Taula de contingut

Mitsubishi Electric patrocina de nuevo el ciclo de conciertos "El primer Palau"Tecnoinstalación ­ 01/10/2016

Regalar cultura... por NavidadEl País Cataluña ­ 13/12/2016

UN 'MESSIES' PARTICIPATIU DE RÈCORDAra ­ 13/12/2016

550 ca nta nts interpreten 'EI Messies' de HàndelEl Periódico de Catalunya ­ Catalán ­ 13/12/2016

Puigdemont es reuneix amb GimenoEl Punt Avui ­ 13/12/2016

3

4

5

6

8

P.2

El pasado 6 de octubre volvi6 el ciclo deconciertos "El Primer Palau", patrocinadopor Mitsubishi Electric. El concierto abri5la edici6n 21" de una temporada dedica-da a la promoci6n de j6venes int~rpretesde mQsica cl~sica en la que una vez m~s13 mQsicos de toda Espa5a podr~n de-butar en la sala de conciertos del Palaude la Mt3sica.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Bimestral

61 CM² - 10%

130 €

14

España

1 Octubre, 2016

P.3

8 ELPAÍS Martes 13 de diciembre de 2016

CATALUÑA

El Ayuntamiento empieza hoy yhasta el 5 de enero la campañaBarcelona per Nadal és culturacon la que pretende promover elconsumo cultural durante las va-caciones deNavidad. Una intensi-va campaña —más de mil bande-rolas, pantallas de led en losquioscos, anuncios en prensa yanuncios televisivos— a la que hadestinado 200.000 euros "paraque el barcelonés consuma cultu-ra, además de comprar", ironiza-ba el segundo teniente de alcaldedel Ayuntamiento, Jaume Collbo-

ni, responsable del área de empre-sa y cultura. Lo hacía rodeado derepresentantes de los 17 equipa-mientos culturales, tanto públi-cos como privados, que aspiran aque las familias consuman máscultura durante las Navidades."Tenemos teatros, auditorios,mu-seos excelentes que necesitan pú-blico que les visite, de ahí la cam-paña para que los ciudadanos se-pan que hay otro tipo de regalos,como entradas a espectáculos,abonos…", insistía el edil.

De hecho, algunos equipa-mientos culturales de la ciudad

llevan unos años diseñando pro-gramas paraNavidad. El Auditoriempezó hace dos años con unaamplia oferta de conciertos y acti-vidades destinados a las familias."Estamos bastante satisfechosdel resultado y en dos años he-mos tenido 30.000 personas quehan venido a los conciertos o sehan apuntado a experiencias co-mo Vina a Cantar -que permite alos asistentes a cantar delante delpúblico", explicaba Joaquim Ga-rrigosa, director de ese centro.

El Palau de laMúsica tambiénse ha sumado a la posibilidad deregalar experiencias con un com-binado de entradas a algunos con-ciertos que pueden ir acompaña-dos con una copa de cava o unacena en el restaurante del Palau.Regalar experiencias también esuna de las estrategias del Liceo.

Regalar cultura…por Navidad

“Sólo aspiro a ser el pez-piloto queguíe al próximo Homero que can-te las tragedias de este siglo”, diceen voz muy queda, cabizbajo, elenjuto, modesto en su informaltraje gris y camisa blanca, Erri deLuca, quizá el escritor que, encambio, grita hoy más fuerte enEuropa contra esamonstruosidadque es la inmigración que naufra-ga ymuere en la costa delMedite-rráneo. Ese mar y esa tragedia esel hilo que une sus dos últimoslibros, Historia de Irene (trípticode cuentos que funcionan como“una metáfora mediterránea”) ySólo ida, por vez primera en elmundo y en un único volumen enedición bilingüe, compendio desus cuatro libros de poesía (am-

bos títulos, en Seix Barral). Ayerreflexionó sobre ello en Barcelo-na, en la Fundació Catalunya-LaPedrera, cerrandoel cursoConver-ses a La Pedrera.

“Ese mar del que me ha llega-do toda la civilización, el primeroy único llamado Mare Nostrum,también es ahora el mar de losotros, de los que llegan a él a mo-rir; porque con sus cuerpos ali-mentan su plancton… Es el peortransporte marítimo de la histo-ria: los esclavos, aún encadena-dos, viajaban mejor porque eranmercancía, tenían un valor y de-bían llegar en ciertas condiciones;los de ahora pagan por ser lleva-dos y si se pierden, no pasa nadaporque yahanpagado”, fija DeLu-ca, que sólo por haber nacido don-

de lo ha hecho (Nápoles, 1950) ytener unamínima conciencia (mi-litó en la extrema izquierda en losaños 60) se ve impelido a escribirde todo ello. “La isla de Lampedu-sa se ha convertido en la embaja-da no oficial de Europa en mediodelmar;mi escritura viene enpar-te de escuchar a esos desfavoreci-dos; su drama no deja de ser laépica más grande de mi época”.

“Es un mar de ahogados ne-gros / como el Nilo de los hebreosrecién nacidos / ahogados por elrey por la misma razón que noso-tros: / el temor del número”, escri-be enunos versos el autor deMon-tedidio (2002) oEl crimendel solda-do (2013), que asegura que no esun intelectual, “o, al menos, nicompleto ni perfecto, apenas un

ciudadano con ciertos compromi-sos impuestos por las contradic-ciones de mi sociedad; cuandonos reducen a súbditos y eso meatañe a mí físicamente es cuandome implico; esomehace imperfec-to”. Pero desde esa supuesta fallaDe Luca denuncia una Europaque es “apenas receptora pasiva,no hace nada para evitar ese caos,ni el más elemental derecho deasilo; sólo se aprovecha de unamanode obra capaz de coger cual-quier horario y salario”. Contrapo-ne estos inmigrantes con los pro-pios europeos que a principios delsiglo XX viajaban a EE UU: “Ni enlos peoresmomentos de las expul-siones y rechazode esos inmigran-tes se llegó al 2%”, cifra.

