Trastorn per Dèficit d’Atenció amb

o sense Hiperactivitat (TDAH)

MIRIAM CARRASCO LÓPEZ

Origen i símptomes

El T.D.A.H. sembla tenir el seu origen en el desenvolupament neurològic.

Presenta com a eix fonamental una sèrie de símptomes agrupats entorn a tres àrees concretes:

a) Hiperactivitat

b) Dèficit de l’Atenció

c) Control de la Impulsivitat

Tipus de trastorns predominants en el TDAH

L'Associació Americana de Psiquiatria (APA), ha establert dos tipus de trastorns predominants en el TDAH:

A. TDAH conducta desatenta: alumnat que té majors problemes d'atenció .

B. TDAH conducta impulsiva i hiperactiva: alumnat amb més dificultats en la seua impulsivitat i hiperactivitat motriu .

Conducta desatenta

És l'alumnat més distret i desatent però

amb menys dificultats per inhibir o frenar

els seus impulsos encara que es mostren

amb una manca de motivació per realitzar

les tasques, plantejant més problemes quan

la tasca és repetida que quan és nova.

La seua atenció és dispersa i s'altera amb

qualsevol cosa encara que siga irrellevant.

En els estudis del dèficit atencional, s'han

diferenciat dos tipus d'atenció:

1) Atenció selectiva: fa referència a l'habilitat

per centrar-se en la informació rellevant de

la tasca que es pretén efectuar i ignorar

altres estímuls irrellevants propers.

2) Atenció continuada: és el manteniment de

l'atenció durant tot el temps.

Conducta impulsiva i hiperactiva

És l'alumnat que li costa més inhibir o

frenar els seus impulsos tant en la vessant

cognitiva com comportamental, de manera

que són més propensos a frustrar-se.