Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País...

21

Transcript of Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País...

Page 1: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica
Page 2: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

Taula de contingut

''Finire in bellezza''El País Cataluña Quadern - 11/05/2017

CUENTA APARTEForbes - 01/05/2017

La Orquesta Filarmónica de la BBC interpretará en el Palau de la Música de Barcelona el concierto parapiano nº3 de Beethoven y la Sinfonía Romántica de Bruckner.RNE-1 - EDICIO MIGDIA - 10/05/2017

Narcisa Freixas, la compositora dels infantsSapiens - 01/05/2017

ÓSCAR TUSQUETSForbes - 01/05/2017

El sexo del versoEl Mundo de Catalunya Tendències - 11/05/2017

En el juicio del "caso Palau" los interventores de la Generalitat de Cataluña cifraron en 3 millones deeuros el dinero que los ex gestores del Palau Fèlix MIllet desviaron entre 1998 y 2009 ....Catalunya Radio - EL MATI DE CATALUNYA RADIO (INFORMATIVO) - 10/05/2017

Los interventores generales de la Generalitat cifran en 3,6 millones de euros el expolio del consorcio delPalau de la Música.RNE-4 - EDICIO VESPRE - 09/05/2017

EL ' TRAMABÚS' PASSA PER LA SEU DE CDC I LA GENERALITATEl Periódico de Catalunya - Catalán - 11/05/2017

El TramaBus de Podem uneix CaixaBank, l'antiga CDC i el Palau de la MúsicaLa Mañana Diari de Ponent - 11/05/2017

Pujol torna a Sant JaumeEl Punt Avui - 11/05/2017

DemagògiaLa Vanguardia - Catalán - 11/05/2017

Podem denuncia “l’enganyifa dels de dalt”Ara - 11/05/2017

El «Tramabús» de Podemos, a las puertas de la GeneralitatABC Cataluña - 11/05/2017

3

4

7

8

9

11

14

15

16

17

18

19

20

21

P.2

Page 3: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

HORITZONTALS: 1. El que compta són els passos, preferiblement en colla.Origen del món / 2. Em disfressaré de reina oculta. La Tere, de conya, ambaquest compost / 3. A tort i a dret. Com a revista és surrealista, però com aartista molt realista. Vuit mesos de l'any / 4. Fam a petita escala. El méspoètic dels saltapenyals / 5. Sa menja preferida són els cocos. Mal degeniva (del soldat de cavalleria?) / 6. Hora de sortir corrent enrere. Plegatscom cabells engomats / 7. Per anar a safareig seria capaç de rentar el quefos. Defecte per la banda de l'esquena / 8. La noia de can Parellada. Semblaun acudit, però els bascos hi refilen. A dret i a tort / 9. Ja de petita se solveure amb una mitjana. Amics de Gent Estranya / 10. Acull forasters ambproblemes. Bit malformat. La fi del llepafils / 11. A drot i a tert. Breu comuna sentència: “Jo apedregaria” / 12. Hi queda el pèl de l'espantat. Borratxe-ra a conseqüència d'una passió / 13. Pòquer d'asos no, d'as. Víctimesgregues de l'euro.VERTICALS: 1. Quina bullícia, entre Saragossa i Morata! Dóna servei al'autopista i territori al número u / 2. Encara aquells mesos. Fatigosescosteres al Poblenou. En Ramoneda sense un duro / 3. En Bruce s'hi va abanyar i els de Boca a guanyar. Quan ens ho pregunten sempre la trobem bé/ 4. En línia recta, de dret cap a la Tura. Pel funcionari, un espai de trobadaper gent gran i mainada / 5. Arriba volant a Montserrat. Enxampa entre duesfustes (quasi com dues llesques) / 6. Néts entre els quals no et comptes.Afuselli apuntant per sota. Maldit / 7. Dits sense capciró. Els lorísids eltroben d'allò més normal. A dert i a trot / 8. Estila, en certa manera, el seientde cerimònia. Objecte d'adoració poètica d'en Palau i Fabre / 9. Parlant defuncionaris: ara fan la mudança. Joc de mans de retruc / 10. Fragmentd'aeròlit. Duia el carro de cavalls Grècia amunt. Part central de la firma / 11.Oxid de bari. Teixit amb gust de xocolata i castanya / 12. Comparteixen arrelamb la menta, però per la resta són uns desastres. As sense pòquer.

SOLUCIÓ A L’ANTERIORHoritzontals: 1. Metàfora. Quo / 2. Ofici. Arauac / 3. S. Regicidi. I / 4.Querubí. sraM / 5. Ult. Reòstat / 6. Emanar. Ortic / 7. Ta. Aritja. Pa / 8.Acer. Crotals / 9. Invasor. Lat / 10. Balan. Inepte / 11. E. Llinassa. L /12. Blasmen. Acel / 13. Erç. Agarbada.Verticals: 1. Mosqueta. Bebè / 2. eF. Ulmàcia. Lr / 3. Tireta. Enllaç / 4.Acer. Narvals / 5. Figurar. Anima / 6. O. Ibèrics. neG / 7. Ració. Troiana/ 8. Ari. Sojorns. R / 9. Adstrat. esaB / 10. Quirat. Alpaca / 11. Ua.Atiplat. ed / 12. ociM. Castellà.

Territori ‘lo’

D ivendres 12 de maig Rai-mon encetava la tanda de12 concerts al Palau de la

Música de Barcelona que marca laseua retirada definitiva dels escena-ris. Cal reconéixer que, amb 77 anysi quasi sis dècades d’actuacions ales espatles, s’ha ben guanyat el dreta descansar, encara que, com hanrepetit els ressenyistes, el cantautorde Xàtiva continua en plenitud defacultats. Ja ho deia ell, que voliafinire in bellezza. Això està fent.

El meu últim concert de Raimon(el primer degué ser cap al 1973, aGandia) era el de dissabte: un con-cert llarg i exigent, un autèntic tourde force sense interrupcions, plante-jat com un exercici de recapitulacióestètica i vital, salpebrat de petitsdetalls simbòlics. El va obrir ambSom, la segona cançó que va com-pondre, i va tancar-lo, lògicament,amb la primera, Al vent, que conti-nua sent la millor carta de pre-sentació imaginable de tota unageneració i d’una forma d’entendrela vida, amb el nosaltres per davant.

El públic de Raimon, alhora fideli renovat, va compartir de nou ambfervor cómplice aquest nosaltres.Els concerts de Raimon són una po-derosa litúrgia col·lectiva de comu-nió entre cantant i públic que arribaa cotes altíssimes d’intensitat. Quino hi haja participat mai, promptes’hohaurà perdut. És una gran expe-riència. Dissabte, el cantant accen-tuà els aspectesmés íntims: els dub-tes, les incerteses, els amics, l’enyor(Xàtiva, València, el temps irrecupe-rable), o l’amor com a pilar essen-cial de l’existència, i també va oferiruna bona mostra de la seua rica pa-leta, les versions dels clàssics, lescançons iròniques i les enjogassa-des, però el nosaltres vinculant nohi podia faltar, i peces com La nit,Indesinenter, Diguem no o un pode-rosíssim A l’any 40 van marcar elspunts culminants.

Sentint tot això per darrera vega-da com s’ha de sentir, en comunió,no podia deixar de pensar en l’enor-me importància que va tenir lacançó, i en especial Raimon, enl’articulació de la dissidència públi-ca contra el franquisme. Amb unspolítics catacúmbics i una premsaemmordassada, els grans actes anti-franquistes eren els recitals. Ellsconvocaven i refermaven la gent.Més que consignes, difonien una ac-titud favorable a la llibertat i eren,en ellsmateixos, oasis de llibertat, “iqui ha sentit la llibertat té més for-ces per viure”. Sobretot, ens re-unien, i així sabíem “que sommoltsmés dels que ells volen i diuen”. Vanser decisius. Raimon i companyiahan sigut un fenomen crucial en lahistòria d’aquest país. Aquest im-puls crític no ha caducat.

Tot això no esgota la seua sig-nificació. Al darrere hi ha un artistacomplex amb un univers molt ric,com demostra la seua discografia.Però sobretot hi ha la veu i la seuaimantatòria capacitat de comuni-car, de convertir una sala de con-certs en una urgida olla a pressió.Un furiós vendaval que clama per lallibertat i la dignitat i se’ns emportai que hem tingut la gran sort de po-der escoltar tantes vegades.

RUDOLF ORTEGA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 W

2 W

3 W W

4 W

5 W

6 W

7 W

8 W W

9 W W

10 W W

11 W W

12 W

13 W

brou de llengua

P oc s’ho podien pensar alguns que les noves tecnologiesacabarien fent un favor a l’article neutre lo, el mono-síl·lab de la llengua més perseguit per lingüistes i correc-

tors aficionats malgrat la seva fortalesa en la llengua oral.Perquè, per bé que en els registres escrits continua essentbandejat de forma sistemàtica (és lo que et deia s’ha de canviarsempre per és el que et deia), cal destacar la manera com aquestarticle s’ha afermat en aquesta mena de registre-terra-de-ningúque representen les xarxes socials, un terreny propi de la llen-gua escrita que reprodueix amb certa fidelitat la llengua oralalmenys pel que fa a col·loquialitat i espontaneïtat. Dit d’altramanera, des que existeixen WhatsApp i Twitter l’ús de l’articleneutre lo està tenint un esclat escrit fenomenal, insospitat fanomés pocs anys.

