TECNOLOGIA I CIÈNCIA PERFECCIONEN LA … la regeneració dels teixits i desaparèixer deixant...

12
NOVEMBRE DEL 2008 ANY XVII NÚMERO 2 Pàgines 6 i 7 L’ALIMENTACIÓ EN UN MÓN DESIGUAL Una mostra retrata les desigualtats alimentàries al planeta PETER MENZEL TECNOLOGIA I CIÈNCIA PERFECCIONEN LA MEDICINA La biònica fa possible la regeneració de teixits Pàgines 2 i 3 Comencen a ser habituals les peces artificials capaces de substituir diferents parts del cos Neix a Sevilla el primer nadó medicament, concebut per salvar la vida del seu germà gran DIEGO CALDERÓN L’IES Lluch i Rafecas aposta per l’estalvi energètic global EXEMPLE DE L’AGENDA 21 ESCOLAR Pàgina 4 LES EINES EDUCATIVES DEL SEGLE XXI Pàgina 5 JULIO CARBÓ Les pissarres interactives revolucionen la docència

Transcript of TECNOLOGIA I CIÈNCIA PERFECCIONEN LA … la regeneració dels teixits i desaparèixer deixant...

NOVEMBRE DEL 2008 ANY xviiNúmero 2

Pàgines 6 i 7L’ALIMENTACIÓ EN UN MÓN DESIGUAL

Una mostra retrata les desigualtats alimentàries al planeta

PETER MENZEL

TECNOLOGIA I CIÈNCIA PERFECCIONEN LA MEDICINA

La biònica fa possible la regeneració de teixits

Pàgines 2 i 3

Comencen a ser habituals les peces artificials capaces de substituir diferents parts del cos

Neix a Sevilla el primer nadó medicament, concebut per salvar la vida del seu germà gran

DIEGO CALDERÓN

L’IES Lluch i Rafecas aposta per l’estalvi energètic global

EXEMPLE DE L’AGENDA 21 ESCOLAR Pàgina 4 LES EINES EDUCATIvES DEL SEGLE XXI Pàgina 5JULIO CARBÓ

Les pissarres interactives revolucionen la docència

Tema del mes NOVEMBREDEL 20082

La ciència fa arribar la medicina a fites impensables fa poc temps

Cada cop són més habituals les peces artificials capaces de substituir o regenerar diferents teixits

Ossos de titani, òrgans mecànics i extremitats amb sensors en són només alguns exemples

el periódicoBaRcELONa

Lluny de ser només una pos-sibilitat fantàstica pròpia de personatges de ficció, com ara Robocop, les dents

artificials, els marcapassos i fins i tot les lents de contacte són aplicacions de l’enginyeria biònica àmpliament esteses en la societat que ja s’han im-plantat amb total normalitat. La biònica és la ciència que, mit-jançant la robòtica i la medicina, permet incorporar complexos apa-rells electrònics al cos humà amb al-gun tipus de discapacitat física. En aquests moments, les possibilitats semblen gairebé infinites.

l’eSTÈS iMplANT cocleAr / Un dels apa-rells biònics més famosos és l’im-plant coclear, per a la gent sorda. Es tracta d’un transductor que trans-forma els senyals acústics en senyals elèctrics que estimulen el nervi au-ditiu. Aquests senyals elèctrics són processats a través de les diferents parts que formen l’implant cocle-ar, que es divideixen en externes i internes. També són cada dia més fre-qüents els ossos de titani, les venes i artèries sintètiques i els implants medul·lars que interrompen el flux

L’evolució de la medicina 3 L’enginyeria biònica Pàgines 2 i 3 888

EL COS DEL FUTURTEIXITS QUE ES PODRIEN SUBSTITUIRPER BIOMATERIALS

NEURONES

Superfícies modificadesfísicament per facilitarel creixement de neurones

Ja ha sortit al mercatun producte comercialque ajuda a la regeneraciódel cartílag del genoll.També s’ha aconseguitque una orella humanacreixi en una rata

CARTÍLAGS

PÀNCREES

Els investigadorsvolen extreure cèl·lulesproductores d’insulinad’animals i injectar-laen humans

PELL

Un substitut artificial dela pell humana, Apligraf,ha estat aprovatper la FDA, l’autoritatsanitària dels EUA

FETGE

S’introdueixencèl·lules de fetgeen una matriu quefunciona comel creixement del’òrgan (encaramassa lent)

Una ‘bastida’ en formade cilindre, fabricada ambun material intel·ligent, atraules cèl·lules mare i n’estimulael creixement. Els ossosdeteriorats es regeneren.Ho desenvolupa l’IBECa Barcelona

OSSOS

COR I ARTÈRIES

S’ha posat en marxaun projecte internacionalper construir en 10 anysun cor artificial.L’enginyeria genèticatambé fabrica proteïnesque ajuden a regenerarels vasos sanguinis

CRISTINA CLAVEROL

elèctric que transmet la sensació de dolor al cervell. Els últims anys han aparegut implants capaços d’estimular, per exemple, la regeneració dels teixits i desaparèixer deixant enrere un òr-gan nou. Aquests biomaterials de tercera generació anticipen el que podria ser el futur cos biònic.

dileMeS MorAlS / Les potencialitats de la biònica són enormes, però tam-bé plantegen dilemes: ¿el material biològic humà es convertirà en un negoci? ¿És ètic invertir-hi quan als països pobres la gent continua mo-rint de malalties curables? «Un dels èxits més impactants és la reconstrucció de la bufeta huma-na», explica Elisabeth Engel, inves-tigadora de la UPC i l’IBEC. El 2006, els científics nord-americans Robert Langer i Anthony Atala van aconse-guir per primera vegada substitu-ir una bufeta afectada per càncer: combinant un biomaterial fet de po-límers amb cèl·lules del pacient, van aconseguir que un òrgan sa creixés al seu cos a partir de les restes sanes de bufeta.

el cApiTÀ GArFi / «El concepte de biò-nica és molt antic», explica Josep Pla-nell, catedràtic de Ciència dels Ma-terials de la UPC i director de l’IBEC. «En cert sentit, el capità Garfi és un home biònic, ja que porta un objecte artificial en substitució d’una part del cos», afegeix fent broma. La no-vetat és que la compenetració en-tre el cos i els seus complements és cada vegada més profunda. Els im-plants biònics es diferencien de les antigues pròtesis per imitar la fun-ció original de forma molt fidel, o fins i tot arribar a superar-la. «Encara no existeixen substituts biònics per a cada òrgan i és proba-ble que en alguns casos no s’aconse-gueixi mai--comenta Engel--. Però no fa falta aventurar-se en la dificilíssi-ma empresa de fabricar un ull quan en molts casos n’hi ha prou amb una lentilla per resoldre els problemes». Així mateix, no serà fàcil substituir els trasplantaments de ronyó, fetge, pulmó i cor.

MediciNA reGeNerATiVA / Finalment, és possible que l’enginyeria biòni-ca es complementi amb la medici-na regenerativa, que apunta --potser amb massa ambició de moment-- a estimular la regeneració d’un òrgan a partir de l’únic ingredient de les cèl·lules mare. «Hi ha més d’una em-presa a Espanya que desenvolupa aplicacions en implants dentals o cardiovasculars --diu Engel--. La biò-nica sembla viable també comerci-alment». Un investigador nord-ame-ricà ha creat una vena inspirada en la pell de llangardaix. H

J Una de les grans esperances en la lluita contra els tumors, les malalties cardíaques i la falta d’òrgans per a trasplantaments recau en la innovació tecnològica desenvolupada pel científic robert langer. l’estudiós ha aplicat amb èxit diversos sistemes que permeten alliberar medicaments dins del cos humà d’una forma controlada i al lloc adequat sense efectes secundaris. la clau està en el disseny d’unes innovadores cadenes de molècules capaces de contenir al seu interior molècules de medicaments que, un cop introduïts al reg sanguini, s’alliberen de forma controlada.

J l’equip de langer ja ha realitzat amb èxit tractaments contra tumors de cervell, pròstata i ovaris. els resultats demostren que aquest mecanisme és capaç d’atacar directament la cèl·lula cancerígena sense fer mal als òrgans i cèl·lules sans.

La MediCaCió inteL·Ligent

més novetats

implantacions biòniques recents

lA priMerA MÀ biòNicA A eSpANyAJ lorenzo Gil, de 47 anys, va ser el primer espanyol a qui se li va col·locar una mà biònica que li permet moure els dits de forma independent i realitzar la majoria de gestos que pot fer una mà fisiològica.

UNA MÀ robòTicA A UNA MeNorJ Amb 13 anys, la carlota ha estat la primera menor europea a qui s’ha implantat una mà electrònica, amb cinc dits flexibles, que imita l’anatomia, la gestualitat i el color d’una mà fisiològica.

