Teatre de finals del XIX

Àngel GUIMERÀ

La vida teatral a Barcelona

• Obertura encara de més locals.• Parlem de teatre, però els espectacles són

molt variats: cuplets, varietats, música,...• Això facilita que l’empresari busqui, més

que la qualitat, el guany immediat. Per la qual cosa, no els preocupa la qualitat. Això fa que els escriptors ho tinguin difícil.

• Frederic Soler té la paella pel mànec; és hegemònic (des del Romea).

Soler i Guimerà

• L’actitud de Soler amb els autors que no són del seu clan d’amics és poc generosa. Fins i tot, considera un perill l’aparició d’escriptors joves com Guimerà.

• Fins a 1888, any de l’Exposició Universal de BCN, els centres de decisió i els mitjans d’influència eren escassos i resultava imprescindible dominar-los.

El teatre de Soler

• Drama romàntic: exageració d’una visió idealitzada de la societat.

• Comèdia de costums: reducció a clixés i a arquetipus caricaturescs dels personatges coetanis.

Versus• REALISME: inexistent, tot i que en voga a

Europa (sobretot a França) influït pel pensament positivista.La burgesia catalana no està preparada: és conservadora i molt púdica.

L’assumpció del realisme

• Antecedents: Riera i Bertran, Llanas, Aulés i, sobretot, Josep Pin i Soler.

• 1890: Sogra i nora, de Pin i Soler. Primera obra teatral realista.

18791879

CANVI IMPORTANT EN EL TEATRE CATALÀCANVI IMPORTANT EN EL TEATRE CATALÀ Estudi crític d’Ixart: Estudi crític d’Ixart: El teatre catalàEl teatre català Noves tragèdiesNoves tragèdies, de Víctor Balaguer, de Víctor Balaguer Primera tragèdia de Guimerà: Primera tragèdia de Guimerà: Gal·la PlacídiaGal·la Placídia

Fins 1892, les tensions romanticisme-realisme Fins 1892, les tensions romanticisme-realisme quallen en una actitud que assenyala quallen en una actitud que assenyala l’aparició del Modernismel’aparició del Modernisme

Ixart es proposa de definir el caràcter Ixart es proposa de definir el caràcter català, ja que així els autors disposaran català, ja que així els autors disposaran d’una base sòlida per treballar, lluny d’una base sòlida per treballar, lluny d’esquemes simples. Pren partit a favor d’esquemes simples. Pren partit a favor d’un teatre realista, sense rebutjar el d’un teatre realista, sense rebutjar el drama històric, ja que pot fornir el rerefons drama històric, ja que pot fornir el rerefons llegendari del present.llegendari del present.

No s’ha de continuar pel camí de No s’ha de continuar pel camí de manifestar estèticament l’aspecte manifestar estèticament l’aspecte característic del poble català (provincià).característic del poble català (provincià).

Cal tenir un punt de vista cosmopolita, Cal tenir un punt de vista cosmopolita, modern, europeu, realitzat amb la forma modern, europeu, realitzat amb la forma espontània de la inspiració ingènua i amb espontània de la inspiració ingènua i amb els materials de l’observació immediata.els materials de l’observació immediata.

Ixart, del teatre que s’havia fet fins llavors, Ixart, del teatre que s’havia fet fins llavors, salva aquells guanys parcials que salva aquells guanys parcials que certifiquen la seva voluntat de modernitat; certifiquen la seva voluntat de modernitat; classifica els tipus que intervenen classifica els tipus que intervenen reiteradament en les comèdies de reiteradament en les comèdies de costums; i subratlla els que resulten més costums; i subratlla els que resulten més viables en tant que reflecteixen un intent viables en tant que reflecteixen un intent d’observació psicològica.d’observació psicològica.

““Voldríem desterrar de la nostra escena la Voldríem desterrar de la nostra escena la galeria de pastorets d’Arcàdia, amb galeria de pastorets d’Arcàdia, amb barretina i calça curta i el ramet a la mà”, barretina i calça curta i el ramet a la mà”, és a dir, desterrar la idealització.és a dir, desterrar la idealització.

Víctor Balaguer, quan ja era un autor Víctor Balaguer, quan ja era un autor reconegut per als prohoms de la reconegut per als prohoms de la Renaixença i ja era prou vell per a Renaixença i ja era prou vell per a mostrar-se independent d’aquest mostrar-se independent d’aquest moviment cultural, comença a construir moviment cultural, comença a construir tragèdies. Hi considera el conflicte en la tragèdies. Hi considera el conflicte en la seva total nuesa, bandejant el superflu, seva total nuesa, bandejant el superflu, encara que amb tocs clarament romàntics.encara que amb tocs clarament romàntics.

Àngel GUIMERÀ

Autor dramàtic, poeta, prosista, orador, catalanista.

Àngel Guimerà

• Tots aquest intents per assolir el gènere tràgic queden enfosquits per l’obra d’Àngel Guimerà, qui va saber resumir els esforços del teatre català del XIX.

• En ell, vida i obra estan íntimament relacionats. Reelabora la seva vida estèticament, és a dir, mitjançant la seva obra.

• Els seus personatges responen sovint als seus ideals d’una societat més justa, d’una Catalunya menys sotmesa, més plena. Però, cal remarcar que tenen un gran volum psicològic perquè en ells hi aboca els seus temors més profunds.

• Reelabora la seva obra a partir de les pròpies vivències i de l’experiència literària adquirida.

1a etapa: La tragèdia romàntica

• Guimerà comença a treballar a partir de supòsits romàntics (fins a 1890 els ingredients realistes hi són absents).