Buena parte de lo que ocurre,

opina, es porque vivimos endemo-cracias “con instintos suicidas: lodemostraronHitler, elegido demo-cráticamente,Mussolini o laRepú-blica Española y hoy lo demuestraTurquía, que está suicidándose endirecto; las democracias tienenlos medios para suicidarse, peroconfío en los anticuerpos de la so-ciedadmisma”. Para ayudar a aflo-rar esas defensas, proponequeEu-ropa mute en “una federación deEstados, liderada porFrancia, Ale-mania, Italia yEspaña; hacedema-siado que el tren europeo está pa-rado en la misma estación”.

De joven, De Luca se añadió aLotta Continua, grupo de extremaizquierda, de cuya publicaciónera director Pier Paolo Pasolini:“Tenía un coraje físico único, esta-ba siempre en medio del vacíoque había entre manifestantes ypolicías; no necesitaba del valorque se transmite de una persona aotra; él si era un intelectual por-que defendía la palabra de otrosaun no estando de acuerdo… Es-toy convencido de que la nocheque lo mataron no debió sentirmiedo; seguro que se defendió…”.

García Lorca, en casaDe Luca saca su fuerza literaria,tardía porque arrancó con 39 añospero al parecer inagotable (novela,poesía, traducción, ensayo…), dehaber sido conductor de camio-nes, paleta u obrero de la Fiat. Y en1999, cuando la Guerra de los Bal-canes, retomó el volante de un ca-mión de un convoy de ayuda hu-manitaria: “En una guerra loshuérfanos y quienes no tienen unlibro / están al descubierto”, escri-be. Ese bagaje alimenta su pluma,ya al servicio de la prosa o de lapoesía, no importa. “Con la prosatengo la conciencia tranquila por-que sé que nopuedo escribirlame-jor: es concentrada, como esoscharcos de agua de mar a los quese ha evaporado el agua y sólo res-ta la sal, como si fuera el residuode la vida que ha pasado”, dice demanera poética quien recuerdaque su vista no podía irmás allá decinco metros en las callejuelas deNápoles sin chocar con otra casa,pero donde sí traspasaba el soni-do, entre ellos, el de un disco depoemas deGarcía Lorca que poníaa menudo su padre. Quizá por esohoy puede escribir: “Estoy segurode que en la naturaleza todo esabuso, / vida abonada a la muerte,/ también la flor, / pero la flor mehace olvidar la certeza”.

Erri de Luca clama por un nuevoHomero para el Mediterráneo de hoyEl autor italiano, con dos nuevos libros, evoca el drama de los refugiados en La Pedrera

VENTURE AHORRO PATRIMONIAL, S. A.En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 319 LSC, se comunica que la Junta General Ex-traordinaria de VENTURE AHORRO PATRIMONIAL, S.A., celebrada el día 30 de noviembre de 2016, válidamente constituida, adoptó por unanimidad de todos los accionistas, determinados acuerdos, cuyos términos y condiciones más relevantes se detallan a continuación: a) aprobar la aplicación parcial de la reserva legal de la compañía, que a 30 de junio de 2016 ascendía a 94.774,83 euros, en cuanto a la cantidad de 87.665,34 euros, a compensación de pérdidas; b) reducción de capital, en la cantidad de 574.921,49 euros, mediante disminución del valor nominal de las acciones, con la fi nalidad de restablecer el equilibrio entre el capital y el patrimonio neto de la sociedad disminuido por consecuencia de pérdidas, en base al balance de la compañía cerrado a fecha 30 de junio de 2016, auditado por los auditores nombrados por los administradores de la compañía, la fi rma MOORE STEPHENS ADDVERIS AUDITORES Y CONSULTORES, S.L.P., y que fue aprobado por la junta general de accionistas, en el punto primero del orden del día de esa misma junta. A consecuencia de ello, ha sido modifi cado el artículo 6 de los Estatutos sociales, que en adelante será del siguiente tenor literal: “ARTÍCULO 6.- CAPITAL SOCIAL. El capital social es de SETENTA Y CINCO MIL SETECIENTOS OCHENTA Y OCHO EUROS CON TREINTA CÉNTIMOS DE EURO (75.788,30 euros), dividido en ciento ocho mil doscientas sesenta y nueve (108.269) acciones, ordinarias, no-minativas, con un valor nominal de setenta céntimos de euro (0,70 euros) cada una, numeradas correlativamente del uno (1) al ciento ocho mil doscientos sesenta y nueve (108.269), ambos inclu-sive, totalmente desembolsadas.El acuerdo de reducción fue totalmente ejecutado, y los acreedores no tienen derecho de oposición según el artículo 335 LSC.

Barcelona a 1 de diciembre de 2016 El Secretario del Consejo de Administración, José Manuel Valadés Venys

Erri de Luca, ayer en la azotea de La Pedrera, con los famosos guerreros gaudinianos a su espalda. / QUIQUE GARCÍA (EFE)

B. CIA, Barcelona

CARLES GELI, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

170 CM² - 15%

1612 €

8

España

13 Diciembre, 2016

P.4

31ara DIMARTS, 13 DE DESEMBRE DEL 2016 cultura

L’Obra Social de La Caixa ha fet el rècord de convocatòria de cantants no professionals en la 22a edició d’El Messies de Händel. El Palau de la Música va acollir ahir, i ho tornarà a fer avui, les dues

funcions que enguany dirigeix Víctor Pablo Pérez i que compta amb el Cor i Orquestra Gulbenkian, els solistes Elizabeth Watts, Marta Infante, Emiliano González Toro i José Antonio López i 554 cantants.