Cal dir que l’article lo és una d’aquelles qüestions tradicional-ment polèmiques de la llengua catalana, en tant que des deFabra s’ha considerat una interferència forana tot i que semblaque hi ha motius per argumentar el contrari, que d’interferèn-cia no en té res, i que la llengua catalana hi va arribar perevolució pròpia. Es pot trobar una bona síntesi de la qüestió alllibre d’Albert Pla Nualart Això del català (p. 92-96), amb la sevapresa de partit explícita a favor del lo, del qual reivindica lagenuïnitat plena tot i haver caigut en desgràcia: “Cent anysd’exclusió de la llengua correcta han convertit lo en un sinònimd’incorrecció, incultura, deixadesa. Pocs poden ara entendreque acceptar-lo sigui compatible amb mantenir la guàrdia benalta davant la interferència”. També hi ha els detractors, és clar,que l’han perseguit sempre com la pesta.

Sigui tradicionalment incorrecte o no, l’article lo gaudeixavui d’una certa tolerància normativa (la nova gramàtica del’IEC, evidentment, en diu alguna cosa), però el limita a lallengua oral i a registres informals, la qual cosa només ens elfaria admetre, pel que fa a la producció escrita, per exemple endiàlegs de narrativa, teatre i ficció audiovisual —sempre, pertant, amb la intermediació d’un autor—, mentre que quedariatotalment proscrit en la resta de producció escrita (premsa,assaig, narrativa, etc.). O sigui, les engrunes. Diu la novagramàtica (p. 588), “en la parla hi trobem la forma col·loquial lo

com a article amb valor individualitzador [el que aquí en diemneutre]: Sempre em diu lo que he de fer. Els registres formalsempren l’article el com a determinant individualitzador o fanservir altres recursos: Sempre em diu el que he de fer (o allò quehe de fer, les coses que he de fer)”.

Vet aquí, no obstant, que avui el que es limita gramatical-ment a la parla està saltant, via telèfons mòbils, a un nouregistre escrit on l’emissor del text té plena sobirania sobre elmissatge, el qual no està mediatitzat per lingüistes malalts queno et poden renyar per haver escrit un lo quan no tocava. Buscoper exemple en el meu propi mòbil, i no em costa gaire trobaralgun cas amb l’article neutre traient pit: “Quan informi de lodel pintor, creieu que cal que digui el que ens costa?”, o bé “Lesmestres han fet lo seu”, o bé (i aquest confesso que l’he escrit jo)“Tu, lo que t’havia de dir del català”. Sembla clar que el parlant(o n’hauríem de dir l’escrivent) s’ha desprès d’una cotilla esco-lar que constrenyia la pròpia intuïció i està abandonant leshabituals receptes coercitives contra el lo a l’hora d’escriuremissatges privats, en una mena d’apoderament que possible-ment l’està fent una mica més lliure i més feliç.

Falta ara veure com evoluciona el fenomen, perquè no seriaestrany que l’hàbit d’escriure lo saltés a registres escrits fins aravedats i l’article neutre visqués dies de glòria. L’àmbit delsmonòlegs, els dietaris, les cròniques i els articles d’opinió po-drien ser els primers de veure’n la incorporació. I quan algunmitjà faci el pas, d’altres hi aniran al darrere.

Les xarxes han esdevingut el registreperfecte per a l’ús de l’article neutre

mots enreixatsh

Una conversa al WhatsApp amb l’article neutre lo. / joan sánchez

ENRIC SÒRIA

‘Finire inbellezza’

mística de l’enigma

cartes de més a prop

per PAU VIDAL @pauetvidal

8 QUADERN 11/5/2017

L’SPOONERISME: REVERÈNCIES IRREVERENTSCom un Pich i Pon de les Bretanyes, la tradició anglesa ha encunyat el termespoonerisme en honor del reverend William A. Spooner (1844-1930), granconreador (involuntari) del joc francès del contrapet. Es tracta de transposarles inicials de dos mots per tal que generin un sentit hilarant, com quan l’actorque havia de cridar els figurants a combat dient “Sonnez, trompettes!” engaltàun “Trompez, sonnettes!” que tragué tot el dramatisme a l’escena.

Al reverend els lapsus se li escapaven amb tanta freqüència que per això va

donar nom al gènere: “I have in my bosom a half-formed wish” (“El meu pitalberga un desig mig format”, digué en un discurs de benvinguda a la reinaVictòria, però en realitat se li sentí “I have in my bosom a half-warmed fish” (“Elmeu pit alberga un peix mig calent”). Imitant-lo, sorgiren els contrapets a moded’endevinalla, com ara: “What’s the difference between trained seals and prettychorus girls?” (“En què es diferencia una foca ensinistrada d’una corista?”).“The seals have cunning stunts and the girls haver stunning cunts” (“Que lafoca fa cabrioles fantàstiques i la corista té un cony increïble”).E Intocable com una família de l’Eixample (7 lletres)Solució a l’anterior: CATRE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

83000

17117

Semanal

271 CM² - 24%

2664 €

8

España

11 Mayo, 2017

P.3

Page 4: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

® c i ) CUENTA APARTE

CUENTA A P A R T E

RAIMON CANTAUTOR

Fue pionero en poner música a los poetas y uno de los máximos

exponentes del movimiento histórico de la Nova Cançó catalana. Ramón Pelegero Sanchís, más conocido como Raimon (Xàtiva, 1940), ha decidido poner punto final a su extensa carrera después de 5 S años, y lo hará en el mes de mayo en el Palau de la Música Catalana, donde ofrecerá doce recitales.

Tras un año de tributos y recitales en Valencia, ha decido poner punto final a su carrera. Será este mes de m a y o , tiempo en el que ofrecerá doce conciertos en el P a l a u de (a Música. ¿ P o r qué ha t o m a d o la decisión de dejarlo a h o r a , cuando está viviendo una segunda j u v e n t u d

en los escenarios y cada v e z acude gente m á s joven a sus conciertos?

Porque ya tengo 76 años y considero que es un buen momento por dar por acabada mi carrera. Inicialmente, mi mujer y yo queríamos darla por concluida en Valencia el pasado año 2016, pero a mediados nos dimos cuenta de que todavía nos quedaban cosas por cerrar, Pensamos que sería mejor ofre-cer doce recitales en el Palau de la Música, porque hay que or-ganizado con mucha antelación para poder disponer de esas fechas libres, ya que el Palau acoge conciertos continuamen-te. Así que después de 55 años de carrera, y siempre actuando ante el público, he decidido retirarme con unos conciertos especiales. Me gusta acabar bien y que el público se lleve un buen recuerdo. Hubiera podido escoger hacer dos conciertos en el Palau Sant Jordi, que tiene un aforo de más de 16.000 perso-nas, pero a mí me gusta más el teatro, y por eso hemos elegido el Palau, que aunque es mucho más pequeño, puede reunir más de 2.000 personas en cada uno de los recitales. En su amplia carrera tiene grabados cerca de 200 t e m a s , pero hay uno que destaca por encima de todos los demás y del que se han vendido miles de copias, 'Al v e n t ' . ¿Cómo surgió la grabación de esta canción? Estaba estudiando arte en Valencia y un día que iba de paquete en la Vespa de un ami-go nos daba el viento de cara. Al final del trayecto pensé que podría ser interesante compo-ner una canción que se llamara

así, Al Vent. Después, en el año 1962, vine a Barcelona y canté en el Fòrum Vergés con Els Setze Jutges y hubo dos casas interesadas en hacer mi disco; una era Vergara y la otra Edig-sa. Me decidí por esta última, así que grabamos en febrero de 1963 mi primer LP, con temas como Ai vent, La pedra, y A colps, y en marzo de ese mismo año salió al mercado. Fue pionero en poner música a los poetas. ¿ Q u é han representado en su carrera personas como Salvador E s -príu, J o a n Fustér, Ausias M a r c h . . . ? Yo empecé a escribir poesía a los 15 años, evidentemente desaparecida en combate porque eran malos versos, pero también he leído mucha poesía. Me interesa mucho, y la continúo leyendo. Cuando leí a Espríu en 1962 me impresionó mucho la parte menos conocida de él, porque aunque su obra más famosa era La pell de brau, yo me fijé en El caminant i el mur, en el capítulo central, que son las Cançons de la roda del Temps, y pensé que podía musi-car los doce poemas. Comencé en 1963 y di por terminado el trabajo en 1965. La casa de discos era reticente a que se publicaran porque pensaban que me podía apartar de mi público, porque era otro tipo de trabajo, y yo no lo entendía. Ahora lo puedo entender por razones comerciales, pero no por las mías, que eran estricta-mente artísticas. Finalmente, el disco se publicó en 1966, después de conseguir que la portada la hiciera el pintor Joan Miró, al que había conocido

en París en 1964, y le gustaba mucho lo que yo hacía. Tam-bién conseguí que Joan Fuster y Salvador Espríu escribieran dentro del disco. Quizás, si no hubiera sido así, el disco no hubiera salido. ¿ C ó m o recuerda los conciertos que daba en la dictadura? ¿Padeció m u c h o la censura? Durante la dictadura era más difícil actuar, porque entonces se cantaba donde se podía: en los campus, en las univer-sidades, en las sacristías... Después, poco a poco, ya pude cantar en teatros, que es lo que a mí me gustaba. La censura era arbitraria, que es la peor que te puede tocar, porque no sabes nunca lo que puedes hacer. Por ejemplo, cuando cantaba en la universidad o en las sacristías, no pasaba censura alguna. Es decir, los responsables eran, en el caso de la universidad, el rector en última instancia; y en el caso de la iglesia, era el párroco, o si había algún problema, el arzobispado. Así que allí pude cantar sin censura, mientras que cuando actuaba en un teatro, o en un pabellón, sí que tenía que pasar previamente por ella. La llevaba a cabo el delegado de Información y Turismo de cada provincia, de manera que, para cantar en público, tenía que pasar primero el repertorio que quería cantar, y él te decía "esto sí y esto no", y tú tenías que adaptarte a eso. España, como dijo un filósofo, era una dictadura atemperada por la mala organización.