• Gal·la Placídia: la síntesi de dues cultures (mestissatge) esdevé inviable i això mena els protagonistes a un final tràgic (igual passarà a Mar i cel (1888) i a La filla del mar (1900).

• Judit de Welp• Ambdues en decasíl·labs per donar un to més

acordat amb el sentiment que manifesten que no pas l’heptasíl·lab emprat majoritàriament fins llavors.

1a etapa: 1879-1890

• Gal·la Placídia (1879)• Judith de Welp• El fill del rei (1886)• La boja (1890): és l’última obra d’aquesta etapa i ja s’hi

entreveuen canvis: per primer cop elimina la perspectiva històrica i situa el conflicte en època contemporània; i amb uns personatges terrenals, tot i continuar essent una tragèdia romàntica. També suposa un canvi en el llenguatge i en el diàleg, que acabarà afavorint l’ús de la prosa en les seves obres posteriors.

i sobretot• Mar i cel (1888), on Saïd, corsari mestís fill d’àrab i cristiana,

s’enamora de Blanca (nom parlant d’una cristiana) i revifa el seu dilema, que només es pot resoldre amb la mort.

2a etapa: introducció del realisme

• Estrena un sainet!, La sala d’espera, en prosa, iniciant una 2a etapa, ja que, aproximar-se als petits afers quotidians, li proporciona el fonament realista a partir del qual emergiran els grans drames posteriors.

• El seu teatre hereu del romanticisme se sintetitza amb ingredients realistes, d’on sorgeixen els seus drames.

• Temàtica social, amorosa i .• Estrena les seves obres més importants,

s’imposa com el millor dramaturg en llengua catalana i comença a ser traduït.

2a etapa: plenitud

• Desapareix l’arcàdia, fins i tot en el medi rural.• La “terra alta” és la solitud; exigeix que l’individu

renegui de la societat; el pla moral on només s’arriba mitjançant la purificació.

“Sí, anem-hi, que allà dalt es perdona tot. Que no és com aquí baix, on tot se corromp”

“El món de la terra baixa, prou [que n’és, de dolent]: que no n’era no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho era perquè allà dalt no hi havia homes”

Ambdues cites són paraules posades en boca de Manelic, el protagonista de

Terra baixa.

2a etapa: 1890-1900, el drama realista

• En pólvora (1893)

• Maria Rosa (1894)

• La festa del blat (1896)

• Terra baixa (1897)

• La filla del mar (1900)

El concepte de possessió

• Dos homes es disputen amb armes diverses l’amor d’una dona.

En pólvora: Francesc (amo) - Toneta – Marcó (obrer)Maria Rosa:Marçal (amic del marit mort) – Maria Rosa –

Andreu (ombra del mort, remordiment)La festa del blat:Vicentó – Oriola – Jaume La filla del mar:Mariona – Pere Màrtir – Àgata (la filla del mar)

La relació entre els personatges

• Proposta “moral” de Guimerà i concepció del món (trets idealitzadors que assenyalen una concepció romàntica del personatge dramàtic).

Personatge que es debat entre dues cultures o dos medis socials (mestís).

Personatge que ha perdut la mare i té un dèficit d’amor que procura sadollar.

Personatge víctima de passions carnals, però que pot recuperar la puresa moral perquè ha mantingut intacta la seva capacitat d’amor.

• Queden més etapes en l’obra dramàtica de Guimerà, però són secundàries. Intentà adequar les seves obres amb els moviments culturals que arribaren a Catalunya, amb èxit desigual. Ara bé, les seves obres anteriors, les principals que hem estudiat, foren traduïdes i, fins i tot, traslladades a l’òpera o al cinema.

Paral·lelament a la 2a

Els gèneres alternatius que Guimerà adopta en aquesta dècada són:

• els monòlegs patriòtics a Mestre Oleguer i a Mort d’en Jaume d’Urgell;

• El drama religiós a Jesús de Natzaret i a Les monges de Sant Aiman, juntament amb la llegenda dramàtica.

3a etapa: anys de vacil·lació

• Últims contactes amb el romanticisme• La “conversió” modernista• Èxit internacional amb els seus drames realistes

anteriors• Però impossibilitat de tornar a trobar la fórmula de

l’èxit• Arran de terra (1901), La pecadora (1902),

Aigua que corre (1902), Andròmaca (1905), Sol solet (1905), L’aranya (1906), La santa espina (1907), La resurrecció de Llàtzer (1907), La reina vella (1908) i La reina jove (1911) entre d’altres.

4a etapa: final

• Temes repetits i esquemes excessivament fixats i simplificats

• Trama lineal

• Utilització del passat històric a Índibil i Mandoni (1917), Joan Dalla (1921) i Alta banca (1921).

• Jesús que torna (1917), L’ànima és meva (1918) i Al cor de la nit (1918).

Obres teatrals d’Àngel Guimerà

TRAGÈDIES ROMÀNTIQUES

• Gal·la Placídia (1879)

• Mar i cel (1888)

DRAMES REALISTES

• Maria Rosa (1894)

• Terra baixa (1897)

• La filla del mar (1900)

ALTRES OBRES REALISTES-MODERNISTES

Més informació

• Unitat 5: el teatre del segle XX• “jugantamblallengua.blogspot.com”• Si en teniu més ganes, us recomano, sobretot,

la lectura de Terra Baixa i de Mar i cel (també podeu trobar-les en format audiovisual, sobretot la representació teatral d’aquesta última a càrrec de la companyia teatral Dagoll Dagom). Encara que sigui l’estiu. És teatre i és molt ràpid de llegir. Fins i tot, l’estudi crític, si n’hi ha.