Taula de contingut

Cita amb Schubert al Palau de la MúsicaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 02/02/2019

Los premios Goya Ver la entrega de los premios Goya me satisface, y la del pasado sábadomegustómás que muchas otras. El salero y la granLa Vanguardia - Catalán - 04/02/2019

Campeones del perdón20 Minutos Madrid - 04/02/2019

Rosalía i el repte de no deixar ningú indiferent als GoyaAra - 04/02/2019

LES CARES DEL DIAAra - 04/02/2019

Els Goya reclamen “inclusió, diversitat i visibilitat”Ara - 03/02/2019

6 Rosalía eleva el llistóLa Vanguardia - Catalán - 04/02/2019

“Em va saber greu no entendre’ns amb Vic pel túnel de Toses”El 9 Nou Osona i Ripolles - 04/02/2019

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de RosalíaLa Verdad de Cartagena - 03/02/2019

Los ‘Campeones’ absolutosDiario de Ibiza - 03/02/2019

Reverso de ‘Campeones’ en los GoyaGranada Hoy - 03/02/2019

Las estrellas de la pantalla se alían con los ases del diseñoFaro de Vigo - 03/02/2019

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de RosalíaEl Norte de Castilla - 03/02/2019

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de RosalíaLa Verdad de Murcia - 03/02/2019

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de RosalíaIdeal Granada - 03/02/2019

L’Orfeó Català i l’Orfeó Reusenc uneixen tradició coral al Palau de la MúsicaDiari Mes Tarragona-reus-costa Daurada - 04/02/2019

L'Orfeó Reusenc, l'Orfeó Català i la Coral Regina uneixen tradició coral al Palau de la MúsicaDiari de Tarragona - 04/02/2019

DeMunic al PalauLa Vanguardia - Catalán - 04/02/2019

4

5

6

7

9

10

11

12

13

14

17

18

19

20

21

22

23

24

P.2

Un país fet de veusEl 9 Nou Osona i Ripolles - 04/02/2019

CADA DIRECTOR TRANSMET UN SO INDIVIDUAL A LADiari de Tarragona - 03/02/2019

Reivindica el papel de sus fiestasLa Razón Cataluña - 02/02/2019

El galop infinit de PacoEl Periódico de Catalunya - Catalán - 03/02/2019

DONES DE CIÈNCIAAra - 03/02/2019

La unitat no era aixòLa Vanguardia - Catalán - 03/02/2019

Davinia Rodríguez NUEVO RETO en la Ópera de Los ÁngelesC7 la Revista Canaria - 02/02/2019

El professor que farà tàndem ambColauLa Vanguardia - Catalán - 02/02/2019

JASON ISBELL AND THE 400 UNITRock de Lux (RDL) - 01/02/2019

25

26

29

30

31

33

34

36

37

P.3

44 el PeriódicoDISSABTE 2 DE FEBRER DEL 2019espectacles / cultura

deesiF a uns dies va sortir a les notí-

cies la llibreria Westsider, de Nova York, on fa anys vaig

comprar un exemplar dels bons contes de Gina Berriault (Women in their beds). La Westsider és una llibre-ria de segona mà, amb els títols ben triats, i un bon dia van anunciar que tancarien a finals de febrer. El motiu era econòmic i, tan bon punt es va saber, una colla de clients i veïns del barri van fer una col·lecta per internet per aconseguir els 50.000 dòlars que feien falta. Ara, doncs, per sort la Westsider ja no tancarà. Quan penso en la botiga, em ve a la memòria la sensació

d’explorar un local atapeït, de dos pisos, amb els esglaons de l’escala plens de llibres, passadissos estrets i els espais aprofitats al màxim.

És, a la seva manera, la mateixa impressió que es pot tenir a Barce-lona quan visites la Books Factory, la llibreria de vell que estava al ca-rrer Secretari Coloma i des de fa uns mesos s’ha traslladat a Alcalde de Móstoles. Sense perdre els seus aires de basar, el nou local els ha permès ordenar millor un catàleg molt divers, i així posar a la vista tots els títols que guardaven al ma-gatzem. Ara la nova llibreria té tres plantes –una d’elles encara no està

visible, amb milers de caixes per obrir– i més prestatges que accen-tuen un aspecte laberíntic i alhora industrial.

«És impossible que no trobis res que t’agradi», diu Mercè Gil, la lli-bretera, i la veritat és que t’ho posa fàcil. Els autors de més sortida te-nen prestatge propi, de Marsé a Monzó, de Delibes a Pedrolo, però també hi ha associacions curioses:

Javier Tomeo comparteix lleixa amb Jerzy Kosinsky i Peter Ustinov. A més de seccions clàssiques com les de novel·la negra, història o còmic, als marges de la literatura hi cap tot: ovnis, aus canores, grafo-logia, somnis i una enigmàtica «pe-dres que curen». A la secció de lli-bres d’art, una nota diu: «En tinc més, pregunta». És llei de vida: tots els llibres volen una segona oportu-nitat. Durant la meva última visita, per exemple, vaig endur-me dos trofeus de Bruce Chatwin, avui dia un autor poc recordat: ¿Qué hago yo aquí? i El virrei d’Ouidah. L’explora-dor explorat. H

Un laberint de llibres

Jordi Puntí

La barcelonina Books Factory causa la mateixa impressió que la novaiorquesa Westsider

Cita amb Schubert al Palau de la Música

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA

El Trio Wanderer (Vincent Coq, piano; Jean-Marc Phillips-Varjabé-dian, violí; Raphaël Pidoux, vio-loncel) va oferir al Palau un reci-tal amb dues obres immenses de Schubert, el Trio núm. 1 en si bemoll major, Op, 99, D 898 i el Trio núm. 2 en mi bemoll major, Op. 100, D 929, els dos escrits el 1827, mesos abans de la mort del compositor. Es trac-ta de dues peces fonamentals del repertori posterior a Beethoven, de les quals Schubert només va poder escoltar la segona; com molta de la seva producció, el Trio núm. 1, mai va ser interpretat en vida del compositor.

El Wanderer va demostrar una comunicació sensible i direc-ta entre els seus components, to-tal coherència en el discurs ex-pressiu, en el fraseig, en la inten-sitat: brillant quant a acció de conjunt. En el segon moviment del Trio núm. 1, aquest bonic an-dante un poco mosso, es va apreciar un tractament tan lleuger com profund, de gran lirisme i elegàn-cia, dues característiques comu-nes en tota la vetllada. El virtuo-sisme dels intèrprets va quedar remarcat en l’exigent moviment final, amb un Vincent Coq espe-cialment brillant.

