TEMA 1La construcció del concepte d'espai:

La construcció de representacions.El mapa cognitiu.

La teoria de J. Piaget sobre el desenvolupament espacial.

Les relacions espacials projectives i euclidianes.

La construcció de les Representacions

La comunicació

Pensar / Activitat mental = manipular representacions

Sistema cognitiu (essers vius) Substituts: suports per a vehicular

representacions (llenguatges)

Representacions:codificacions dels objectes

Dificultat del llenguatge natural: diferents interp retacions del mateix estímul (significant i significat)

La construcció de les representacionsSignificant i significat

La construcció de les representacionsEl pensament infantil

•Estadi pre-operatori: Identitat qualitativa (color, forma, textura, grandària, etc.)

•Estadi operatori concret: Reversibilitat

Permet l’anticipació a l’acció

Crea la noció de conservació(característiques no observables directament pels sentits)

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE INFANTIL DE L'ESPAI

� ETAPES:

Topológica Projectiva Euclidiana

1. Comprensió de la localització espacial.

2. Comprensió de la distribució espacial.

3. Comprensió de les relacions espacials.

Gatling, 1978.

Coneixement en etapes

SEGONS L' EDAT DEL XIQUET

� Topològica. (4 a 6 anys)

Relació d'un amb un altre. Nexes i nusos i poden representar-ho cartogràficament com un mapa cognitiu topològic. Egocèntrica.

− Escala i direcció imprecisses.

Coneixement en etapes

� Projectiva. (7 anys + o -)

� El objectes tridimensionals els s'ofereixen en dos dimensións. Poden presentar la seva ciutat com un plànol dotat de detalls, millor coordinació y una continuitat de les vies.

Coneixement en etapes

� Euclidiana (11 anys)

Pot aconseguir fer un mapa verdader del seu entorn, sense que se li ensenye.

Els xiquets hauràn traçat mapes integrats, abstractament coordinats y jerárquicament integrats.

Altres factors importants� RAÇA

– Si viuen on hi ha barris de grans ciutats de diferents races només representen aquelles àrees per on es mouen ells.

� SEXE

– Antigament es consideraba que les xiques teníen joguets que no els aportaven un desenvolupament espacial com els trens dels xiquets.

� CLASE SOCIAL

– només s'observa diferència en els nens de classe mitja front a la obrera pels estímuls que reben a casa.

Objectius de la Geografia6-8 anys

1. Ampliar la seua conciència de l'entorn.

2. Identificar i explorar trets de l'entorn local.

3. Distingir entre la varietat de manera en que es emprada la Terra i la varietat de fins amb els que es construeixen edificis.

4. Reconeixer e investigar els canvis que tenen lloc a l'area local.

5. Obtindre alguna comprensió de les diferents aportacions que una varietat d'individus y de serveis fan a la vida de la comunitat.

6. Relacionar diferents tipus d'activitat humana amb llocs específics dins l'àrea local.

7. Desenvolupar una conciència de la diversitat cultural i ètnica dins la nostra societat, al temps que es reconeixen les activitats, els interesos i les aspiracions similars de diferents persones.

8. Ampliar el seu vocabulari i desenvolupar conceptes que els permeteixquen descriure la posició relativa y els atributs espacials dels trets dins el seu entorn.

9.Comprendre algunes de les formes en les que l'entorn local afecta a les vides de les persones.

10. Desenvolupar una conciència dels canvis estacionals del temps i dels efectes que les condicions del clima tenen en el creixement de les plantes, en la vida dels animals i en les activitats pròpies i d'altres persones.

11. Començar a desenvolupar un interés per persones i llocs més enllà de la seua experiència inmediata.

12.Observar amb precisió i desenvolupar destreses simples d'indagació.

13.Ampliar i perfeccionar el seu vocabulari i desenvolupar destreses lingüístiques.

14.Desenvolupar conceptes matemàtics i destresses aritmètiques.

15.Desenvolupar la seua competència per a comunicar-se en una varietat de maneres, incluint imatges, dibuixos i diagrames, i mapes senzills.

Bennetts, 1985

1. Investigar de primera mà trets del seu entorn local:

– Clima,

– Característiques de la superficie

– Activitats dels habitants (aspectes que impliquen relacions espacials i ambientals).

Objectius de la Geografia8-11 anys

2. Estudiar alguns:

1. aspectes de la vida i

2. de les condicions en cert nombre de petites àrees 1. del propi país i

2. de l'extranger

3. que proporcionen comparacions amb la seua localitat.

3. Gràcies a tals estudis, els alumnes hauríen:1. d'obtindre un coneixement i un enteniment d'algunes de

les maneres en que les persones1. les han utilitzat,2. modificat i3. cuidat del seu entorn i 4. de la influència de les condicions ambientals, 5. de la cultura i 6. de la tecnologia en les activitats i 7. maneres de vida dels actuals habitants.

