(B1-T1)

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC) DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I aC). MODEL 1

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC) DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I Ac). MODEL 2

►ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:

► – ÀMBIT POLÍTIC I ADMINISTTRATIU ►Nova organització territorial dins la república i l’imperi romà. La divisió político-

administrativa va contribuir a la romanització: ►1a divisió (any 197 aC), 2 províncies (república): Hispania Citerior i Hispania Ulterior

►2a divisió provincial amb emperador August , al principi del seu imperi (any 27 aC-14 dC), 3 províncies: ►Tarraconensis (capital Tarraco, Tarragona)

► Lusitania (capital Emerita Augusta, Mèrida)

► Baetica (Bètica, capital Hispalis)

A més, August les dividí en dues categories

• Senatorials: pacificades i més “romanitzades”, que no necessitaven desplegament de tropes, ja que hi havia pau i harmonia en tota la província, no quedaven territoris per ocupar. Eren administrades directament pel Senat romà (Baetica). • Imperials: Són les de frontera o en vies de “romanització”, no pacificades totalment, que necessitaven enviar tropes i eren més conflictives. Són administrades directament per l’emperador: la Lusitania (a la part occidental i nord occidental quedaven petits pobles que no havien estat sotmesos) i la Tarraconensis (quedava la franja cantàbrica).



MAPA 3. HISPÀNIA D’AUGUST (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial d’Hispània en època

d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi (Tarraconensis, Lusitania,

Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

MAPA 3. HISPANIA D’AUGUST (s. I, model 1)

MAPA 3. D’HISPÀNIA REPUBLICANA A LA D’AUGUST

(s. I, model 5)

►ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:

► – Àmbit administratiu ►Nova organització territorial dins l’imperi romà. La divisió político-administrativa va

contribuir a la romanització: ►1a divisió (any 197 aC, 2 províncies república): Hispania Citerior i Hispania Ulterior.

►2a divisió emperador August (any 27 aC-14 dC).,3 províncies: Tarraconensis (Tarraco), Lusitania (Emerita

Augusta), Baetica (Hispalis). 2 categories: Senatorials (Baetica) i imperials (Lusitania i Tarraconensis).

►Divisió de Caracalla: l’any 214 dC afegeix Gallaecia

►Divisió de Dioclecià, l’any 284 dC (comença Baix imperi) i nova divisió provincial. Amb Dioclecià totes depenen de

l’emperador (desapareixen senatorials i imperials):

►Tarraconensis (capital: Tarraco) [actual Tarragona]

►Carthaginensis (Cartago Nova) [Cartagena]

►Baetica (Hispalis) [Sevilla] (Corduba)

►Lusitania (Emérita Augusta) [Mérida]

►Gallaecia, Galletia (Legio) [León](Braccara, “Braga”)

►Emperador Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis, Balearica

(Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.

►Calígula: l’any 40 dC havia incorporat Mauritania Tingitana (en Àfrica). Dirigides per un pretor, ajudat per un consilium, un cuestor, etc. Subdividides en convents jurídics: del governador depenen una sèrie de funcionaris encarregats de qüestions administratives, jurídiques, militars i fiscals.

1.3.- LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS. HISPÀNIA

ROMANA (segle III a C- V d C).

MAPA 3. HISPÀNIA BAIX IMPERI (B1-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial de Hispania en època

d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi amb Dioclecià i Teodosi

(Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

MAPA 3 bis. HISPÀNIA BAIX IMPERI, DIOCLECIÀ

(model 1)

MAPA 3 bis. HISPANIA BAIX IMPERI, DIOCLECIÀ

(model 2)

MAPES 3 i 3 bis. EVOLUCIÓ TERRITORIAL

HISPANIA ROMANA (model 3)

ALT IMPERI BAIX IMPERI

*1 bis) Calígula: l’any 40 dC

1) August (any 27 aC-14 dC).

2) Caracalla: l’any 214 dC

3) Dioclecià, l’any 284 dC

CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): RESUM

► 1a fase (218-197 aC), coetània a 2a guerra Púnica (218-201 aC), derrota Cartago,

expulsió cartaginesos i domini romà litoral mediterrani i sud peninsular.

► 2a fase (197-29 aC). Meseta i oest peninsular: 139 Viriato; 133 Numància; 123

Balears.

► Període sense avenços: Guerres civils romanes (133-31 aC), entre Cèsar i Pompeu.

► 3a fase (29-19 aC). Octavi August (27aC-14dC), Agripa, Pax augusta s. I a C: franja

cantàbrica (àsturs, càntabres i vascons).

Tres tipus ciutats:

federals,

estipendiàries (de stipendi),

dediticies (deditio).

4) Teodosi afegeix la

Balearica (395 dC).


(model 4)

4) Teodosi afegeix la Balearica

(395 dC). Les Illes Balears

pertanyien a la Tarraconensis,

Balearica (Pol·lèntia) va

desaparèixer quan els vàndals de

Genseric l’ocuparen el 455 dC.