Impecable va resultar també el Trio núm. 2, en el qual va destacar aquest cant obsessiu que articula el popular segon moviment, servit de manera exemplar pels virtuo-sos parisencs. Amb dues obres in-tenses, d’uns 40 minuts cada una, n’hi va haver prou per conquistar un públic que va rebre com a pro-pina un curiós Nocturn de Schubert per a trio amb piano. H

CRÒNICA El trio Wanderer va triomfar en el recital de dijous

RETROSPECTIVA D’UN DIRECTOR SENSE FRONTERES

Barbet Schroeder, un explorador de cultures3 La Filmoteca de Catalunya dedica al cineasta el cicle ‘Mostrar sense jutjar’

QUIM CASAS BARCELONA

Només hi ha un altre cineas-ta igual que Barbet Schroe-der, i és Werner Herzog. Tots dos entenen el cine

com un viatge permanent i una ex-ploració de cultures. Schroeder pre-senta a Barcelona la retrospectiva que li dedica la Filmoteca de Catalu-nya coincidint amb la representació teatral que la seva companya, Bulle Ogier, fa al Teatre Lliure barceloní de l’obra Un amour impossible. Schroder i Ogier formen part del millor del cine francès i europeu de les últimes dèca-des, tot i que ell ha viscut i rodat a Ei-vissa, l’Índia, França, Uganda, Colòm-bia, els EUA, el Japó i Birmània.

L’últim de Schroeder és Le vénéra-ble W., esgarrifós documental en el qual mostra sense jutjar, com diu el títol de la retrospectiva, al monjo bu-dista birmà Ashin Wirathu (el film es projecta avui a les 19.15 hores). «Ara mateix no puc tornar a Birmània», comenta Schroeder. «Un amic em va enviar un missatge dient-me que la policia militar tenia fotos nostres parlant amb musulmans. Uns dies després d’això, me’n vaig anar ràpi-dament». El film parla d’un grup de monjos antiislamistes que han sigut part activa d’un genocidi a Birmània. El film va ser presentat a Cannes el maig del 2017 i aquell mateix agost va començar el genocidi. «La pel·lícu-la no ha pogut fer-se eco de com han utilitzat internet, sobre tot Face-book, per propugnar l’odi racial», afegeix. Les xarxes socials també les carrega el diable.

El director de Mujer blanca soltera busca... i Maîtresse treballa en aquest moment en l’adaptació d’El arte de perder, novel·la d’Alice Zeniter (més de mig milió d’exemplars venuts a França i premi Goncourt el 2017).

«Em permetrà parlar tant de la gue-rra d’Algèria com de la situació ac-tual de la immigració. Cada pàgina m’ha suggerit una escena in-creïble». Schroeder, nascut a Tehe-ran el 1941, és d’aquells cineastes que s’il·lusiona com pocs amb els seus films. Té 77 anys i ahir, al par-lar d’aquest projecte, semblava un nen amb sabates noves.

No ho ha tingut fàcil per aixecar-

los. El 1987 va realitzar El borracho, segons un text de Charles Bukowski. El director explica: «Havia llegit tota la seva obra i vaig contactar amb ell. Bukowski em va dir que odiava el ci-ne de Hollywood. El vaig convèncer que podíem donar una perspectiva diferent. Vam quedar una nit a casa seva, vam començar a parlar i a beu-re. A les cinc del matí em va dir que sortíssim al carrer, a buscar bronca. Ens vam fer molt amics». Va tardar set anys a materialitzar el film, pro-tagonitzat per Mickey Rourke.

SCHROEDER I PINK FLOYD / Tampoc ho va tenir fàcil amb La virgen de los sica-rios, basada en la novel·la del colom-bià Fernando Vallejo. «Va ser el ma-teix que amb Bukowski», recorda Schroeder. «Vaig llegir totes les se-ves novel·les, vam entrar en contacte i em va suggerir fer-ne una adapta-ció. Vam negociar tot el relacionat amb la quantitat de morts que hi ha al llibre. Va ser una de les aventures més extraordinàries de la meva car -rera, una altra de les meves pel·lícu-les rodades clandestinament».

Com la que va fer amb el dictador ugandès Idi Amin Dada o com More, el seu primer llargmetratge, rodat a Eivissa. «Hi vaig arribar als 11 anys i vaig començar a passar tots els es-tius allà. Quan vaig rodar More el 1968, amb gent despullada, dro-gues, festes, va ser una filmació clan-destina, si no el franquisme ens hau-ria enviat a la presó». Era fan de Pink Floyd. «Els vaig mostrar un muntat-ge sense gairebé so de la pel·lícula», explica Schroeder. «Ells havien pas-sat l’estiu del 68 a Formentera. En 15 dies van fer la banda sonora de More. És paradoxal, però aquest disc va ser un èxit molt més gran que els seus treballs anteriors, pensats i regis-trats durant un any». H

33 Barbet Schroeder, fotografiat ahir a la Filmoteca de Catalunya.

MAITE CRUZ

L’autor ha visitat Barcelona amb la seva companya, Bulle Ogier, que representa al Lliure ‘Un amour impossible’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

138 CM² - 13%

2611 €

44

España

2 Febrero, 2019

P.4

DILLUNS, 4 FEBRER 2019 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 21

El trasllat dels presosL’1 de febrer del 2019 passarà

a ser unadata deplorable i penosaper al poble de Catalunya. Enaquell divendres es van empor-tar, amb nocturnitat i traïdoria,els nostres presos polítics cata-lans, que ara ja definitivamenthan esdevingut presos/ostagesde l’Estat espanyol.Per començar –complint es-

trictament la legislació espanyo-la– aquest judici que tindrà lloc alTS de Madrid s’hauria de cele-brar al TSJC a Barcelona. Per al-tra banda, la presó provisional demés d’un any ha estat excessiva i,atès queno va existir violència, ésimpossible condemnar-los perrebel·lió i/o sedició. Es tracta cla-rament d’un judici polític en quèes trenca la divisió de poders.En aquest sentit la fake justice

està provocant una indignacióelevada a l’enèsima potència.

JOSEPM. LOSTEPortbou

Transparència?Ens diu el TC que el judici

dels independentistes serà trans-parent perquè serà televisat. Seràtranslúcid, no transparent; seràvia plasma, estil Rajoy. La matei-xa diferència entre visionar unpartit de futbol per televisió que ala grada de l’estadi.El judici és prou important per

obrir portes i permetre l’assistèn-cia a observadors internacio-nals…, altrament no es pot parlarde transparència.