3. Aconseguir alguna apreciació de la importància de la localització en les activitats humanes i alguna comprensió de conceptes com:

– Distancia

– Direcció

– Distribució espacial

– Vincles especials• Moviments de persones i bens

4. Comprendre un poc els canvis que aconteixen

– a la seua localitat i

– en altres àrees estudiades,

– incloent un certa apreciació de les maneres en que les decisions humanes influeixen en estos canvis.

5. Desenvolupar una apreciació de la varietat d'estils de vida

– en el propi país i a l'extranjer,

– que reflexa una diversitat de cultures,

– i desarrollar actituts positives envers les diferents comunitats i societats.

6. Familiaritzarse amb una varietat de mapes,

– incloent-hi plànols a gran escala del seu veïnat

– i ser capaços d'aplicar tècniques simples de lectura e interpretació de mapes.

7. Adquirir una familiaritat

– amb globus terraquis i amb atles

– ser capaços d'identificar trets com • Continents, països, ciutats,

• oceans,rius.

• messetes, terres baixes, costes

8. Realitzar observacions i arreplegar, organitzar i anotar informacions com part d'una indagació.

9. Emprar una varietat de fonts d'informació sobre la pròpia localitat i d'altres llocs.

10. Comunicar les troballes e idees amb diferents graus de precisió mitjançant escrits, imatges, models, diagrames i mapes.

11.Continuar desenvolupant les destreses lingüístiques i matemàtiques a través d'estudis de geografia.

12. Apreciar el significat de les actituds i dels valors de les persones en el context d'un entorn específic o de les qüestions socials que hagen estat investigades.

Bennetts, 1985

LLOCS LLUNYANS

LLOCSLLUNYANS

LLOCS LLUNYANS

Llocs impressos

Llocs televisats i

filmats

Llocs comentats

Llocs radiats

Parentsamics

Compres

Recreo

Lloc de

treball

LLOCS VISITATS

ESPAI

PERSONAL

FONTS D'INFORMACIÓ,TIPUS DE CONDUCTA I IMATGES AMBIENTALS

GOODEY, 1971

LLOCSLLUNYANS

LLOCS VISITATS

LLOCS

VISITATS

LLOCS

VISITATS

Localitzacióespacial

Distribucióespacial

Asociacióespacial

Interacció espacial

Anàlisi espacial i síntesi espacial

Estructures i processos espacials conduents a explicacions(Utilitzant mètodes científics relatius a espais i regions del mon)

MODEL CONCEPTUAL DE GEOGRAFIA

Shortle, 1975

Espais del mon estudiats a diferents escales

Canvi espacial a través del temps

Desenvolupament del coneixement espacial segons Jean Piaget

Pre-operatori

Sensorio-motor

Operacions concretes

Operacions formals

2 anys 7 / 8 anys 11/12 anys

Relacions espacials topològiques

Relacions espacials projectives

Relacions espacials euclidianes

Etapa de transició

Els blocs de contingutsACTITUDS

•Comportaments davant de situacions

•Es descriuen com a conductes

PROCEDIMENTS

•Accions per a l’obtenció d’una meta

•Es descriuen com a destresa, mètode, etc.

FETS/CONCEPTES

•Conjunts de característiques comuns

•Es descriuen com relacions causa - efecte

L’ENTORN I LA SITUACIÓ EN L’ESPAI

1. 1. El cel, Fets observables produEl cel, Fets observables produïïts pel moviment del sol, la lluna i la terrats pel moviment del sol, la lluna i la terra..

2.2. UtilitzaciUtilitzacióó de tde tèècniques per orientarcniques per orientar--se mitjanse mitjanççant lant l’’observaciobservacióó dels elements del medi fdels elements del medi fíísic sic (estels, sol, arbres, etc.).(estels, sol, arbres, etc.).

3. 3. Els fenòmens atmosfEls fenòmens atmosfèèricsrics.. ElaboraciElaboracióó i interpretacii interpretacióó de grde grààfiques de dades climfiques de dades climààtiques.tiques.

4. 4. LL’’aigua. Les seues caracteraigua. Les seues caracteríístiques fstiques fíísiques, el cicle de lsiques, el cicle de l’’aigua, laigua, l’’aprofitament aqaprofitament aqüíüíferfer(l(l’’aprofitament aqaprofitament aqüíüífer).fer).

7. 7. RealitzaciRealitzacióó dd’’observacions del paisatge i dels observacions del paisatge i dels elements que el configurenelements que el configuren i confeccii confeccióó de de maquetes, croquis i dibuixos a partir dmaquetes, croquis i dibuixos a partir d’’aquesta observaciaquesta observacióó..

8. 8. ElaboraciElaboracióó i interpretacii interpretacióó de plde plàànols i mapes, utilitzantnols i mapes, utilitzant signes convencionalssignes convencionals i aplicanti aplicant nocions nocions bbààsiques dsiques d’’escalaescala..

9. 9. Sensibilitat per a la precisiSensibilitat per a la precisióó i el rigor en li el rigor en l’’observaciobservacióó sistemsistemààtica dels elements del medi i en tica dels elements del medi i en ll’’elaboracielaboracióó i la interpretacii la interpretacióó de les informacions corresponents.de les informacions corresponents.