Tema del mes NOVEMBREDEL 2008 3

COM ESTRANSMETLA TALASSÈMIAÉs una patologia genèticahereditària de la sang queprodueix anèmia crònica(s’interromp la producciód’hemoglobina normal,principal componentdels glòbuls vermells)

DD

PARESPORTADORS(NO AFECTATS)

Com es pot CURAR

DN DNNN

FILLNO

AFECTAT

FILLSPORTADORS(NO AFECTATS)

FILLAFECTAT

N NORMAL

PARELL DE GENS

D DEFECTUÓS

DN DN

Es pot curar a través d’untrasplantament de medul·lad’un ‘germà medicament’

La taxa detransmissióés del...

25%(un de cadaquatre fills potrebre un parellcomplet de gensdefectuosos)

FRANCINA CORTÉS

2 S’analitzen lescèl·lules i seseleccional’embrióméscompatibleamb elgermàmalalt NO COMPATIBLES

CÈL·LULES D’EMBRIÓCOMPATIBLES

1 Seleccióa travésd’untractamentd’inseminacióin vitro

ÒVUL

INTRODUCCIÓ DEL’ESPERMATOZOIDE

4 Amb lasang es fa untrasplantamentde medul·laperquè el receptorcomenci afabricar cèl·lulessanguínies senseaquest trastorn MALALT

3 S’extreusangdel cordóumbilicaldel nadó‘donant’

DONANT

FONT: Wikipedia

FILLNO AFECTATGermàmedicament

PARESPORTADORSDE GENSDEFECTUOSOS

FILLMALALT

CORDÓUMBILICAL

ElprocésdegestaciódeJavierhaestatllarg.Hanestat15mesosd’in-vestigacióméselsnoud’embaràs.SoledadPuertas,lamared’AndrésiJavier,s’hasotmèsaldiagnòsticge-nèticpreimplantacional,unatècni-caqueconsisteixenl’anàlisigenèti-cad’embrionsobtingutsperfecun-dacióin vitro,pertransferiral’úternoméselsembrionssans(quenoes-tiguinafectatsperlamalaltia).AmbaquestatècnicahanaconseguitqueelpetitJaviernonomésnopateixilamalaltia,sinóquesiguiabsoluta-

recuperatenquatreocincanys.Ésmés,preveuenquenomésunmesdesprésderebreeltrasplantamentpodràdeixarderebretransfusions.

90% de possibilitats

LasangdelcordóumbilicaldeJa-vierhaquedatemmagatzemadaalBancodeCordónUmbilicaldeMàla-ga,onestaràfinsquel’equipmèdicprogramieltrasplantament.Lataxad’èxitd’aquestprocedimentarribaal90%,segonsafirmenelsexperts.

PeralpetitAndrés,unnengaditàdesisanys,elnaixementdelseugermàJavierhaestatelmillorre-galquelipodienferelsseuspares:unasegonaoportunitat.Pateixunaanèmiamoltgreuprovocadaperlabetatalassèmia,unamalal-tiagenèticaincurablequel’obligaaviurelligataunhospitaliasot-metre’sacontínuestransfusionsdesang.L’únicapossibilitatquete-niaAndrésdetirarendavanterauntrasplantamentdecèl·lulesma-re,quearaseràpossiblegràciesalasangdelcordóumbilicaldelseugermàJavier,nascutel12d’octu-brealaciutatdeSevilla.Éselpri-mercopaEspanyaquelaselecciógenèticad’unembriópermetsal-varungermàmalalt.

Fet històric

ElnaixementdeJavierésunesde-venimentmoltimportantenelmóncientífic.EstractadelprimernadómedicamentconcebutaEs-panya.L’èxitmèdichaestatfruitdel’esforçdel’equipdelaUnitatdeGenètica,ReproduccióiMedi-cinaFetaldel’HospitalVirgendelRocíodelacapitalandalusa. Aranomésquedafer-lieltras-plantamental’Andrésamblescèl-lulesmareextretesdelcordóum-bilicaldelseugermàpetit.Elsmet-gesqueeltractencalculenquel’operacióesrealitzaràd’aquíaunmesaproximadament.EldoctorGuillermoAntiñolo,responsabledel’operació,haafirmatque«si tot va bé»,l’Andrésestaràtotalment

el periódicoSEVILLA

mentcompatibleambelseugermàperpoderrealitzarambèxitlado-nació,jaquetenenidènticelperfild’histocompatibilitat,fetqueelfaeldonantperfecte.

donacions constants

Eltipusd’anèmiaquepateixJavieresdeuaunamalaltiacongènitagreuihereditàriacaracteritzadaperlaimpossibilitatdefabricarhe-moglobina.Aquestacircumstàn-ciafaquehagiderebretransfusi-onsdesangconstantment. Segonselsmetgesiexperts,l’es-perançadevidadelsmalaltsquepateixenaquestamalaltiacrònicaésinferiorals35anys.Peròsitotvabé,Javieresrecuperaràaviatgràci-esaladonaciódelseugermà.

31 casos similars

Actualment,hiha31casossimi-larsenestudiaAndalusia,segonslaComissióNacionaldeReproduc-cióAssistida.ElnaixementdeJa-vieréselnovèentreelspromogutspelprogramadeDiagnòsticGe-nèticPreimplantacionaldesprésquelaJuntad’Andalusiaelposésenmarxafatresanys,ambl’apro-vaciól’any2006delalleiderepro-duccióhumanaassistidacomundretinclòsenlacarteradeserveisdelasanitatpública.Finsarahannascutvuitnadonslliuresdema-laltieshereditàriescomladistrò-fiamuscular,lafibrosisquísticailamalaltiadeHuntington.H

el procediMeNT

La sang del cordó umbilical de Javier servirà per fer el trasplantament de cèl·lules mare a Andrés

J la fecundació in vitro és una tècnica de reproducció assistida en què els ovaris es fecunden amb els espermatozoides al laboratori, i els embrions obtinguts amb aquesta tècnica es dipositen a l’úter de la mare.

J es tracta d’un procés que es desenvolupa en quatre fases ben marcades. A la primera s’estimulen els ovaris de la mare, a la segona es recuperen, i a la tercera es fa una inseminació al laboratori. Finalment es transfereixen els embrions ja fecundats a l’úter de la mare.

J la fecundació in vitro permet obtenir xifres d’èxit (és a dir, embarassos) superiors a la concepció natural. en molts casos supera el 60% per intent.

J A espanya aquest tractament està regulat per una legislació que obliga la parella a formalitzar un consentiment informatiu que autoritza a dur-la a terme i a realitzar anàlisis que permetin descartar la presència de malalties greus per a la salut del futur nadó (sífilis, diferents tipus d’hepatitis, sida...).

¿QUÈ ÉS LA FECUNDACIÓ ‘IN VITRO’?

la tècnica

33 Soledad Puertas amb el petit Javier acabat de néixer, a l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla.

ARXIU / REUTERS

L’evolució de la medicina 3 Les possibilitats de les cèl·lules mare Pàgines 2 i 3

el primer nadó medicamentNeix a Sevilla Javier, un nen seleccionat genèticament per salvar el seu germà gran, Andrés, que pateix una malaltia hereditària només curable amb un trasplantament

OPINEU SOBRE AQUESTA NOTÍCIAwww.elperiodico.com/estudiant

Actualitat NOVEMBREDEL 20084

Un institut de Vilanova pretén estalviar 6.200 euros en energia

helenA lópezViLaNOVa i La gELtRú

En Tomàs, en Juan Manuel i en Kilian són els delegats ambientals de segon d’ESO. La seva tasca és ordenar les

factures de llum i gas natural de l’institut des de l’any 2005 fins avui i entrar-les a l’ordinador. Han de sa-ber quan han gastat els últims anys per comprovar si l’esforç col·lectiu té els seus fruits, és a dir, si estalvi-

El principal objectiu és reduir el consum d’electricitat i de gas natural en un 20%

L’IES F. X. Lluch i Rafecas ha elaborat un Pla d’Eficiència Energètica al centre

en energia. Aquesta acció és només una de les moltes que els alumnes de l’IES Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú estan portant a terme dins l’Agenda 21. S’organitzen a partir dels dele-gats ambientals. Dos alumnes de ca-dascun dels sis cursos (els quatre de l’ESO i els dos del batxillerat) partici-pen en el Pla d’Eficiència Energètica. Es reuneixen durant l’hora de tuto-ria, els dimecres de 12.30 a 13.30 ho-

res, i treballen en comissions. Estan molt ben organitzats. Els de primer d’ESO s’encarreguen del paper. Passen per totes les classes a recollir les papereres de paper per reciclar. Els de segon s’encarreguen de les factures, els de tercer puntuen les aules de primer d’ESO per fomen-tar que mantinguin la classe neta, que reciclin i, sobretot, que tanquin els llums quan surtin de l’aula. Els de quart són els encarregats de fer el mural de l’Agenda 21 que penjaran a l’entrada del centre, on posaran totes les notícies relacionades amb el projecte que vagin apareixent, i els de batxillerat han creat una web (www.rafecasagenda21.tk). «La funció dels delegats és fer prendre consciència a tot el centre

del fet que fent només un petit es-forç podem estalviar molta ener-gia», explica Laia Pascual, delegada de segon de batxillerat que està fent una auditoria sobre el consum ener-gètic de l’institut com a treball de re-cerca. Quan encara falten tres mesos perquè presenti el treball davant del tribunal que l’avaluarà, el projecte de la Laia ja ha guanyat un premi important: el primer concurs d’apli-cació de les energies renovables de Vilanova i la Geltrú.