J. MARTORELL I BARBERÀMatadepera

Ser ‘agosarat’En catalán, ser agosarat, es

una forma especial, matizada ymuy nuestra de decir ser atrevi-do. Quizás lo sea exponer, en es-tos momentos de juicios, que losprincipales argumentos que el in-dependentismo proclama no sonaceptables. El primero, y posible-mente más grave, es pretenderconvencernos de que no tenemoslibertad. Y el segundo, que esta-mos oprimidos y perseguidos.¿De verdad alguien se lo cree?¿Saben quienes inculcan estosmensajes lo que es vivir sin liber-tad y oprimido? Si la respuesta esafirmativa, no entiendo, ni veo, elparalelismo con Catalunya.Pero sí observo la facilidad con

la que algunos, por poco que seles incite, se apuntan a repetir loscánticos y consignas que la pro-paganda exhibe. Los que acudi-mos regularmente al campo delBarça lo constatamos y sufrimostodos los días de partido en elmi-

nuto 17,14 segundos de cada par-te. Grupos estratégicamente si-tuados inician sistemáticamentesu llamada a la independencia y ala libertad, mientras otros, entu-siasmadosconunanuevamaravi-lla de Messi, repiten ensimisma-dos los lemas con frágil convic-ción, pues si la jugada acaba engol, el campo olvida las consignasy se aplica en hacer la ola. Comodebe ser, pues ellos tampoco se lodeben creer.

JOSEP PAGÈSMARTÍBarcelona

Los premios GoyaVer la entrega de los premios

Goyame satisface, y la del pasadosábadomegustómásquemuchasotras. El salero y la gran profesio-nalidaddeAndreuBuenafuente ySílvia Abril se impusieron desdeel principio y ayudaron mucho aque aconteciera así.Los momentos de más calidad

los ofrecieron: JesúsVidal, el dis-capacitado y mejor actor revela-ción, que con su frase “¡no sabéislo que habéis hecho al reconocerel trabajo de alguien como yo!”obtuvo los aplausos más sonorosde la jornada; Mariano Barroso,el presidente de la Academia, conun discurso conciso e inteligente;

las palabras deMàximHuerta, elque fue ministro de Cultura delGobierno Sánchez durante muypocos días cuando, al presentarun premio, dijo: “...Ya saben queyo soy muy breve...” ; la cantanteRosalía acompañada del OrfeóCatalà estuvo genial, y el destapefinal del matrimonio Buenafuen-te me pareció soberbio.La derecha rancia de este país

que tanto critica a los premiosGoya olvida lo fundamental: lospremios Goya son la fiesta de loscómicos. Una profesión que jue-ga a representar la vida de otrossujetos y que intenta entreteneral público. A veces no lo logran,pero la intención es muy bella.

JORDI QUEROL PIERABarcelona

Lamarcha de CabifyAcabo de borrar la aplicación

de mi móvil. Un servicio que heutilizado el últimomes en repeti-das ocasiones, ya no puedo utili-zarlo y, además, no dispongo deotro de prestaciones similares:rapidez, eficiencia, precio cerra-do y amabilidad.Los taxistas se vanaglorian de

haber ganado, y los barcelonesestenemos la sensación de haberperdido. Alguien les debería de-

cir que la batalla mediática no lahan ganado. A muchos barcelo-neses las imágenes que hemosvisto durante la huelga y el estilochabacano y barriobajero nosproducen repugnancia. El fin nojustifica los medios.No me vale aquello de que son

una minoría; lo tienen muy fácil,los que no coincidan con las ma-neras y estilo que hemos presen-ciado, que se agrupen en una aso-ciación y monten una aplicaciónque les permita interactuar conlos clientes ydarunservicio acor-de con el tiempo actual.Mientras tanto, utilizaremos

los transportes públicos, que nosllevan a todas partes a un costebastante inferior.

JOSÉM.ªMOLEROVALDIVIASuscriptorBarcelona

Unamulta de radarSembla que el 8 d’agost del

2018 em van posar una multa deradar a Barcelona ciutat. Dic quesembla perquè mai l’he rebuda almeu domicili, fins que la setmanapassadam’arriba, per correu pos-tal normal, una provisió de cons-trenyiment amb recàrrec, perdescomptat. Truco al 010 i emdi-uen que es van presentar al meu

domicili per entregar-me-la peròque no hi havia ningú. Òb-viament, el més lògic fora deixarun imprès anunciant el fet, o bé,sent Barcelona una teòrica smartcity i en una època en què tothomté correu electrònic, enviar-lasimplement per e-mail.En comptes de fer despeses in-

útils en consultes online a la ciu-tadania, valdria més que ens po-guéssim inscriure en una base dedades de correus electrònics perrebre enviaments oficials.La persona que em va atendre

amablement al 010 emva comen-tar que existeix el Butlletí Oficialde l’Ajuntament de Barcelona, ones poden consultar les multes. Osigui, que ja ho saben, a consultarcadadia la gasetamunicipalper side cas. Una prova més de la in-competència del Consistori de lanostra ciutat.

MONTSE GALÍBarcelona

Informes poc actualsEl Síndic de la CCMAva pre-

sentar el 12 de desembre del 2018l’informe dels estats financerscorresponents a l’exercici... 2016!(“LaCCMAcontractaartistesperevitar formalitzar una relaciólaboral comuna”, Viure, 31/I/2019). Algú empot dir de què ser-veix? Amb tants avenços digitalsem sembla una inutilitat. Així ensgastem els diners?

FRANCISCANOGUERA PONCECunit

Miedo pormi hijaEs inagotable el número de

noticias de agresiones sexualescausadas por hombres a mujeres,niñas y niños. Como padres deuna niña de tres años, además deintentar inculcarle toda la forma-ción y medidas preventivas quepodemos, estamos considerandoseriamente limitar sus activida-des a centros, organizaciones oentidades cuyo personal estécompuesto total y únicamentepor mujeres hasta que este país,primero como sociedad y luegopolíticamente, sea capaz de darun paso adelante serio para redu-cir estas lamentables estadísticas.