UN ‘MESSIES’ PARTICIPATIU DE RÈCORD

atre i el bon menjar– m’ha arribat a través del Mediterrani. Fins i tot el monoteisme, que era menys demo-cràtic que el politeisme anterior, va néixer aquí”, va explicar.

Portar la paraula de la divinitat En un dels poemes de Rarezas de la providencia (2014), l’últim dels lli-bres inclosos a Sólo ida, Erri De Lu-ca diu que els poetes “són variants menors dels profetes”. Dos anys després d’escriure aquest vers, l’au-tor matisa les seves paraules: “El profeta porta la paraula de la divini-tat; el poeta, no. El profeta és un re-petidor d’aquesta paraula divina, no té cap marge de variació. El poeta, en canvi, pot divagar”.

Els més de 50 llibres que ha publi-cat fins ara –que es poden trobar en una trentena de llengües– són “vari-acions” de temes universals com l’amor, la fraternitat, la infantesa i la justícia. “Vinc d’una ciutat portuària de la qual van marxar milions de per-sones durant el segle XX –va recor-dar ahir–. Se n’anaven amb un bitllet comprat, un llit on dormir, una mica de menjar i un port d’arribada. El primer cop que vaig viatjar a Nova York vaig visitar Ellis Island, on con-trolaven l’accés d’immigrants. Hi havia unes paraules d’un paisà meu que em van impressionar. Deia: «Quan vaig sortir de Nàpols em van dir que a Nova York els carrers es-taven pavimentats d’or. No era així. No estaven ni pavimentats. I a sobre me n’hauria d’ocupar jo»”. Igual que aquell napolità, els nouvinguts “por-ten l’or de l’esforç i la feina, i nosal-tres ens aprofitem d’ells”.e

“Thatcher va desfermar la psicosi britànica, i ara està donant fruits”

ara”, lamenta. Posa com a exemple el Parc Olímpic Reina Elisabet. “Van destruir tot el que hi havia i van imposar un no-lloc postarqui-tectònic generat per ordinador. I hi ha aquests edificis enormes que ningú sap el que hi ha dins, constru-ïts per inversors xinesos”. Per això creu que ja no pot escriure sobre Londres com ho ha fet fins ara: “Re-quereix una altra mena d’escriptor i una aproximació diferent”.

A més de l’escriptura i el cinema, entre els interessos d’Iain Sinclair hi ha l’arqueologia. També l’ocul-tisme: considera Margaret That-cher com una personificació del mal. “No crec que fos una bruixa, però sí que va desfermar els pitjors aspectes de la psicosi britànica: la idea de tenir por dels estrangers, que no hi havia d’haver ajuts socials per als aturats i els malalts... Tenia

una visió brutal del món. El mal que es va començar a fer en aquell pe-ríode ara està donant fruits, perquè tot a està a punt d’ensorrar-se: s’es-tan privatitzant els serveis socials i les escoles. I Tony Blair també va contribuir de manera absoluta a crear una cultura del mercantilis-me per al benefici dels bancs i les corporacions”.

La vida literària de Londres s’ha extingit, per a Iain Sinclair, però ja sap quina serà la seva pròxima des-tinació: el Perú. A la fi podrà complir el desig de fer la ruta que va traçar el seu besavi durant una expedició per trobar terres per cultivar cafè. “Tro-bar un mapa d’algú és com trobar el seu diari personal”, diu. A més del mapa, el besavi d’Iain Sinclair tam-bé va descriure els paisatges que ve-ia. “El seu estil és exactament com el meu”, conclou l’autor.e

La trajectòria literària d’Iain Sinclair arriba a un punt d’inflexió: després de més de 40 anys escrivint sobre Londres s’endinsarà en un projecte sobre el Perú. FRANCESC MELCION

L’escriptor i cineasta Iain Sinclair parla al CCCB sobre “la fi de Londres”

L’organització d’uns Jocs Olímpics deixa empremtes profundes en la fesomia de la ciutat que els acull. Va passar a Barcelona, a Londres i a Atenes, i encara és viu el debat so-bre la bondat de les intervencions urbanístiques que s’hi van dur a terme i la gentrificació. L’escriptor i cineasta gal·lès Iain Sinclair –que esquiva pronunciar-se sobre el cas barceloní perquè afirma que no en té prou coneixement– afirma que a Londres els Jocs van ser un dels trets de gràcia per matar-ne l’es-sència. De fet, la conferència que va oferir ahir al Centre de Cultura Contemporània portava per títol La ciutat abolida: una reflexió sobre la fi de Londres. “S’ha acabat una manera determinada de descriure-la, d’escriure i de pensar sobre ella”, afirma l’autor, que ha dedicat la major part de les seves obres a la història, la memòria i l’ànima de la capital britànica.

La segona visita d’Iain Sinclair a Barcelona coincideix amb l’apari-ció de la primera traducció integral d’una de les seves obres més desta-cades de mitjans de la dècada dels 70, el poemari Calor de Lud (Lud heat), traduït pel poeta Adolfo Bar-berá i publicat per l’editorial valen-ciana Fire Drill. A més, l’editorial Alpha Decay va publicar l’any pas-sat una selecció dels seus assajos amb el títol La ciudad de las desapa-riciones. Per a l’autor, la seva pròpia trajectòria és un reflex de l’ocàs de Londres. “Hem de ser conscients de la història, de la cultura i dels llocs. Si no, realment no ets en un lloc”, afirma. “És el que em posa nerviós de la tecnologia –afegeix–: la gent que veig als matins a Lon-dres, de fet no hi són. Són a inter-net, fent tuits o enviant missatges. Estem reprogramant els nostres cervells per formar part d’aquesta existència digital”. En els últims anys aquestes transformacions s’han fet notar en la seva escriptu-ra, que ha esdevingut més política: “Em pensava que era un escriptor sociocultural, però he hagut de bus-car un equilibri entre la literatura i parlar d’una ciutat que agonitza”.

La por als estrangers El fet que Sinclair es resisteixi a ac-ceptar alguns canvis en les ciutats no vol dir que defensi que quedin congelades. “Les ciutats sempre es-tan en evolució, però no pot ser que es destrueixin com està passant

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Història d’Irene EDICIONS BROMERA

Publicat en italià el 2013, Histò-ria d’Irene aplega tres narraci-ons. A la primera –i la més llar-ga– explica l’aparició d’una do-na embarassada i amfíbia –viu la meitat del dia al mar i l’altra mei-tat a la terra–, i té una relació pecu-liar i mística amb l’escriptor que explica la història

a

a

Sólo ida SEIX BARRAL

L’autor napolità va debutar als 39 anys amb la novel·la Non ora, non qui. Era l’any 1989. El seu primer llibre de poemes, Opera sull’acqua no va arribar fins al 2002. L’últim ha estat Bizzarrie della providenza (2014). Sólo ida inclou aquests dos llibres i dos més.

a

a

Tecnologia “La gent que veig al matí a Londres, de fet no hi són: són a internet”, diu

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

12978

Diario

84 CM² - 10%

445 €

31

España

13 Diciembre, 2016

P.5

6 13 DE DESEMBRE DEL 2016Obra Social

Cultura I Concert participatiu

Les activitats participatives s’han convertit en un dels actes més entranyables de Nadal.

El ja tradicional i multitudinari con-cert que promou l’Obra Social La Caixa arriba aquest any a la seva edi-ció número 22 a la ciutat de Barcelo-na. Es tracta d’una història de més de dues dècades durant les quals milers de persones han pogut disfrutar de la interpretació conjunta d’El Messies, una de les obres més emblemàtiques i significatives del repertori de tots els temps.

El 1995, l’Obra Social va ser pionera a Espanya al convertir la interpretació d’El Messies de Händel en una ex-periència col·lectiva, un somni per als aficionats a la música coral i amb certs coneixements musicals, que canten algunes de les parts corals d’aquest gran oratori al costat d’orquestres, solistes i directors de prestigi interna-cional, en un marc tan singular com el del Palau de la Música Catalana.

En aquesta edició, i com ja és ha-bitual, s’han programat dos concerts en dies consecutius a Barcelona, el primer va tenir lloc ahir i es van complir tots els pronòstics.

A causa de la important demanda de participació, l’entitat ha decidit am-pliar el nombre de places. Així, si fins ara tots els cantants participaven en els dos concerts, a partir d’aquest any la majoria dels cantants es reparteixen entre les dues cites programades.

Cal destacar que amb les dades disponibles és possible afirmar que es batrà un rècord de participació absolut prenent en consideració els més de 20 anys d’història d’El Mes-sies participatiu, amb 554 cantants no professionals que actuaran des dels seus seients assignats al Palau de la Música Catalana. Aquesta xifra supo-sa un augment del 42 % respecte al nombre de cantants de l’edició ante-rior del 2015.

UN ESDEVENIMENT ÚNICEl Messies participatiu es caracte-ritza per la diversitat del conjunt de participants. Amb una gran varietat d’edats i professions, formen un mo-saic representatiu de la ciutadania que té en comú un interès especial per la música coral.

Un equip de professionals de reco-negut prestigi s’han fet càrrec de la preparació dels integrants individuals, que canten les parts corals del cèle-bre oratori de Händel. Els directors preparadors d’aquesta edició han sigut Esteve Nabona i Daniel Mestre. Junts han portat a terme un treball de preparació dels cantants durant més de quaranta hores d’assajos. Després d’aquests tres mesos d’entrenament musical, s’han aconseguit els objec-tius marcats per Víctor Pablo Pérez, director de l’Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid (ORCAM). Els acompanyen un destacat conjunt de solistes format per Elizabeth Watts (soprano), Marta Infante (contralt), Emiliano González Toro (tenor) i José Antonio López (baix). Amb els solistes

MARÍA TORRESÀrea Monogràfics M

Després d’un intens treball de preparació que es va iniciar al mes d’octubre, els aficionats han cantat algunes de les parts corals del conegut oratori de Händel amb el Cor i Orquestra Gulbenkian, els solistes Elizabeth Watts (soprano), Marta Infante (contralt), Emiliano González Toro (tenor) i José Antonio López (baix), i sota la batuta del director Víctor Pablo Pérez.

i amb els cantants amateurs, hi ac-tuarà el Cor i Orquestra Gulbenkian, sota la direcció del mestre Víctor Pa-blo Pérez. La col·laboració amb el Cor i Or-questra Gulbenkian es va iniciar el 2013, amb l’objectiu de treballar con-juntament en el desenvolupament de projectes socials, culturals, científics i de cooperació internacional.

En el marc d’una altra de les col·laboracions de l’entitat, en aquest cas amb l’emissora Catalunya Música per fer possible la celebració dels ac-tes del seu 30è aniversari, està previst que aquesta emissora pública cata-lana retransmeti en directe el concert avui, 13 de desembre.

L’Obra Social La Caixa impulsa aquesta activitat participativa, iniciada

EL CONCERT FORMA PART D’UN PROJECTE CULTURAL MÉS AMPLI

LES DADES

ES REGISTRA UN RÈCORD ABSOLUT DE PARTICIPACIÓ A BARCELONA

L’ÈXIT DE LA INICIATIVA FA QUE SE CELEBRI A DIFERENTS CAPITALS

AUGMENTA UN 42% EL NOMBRE D’AFICIONATS QUE CANTARAN DES DE LES BUTAQUES

PARTICIPANTSa Barcelona el 1995. Des d’aleshores, ha estès aquest esdeveniment col·lectiu a diferents ciutats espanyo-les, que s’han sumat al projecte amb èxit d’acollida i participació.

ALGUNES XIFRESDes de 1995, més de 47.000 parti-cipants han cantat les parts corals de les obres programades, i 428.000

550 cantants interpreten ‘El Messies’ de HändelLa primera part del concert va tenir lloc ahir amb un clamorós èxit. La nova cita d’avui és a la tarda al Palau de la Música Catalana

L’organització d’un concert amb l’oratori de Händel a càrrec de La Caixa es remunta a la dècada dels 80, i des de l’any 1995 està obert a la participació de la ciutadania

persones han assistit als concerts ce-lebrats a moltes ciutats espa nyoles, entre elles Madrid, Barcelona, Valèn-cia, Sevilla, Saragossa, Bilbao, San-tander, Pamplona, Granada, Ovie-do, Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la, Sant Sebastià, Tenerife, Las Palmas de Gran Canaria, Vallado-lid i Múrcia.

En aquests anys, l’entitat ha ampliat

el repertori a altres obres simfonicoco-rals emblemàtiques, des del Rèquiem de Mozart fins a Carmina Burana de Carl Orff, o des de la selecció grans cors d’òpera fins a la iniciativa més recent, el musical participatiu, una se-lecció de fragments de grans obres clàssiques en un espectacle que con-vida els participants a cantar, al cos-tat de grans solistes i una orquestra simfònica.

Aquest 2016 s’han superat les xi-fres de participació d’anys anteriors. La Caixa organitza un total de 27 con-certs a 20 ciutats, amb les obres El Messies, el Rèquiem de Mozart i El musical participatiu. Aquest any se su-peraran les 4.900 persones aficiona-des a la música coral que participaran en aquests concerts.

LA DIRECCIÓEn el cas de Barcelona, la direcció d’aquest singular concert participa-tiu va a càrrec de Víctor Pablo Pérez, nascut a Burgos, i amb àmplia for-mació al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i al Hochschule für Musik de Munic. Des d’aleshores, ha sigut reconegut com un dels grans valors espanyols en el camp de la di-recció d’orquestra. Ha sigut director artístic i titular de la Sinfónica de As-

turias, la Sinfónica de Tenerife i la Sin-fónica de Galicia, i des del setembre del 2013 ho és de l’Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid.

Col·labora assíduament amb els principals teatres espanyols i amb els festivals internacionals més im-portants, on ha treballat amb solistes prestigiosos. A més de dirigir habitual-ment nombroses orquestres espanyo-les, ha sigut convidat per dirigir forma-cions com la Royal Philharmonic, la Filharmònica de Londres i les simfòni-ques de Berlín, Munic, Dresden, Milà, Jerusalem, Helsingborg i Trondheim, entre moltes altres.

Després de dirigir el 2010 –també en el marc dels concerts participatius de l’Obra Social La Caixa– el Rèquiem de Mozart, Víctor Pablo Pérez visita nova-ment Barcelona per oferir, al capdavant del Cor i Orquestra Gulbenkian, la seva versió d’El Messies de Händel.

L’ORQUESTRA L’any 1962, la Fundació Calouste Gulbenkian va decidir establir un grup orquestral permanent. Va començar com un petit conjunt de cambra i, en l’actualitat, és una orquestra amb una plantilla de 66 instrumentistes que pot ser ampliada ocasionalment. Aquesta formació li permet abordar un ampli repertori que inclou des de peces de música barroca fins a obres contem-porànies.

Cada temporada ofereix un cicle re-gular de concerts al Gran Auditori Gul-benkian de Lisboa, en col·laboració amb alguns dels directors i solistes més importants del món.

En l’àmbit internacional, realitza nombroses gires per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, i moltes de les se-ves gravacions han sigut reconegudes amb prestigiosos premis. Susanna Mälkki és la seva directora convidada principal, i Joana Carneiro i Pedro Ne-ves són els seus directors convidats. Claudio Scimone, titular entre el 1979 i el 1986, és el seu director honorari, i Lawrence Foster, titular entre el 2002 i el 2013, el seu director emèrit.

EL CORFundat el 1964, el Cor Gulbenkian està format en l’actualitat per un cen-tenar de cantants.

El seu repertori inclou obres dels períodes clàssic i romàntic, així com nombroses estrenes absolutes d’obres contemporànies. A més de cantar amb l’Orquestra Gulbenkian, ha col·laborat amb altres prestigioses formacions, a les ordres de directors com Claudio Abbado, Frans Brüggen, Colin Davis, Gustavo Dudamel, Rafael Frühbeck de Burgos, René Jacobs, Esa-Pekka Salonen, Michael Tilson Thomas i Franz Welser-Möst, entre altres. Participa regularment en fes-tivals de tot el món i ha gravat gran varietat d’obres per als segells més importants, amb un interès particular per la música portuguesa del segle XVI al XX. Les seves gravacions han rebut destacats premis internacionals. Des de 1969, Michel Corboz és el seu di-rector titular, amb Jorge Matta com a director adjunt i Paulo Lourenço com a director assistent.

Per setè any consecutiu, el projecte d’El Messies de l’Obra Social La Caixa es completa amb l’organització d’un con-cert familiar, en què participen un total de 194 nens i joves d’entre 6 i 18 anys d’entitats socials i escoles de barris pròxims al Palau de la Música Catalana.