ReCeRCA De SOlUCIOnS / El projecte de la Laia, elaborat amb l’ajuda de la resta de delegats ambientals de l’ins-titut i de Víctor Alarcón, el tutor del treball i el professor de ciències que fa de coordinador de l’Agenda 21 al centre, va més enllà de ser un simple estudi sobre el comportament ener-gètic de l’institut. L’objectiu del Pla d’Eficiència Energètica és reduir el consum d’energia elèctrica i de gas natural en un 20%. Amb això prete-nen aconseguir reduir les emissions de CO2 de l’institut en 15 tones i ob-tenir un estalvi de 6.200 euros anu-als. «Estem elaborant un pla sobre què podem fer per estalviar energia. Hi ha moltes possibilitats. Una de les que proposem és pintar les pissarres amb pintura antireflexant, perquè a les classes no s’hagi d’estar tota l’es-tona encenent i apagant els fluores-cents en funció de la llum perquè els de darrere no veuen la pissarra», ex-plica la Laia. Una de les accions que els dele-gats ambientals de l’IES han dut a terme al centre és marcar tots els in-terruptors amb uns adhesius. Un dels interruptors té un adhesiu on apareix un sol. Vol dir que aquest és l’interruptor que s’ha d’encendre quan hi ha prou llum exterior. L’al-tre interruptor té un adhesiu amb un núvol, per quan el dia està més ta-pat i realment cal encendre tots els fluorescents de la classe. Amb l’estu-di de l’evolució de la despesa energè-tica es veurà si l’original iniciativa funciona.

WeB OBeRTA Al CenTRe / Els delegats de batxillerat que han creat la web estan entusiasmats amb el projecte i el volen obrir a altres funcions. «A més de notícies sobre medi ambient i d’anunciar les activitats de l’Agen-da 21, que estan molt bé, volem obrir la web al centre, intentar tractar al-tres qüestions i obrir fòrums sobre diferents temes», asseguren. H

33 Laia Pascual comenta factures amb els alumnes de segon d’ESO, el dimecres 22 d’octubre, durant l’hora de tutoria que dediquen a l’agenda 21.

DiEgO CaLDERÓN

J l’Agenda 21 escolar és una iniciativa que promou l’ambientalització de les escoles. Facilita la incorporació de la dimensió ambiental tant en la gestió del centre com en el currículum educatiu, a través d’un complet procés participatiu de tota la comunitat educativa. Aquest programa s’adreça a professorat, alumnat, famílies i AMpeS.

el compromís amb el planeta

l’Agenda 21

L’ús de reproductors MP3 crea una generació sorda

Escoltar música alta pot provocar greus pèrdues d’audició

el peRIóDICOBaRCELONa

Entre el 5% i el 10% de les persones que utilitzen reproductors musicals com l’MP3 amb el volum massa alt poden patir pèrdua auditiva perma-nent o altres danys, segons experts europeus. Els metges han qualificat aquet fenomen de generació sorda. El Comitè Científic de Riscos Sanitaris Nous i Emergents ha emès un dicta-men que assegura que el risc afecta els que escolten la música més d’una hora al dia per setmana a un volum

alt (més de 89 decibels) durant al-menys cinc anys. La UE recomana, així, als usuaris que comprovin el volum màxim dels seus dispositius i que mantinguin el volum més baix. Es calcula que entre 50 i 100 mi-lions de persones escolten música amb reproductors musicals a Euro-pa. La pèrdua d’audició avança en paral·lel al perfeccionament de la tecnologia que reprodueix música. L’última dècada, els reproductors walkman s’escoltaven amb auricu-lars externs (no es col·locaven dins l’orella) envoltats d’espuma (ele-ment que feia de protector). Les lesi-ons llavors eren escasses, perquè, a més, els aparells no tenien prou po-tència, segons diuen els metges. H 33 Un jove escolta música.

Parlar bé la llengua materna facilita l’aprenentatge d’idiomes

Científics demostren que la clau és distingir els fonemes

el peRIóDICOBaRCELONa

Un estudi del Grup d’Investiga-ció de Neurociència Cognitiva del Parc Científic de Barcelona re-vela que algunes persones mos-tren una dificultat més gran que altres per distingir i reproduir els sons propis de les llengües (els fo-nemes). El treball demostra que els individus capaços d’entendre una segona llengua com si fossin natius no tenen problemes per distingir els sons de la seva prò-

pia llengua. Això evidencia que les persones amb dificultat per apren-dre un segon idioma tenen certes di-ficultats per distingir els fonemes de la seva llengua materna. Els re-sultats posen en relleu la importàn-cia del vessant oral del llenguatge en l’aprenentatge d’un idioma. «Encara que el teu vocabulari i la teva gramà-tica en anglès siguin excel·lents, pots tenir molts problemes per enten-dre’l al sentir-lo», diu Albert Costa, un dels autors del treball. Les perso-nes menys predisposades a identifi-car els fonemes requeriran profes-sors d’idiomes que emfatitzin la pro-nunciació. L’estudi tira per terra la creença que per aprendre paraules la pronunciació no importa. H

EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Redactor en cap: Pep Puig. Coordinació: Helena López. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Albert Rossell, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Xavier Vidal i Maria Lluïsa Martínez Gistau. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Fundació Abertis, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident executiu: Antonio Asensio Mosbah.

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya.

Actualitat NOVEMBREDEL 2008 5

«L’inconvenient és el preu. Una d’aquestes pissarres pot costar 2.500 euros»,lamentaColinas.«Su-poso que, com tot, quan se n’es-tengui l’ús anirà baixant de preu»,diuoptimista. Amésdelespissarresdigitals,hihaaltreseinesinteractives.Pro­methean,l’empresaquefabricalespissarresdigitalsdeLaImmacula­da,tambécomercialitzal’Activo­te,unsistemadevotacióambunscomandamentsadistànciaambelsqualselprofessorpotrebreunfeedbackpermanent.H

33 Una classe de Coneixement del medi de tercer A de primària de l’escola La Immaculada del Masnou.

Laclàssicapregunta«¿on ens vam quedar a l’última a classe?» téelsdiescomptats.Amblesnovespis­sarresdigitalsinteractivesquejas’hancomençatainstal·laraesco­lesiinstitutsd’arreud’Europa,elsprofessorspodrangravarenundiscdurlesclassesisaberexacta­mentenquinpuntdelprogramaestan.Éselcasdel’escolaLaImma­culadadelMasnou,quedisposadesispissarresd’aquesttipus:duesaterceriquartdeprimàriaiunaacadacursd’ESO.«És un sistema que ofereix moltes possibilitats als professors a l’hora de fer les clas-ses més atractives per als alum-nes»,explicaToniColinas,tutordetercerAdeprimàriaiundelscracsdelsistemaal’escola.

«¡Quina passada!»

Dillunsdequatreacincelsalum­nesdelaclassed’enTonitenenCo­neixementdelmedi.Avuirepas­senelsistemadigestiuperquèalapròximaclassetenencontrol.EnToniagafaelcomandamentdelapissarradigitalifagirarlacalave­ravirtualquehiapareixcomsifos­sinenunconcursdelatele.«¡Quina passada!»,reaccionalaclassegai­rebéal’unísonalveuregirarelcapvirtualentresdimensionsfentvol­tesivoltessobrelapissarradigital.Enelmomentmésinesperatelpro­fessorfaqueelcapdeixidegirariassenyalaunadelesdents:«A veu-re, ¿quina és aquesta dent?», pre­gunta.«¡Un ullal!», respondeformacorrectalaclasse,entusiasmadaambeldivertitsistema.Aprendreelsnomsilesfuncionsdelesdentsnohaviaestatmaitanexcitant.

«Pel que fa al material interactiu per fer les classes, a l’escola funci-onem molt amb el boca a boca. Hi ha webs amb recursos a la xarxa, i si per exemple jo trobo algun pro-grama interessant d’anglès, l’hi co-mento a la professora d’anglès, i ai-xí anem fent», explicaColinas.Viain­ternet,moltsmestresqueutilitzenaquestsistemapengenelsmateri­alsquevancreantenalgunblocper­sonalodelcentre. «És una eina que permet compartir, connectar amb altres escoles i veure què fa cadas-cú, per millorar entre tots», afegeix.