PEDROGAGOMolins de Rei

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

CARTESDELS LECTORS

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ PresidentCarlos Godó Valls ..................................................Conseller DelegatJosep Caminal ........................................................Director General de PresidènciaAna Godó...................................................................Editora de Vanguardia Dossier i Libros de VanguardiaJaumeGurt ..............................................................Director General CorporatiuPere G. Guardiola ..................................................Director General ComercialRamonRovira ........................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .....................................................Director General de Nous Negocis i CDO

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-EditorÒscar Ferrer .............................................................Director GeneralXavierMartín ..........................................................Director Econòmic FinancerJuan Carlos Ruedas ..............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2019. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de capmanera ni per capmitjà,siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitatde fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 47708036 BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718(edició impresa)ISSN 2462-3415(edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C. 08040 BarcelonaROTOMADRID, SL.C/Meridiano, 19. 28850 Torrejón de Ardoz, MadridDistribueixMARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 BarcelonaTel.: 93 361 36 00ANUNCIS I ESQUELES GODÓ STRATEGIES SLUPer telèfon 902 178 585BarcelonaAv. Diagonal, 477. 08036Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º. 28006Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusió controlada por OJD

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartas@lavanguardia.esDefensor del lectordefensor@lavanguardia.es

Podeu enviar les vostres fotografies a cartes@lavanguardia.cat. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça, el telèfon iel DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

UNXIPRERENMALLLOC.“Loscipresessonalargadosytambiénpeligrosos,comoesteenelbar-riodelPoalenCastelldefels.Está justodelantedeunpasodecebraocultandoalosviandantesquecruzanlacalle.Algunastragediassepuedenevitar”,observaSergioParadisSandström

L A F O T O D E L L E C T O R

FE D’ERRORS. Marga Olalla,tercera de la llista de la CUPCapgirem Barcelona, treballaen els Serveis Socials del’Ajuntament de Barcelona, ino en una fàbrica del Besòscomes va publicar ahir a la pà-gina 4 del Vivir.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

572000

100801

Diario

113 CM² - 10%

3130 €

21

España

4 Febrero, 2019

P.5

Como un retrato aparentemente veraz pero a la postre buenista de nuestro

país, como una mirada compasiva hacia la tierra de la corrupción, que es también -dicen- la del sol, las tapas y la alegría de vivir. Terminó así la 33.a gala de los Goya, con sus siete premios a El reino, la solvente película sobre una trama corrupta en la política española, a la que deshancó un quiebro final, cuando parecía que la película de Rodrigo Sorogoyen caminaba hacia la sentencia absolutoria del juicio a nuestro año de cine, que coronó como mejor película a Campeones.

Un poco de esperanza, de buen rollo y ¿por qué no? de respeto a la diferencia y a la integración de la discapaci-dad intelectual y física, entre tanto político deshonesto. Sí, somos unos pillos, pero con buen corazón. Y buenas (unas mejores que otras) películas. Como si en lugar de la Academia, el palmarès

P en el siglo xxi. Se nos perdona todo.

El discurso de Jesús Vidal, el actor de Campeones, fue el toque emotivo de la noche, el momento por el que recorda-remos estos Goya, aunque Eva Llorach (actriz revelación por Quién te cantará) intentó la de Francés McDormand poniendo a las mujeres en pie en la platea, y Antonio de la Torre (mejor actor por El reino) probó suerte con su imitación del butano José María García y de Chiquito de la Calzada. Los tres dejaron su poso: además del respeto a la diferencia, de la igualdad feminista y de la tierra de acogida andaluza, se reclamó paridad de sueldos, concilia-ción laboral y respeto a la comunidad LGTB, sobre todo con los premios a Carmen y Lola, en una noche tranquila en lo político, para los estándares goyescos de otros años: si estaría tranquila la cosa que el chiste más mordaz fue para Podemos y se lo llevó el travelling de Echenique. Si

es que nos tomamos en serio la presencia de Màxim Huerta, el breve, presentando el mejor corto. Se supone que la izquierda perdona mejor a los del cine.

Lo que no tiene tanto perdón es el empeño de alargar (casi 3 horas y media) una gala que pese al esfuerzo de Silvia Abril y Andreu Buenafuente, que estuvieron divertidos (sin alardes) en sus espaciadas intervenciones, volvió a incurrir en los defectos habituales. Si bien

Un poco de esperanza, de buen rollo y de respeto a la diferencia entre tanto político deshonesto

este año los discursos no fueron tan largos, la aparición de una tuna y un grupo de batucada coronados por un grupo de danza mediada la gala, con los primeros renqueos, acabó por sepultar la esperanza. Cada cara tuvo sus cruces: frente a la

actuación de Rosalía con el coro del Orfeó Català cantando a Los Chunguitos (como en Deprisa, deprisa), la sombra de OT. Ante la presencia de los grandes del cine de terror en honor de Ibáñez Serrador, un extraño homenaje, como de Madame Tussaud, a Fernán Gómez y una nefasta realización del video a los fallecidos (no se reconocían sus nombres). Contra Broncano y Berto colgados (demasiado tiempo) de unos arneses, un pedestre Mariano Barroso con su monótono discurso de presidente de la Academia. La suma de opuestos no dio suma cero, sino el mismo cansancio de siempre, revestido con el final buenista de una nueva cosecha del cine español. Fue un buen año de pequeñas y no premiadas películas (¿verdad Isaki Lacuesta?), pero con los mismos Goyas de toda la vida. Se lo perdonaremos y volveremos, como siempre, a por más. •

Como un retrato aparentemente veraz pero a la postre buenista de nuestro

país, como una mirada compasiva hacia la tierra de la corrupción, que es también -dicen- la del sol, las tapas y la alegría de vivir. Terminó así la 33.a gala de los Goya, con sus siete premios a El reino, la solvente película sobre una trama corrupta en la política española, a la que deshancó un quiebro final, cuando parecía que la película de Rodrigo Sorogoyen caminaba hacia la sentencia absolutoria del juicio a nuestro año de cine, que coronó como mejor película a Campeones.

Un poco de esperanza, de buen rollo y ¿por qué no? de respeto a la diferencia y a la integración de la discapaci-dad intelectual y física, entre tanto político deshonesto. Sí, somos unos pillos, pero con buen corazón. Y buenas (unas mejores que otras) películas. Como si en lugar de la Academia, el palmarès

P

Campeones del perdón

Carlos Marañón Director de 'Cinemama'

lo hubiese escogido el pianista británico James Rhodes, que tocó en los Goya gracias a su destreza y ¿por qué no decirlo? a su defensa apasionada de nuestro modo de vida. Lo más parecido a la mirada condescendiente de Hemingway y Orson Welles

en el siglo xxi. Se nos perdona todo.

El discurso de Jesús Vidal, el actor de Campeones, fue el toque emotivo de la noche, el momento por el que recorda-remos estos Goya, aunque Eva Llorach (actriz revelación por Quién te cantará) intentó la de Francés McDormand poniendo a las mujeres en pie en la platea, y Antonio de la Torre (mejor actor por El reino) probó suerte con su imitación del butano José María García y de Chiquito de la Calzada. Los tres dejaron su poso: además del respeto a la diferencia, de la igualdad feminista y de la tierra de acogida andaluza, se reclamó paridad de sueldos, concilia-ción laboral y respeto a la comunidad LGTB, sobre todo con los premios a Carmen y Lola, en una noche tranquila en lo político, para los estándares goyescos de otros años: si estaría tranquila la cosa que el chiste más mordaz fue para Podemos y se lo llevó el travelling de Echenique. Si

es que nos tomamos en serio la presencia de Màxim Huerta, el breve, presentando el mejor corto. Se supone que la izquierda perdona mejor a los del cine.