L’Obra Social i la Fundació Orfeó Català - Palau de la Mú-sica uneixen esforços per por-tar a terme aquesta iniciativa cultural i social que, a partir de la pràctica coral, té com a objectiu fomentar la integració social de nens i joves i acos-tar-los a la música clàssica a partir del cèlebre oratori de Händel. Aquests nens i joves pertanyen a grups corals de quatre entitats socials i quatre escoles dels barris pròxims al Palau de la Música Catalana, que han treballat aquest últim trimestre en el marc del pro-jecte Clavé XXI impulsat per l’Orfeó Català.

Els nens i joves interpreta-ran una selecció d’escenes de l ’orator i compost per Georg Friedrich Händel amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Jove de l’Orfeó Català, sota la batuta d’Esteve Nabo-na. El concert se celebrarà el diumenge 18 de desembre del 2016, a les 12.30 hores.

Objectiu:integració

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

462000

87909

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

74-75

España

13 Diciembre, 2016

P.6

Obra Social13 DE DESEMBRE DEL 2016 7

Cultura I Concert participatiu

Les activitats participatives s’han convertit en un dels actes més entranyables de Nadal.

El ja tradicional i multitudinari con-cert que promou l’Obra Social La Caixa arriba aquest any a la seva edi-ció número 22 a la ciutat de Barcelo-na. Es tracta d’una història de més de dues dècades durant les quals milers de persones han pogut disfrutar de la interpretació conjunta d’El Messies, una de les obres més emblemàtiques i significatives del repertori de tots els temps.

El 1995, l’Obra Social va ser pionera a Espanya al convertir la interpretació d’El Messies de Händel en una ex-periència col·lectiva, un somni per als aficionats a la música coral i amb certs coneixements musicals, que canten algunes de les parts corals d’aquest gran oratori al costat d’orquestres, solistes i directors de prestigi interna-cional, en un marc tan singular com el del Palau de la Música Catalana.

En aquesta edició, i com ja és ha-bitual, s’han programat dos concerts en dies consecutius a Barcelona, el primer va tenir lloc ahir i es van complir tots els pronòstics.

A causa de la important demanda de participació, l’entitat ha decidit am-pliar el nombre de places. Així, si fins ara tots els cantants participaven en els dos concerts, a partir d’aquest any la majoria dels cantants es reparteixen entre les dues cites programades.

Cal destacar que amb les dades disponibles és possible afirmar que es batrà un rècord de participació absolut prenent en consideració els més de 20 anys d’història d’El Mes-sies participatiu, amb 554 cantants no professionals que actuaran des dels seus seients assignats al Palau de la Música Catalana. Aquesta xifra supo-sa un augment del 42 % respecte al nombre de cantants de l’edició ante-rior del 2015.

UN ESDEVENIMENT ÚNICEl Messies participatiu es caracte-ritza per la diversitat del conjunt de participants. Amb una gran varietat d’edats i professions, formen un mo-saic representatiu de la ciutadania que té en comú un interès especial per la música coral.

Un equip de professionals de reco-negut prestigi s’han fet càrrec de la preparació dels integrants individuals, que canten les parts corals del cèle-bre oratori de Händel. Els directors preparadors d’aquesta edició han sigut Esteve Nabona i Daniel Mestre. Junts han portat a terme un treball de preparació dels cantants durant més de quaranta hores d’assajos. Després d’aquests tres mesos d’entrenament musical, s’han aconseguit els objec-tius marcats per Víctor Pablo Pérez, director de l’Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid (ORCAM). Els acompanyen un destacat conjunt de solistes format per Elizabeth Watts (soprano), Marta Infante (contralt), Emiliano González Toro (tenor) i José Antonio López (baix). Amb els solistes

MARÍA TORRESÀrea Monogràfics M

Després d’un intens treball de preparació que es va iniciar al mes d’octubre, els aficionats han cantat algunes de les parts corals del conegut oratori de Händel amb el Cor i Orquestra Gulbenkian, els solistes Elizabeth Watts (soprano), Marta Infante (contralt), Emiliano González Toro (tenor) i José Antonio López (baix), i sota la batuta del director Víctor Pablo Pérez.

i amb els cantants amateurs, hi ac-tuarà el Cor i Orquestra Gulbenkian, sota la direcció del mestre Víctor Pa-blo Pérez. La col·laboració amb el Cor i Or-questra Gulbenkian es va iniciar el 2013, amb l’objectiu de treballar con-juntament en el desenvolupament de projectes socials, culturals, científics i de cooperació internacional.

En el marc d’una altra de les col·laboracions de l’entitat, en aquest cas amb l’emissora Catalunya Música per fer possible la celebració dels ac-tes del seu 30è aniversari, està previst que aquesta emissora pública cata-lana retransmeti en directe el concert avui, 13 de desembre.

L’Obra Social La Caixa impulsa aquesta activitat participativa, iniciada

EL CONCERT FORMA PART D’UN PROJECTE CULTURAL MÉS AMPLI

LES DADES

ES REGISTRA UN RÈCORD ABSOLUT DE PARTICIPACIÓ A BARCELONA

L’ÈXIT DE LA INICIATIVA FA QUE SE CELEBRI A DIFERENTS CAPITALS

AUGMENTA UN 42% EL NOMBRE D’AFICIONATS QUE CANTARAN DES DE LES BUTAQUES

PARTICIPANTSa Barcelona el 1995. Des d’aleshores, ha estès aquest esdeveniment col·lectiu a diferents ciutats espanyo-les, que s’han sumat al projecte amb èxit d’acollida i participació.