HELENA LÓPEZEL MASNOU

La classe més interactiva

JULIO CARBÓ

L’escola La Immaculada del Masnou és un centre pioner en l’ús de pissarres digitals interactives (PDI) H Aquest sistema ha canviat totalment la concepció de les classes

propostes educatives diGitaLs pioneres

PROJECTE GLOBAL

«És una eina que permet compartir idees i projectes, connectar amb altres escoles per millorar l’educació entre tots»

IassínBelassal,unestudiantmar­roquíde18anys,vatenirl’ocurrèn­ciad’escriurealapissarradelasevaclasselafrase«Déu,pàtriaiBarça»aportantuntocfutbolísticallemanacionaldelMarroc:«Déu,pàtriairei».Ienunpaísonlafiguradelmo­narcasegueixsentsagradaperllei,aIassínelsímilculerlihasortitmoltcar.Quaneldirectordel’institut,si­tuataAitUrir,unpobleapropdeMarràqueix,vallegirlafrasealapis­sarra,vaavisarlaGendarmeriaRe­ial,quevaretenirtotselsestudiantsdelaclasseielsvainterrogarfinsqueIassínvaconfessarserl’autordelapintada,segonsexplicalapremsamarroquina. EldiariAl-Yarida al-Ulavainfor­marqueelsagentsvanpegaralses­tudiantsdurantelsinterrogatoris.Unavegadaidentificatcomaculpa­ble,eljudicicontraBelassalesvace­lebraratotavelocitat.Elfiscalelvaacusarde«faltaralrespecte»alrei,ieljutgeelvacondemnara18mesosdepresó.Eljoveculer,quehaviadepassarl’examendebatxillerat,vaserempresonatalapresódeBulm­harez,apropdeMarràqueix,enunacel·laamb80reclusosel28desetem­bre.Malgratlacondemnainicial,el29d’octubreelTribunald’Apel·laciódeMarràqueixlivaconcedirlalli­bertatprovisional. «Estemmoltcontentsqueaques­tanitIassínpuguidormirambnos­altres»,vadiralsortirdeltribunalMohammadBelassal,elparedelnoi.Desdel’arrestdelseufillalse­tembre,Belassalhaviaasseguratalsmitjansqueladetencióesvaprodu­irperquèelnoihaviasubstituïtenunapintadaalapissarradel’insti­tutlaparaula«Rei»per«Barça».Noobstant,enl’informeverbalentre­gatperlaGendarmeriaaljutgehifiguracomacausadeladenúnciaunapintadadeIassínforadel’insti­tutenquèdeia«Déumaleeixielteupare»,enreferènciaalmonarcaala­uitaMohammadVI.H

Un estudiant marroquí va a la presó pel seu amor pel Barça

EL PERIÓDICOBARCELONA

Europa critica els escàners corporals dels aeroports

L’Eurocambra creu que aquests aparells vulneren la intimitat

EL PERIÓDICOBARCELONA

ElParlamentEuropeucreuquelain­troducciód’escànerscorporalsalsaeroportspottenirun«seriósimpac­te»sobreelsdretsfonamentalsdelsciutadans.Aquestsescàners,quejaestanaprovaenalgunsaeroportseuropeus,comeld’Amsterdam,ge­

nerenunaimatgeenblancinegredelcosnudelviatger,quepermetalsserveisdeseguretatcomprovarsiamagaalgunacosasotalaroba.Pe­ròtambéofereixenunainstantàniadel’anatomiadelpassatger.Elsúl­timsdies,nombrososeurodiputatshanexpressatelsseusdubtessobreaquestssistemes.«Aquestatecnolo­giatéelpotencialdeforçarelspas­satgersapatirelqueespodriaconsi­deraruntractamentindigneiaixòésclarquenoésunpetitcanvitèc­nic»,asseguraunparlamentari.H 33 Escàner corporal de l’aeroport d’Orlando, del mateix model dels que volen instal·lar a Europa.

REUTERS

‘Planeta afamat’ fotografia les desigualtats del mónEl fotoperiodista Peter Menzel ha conviscut una setmana amb 30 famílies de 24 països per saber què i com mengen

EQUADORFamília Aymé

EUAFamília Revis

JAPÓFamília Ukita

AUSTRÀLIAFamília Ukita

REGNE UNITFamília Bainton

FRANÇAFamília Le Moine

ÍNDIAFamília Paktar

MALIFamília Natomo

ALEMANYA

BÒSNIA

BUTAN

CUBAEGIPTE

FILIPINES

GROENLÀNDIA

GUATEMALA

ITÀLIA KUWAIT

MÈXIC

MONGÒLIA

POLÒNIA

TURQUIA

XINA

TXAD

LA RUTA FOTOGRÀFICAEl PEriódicoBARCELONA

La família Revis està for-mada per quatre mem-bres: el pare, la mare i dos fills adolescents.

Viuen a Carolina del Nord (Es-tats Units) i tenen una despesa setmanal en menjar de 267 eu-ros. La família Natomo està for-mada per 15 membres: pare, mare, fills, néts i altres parents. Viuen a Kouakourou, una peti-ta població de Mali, a l’Àfrica, i tenen una despesa setmanal en menjar de 20,50 euros. El fo-toperiodista Peter Menzel i l’es-criptora Faith D’Aluisio han conviscut una setmana amb aquestes dues famílies i amb 28 més d’arreu del planeta, en una singular volta al món que els ha portat a 24 països amb l’objectiu de saber com men-ja el món. El fruit d’aquest in-tens treball és l’exposició Plane-ta afamat. Allò que menja el món, a l’Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona, oberta al públic fins al dia 28 de desembre.

PlANETA iNJUST / Menzel i D’Alui-sio retraten a la perfecció els hàbits alimentaris d’un plane-ta injust, denunciant les enor-mes desigualtats que hi ha en-tre les regions del planeta. Mentre que hi ha famílies que acumulen més aliments dels que podran consumir, al-tres passen tota la setmana amb un grapat d’arròs i horta-lisses. El principal missatge que els seus autors volen fer arribar al públic amb aquest treball és

que el món produeix prou ali-ments per poder alimentar to-ta la humanitat, i malgrat això hi ha milions d’éssers humans que passen gana: més de 920 milions de persones pateixen problemes causats per una ali-mentació insuficient.

XiFrES EScANdAloSES / Al costat d’aquestes xifres escandalitzen dades com que 1.700 milions de persones pateixen sobrepès. El 35% de la població dels EUA i el 20% de la d’Alemanya i el Regne Unit en pateix. L’exposi-

ció, on queda patent que el món es mou entre la desnutrició i la sobrealimentació, arriba a con-clusions sorprenents, com que contra més ric és un país, pitjor tria els aliments, ja que és quan més s’abusa de sucres i greixos saturats. Menzel i D’Ailuisio també do-nen importància a com ha canvi-at l’alimentació al món durant els darrers 20 anys per la globa-lització. Observant les colorides imatges de Menzel es pot obser-var que a quasi cap de les 30 fa-mílies de tot el món es consu-

MALI

FamíliaNatomo

DESPESASETMANALEN MENJAR:

20,50y11 nens4 adults

FRANÇA

FamíliaLe Moine

DESPESASETMANALEN MENJAR:

328,10yQuatre membres.Pare, marei dues filles

ÍNDIA

FamíliaPaktar

DESPESASETMANALEN MENJAR:

30,60y4 membres.Pare, marei dos fills

EQUADOR

FamíliaAymé

DESPESASETMANALEN MENJAR:

24,65y9 membres.Pare, marei set fills

Actualitat NOVEMBREDEL 20086

‘Planeta afamat’ fotografia les desigualtats del mónEl fotoperiodista Peter Menzel ha conviscut una setmana amb 30 famílies de 24 països per saber què i com mengen

EQUADORFamília Aymé

EUAFamília Revis

JAPÓFamília Ukita

AUSTRÀLIAFamília Ukita

REGNE UNITFamília Bainton

FRANÇAFamília Le Moine

ÍNDIAFamília Paktar

MALIFamília Natomo

ALEMANYA

BÒSNIA

BUTAN

CUBAEGIPTE

FILIPINES

GROENLÀNDIA

GUATEMALA

ITÀLIA KUWAIT

MÈXIC

MONGÒLIA

POLÒNIA

TURQUIA

XINA

TXAD

LA RUTA FOTOGRÀFICA

aliments per al doble dels ha-bitants que actualment hi ha al planeta, s’evidencia que la violació del dret a l’alimenta-ció és un problema d’accés als productes i recursos suficients i adequats per satisfer les neces-sitats alimentàries», afirmen en un comunicat conjunt les oenagés implicades en la cam-panya Dret a l’alimentació. L ’Espa i Cul tura l Ca ja Madrid organitza activitats al voltat de Planeta afamat. Dijous, 13 de novembre, a les 19.30 ho-res, se celebra la jornada Cortos

meix un aliment bàsic com és el peix (només en mengen les famílies del Japó i les Filipines). Mentre que a les famílies de països desenvolupats, com els EUA i el Regne Unit (les que des-tinen més despesa a l’alimen-tació), abunden els productes envasats i precuinats, en paï-sos com la Xina, Guatemala o Mèxic destaca la quantitat de fruites i hortalisses. «Quan el 75% de les persones que pas-sen fam treballen en el món rural, és a dir, són productors d’aliments, i quan es generen

de sabores, on es projectaran set curtmetratges amb el menjar com a fil conductor. Dissabte, 22 de novembre, a les 10.15 hores, es realitzarà el taller itinerari El carro de la com-pra responsable, on es faran visites a diferents botigues d’alimenta-ció de Barcelona per veure la se-va diversitat i poder analitzar el model alimentari actual. Tam-bé dins d’aquest cicle, dimecres, 3 de desembre, s’oferirà de for-ma gratuïta la xerrada Constru-eix el teu hort ecològic urbà, a les set del vespre. H

J L’oenagé Intermón Oxfam va alertar fa uns dies que 290 milions de persones estan entrant en situació de pobresa a causa de la crisi alimentària. Aquesta xifra se sumarà als 850 milions de persones que ja són víctimes de la desnutrició i als 120 milions que ja han començat a passar gana.

J El director d’Intermón a Catalunya titlla de «sorprenent» que els Estats Units i Europa hagin respost amb xifres astronòmiques davant la crisi financera i no hagin intervingut encara en la greu crisi alimentària.

290 milions de nous pobres

les dades

REGNE UNIT

FamíliaBainton

DESPESASETMANALEN MENJAR:

197,80y4 membres.Pare, marei dues filles

EUA

FamíliaRevis

DESPESASETMANALEN MENJAR:

267,00y4 membres.Pare, marei dues filles

JAPÓ

FamíliaUkita

DESPESASETMANALEN MENJAR:

246,90y4 membres.Pare, marei dues filles

AUSTRÀLIA

FamíliaMolloy

DESPESASETMANALEN MENJAR:

236,80y4 membres.Pare, marei dos fills

Actualitat NOVEMBRE DEL 2008 7

Els caixes creen marques per als clients joves

el periódicobarcelona

lA cAiXALKXA és la marca de tots els produc-tes i serveis de La Caixa dissenyats per a joves de fins a 25 anys. Agru-pa productes i serveis tant financers com no financers. A www.lkxa.com s’expliquen tots els avantatges, com els descomptes en entrades per a ci-ne o esdeveniments esportius. LXKA manté constantment informats els joves de les ofertes a través de mis-satges al mòbil o al correu.

cAiXA SABAdellCaixa Sabadell ofereix als joves els Crediestudis, amb els quals els cli-ents de l’entitat obtenen un préstec

Les entitats d’estalvis ofereixen productes especialitzats per als menors de 25 anys

a la seva mida. Podran ajornar la de-volució fins a la finalització dels es-tudis i pagar només interessos dels diners durant els anys de carrera. Caixa Sabadell els soluciona el pro-blema de pagar la matrícula. Tenen dues modalitats de préstec: per a to-ta la carrera, amb lliuraments anu-als, o per a un sol curs.

cAiXA TerrASSACaixa Terrassa ofereix el Pla d’Estal-vi Extra Jove, una fórmula per estal-viar d’una forma sistemàtica, de ca-ra al dia de demà (per disposar d’un estalvi per a possibles necessitats fu-tures).

cAiXA peNedÈSCaixa Penedès té a l’abast dels joves d’entre 18 i 25 anys el Servei GO, que facilita els seus projectes de futur: es-tudis, viatges… El Servei GO ofereix el Pack GO, una sèrie de productes amb condicions avantatjoses: Llibre-ta GO sense comissions de mante-

niment, la Targeta GO per al paga-ment de compres i serveis arreu del món. Més informació a la pàgina web www.gocaixapenedes.com

cAiXA TArrAGoNACaixa Tarragona ofereix un ampli

ventall de serveis per als joves. La Lli-breta Preferent proporciona molts avantatges i ben variats. Domicili-ant la nòmina a la Llibreta Preferent Jove de Caixa Tarragona cada mes se sumaran 10 punts preferents que es podran canviar per regals.

cAiXA GiroNALa llibreta jove permet disposar dels diners quan es vulgui, operar als cai-xers automàtics, tenir la targeta de crèdit i atendre tota mena de domi-ciliacions. Dóna un elevat interès des del primer cèntim. H

caIXa PeneDÈS

caixa Penedès té a l’abast dels joves d’entre 18 i 25 anys el Servei Go, que facilita els seus projectes.

LA PARAULA DELS PROFESSIONALS

«M’agrada molt la pastisseria perquè m’obliga a ser creatiu i a innovar»

lA proFeSSió¿Quina és la teva professió? Des de fa 14 anys treballo de for-ner-pastisser. Vaig començar al forn del meu oncle, a Santa Colo-ma de Gramenet, i ara treballo al Forn Padró, al carrer Virrei Amat, a Barcelona, que és propietat dels meus pares.

¿Què et va empènyer a fer-te for-ner-pastisser? Aquest és un negoci que he vis-cut des de ben petit i sempre m’ha agradat. Represento la cinquena generació de forners de la família i ja de petit ajudava molt els pares. A més, estudiar o estar assegut en una cadira gaire estona no eren co-ses que m’agradessin gaire.

elS eSTUdiS¿A banda dels coneixements que t’ha tramès la família, has fet al-guns estudis relacionats amb la te-va professió? Sí, a més d’haver estat al forn del meu oncle treballant d’aprenent, he fet cursets al gremi de forners. Però sobretot aquesta és una feina que s’aprèn cada dia a base d’expe-riència.

¿com us poseu al dia de les noves tendències en pastisseria?

Anem a fires del sector, fem cursos i, mitjançant el gremi, sempre es-tem en contacte amb altres forners. M’agrada molt provar receptes i mi-rar d’oferir nous productes cada dia als nostres clients.

lA FeiNA¿Quin és el teu horari laboral? En general, treballo de dilluns a dis-sabte des de dos quarts de set del ma-tí fins a les dues del migdia.

¿com et distribueixes la feina? A primera hora del matí faig peces

de pasta de full, pastissos de poma i coques de llardons. Després enge-go una pasterada de croissants per-què sol haver-ne molta demanda i, més tard, després d’esmorzar, cap a les nou del matí, faig el que va neces-sitant la botiga. A partir del dijous ja m’he de dedicar a preparar la pastis-seria per al cap de setmana.

¿Tens ajuda o treballes sol? Ens repartim la feina. Amb mi treba-lla un xicot que, després de fer el re-partiment del pa pels bars i restau-rants, es dedica a la brioixeria. I el

meu pare, que està en un altre obra-dor, fa sobretot pa. També comptem amb dos forners que fan torn de nit i que es dediquen al pa. ¿Què és el que t’agrada més de la te-va feina? M’agrada fer el pa, les pastes i sobre-tot la pastisseria, que m’obliga a ser creatiu i a innovar. Sóc una persona activa. Aquesta no és una feina gens rutinària i m’hi trobo molt còmode. També m’agrada poder oferir pro-ductes diferents al llarg de l’any se-guint les festivitats i tradicions, com

MArc pAdróForner-PaSTISSer

caMIl PaDrÓ

el forner-pastisser Marc Padró, a la pastisseria dels seus pares, a barcelona, on treballa.

ara el torró per Nadal, el tortell per Reis, els panellets per Tots Sants, les coques per Sant Joan...

¿Quins tipus de pa elaboreu? Tota mena de pans: pagès, rústic, integrals sense sal, de frankfurt, de viena, i tots els pans nous que ara estan de moda com són els pans de sègol, de llavors, etcètera.

¿i pastissos? Els pastissos poden ser personalit-zats i de diferents gustos: de frui-tes, de nata, trufa, crema, melme-lades, xocolates... i tot amb infi-nites combinacions. El client pot demanar el pastís a la seva mida.

el FUTUr¿Algun consell als joves que esti-guin pensant a estudiar el cicle for-matiu de panificació i rebosteria? Els diria que és una feina amb la qual es poden guanyar bé la vida si hi posen interès. Quan s’és jo-ve costa llevar-se tant d’hora per anar a l’obrador, però també s’ha de pensar que tenim les tardes lliures.

¿Has notat algun canvi en les ven-des a partir de la venda de pa i pas-tissos als supermercats i les gaso-lineres? Sí que és nota, sí. Per això, el que ens cal és continuar distingint-nos per la tradició i, sobretot, per la qualitat. H

Per Míriam argilés

la Guardiola noVeMbreDel 20088

www.compartir.org. Unaaltrapropostasónlespeti-tescooperativesdeconsumubica-desalpoble,barrioescalaperacce-diraproductesprocedentsdel’ali-mentacióecològicaabaixcost.Estractadeveïnsquenovolenonopo-denpermetre’selselevatspreusquesolentenirelsproductesambsegellecològic(fruitaiverdura,carn,pro-ducteslactis,etcètera)quearribenalscomerçosis’organitzenperagru-parlessevescomandes,dirigir-lesdirectamentalsproductorsigesti-onardespréselrepartimententreelsmembresdelgrup.Podeuacon-seguirinformacióalrespectealeswebswww.elporxodelnoi.com;www.coopgerminal.org;www.eco-consum.org.Unaaltrapropostain-teressantéslaubicaciód’uncom-postadorcomunitari,alavendaencentresdejardineriaigranssuperfí-ciescomercials.Elcompostésunfer-

Elconsumresponsableil’optimit-zaciódelsrecursosespodencon-vertirenunaeinaeficientperadap-tar-sealacrisiiafavorirunareduc-ciódelanostrapetjadaecològica.Elsecòlegsanomenenpetjadaeco-lògicalaquantitatderecursosna-turalsideterritoriquenecessitemelsciutadansperdesenvoluparlanostraactivitatdiària. D’aquestamanera, l’úsdel’energia,elvolumderesidusge-nerats,elconsumd’aigua,elsali-mentsquemengemofinsitotelsrecursosnaturalsqueesfanservirperteixirlarobaambquèensves-timestradueixenentermesdesu-perfíciedenaturaperdeterminarquinaserialaproporcióqueneces-sitaríemperviurecobrintaquestesnecessitats.