"NUNCA HE PENSADO HACERME RICO CON MI TRABAJO, SINO PODER VIVIR DE ÉL, Y HACIÉNDOLO DE LA MANERA QUE YO SÉ, QUE ES EN MI PROPIA LENGUA"

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

25698

Mensual

1300 CM² - 250%

30000 €

20-22

España

1 Mayo, 2017

P.4

Page 5: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

El cantante Raimon posa en exclusiva para el objetivo de la revista Forbes.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

25698

Mensual

1300 CM² - 250%

30000 €

20-22

España

1 Mayo, 2017

P.5

Page 6: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

¿ H a tenido que pagar altos pea-jes para no dejar de ser quién es?

Sí, claro, pero yo siempre he intentado ser libre y coherente conmigo mismo, aunque no lo he podido ser en público, o en mis discos, que eran concep-tuales, porque en principio quería algo que tuviera una ligazón, que estuviera estructu-rado, y que no fueran sólo can-ciones. Pero eso no lo podías hacer durante la dictadura casi nunca. Después sí y, de hecho, regrabé en 1981 todo lo que había cantado con nueve elepés de estudio y uno en directo. Me pasé todo el año grabando, con orquesta, con arreglos distin-tos, y se publicó con un estudio literario de Espriu, de Fuster y del musicólogo Enric Gispert. Creo que es lo que mejor se ha escrito sobre mí y mi música. Esta recopilación funcionó muy bien, pero yo la hice porque durante la dictadura no había podido hacer las cosas tal y cómo yo quería. Posiblemente soy una persona incómoda, y eso siempre molesta. Debutó en 1961 y desde entonces ha actuado en los mejores recintos del m u n d o . ¿ H a y algún concierto que recuerde especialmente por lo mucho que significó para usted? Recuerdo especialmente mi primera actuación en el Olimpia de París, en junio de 1966, en el que grabé un álbum en directo que ganó al año siguiente el premio Fran-cis Careo al mejor cantante extranjero, otorgado por la Académie du Disque Français. He actuado posteriormente en él en otras tres ocasiones, la úl-tima en 2006 para celebrar los

cuarenta años sobre el escena-rio, pero esa primera actuación fue muy importante para mí, ya que, al ser antifranquista, me dio gran repercusión en los medios de comunicación internacionales. Fue muy importante y me sirvió de escudo, ya que al ser conocido fuera impedia que aquí me enviaran a la cárcel, aunque no me libré de pagar alguna multa por acabar tarde algunos recitales, o de no poder cantar en muchos sitios porque me denegaban los permisos sin explicar por qué. Si hacía algo que se salía un poco de las nor-mas, me llamaban, me hacían un interrogatorio y me dejaban dos años sin poder cantar. E s t u v o v e t a d o más de 15 años en Valencia por los diferentes gobier-nos del P P . ¿ C ó m o llevaba no poder actuar en su tierra? Mal, porque no poder actuar en tu casa, ni entre los tuyos, me perjudicó mucho. De hecho, en esta gira que hemos realizado, muchísima gente, sobre todo los jóvenes, me escuchaba por primera vez en directo. Otros me habían visto en Barcelona, en Madrid, en el País Vasco, en Galicia o en Andalucía, donde curiosamente canté mucho du-rante la dictadura, pero después casi nada.

Usted es un artista m u y identificado con C a t a l u ñ a . ¿ C ó m o ve las procla-mas soberanistas impulsadas por el Gobierno de la Generalitat y algunas entidades nacionalistas? El problema básico es que no hay manera de que haya un Gobierno en España que tenga en cuenta los problemas reales, y uno de ellos es que,

históricamente, Cataluña no encaja en una idea uniformista. A partir de ahí, los argumentos los tienen los independentistas. El Gobierno central, sea el PP o el PSOE cuando gobernaba, no ha dado absolutamente ningún argumento contrario al de los independentistas. Personalmente, no lo veo claro, y como no estoy convencido, no voy a ponerme ni de un lado ni del otro, aunque el problema entiendo que no es Cataluña, sino el Gobierno español, pero no solamente en lo referente a Cataluña, sino de cara a toda la situación del país. Creo que el PSOE se ha equivo-cado posibilitando de nuevo el Gobierno del PP. Eso sí, siempre he pensado que hacer un referéndum es la mejor solu-ción. Saber qué hay de verdad, porque con las movilizaciones y todas estas cosas, que están muy bien, no acabas de saber de qué va todo esto. Así que para saber las cosas, lo mejor es hacer un referéndum con una pregunta clara. El problema es que la democracia es más bien partitocracia, ya que se está im-poniendo la lógica del partido frente a la lógica de solucionar los problemas del país. Ha recibido propuestas de mána-gers internacionales para cantar en otros idiomas, pero siempre las ha desestimado y ha preferido hacerlo en c a t a l á n , ¿por qué? Siempre he cantado en catalán porque es mi lengua nativa, y cuando yo empecé a cantar en esta lengua estaba prohibida o era minorizada. Nunca he pensado hacerme rico con mi trabajo, sino poder vivir de él, y

haciéndolo de la manera que yo sé, que es en mi propia lengua. No me imagino traduciendo a Ausiàs March o a Salvador Espríu al inglés, ya que me sería más complicado de cantar. Alguna de mis canciones sí que podría traducirse al inglés, porque además el catalán tiene muchos monosílabos, y es fácil que pueda haber algún tipo de versión, pero a mí no me ha interesado.

¿ Q u é le ha parecido que le hayan dado el P r e m i o N o b e l de Literatura a Bob D y l a n ?

Esto es una cuestión del jura-do... Los premios Nobel tiene un problema, y es que no tie-nen uno de música, o de teatro, pero, en cambio, han tenido que darle un premio a Darío Fo para introducir un poco el tea-tro, y otro a Dylan para meter la música, pero queda fuera la música clásica. Está claro que el Premio Nobel es muy im-portante, sobre todo porque da más dinero que cualquier otro, y todos hablan de ello, pero los jurados a veces se equivocan, y a veces, no. A mí lo de Dylan me parece que está bien, y no tengo absolutamente nada en contra de que se lo hayan dado, pero también hay otros artistas, como Leonard Cohén, que se lo merecían.

¿Qué otro tipo de música le nteresa? Me gusta todo tipo de música. Escucho bastante música clási-ca y pre-barroca, que siempre me ha interesado. Soy fan de Stravinski, Béla Bartók y Mo-zart, sobre todo. También sigo el blues y toda la música negra en general, desde Ella Fitzge-rald hasta Billy Holliday, ®

"CUANDO ACTUABA EN UN TEATRO DEBÍA PASAR PREVIAMENTE LA CENSURA. ESPAÑA ERA UNA DICTADURA ATEMPERADA POR LA MALA ORGANIZACIÓN"

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

25698

Mensual

1300 CM² - 250%

30000 €

20-22

España

1 Mayo, 2017

P.6

Page 7: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

La Orquesta Filarmónica de la BBC interpretará en el Palau de la Música de Barcelona el concierto para piano nº3 de Beethoven y laSinfonía Romántica de Bruckner.

La Orquesta Filarmónica de la BBC interpretará enel Palau de la Música de Barcelona el concierto parapiano nº3 de Beethoven y la Sinfonía Romántica de

Bruckner.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO MIGDIA DURADA : 28

dimecres, 10 de maig de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.7

Page 8: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

Sapiens

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

98000

15247

Mensual

281 CM² - 44%

1758 €

16

España

1 Mayo, 2017

P.8

Page 9: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

Q B ©

CUENTA APARTE

ÓSCAR TUSQUETS

ARQUITECTO, DISEÑADOR, PINTOR Y ESCRITOR

Arquitecto por forma-ción, diseñador por adaptación, pintor

por vocación, y escritor por deseo de ganar amigos, Oscar Tusquets (Barcelona, 1941) se gradúo en la Escuela de Arqui-tectura de Barcelona en 1965. Hombre culto, vivido, y cuyo discurso sugiere lo mucho que tiene por contar, es uno de los pioneros de la corriente postmoderna y uno de los máximos representantes del diseño español. Discípulo y amigo de Salvador Dalí, escon-de a menudo un profundo rigor con que acomete los proyec-tos de arquitectura y diseño industrial. Entre sus obras más representativas, el propio autor destaca el Auditorio Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canaria, la ampliación y remodelación del Palau de la Música de Barcelona y la estación Toledo del metro de Napoli (Italia).