Lo que no tiene tanto perdón es el empeño de alargar (casi 3 horas y media) una gala que pese al esfuerzo de Silvia Abril y Andreu Buenafuente, que estuvieron divertidos (sin alardes) en sus espaciadas intervenciones, volvió a incurrir en los defectos habituales. Si bien

Un poco de esperanza, de buen rollo y de respeto a la diferencia entre tanto político deshonesto

este año los discursos no fueron tan largos, la aparición de una tuna y un grupo de batucada coronados por un grupo de danza mediada la gala, con los primeros renqueos, acabó por sepultar la esperanza. Cada cara tuvo sus cruces: frente a la

actuación de Rosalía con el coro del Orfeó Català cantando a Los Chunguitos (como en Deprisa, deprisa), la sombra de OT. Ante la presencia de los grandes del cine de terror en honor de Ibáñez Serrador, un extraño homenaje, como de Madame Tussaud, a Fernán Gómez y una nefasta realización del video a los fallecidos (no se reconocían sus nombres). Contra Broncano y Berto colgados (demasiado tiempo) de unos arneses, un pedestre Mariano Barroso con su monótono discurso de presidente de la Academia. La suma de opuestos no dio suma cero, sino el mismo cansancio de siempre, revestido con el final buenista de una nueva cosecha del cine español. Fue un buen año de pequeñas y no premiadas películas (¿verdad Isaki Lacuesta?), pero con los mismos Goyas de toda la vida. Se lo perdonaremos y volveremos, como siempre, a por más. •

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MADRID

349000

156790

Lunes a viernes

243 CM² - 27%

7857 €

18

España

4 Febrero, 2019

P.6

Rosalía, el triomf de la

gosadia artística

P 33

La cantant monopolitza els Goya amb la seva actuació

MARCELO DEL POZO / REUTERS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

121000

16634

Diario

538 CM² - 64%

2848 €

1,33

España

4 Febrero, 2019

P.7

Rosalía i el repte de no deixar ningú indiferent als Goya

cals més convencionals per sor-prendre el públic. “El seu repte era no deixar indiferent a ningú. Aquest és, precisament, el gran èxit de Ro-salía”, diu Vivancos, que defensa que “les cançons es poden capgirar i, després, la gent se les pot fer se-ves igualment”. De fet, el composi-tor explica que la intenció de Rosa-

lía amb aquesta peça era “crear al-guna cosa nova i original” a partir de la peça de Los Chunguitos i, sobre-tot, “no caure en una versió típica i tòpica”. El fet de comptar amb Vi-vancos, com també amb el Cor Jo-ve de l’Orfeó Català i El Guincho –que és el productor del disc de Ro-salía El mal querer–, ja era tota una

declaració d’intencions. “La gràcia era que jo pogués conservar el meu estil i ella el seu. I crec que ens en vam sortir”, apunta Vivancos. El compositor va utilitzar “harmonies menys romàntiques”, que donen un caràcter més místic a la cançó i que “d’entrada, poden causar una mica de xoc”, assenyala.

Coherent i perfeccionista Per als prop de 40 membres del Cor Jove de l’Orfeó Català, actuar amb Rosalía va significar haver-se de mossegar la llengua durant unes quantes setmanes. “Volíem que fos una sorpresa, així que vam dema-nar-los que no ho diguessin a ningú. Però els va costar, perquè són gent molt assídua a les xarxes socials”, explica el director del Cor Jove, Es-teve Nabona. Rosalía ja havia treba-llat amb el Cor Infantil de l’Orfeó a El mal querer, tot i que aquesta era la primera vegada que ho feia amb el Cor Jove. La col·laboració va ser curta i intensa. “Al principi ella era als Estats Units, així que jo gravava el cor i li enviava propostes a través de WhatsApp”, diu Nabona. Dies abans de la cerimònia van desvirtu-alitzar-se per assajar. “És una dona molt coherent, amb una preparació acadèmica espectacular i molt per-feccionista”, la descriu Nabona, que destaca que la versió de Me quedo contigo “és una partitura complexa, amb vuit veus diferents”.

El repte de trobar l’originalitat amb Me quedo contigo era encara més difícil, perquè és una cançó que han versionat molts artistes, com ara Manu Chao, Antonio Vega, Ma-ria Rodés i Ana D. El grup de rock electrònic La Jetée han sigut els úl-tims: van llançar la seva reinterpre-tació del tema dos dies abans dels Goya. En qualsevol cas, la revisió que n’ha fet Rosalía va rebre lloan-ces de nombrosos músics, que van aplaudir-ne l’actuació a través de les xarxes socials. Probablement, però, l’aval més valuós és el que li van fer Los Chunguitos mateixos a Twitter, on van agrair-li l’homenat-ge i el fet d’haver permès a tothom “sentir aquesta cançó amb la teva veu i el teu art”.e

La seva versió de ‘Me quedo contigo’ defuig la música més convencional

MÚSICA I CINEMA

“Cantaré un clàssic”, avançava Ro-salía a la catifa vermella dels premis Goya, que van tenir lloc dissabte a la nit a Sevilla. L’actuació de l’artista de Sant Esteve Sesrovires era la més esperada de la nit, si bé no va caldre gaire paciència, perquè la cantant va ser de les primeres en sortir a l’esce-nari. Amb un vestit llarg de color vermell, Rosalía va interpretar una versió de Me quedo contigo de Los Chunguitos pràcticament irreco-neixible respecte a la cançó original. Ho va fer acompanyada del Cor Jo-ve de l’Orfeó Català i El Guincho. Junts van donar forma a un tema amarat de melancolia que quedava lluny de l’eufòria amb què el grup de rumba declarava el seu amor a la cançó romàntica.

El ganxo cinematogràfic era con-dició sine qua non per a la peça esco-llida per a la gala, però a Rosalía no li va resultar difícil triar. “Havia de ser una cançó relacionada amb el ci-nema, i aquesta a ella li agradava molt”, explica el compositor Bernat Vivancos, que es va encarregar de fer els arranjaments de la nova pe-ça. Me quedo contigo va formar part de la banda sonora de la pel·lícula Deprisa, deprisa (1981), dirigida per Carlos Saura. En concret, el cineas-ta la va escollir per acomiadar el film amb una seqüència final desolado-ra en què música i imatge casen a la perfecció. A la versió que Rosalía va interpretar als Goya, aquesta aura de tristesa encara es fa més present. L’arriscada transformació de la can-çó s’explica per diversos motius. El principal era que la cantant va voler desmarcar-se de les opcions musi-

BARCELONANÚRIA JUANICO

Rosalía en un moment de l’actuació a la gala dels Goya a Sevilla. JUAN

NAHARRO GIMENEZ / EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

121000

16634

Diario

538 CM² - 64%

2848 €

1,33

España

4 Febrero, 2019

P.8

LES CARES DEL DIA

La filòsofa s’ha sumat als in-tel·lectuals que arreu del món

defensen la utilitat de les humani-tats amb llibres com Nova il·lustra-ció radical i ara amb la direcció del projecte Humanitats en acció, que Raig Verd acaba de publicar. Es tracta d’un volum que conté una vintena de col·laboracions, entre les quals les de Raül Garrigasait, Karo Moret o Ingrid Guardiola. P. 30

El pare abat de Montserrat va aprofitar la seva homilia

d’ahir per demanar perdó a les víc-times dels abusos sexuals que hau-ria comès al monestir el germà An-dreu Soler. Es tracta d’un gest ne-cessari, que va en la línia del que re-clama el papa Francesc, i que ha de continuar fins que s’hagin aclarit tots els casos. P. 16-17

Josep Maria Soler

Marina Garcés

La cantant de Sant Esteve Ses-rovires va ser la gran sensació

a la gala dels Goya amb una versió molt personal de la cançó Me que-do contigo, de Los Chunguitos, jun-tament amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i El Guincho. Ahir no va dei-xar ningú indiferent i li van ploure elogis de tot arreu, fins i tot dels cre-adors de la cançó. P. 33

Rosalía

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LES CLAUS DEL DIA

121000

16634

Diario

151 CM² - 18%

801 €

3

España

4 Febrero, 2019

P.9

Veneçuela i Catalunya), però sense mullar-se mai. La gala va arrencar amb un enginyós curt sobre els efec-tes d’una gala catastròfica, farcits de cameos del cinema espanyol: José

Sacristán, Dani Rovira, Jo-aquín Reyes, Ernesto

Sevilla, Guillermo Montesinos recu-

perant el seu per-sonatge de Muje-res al borde de un ataque de nervi-os... És un recurs habitual per ar-

rencar les gales de premi i Buenafuen-

te ja l’havia fet servir fins i tot quan va pre-

sentar els Gaudí. El que no va funcionar tant és la química

dels presentadors al monòleg inici-al, sobretot perquè l’histrionisme pujat de to d’Abril no acaba de lligar amb la ironia del seu company.

En una gala de premis tampoc podia faltar el discurs emotiu que,

de tan llarg i exhaustiu, es fa més bo-nic: va ser el de Jesús Vidal, Goya a l’actor revelació per Campeones, que va dedicar agraïments a tota la família, els amics, l’equip de la pel·lí-cula i gairebé al quiosquer. Vidal, que té una deficiència visual, va fer del seu discurs un clam per norma-litzar la realitat de les persones ex-closes: “Senyors de l’Acadèmia, han

distingit un actor amb discapacitat, no saben el que han fet. Ara només em venen al cap tres paraules: inclu-sió, diversitat i visibilitat. Quina emoció sento!” El públic de la gala també. Però l’emoció va deixar pas a l’humor més absurd quan David Broncano i Berto Romero van apa-rèixer penjats d’uns cables per pre-sentar dos premis, una referència no explicitada a la pel·lícula de Car-lo Padial Algo muy gordo. I l’absurd va continuar amb la tamborinada de festa major.

Rosalía mereix un Goya Els premis de cinema no són ceri-mònies que es recordin precisa-ment per les actuacions musicals, però ahir Rosalía va tornar a demos-trar que les regles hi són per tren-car-les interpretant una versió del Me quedo contigo de Los Chungui-tos que mereixeria un Goya, acom-panyada del Cor Jove de l’Orfeó Ca-talà embolcallant el quejío de la can-tant de Sant Esteve Sesrovires. L’ac-tuació va deixar en evidència que els Goya poden ser alguna cosa més; és qüestió de talent i ambició, i d’això a Rosalía no n’hi falta. Més conven-cional va ser l’aportació de James Rhodes interpretant Bach durant l’In memoriam.

Pel que fa a la pugna entre El rei-no i Campeones, els dos favorits de la nit, a l’hora de tancar l’edició de l’ARA el thriller de Rodrigo Sorogo-yen dominava el palmarès amb quatre premis (guió original, mun-tatge, actor secundari –Luis Zahe-ra– i so) mentre que Campeones no-més havia guanyat el d’actor reve-lació de Vidal.e

Els Goya reclamen “inclusió, diversitat

i visibilitat”Jesús Vidal protagonitza el discurs de la nit d’una gala

feminista en què va brillar l’actuació de Rosalía

Ambició Rosalía va actuar acompanyada del Cor Jove de l’Orfeó Català

CINEMA

Amb Rosalía i Amaia cantant a l’es-cenari, C. Tangana passejant-se per la catifa vermella, David Broncano presentant un dels premis i Brays Efe promocionant Paquita Salas, qualsevol diria que els Goya volen conquerir el públic mil·lennial. La 33a edició dels Goya, celebrada ahir a Sevilla, va mirar de reüll el públic més jove convocant artistes que for-men part del seu imaginari i fan ser-vir el seu llenguatge. I en sintonia amb els nous temps, va ser també una nit feminista amb convidades portant vanos vermells contra la vi-olència masclista i clams com el d’Eva Llorach, Goya a l’actriu reve-lació per Quién te cantará, que va fer un discurs inspirat reivin-dicant un espai per a “les dones de més de 40 anys” en el cine-ma. Llorach va fer realitat la seva “fantasia boja de fer un Frances M c D o r m a n d ” , tot demanant a les altres nominades que s’aixequessin per compartir el pre-mi amb elles.