La petjada ecològica

Perexemple,segonsaquestamenadecàlcul,iatenentalamitjanadeconsumdelsciutadansdelagranàreametropolitanadeBarcelona,lasevapetjadaecològicatindriaunabastd’entretresiquatrehec-tàrees.Ésadir,quecadabarcelo-nínecessitariaunasuperfíciedenaturaequivalentagairebéqua-treestadisdefutboldelesdimen-sionsdelCampNouol’estadide

Montjuïcperatendrelessevesne-cessitatsdiàries. Uspresentemalgunesdelespro-postesquejas’estanduentatermealanostrasocietatiqueenspodenajudarareduirlanostracàrregaam-bientaliadaptar-nosalacrisi.Lapri-meraseriaoptarpeltransportpú-blic.L’ofertadetransportpúblicquetenimalnostreabastnoparadecréi-xer.Avuidiasónmoltselsciutadansquetenencobertalasevanecessi-tatdemobilitatlaboraloestudian-tilgràciesalesdiferentscombinaci-ons.Calinteressar-seperlestarifesd’estudiantielstítolsmultiviatge(quesóncombinablesatotalaxar-xa).D’altrabanda,cadacopsónméselsmunicipisqueapostenperpro-moureelcotxecompartitentreelsusuarisdevehicleprivat.Estractadeconnectar-sealawebmunicipaloveïnalonhihaelshorarisilesrutesdelagentquebaixaopujaalaciutatilesplacesdisponibles.LaposadaenfuncionamentdelscarrilsVehiclesd’AltaOcupaciópotafavoriraques-taalternativademobilitatsosteni-ble.Entrobareuunamostraalaweb

TEXT: JOSÉ LUIS GALLEGOIL·LUSTRACIÓ: VÍCTOR ESCANDELL

La crisi, una oportunitatTot i les conseqüències negatives, la fallida econòmica mundial planteja una nova oportunitat de refer els models per avançar cap a un model més net i sostenible

tilitzantnaturalques’obtéapar-tirdelesrestesdematèriaorgàni-capresentsenlesrestesdemenjarialtresresidus(fulles,marrodelcafèotapsdesuro)quegeneremacasa.Mitjançantunsenzillsis-temad’aportaciódenutrientsire-novaciódeterres,elcompostadorvatransformantaquestesrestesenadob.Sis’utilitzademaneraade-quadanogeneraolorsniatreupa-ràsitsmolestos,iperaixòespotinstal·laralaterrassadel’edificioalpatidelacomunitat.Hihadi-ferentsmodelsalmercatambuncostquerondaels200euros.

Compartir la rentadora

Cadavegadasónméslescomuni-tatsdeveïnsqueincorporenelshà-bitsd’estalvienergèticil’úscom-partitd’electrodomèsticsalase-vamaneradefuncionar.Algunsd’aquestscostumsresultenmoltcomunsalesciutatsdelnordd’Eu-ropa,onéscorrentquealpatid’en-tradaalacomunitatoenunespaiguanyatalgaratgeestrobihabili-tatunllocambdiversesrentadoresitottipusd’einesdestinadesal’úscomunitari. ACatalunyaalgunspoblesjadestinenunasalacomunitàriaaaquesttipusd’usos.Elsbeneficisperalsnousveïnssónimmediats.Enunaescalaamb20habitatgesnoméscaldràadquirirtresrenta-doresitresrentavaixellesdema-

neraquejaenelmomentdelacompraobtindremunpreuespecial.Peròaquest

noésl’aspectemésdesta-catdesdelpuntdevistaeco-

lògic,jaquel’optimitzaciód’úsenergèticilacentralitzaciódelconsumdedetergentsafavoriràunadespesainferiorderecursos

coml’aiguail’electricitatireduiràlesaigüesresiduals.Aquestessónnomésalgu-nesmostres.Sienconei-xeuousenvénenalcapaltres,siusplaufeu-nos-lesarribaralaredacció.Ecologiaieconomiapo-denanarapartird’aramésdelamà.¡Aprofi-temelmoment!H

ÉS un bon moment peR Al conSum ReSponSAble i l’optimitzAció de RecuRSoS

bUGADERIA A CASA

Al nord d’europa existeix el costum de compartir la rentadora amb els veïns

TRANSpORT púbLIC

una bona forma d’estalviar diners i energia és optar per moure’s en transport públic

Ecologia NOVEMBREDEL 2008 9

taller de composició de micromúsiques amb el mòbilMòbils és un taller de composició de micromúsiques. Cansats d’escoltar les musiquetes prefabricades, pro-posem una activitat de composició musical que permetrà als alumnes personalitzar les músiques del seu telèfon o altres i, a la vegada, desen-volupar un criteri de qualitat mu-sical i sonora. A partir de l’audició de diferents músiques de curta du-rada extraurem algunes idees que aplicarem a la composició de les nos-tres pròpies músiques. Nivells reco-manats: ESO, batxillerat i cicles for-matius. De dilluns a divendres a les 10.00 hores. CaixaForum Barcelona. Avinguda Marquès de Comillas, 6-8.

la mostra ‘la mar de lleN-GÜes’ s’iNstal·la a tarraGoNaFins al 16 de novembre, el Fòrum Provincial de Tarragona acull La mar de llengües. Parlar a la Mediterrà-

nia, una mostra que permet obser-var la Mediterrània des d’una òpti-ca diferent a l’habitual: les llengües, per promoure el coneixement i la defensa de la diversitat lingüística general i mediterrània en particu-lar i impulsar noves actituds positi-ves de reconeixement i respecte en-vers totes les llengües i cultures. Re-serves al telèfon 93.211.49.73.

GiroNa estreNa el bòlit, el ceNtre d’art coNtemporaNiEl Centre d’Art Contemporani de Girona s’estrena amb una exposi-ció que recorre arquitectura, cine-ma i literatura. La mostra En construc-ció. Receptes des de la carència, la ubiqüi-tat i l’excés recull dues retrospectives, la de Santiago Cirugeda, a la Sa-la de la Rambla, i la de la canaden-ca Michelle Teran, a Sant Nicolau, i també les instal·lacions del figue-renc Jordi Mitjà i del col·lectiu Deri-vart. Es tracta de quatre propostes

que entrelliguen mons artístics tan diferents com l’arquitectura, la lite-ratura i el cinema, a través de les no-ves tecnologies. L’ús dels espais pú-blics, el xoc entre l’espai públic i el privat, la síndrome de Diògenes, o les reflexions sobre la bombolla im-mobiliària són alguns eixos temà-tics dels muntatges, que es podran visitar fins a l’11 de gener. Més infor-mació a www.centreartgirona.org

practica idiomes a les sales d’estudi NocturNes de bcNLes Sales d’Estudi Nocturnes són ser-veis que ofereixen un espai d’estudi en horari nocturn de les 21.00 a 1.00 hores, de dilluns a divendres, com-plementant-lo amb activitats de for-mació acadèmica, cultural i social adreçades a la gent jove. Una de les activitats més interessants que es du-en a terme és l’intercanvi d’idiomes en els grups de conversa gratuïts. La seva durada és d’una hora i mitja i

el seu objectiu, fomentar l’aprenen-tatge i l’intercanvi d’idiomes entre persones de diferents nacionalitats que volen intercanviar conversa en la llengua pròpia per conversa en una llengua estrangera. Per apun-tar-s’hi només cal trucar o enviar un correu a la Sala d’Estudi més prope-ra i dir quin és l’idioma que t’agrada-ria practicar. Més informació al te-lèfon 93.450.89.17 (Sala d’Estudi Sa-grada Família).

la mostra ‘llàGrimes del móN’, al museu de GraNollers Llàgrimes del món consta d’un nom-bre indeterminat de cubells de pou que contenen imatges de les expres-sions de dolor de persones d’arreu del món que viuen situacions de guerra, lligats entre si com ho estan els seus destins i plens a vessar de llà-grimes com ho estan les seves vides. Museu de Granollers. Carrer Anselm Clavé, 40. Telèfon 93.870.65.08.

