1. 1. Els movimentsEls moviments cinematogrficscinematogrfics
2. 2. ndexndex Les vanguardes cinematogrfiques Expressionisme alemany Neorealisme itali Nouvelle vague francesa Altres corrents
3. 3. VanguardesVanguardes cinematogrfiquescinematogrfiques La histria del cinema transcorre parallela a la successi d'avantguardes que han renovat la tradici artistica.
4. 4. D'aquesta manera, existeix un surrealisme i un expressionisme cinematogrfic perqu va haver- hi pintors, escultors i fins i tot msics que van posar la seva disciplina al servei d'aquesta renovaci
5. 5. All que caracteritza a un moviment cinematogrfic s el que mou a la imitaci. Igual que succeeix amb qualsevol model cl'assic, es suggereix un paradigma que uns altres han de seguir i fins i tot discutir.
6. 6. Per regla general, els nous moviments s'inicien amb una ruptura, evolucionen a partir d'aquesta expressi fundacional i, amb el temps, moren en l'oblid.
7. 7. Obviament, cap avantguarda desapareix del tot, ja que els seus ensenyaments son incorporats de forma natural al llenguatge cinematogrfic.
8. 8. s el cas del cinema verit, coincident amb el neorealisme i reivindicat pels directors del moviment dogma 95
9. 9. Expressionisme alemanyExpressionisme alemany A principis del segle XX un atendncia antinaturalista arrenca amb fora a Alemanya: l'expressionisme, un moviment que tenia com a precedent a Goya i Munch.
10. 10. Aquests intentaven expressar la seva visi del mn a travs de la subjectivitat nica del artista. Els colors es tornen violents i les formes es distorcionen en funci dels estats d'nim.
11. 11. Durant els anys posteriors al conflicte europeu, el cinema nordameric s el ms vist a Alemanya. Per aix, el Govern alemany decideix fundar la UFA per tal d'impulsar el cinema propi.
12. 12. El Gabinet del Doctor Caligari de 1919 i Metropolis de 1926 en seran la seva mxima expressi.
13. 13. El cinema expressionista podia definir-se com una de les corrents ms importants de la producci flmica alemanya en el perode final de la Primera Guerra Mundial.
14. 14. ORGENS I EVOLUCI: La UFA, universum film aktiengesellschaft, va ser formada pel comandament alemany amb un fi principalment propagandstic.
15. 15. Les principals causes eren el molt baix nivell de la producci nacional davant els films estrangers i el gran poder d'influncia que el cinema estava demostrant tenir sobre la gent.
16. 16. Desprs de la derrota alemanya, la UFA passa a mans privades.
17. 17. CARACTERSTIQUES: La seva principal caracterstica s l'intent de representaci oposada al naturalisme i l'observaci objectiva dels fets i successos externs.
18. 18. Per a l'artista expressionista, el ms important s la seva visi interna, deformant-ho per intentar trobar la seva essncia.
19. 19. TEMTIQUES: La difcil situaci que travessava Alemanya en aquesta poca i el sentiment de desesperana o angoixa va ser reflectit en l'art.
20. 20. El tema de la fi del mn sobrevola les pellcules com un fantasma, fruit del pessimisme alemany davant del futur.
21. 21. PRINCIPIS ESTTICS: Un dels ms importants s l's de la llum i els contrastos de llum i ombres, la illuminaci sobtada d'un objecte o cara deixant la rest en les penombres co a mitj d'atenci per l'espectador.
22. 22. La llum adquirir encara ms importncia en els ltims anys de la guerra, a causa de l'escassetat de recursos.
23. 23. Tanmateix, ms que la llum, les ombres esdevenen essencials per al cinema. Ombres que a ms de la seva finalitat decorativa, s'encarreguen de narrar.
24. 24. Un dels casos ms notables el trobem en Nosferatu, i la seva ombra sense cos pujant les escales.
25. 25. L'acci s gaireb teatral, no hi ha s del fora de camp, s a dir, que all important s all que es veu.
26. 26. s com l's de les diagonals, no noms pel que fa a la deformaci de decorats, sin tamb en la disposici de les figures a la pantalla.
27. 27. La interpretaci s un dels aspectes ms cridaners del cinema expressionista. Quan es volen mostrar sentiments, es fa de la forma ms extrema possible.
28. 28. Neorealisme italiNeorealisme itali El neorealisme itali fou un moviment cinematogrfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial.
29. 29. L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del pas. En algunes produuccions es va decidir no comptar amb actors professionals ni utilitzar decorats, sin localitzacins reals .
30. 30. ORGENS I EVOLUCI: Aquest corrent cinematogrfic va tenir lloc en un grup de crtics de la revista Cinema, publicada durant la dictadura de Mussolini.
31. 31. El neorealisme va estar influt directament pel realisme potic francs. La fi del neorealisme coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generaci posterior a la Segona Guerra Mundial.
32. 32. CARACTERSTIQUES: Aquest moviment no t cap contingut poltic intrnsec. Una de les seves caracterstiques s la posada en escena i el tractament que li donaven a les escenes dialogades.
33. 33. PRINCIPIS TERICS: 1. Es vol apropar el mitj a la gent del carrer. 2. Refusen la caritat i la compassi, a la vegada que la gratutat a l'hora de realitzar judicis morals. 3. Hi t un fort pes el recent passat feixista del pas. 4. Una barreja de cristianisme i marxisme humanista. 5. Donen ms importncia a les emocions que als plantejaments ideolgics.