Andreu Buenafuente i Silvia Abril, els presentadors de la gala, havien promès rialles i un hu-mor que no ofengués el personal. I així va ser: van tocar temes polèmics (Puigdemont rebent el premi al mi-llor film estranger, el doble criteri per mesurar els “cops d’estat” de

BARCELONAXAVI SERRA

01. Rosalía, sense estar nominada ni guanyar cap Goya, va ser una de les grans triomfadores de la gala. 02. Eva Llorach, Goya a l’actriu revelació, va reivindicar un espai per a “les dones de més de 40 i 50 anys”. JAVIER SORIANO / AFP 03. Jesús Vidal va guanyar el Goya a l’actor revelació per Campeones. RAÚL CARO / EFE

Silvia Abril i Andreu Buenafuente van ser els presentadors de la gala. JAVIER SORIANO / AFP

01 02

03

Palmarès i

crònica completa a l’Ara.cat

La informació de tots els Goya i la crònica de

tota la cerimònia es pot consultar a la

web de l’ARA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

121000

16634

Diario

706 CM² - 84%

4032 €

46

España

3 Febrero, 2019

P.10

DILLUNS, 4 FEBRER 2019 C U L T U R A LAVANGUARDIA 33

DanielFernández

Dicotomies

Cada dia estic més en contrad’aquest joc dels disbarats queés haver de respondre que sí oque no a una pregunta i només

poder triar entre el sí i el no. Si la vidasón matisos, cada vegada entenc menysaquestamania; pitjor encara, aquesta ob-sessió de cavar trinxeres i jugar a l’“oblanconegre”.Noésquenocregui en lesconsultes a la població –permetin-meque els ensenyi la poteta–, però sí que ca-da dia em sembla mésmala idea això delreferèndum vinculant i decisiu. Vaja,que estic en contra de les simplificacionsi de les simplicitats –o això m’agrada-ria–, perquè en la guerra de trinxeresideològica i informativa ésmolt fàcil ter-giversar i mentir.Hohemvist clarament –i dequinama-

nera!– en el Brexit, tant en el que va serla campanyaprèvia a la votació comeneldesgavell actual. Un embolic, que diriaRajoy. Vegin, per cert,Brexit. The uncivilwar a la televisió, que encara que tambésigui molt maniquea i força melodramà-tica, és ungranespectacle i incloualgunalliçó útil per al nostre present. O si no,que és al que anàvem, contemplin el falsdebat estrella de la molt postmodernaBarcelona: o un CAP per al barri del Ra-val o una ampliació del Macba. És a dir,que un grup de pijos i de culturetes capi-tanejats per Ainhoa Grandes (i del qualun servidor forma part, perquè he firmatel manifest i no els hi amagaré, a vostès)s’oposen al dret a la sanitat d’una pobla-ció sens dubte necessitada, i tot perquèvolen ampliar el seumuseu que en reali-tat és un transatlàntic encallat al barrique no li toca...Sanitat o cultura. I esclar, dit així no hi

ha color, perquè el primer va abans, o si-gui que en primer lloc estiguem sans iatesos i després ja mirarem quadres. Pe-rò és que no és així, i la veritat ni és tansimple ni tan esquemàtica.L’Ajuntament de Barcelona ja s’havia

compromès que la capella de la Miseri-còrdia es convertís en una ampliació delMuseu. De fet, hi ha el pla i fins i tot elsfons per començar, almenys. Però s’hacreuat la necessitat d’ampliar i reformarel CAP, i d’unamanera gens demagògica–noti’s la ironia, que no se’ls escapi– elnostre Consistori actual ha virat cap oncreu que obté més vots. Oportunisme ooportunitat, ves a saber. El cas és ques’està jugant una vegada més –i ja ensón...– a la confrontació com a substitut

dels arguments racionals convenient-ment exposats i discutits. No sigui queens convencin els del davant.En aquestaBarcelonaque està desapa-

reixent de l’escenari artístic internacio-nal, perdre laMisericòrdia no significaràres més que un altre clau en un taüt queja fa anys que s’està polint i envernissant.Ara bé, deixarà una altra ferida, podriaser que més profunda, fent créixer labretxa entre el barri i el que també és unequipament del Raval.En tot cas, proposo que, si s’arriba a

construir aquest CAP renovat a la Mise-ricòrdia, almenys es permeti al MACBAdisposar d’una placa a l’exterior, a talld’instal·lació artística, i enquè s’hi llegei-xi alguna cosa així com ara: “Es podia,però no es va poder”.

PerdrelaMisericòrdiadeixaràunaaltraferidafentcréixerlabretxaentreelbarri ielqueés,també,unequipamentdelRaval

6 7Fesser ‘acolloneix’ Sorogoyen.JavierFesser, directordelGoya a lamillorpel·lícula,Campeones, va pujar aescena ambunsquantsdels seusactors, durant l’entregadel primerpremi, per “acollonir” el seu rivalRodrigoSorogoyen, vadir. L’al·luditli va seguir la gràcia i va compartir elseupremi amillor director ambIsakiLacuesta perhaver fet “lamillorpel·lícula de l’any”,Entre dos aguas.

8Almodóvar i les seves dones a la vora.Tres decennis després de guanyar elGoya a la millor pel·lícula ambMujeres al borde de un ataque denervios, Pedro Almodóvar va serl’encarregat de lliurar a JavierFesser el guardó d’aquest any. Ho vafer amb tres d’aquestes dones, LolesLeón, Rossy de Palma i JulietaSerrano, i entre cites i homenatges ala mítica comèdia del 1988.

Rosalía elevael llistó

La versió original deMe quedo contigointerpretadaperLosChunguitosjadeuhaverbatut rècordsdevisionatsaYou-TubedesprésqueRosalíaoferís aques-ta versió lliure que va fer córrer rius derímel a la gala dels Goya. Com tambédeu sumar clics a internet l’escena deDeprisa,deprisa, el filmdeSauraenquèsonaaquestclàssicde larumbacalorra.Els personatges de la pel·lícula, delin-qüents juvenils de l’extraradi madri-lenyenlatransició,decideixenanaralacosta. “Yomevoyalmar. ¿Quiénsevie-nealmar?”,preguntaenPablo(elmala-guanyatJoséAntonioValdelomar, queva morir més tard, per un sobredosid’heroïna a Carabanchel). I durant eltrajecte, de nit en un Seat 124, sona eltema–“Meheenamorao, te quiero y tequiero...”– entre interminables planscurts,marcade lacasaSaura.No hi ha res queRosalía no faci amb

intenció. Decideix per art i per a l’art. Iquan la cerimònia delsGoya li demanaque participi a la gala, es documenta,busca, fa arqueologia i sorprèn. El seugest envers elmóndel cinemanova te-nirpreuescollintunelegantvincleambla icònica pel·lícula de Saura que partdel públic conserva a la retina. La neo-flamenca se l’endú, això sí, al seu ter-reny, a cavall de la seva mística icono-grafiaielmónpoligoner,queaquíflota-va en la imaginació en connectarsubliminalmentambDeprisa, deprisa.Lamística,encanvi,Rosalíalavatro-