la creació coNtemporàNia a toc de ratolí al caixaforumLa mediateca del Caixaforum és un espai de consulta i préstec especia-litzat en la música i les arts visuals contemporànies. Aquí professors i alumnes podreu trobar les eines ne-cessàries per conèixer les noves for-mes artístiques en el doble vessant de la investigació i el lleure, que us poden ser útils en treballs de recer-ca i ampliació de coneixements. Du-rant la visita veureu les possibilitats del catàleg informatitzat del Caixa-forum, que permet també l’audició i el visionat de les obres i els interac-tius, a més de la descripció de la col-lecció de llibres, revistes i materials audiovisuals. I al Canal Mediateca podreu seguir la programació de ci-cles d’art multimèdia en un espai dissenyat per visionar en petit grup. De dilluns a divendres, de 10.00 a 14.00 hores. Durada: 1 hora. Inscrip-cions al telèfon 93.476.86.61.

crítica d’una pel·lícula

Història propera

alba bruOlot

Sóc una alumna de primer d’ESO del Petit Plançó. M’agradaria donar la meva opinió sobre la pel·lícula High school musical 3 que es va estrenar el 24 d’octubre del 2008 als cinemes de Catalunya. Jo crec que és una pel-lícula molt bonica, tot i així és una mica trista, perquè, cada personatge tria un camí diferent. S’acaba l’insti-tut i es graduen. Aquesta pel·lícula em va fer sentir sentiments de triste-sa, alegria, amor, emoció... Aquesta pel·lícula la recomano a tothom.

sOcietat d’excessOs

crítica al consumisme

anna estevetorres de segre

Als països desenvolupats estem acos-tumats a comprar. I moltes vegades coses innecessàries. La gent d’aquí comprem en excés, en canvi als pa-ïsos subdesenvolupats viuen amb dos conjunts de roba i si els tenen. Aquí en volem un per cada dia de la setmana i més. De vegades tens co-ses a casa que no utilitzes. Comprar per comprar, o comprar sense saber què compres, o adquirir un produc-te sense que realment sigui necessa-ri. Tot això és culpa de la societat de la imatge que ens estimula a la com-pra impulsiva. La televisió i la publi-citat ens manipula. Sobretot, quan vénen les vacances de Nadal, en èpo-

estudiant, i que no tinguéssim por dels alumnes més grans, que tot es-tava controlat. Ara ja hi som, hem vist que no passa res, estem molt més tranquil·les i molt agraïdes per aquesta informació de la directora.

canvis a l’educació

les aules d’integració

J. abreu, s. carrera i d. millard roquetes (Baix ebre)

Som tres alumnes de l’IES Roquetes que el curs passat anàvem a l’aula

ca de rebaixes... A més a més hi ha la contradicció evident que si el ritme de despeses no disminueix és impos-sible arribar a final de mes.

carta d’aGraÏMent

una nova etapa

Nati segura i marina mendozasant pere de ribes

La directora del nostre IES va anar el curs passat als col·legis de primària i ens va informar que a l’institut de se-cundària ens ho podríem passar bé

d’acollida algunes hores. Volem do-nar l’opinió sobre les noves aules d’integració. En primer lloc, pensem que les aules d’acollida actuals estan bé, perquè a més d’aprendre la llen-gua catalana, podem assistir a les al-tres classes amb la resta d’alumnes i així aprendre els seus costums. Les noves aules d’integració potser aju-darien a aprendre més ràpid o mi-llor la llengua, però tenim alguns dubtes. Si un alumne amb edat per fer primer d’ESO arriba al novembre i va a la nova aula d’integració fins a final de curs, ¿què farà el curs se-güent a l’IES normal: primer o segon

d’ESO? I si arriba al setembre, però no sap català, ¿llavors anirà directa-ment a l’IES normal? ¿Què és millor? Creiem que tots hauríem de tenir ga-nes d’aprendre coses noves, i és igual si ets d’aquí o véns de fora. L’impor-tant és voler conèixer més coses i sa-ber conviure.

les addicciOns

la feblesa dels joves

aula d’acollida ies bosc de la comaOlot

Som un grup de nois i noies de l’Au-la d’Acollida de l’IES Bosc de la Co-ma d’Olot i volem dir que hem parlat del tema dels joves i ens preguntem: ¿per què tants joves, companys nos-tres, fumen, beuen alcohol i, a vega-des, es droguen? Hem vist que la pri-mera causa és que molts joves es dei-xen influir pel que diuen o fan altres companys seus i tenen molt poca personalitat. També ens sembla que hi ha molts joves que tenen massa di-ners a la butxaca per malgastar i això ho complica tot. I encara, per acabar-ho d’arreglar, en aquest país és mas-sa fàcil comprar aquests productes que en teoria estan prohibits.

Mals hàBits

abusar de l’alcohol

samir benjelloulles roquetes

El joves abusen de l’alcohol. Sempre estan amb la cervesa a la mà i això no pot ser bo. A les festes crec que s’hau-ria de beure una mica, però sense passar-se de la ratlla. Després de beu-re, llencen la llauna a terra sense que els importi res. Escric aquesta carta perquè reflexionin i no beguin tant d’alcohol. És dolent per a la salut.

María sOuZa

Un jutge va absoldre fa uns mesos un home acusat de pi-rateria argumentant que no hi havia afany de lucre en la seva acció, i que, per tant, l’emparava el dret a la còpia privada. Des de l’associació d’internautes es van mos-trar satisfets per la sentència perquè, segons ells, no es

pot criminalitzar un comportament socialment admès i no lucratiu. Baixar música d’internet és un dret, per-què estem intercanviant música. Allò que sí que seria un delicte és descarregar música, fer còpies i vendre-les. ¿Sí o no? mohamed elmrabet. Mataró

la música: ¿dret o delicte?

cOrreu33consell de cent, 425.08009. barcelona

‘e-Mail’[email protected]

cartes

el dibuix que acompanya la carta principal de la secció La Bústia ha guanyat un concurs en què han participat alumnes de l’escola Massana, de Barcelona. cada mes, un estudiant d’aquesta escola d’artistes serà l’encarregat d’il·lustrar una de les cartes que els lectors envien a El Periódico de l’Estudiant.

l’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles. en cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. indi-queu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, cartes o intercanvis. No es publicaran les cartes firmades amb pseudònim que no vagin acompanyades del nom del re-mitent. també podeu enviar dibuixos.

pOdeu lleGir MÉs cartes awww.elperiodico.cat/estudiant

lectors nOveMBre del 200810

Misterioses aventures al cim dels Espadats

Les vivències personals de la jove Alexandra

‘Per què tothom em mira això del cap?’

Les vacances d’en Roc, l’Agustí i la Marta estan envoltades de misteri, perquè al cim dels Espadats –una muntanya esquerpa i gairebé inac-cessible– hi passen coses molt estra-nyes. L’entorn és dens i selvàtic, gai-rebé màgic. Al capdamunt de tot hi ha una casa que amaga una pila de secrets relacionats amb la guerra i amb la història del poblet on ells es-tiuegen des de ben petits. A la casa, a més, hi viu un individu, lo Boriac, que és solitari i enigmàtic, gairebé fan-tasmagòric. Un dia, en Roc, l’Agus-tí i la Marta s’assabenten de la mort d’aquest personatge. No gaire més tard, van al riu perquè s’entrenen per a la diada del Rai que cada any se celebra en aquell lloc del Pirineu. Ai-xò els porta molt a prop del cim dels Espadats. Editorial Barcanova. 9,60 euros.

La passió d’Alexandra explica la vida de l’Alexandra, una noia catalana d’origen ucraïnès. Té fama de ser divertida, els seus companys i com-panyes l’aprecien, malgrat que no sempre comprenen les seves dèries, una mica insòlites per a la majoria. Aquest fet la fa sentir diferent i bus-ca espais de solitud per poder disfru-tar de les seves aficions. La lectura, llençar xiclets que es queden engan-xats al sostre de l’habitació o la mú-sica de la cantant islandesa Björk es-devenen els seus aliats a l’hora de construir un món paral·lel on viure. L’amistat d’una noia argentina que arrossega un passat difícil farà tron-tollar el seu món, sobretot quan li descobreix a internet el bookcrossing, una web de gent que allibera llibres perquè altres els llegeixin. Editorial Barcanova. 7,95 euros.

La jove escriptora australiana de pa-res palestí i egipci Randa Abdel-Fat-tah presenta Per què tothom em mira això del cap?, la seva primera novel-la. Explica la història de l’Amal, una estudiant australiana de 16 anys de pares musulmans que un dia deci-deix que portarà el mocador mu-sulmà per cobrir-se el cap, a tot ar-reu, fins i tot a l’institut. La novel·la mostra com la valenta Amal aconse-gueix superar els prejudicis, mante-nir els amics i atreure els nois, tot i dur el cap tapat, a diferència de les seves companyes de classe. Un tema actual i polèmic, i, alhora, una bo-na novel·la, fresca i divertida. L’auto-ra del llibre a part d’escriptora és ad-vocada i viu a Sydney (Austràlia), des d’on està molt involucrada en la llui-ta pels drets civils a Palestina.Editorial La Galera. 14,90 euros.