(model 5)


(model 6)


(model 7)


HISPANIA ROMANA (model 8)


HISPANIA ROMANA (model 8) 2) Caracalla: l’any 214 dC

3) Dioclecià, l’any 284 dC

* 1bis. Calígula: l’any 40 dC

4) Teodosi: l’any 395 dC

1) August (any 27 aC-14 dC). 0) República

► Nova organització dins de l’Imperi Romà

Organització territorial. La divisió político-administrativa va contribuir a la romanització: ►1a divisió (any 197 aC), després de 2a guerra Púnica, en ple procés de conquesta per part de la

República romana (2a fase): Hispània va ser dividida en dues províncies (no hi havia emperador): ►Hispania Citerior (la més propera a Roma, el seu eix estava en el riu Íber-Ebro) i

►Hispania Ulterior (la més allunyada de Roma)

►2a divisió provincial amb emperador August al principi del seu imperi (any 27 aC-14 dC). 3 províncies:

► Tarraconensis (capital Tarraco, Tarragona)

► Lusitania (capital Emerita Augusta, Mèrida)

► Baetica (Bètica, capital Hispalis)

► A més, les dividí en dues categories Dues categories

• Senatorials: pacificades i “romanitzades” (Baetica) • Imperials: en vies de “romanització” (Lusitania i Tarraconensis)

►Divisió de Caracalla: l’any 214 dC afegeix Gallaecia

►Divisió de Dioclecià, l’any 284 dC (comença Baix imperi) i nova divisió provincial. Amb Dioclecià

totes depenen de l’emperador (desapareixen senatorials i imperials): ►Tarraconensis (capital: Tarraco) [actual Tarragona]

►Carthaginensis (Cartago Nova) [Cartagena]

►Baetica (Hispalis) [Sevilla] (Corduba)

►Lusitania (Emérita Augusta) [Mérida]

►Gallaecia, Galletia (Legio) [León](Braccara, “Braga”)

►Emperador Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis,

Balearica (Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.

►Calígula: l’any 40 dC havia incorporat Mauritania Tingitana (en Àfrica).

Dirigides per un pretor, ajudat per un consilium, un cuestor, etc.

Subdividides en convents jurídics: del governador depenen una sèrie de funcionaris encarregats de qüestions

administratives, jurídiques, militars i fiscals.



197 aC (ÈPOCA REPUBLICANA

HISPÀNIA D’AUGUST (final segle I aC)

HISPÀNIA DIOCLESIÀ (finals segle III dC)

(model 9)

►La DIVISIÓ TERRITORIAL EN PROVÍNCIES no fou l’únic àmbit de ROMANITZACIÓ. Els habitants de la

península Ibèrica experimentaren, també, un procés d’implantació de les formes i la cultura romanes en altres ÀMBITS

(presència romana: segle III aC – V dC) : ► Lingüístic: adopten el llatí (culte i més pràctic), sols l’euskera perviu.

► Jurídic (Dret romà): Implanten forma de govern i lleis romanes (màxima aportació juntament amb el llatí). Vespasià (74

dC) concedí la llatinitat a ciutadans lliures d’Hispània. Caracalla (212 dC) concedí la constitutio antoniana (ciutadania

romana).

► Artístic: Hispània s’incorpora a l’art grecoromà: Pol·lèntia, Itàlica, Mèrida... (teatres, amfiteatres, termes...)

► Religiós: 1r politeisme romà (Júpiter, Saturn…). Cristianisme (influència a partir del segle I). Posteriorment, els visigots

passen de l’arrianisme al catolicisme (III concili de Toledo, 589 dC).

► Econòmic: sistema econòmic romà (economia monetària i sistema esclavista) i introducció de les tècniques agrícoles

(trilogia mediterrània de blat, vinya i olivera), artesanals, mineres (or, plata, mercuri), i incorporació en el comerç per les

rutes marítimes romanes del Mediterrani (saladura, “salazón”, garum, etc.).

► Social: Estructura societat romana, patricis (nobles), plebeus i esclaus.

► Polític: Prova de la gran romanització d’Hispània (la major després d’Itàlia) fou que els primers emperadors no nascuts a

Roma eren nascuts a territori hispà: Trajà (màxima esplendor de l’imperi, en 117 dC), Adrià (successor de Trajà), i Teodosi

va dividir, al 395 dC, l’Imperi romà entre els seus fills Honori (Occident) i Arcadi (Orient).

► Cultural: aportacions hispanes importants, per exemple, figures com el filòsof Sèneca, els escriptors Marcial i Quintilià.

►Agents del procés de romanització: Exèrcit romà Funcionaris Comerciants

►Factors que afavoriren el procés:

Integració dels caps indígenes en l’administració romana

Assentament de colons llatins, a més de militars, funcionaris i comerciants: Urbanització

Concessió del dret de ciutadania (Edicte de Caracalla, any 212)


Però, la ROMANITZACIÓ fou un procés desigual: millor al sud i l’est (zona dels pobles

colonitzadors), afectà menys als pobles del nord (vascons).


HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 1. C H antiga

HISPÀNIA VISIGÒTICA




HISPÀNIA VISIGÒTICA(s V - VIII dC) PAS A L’EDAT MITJANA

TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA

Education

Transcript of TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA