a destacar

LES XARXESEl desplegament d’infraestructures cohesionael territori i facilita la competitivitatDELS SERVEISEl Govern inverteix en l’aplicació i el desenvolupamentde les TIC en tots els seus àmbits d’actuacióD

EL CONTROL DE QUALITATUn complex sistema de monitorització deradiofreqüència controla els nivells de les onesDLA REGULACIÓL’òrgan independent CMT garanteix l’ordre del mercat de les telecomunicacionsD

catalunya infraestructures

Connectats

MONOGRÀFICS TELECOMUNICACIONS

El progrés econòmic d’unpaís sempre ve de la mà degrans descobriments. Si alsegle XIX el ferrocarril va su-posar una revolució i al XX

va ser el torn de l’electricitat, no hi hadubte que al segle XXI l’evolució està enel desenvolupament de les telecomuni-cacions. Si volem ser competitius, hemde treballar en la creació d’una xarxa detelecomunicacions potent, de qualitat iaccessible a tot el territori, al servei del’activitat econòmica i en benefici de totsels ciutadans.

Per fomentar la competitivitat i acon-seguir els estàndards europeus pel quefa a telecomunicacions, el Govern vadissenyar el pla Catalunya Connecta, unprojecte que aconseguirà que a finalsdel 2010 totes les poblacions de més de50 habitants disposin de TDT, telefoniamòbil i banda ampla, i que tots els po-lígons industrials de Catalunya tambédisposin de cobertura de banda amplai telefonia mòbil. El resultat suposarà quepràcticament tota la població tingui ac-cés a les noves tecnologies i que, pertant, es millori qualitativament la vida alsciutadans i que les empreses i les insti-tucions siguin més competitives.

Amb el pla Catalunya Connecta s’as-segura un servei més ampli de teleco-municacions, ja que l’anterior servei ques’oferia només garantia a la ciutadania iles empreses el dret de disposar de te-

També permetinterconnectar tots els polígonsindustrials del país

lefonia fixa i accés funcional a internet.Amb el nou servei universal s’aconse-gueix cohesionar el territori i dotar-lo deles eines necessàries perquè desenvo-lupi les múltiples aplicacions que tenenles tecnologies de la informació i la co-municació. De la connexió del territori endepèn l’evolució del país, ja que el pro-grés està en l’aplicació que es faci deles TIC en àmbits com la medicina, la in-dústria, la cultura, l’educació, la segu-retat, la justícia…

Encara que el pla Catalunya Connec-ta s’ocupi exclusivament del desplega-ment de banda ampla, TDT i telefoniamòbil, la Generalitat ha desenvolupat al-tres projectes complementaris d’apli-cació d’aquestes i altres tecnologies encadascun dels àmbits de la seva com-petència. Per exemple, en el camp de lamedicina es treballa en projectes de te-lemedicina; en educació s’han habilitattots els centres perquè estudiants i do-cents desenvolupin la seva activitat fentús de les TIC; en el sistema judicial tam-bé s’han introduït novetats com les de-claracions on line; en emergències, lesforces de seguretat utilitzen les TIC coma eina fonamental de comunicació; encultura podem ser espectadors en di-recte de grans obres sense desplaçar-nos, i en indústria, les empreses podencompartir coneixement i connectar-se asupercomputadores per millorar la sevacompetitivitat.

NOVA INFRAESTRUCTURAPer estendre les telecomunicacions pertot el territori és necessari crear una xar-xa d’infraestructures amb noves torresde radiocomunicacions, la remodelaciód’algunes d’existents i l’adaptació d’a-questes als nous serveis. En total, unainversió de 110 milions d’euros que re-cull el pla Catalunya Connecta adminis-trats en cinc projectes: dos grans pro-

jectes en l’àmbit de les infraestructures(un projecte de creació de noves torresde telecomunicacions i un altre projec-te d’adaptació de les torres ja existents)i tres grans projectes en l’àmbit de ser-veis (adaptació d’aquestes torres perproveir la població de TDT, banda am-pla i telefonia mòbil).

En l’àmbit de les torres de radioco-municacions el desenvolupament de lanova xarxa s’articula en diverses fases.A la primera fase es van fer estudis ra-dioelèctrics a escala comarcal per con-feccionar mapes detallats i actualitzatsde les torres de radiocomunicacionsexistents, els seus serveis i les seves de-ficiències. Després d’aquesta anàlisi, enla segona fase es planifiquen les accions,que són la compartició de torres ja exis-tents (projecte de compartició) i, quanaixò no és possible, la construcció denoves torres (projecte Radiocom). D’a-questa manera, es garanteix la cober-tura total del territori amb l’optimitzaciómàxima dels recursos.

La intenció és aprofitar les infraes-tructures ja existents al territori nego-ciant amb els seus propietaris i ade-quant-les en la mesura que siguinecessari (més alçada, més potènciaelèctrica, reforç de l’estructura etcète-ra), i afegir-hi, segons el cas, nous ser-veis electrònics. En aquells casos en quèno hi ha cap torre al territori, o bé les quehi ha no poden ser compartides per al-guna raó, llavors es procedeix a la cons-trucció de noves torres.

En el moment en què s’assegura ladisponibilitat de les infraestructures,s’instal·len a les torres els equipamentsnecessaris per oferir telefonia mòbil, TDTi internet de banda ampla.

Allà on no arriba l’ADSL dels opera-dors privats, el Govern català està es-tenent la banda ampla (projecte BandaAmpla Rural). L’objectiu és aconseguir

que, com a mínim, tots els nuclis de po-blació de més de 50 habitants i tots elspolígons industrials, abans de finals del2010, tinguin accés a internet a una ve-locitat com a mínim de 512 Kbps.

Les actuacions portades a terme enaquest sentit van aconseguir que a finalsde l’any passat un 85,21% dels nuclisde població ja disposessin de cobertu-ra de banda ampla, una gran evolució sitenim en compte que el 2003 noméseren un 33,4% els que tenien accés aaquest servei. Si ens fixem en l’evolucióde les mateixes actuacions als polígonsindustrials, només queden pendents un3% dels polígons.

NINGÚ SENSE COBERTURA MÒBILDe la mateixa manera que anteriormentes vetllava per un servei de telefonia fi-xa accessible a tota la població, ambel pla Catalunya Connecta, els compro-misos de l’Administració s’amplien al’àmbit de la telefonia mòbil. A través delprojecte TMR-Telefonia Mòbil Rural s’o-fereix telefonia mòbil de com a mínim unoperador i per tant s’assegura la truca-da 112 d’emergència s’estigui o no abo-nat a aquest operador.

Per aconseguir-ho ha estat necessà-ria la negociació amb els operadors detelefonia mòbil perquè estenguin les se-ves cobertures i arribin als més de230.000 habitants afectats sense co-

bertura. A la vegada, aquests operadorsmòbils també han firmat un conveni decol·laboració amb el proveïdor d’infra-estructures Abertis Telecom, que permetaccelerar determinades actuacions i am-pliar les cobertures. A finals de l’any pas-sat, dels 3.219 nuclis de població, el96% ja disposaven d’aquest servei, i dels1.769 polígons, el 95% també.

ADÉU A LA TELE ANALÒGICALes noves tecnologies de comprensiódigital i la millora de l’espectre radio-elèctric han fet possible que la televisiótambé evolucioni. El nou sistema de te-levisió digital terrestre (TDT) ofereix mi-llor qualitat d’imatge i so; rebre més ca-nals de forma gratuïta; disposar deformats avançats d’àudio i vídeo, i ac-cedir a nous serveis i continguts inter-actius. El pla Catalunya Connecta tam-bé ha tingut en compte l’apagadaanalògica i ha inclòs les accions ne-cessàries per avançar-s’hi, i preveu quea finals d’aquest any totes les poblacionsde més de 50 habitants tinguin accésa la TDT.

Amb la posada en marxa del pla Ca-talunya Connecta es garanteix una Ca-talunya cohesionada amb accés als ser-veis tecnològics més avançats preparadaper facilitar el progrés dels seus habi-tants i l’activitat econòmica de qualse-vol municipi.2

El pla Catalunya Connecta dota de banda ampla, telefonia mòbil i televisió digital terrestre els pobles catalans de més de 50 habitants

Avui dia la clau de l’èxit d’un país re-sideix en les noves tecnologies. Peraixò, el Govern català reuneix totsels seus esforços en accions orien-tades en aquest sentit. A nivell terri-torial, amb el pla Catalunya Connectas’aconseguirà que a finals del 2010

totes les poblacions de més de 50habitants disposin de TDT, telefoniamòbil i banda ampla, i que tots elspolígons industrials de Catalunyatambé disposin de cobertura de ban-da ampla i telefonia mòbil. Una ve-gada assegurada l’extensió d’a-

questes infraestructures fins a l’úl-tim racó del país, els següents pas-sos portaran a projectes orientats al’aplicació de les TIC en tots els àm-bits socials i econòmics del país,com la telemedicina, l’e-educació,les anelles sectorials…

Tecnologiaper a tothom

l’apunt

Catalunya estén les noves xarxes detelecomunicacions

DEl progrés està en l’aplica-ció que es faci de les TIC enàmbits com la medicina, la in-dústria, la cultura, l’educació,la justícia, etcètera

DLa voluntat és cobrir tot elterritori aprofitant les infraes-tructures existents i així opti-mitzar al màxim els recursosdisponibles

DLa posada en marxa del plaCatalunya Connecta garanteixun país cohesionat amb accésals serveis tecnològics mésavançats

UN PLA PLED’OPORTUNITATS

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

LA GENERALITAT IMPULSA LA CONNEXIÓ DEL TERRITORI

Miquel

RAMÍREZDEGÀ DEL COL·LEGI

D’ENGINYERS DETELECOMUNICACIÓ

DE CATALUNYA

F a poc ens deixava José Luis Ló-pez Vázquez. Es recordava la se-va interpretació a La cabina mos-

trant l’agonia d’un home tancat en unacabina telefònica, al·legoria magnífica dela incomunicació. El vam veure a la te-levisió el 1972. Un jove actual no en-tendria per què no telefonava pel mòbil.El 1972 les cartes s’escrivien a la mà-quina d’escriure, les enviàvem per Cor-reus i les còpies es feien amb paper car-bó i, a les empreses més avançades, ala fotocopiadora.

Les aportacions de les tecnologiesde la informació i el coneixement, lesanomenades TIC, a l’eficàcia i l’eficièn-cia de les nostres empreses i profes-sionals són indiscutibles. Des dels nos-tres terminals mòbils podem parlar ambcompanys i clients, enviar-los docu-ments multimèdia, navegar per inter-net... Tenim la nostra taula de treball ala palma de la mà. Des de casa nostrao des de la nostra empresa accedim ala resta del món i a la seva informacióa través de pantalles de mida i defini-ció cada vegada més grans, connec-tades a potents processadors que ens

permeten utilitzar aplicacions sofistica-des de càlculs matemàtics avançats ide jocs tridimensionals. Aquestes apor-tacions tecnològiques han configuratun món nou.

L’aplicació del coneixement acumulates fa a través de la tecnologia, i les lli-gades a les TIC i probablement a la bio-logia són les de més avanç i més capa-citat de generació d’ocupació directa. Amés, les TIC funcionen transversalment,tots els sectors les utilitzen, milloren elseu comportament i innoven mitjançantl’aplicació de les TIC en els seus pro-cessos. Catalunya és líder en produccióde continguts audiovisuals i en suportpaper, en llengua espanyola, la segonaen internet. Estem també en una dignaposició pel que fa al desenvolupamentd’aplicacions en els sectors d’educació,sanitat i l’anomenat govern electrònic.Tenim el vímet per fer els cistells, i els cis-tells són riquesa i ocupació qualificada.

El Pacte d’Infraestructures incideix demanera tímida en el desplegament de lesinfraestructures TIC, els rails perquè pu-guin circular els continguts i les aplica-cions, però no és prou explícit ni com-promès. El ciment i el ferro tenen el 2020com a data pròxima, el seu període d’im-plantació i el seu avenç tecnològic fun-cionen a aquest pas, les TIC no. El 2020Catalunya hauria de tenir el 80% de lesseves llars, el 95% de les seves empre-ses i la totalitat de les antenes de xarxesmòbils connectades per fibra òptica.

Les carreteres, algunes traçades pelsromans, resisteixen el pas del temps, lesTIC no, o es renoven o deixen d’aportarvalor.2

la tribuna

DE ‘LA CABINA’A L’ERA DE LES NOVESTECNOLOGIES

Les carreteres resisteixen el pas del temps,les TIC o esrenoven o no aporten valor

Josep Ramon FERRERDIRECTOR GENERAL DE XARXES I INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS

Les infraestructures són un mal ne-cessari, un mal menor per poder

disfrutar dels nous serveis. Una espè-cie de peatge si volem estar connec-tats al món. Ara bé, això que les infra-estructures de telecomunicacions–totes les infraestructures bàsiques defet– són necessàries i que hi han deser ens agradin o no, és una genera-lització que solapa una part de la re-alitat. I és que, malgrat tot, les infra-estructures de telecomunicacionstambé tenen un valor en si mateixes, ino em refereixo a la visió dels profes-sionals del sector, que hi veiem lliber-tat d’expressió, múltiples ràdios i tele-visions emetent missatges que podenser contradictoris o complementaris,visions del món, cultura, comunica-ció en definitiva.

Els valors que les infraestructures decomunicacions electròniques aportenal país són diversos. Per un costat, lapresència d’aquestes infraestructures

és bàsica per a la cohesió territorial i lavertebració del país, ja que propicien lacapacitat d’accedir a tot arreu, facilitena cada nucli de població la connexióamb els seus veïns, permeten una Ca-talunya en xarxa que consolida el seumodel de telecomunicacions.

Per l’altre, la construcció d’una in-fraestructura d’aquest tipus engloba unprojecte complex que implica una cui-dada planificació, simulacions de co-bertura, estudis radioelèctrics sobre elterreny, l’anàlisi de les infraestructuresexistents per intentar compartir-les i,en cas de no tenir-les, construir-ne denoves. Molta feina, sí, però feina tam-bé per a molts professionals i empre-ses catalanes del sector, una deman-da de professionals i empreses queimplica des de les lògiques conse-qüències econòmiques d’injecció decapital en el sector fins a altres de méscol·laterals, però no menys importants,com per exemple l’estímul a les noves

vocacions en enginyeries. Les infra-estructures, a més, ajuden a l’enforti-ment econòmic i social.

Gràcies al desplegament d’aquestesinfraestructures, a finals del 2010 hau-rem arribat a una fita bàsica mai acon-seguida en aquest país, un servei mí-nim al territori, arribar amb la televisiódigital, la banda ampla i la telefonia mò-bil com a mínim a tots els nuclis a par-tir de 50 habitants. Al mateix temps,hem iniciat el pas per estendre la xar-xa de fibra òptica que ha de vertebrarencara més el país i fer possible un noufutur de desenvolupament econòmic isocial a enclavaments on fins ara eraimpensable.

Unes infraestructures que propor-cionen més qualitat de vida, desenvo-lupament social i econòmic al territori,i a les quals seria bo que anéssim dei-xant de contemplar com un mal ne-cessari i comencéssim a reconèixer elseu valor intrínsec.2

la tribuna

VALORS INTRÍNSECS

ADSLTecnologia de transmissió utilitzada pelsoperadors per oferir accés a internet, basa-da en la possibilitat de transportar fins a 20Mbps.

ANALÒGICIndica els dispositius o els senyals que trans-meten o emmagatzemen informació de qual-sevol naturalesa en variables contínues i pro-porcionals a les reals.

DIGITALIndica els dispositius o els senyals que trans-meten o emmagatzemen informació de qual-sevol naturalesa en codis binaris.

ENCESA DIGITAL DE LA TDTConsisteix a instal·lar els equipaments digi-tals als centres on ja s’emet TVC en emissióanalògica de manera progressiva.

FIBRA ÒPTICAFibra formada per diverses cobertes de dià-metre molt petit que permet transmetre se-nyals lumínics a grans distàncies.

GPRSSistema de telefonia mòbil evolució de la tec-nologia GSM/DCS, basat en la transmissió depaquets de dades i en la compartició dinà-mica dels canals de comunicació entre els di-ferents usuaris.

GSM/DCSSistema de telefonia mòbil digital que utilitzales bandes de freqüències de 900 MHz (GSM)o 1.800 MHz (DCS). La seva funcionalitat és latransmissió de veu, encara que també permetla transmissió de dades a una velocitat de 9,6Kbps.

INFRAESTRUCTURESDE TELECOMUNICACIONSConjunt d’elements passius que sostenen elfuncionament dels equips electrònics actius ipermeten que els usuaris tinguin accés a ser-veis i continguts.

INTERNET DE BANDA AMPLAServei d’internet amb una velocitat mínimade 512 Kbps al qual es té accés si es dis-posa d’internet mitjançant tecnologies ADSLi/o wimax.

TDTSistema de televisió digital, gratuït i universalper a tothom transmès per via ràdio des d’unrepetidor terrestre i que representa un incre-ment de canals i de qualitat respecte a la te-levisió analògica convencional.

UMTSSistema de telefonia mòbil superior que per-met l’accés a serveis de banda ampla (trans-missió de text, àudio, vídeo i multimèdia) a unavelocitat màxima en condicions ideals de 2Mbps.

WI-FITecnologia de comunicacions electròniquesper a la transmissió de dades via ràdio segonsl’estàndard tecnològic 802.11. Permet una ve-locitat màxima de 54 Mbps i una cobertura decentenars de metres de radi des del puntd’accés.

WIMAXTecnologia de comunicacions electròniquesper a la transmissió de dades via ràdio i quepermet més velocitat de connexió i una co-bertura més àmplia que la tecnologia wi-fi.

Diccionari de les telecomunicacions

Mónica SALADIRECTORA GENERAL D’ORANGE CATALUNYA

Catalunya necessita infraestructuresmodernes i capacitat d’innovació

per assegurar la seva competitivitat a ni-vell mundial. En aquests dos factors tanimportants, infraestructures i innovació,el sector de les telecomunicacions hi ju-ga un paper destacat.

Com que un exemple val més que milparaules, explicaré tres casos reals enquè Orange, en col·laboració amb l’Ad-ministració i centres d’investigació ca-talans, aporta infraestructures de tele-comunicacions avançades que s’utilitzenper a la implementació de projectesinnovadors.

El primer és el projecte d’Imagen Mé-dica, impulsat per la Conselleria de Sa-lut de la Generalitat de Catalunya. El pro-jecte consisteix en la digitalització de

radiografies per al seu emmagatzemat-ge centralitzat i que aquestes puguin sertransmeses per xarxes d’alta capacitati ser consultades per especialistes decentres hospitalaris de referència, sen-se necessitat de desplaçar físicamentles radiografies o els pacients.

El segon exemple és el projecteAnella Industrial, liderat per la Funda-ció i2Cat, en què Orange participa enla primera actuació que consisteix enla interconnexió a alta capacitat d’em-preses del sector de l’automoció perpoder accedir a recursos de super-computació, treball col·laboratiu i fa-cilitar la connexió amb la xarxa debanda ampla dels centres d’investi-gació universitaris catalans, amb l’ob-jectiu d’augmentar la col·laboració en-

tre la universitat i l’empresa.El tercer exemple és el projecte de

desplegament de fibra òptica en polí-gons industrials. La primera fase d’a-quest projecte, en col·laboració ambl’Associació d’Empresaris de Bufalvent,té com a objectiu la implantació d’unaxarxa de fibra òptica passiva al polígonindustrial Bufalvent de Manresa per pos-sibilitar l’accés de les petites i mitjanesempreses a serveis avançats de teleco-municacions.

Amb aquests exemples, vull trans-metre el meu absolut convenciment que,amb infraestructures, innovació, col·la-boració i una mica de sort, Catalunyaarribarà a una posició de lideratge mun-dial. Orange està encantada de parti-cipar en aquest procés.2

la tribuna

MÉS INNOVACIÓ

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

Invertir en novestecnologiesper guanyar en competitivitat

La conjunció investigació,innovació i ciència està enles principals agendesdels governs de tots elspaïsos desenvolupats. Ca-talunya no és una excep-

ció i, si es vol activar la competitivitatempresarial, les xarxes de telecomuni-cació han d’aparèixer en la planificacióestratègica d’empreses i Govern.

Amb aquest objectiu, el Govern estàdesenvolupant dos projectes diferentsque treballen en un mateix sentit peròen paral·lel. Per un costat, el pla Ca-talunya Connecta, que cap al 2010tindrà estesa la banda ampla amb tec-nologia wimax per tot el territori, inclo-sos els polígons industrials, i per un al-tre, la iniciativa de Banda AmplaIndustrial, que té previst per al 2015 te-nir connectats 34 polígons amb fibraòptica. En resum, la tecnologia wimaxés banda ampla aèria, sense fils, comun wi-fi però amb grans cobertures i su-pleix l’absència d’ADSL i fibra òptica.Per tant, el que es pretén és estendrefibra òptica allà on trigarà a arribar i as-segurar la cobertura de tot el territoriamb tecnologia wimax.

Actualment ja es disposa dels estu-dis d’enginyeria per estendre la fibra òp-tica a més de 20 polígons, entre elsquals ja s’ha licitat l’obra civil en 12: Plade Santa Anna (Sant Fruitós de Bages),CIM La Selva (Riudellots de la Selva), ElsDolors (Manresa), polígon de Navàs, LesGavarres (Tarragona), CIM Lleida i Ca-mí dels Frares (Lleida), Plans de la Sa-la (Sallent), Les Comes (Igualada), En-trevies (Tarragona), El Grau (Sant Fruitósde Bages) i Baix Ebre (Tortosa).

Una altra de les actuacions considera-des com a estratègiques per impulsar lacompetitivitat del teixit industrial de Cata-lunya i en el mateix marc de la connectivi-tat dels polígons industrials és el desenvo-lupament de les anelles sectorials, inclòsen la iniciativa Banda Ampla Industrial, queté com a objectiu interconnectar diferentsempreses o organitzacions d’un mateixsector, facilitant el flux d’informació entreelles i posant a la seva disposició una mi-llor relació amb els seus proveïdors, i l’ac-cés a recursos TIC avançats, com perexemple els centres de supercomputació.

ANELLA INDUSTRIALJa fa més de quatre anys l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeria Industrial de Bar-celona (ETSEIB), el Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya (COEIC) i la Fun-dació I2cat van desenvolupar el concep-te teòric d’Anella Industrial que avui dia jaés una realitat. Per materialitzar el projec-te pilot, es va necessitar la inversió pri-vada, que va venir de la mà de les em-preses Orange, Abertis Telecom iT-Systems, i la inversió pública de la Ge-neralitat de Catalunya i ACC1Ó. Una ve-gada estesa la infraestructura de bandaampla, el 2007, van tenir lloc les primeresconnexions entre les primeres empresesusuàries de l’Anella Industrial.

Les empreses que van formar part dela prova pilot pertanyen a la indústria del’automoció. Seat, Nissan, Ficosa, Ges-tamp, Sener, Cidaut i Applus Idiada, a tra-vés de la connexió en una mateixa WAN,van tenir accés als recursos de super-computació i van treballar en col·labora-ció amb universitat i centres de R+D perfer simulació compartint recursos i conei-xement. L’èxit d’aquesta prova pilot vaobrir la possibilitat d’ampliar la plataforma,i la setmana passada l’Anella Industrialincorporava tres empreses més del sec-tor de l’automoció (Idiada, Altran i Ficosa),T-Systems i dos proveïdors de serveis TIC(Siemens i ESI).

Ampliar la xarxa és una aposta seguraper la competitivitat del nostre país i peraquest motiu, des de l’Administració, estreballa amb la voluntat d’aconseguir la in-

terconnexió del màxim de sectors em-presarials i recursos d’alt nivell tecnològicper potenciar el treball col·laboratiu en R+Di facilitar un accés real de les empreses isectors industrials a les infraestructuresTIC de més alt nivell.

Jaume Puig, responsable de Qualitat,Sistemes i Organització d’Idiada, empre-sa adherida a l’Anella Industrial, explical’experiència de la seva empresa i els be-neficis que ha suposat en el procés pro-ductiu. “L’aplicació principal que Idia-da fa de l’Anella Industrial ésl’intercanvi de dades amb els nostresproveïdors i clients corresponents alsresultats de les simulacions CAU(Computer Aided Engineering). Aques-tes simulacions corresponen a assa-jos virtuals calculats per ordinador, onse sotmet el cotxe a situacions de xoc,s’analitza la fluidodinàmica externadel vehicle, es fan assajos estàtics deflexió i torsió de la carrosseria sen-cera, s’estudia l’acústica del vehicle,etcètera. La infraestructura tecnolò-gica que ens ofereix l’Anella Industrialno permet transmetre els fitxers re-sultat d’aquestes simulacions en uncurt període de temps”.

La planificació estratègica del Govern inclou facilitar a les empreses l’accés ainfraestructures avançades com la fibra òptica i recursos de supercomputació

CATALUNYA APOSTA PER DESENVOLUPAR LES TIC

L’Anella Industrial és més que un pro-jecte tecnològic, es tracta d’una plata-forma clúster on la infraestructura és l’ex-cusa que ha de permetre treballar enxarxa a les empreses, amb la idea d’a-frontar amb garanties els reptes de laglobalització i la deslocalització. A mésde dotar d’infraestructura de banda am-pla les empreses, l’Anella Industrial com-pleix altres funcions, com facilitar el tre-ball col·laboratiu entre empreses entasques del procés productiu i d’inves-tigació a través de l’e-business i de l’úsde base de dades d’informació pesada.I com a funció més nova té la d’acos-tar els recursos universitaris i d’investi-gació pública a les empreses i vicever-sa, com pot ser la supercomputació i l’úsdels Living-labs.

Concretament, les empreses comptenamb el privilegi de connectar-se al Ma-renostrum, el supercomputador més po-tent d’Espanya, i un dels més potentsd’Europa, capaç de realitzar 40 bilionsd’operacions per segon. Entre altresfuncions, la màquina permet fer ús deveu i videoconferències sobre IP o ser-veis TIC d’alt valor afegit com el càlculon demand.

L’èxit de projectes com l’Anella In-dustrial, la connectivitat per fibra òpti-ca o la cobertura wimax per tot el terri-tori residirà en l’aposta que empreses iAdministració facin per l’ús dels serveisque ofereixen aquestes infraestructu-res, amb una autoria pública majorità-riament. Avui es reconeix que el mer-cat, per si mateix, no abraçarà mai mésenllà de les conurbacions amb alta ren-dibilitat econòmica i deixarà descon-nectades tant les àrees de difícil accés(zones com per exemple els Pirineus,fora que disposessin d’alguna activitateconòmica que justifiqui la inversió) comles zones de poca població i els polí-gons industrials amb una densitat d’u-suaris molt inferior. Per això, la inversiópública en infraestructures s’està fentarribar allà on l’empresa privada maiinvertirà.

Aquest panorama ha conduït l’Admi-nistració a ser el titular de l’execuciód’infraestructures com aquesta xarxade polígons industrials que defineix l’ac-cessibilitat i la capacitat de creixementd’un territori, així s’erigeixen en factorsclau d’atracció d’inversions o d’ubica-ció de nous negocis.2

La productivitatempresarial creixamb les xarxes de telecomunicació

DL’ANELLA INDUSTRIALUNEIX SECTOR PRIVAT,

UNIVERSITAT I CENTRESD’INVESTIGACIÓ

DLA INVERSIÓ PÚBLICAARRIBA ALLÀ

ON L’EMPRESA PRIVADAMAI INVERTIRÀ

Tobías

MARTÍNEZDIRECTOR GENERALD’ABERTIS TELECOM

Catalunya està dotada de diversosaspectes que afavoreixen l’enor-

me potencial de desenvolupament dela indústria de les telecomunicacions:la solvència econòmica i competitivi-tat del sector empresarial, una claravocació per la inversió en capital humàgràcies als tradicionals vincles entre lesuniversitats i les empreses, i la claraaposta per les activitats R+D+i i la pro-moció comercial de les innovacionstecnològiques.

Catalunya es troba immersa en elprocés final de transició a la TDT, quecompta amb el compromís d’AbertisTelecom, que obre una etapa de nousserveis de telecomunicacions de valorafegit, com el desenvolupament d’unconjunt de serveis interactius amb tar-getes intel·ligents que permetrà acos-tar tota la societat a l’ús de serveis dela societat de la informació, accés aserveis basats en continguts premium,alta definició i desenvolupament d’u-na plataforma dels serveis TDT ainternet.

Catalunya s’enfoca a les telecomu-nicacions de banda ampla a través deles xarxes de nova generació (NGN),tecnologies que possibilitaran un des-envolupament més gran del teixit in-dustrial i l’aparició de serveis disrup-tius per a les administracionspúbliques. La nostra política d’inno-vació aposta per la tecnologia digital,participant activament en els fòrumsinternacionals que impulsen el seu des-envolupament i convertint-nos en unreferent en el sector audiovisual i deles telecomunicacions a Europa. Aber-tis Telecom és a Espanya el grup lí-der en infraestructures i serveis de te-lecomunicacions amb una visió decreixement selectiu i sostenible, un mo-del de negoci basat en inversions allarg termini, la internacionalització i lainnovació. Som el partner tecnològicper a la convergència digital.2

CATALUNYAMIRA A EUROPA

la tribuna

PER AL DESENVOLUPAMENT dexarxes TIC i les seves aplicacions endiferents àmbits, es compta amb elsuport d’Europa. Concretament, enel marc del Programa Operatiu Fe-der de Catalunya 2007-2013, i dinsde l’eix d’innovació, desenvolupa-ment empresarial i economia del co-neixement, el Govern de la Genera-litat té aprovades tres operacionsamb un cofinançament de27.163.175,57 d’euros. Per a la trans-ferència de tecnologia i millores dela xarxa de cooperació entre pimes,entre aquestes i altres empreses iuniversitats, centres d’ensenyamentpostsecundari, autoritats regionals,centres d’investigació i parcs cien-tífics i tecnològics s’han aprovat8.770.671,13 euros. En concret, esrefereix a la implantació de xarxaLAN/WAN, que permet establir unaalta connectivitat intraempresarial,la xarxa de comunicacions Radio-com i les actuacions que potencienl’arribada de diferents tecnologies apolígons industrials.

Una altra partida, dotada amb unaquantitat de 15.468.947 euros, con-templa l’aplicació de tecnologies dela informació i la comunicació (des-tinats a accés, seguretat, interope-rabilitat, prevenció de riscos, inves-tigació, innovació, contingutselectrònics, etcètera).

Finalment, la inversió restant de2.923.557,04 euros es distribueix enserveis i aplicacions al ciutadà, con-cretament a l’àmbit d’infraestructu-res i serveis que donen suport a l’e-salut.

el suport

COFINANÇAT PER FEDER

La inversióeuropea

A dalt, professionals d’Idiada fan simulacions CAE (Computer Aided Engineering) per ordinador. A sota, resultats de les simulacions.

Cultura en directe i en simultaniEl projecte Anella Cultural retransmet obres des del centre on s’estan representant en viu

Retransmissió de l’òpera Les noces de Fígaro al teatre Fortuny de Reus.

Fa temps que l’art va deixard’estar només a l’abast d’unsquants. Les noves polítiquesculturals han treballat per acos-

tar la cultura a tota la societat, i el queels agents culturals i l’Administració nohan pogut fer les noves tecnologiess’han encarregat de fer-ho. Ara, a més,les grans obres deixen d’estar en mansexclusivament dels centres que habi-tualment les acullen, i ciutadans de di-ferents poblacions poden seguir endirecte una òpera que s’està represen-tant al Liceu de Barcelona sense des-plaçar-se a la capital catalana gràciesa la nova Anella Cultural, una xarxa decentres culturals connectats entre ellsper fibra òptica.

El projecte Anella Cultural consisteixen el desenvolupament d’una xarxa d’e-quipaments culturals que, a partir de l’úsintensiu de les noves possibilitats queofereix l’internet de segona generació,activen l’intercanvi de continguts i la co-producció de successos on line, i bus-quen nous usos de la xarxa en la pro-ducció cultural. Així, milloren la difusió iofereixen als creadors una plataformaper experimentar noves aplicacions enles arts digitals.

La Fundació i2cat, la Generalitat deCatalunya, la Universitat Politècnica deCatalunya i la Fundació Catalana per ala Recerca i la Innovació (FCRI) són elsresponsables de dissenyar i de gestio-nar tant la infraestructura troncal coml’accés per aconseguir que cada cen-tre pugui actuar com a emissor i recep-tor de la xarxa, així com també l’equi-pament mínim necessari per als serveisrequerits.

Bàsicament, el sistema tecnològic enquè es fonamenta l’Anella Cultural és elque es denomina internet 2 (I2). Es trac-ta d’un canal en xarxa informàtica de ban-da ampla que permet la transmissió dedades a velocitat molt alta i en temps re-al mitjançant fibra òptica. En l’actualitat,el Govern ja aplica amb èxit aquesta tec-nologia en diferents projectes, tant tec-nològics (realitat virtual, robòtica…) comsanitaris (telemedicina, investigacionsgenètiques…) o educatius (blibliotequesdigitals, educació a distància).

R+D CULTURALL’aplicació d’aquestes noves tecnologiesofereix l’oportunitat que els centres del’Anella Cultural innovin en continguts ique a la vegada els puguin compartir, demanera que l’oferta cultural millora quan-titativament i qualitativament. D’això esdedueix que no estem davant un projecteconstruït al voltant de la tecnologia, si-nó que explora com aquesta tecnologiapot ajudar a millorar el compliment delsobjectius tradicionals d’un equipamentcultural. Estem davant una proposta pio-nera en l’àmbit dels projectes de recer-ca i desenvolupament (R+D), ja que ésla primera vegada que es basa en les ac-

tivitats culturals. Les possibilitats que au-gura el projecte són moltíssimes, peròde moment els centres adherits a l’Ane-lla Cultural ofereixen:DTransmissió en directe d’espectacles(teatre, dansa, òpera…).DTransmissió i participació en viu enconferències i taules rodones en fila 0.DEspai per visualitzar exposicions com-partides.DEmissions en directe de festivals i ac-tivitats.DSeguiment en directe i en diferit de cur-sos amb possibilitat de participació d’a-lumnes.DConnexió a espectacles, cursos, con-ferències, etcètera, d’altres centres queno formen part de l’Anella Cultural peròdisposen de tecnologia I2 (universitatsnacionals i estrangeres, centres culturalsinternacionals…).DCreació d’un arxiu cultural de dades,fotografia, àudio i vídeo consultable se-gons demanda.DCreació simultània de contingutsartístics.DLaboratori de programes i contingutsaudiovisuals.

Estem davant un projecte obert quepretén créixer a mesura que les TIC evo-lucionin i, per tant, se n’esperen gransoportunitats. De moment els objectiusmarcats a curt termini es poden resumiren cinc. El primer és posar en xarxa lesgrans instal·lacions de Catalunya i inter-connectar-les amb les institucions ter-ritorials i municipals. El segon és adap-tar les noves tecnologies de xarxesòptiques, mòbils i media, així com apli-cacions i serveis al sector cultural. Entercer lloc, es vol aconseguir una in-

terconnexió internacional de les institu-cions participants. El quart objectiu secentra a interconnectar els grups d’in-vestigació de les universitats i altres cen-tres d’investigació amb el món cultural.I en últim lloc, l’Anella Cultural té posatsels seus esforços a aconseguir la impli-cació tant d’empreses tecnològiquescom culturals per generar nous modelsde producció, distribució i de negocis encol·laboració amb el món de la cultura.

PROVA PILOTEls primers centres a estar connectatsentre ells i fer les proves pilot van ser elCentre de Cultura Contemporània de Bar-celona (CCCB), el Liceu i quatre centresculturals de la Xarxa de Municipis Trans-versal (Lleida, Granollers, Olot i Reus) elsetembre del 2007. La segona fase es vaacabar l’any passat amb la incorporacióde Manresa, Figueres, Tortosa, Sant Cu-gat del Vallès, Mataró, Vilanova i la Gel-trú, Girona, Vic, la Seu d’Urgell i Perpinyài els teatres nacionals del Mercat de lesFlors i el Teatre Nacional de Catalunya(TNC). Actualment, els impulsors de l’A-nella Cultural treballen perquè tots elscentres culturals de Catalunya formin partd’aquest projecte.

L’Anella Cultural és un projecte es-tratègic i ambiciós, ja que permet incor-porar el món cultural a l’era digital, ex-plorar nous llenguatges i modernitzar lacultura catalana. Projectes com aquestsón l’exemple que ens demostra una ve-gada més que les tecnologies no són unfi en si mateixes, i que tenen com a fi-nalitat principal ajudar-nos a produir mési millor, però també ens enriqueixen enla nostra vida personal.2

M. SALAZARÀrea Monogràfics M

La plataforma es troba al servei de creadors i espectadors

Ferran

AMAGODEGÀ DEL COL·LEGI

D’ENGINYERS TÈCNICSDE TELECOMUNICACIÓ

E l COETTC ja va proposar fa unsanys la implementació d’una in-

fraestructura comuna per a tots elsedificis construïts abans del 1998 (ICTRenove). Sembla que l’any que ve japot ser una realitat la posada en mar-xa d’aquesta iniciativa per millorar laincorporació a la banda ampla o deles noves formes de veure la TV. Elrepte important és aconseguir que lesinfraestructures de telecomunicacionsarribin a tota la població tant si són fi-xes com si són mòbils. El COETTCtambé aposta per un desenvolupa-ment de les infraestructures a travésde les apostes de les administracionsen aquells punts on els operadors noarriben mitjançant les seves pròpiesinversions privades, així com per as-segurar el reequilibri territorial. Cap ca-talà pot estar fora d’aquesta tendèn-cia, ja que Catalunya ha d’estar al’avantguarda mundial en el desenvo-lupament de les telecomunicacions ide la societat de la informació mit-jançant la contribució dels enginyerstècnics de telecomunicació.2

la tribuna

COBRIR TOTALA POBLACIÓ

Alumnes de l’IES Milà i Fontanals utilitzen ordinadors personals en una classe.

En molt poc temps hempassat d’una societat enquè la informació es tro-bava als llibres a una so-cietat que disposa virtual-

ment de tots els continguts a internet.Les noves tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC) han passat deser l’assignatura per a alguns a con-vertir-se per a tothom en l’eina bàsicaper accedir al coneixement.

El model educatiu canvia i els estu-diants han de tenir accés a les novestecnologies. Això no només és una ne-cessitat, sinó que a la vegada representauna gran oportunitat. Des de l’any 2006el Govern treballa en el projecte Heura,que té com a objectiu dotar de les in-fraestructures i els equipaments neces-saris tots els centres educatius depen-dents de la Conselleria d’Educació quellavors no disposaven de cablejats es-tructurats. Concretament tots els cen-tres públics de Catalunya tindran ban-da ampla abans del primer trimestre del2010 mitjançant una combinació de tec-nologia de comunicació per cable de fi-bra òptica i comunicació sense fil (wi-fi)amb una garantia de cobertura mínimade 36 Mbps.

Per al nou cablejat dels 2.216 cen-tres públics, s’estan subministrant i ins-tal·lant els materials que es requereixen,incloent-hi armaris de comunicació, ca-bles, fullets, rosetes, punts d’accés (wi-fi), targetes de xarxa sense fil, etcètera.Però subministrar la infraestructura noés l’única feina, ja que una vegada ja esté, arribar als nivells de qualitat desit-jats per al sistema educatiu suposa unaltre gran esforç. Per una part, és ne-cessària la formació d’educadors i, amés a més, s’ha de dotar l’entorn detreball amb aplicacions i continguts i unequip tècnic de suport. Finalment, esrequereix proporcionar els equipamentsals estudiants. Com es pot apreciar, lacomplexitat de la renovació del siste-ma demana l’adaptació de tots elssectors implicats: professor, alumne iAdministració.

UN ALUMNE, UN PCQuan ja es compta pràcticament ambla infraestructura, ja que el projecte Heu-ra s’està a punt de completar, ens tro-bem ara en una segona fase, els ob-jectius de la qual són bàsicament dos:proveir els estudiants i els centres delsequipaments necessaris i preparar elsdocents per al nou sistema.

Per a aquesta segona etapa el Go-vern ha posat en marxa el projecteEduCAT1x1, mitjançant el qual es do-ten tant els alumnes com els docents. Iel llibre digital passa a ser l’eina fona-mental del treball a l’aula.

Actualment el projecte està en fasede prova i uns 33.000 alumnes del’ESO, distribuïts en unes 1.500 aulespertanyents a 325 centres, participenen el projecte en el curs 2009-2010.Això equival a la meitat d’una promocióaproximadament.

Els ordinadors dels alumnes són ad-quirits per les famílies amb una sub-venció que cobreix el 50% del cost iestà prevista la concessió de bequesa un 20% de l’alumnat. La compra perpart de les famílies es facilita a travésd’uns canals amb què s’han establertconvenis de col·laboració, amb l’objec-tiu de gestionar els aspectes logístics ifacilitar el pagament cofinançat a les fa-mílies, sense sobrecarregar administra-tivament els centres educatius. El preutotal puja a 300 euros, dels quals la fa-mília en paga 150.

EL LLIBRE DIGITALCom a actuació complementària a ladotació d’un ordinador també se sub-venciona la compra de les llicènciesd’ús dels llibres de text en format digi-tal (30 euros per alumne). Aquest preude referència és el que han posat al-gunes de les editorials al conjunt delsllibres de totes les matèries d’un cursde l’ESO. Amb aquesta mesura es ga-

ranteix la gratuïtat dels llibres de textper a les famílies, que únicament hand’abonar la seva part en el cofinan-çament de l’ordinador dels alumnes alseu càrrec. Els centres fan la selecciód’editorials i compra de les llicènciesde forma autònoma.

FORMACIÓ PER A FORMADORSS’han posat en marxa tres nivells per ala formació dels docents participants enel projecte. Per un costat, formació enl’operativa dels equips de les aules i l’úsdels llibres de text en format digital, re-alitzada in situ en cada un dels centresparticipants en el projecte. Per un altre,atenció telefònica i assessorament enel component pedagògic del sistema,connectat al SAU per a consultes i pro-blemes tècnics. I finalment, sessionspresencials periòdiques d’intercanvid’experiències i formalització de bonespràctiques.

El Govern considera estratègic aquestmoment per introduir aquestes nove-tats, ja que els llibres de text digitals sónmolt competitius i el cost dels portàtilsha baixat. De moment, el projecte estàen fase pilot durant aquest curs, peròla voluntat és generalitzar el model, i defet ja està previst que per al curs vinentse’n beneficiïn uns 140.000 alumnes.2

D’ensenyar noves tecnologies aensenyar amb noves tecnologiesLa revolució tecnològica arriba fins a les aules, on s’apliquen nous models d’ensenyament

Primer va arribar la banda ampla i araés el torn dels PCi el llibre digital

M. S.Àrea Monogràfics M

JA AMB LA INFRAESTRUCTURA pràcticament estesa i de manera com-plementària al projecte EduCAT1x1, el Govern ha posat en marxa el catà-leg d’equipaments TIC, dotat d’un pressupost de 23 milions d’euros, quepermet als 2.216 centres educatius públics de primària i secundària dis-posar d’un equipament informàtic personalitzat. Els centres poden sol·li-citar els equipaments informàtics que vulguin segons les seves necessi-tats i el seu projecte educatiu. El fet que les escoles i els instituts puguinescollir a la carta respon a l’objectiu d’incrementar l’autonomia del cen-tre, ja que es deixa a criteri del personal de direcció la decisió de quinsequipaments necessiten. Cada centre podrà utilitzar les TIC de moltes ma-neres diferents en funció dels equipaments disponibles.

En el catàleg hi trobem els equipaments comuns, com portàtils, equipsde projecció o pissarres digitals, però també s’ofereixen equipaments mésespecialitzats, com per exemple el de ciències (microscopi amb càmera),el de música (teclat musical) o el de tecnologia (equip de robòtica). Elscentres d’educació especial també poden triar material informàtic dirigitespecíficament al seu alumnat, com la pantalla tàctil, el ratolí adaptat,el teclat de tecles grans, etcètera. Els centres públics tenen una pun-tuació, denominada unitats de catàleg, en funció d’uns criteris; segons laseva puntuació, els centres poden tenir més o menys unitats i, per tant,demanar més o menys material. A més, es pot obtenir puntuació addicio-nal si el centre participa en algun dels projectes tecnològics promogutsper Educació.

el catàlegINCREMENTAR L’AUTONOMIA DELS CENTRES EDUCATIUS

Equipaments a la carta

Electrocardiògraf portàtil que permet la monitorització remota.

Si volem disminuir les llistesd’espera, tenir un diagnòsticmés contrastat, reduir l’ús delpaper, acostar l’assistènciasanitària a les zones rurals,

descongestionar les sales d’espera delsserveis d’urgències... En definitiva, aug-mentar la capacitat resolutiva del siste-ma sanitari, la solució està en la e-me-dicina, l’aplicació de les tecnologies dela informació i la comunicació (TIC) a lasanitat.

Amb el desenvolupament de les tec-nologies de la informació i la comuni-cació com a element estratègic, s’haniniciat una sèrie de projectes importants,fonamentalment en la línia de compar-tir dades, informació i coneixement en-tre els diferents agents del sistema. Elpunt de partida s’ha posat en la històriaclínica compartida, la recepta electrò-nica, l’accés a les imatges digitals quegeneren els diferents proveïdors i el des-envolupament de la telemedicina. En re-sum, es tracta de quatre projectes quefomenten la compartició d’informació perpoder prendre decisions més racionals imés eficients per part de tots els pro-fessionals.

El desenvolupament del nou sistemaestà suposant una complexa actuaciódes de diferents nivells. En primer lloc,el desplegament de banda ampla pertots els centres de la xarxa sanitària. Ensegon lloc, canvis organitzatius i final-ment és necessari establir mecanismesperquè els professionals integrin les no-ves tecnologies en les seves tasques ha-bituals.

CANVI CULTURALCom es pot observar, el repte implica unnou sistema organitzatiu que repercuteixen els ciutadans, els professionals i l’or-ganització sanitària. En definitiva, estemdavant un canvi cultural.

L’exemple més clar el tenim en la te-lemedicina, és a dir, en el servei mèdic através de videoconferències. En aquestsentit, el Govern treballa en un projecteque té tres grans reptes: en primer lloc,el seguiment de pacients (no a domicilisinó entre centres sanitaris); segon, laconsulta entre professionals de casosproblemàtics (que no impliquin la presèn-cia física del pacient a la unitat sanitària),i finalment, la formació a distància, tantper a pacients com per a professionals.Un altre camp d’aplicació de la teleme-

dicina en què es treballa és l’assistènciasanitària domiciliària, fet que serà pos-sible a mesura que la tecnologia s’es-tandarditzi. Aquesta nova eina hauria depermetre l’accés dels ciutadans al seucentre des de casa i contactar amb elpersonal en temps real. Amb tot, no espot oblidar que la telemedicina és unaeina més, que no pot substituir l’as-sistència mèdica presencial.

L’abast dels projectes en e-salut ésarribar a tots els professionals del siste-ma sanitari, fins i tot el metge de capça-lera de la població més rural, però la con-secució total del sistema no es farà d’unamanera immediata sinó evolutiva, comtot canvi cultural.

SISTEMA MÉS SOSTENIBLEEl benefici més important del sistema e-salut és la clara millora en l’assistènciasanitària al pacient. El segon, el suport il’assessorament als metges que treba-llen en àrees allunyades de grans cen-tres urbans, tenint en compte que el sis-tema permet agilitzar la gestió delsserveis assistencials i els fa més rendi-bles, eficients, àgils i productius. D’altrabanda, també es reduiran els desplaça-ments del pacient i s’aconseguirà mésimmediatesa en la resposta del profes-sional. El pacient, doncs, veurà que eldiagnòstic és més dinàmic i podrà de-manar la primera opinió a un especialis-ta amb més garanties i rapidesa.

En general, els resultats en els llocson ja s’aplica la història clínica com-partida, la recepta electrònica i la digi-talització d’imatges estan sent molt po-sitius. En canvi, pel que fa a latelemedicina, al tractar-se del projectemés nou del nostre sistema i en un es-tat més embrionari, no se’n pot fer unavaloració exhaustiva. Però sí que enspodem fixar en les anàlisis fetes en paï-sos anglosaxons referents als beneficiseconòmics que confirmen que la tele-medicina és beneficiosa des del puntde vista econòmic en llocs aïllats. I afe-geix que hi ha dos avantatges no quan-tificables des del punt de vista econò-mic, que es donaran bé aviat: acostarels recursos sanitaris al pacient, que es-tarà més ben atès i millorarà la seva sa-tisfacció, i afavorir la compartició de co-neixements entre professionals.

LA TELEMEDICINA, EL FUTURA Catalunya s’han realitzat més de 80experiències d’utilització de la telemedi-cina, de les quals un 25% tenen aplica-cions en servei mentre que la resta estroben en fase de proves. Entre els ob-jectius principals de les experiències hiha la millora en la transmissió de la in-formació entre professionals, la forma-ció, la docència i la investigació. Les es-pecialitats que s’han beneficiat més deles experiències realitzades han estatla dermatologia, la cardiologia, la radio-

logia, les urgències, la neurocirurgia, lamedicina nuclear, l’oftalmologia i la pneu-mologia. Els àmbits d’aplicació mésusuals han estat la gestió de malalts crò-nics, l’atenció domiciliària, el diagnòsticper la imatge i l’enviament de resultatsde proves de laboratori.

Alguns casos s’han viscut al Pirineu,on s’ha experimentat amb la transmis-sió d’imatges diagnòstiques; al Priorat,l’assistència mèdica per videoconferèn-cia facilita la consulta de l’opinió d’unespecialista quan és necessari. Una al-tra de les experiències que s’estan des-envolupant en temps real té lloc als hos-pitals Vall d’Hebron (Barcelona) i JosepTrueta (Girona), on els especialistes gi-ronins envien a Barcelona ecocardio-grafies infantils i en fan una valoracióconjunta. Aquestes són experiències enquè la transmissió telemàtica es fa en-tre centres sanitaris, però també s’es-tan desenvolupant aplicacions per a l’a-tenció al pacient.

A l’hospital de Bellvitge s’ha desen-volupat un projecte en temps real d’as-sistència per videoconferència en casoscom el de pacients amb trasplantamentrenal. De les quatre visites de seguimentanuals, una o dues s’estan realitzant demanera no presencial.2

La història clínicacompartida i larecepta electrònica,punts de partida

M. S.Àrea Monogràfics M

La e-salutobre novesesperancesper al pacientL’aplicació de les noves tecnologies augura un sistema sanitari més sostenible

UNA DE LES APLICACIONS més rellevants de la telemedicina que s’estàportant a terme als nostres hospitals obre noves esperances per als casosd’infart cerebral. La iniciativa, coneguda com a Teleictus, permet que hos-pitals comarcals que no disposen d’un servei d’atenció neurològica als seusserveis d’urgències puguin oferir-lo. La connexió dels centres hospitalarisde referència amb els hospitals comarcals de la seva zona permet que elneuròleg del centre de referència pugui visualitzar en temps real la imatgeradiològica del pacient i pugui avaluar i indicar les teràpies adequades alsmalalts durant les primeres hores de la fase aguda de l’ictus cerebral (laintervenció immediata és determinant per evitar seqüeles greus). Com mésaviat s’administra el tractament trombolític –el temps òptim és d’un màximde tres hores–, més beneficiós pot ser per a la persona afectada. Per aixòel Teleictus s’obre com una de les esperances a la malaltia, amb uns efec-tes secundaris que ocasionen a Catalunya el 9,2% de la mortalitat general(el 7,5% en homes i l’11,1% en dones). Els centres on ja s’aplica el Teleic-tus són l’Hospital Vall d’Hebron en connexió amb l’Hospital de Granollers iVic, i l’Hospital Trueta de Girona amb el de Palamós i Figueres. Pròximamenttambé ho faran a l’Hospital Germans Trias de Badalona en connexió amb elde Mataró i al de la Vall d’Hebron amb el d’Igualada. Des que el sistema esva posar en marxa el gener del 2007, ja s’ha aplicat satisfactòriament en uncentenar de casos.

LA INICIATIVACONNEXIÓ ENTRE CENTRES HOSPITALARIS

Prevenir l’infart cerebral

Acte de presentació de la xarxa Rescat amb tots els cossos de seguretat.

M. S.Àrea Monogràfics M

Si per alguna cosa es caracte-ritza un servei de seguretat iemergències eficaç és per la se-va rapidesa d’actuació. L’apli-

cació de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC) ens ofereixl’oportunitat de connectar tots els ser-veis de seguretat i emergències i agilit-zar qualsevol situació de crisi.

Fins fa poc els efectius de cada cos oorganització treballaven amb el seu pro-pi sistema de telecomunicacions i utilit-zaven recursos i tecnologies diferents.La Generalitat de Catalunya, amb l’a-plicació progressiva de l’anomenada xar-xa Rescat (Radiocomunicacions d’E-mergències i Seguretat de Catalunya),està posant fi a aquest antic sistema. Enaquest sentit, la xarxa de radiocomuni-cacions Rescat reuneix i substitueix lesdiferents xarxes anteriors.

La voluntat del nou sistema és servirtots i cada un dels col·lectius implicatsen la seguretat i les emergències sota un

sistema integrat que millori el rendiment,l’eficàcia i l’operativa de tots els recur-sos del país que treballen en aquest àm-bit. Al tractar-se d’una mateixa xarxa fí-sica, amb un canal compartit, elsterminals dels diferents clients es podencomunicar directament.

REDUCCIÓ DE COSTOSEls cossos de seguretat i emergènciaque actualment disfruten dels avantat-ges d’aquesta tecnologia han vist reduïtel cost dels seus serveis ja que el serveicompta amb una tecnologia moltavançada, segura i amb un alt grau decobertura i disponibilitat, que permet finsi tot el posicionament geogràfic de cadaagent amb GPS.

D’altra banda, el sistema encara ésmés rendible si tenim en compte queamb el nou model de gestió i direcció, lainfraestructura de Rescat és propietat dela Generalitat, mentre que anteriormentes pagava només pel servei de les xar-xes i es deixava per al proveïdor la titu-laritat de la infraestructura. Per gestio-nar correctament els múltiples serveisque aporta aquesta moderna xarxa deradiocomunicacions, hi ha un consell rec-tor que delimita les competències i res-ponsabilitats dels diferents departamentsdel Govern català, de l’Ajuntament deBarcelona i de les entitats associativesdels ens locals de Catalunya.

D’aquesta manera, el consell rector

està integrat per la persona titular del de-partament d’Interior i, com a vocals, hiha quatre persones designades per laConselleria d’Interior, una designada perl’Ajuntament de Barcelona, dues en re-presentació de l’Administració local, unaper la Conselleria de Medi Ambient i Ha-bitatge, una altra per la Conselleria deSalut i una per la de Presidència. Igual-ment el Govern ha creat una comissióde seguiment de la Xarxa Rescat a Bar-celona com a òrgan encarregat de la su-pervisió i coordinació de la gestió contí-nua de la xarxa a la capital catalana.

El primer municipi que es va integrara Rescat va ser l’Ajuntament de Barce-lona, el 2006, que inclou la Guàrdia Ur-bana i els Bombers de la ciutat. Poste-riorment, es va fer l’oferiment a la totalitatdel territori i ja s’ha materialitzat la inte-gració. Actualment, sis municipis estanen procés d’adquisició dels terminals i22 més estan en tràmits per a l’aprova-ció del conveni per part de la junta lo-cal o ple municipal. La previsió és quepràcticament tots els ajuntaments delpaís s’hi hagin integrat en els pròximsdos anys.

Per a aquelles petites poblacions queno disposen de cossos de seguretat, laGeneralitat entrega dos terminals que esconnecten amb tots els terminals del ma-teix grup i que també permeten fer tru-cades al Cecat (Centre de CoordinacióOperativa de Catalunya).2

Una xarxa connecta els equips de seguretatEl sistema de radiocomunicacions d’emergències Rescat reuneix i substitueix les múltiples xarxes anteriors

El servei permetsaber la posiciógeogràfica de cadaun dels agents

Utilització de la tecnologia RFID en els arxius de la Ciutat de la Justícia.

M. S.Àrea Monogràfics M

Una de les imatges que au-tomàticament ens ve al capquan ens parlen de justíciasón muntanyes de papers.

Amb l’aplicació del nou model judiciale-justícia, basat en la introducció de lestecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC) a l’Administració de Justí-cia, aquesta associació d’idees desa-pareixerà amb el temps.

L’aplicació de les TIC a l’Administra-ció de Justícia es desenvolupa en qua-tre camps d’actuació que operen enl’àmbit intern i extern. En primer lloc,serveixen per a la gestió i el tractamentde la informació, a través, per exemple,de bases de dades, intercanvi de da-des… En segon lloc, la gestió dels pro-cessos, com l’assignació i la gestió decasos. En tercer lloc, constitueixen ei-nes de suport a la decisió judicial. I, fi-nalment, possibiliten la comunicaciód’interacció entre els ciutadans i elsoperadors jurídics, especialment en el

camp de les notificacions telemàtiquesi la presentació telemàtica d’escrits.

La implantació d’aquest nou sistemapermetrà aplicar una justícia de qualitati, al mateix temps, oberta, transparenti pròxima al ciutadà. No obstant, es trac-ta d’un procés bastant recent i encarano tancat, si es compara amb la restadel sector públic. En aquest sentit, caldestacar que durant els últims anyss’estan desenvolupant interessants ini-ciatives.

PRESENTACIÓ TELEMÀTICA DE DEMANDESActualment al municipi del Prat de Llo-bregat s’estan fent proves amb la pre-sentació telemàtica de demandes alsjutjats. Els procuradors practiquen la pre-sentació de demandes civils acompan-yades de documents mitjançant la firmaelectrònica. En aquest mateix sentit, enaltres municipis, també s’estan fent pro-ves amb l’intercanvi telemàtic d’infor-mació entre institucions, com per exem-ple, amb les forces i cossos deseguretat. La implantació definitiva d’a-questa pràctica agilitzarà la comunica-ció entre jutjats i cossos policials i, almateix temps, la coordinació entre elsmateixos jutjats.

L’enviament d’informació a través deles noves tecnologies també s’ha posaten pràctica amb el Centre de Docu-mentació Judicial (Cendoj) del ConsellGeneral del Poder Judicial, on tots els

jutjats envien les seves resolucions. L’a-plicació definitiva de pràctiques comaquesta suposarà l’eliminació de tonesde paper i la supressió dels viatges enfurgoneta de documentació a què està-vem acostumats.

A més de l’eliminació del paper, l’a-gilització del sistema és benefici mésgran de la incorporació de les TIC en elsserveis judicials. El sistema e-justíciapermet agilitzar sobretot la tramitaciód’expedients ja que contempla la tra-mitació telemàtica i la firma electròni-ca entre diferents entitats com els col-legis d’advocats, les comissionsd’assistència gratuïta, l’Agència Tri-butària o el Servei d’Ocupació de Ca-talunya (SOC), on en tots ells es podensol·licitar certificats.

MODERNITZAR EL SISTEMAAl llarg de la legislatura, l’esforç per mo-dernitzar el sistema judicial del nostrepaís l’hem vist recentment en la inau-guració de la Ciutat de la Justícia i en lainversió en tecnologies de la informaciói la comunicació en els nous equipa-ments i en tot l’àmbit judicial en gene-ral. De fet, es tracta d’una inversió ex-traordinària: una despesa acumuladatotal de més de 165 milions d’euros desdel 2007, del qual, més de les tres quar-tes parts s’ha destinat a informatitzarl’Administració de Justícia. La intencióprimordial és millorar l’eficàcia dels sis-

temes ja que aquests repercuteixen di-rectament en un reforç dels drets delsciutadans.

Com es pot comprovar, les TIC sónl’instrument estratègic en què el Governestà invertint per garantir una justícia rà-pida, de qualitat i eficaç, amb una in-formació i uns serveis integrats quepossibilitin la interacció amb els opera-dors jurídics i el ciutadà. Es tracta d’unllarg recorregut que tot just acaba decomençar però en el qual s’està inver-tint molt d’esforç.2

L’agilització delsjutjats representaun dels beneficismés grans

Els papers desapareixen del nou model d’oficina judicialLes noves tecnologies són l’eina bàsica de treball i comunicació

DEL REPTE ÉS TENIR UNAJUSTÍCIA DE QUALITAT,OBERTA,TRANSPARENT I PRÒXIMA AL CIUTADÀ

Una usuària fa uns tràmits per internet.

Sistema de monitorització de radiofreqüència en un edifici de Sant Celoni.

E ls camps electromagnètics sónimperceptibles per a l’ésser humài aquest fet provoca una certa

desconfiança. Per aquest motiu la Ge-neralitat de Catalunya està portant a ter-me el projecte SMRF (Sistema de Moni-torització de Radiofreqüència) que supleixla imperceptibilitat dels camps electro-magnètics mitjançant mesures objecti-ves dels nivells de radiacions que per-meten donar tranquil·litat als ciutadans.

El sistema SMRF mesura actualmentles emissions de camps electromagnè-tics amb 148 sondes distribuïdes en 126municipis en qualsevol part de les 41 co-marques de Catalunya. El sistema estàformat per sondes que reben el senyal

La incorporació de les tecnolo-gies de la informació i la comu-nicació (TIC) en tots els serveisque abraça l’Administració pú-

blica requereix el desplegament d’am-plades de banda molt importants. Enaquest sentit, podem pensar, per exem-ple, en serveis relacionats amb la salut,com la telediagnosi o el tractament ra-diològic en format digital i a distància; enserveis d’educació en remot; en testimo-nis no presencials en l’àmbit judicial, osimplement en la prestació de multitudde serveis informàtics en tota la Gene-ralitat des d’un únic gran centre de da-des multimèdia.

A més, la presència de seus de la Ge-neralitat en qualsevol part del territori pro-voca que aquestes necessitats hagind’estar també distribuïdes en qualsevolpart del país. Si bé els operadors privatspodrien oferir aquesta amplada de ban-da a les seus ubicades a les grans ciu-tats, no és possible que ho puguin fera la resta del territori.

ADMINISTRACIÓ SOSTENIBLEA causa d’aquesta carència de disponi-bilitat de serveis de gran amplada debanda en la majoria del territori, la Ge-neralitat ha apostat per la construcció il’explotació d’una xarxa de fibra òpticad’abast nacional: la Xarxa Oberta. Aixòsuposarà la interconnexió de les aproxi-madament 6.000 seus i 150.000 emple-ats de l’Administració pública.

Unir tots els centres públics amb in-ternet d’alta velocitat implica disposar

d’una xarxa segura i ràpida de tramita-ció de documents tant per a gestions in-ternes com externes. Per tant, suposauna Administració més àgil i sosteniblesense viatges per transportar informa-ció. Per un costat, s’estalvia en temps i,per un altre, en diners. En general, la Xar-xa Oberta acosta l’Administració al ciu-tadà, i li estalvia viatges i tràmits que espoden fer on line.

L’objectiu és oferir aquests serveis enrègim d’autoprestació. A més, es pre-tén incloure en el projecte la connecti-vitat de seus d’altres administracionspúbliques, especialment respecte a ad-

ministracions locals. Com que per aldesplegament de les xarxes municipalsés imprescindible la col·laboració delsajuntaments, i per això es compta ambla col·laboració del consorci Localret, ésraonable afegir la connectivitat de lesseves seus al projecte.

La xarxa es configura i es desplega enuna estructura que inclou tres nivells; unaxarxa troncal que s’encarrega d’inter-connectar les capitals de comarca, unaxarxa comarcal que uneix tots els poblesd’una comarca i una xarxa metropolita-na que uneix les diferents seus que elGovern té en cada municipi.2

des de qualsevol direcció i que mesurenels nivells de camp electromagnètic ca-da segon, les 24 hores del dia i durantels 365 dies de l’any.

INICIATIVA PIONERATots els ajuntaments participants rebeninformes sobre les emissions de lesinstal·lacions del seu municipi. Des delcentre de control també es reben lesalertes en cas que els nivells d’emissióarribin als límits establerts. Si es rebésuna alerta, una unitat mòbil d’inspecciórealitzaria mesures de camp que es no-tificarien a l’ajuntament corresponent i aMedi Ambient i Habitatge. Seguidamentes contactaria amb les operadores perprendre les mesures adequades.

El sistema SMRF és una iniciativa pio-nera i innovadora de factura catalana que

ha despertat l’interès de diversos paï-sos. De fet, la Generalitat ja ha firmat unconveni de col·laboració per al desen-volupament d’aquesta tecnologia a l’Ar-gentina. Un altre país interessat és el Pe-rú, i l’Ajuntament de París també hamostrat un gran interès. I és que el sis-tema suposa un gran benefici per a lasostenibilitat mediambiental de qualse-vol país.

Fins ara, els resultats dels equips de-mostren que els nivells de radiacions ob-tinguts s’han mantingut molt per sotade la normativa catalana. Concretament,nou vegades per sota de la normativainternacional fixada per l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) i la Unió Eu-ropea, i sis vegades per sota del que es-tableix la normativa de la Generalitat deCatalunya.2

M. SALAZARÀrea Monogràfics M

M. S.Àrea Monogràfics M

Unir tots els centrespúblics amb internetd’alta velocitatagilitza els tràmits

Tota l’Administració públicaorganitzada en la mateixa xarxaXarxa Oberta connectarà les gairebé 6.000 seus i més de 150.000 empleats de la Generalitat

EL PROJECTEOFEREIX SERVEISADMINISTRATIUS‘ON LINE’

L’OBJECTIU

Sistema de control de radiacióEl Govern garanteix la seguretat sanitària de l’avanç de les telecomunicacions

Jordi

BOSCHSECRETARI DE

TELECOMUNICACIONS ISOCIETAT DE LA

INFORMACIÓ

Al’iniciar la legislatura actual, el Governestava convençut que les telecomu-

nicacions eren un aspecte clau per al des-envolupament del país, que ens trobàvemen un país poc equilibrat pel que fa a co-municacions electròniques, i que era ne-cessari fer possible que el gruix de la ciu-tadania, empreses i administracionspúbliques poguessin disfrutar dels serveiselectrònics, independentment de la se-va ubicació geogràfica.

Per això la nostra primera iniciativa vaser articular un pla per analitzar en pro-funditat el territori i conèixer les necessi-tats, els serveis existents i les seves carèn-cies. Aquesta anàlisi ens va permetreconstatar l’oblit de grans parts del terri-tori, que disposaven només de telefoniafixa. La primera prioritat era oferir a tot ciu-tadà català que ho desitgés uns serveismínims (telefonia fixa, mòbil, banda am-pla a 1 MB –com a mínim– i cobertura dela TV digital). El pla Catalunya Connectaho farà possible al final del 2010.

¿I ara què? Avui ningú discuteix que elfutur serà de les xarxes d’alta capacitat.Així, el nou repte de competitivitat són lesxarxes de nova generació, la fibra òpticaen les xarxes fixes i la HSPA i la LTE enles mòbils. Hem d’oferir serveis avançatsa les nostres empreses que els perme-tin augmentar la seva productivitat i com-petitivitat explotant la mobilitat. Però tam-bé hem de vetllar perquè aquestdesplegament es faci de manera soste-nible, ordenada i respectant la legalitat.

També s’ha d’incidir en el desplega-ment de les xarxes fixes, especialment enl’actual moment econòmic que frena lesinversions de les empreses en xarxa no-va. Així mateix, les administracions públi-ques han d’invertir més encara per di-namitzar els mercats, per ajudar lesempreses a crear aquests nous serveisde valor afegit. En definitiva, a Catalunyamentre universalitzem els serveis de tele-comunicacions actuals, treballem per po-der disfrutar en present dels serveisavançats del futur.2

la tribuna

UN REPTE DE PRESENT

Simulació del nou edifici de la CMT que s’està construint al districte 22@.

Regular un mercat on els pro-veïdors es poden comptaramb els dits de les mans ion els clients són més de 46milions de persones és una

tasca més que necessària per al bé d’unpaís. La Comissió del Mercat de les Te-lecomunicacions (CMT) és l’organismepúblic regulador independent per al mer-cat de les telecomunicacions i dels ser-veis audiovisuals d’Espanya que es vacrear fa més de 10 anys i que Barcelo-na té la fortuna de poder acollir en qua-litat de seu.

L’activitat de la CMT té per objectel’establiment i la supervisió de les obli-gacions específiques que hagin de com-plir els operadors en els mercats de te-lecomunicacions i el foment de lacompetència. En aquesta línia, la CMTha aconseguit aquest any la regulaciódefinitiva dels serveis de banda ampla iles infraestructures de telecomunica-cions. El resultat final ha estat una regu-lació que fomenta la inversió en infra-estructures i que permet que eldesplegament de xarxes de fibra òpti-ca i la competència en serveis tingui llocper part de tots els operadors, que po-dran fer ús de les canalitzacions i obracivil de Telefónica.

Per fomentar la competència en no-ves infraestructures, la CMT manté l’o-bligació per a Telefónica de proporcio-nar l’accés als seus conductes iinfraestructures passives a preus orien-tats a costos. També continuarà la regu-lació sobre els bucles i subbucles de laxarxa de coure i l’operadora estarà obli-gada a atendre les sol·licituds raonablesd’accés a la seva xarxa de coure a preusorientats a costos, així com mantenir vi-gents les condicions recollides a l’OBA

(Oferta del Bucle de l’Abonat). A més,Telefónica haurà d’informar sobre l’evo-lució de la seva xarxa.

Com a complement a aquesta regu-lació, la CMT ha aprovat una resolucióque estableix que el primer operador quedesplegui una xarxa de fibra òptica a l’in-terior d’un edifici estarà obligat a com-partir tots els elements d’aquesta xar-xa (caixes terminals, cables de fibraòptica, rosetes i altres elements que fa-cilitin la compartició) amb la resta d’o-peradors que posteriorment vulguin ac-cedir a aquest edifici per oferir serveisFTTH (fibra fins a la llar). Aquesta mesu-ra evitarà l’aparició de multitud de mo-nopolis en què només l’operador quearribés primer a l’interior de les comuni-tats de propietaris estaria en condicionsd’oferir serveis de FTTH, ja que la restad’operadors no podrien accedir fins a lesvivendes.

IMPORTANT DECISIÓTambé la CMT ha aprovat diverses reso-lucions que estableixen retallades subs-tancials en els preus de determinats ser-veis majoristes. En banda ampla s’haaprovat abaixar un 25% de mitjana elpreu que Telefónica cobra a la resta d’o-peradors per facilitar-los l’accés a la se-va xarxa. Aquests serveis són impres-cindibles perquè els operadors alternatiuspuguin oferir serveis d’ADSL en tot el ter-ritori i competir amb Telefónica. En tele-fonia mòbil s’han aprovat retallades del40% i 50% de les tarifes que cobren elsoperadors mòbils a la resta d’operado-res per acabar les trucades en les sevesrespectives xarxes.

A més s’ha congelat la quota de man-teniment de línia que paguen els usua-ris de Telefónica i es manté en els 13,97euros que es paga des de l’any 2008.Per un altre costat, els usuaris que de-sitgin canviar d’operador conservant el

seu número ja ho poden fer només ambun consentiment verbal i l’operador téun termini màxim de dos dies per efec-tuar el canvi.

NOVES OPORTUNITATSCatalunya i Barcelona tenen en la CMTun centre de presa de decisions ambmés poder que les autonomies en undels sectors més dinàmics de l’econo-mia, el de les telecomunicacions. La ins-tal·lació de la CMT a Barcelona va supo-sar el trasllat del coneixement des deMadrid a la capital catalana, ja que unapart del personal tècnic qualificat delsoperadors es va haver d’instal·lar a Bar-celona. Per un altre costat, la universitatcatalana també s’ha beneficiat d’aquestconeixement, ja que directius de la CMTparticipen com a docents impartint cur-sos específics de dret de les telecomu-

nicacions i competència.Amb la seu de la CMT a Barcelona

s’obren més oportunitats en un sectorque, després de la venda del grup Au-na, ja no tenia representació a Barcelo-na. Per un altre costat, hi ha els benefi-cis relacionats amb la generació de llocsde treball, ja que la CMT des que està aBarcelona convoca amb freqüència pla-ces a través d’ofertes públiques d’ocu-pació (OEP). Aquestes places són sol·li-citades tant per ciutadans locals comper aspirants de la resta d’Espanya, pertant no només generen nous llocs de tre-ball locals, sinó que també atrauen ta-lent d’altres llocs. Per un altre costat,la Comissió del Mercat de les Telecomu-nicacions ha comprat un edifici en ple22@ que s’inaugurarà el setembre del2010, amb una inversió que recau total-ment en l’àmbit local.2

M. S.Àrea Monogràfics M

Regular unmercat en mansde pocsTots els operadors podran competir en serveis usant els canals de Telefónica

LA CMT ESTABLEIXRETALLADESSUBSTANCIALSEN ELS PREUS

LA RESOLUCIÓ

Albert MARTÍCONSELLER DE LA COMISSIÓ DEL MERCAT DE LES TELECOMUNICACIONS

E l principal objectiu del reguladorde telecomunicacions, segonsla directiva marc, és propiciar la

competència perquè es disposi d’unavarietat més àmplia de serveis de qua-litat i a millors preus, en benefici delsusuaris, fomentant a la vegada la inver-sió eficient en infraestructures i la inno-vació.

Però aquest objectiu genèric mereixser il·lustrat de forma concreta amb elsaspectes més rellevants sotmesos a re-gulació per part de la Comissió del Mer-cat de les Telecomunicacions (CMT),amb especial impacte en els serveisprestats als usuaris.

La regulació del mercat majoristad’accés i origen de telefonia mòbil l’any2006 va comportar l’aparició d’opera-dors mòbils virtuals. Actualment, enca-ra que representen una quota encarareduïda del mercat, les seves ofertes apreus reduïts han propiciat que en l’úl-tim mes registrat per la CMT (agost) ha-gin captat el 38% de l’augment net delínies.

Mesures regulatòries adoptades du-rant l’últim any i mig, relatives al lloguerde bucle als operadors alternatius, hanpermès que el canvi d’operador presta-dor de banda ampla es produeixi de for-ma més fluida i amb menys incidències

que afectaven de forma apreciable elsusuaris que elegien un operador alter-natiu. Això es reflecteix en la positivaevolució de la captació de nous clientsper part dels operadors alternatius, ambquotes mensuals de guany net de líniesper sobre de la seva quota de mercat.

A les àrees en què els operadors al-ternatius no disposen de bucle des-agregat, contracten el servei majoristad’accés a banda ampla de Telefónica.Recentment la Comissió del Mercat deles Telecomunicacions ha reduït elspreus majoristes d’aquest servei en un25%, de manera que els operadors al-ternatius estaran en millors condicions

per introduir serveis de banda amplacompetitius en aquestes zones.

Finalment, parlant d’un tema de granrepercussió futura i que afecta el des-envolupament durant la pròxima dèca-da de les xarxes de nova generació ba-sades en fibra òptica, s’ha de citar laregulació aprovada el gener passat, perla qual Telefónica haurà de donar accésa les seves infraestructures d’obra civil–conductes, arquetes i pals– per a laxarxa de fibra per part dels operadorsalternatius. Aquesta mesura ha de faci-litar les inversions d’operadors alter-natius en aquestes noves xarxes de fi-bra òptica.2

PROPICIAR LA COMPETÈNCIA

la tribuna