ALGUNES XIFRESDes de 1995, més de 47.000 parti-cipants han cantat les parts corals de les obres programades, i 428.000

550 cantants interpreten ‘El Messies’ de HändelLa primera part del concert va tenir lloc ahir amb un clamorós èxit. La nova cita d’avui és a la tarda al Palau de la Música Catalana

L’organització d’un concert amb l’oratori de Händel a càrrec de La Caixa es remunta a la dècada dels 80, i des de l’any 1995 està obert a la participació de la ciutadania

persones han assistit als concerts ce-lebrats a moltes ciutats espa nyoles, entre elles Madrid, Barcelona, Valèn-cia, Sevilla, Saragossa, Bilbao, San-tander, Pamplona, Granada, Ovie-do, Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la, Sant Sebastià, Tenerife, Las Palmas de Gran Canaria, Vallado-lid i Múrcia.

En aquests anys, l’entitat ha ampliat

el repertori a altres obres simfonicoco-rals emblemàtiques, des del Rèquiem de Mozart fins a Carmina Burana de Carl Orff, o des de la selecció grans cors d’òpera fins a la iniciativa més recent, el musical participatiu, una se-lecció de fragments de grans obres clàssiques en un espectacle que con-vida els participants a cantar, al cos-tat de grans solistes i una orquestra simfònica.

Aquest 2016 s’han superat les xi-fres de participació d’anys anteriors. La Caixa organitza un total de 27 con-certs a 20 ciutats, amb les obres El Messies, el Rèquiem de Mozart i El musical participatiu. Aquest any se su-peraran les 4.900 persones aficiona-des a la música coral que participaran en aquests concerts.

LA DIRECCIÓEn el cas de Barcelona, la direcció d’aquest singular concert participa-tiu va a càrrec de Víctor Pablo Pérez, nascut a Burgos, i amb àmplia for-mació al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i al Hochschule für Musik de Munic. Des d’aleshores, ha sigut reconegut com un dels grans valors espanyols en el camp de la di-recció d’orquestra. Ha sigut director artístic i titular de la Sinfónica de As-

turias, la Sinfónica de Tenerife i la Sin-fónica de Galicia, i des del setembre del 2013 ho és de l’Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid.

Col·labora assíduament amb els principals teatres espanyols i amb els festivals internacionals més im-portants, on ha treballat amb solistes prestigiosos. A més de dirigir habitual-ment nombroses orquestres espanyo-les, ha sigut convidat per dirigir forma-cions com la Royal Philharmonic, la Filharmònica de Londres i les simfòni-ques de Berlín, Munic, Dresden, Milà, Jerusalem, Helsingborg i Trondheim, entre moltes altres.

Després de dirigir el 2010 –també en el marc dels concerts participatius de l’Obra Social La Caixa– el Rèquiem de Mozart, Víctor Pablo Pérez visita nova-ment Barcelona per oferir, al capdavant del Cor i Orquestra Gulbenkian, la seva versió d’El Messies de Händel.

L’ORQUESTRA L’any 1962, la Fundació Calouste Gulbenkian va decidir establir un grup orquestral permanent. Va començar com un petit conjunt de cambra i, en l’actualitat, és una orquestra amb una plantilla de 66 instrumentistes que pot ser ampliada ocasionalment. Aquesta formació li permet abordar un ampli repertori que inclou des de peces de música barroca fins a obres contem-porànies.

Cada temporada ofereix un cicle re-gular de concerts al Gran Auditori Gul-benkian de Lisboa, en col·laboració amb alguns dels directors i solistes més importants del món.

En l’àmbit internacional, realitza nombroses gires per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, i moltes de les se-ves gravacions han sigut reconegudes amb prestigiosos premis. Susanna Mälkki és la seva directora convidada principal, i Joana Carneiro i Pedro Ne-ves són els seus directors convidats. Claudio Scimone, titular entre el 1979 i el 1986, és el seu director honorari, i Lawrence Foster, titular entre el 2002 i el 2013, el seu director emèrit.

EL CORFundat el 1964, el Cor Gulbenkian està format en l’actualitat per un cen-tenar de cantants.

El seu repertori inclou obres dels períodes clàssic i romàntic, així com nombroses estrenes absolutes d’obres contemporànies. A més de cantar amb l’Orquestra Gulbenkian, ha col·laborat amb altres prestigioses formacions, a les ordres de directors com Claudio Abbado, Frans Brüggen, Colin Davis, Gustavo Dudamel, Rafael Frühbeck de Burgos, René Jacobs, Esa-Pekka Salonen, Michael Tilson Thomas i Franz Welser-Möst, entre altres. Participa regularment en fes-tivals de tot el món i ha gravat gran varietat d’obres per als segells més importants, amb un interès particular per la música portuguesa del segle XVI al XX. Les seves gravacions han rebut destacats premis internacionals. Des de 1969, Michel Corboz és el seu di-rector titular, amb Jorge Matta com a director adjunt i Paulo Lourenço com a director assistent.

Per setè any consecutiu, el projecte d’El Messies de l’Obra Social La Caixa es completa amb l’organització d’un con-cert familiar, en què participen un total de 194 nens i joves d’entre 6 i 18 anys d’entitats socials i escoles de barris pròxims al Palau de la Música Catalana.

L’Obra Social i la Fundació Orfeó Català - Palau de la Mú-sica uneixen esforços per por-tar a terme aquesta iniciativa cultural i social que, a partir de la pràctica coral, té com a objectiu fomentar la integració social de nens i joves i acos-tar-los a la música clàssica a partir del cèlebre oratori de Händel. Aquests nens i joves pertanyen a grups corals de quatre entitats socials i quatre escoles dels barris pròxims al Palau de la Música Catalana, que han treballat aquest últim trimestre en el marc del pro-jecte Clavé XXI impulsat per l’Orfeó Català.