11. 11. La intervenciLa intervencióó de lde l’é’ésser humsser humàà en el medi, sota òptiques den el medi, sota òptiques d’’aprofitamentaprofitament però tambperò tambéé de de respecte, defensa i recuperacirespecte, defensa i recuperacióó..

L’ENTORN I LA SITUACIÓ EN L’ESPAIFETS•El cel, fets observables produïts pel moviment del sol, la lluna i la terra.•Els fenòmens atmosfèrics. •L’aigua. Les seues característiques físiques, el cicle de l’aigua, l’aprofitament aqüífer•Elements que el configuren el paisatge •Els signes convencionals i les nocions bàsiques d’escala•La intervenció de l’ésser humà en el medi, sota òptiques d’aprofitament

PROCEDIMENTS•Utilització de tècniques per orientar-se mitjançant l’observació dels elements del medi físic (estels, sol, arbres, etc.).•Elaboració i interpretació de gràfiques de dades climàtiques.•Realització d’observacions del paisatge i confecció de maquetes, croquis i dibuixos a partir d’aquesta observació.•Elaboració i interpretació de plànols i mapes, utilitzant signes convencionals i aplicant nocions bàsiques d’escala

ACTITUDS•L’aprofitament de l’aqüífer.•Sensibilitat per a la precisió i el rigor en l’observació sistemàtica dels elements del medi i en L’elaboració i la interpretació de les informacions corresponents.•La intervenció de l’ésser humà en el medi, sota òptiques de respecte, defensa i recuperació.

La noció de conservacióConservació del número:

=

La noció de conservacióConservació de la substància:

B

A > B

A = B

A < B

A

La seqüenciació de procedimentsEstratègies

•Captació de fets i situacions

•Memòria de discriminació i localització

•Progressiva comprensió de l’espai i el temps

•Introducció a l’empirisme

Observació

Contrastacióexperimental

Reflexió i anàlisi

Caraterístiques i detall

Conclusió

Hipòtesi

Els objectius i el mètode de les Ciències Socials

Els objectius de les CC. Socials

• Hàbits de socialització: Preparació

• Coneixements: Comprensió

• Actituds: Reacció valorativa

El mètode de les Ciències Socials

Mètode

de la comprensió

Acumulació de coneixements

Vocabulariespecífic= +

El mètode de les Ciències Socials

Sistematització de les percepcions

Creació de nous conceptes

Plantejament de noves hipòtesis

Etapes de la instrucció

Manipulativa

Icònica

Simbòlica

•Percepció sensorial

Exemple: percepció del fred i del calor

•Percepció observant la dilatació / contracció de la columna de mercuri

•Percepció mitjançant la lectura del grau centígrade °C

El mapa cognitiuDefinició

Edward Chace Tolman (West Newton, 1886-Berkeley, 195 9)

La representació interna que un individu té

sobre el seu ambient (o sobre part d’ell) i

que li permet orientar-se

La continuïtat espacial

• DC: discontinuïtat cognitiva• CC: continuïtat cognitiva

• DG: discontinuïtat gràfica• IG: inadequació gràfica• CG: continuïtat gràfica

Total de la mostra: 50 xiquets

Font: J. ROSEL, “Cognición y representación de la continuidad espacial en el niño” a Infacia y Aprendizaje (1984)

0

1

2

3

4

5

6

4anys

5 6 7 8 9 10 11 12 13

I. DC-DG II. CC-IG III. CC-CG

La representació de l’espai en les persones cegues(prova de reconeixement hàptic)

La representació de l’espai en les persones cegues(prova de reconeixement hàptic)

Formes d’aprehensió de l’espaiHubert Hannoun

ESPAI VISCUT

ESPAI PERCEBUT

ESPAI CONCEBUT

Experiència directa

Geografia

Geometria

Construcció de la línia recta topològica

AE

Construcció de la línia recta projectiva

AE

La projecció d’ombres

La projecció d’ombres

El triangle gira 90o voltant l’eix de l’altura

La secció dels objectes

OrganicubesRepresentació de la perspectiva

OrganicubesRepresentació de la perspectiva

OrganicubesRepresentació de la perspectiva i el volum

StructuroRepresentació de la perspectiva i el volum: propostes

dirigidesConjunts de fitxes (A, B, C, D)

StructuroRepresentació de la perspectiva i el volum: propostes dirigides

Conjunts de fitxes (A, B, C)

StructuroRepresentació de la perspectiva i el volum:

exemple de proposta

StructuroRepresentació de la perspectiva i el volum: propostes dirigides

FITXES TIPUS D

Assenyala a quina perspectiva correspon?

StructuroRepresentació de la perspectiva i el volum: propostes dirigides

FITXES TIPUS C

StructuroRepresentació de la perspectiva i el volum: propostes dirigides

FITXES TIPUS B

Coordinació de perspectives

Posicióxiquet

Posicióexperimentador

Problema topològic

Problema projectiu: solució per assaig /

error

Coordinació de perspectives(maqueta de Piaget)

Coordinació de perspectives

Coordinació de perspectives(relacions espacials euclidianes)

A B C