Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 aC) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre

Biografia de l’autor

Segons Pausànies, historiador grec, l’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor, Policlet el Vell. Va estudiar a l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics.

Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves innovadores columnes corínties, a més del famós teatre

Orchestra circular

Càvea superior a 180º

Planta d’un teatre

Prosceni i escena

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/05/GriechTheater2.PNG

Elements de suport i suportats

Aprofitaven els vessants de la muntanya per les graderies dels teatres. A Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny.

Teatre de Dionís, a AtenesTeatre d’Heraklea Minoa

Els murs laterals d’Epidaure

Passadissos laterals d’accés al teatre

Espai interior i exterior

Orquestra

Càvea

EscenaProsceni

Orquestra (20,3m diàmetre). L’escena no s’ha conservat l’edifici. El prosceni era l’espai elevat on actuaven els actors, entre l’escena i l’orquestra. Càvea totalment integrada en el paisatge del voltant (14.000 espectadors), dividida radialment per 13 escales

120 m de diàmetre

Diazoma passadís perimetral

koilon o càvea

passadís o diathoma

orchestra

proskénion

escena Passadís (pàrodoi)

trenta grades

13escales radials

Auditori (theatron)

Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic.

24 escales radials

La càvea s’eleva 24 m aprofitant el pendent

Vistes de les grades

de la càvea

L’estil: grec hel-lenístic. La construcció es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots tenien les mateixes parts i característiques.

El teatre d’Epidaure podia reunir a 15.000 persones, que es disposaven en dos tipus de seients: els del poble, les grades llises, i els de les personalitat importants, amb respatller i braços. A la foto seient del Teatre de Dionís, a Atenes.

Entorn i integració urbanística

La càvea es construí sobre un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, tal i com era típic dels teatres grecs. Es trobava als afores de la ciutat (Pidhavro, actual Epidaure), situada al sud-est del Peloponès. La integració amb el paisatge era perfecta, mostrant la relació art i natura propia de l’art clàssic grec.

Interpretació Les obres de teatre es feien en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer finalitat religiosa, oferint ofrenes al déu (altar al mig de l’orquestra), on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques i el paper dels actors era secundari. Quan el seu paper augmenta es situen al prosceni (lloc elevat). Al segle IV aC el paper dels actors és més gran que el del cor.

El teatre tenia una acústica immillorable, i es veia perfectament de tots els seients. Aquests es dividien en els dedicats al poble i els dels governants, que tenien respatller i braços.

FuncióLa ciutat d’Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la medecina).

Visitada per molts malalts.

Teatre creat a l’època hel·lenística, el més gran de Grècia i un dels més famosos. En ell s’hi representaren les millos tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

Imatge d’Asclepi trobada a Epidaure

Màscara de Dionís

Models i influències

El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants.

http://es.wikipedia.org/wiki/Epidauro

Teatres de Segesta i Taormina(Sicília)

Reconstrucció del teatre de Pompeu

Teatre romà de Mèrida