34. 34. PRINCIPIS ESTTICS: 1. Evitar les trames i histries d'un cinema ms accessible i clssic en favor de plantejaments ms durs en qu es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes. 2. Opta per una esttica documental. 3. Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perqu a causa de la guerra estaven destruts.
35. 35. 4. Utilitzaci d'actors no professionals per als papers principals. 5. Utilitzaci del llenguatge colloquial, no del literari. 6. Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edici, rodatge o illuminaci en favor d'un estil ms lliure.
36. 36. La nouvelle vague francesaLa nouvelle vague francesa La nouvelle vague s una etiqueta inentada l'any 1958 per Franois Giroud, per descriure a un grup de joves cineastes francesos que debutaven brillantment.
37. 37. El terme va tenir xit i va servir rpidament per descriure un nou estil cinematogrfic, caracteritzat per la seva desimboltura narrativa i els seus dilegs provocatius.
38. 38. L'xit de la nouvelle vague s'explica per motius econmics, poltics i esttics d'extrema varietat. En suma, hi ha una renovaci a tots els nivells, des dels actors fins als mecanismes del fet cinematogrfic.
39. 39. A partir de 1963, es calmen els representants de la nouvelle vague. Alguns evolucionen cap al classicisme, uns altres s'arreglen amb el sistema abans avorrit, hi ha qui milita o fa cinema experimental.
40. 40. CARACTERSTIQUES: Les innovacions tcniques i els baixos costos dels instruments van fer possible rodar sense illuminaci artificial, amb cmeras a l'espatlla i en localitzacions naturals, sense necesitat de muntar grans estudis cnematogrfics.
41. 41. Les pellcules de 1959 es caractertzaven per la seva espontanetat, tant en el gui com en l'actuaci; amb illuminaci natural, sense rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners; per desbordant d'entusiasme.
42. 42. PRINCIPIS TERICS: 1. Posseir un bagatge cultural cinematogrfic important, obtingut a les escoles de cinema. 2. Forjar el seu estil a travs de la crtica en la revista cahiers du cinma. 3. Defensar el cinema nord-americ i el cinema realista i visual.
43. 43. 4. La preparaci terica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la mirada de la cmera i el poder creador del muntatge. 5. En les seves pellcules tracten la condici humana desoladamnet allada en el marc de la societat petit burgesa de la postguerra. 6. Per a ells el cinema ha estat una espcie d'autoconeixement personal, en les seves pellcules apareixen clares referncies personals.
44. 44. PRINCIPIS ESTTICS: Es roda en exteriors i interiors naturals, preses llargues, forma despreocupada i una durada de rodatge reduda. Fotografia en blanc i negre amb una illuminaci indirecta, rebotada per generar ambients realistes.
45. 45. s un cinema realista, sota la influncia del Neorealisme i del llenguatge televisiu. La contribuci de la Nouvelle vague suposa una energtica renovaci del llenguatge cinematogrfic.
46. 46. Altres correntsAltres corrents SURREALISME: El moviment surrealista resumeix una de les tendncies avantguardistes ms originals del segle XX. Va ser el francs Andr Breton qui va publicar el primar manifest surrealista.
47. 47. En evolucionar a partir de certes nocions de dadaisme, el surrealisme va admetre l'automatisme en la creaci. L'inconscient es convertia en animador de tota proposta.
48. 48. Aquest moviment va trigar a travar-se totes les seves expressions. Va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista. Qui va venir a omplir aquest buit van ser dos joves: Luis Buel i Salvador Dal
49. 49. En un primer moment, van fer pblica la seva cineflia en una revista i els dos companys van acabar viajant a Pars amb el propsit de viure la seva nova peripcia artstica.
50. 50. CINEMA VERIT: Les caracterstiques d'aquest corrent cinematogrfic provenen dels documentals rodats amb una cmera porttil i un equip de so sincronitzat.
51. 51. Seguient els pensaments de Dziga Vertov, els impulsors del cinema verit van destacar la frescor d'aquesta nova manera d'entendre el cinema.
52. 52. CINEMA NOVO: El neorealisme itali es va anar consoldant com a paradigma. Els neorealistes van difondre un ideari social molt assumible, decidit a utilitzar el celluloide com a via difusora de les seves inquietuds poltiques.
53. 53. La nouvelle vague i el free cinema, que van fascinar a tota una generaci de cineastes iberoamericans, al Brasil, va ser el cinema novo.
54. 54. El cinema novo va anar prenent forma grcies a productors independents enfrontats a les principals corporacions cinematografiques del pas.
55. 55. FREE CINEMA: La intenci de John Osborne era elaborar un cinema socialment comproms, l'anomenat british social realism, tamb anomenat free cinema, que no era sin una manera de reaccionar a l'artificialitat narrativa de Hollywood.
56. 56. La influncia de free cinema mai no ha desaparegut del cinema britnic.
57. 57. VANGUARDIA NORD-AMERICANA: El cinema independent nord-americ va ser, durant els anys 60 i 70, un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temtics i formals.
58. 58. DOGMA 95: Reaccionant davant del que consideraven una progressiva mediocretitzaci del cinema tradicional, un grup de cineastes danesos va establir el 1995 els principis del moviment Dogma.
59. 59. El seu propsit era recuperar l'essncia de l'art cinematogrfic. Noms despossent el cinema d'efectes i recursos especials podria tornar la veritable esncia que s possible captar amb el celluloide.