Óscar Tusquets posa para el objetivo de la revista Forbes.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

25698

Mensual

853 CM² - 164%

19680 €

28,30

España

1 Mayo, 2017

P.9

Page 10: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

U s t e d iba para pintor, pero acabó siendo arquitecto, ¿por qué? Aunque no fue una imposición, si fue un consejo de mi padre, al que le parecía que la pintura era un riesgo económico muy alto. La arquitectura en aquel momento parecía una profesión más rentable, Y esto era bas-tante cierto. Mi promoción la acabamos 30 arquitectos y todos encontramos trabajo. ¿ C u á l fue su primera obra? Mi primera obra la hice con Lluís Clotet, con el que colaboré durante más de 20 años, y fue el interior de las salas y el res-taurante de! colegio mayor Sant Raimundo de Penyafort, que fue un encargo que nos pasó Fede-rico Correa, en cuyo despacho trabajábamos antes de acabar la carrera. Otra fue la tienda Sonor, que era de alta fidelidad y nos lo encargó Oriol Bohigas. ¿Quién ha sido su m a e s t r o ? He tenido varios, pero destaca-ría a Federico Correa y su gran maestro José Antonio Coderch; y, en general, a Salvador Dalí, mi otro gran maestro. Dalí me dijo "Tusquets, he oído hablar de ti y me interesa mucho lo que haces". Imagínese como me quedé, ya que yo era un chico muy joven que no había hecho prácticamente nada. ¿Qué estilo hace reconocible su obra? Yo no sé si tengo un estilo muy definido. Creo que mi obra va-ría mucho en función del lugar en el que me encuentro. Pero es evidente, que durante años se asoció al estilo postmoderno. ¿ S e considera un arquitecto perfec-cionista en su trabajo? En mi libro Dios lo ve, explico que el artista si no cree en Dios,

mejor que creyera, porque hay cosas en una obra que son imposibles de apreciar por el ob-servador, pero que en cambio el artista comprometido considera que tiene que resolver: fachadas que no se ven, esculturas que nunca se ven por detrás... ¿ Q u é importancia tiene para usted el lugar o el contexto en el cual surgirá su obra arquitectónica? Toda. Soy muy respetuoso y continuador de los arquitectos italianos de los años 50-60, que hablaban de la preexistencia ambiental. Sea un lugar de pai-saje o urbano, para mí esto es absolutamente determinante. ¿ D e cuál de sus obras está más orgulloso?

Diría que del Auditorio Alfredo Kraus, en Las Palmas de Gran Canaria. Y de la ampliación y re-modelación del Palau de la Mú-sica de Barcelona y la estación Toledo del metro de Napoli. ¿Y c u á l ha sido la más atrevida? Laque hicimos en 1972, en Llofriu (Girona), el Belvedere Georgina, de la que un eminen-te crítico dijo que era la primera construcción postmoderna sin mala conciencia en el mundo. También tuve un cliente millo-nario y 'loco', que es muy difícil de encontrar, al que le hice una casa muy atrevida e interesante en el Maresme.

¿ Q u é le hubiera gustado construir , pero no ha tenido la oportunidad?

Una escuela, pero para ello necesitaría un cliente atrevido e inteligente, porque la escuela que me gustaría construir estaría muy lejos de las normas actuales. Mucho más cercana a un hogar. Creo que para un niño es un trauma salir del hogar e ir

a la escuela, y esto se debería de considerar a la hora de diseñar-las, por lo que según mi criterio, haría que cada aula fuera dife-rente, en tamaño, orientación..., y por lo tanto, cuanto más se asemej ara a una casa mejor. V i v e en Barcelona, una ciudad reco-nocida internacionalmente por su arquitectura m o d e r n i s t a , gótica y contemporánea, pero ¿cómo la v e ? Barcelona es una ciudad con-fortable, que entiendo que esté llena de turistas y lo aplaudo, a diferencia de casi todos los inte-lectuales, que piensan diferente. Goza de un clima privilegiado y cuenta con el beneficio del mar y con una arquitectura gótica y modernista notable. ¿ C ó m o es su t r a t o con los clientes? En este momento de mi carrera, estoy convencido de que me ha perjudicado tener un excesivo respeto por los deseos del clien-te. Creo que hay que escuchar-lo, pero en mi caso, quizás lo he escuchado demasiado, y alguna vez al terminar una obra, el cliente me ha dicho: ¡Ojalá te hubiera hecho más caso! ¿ E s un arquitecto caro? No, en absoluto. Habiendo tra-bajado mucho para la empresa privada y poco para la adminis-tración, no puedes ser un arqui-tecto caro. La empresa privada no coge arquitectos caros. ¿ E n qué proyecto trabaja ahora? Hago proyectos de arquitectura 'muy especiales', muy raros, normalmente en colaboración con algún arquitecto joven que haya trabajado conmigo unos años. Continúo diseñando algunos objetos y muebles sobre todo para B D Barcelona Design; pinto mucho y llevo meses

trabajando sobre el tema de Be-nidorm, que es una ciudad que me fascina. También intento es-cribir, pero, para hacerlo, tienen que llegarte las ideas... (je,je) Su último libro 'Amables personajes', es un ameno retrato de 16 personajes tan dispares como Kate Moss, Dalí, Miró, Mariscal . . . ¿Quién le impresio-no más de todos? Insistiría en Salvador Dalí, y en el arquitecto José Antonio Coderch, por su independencia intelectual, su valentía y su coraje. A la modelo Kate Moss no la conocí personalmente, pero aparte de admirar su trabajo y su físico, evidentemente, cuando hubo el escándalo de que invitó a unos amigos a tomar coca, me pareció un acto de generosidad y de amistad fantástica y nada criticable. Manolo Blahnik, que aparece en el libro, además de amigo, siempre dice que Kate es la hija que le hubiera gustado tener, porque es muy generosa y una persona fantástica. En los años 60, principios de los 7 0 , fue uno de Los personajes más destacados de ta "gauche d i v i n e " , un grupo de intelectuales que provenían en su mayoría de la burguesía y de la clase alta de Barcelona. ¿Cómo recuerda aquella época? La recuerdo como una época fascinante, con nostalgia, porque Barcelona en aquel mo-mento tenía una apertura a las nuevas tendencias, a las diversas lenguas, a la investigación artís-tica, a la música alternativa... Tuve la suerte de que me cogió con veintipocos años, porque era una época para ser joven y nos divertimos mucho, arriesga-mos mucho y dejamos algunas cositas para la historia.®

"EN ESTE MOMENTO DE MI CARRERA, ESTOY CONVENCIDO DE QUE ME HA PERJUDICADO TENER UN EXCESIVO RESPETO POR LOS DESEOS DEL CLIENTE"

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

25698

Mensual

853 CM² - 164%

19680 €

28,30

España

1 Mayo, 2017

P.10

Page 11: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

LORELYN MEDINA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

29000

6417

Semanal

1471 CM² - 142%

9003 €

1,6-7

España

11 Mayo, 2017

P.11

Page 12: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

Las poetasRaquel Santanera,

Maria Sevillay Mireia Calafel

bajo los arcos delMuseu Frederic

Mar~s. Abajo:Pau Vallb~,

ganador de EIsJocs Florals,y Anna Gual.

MAT[AS N~:SPOLOA diferencia de pa-sadas ediciones,los grandes nom-bres femeninosdestacan en el car-

tel del festival Barcelona Poesiaque, desde ayer y hasta el pr6xi-mo mattes 16, con el tradicionalrecital en el Palau de la Mfisicacomo clausura, inunda de versosla ciudad. La poeta nicaragfienseGioconda Belli, la portuguesa AnaLluisa Amaral, la escritora indiaafincada en Canad~i Rupi Kaur, laf6rrea candidata mmana al NobelAna Blandiana, la andaluza Auro-ra Luque, la argentina M. Ana Dizo la consagrada asturiana OlvidoGarcia Vald6s, son algunas deellas. Y no parece casualidad elhecho de que varias de estas auto-ras, sobre todo las primeras, abor-den las cuestiones de g6nero oenarbolen la militancia feministacomo bandera.

<<No hubo una intenci6n espe-cial a la hora de programar?), dicela codirectora del festival AngelsGregorijunto a Teresa Colom, pe-ro reconoce la mayor. E intencio-nalo no, tambi6n est/~ en manosfemeninas la renovaci6n lirica ca-talana que participa de la fiesta,como apuntaba sagaz el poetaLluis Calvo en una famosa confe-rencia de 2015 tituladaAudaces italentoses.

Las herederas de Maria-Merc~Mar6al son escandalosamente j6-venes, ganan premios, se enfren-

CU[STION D[ G N[RO:’LA’ PO[HA Y’[L’ PO[SiA

Las herederas deMaria-Merc~ Marqalconquistan la plazaen el marco delFestival BercelonaPoesia. Si laescritura no tienesexo, la renovaci6nde la lifica catalanasi, y lleva hombre demujer: MireiaCalafell, MafiaSevilla, Anna Gualy Raquel Santenera.

tan a cuestiones de g6nero sincomplejos y se atreven a todo. ~<E1cuerpo es un discurso que provo-ca realidad>~, dice la badalonesaMaria Sevilla (1990) con cierto<~v6rtigo~, porque se medir~i enlas tablas del Palau de la Mfisicacon los grandes, como el popularneoyorquino Billy Collins. E1cuerpo al que se refiere la autorade Dents de polpa (Adia), PremiBernat Vidal i Tom~s es el suyo,con el que trama una provocado-m po6tica atravesada por el mun-do de la noche, la mfisica electr6-nica y el exceso. En sus inicios,~cuando no habia entrado en elfeminismo a nivel te6rico~, lapoeta asumia el sexo ~<desde losestereotipos culturales de la ver-gfienza y la culpa~, dice. Ahora,en sus poemas in6ditos, la sexua-lidad se despliega desde la disi-dencia. ~E1 cuerpo es ahora unainstancia de disidencia de g6neroy de identidad~, aclara.

En la misma linea trabaja la au-

IVaN C~MARA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

29000

6417

Semanal

1471 CM² - 142%

9003 €

1,6-7

España

11 Mayo, 2017

P.12

Page 13: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

tora de Po~tiques del cos (Galera-da), Mireia Calafell (1980) a quienFlavia Company tradujo al caste-llano su filtimo poemario Tantasmudas (Stendhal Books). ~Soyuna mujer y la gente me lee comotal, pero no estoy de acuerdo conlas identidades de g6nero y coneso juego>~, dice la poeta que ya sesubi6 al escenario del Palau de laMfisica en la pasada edici6n. ~Medivierte c6mo se leen las referen-cias a los cuerpos y el deseo en mipoesia, porque nunca hago expli-cito el g6nero~, revela la poetaque va m/~s all/~ de la celebraci6ndel feminismo, ~porque est/~ pre-sente en todo lo que bago, comouna visi6n del mundo~.

La poeta de Manlleu (Osona)Raquel Santanera (1991), que de-

<~Soy una mujer y la genre melee como tal, pero no estoy deacuerdo con las identidadesde g~nero y con eso juego>>,dice Calafell. <<Me diviertecSmo se leen las referenciasa los cuerpos y el deseo en mipoesia, porque nunca hagoexplicito el g6nero>~.

buta esta tarde en el epicentro delfestival, el vergel del Museu Frede-ric Mar~s, tambi6n es de armas to-mar. La autora de Teologia po~ticad’un so/fis (Viena), premio MartiDot de Sant Felliu de Llobregat,aboga por ~desmarcarse del mas-culino universal, salir de los cons-tructos ficcionales de las idenfida-des que reservan a la mujer el lu-gar de la emoci6n y la sensibilidadpara hablar de sus menstruacio-nes~. Y de hecho, eso es lo que ha-ce Santanera en su primer poema-fio con la creaci6n de una divini-dad pagana de sexualidad mfilfipleo inabarcable. Pero cuidado queno todo son campanas al viento,porque aunque Santanera yea co-mo ~un triunfo que el festival lolleven dos mujeres~; advierte quepremios, editoriales e instancias delegitimaciSn siguen ~en manosmasculinas~.

~La escritura no tiene sexo. Eslo m/~s democr/~tico del mundo,no deberiamos hablar de g6ne-ms~>, zanja la ya consagrada poe-ta de Vilafranca Anna Gual(1986). La doblemente premiadaautora de Molsa (Adia) Eltu-bercle (3i4), las dos primeras en-tregas de un ambicioso triptico,reconoce que ~afin queda muchopor hacer para llegar a un equili-brio~ y se asume feminista, ~peroabandono ese lugar cuando escri-bo~>. Gual confia en que la norma-lizaci6n desactive el tema en po-cos afios y quiz~i lleve raz6n. Pue-de incluso que hasta el deseadoequilibro se rompa en sentido in-verso, y sean los poetas hombresquienes pierdan el tren de la reno-vaci6n lirica catalana. Por lo pron-to, quien los deja, a ellos, en piede igualdad es el mallorquin PauVadell (1984) con los flamanteslaureles de los Jocs Florals por elpoemario Esquenes vinclades.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

29000

6417

Semanal

1471 CM² - 142%

9003 €

1,6-7

España

11 Mayo, 2017

P.13

Page 14: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

En el juicio del "caso Palau" los interventores de la Generalitat de Cataluña cifraron en 3 millones de euros el dinero que los exgestores del Palau Fèlix MIllet desviaron entre 1998 y 2009 procedentes del Palau.

En el juicio del "caso Palau" los interventores de laGeneralitat de Cataluña cifraron en 3 millones de

euros el dinero que los ex gestores del Palau FèlixMIllet desviaron entre 1998 y 2009 ....

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : EL MATI DE CATALUNYA RADIO (INFORMATIVO) DURADA : 40

dimecres, 10 de maig de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.14

Page 15: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

Los interventores generales de la Generalitat cifran en 3,6 millones de euros el expolio del consorcio del Palau de la Música. Sostienenque la organización interna del Palau facilitó el desfalco. Decl. Josep Maria Portabella.

Los interventores generales de la Generalitat cifranen 3,6 millones de euros el expolio del consorcio

del Palau de la Música.

RNE-4PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO VESPRE DURADA : 87

dimarts, 9 de maig de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.15

Page 16: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

DIJOUS18 11 DE MAIG DEL 2017

La plaga de la corrupció 3 L’última causa oberta Pàgines 16 a 18 LLL

FERRAN NADEU

EL ‘TRAMABÚS’ PASSA PER LA SEU DE CDC I LA GENERALITATBarcelona q El descobriment de la trama va a més velocitat que el tramabús. Encara que Podem, impulsor del vehicle que recorre Espanya denunciant la corrupció, va incorporar-hi Fèlix Millet, la infanta Cristina i Jordi Pujol Ferrusola com a «convidats especials» al seu pas per Catalunya, no va arribar a temps d’afegir-hi Marta Ferrusola, ja que l’elaboració dels vinils requereix el seu temps. El tour es va iniciar a la seu de CaixaBank a Barcelona, va seguir cap a l’antiga seu de CDC, embargada, i el Palau de la Música (on l’autobús no va poder aturar-se per qüestions d’espai). La gira va finalitzar a la plaça Sant Jaume, al davant del Palau de la Generalitat.

La delegada del Govern a Madrid, imputada per corrupció

ÁNGELES VÁZQUEZMADRID

El jutjat d’instrucció núme-ro 15 de Madrid va obrir ahir diligències prèvies per delicte societari contra l’ac-

tual delegada del Govern a Madrid, Concepción Dancausa, i 15 inte-grants més del consell d’administra-ció de Mercamadrid el 2013, a l’ad-metre a tràmit la denúncia de la fis-calia presentada el 25 d’abril passat. Entre els imputats hi figura Pablo

Dancausa assegura que la denúncia és infundada i qüestiona la investigació

González, germà de l’expresident madrileny Ignacio González, a la presó pel cas Lezo. Els fets investigats es remunten al temps en què Dancausa era regi-dora de l’Ajuntament de Madrid pel PP i presidia Mercamadrid, societat mixta participada en el 51% pel con-sistori. Per a la fiscalia, els acords de transacció i els contractes d’arren-dament subscrits per Mercamadrid amb l’empresa Mercaocio 22 han su-posat un «important perjudici patri-monial» per a la primera, «a la vega-da que un enriquiment il·lícit per a Mercaocio». En la seva denúncia, la fiscalia ex-plica que el 2001 el mercat majoris-ta madrileny va convocar un con-curs per adjudicar una superfície

de 14.100 metres quadrats per a la construcció d’un hotel i serveis de restauració. L’adjudicatària va ser Konin 22, que havia d’abonar a Mer-camadrid per l’hotel 97.604 euros anuals, i pels restaurants, 41.830. El 2003, Konin 22 va cedir els dos drets de superfície a Mercaocio Hotels 22. Aquesta empresa va deixar d’abo-nar el cànon el març del 2010, cosa que va portar Mercamadrid a em-prendre accions legals. Mercaocio Hotels 22, per la seva part, va for-mular una demanda en què recla-mava la resolució dels contractes i escriptures pels quals es va adjudi-car el dret de superfície relatiu so-lament a la construcció i explotació dels serveis de restauració, alhora que exigia a Mercamadrid una in-

demnització per danys i perjudicis de 8.004.535 euros a l’adduir la im-possibilitat d’explotar el negoci de restauració. Mercamadrid es va oposar a la reclamació fins al 16 d’octubre del 2013, quan el consell d’administra-ció va acordar per unanimitat po-sar fi de forma extrajudicial al liti-gi. L’acord, que comptava amb un informe jurídic elaborat per un dels denunciats, atorgava viabilitat a la demanda i facultava el director ge-neral, José Manuel Torrecilla, per «negociar el text i procedir així ma-teix a la subscripció de l’acord tran-saccional».

PETICIONS DE COMPAREIXENÇA / PSOE, Podem i Ciutadans van sol·licitar la compareixença al Congrés de Dan-causa, que va presentar al·legacions ahir mateix, va considerar infunda-da la denúncia i va qüestionar la in-vestigació perquè, al seu parer, la fis-calia «no ha comprovat fets essenci-als». «No és cert que se m’hagi im- putat cap delicte», va sostenir Dancausa en un comunicat. H33 Concepción Dancausa.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

471000

79409

Diario

309 CM² - 29%

5711 €

18

España

11 Mayo, 2017

P.16

Page 17: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

El TramaBus de Podem uneix CaixaBank, l'antiga CDC i el Palau de la Música El TramaBus de Podem va arren-car ahir la ruta per Catalunya per passejar fins divendres les imat-ges seriagrafiades de Jordi Pujol, Felipe González, Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre i Luis Bárce-nas. En aquesta ocasió, però, el TramaBus incorpora com a "con-

vidats especials" a Catalunya el fill de l'expresident Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, la infanta Cristi-na, i Félix Millet al frontal del ve-hicle. "No hem tingut temps de posar-hi Marta Ferrusola", va dir el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

2112

Diario

105 CM² - 10%

260 €

26

España

11 Mayo, 2017

P.17

Page 18: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

expresident de la Ge-neralitat Jordi Pujol vatornar ahir a la plaçade Sant Jaume en for-

ma de serigrafia encastada a lacarrosseria de l’autobús de lacorrupció de Podem, el Trama-bús, una iniciativa per “desta-par” les vinculacions entre lapolítica i el món empresarial. Defet, Pujol ja ha recorregut Ma-drid, Galícia i Múrcia, però ahirjugava a casa. Malgrat haveranunciat que no disposava delpermís per entrar a la plaça deSant Jaume, el Tramabús vaenfilar el carrer de Jaume I peraconseguir la fotografia a l’epi-centre del poder executiu cata-là. Però entrar a la plaça era unaarma de doble tall, ja que tambées podia fotografiar el bus ambl’ajuntament de fons, on AdaColau governa amb Jaume Coll-boni, investigat pel cas Mercuri.

En tot cas, el secretari gene-ral de Podem, Albano Dante Fa-chin, buscava assenyalar el go-vern del país: “Les revelacionsreligioses de Marta Ferrusola fa-rien riure si no impactessin di-rectament en CDC, el partit del’actual president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, unpresident que ens parla d’unanova Catalunya dia sí dia tam-bé, però que no es pot construirsobre els fonaments de la tramacatalana.”

L’autobús blau venia de laseu de Podem, on va passar lanit. A mig matí va arribar da-vant dels edificis de CaixaBank,a la Diagonal, “la torre de Mór-dor”, en paraules de Fachin, onva treballar la infanta Cristina.De fet, la germana del rei figura-

L’

va com a “convidada especial” alfrontal del Tramabús. A part deles cares fixes que volten per totl’Estat (Pujol, Felipe González,Luis Bárcenas fent la famosapeineta...), a cada territori s’hiafegeixen protagonistes locals.En el cas català, eren Cristina–com a infanta catalana–, FèlixMillet i Jordi Pujol Ferrusola.

Mentre Fachin lamentava nohaver tingut temps d’encarre-gar la imatge de Ferrusola, unpassavolant va cridar-li la sevarecepta anticorrupció: “Un al-

tre Tejero és el que fa falta, unaltre 23-F i no hi hauria tantsdelinqüents!”

L’autobús va arrencar amb laurgència de la Guàrdia Urbanaper no generar taps. Ja a l’inte-rior, el coautor de Llums i ta-quígrafs, atles de la corrupció,el frau i la impunitat, Àlex Ro-maguera, el periodista RafaBurgos i altres convidats ana-ven comentant casos de corrup-ció a partir d’edificis emblemà-tics de la ciutat, així com tambéalguns safarejos, com ara que a

la joieria Suárez del passeig deGràcia va ser on Iñaki Urdanga-rin va comprar, carregant lafactura a Aizoon, l’anell de com-promís encarregat pel rei per aLetícia, segons va recordar Bur-gos a partir de revelacions del’exsoci i examic del cunyat delmonarca, Diego Torres.

Durant el trajecte es van sen-tir alguns clàxons. Els transe-ünts, sorpresos per la presènciadel Tramabús, oferien algunaplaudiment, algun puny aixe-cat i sovint feien fotografies.

El recorregut va passar perdavant de les oficines d’empe-ses com ara Pricewaterhouse-Coopers –la guia es va equivo-car i va dir-ne “WaterPriceCoo-pers”, sense arribar al “House-WaterWatchCooper” pronun-ciat per Pablo Iglesias en un de-bat electoral–, Deloitte i Cuatre-casas, i es va aturar davant del’antiga seu de CDC, al carrer deCòrsega, perquè Fachin i diver-sos membres de l’executiva po-demita s’immortalitzessin a laporta enreixada. Però va ser a laronda Universitat quan el Tra-mabús va patir una petita der-rota simbòlica: el va avançar unautobús de l’empresa... Pujol.Res a veure amb l’expresident.

Passa de llarg del PalauMés endavant, a la Via Laieta-na, es va acostar a un dels high-lights de la jornada. Preteniaentrar pel carrer de Ramon Masi girar pel del Palau de la Músicafins a la plaça de Lluís Millet, pe-rò “aquest any han posat méspilones i el bus no passa”, vanexplicar fonts del partit. El Tra-mabús, doncs, va passar dellarg del Palau. La ruta haviad’acabar a Sant Jaume, peròdesprés el conductor es va diri-gir al Parlament, no per remar-car cap escàndol a la cambra, si-nó per deixar-hi els periodistes.

A la tarda, el vehicle va visi-tar la seu de Cirsa, a Terrassa;l’Ajuntament de Sabadell, pelcas Mercuri, i altres localitatsvallesanes. Els Pujol, Cristina iMillet s’estaran a Catalunya finsdivendres, amb parades a Llo-ret, Blanes, Pineda de Mar,Sant Esteve de Sesrovires, Mar-torell, Sant Andreu de la Barca,Viladecans, Santa Coloma deGramenet i Mataró. ■

PODEM · El ‘Tramabús’ de la corrupció recala a Catalunya amb la infanta Cristina, Fèlix Millet i Jordi Pujol Ferrusola com a“convidats especials” MACEDÒNIA · Fachin relliga les revelacions sobre Ferrusola amb Puigdemont i la nova Catalunya

Emili BellaBARCELONA

Pujol torna a Sant Jaume

El ‘Tramabús’ fent entrada a la plaça de Sant Jaume, amb la imatge de Pujol en primer terme ■ ACN / NÚRIA JULIÀ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

114000

23138

Diario

655 CM² - 61%

4174 €

16

España

11 Mayo, 2017

P.18

Page 19: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

DIJOUS, 11 MAIG 2017 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 27

Encarahihaesquerres i dretes?

Després de la Revolució Francesadel 1789, a l’Assemblea Nacionalels diputats que defensaven lesconquestes revolucionàries es

posavenal’esquerra,mentrequeelsques’hioposaven ho feien a la dreta. D’aquí vansorgir els termes polítics esquerra i dreta.Molts comentaristes de l’elecció presiden-cialfrancesavanassenyalarqueaquestesca-tegories ja no serveixenper descriure la po-lítica contemporània a França (o enlloc).EmmanuelMacrondeclara orgullós quenoésnidedretesnid’esquerres.Marine Le Pen, el Front Nacional de la

qual s’associa amb l’extre-ma dreta, no hi coincideix:segons ella,Macron (que vaser ministre en un governsocialista)ésd’esquerra.Pe-rò igual queDonaldTrump,LePenvafercampanyapre-sentant-se com la “veu delpoble”, mentre que a Ma-cron(comaHillaryClinton)se’ldescriucomuntitelladebanquers, elits culturals iplutòcrates internacionals.Queda, doncs, algun sig-

nificatenlesparaulesdreta iesquerra?Que alguna cosa va can-

viar en les últimes dècadesdel segle XX és indubtable.Els partits d’esquerres vancomençar a perdre la sevabase en la classe treballado-ra industrial. La redistribu-ció de la riquesa es va anar tornant menysimportant que l’emancipació social de mi-nories ètniques i sexuals. Els partits de dre-tesdefensavendeparaula el conservaduris-me social dels votantsmenys privilegiats deles àrees rurals i provincianes, però una ve-gada enel poder feien el que fosmillor per ales grans empreses. Però com que això nosempre anava en contra dels interessos del’esquerra, els socialdemòcrates europeussovint van formar governs de coalició ambconservadors promercat moderats o de-mocristians. En aquest aspecte, la distincióentre esquerra i dreta es va col·lapsar. Lavella idea d’una esquerra representant delproletariat oprimit contra els interessos deles grans empreses i la burgesia és cosa delpassat.Però ladistinció tradicionalentreesquer-

ra i dretanoésnomés econòmica. L’Assem-

bleaNacional francesavaserescenarid’unadivisiómésprofunda, per exemple entre elsdreyfusards i els antidreyfusards en la dèca-dadel1890,oentreelFrontPopulardeLéonBlum i Action Française en la dècada del1930. Aquesta divisió encara regeix en l’eradeMacron iLePen.Els defensors de la República Francesa,

queesprenienseriosamentallòde“llibertat,igualtat i fraternitat”, pensaven la ciutada-nia com un concepte legal, no una cosa ba-sadaenlasangilaterra.Preferienlesinstitu-cions a les tradicions consagrades i l’inter-nacionalisme al xovinisme. El capità Alfred

Dreyfus, l’oficial jueu falsament acusat detraïció el 1894, va ser una figura tan polarit-zadora aFrançaperquèels seusoponents elveiencomunsímbolde ladecadènciad’unanació la sagrada identitat de la qual estavasentdiluïdaper la sangestrangera.Els antisemites, i altres grups que pensen

la societat en termes de terra i sang, veueninvariablement els “banquers sense cor”(comvaqualificarLePenelseuadversarienel debat presidencial) com a enemics del“poble real (...), el poble ordinari i decent”(paraulesdeNigelFarageenunactedecam-panya a favor de Trump a Mississipí). Enaquestsentit,Macron(quevatreballarenun

bancperaRothschild iquecreuenl’obertu-ra de fronteres i les institucions internacio-nals) ésunhomede l’esquerra. ILePen, pa-ladí de la France profonde, la “França real”de blancs furiosos i cristians residents d’à-rees rurals, per als quals “francès i musul-mà” és un oxímoron, és una autèntica des-cendent dels antidreyfusards i de l’ActionFrançaise.Macron va aconseguir derrotar Le Pen

aquesta vegada. Però l’esquerra socialde-mòcrata continua en crisi. El Partit Labo-rista del Regne Unit està moribund. Als so-cialdemòcrates holandesos els van escom-

brar a les urnes. I Trump,unnarcisista ignorant senseexperiència política, vaaconseguir convertir-se enpresident dels Estats Unitsatiantelressentimentpopu-lar contra les elits educades,els banquers, els estrangers,els immigrants i les institu-cions internacionals.El problema dels social-

demòcrates avui és com so-breviure si els desfavoritss’aboquenenmassaa ladre-ta en lloc de fer-ho a l’es-querra. És possible forjaruna nova aliança? Pot labretxa creixent entre rics ipobres recuperar almenysuna part de la classe obrerablanca per al camp dels im-migrants i altres minories?Ésfactibleunaltrenewdeal?