Es calcula que 800 milions de persones pateixfam, per la incapacitat d'aconseguir suficient menjai d'aquestes 8 milions moren anualment per aquemotiu.Cerca aquests tipus d’aliments i begudes mécomunes al món: Aigua, bolets, carn, cerealscerveses, formatges, fruites, infusions, llet,mantega, mel, olis, ous, pans, peix, sal comuna,sucre, verdures i vins.

SOPA DE LLETRES

SOLUCIONS

De quinamanera?------------En mètrica,temps fortd'un peu

Per una nopego

------------Mitja pera

ENIGMA CARDAUTODEFINIT

Cent------------

Delshebreus

Pólvores decànem indi------------

Quecoexisteixeternament

El centre dela fragata------------Reflexiód'onessonores

Notarepublicana------------Article

Undecímetrecúbic

www.enigmacard.com

Acetilè------------Bassad'una

adoberia

Ca------------

Team

Regeix unaeditorial

------------EscolaCatalana

Mitja hora------------Tercera

consonant

Remugantdel Tibet------------Pis elevatd'un edifici

Quatre deSerrat

------------Instrumentde vent

Neó------------

Cincromans

LosAngeles

------------Carboni

Dit dels bénsimmobles------------Tija de ferroper rostirpollastres

Ge------------

Plantapiròfila

------------Acció deraptar

= ACCIDENTS, VELOCITAT, IMPRUDÈNCIES, DROGUES, ALCOHOL, MORTS i FERITS.

Ques'alimentad'ossos

Una pujadaque famolta

pendent

------------Punt centrald’un blanc

Premi artísticinferior

------------

------------Prefix faltat

d’alguna cosa

Distribuir lesparts

------------

------------D'orient

Joc de taula------------Són del dia

Refugiofert alsperseguits------------De cera

ENRIC III 2008

Acciód’orinar

------------Que acabaen puntaprima

Cobalt------------Poema

Orgull,tarannà altiui arrogant------------És anglès

Fèculaobtinguda

de lapalmera desagú, de

fàcil digestió

Tireta queserveixd’adorn

------------Lletragrega

Ocell------------Embarcació

per lanavegacióesportiva

Preparadorde

substànciesaromàtiques

Te-----------De capde les

maneres!

Segonapersona----------Nota del

mig

S V M E C D K R I P B Z Q N H CA L F R E L A R R B O E X I U EL E C D R C T G Q P O Z D Y H PC L D V E L F M B C S L F R Q WO G E C A I B R S Z Z Q E S J TM A Q T L E X E U Y J G X T X YU U I E S D R C P I B F X S S XN V Q L X U I Q A R T N U I G IA R P R D N X I F O I E L S J GR U V R R A N N O F I N S C S SC G E A C L M F R Q Y W X H N HE V C P E I X U M M D P U I Q GR I O S P T D S A E U A V L M NV R U X P P L I T M L O G R H AE O I H M A A O G H G O B D U TS U C R E N K N E S G Y L G T DE P G M Z S U S S I K H I I P HS B Y Z Z M A N T E G A R F S D

Els blocs solidaris, una bona forma d’acostar-se al món

Aquest mes dedicarem aquest espai a parlar d’alguns dels nostres blocs favorits. Els blocs del món d’EL PERI-ÓDICO estan ben amunt en aquesta llista. Es tracta de blocs solidaris escrits des de tots els racons del món. Són una oportunitat única tant per als cooperants com per als interautes. Els voluntaris tenen l’oportunitat de com-partir les seves experiènci-es sobre la realitat del tercer món, i els lectors poden co-nèixer de primera mà aques-tes vivències. A la web http://elperiodico.com/blogscat/mapamundi trobareu l’ín-dex de tots els blocs solidaris. N’hi ha per triar i remenar. De l’Índia a Uganda, passant pel Perú, el Sàhara, Kenya o l’Equador. Clau de sol...idaritat, per exemple, narra les experièn-cies d’Ariane Arpa, directora general d’Intermón Oxfam, que treballa des d’aquesta institució per oferir una resposta integral a la pobresa i aconseguir el ple dret de totes les persones a una vida digna. Un altre dels blocs més destacats és el bloc Projecte Sàhara, de l’IES Ramon Berenguer IV de San-ta Coloma de Gramenet (http://elpe-riodico.com/blogscat/mapamundi/

blogs/blogsahara). El Projecte Sàha-ra s’inscriu en una línia de treball que, des de fa uns quants anys, des-

envolupa el centre per conscienciar l’alumnat en els valors de la solidari-tat i la cooperació. També destaquen blocs com L’al-tre Perú, Mirades d’Àfrica, Diaris des de la Franja, Uganda en primera persona, Anantapur, ciutat de l’infinit i Les fonts del Nil. Feu-hi una ullada. H

Passatemps NOVEMBREDEL 2008 11

Espanya és el país europeu on més vianants moren en acci-dent de trànsit. Nou de cada 10 vianants morts creuaven per fora del passos indicats. A més, s’ha d’afegir el nou concepte del «vianant tecnològic»: la persona que camina pel carrer mentre parla pel mò-

bil o escolta música per l’MP3. Tres de cada 10 vianants morts en un accident de trànsit durant l’any passat a Espanya parlaven pel mòbil o escoltaven música amb un reproductor de MP3 en el moment de l’accident. Cada any moren a Espanya 200 vianants tecnològics.

Vianants: els més dèbils a la carretera

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, la Federació Ca-talana de Caixes d’Estalvis, Gas Natural SDG, SA i Fundació Abertis.

ELS ATROPELLAMENTSA VIANANTS

GràficRAMONCURTO

FontRACC

91,5%

Fora del pasde vianants

LLOC DE LES MORTS

8,5%

Al pasde vianants

58 VIANANTS 622 VIANANTS

XIFRES D’ESPANYA 2005

10,9

10,310,9

9,07,26,74,6

ESPANYAITÀLIAR. UNITÀUSTRIAALEMANYABÈLGICASUÏSSA

FINLÀNDIANORUEGAHOLANDA15,711,5

11,5

MORTS A EUROPA

PER CADA MILIÓD’HABITANTS2005

vianantsestaven fentservir el mòbil

3 de cada 10

LES VÍCTIMES MORTALS QUE UTILITZAVEN EL MÒBIL

XIFRES D’ESPANYA, EL 2007

A CATALUNYA

20062001 -84%

51

8

morts en accidentera vianant

ALSCARRERS DEBARCELONA2007

1 de cada 3A ESPANYA

20062001 -32%

469317

MORTS DE VIANANTS A LA CARRETERA

ELS CULPABLESDELS ACCIDENTS

XIFRES DE BARCELONA, EL 2003

CONDUCTORDEL VEHICLE

51%

EL VIANANT

29%

TOTS DOS

20%

El pErióDiCobArCEloNA

Parlar pel mòbil no és no-més perillós si s’està con-duint. També ho és, i molt, per als vianants. Tres de ca-

da 10 vianants morts en accident de trànsit l’últim any a Espanya ana-ven parlant pel mòbil o escoltant música pels auriculars, segons un informe presentat per la Federació Espanyola per a la Seguretat Viària (Fesvial). Els «vianants tecnològics», com els descriu Luis Montoro, pre-sident de Fesvial, arriben a situar-se en els 200 per any. «Siguem rea-

listes. No podem demanar a la gent que no parli pel mòbil mentre cami-na pel carrer, o que no escolti músi-ca pels auriculars. L’únic que podem fer és prevenir del risc. Si el vianant està advertit que allò que fa és peri-llós, com a mínim estarà més atent», explica Montoro.

Abaixar la guàrdia

El problema no és tant el fet de par-lar pel telèfon mòbil mentre es va caminant pel carrer, sinó que quan un parla pel mòbil tendeix a evadir-se. «Al minut i mig de conversa, l’in-

terlocutor està reduint a la meitat l’atenció per tot el que està passant al seu voltant, així que no es fixa en els senyals i ja no sap si està creuant pel mig de la carretera o si el semàfor està verd o vermell», apunta el presi-dent de Fesvial. Una altra dada que cal tenir pre-sent és que en un 91,5% dels casos d’accidents mortals, els vianants creuaven fora del pas senyalitzat. Cada dos dies es produeix a Barcelona un accident amb algun vianant ferit, i la indisciplina és gai-rebé sempre la causa dels infortunis. Per intentar reduir-los en un 25%

fins al 2012, l’ajuntament ha posat en marxa un pla que pretén consci-enciar vianants i conductors i fer res-pectar les normes.

la pitjor xifra d’Europa

Un estudi elaborat pel RACC revela que la mort de vianants a Espanya és la més elevada d’Europa. Amb 15,7 víctimes per cada milió d’habitants, Espanya se situa al davant d’Itàlia (11,5), el Regne Unit (11,5), Àustria (10,9), Alemanya (10,9), Bèlgica (10,3), Suïssa (9), Finlàndia (7,2), No-ruega (6,7) i Holanda (4,6). H

57%El

delsatropellamentsesprodueixenen creuamentsregulatspersenyals

Seguretat viària NoVEMbrEDEl 200812