Els nens i joves interpreta-ran una selecció d’escenes de l ’orator i compost per Georg Friedrich Händel amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Jove de l’Orfeó Català, sota la batuta d’Esteve Nabo-na. El concert se celebrarà el diumenge 18 de desembre del 2016, a les 12.30 hores.

Objectiu:integració

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

462000

87909

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

74-75

España

13 Diciembre, 2016

P.7

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE DESEMBRE DEL 201610 | Nacional |

869536-1151351®

BBaarrnneeyy GGrriiffffiitthhss amb

SStteevvee VVaarrlleeyy

JJaammeess MMccKKiinnnneellll

JJoorrddii BBaayyeerr

Avui, a les 19.25 h

eia ahir Carles Puigdemont so-bre l’operació per a una supo-sada nova relació amb el go-

vern de la Generalitat que encapçalala vicepresidenta espanyola, SorayaSáenz de Santamaría, que “si sapscom acabarà l’obra no és diàleg, ésteatre”. Potser ahir al vespre, precisa-ment, el lloc no feia la cosa, perquècuriosament va ser sobre un escenarique el president de la Generalitat vaintervenir en un peculiar diàleg ambRamón Cotarelo, moderat pel perio-dista Salvador Cot, que es va bifurcarsense final escrit pels camins més omenys desbrossats del procés, ambLa Moncloa i la nació espanyola coma teló de fons. Era, en realitat, la pre-sentació del darrer llibre del catedràticemèrit de ciència política de la UNED,La República Catalana (Ara Llibres).

Cotarelo, que es considera a si ma-teix un “nacionalista espanyol”, hadespuntat com una de les veus no ca-talanes defensores del dret a decidir.Una solitud amb què bromejava sen-se contemplacions i que complica finsa l’extenuació, segons assegura, la vo-luntat de respondre a la pregunta so-bresaltada de l’espanyol que no enténel procés català i de sobte etziba un“què els passa, a aquests? Què volen,diners?” La incomprensió del gros dela població espanyola es deu, al seucriteri, al control polític sobre els mis-satges que s’emeten: una “ficció” quese sustenta des del cap de l’Estat finsa l’últim “pichichi”.

I ara, què? Cotarelo veu en el canvid’actitud de La Moncloa el símptomaque han entès l’abast del procés cata-là. Un projecte propi que, al seu crite-ri, és revolucionari, i que hauria de serenvejat dins de l’Estat espanyol. El ca-tedràtic emèrit alertava que el dret al’autodeterminació (perquè és senseeufemismes com li agrada anomenar-

D

lo) no es pot impedir de cap manera,només per la força. “Com hem d’en-frontar-nos al nostre dret de tenirdrets? Enfrontar-nos a la violència?Doncs potser sí”, va deixar anar.

Puigdemont llançava una altra pre-gunta. I ara com ara, “on són els in-tel·lectuals espanyols?” Pel presidentde la Generalitat, hi ha una “absènciaclamorosa d’un acompanyament in-tel·lectual que ajudi a reflexionar demanera crítica” la societat i les insti-tucions espanyoles per trobar unasortida política al desafiament català.Cotarelo aventurava una resposta, re-corrent a l’intel·lectual espanyol de re-ferència, José Ortega y Gasset, i al

seu “no sabem el que ens passa i aixòés precisament el que ens passa”.Una falta de capacitat d’autoretratar-se i d’analitzar la realitat, que, segonssosté, recorda la del 1898, amb laconsegüent pèrdua per a Espanya deles colònies de Cuba i les Filipines.Caldrà veure si aquest serà o no el re-sultat del “fracàs històric” de quatresegles d’“incompetència” de les clas-ses dominants espanyoles i de laconstitució final d’un estat per partd’una nació com la catalana, que haestat vençuda però no sotmesa, se-gons va remarcar Cotarelo, amb la sa-na admiració de l’intel·lectual prolífic isolitari que és. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

“Què volen, diners?”

Carles Puigdemont, Salvador Cot i Ramón Cotarelo, en l’acte d’ahir ■ EP

Odei A.-Etxearte

El president de la Genera-litat, Carles Puigdemont,es va reunir ahir al Palauamb el director de l’OficinaAntifrau de Catalunya(OAC), Miguel Ángel Gi-meno, que va ser elegit pelParlament a finals de juliolcom a relleu de Daniel deAlfonso, destituït del càr-rec després de l’escàndoldestapat en les gravacionsentre l’exdirector de l’ofici-na i l’exministre de l’Inte-rior Jorge Fernández Díaz,en què conspiraven perperjudicar dirigents polí-tics independentistes.Puigdemont va proposaraleshores Gimeno, expre-

sident del TSJC, que ha li-derat una nova etapa alcapdavant de la institució.Gimeno ha advocat per“recuperar la confiança”dels ciutadans en l’OficinaAntifrau.

L’endemà de prendrepossessió del càrrec, Gi-meno va posar en pràcticaun dels seus compromisos:l’acceptació de denúnciesanònimes, clau en casostan rellevants com ara eldel Palau de la Música.Malgrat que inicialmentl’oficina les admetia, De Al-fonso va suprimir-les, tot ique el denunciant podiademanar que es mantin-gués en secret la seva iden-titat si l’oficina no rebia unrequeriment judicial. ■

Puigdemontes reuneixamb Gimeno

RedaccióBARCELONA

a Antifrau duu fins al president lesganes de recuperar la confiança

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ambel director de l’OAC, Miguel Ángel Gimeno ■ EUROPA PRESS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

130000

23138

Diario

258 CM² - 24%

1642 €

10

España

13 Diciembre, 2016

P.8