Però la crisi de ladretanoésmenys serio-sa. Pot ser que Trump (malgrat proclamar-sedefensordels interessosdelpobleordina-ri)s’hagienvoltatd’exempleatsdeGoldmanSachs i titans corporatius. I molts republi-cans encara s’aferren a ell amb l’esperançad’assolir les sevesmetespolítiques.Peròa lapràctica, Trump va segrestar el vell partitconservador proempresarial i internacio-nalista. Podrà la seva variant de populismenativista ixovinistacoexistirambel tipusdecapitalisme la prosperitat del qual depèndelesmigracions contínues, la llibertat demo-viment i les institucionsglobals?Aquesta vegada França va eludir l’embat

xenòfob, però l’última paraula encara nos’ha dit.Malgrat que l’esquerra i la dreta es-tiguin en un estat de transformació i con-fusió, les vellesdivisionsquevan sorgirdes-prés del 1789 continuen sent-hi, potsermésvives quemai. EmmanuelMacron té bonesintencions, però si la seva política fracassa,els antidreyfusards moderns tornaran ambnoves forces.

El verd viscós de la demagò-gia... No hi ha frontera mésinquietant que la que separala crítica política de la ga-

nyota demagògica. La primera con-forma el dret ciutadà; la segona és labessona de l’amoralitat. En ambdóscasos s’utilitzen problemes feridorsde la societat, peròmentre que la críti-ca tracta la realitat de manera com-plexa, i tendeix a oferir solucions, lademagògia s’instal·la en el simplisme,redueix la complexitat al maniqueis-me i no ofereix mai solucions sosteni-bles. I si la primera necessita altura in-tel·lectual i categoria ètica, la segonahabita en la mediocritat i en la baixe-sa, per això hi ha més demagogs queestadistes…Tot aquest preàmbul ve a tomb del

Tramabús que ha passejat el sorollósFachin pels carrers de Barcelona, ambparada obligada en el que aquest ínclitsenyor anomena “la trama catalana”. Iper descomptat, la trama és la del ma-nual: la pèrfida burgesia, represen-tada pel Palau de la Música; la vellaseu de CDC, partit de les “elits cor-ruptes”, segons la seva eminent ex-pressió; i la seu de La Caixa, eternsomni eròtic de tota la pornografiapopulista. I en cada parada, foto i mi-cròfon, no fos cas que no triomfés enla casta mediàtica, on justament hanascut el podemisme.I així passa, això de passar per la po-

lítica amb quatre consignes, un bongrapat de simplismes i un receptari tota cent que no aguanta ni un buf. Perexemple, si aquest savi Fachin sabésalguna cosa, sabria que el Palau va ser

l’obra d’una burgesia compromesa,que va intentar un ideal de civilitat po-lítica i que ens va llegar un gran patri-moni cultural.

Que pel Palau hi hagi passat un xo-riço sols embruta el xoriço, i no l’ho-norabilitat de la institució. I tambépo-dria saber queCDCno va ser un partitd’elits, sinó un gran moviment trans-versal, poblat de classesmitjanes, i re-partit per tot el territori. Si es creu queva ser el partit de Foment del Treball,és que sapmenys del que ja sabemqueno sap. Finalment, això de LaCaixa, laperla de la demagògia. Que fàcil uti-litzar el seu logo per encarnar l’odi almón financer!La complexitat ens diria queLaCai-

xa és una empresa seriosa i d’èxit, ambmés de 15 milions de clients i ambl’obra social privadamés important detotEuropa, que supera els 500milionsinvertits en acció social i en inves-tigació biomèdica. Fonamental, perexemple, la seva inversió en la recercad’una vacuna contra la sida. A més,han construït 30.000 habitatges so-cials (n’ha edificat tants l’amic Madu-ro?), i col·labora amb Càritas, Casaldel Raval, Fundació Tarrés imil oena-gés més. Per descomptat que és unbanc, però seria l’últim de la llistaper enlletgir, perquè se li reconeixenbones maneres financeres i una acciósocial exemplar.Però res d’això no és important,

perquè la demagògia mai no es no-dreixde la realitat, sinóde la seva cari-catura. És la política del fangar, quenoconstrueix res però tot ho embruta.

Demagògia

Paradad’autobúspodemitadavant la seudeLaCaixa,eternsomnieròticde lapornografiapopulista

PremisPlatino, cinemaigastronomia

El cinema iberoamericà és tandivers com ho són els païsosque formen la nostra gran co-munitat. I aquesta diversitat és

precisament una de les seves fortaleses.Com ho són també els trets compartits,producte d’una herència cultural comu-na, que ens ha convertit en el que som.Compartim talent, passió i ferocitat en ladefensa de les nostres creences. Com-partim la necessitat d’explicar-ho tot, larebel·lia i les ganes de viatjar més enllàde les fronteres establertes, de crear-nosun món sense límits... Un cinema orgu-llós de ser el que és, d’explicar el que ex-plica i de com ho explica. Un cinema viui orgullós. Com nosaltres. Com la nostrahistòria. Com el nostre futur”.Amb aquestes paraules descriu Adrián

Solar, actual president de la Federació

Iberoamericana de Productors Audio-visuals, aquesta celebració única quehonra (com fa Bollywood, en homenatgeal gran èxit del cinema indi) el setè artque es produeix a les 23 nacions que in-tegren l’univers iberoamericà: els premisPlatino.El proper mes de juliol tindrà lloc a

Madrid l’exhibició i lliurament d’aquestsguardons –després de la celebració detres edicions precedents a la ciutat dePanamà (2014), Marbella (2015) i Puntadel Este, a l’Uruguai (2016)– amb l’ines-timable suport de l’Ajuntament.Com és habitual, s’exhibiran una sèrie

de pel·lícules i es concediran els premisals nominats en cadascuna de les setzecategories. Però, com a singularitat,aquest any la celebració anirà a mésacompanyada d’una exhibició de gastro-

nomia iberoamericana, la més completaal món actualment. Per aquest motiu esdurà a terme el primer sopar virtual ibe-roamericà, amb un plat corresponent acadascun dels països participants. Estractarà de posar en relleu un productesingular i una recepta tradicional que re-presenti, en certa mesura, la manera deser i de menjar d’aquell país.Aquest sopar virtual es projectarà en

pantalla abans del sopar presencial. Des-prés, els qui hi assisteixin podran degus-tar i comprovar la qualitat d’algunes deles receptes en format de tapes.A més, s’inclouran aquelles begudes

que acompanyin millor cadascuna de leselaboracions. I no em refereixo només alvi, perquè l’harmonia de l’“univers sòlid iel líquid” pot tenir les combinacionsmésvariades.

Ian BurumaPilar Rahola

Rafael Ansón

I. BURUMA, professor de Democràcia,Drets Humans i Periodisme al Bard College© Project Syndicate, 2017

El problema actual per alssocialdemòcrates és comsobreviure si els desfavoritss’aboquen enmassa a la dreta

MIRABEAU I DREUX-BRÉZÉ A LA ASSEMBLEA NACIONAL FRANCESA EL 1789 (QUADRE DE FRAGONARD) / GETTY

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

581000

120418

Diario

249 CM² - 22%

6886 €

27

España

11 Mayo, 2017

P.19

Page 20: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

Podem denuncia “l’enganyifa dels de dalt”

compartit –el sistema falla–, solució diferent: Podem vol una moció de censura. Les tres paraules estan in-corporades als logotips del bus a correcuita i amb lletres atapeïdes, perquè tot estava imprès quan el partit la va anunciar.

No és l’únic detall que no ha que-dat lluït. El bus és el mateix que ve de Madrid, amb un lloc destacat per a Jordi Pujol. Els anomenats “con-vidats especials” que s’han afegit ex-pressament per a Catalunya són al frontispici: hi ha Fèlix Millet, la in-fanta Cristina i un Jordi Pujol Júni-or amb poca semblança. “Qui és aquest?”, pregunta una dona abans que arranqui el bus. “És el fill del Jordi Pujol, però no ens ha sortit afavorit”, reconeix un dels inte-grants de l’equip de Podem. Fachin lamenta no haver estat ràpids per incloure-hi la mare superiora, Mar-ta Ferrusola: “Ja teníem els vinils fets”, es disculpa. No passa res. Si hi ha Pujol pare i fill, segur que l’espe-rit sant de la família també hi és.

El bus arrenca i agafa el micròfon Rafa Burgos, amb una professió que

sembla feta a mida per al Tramabús: periodista i guia turístic. Fa gala d’ai-xò, barrejant descripcions del poder amb pinzellades arquitectòniques. A la trama tot es barreja: de la clàs-sica concepció de la Diagonal com el carrer del poder a Barcelona a quants diners té Zara, o els casos de corrupció. El bus fa un apart per atu-rar-se a l’antiga seu de CDC, al car-rer Còrsega, que la claca rep com si el professor que els porta d’excur-sió anunciés examen sorpresa. “La seu de Convergència, uuuuuuh”, cri-den. Com que allà només hi ha un

El Tramabús fa parada davant l’antiga seu de CDC del carrer de Còrsega, al seu pas ahir per Barcelona CRISTINA CALDERER

cartell que avisa de la futura demoli-ció –de l’edifici, ja avisarà el PDECat si també de les polítiques de CDC–, la parada no té més emoció.

Després de Burgos parla Àlex Ro-maguera, coautor amb David Fer-nàndez de la CUP de Llums i taquí-grafs, la guia per seguir els casos de corrupció als Països Catalans. Ell descriu la trama com “la connivèn-cia entre els poders polítics, econò-mics i mediàtics”.

El recorregut acaba al Parlament, després d’intentar passar per da-vant del Palau de la Música –sense èxit– i aconseguir entrar a la plaça Sant Jaume a la segona, perquè a la primera el vehicle es passa de car-rer. Una tasca difícil, la de conduir el Tramabús, quan ve de Madrid i l’en-carregada de guiar-lo, la secretària de feminismes Noelia Bail, anuncia l’entrada a la “plaça Sant Jaume I”.

Del bus se’n surt amb la conclusió que la trama és un totum revolotum on es barreja el poder polític i econò-mic, els casos de corrupció i tot el que soni sospitós. Un intent d’assenyalar que no hi ha un problema al sistema, sinó que el problema és el sistema en ell mateix. Una reivindicació histò-rica de l’esquerra i que mai ningú re-sumirà tan bé com aquell senyor que, de tant en tant, surt a l’APM: “És una enganyifa dels de dalt”.e

Què és la trama? La pre-gunta recorre Barcelona en l’anomenat Trama-bús, l’artefacte publici-tari de Podem. Una me-

na de bus turístic sense forans, amb periodistes a qui transmetre el dis-curs contra el poder i gent del partit que fa de claca.

El recorregut comença a la seu de La Caixa, i ja hi ha problemes. El ve-hicle, com si el conduís Esperanza Aguirre, aparca al carril bus. Mentre el conductor és alertat per la Guàr-dia Urbana, el líder de Podem a Ca-talunya, Albano Dante Fachin, ex-plica a peu de carrer què és la trama: “Una manera de relacionar-se, una manera de governar, els fils del po-der”. Un home que passeja per la Di-agonal crida: “El que fa falta és un Tejero, un altre 23-F”. Diagnòstic

Crònica

BARCELONA

MAIOL ROGER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

82000

12536

Diario

277 CM² - 33%

1330 €

10

España

11 Mayo, 2017

P.20

Page 21: Taula de contingut - orfeocatala.cat€¦ · Taula de contingut ''Finire in bellezza'' El País Cataluña Quadern - 11/05/2017 CUENTA APARTE Forbes - 01/05/2017 La Orquesta Filarmónica

DANIEL TERCERO

BARCELONA

Nuevo paso adelante en una de las «es-tructuras de estado» clave de la Gene-ralitat. El gobierno catalán reforzará el Centro de Seguridad de la Informa-ción de Cataluña (Cesicat) con vistas a convertirlo en una agencia de ciber-seguridad y para ello licitó ayer varios servicios por valor de más de 1,3 mi-llones de euros. En concreto, los lotes de las licitaciones hacen referencia al proceso de transformación del Centro de Operación de la Seguridad (SOC) del propio organismo de la Generali-tat y dar apoyo al gobierno de la iden-tidad digital.

Estos refuerzos –cuyos servicios es-tán fijados en una vigencia de un año y cinco meses– tienen cabida en los «principales servicios y actuaciones destacadas» que se recogen en las cuentas del Cesicat para 2017, aproba-das recientemente por el Parlamento de Cataluña.

En total, este organismo tiene un presupuesto de más de 7,5 millones de euros, si bien se engloba en una par-tida de más de 14 millones de euros que tiene entre sus «objetivos estraté-

gicos» potenciar el Cesicat para «con-vertir Cataluña en un polo de innova-ción de la sociedad digital».

Las líneas generales del gasto de la partida concreta del Cesicat (los 7,5 millones de euros) tienen como obje-

tivo dar apoyo a «la tramitación de la ley de creación de la Agencia de Ciber-seguridad de Cataluña», proyecto cuya ponencia está en fase de estudio en la Comisión de Asuntos Institucionales del Parlamento de Cataluña y que se admitió a trámite en octubre de 2016 con el voto en contra de Cs y el PP.

El Cesicat también tiene como fines presupuestarios «elaborar y dar apo-yo a la aprobación del Plan Nacional de Ciberseguridad de Cataluña», «ini-ciar el despliegue de la estrategia de ciberseguridad de la Generalitat» y, entre otros, «coordinar actuaciones de promoción de la Ciberseguridad en Cataluña en colaboración con el sec-tor privado y otros agentes implica-dos».

«Estructura de Estado» La intención de la Generalitat –ya des-de finales de 2014, cuando se iniciaron los trámites de transformación– es la de convertir el Cesicat en una agencia de ciberseguridad (al estilo de las agen-cias nacionales como la de los Gobier-nos de España o de EE.UU.), que no solo tenga incidencia en las nuevas tecnologías y la sociedad digital sino que se convierta en una herramienta de ciberseguridad para la Generalitat.

Si se aprueba esta ley, todavía en trámite parlamentario, se «legaliza-rá» la agencia de ciberdefensa, en la línea de lo que las formaciones inde-pendentistas llaman «construcción de estructuras de Estado».

Presupuesto El Cesicat tiene aprobadas unas cuentas públicas de más de 7,5 millones de euros para 2017

La Generalitat refuerza el Cesicat, futura agencia de ciberseguridad∑ Licita dos servicios

por valor de más de 1,3 millones de euros para transformar el ente

D. TERCERO BARCELONA

El PSC informó ayer de que aban-dona las comisiones llamadas del «caso Vidal» y de la «operación Ca-taluña», que están en funcionamien-to en el Parlamento autonómico por «la actitud obstruccionista» de Junts pel Sí (JpS) y la CUP, grupos que este martes vetaron todas las peticiones de comparecencia de la oposición en la comisión del «caso Vidal». Y que, al no proponer a ningún com-pareciente, desactivaron la comi-sión.

En una carta enviada a la presi-denta del Parlamento de Cataluña, Carme Forcadell, los socialistas se-ñalan que dejan de trabajar en las dos comisiones porque JpS y la CUP no permiten que la oposición acce-da a la información básica para po-der realizar su tarea de control al gobierno autonómico.

Eva Granados, portavoz parla-mentaria del PSC, recuerda en la misiva que las comisiones de inves-tigación «se crean para investigar asuntos de interés público» y que, por lo tanto, la oposición tiene de-recho a información de «todos los temas no solo de aquellos de los que la mayoría (JpS y la CUP) conside-ra de su interés».

Información a Forcadell En este sentido, el PSC pide ampa-ro a Forcadell –en otra carta tam-bién registrada en el Parlamento autonómico– para que esta facilite a los socialistas «toda la informa-ción relativa a la eventualidad de una secesión de Cataluña respecto al resto de España, sus actos de pre-paración, su ejecución y sus posi-bles consecuencias en cualquier ám-bito» y de cualquiera de las conse-jerías y departamentos de la Generalitat.

Tras hacerse pública la decisión del PSC, Inés Arrimadas, líder de Cs y de la oposición en el Parlamento de Cataluña, indicó que su forma-ción seguirá «de momento» en la comisión del «caso Vidal» aunque no descartó que en el futuro secun-den al PSC. El PP, por su parte, no tiene intención, tampoco, de aban-donar las dos comisiones citadas, según fuentes populares consulta-das por ABC.

Por otro lado, el rodillo secesio-nista de JpS y la CUP siguió ayer en la Comisión de Interior. Los dos gru-pos –gracias a su mayoría– recha-zaron la comparecencia del conse-jero de Interior, Jordi Jané, para que diera explicaciones «sobre las de-claraciones del juez Santiago Vidal sobre la formación de Mossos d’Es-quadra en materia de espionaje por parte de un país extranjero».

El PSC deja las comisiones por el «obstruccionismo» de JpS y la CUP

«CASO VIDAL» Y «CATALUÑA»

INÉS BAUCELLS El «Tramabús» de Podemos llegó a Cataluña. En su ruta por España, ayer en Barcelona, «estacionó» a las puertas de la sede de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), del Palau de la Música, de La Caixa y de la Generalitat, en la plaza Sant Jaume. El «Tramabús» estará en Cataluña hasta este viernes.

∑ El «Tramabús» de Podemos, a las puertas de la Generalitat

Polémico Cesicat

El Centro de Seguridad de la Información de Cataluña (Cesicat) se fundó en 2010 y depende de Presidencia de la Generalitat. Desde sus inicios ha estado envuelto en polémi-cas. Las últimas, de 2014, cuando un fotoperiodista lo denunció por la difusión en internet de sus datos persona-les en un informe del Cesicat. Ese mismo año, Felip Puig, entonces consejero autonómi-co, reconoció que el Cesicat había trabajado para los Mossos d’Esquadra haciendo seguimientos y espionaje.

abc.es/espanaABC JUEVES, 11 DE MAYO DE 2017 ESPAÑA 21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

10000

2891

Diario

264 CM² - 29%

1234 €

21

España

11 Mayo, 2017

P.21