bar enBernatVivancos, a qui va encar-regar els arranjaments del temadeLosChunguitos. Ahir el compositor l’hiagraïaperTwitter.Lalucidesalavadurfinsaell.Voliaferaquestacançó,i lavo-lia així, amb un cor místic com nomésl’ArvoPärt català sapescriure. I aquestcorcelestialseriaelCorJovedel’OrfeóCatalà, que va pujar a escena amb ElGuincho... i la resta és història. S’ho fatot ella. I l’encerta en l’emoció. La deSantEsteveSesRovires vadominar elsvolums, fusionant-se amb les veus del’Orfeó, esperant a desmarcar-se en latornada. “Sentirme en tus brazos / quesoymolt feliz”.I parlant de vídeos i arqueologia. Si

voleu una cosa pretèrita, una Rosalíaavant la lettre,d’abansquearribés lafa-ma, busqueuel vídeoenquècanta i ba-lla en clau flamencaEl cant dels ocells ialtresclàssicspopularsdinsdelprogra-ma educatiu Flamenkat del Palau de laMúsica en què es va deixar aconsellarbépelTallerdeMúsics. Iarsa!

ANÀLISI

Maricel Chavarría

F. GARCÍA Sevilla

Jesús Vidal, Goya al millor ac-torrevelacióper lasevaactua-ció com un dels discapacitatspsíquics que formen l’entra-

nyable equip de bàsquet de Campeo-nes,vaenlluernartotelpaísambelseuemotiu i simpàticdiscursd’agraïmenta la gala del cinema. Les xarxes bulli-en, en elmillor sentit, i artistes, prem-sa i dirigents polítics es van treure elbarret davant les poderoses paraulesdeVidal: “No sabeu el que heu fet do-nant aquest premi a una persona comjo! Se’m passen pel cap tres paraules:inclusió, diversitat i visibilitat”, vadir,i al final va parafrasejar el seu perso-natge, en Marín, i va dedicar el Goyaals seus pares: “Ami sí quem’agrada-ria tenirunfill comjo,perquè tincunspares comvosaltres”.LaVanguardia-va entrevistar l’actor, que també és fi-lòleg i téunmàsterenPeriodisme.

Més de tres milions d’especta-dors han vist Campeones. Què és elquemés liagradade lapel·lícula?M’agrada especialment com JavierFesser va saber captar l’espontaneïtatdelsmeuscompanysde l’equipdeLosamigos i el nostre talent coma actors;com va aconseguir barrejar això,muntar-ho i ferque funcionés.

Vostèpateixunaceguesanototalperògreu.Comesvaarreglaral’ho-rad’actuar?Iperveurelapel·lícula?Puc veure les pel·lícules a la fila 1. Lameva ceguesa és per miopia magna.Així doncs, puc veure les coses molt,molt de prop. T’estic parlant de dosmetres.Arajot’esticveient,peròsiensseparemunamiqueta jano sabria queets tu. I si ens separem unamica més

ja no sabria dir-te si ets senyor o se-nyora.

Crida l’atenció com parla de dis-capacitatssenseferdistincions,totique la seva sigui física in’hagi inter-pretat una altramés aviat psíquica.L’importantés integrartothom?Mira, tots tenim una cosa que ens fadiferentsdelsaltres.I,normalment,oiquenoensfixemenallòquenopodemfer?Noéshabitual queparlemdelda-vanter que no defensa gens. O del de-fensa o el porter que no fiquen gols.Però ambels discapacitats de seguidaposeml’etiqueta:personesambdisca-pacitat. És una mica injust. Podríemparlarmés aviat de condició diferent,com fem amb un altre tipus de trets,com ara el color dels cabells, la raça ola condició sexual. Tot i això, enaquestcasensfixemenleslimitacionsi apartird’aquestesetiquetem.

Campeonesposael focusenunal-tre tipus de discapacitat, que és ladiscapacitat emocional i d’empatiaque al principi mostra el protago-nista“normal”,JavierGutiérrez...Sí, si, sí. Hi hamolta que gent que pa-teix pors, prejudicis, ignorància.Aquestes són tres discapacitats moltfortes. I sí que és veritat queCampeo-nes, tot i que no és una pel·lícula gairedogmàtica, gràcies a com és de diver-tida, aconsegueix transmetre moltmésquequalsevolmissatge ideològic.

Potser s’hauria de visionar a lesescoles.Creuquetéutilitatsocial?Crec que hauria de ser una peça claud’unaeducacióenvalors.Iemreferei-xo a una assignatura no optativa, sinóobligatòria i transversal. En aquestatransversalitat, Campeones hauria deser rellevant.

“Elsprejudicis sónunagrandiscapacitat”Jesús Vidal, millor actor revelació per ‘Campeones’

JORGE GUERRERO / AFP

JesúsVidal, l’actor, filòleg imàsterenPeriodismequetéunamiopiamagna

BALLESTEROS / EFE

Rosalía a la gala dels Goya

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

261 CM² - 23%

7199 €

33

España

4 Febrero, 2019

P.11

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

8281

Bisemanal

551 CM² - 63%

1512 €

48

España

4 Febrero, 2019

P.12

El intérprete de ‘Campeones’ espera que su idilio con el cine «siga muchos años más»

SEVILLA. Fue, sin lugar a dudas, uno de los momentos más emocio-nantes de la noche. Jesús Vidal sa-lía por segunda vez al escenario del Palacio de Congresos y Exposicio-nes (Fibes) de Sevilla pero ya no lo hacía para entregar un premio, sino para recoger el Goya al mejor actor revelación por su papel de Marín en ‘Campeones’. Visiblemente emo-cionado, Vidal aseguraba que al ver-se galardonado le habían venido tres palabras a la cabeza: «Inclu-sión, diversidad y visibilidad».

El actor, que tiene una discapa-cidad visual aunque en el filme de Fesser se ha puesto en la piel de una persona con discapacidad in-telectual, realizaba uno de los dis-cursos más largos de la gala. Aplau-dido a rabiar por los presentes, de-cía Vidal que fue un reto interpre-tar a un personaje como Marín, puesto que él venía del mundo del teatro. «El cine me ha enamorado y espero que este idilio siga mu-chos años más».

Vidal compartía con sus compa-ñeros de película el premio –«Sin vuestra frescura, espontaneidad y talento esto no hubiera sido posi-ble», señaló–, pero reservaba la me-jor y más emocionante de sus dedi-catorias a sus padres. «A mí me gus-taría tener un hijo como yo por te-ner unos padres como vosotros», concluía provocando las lágrimas de parte de la platea.

Pero el discurso de Vidal no ha

sido el único momento emocionan-te de la noche. Rosalía ya había avi-sado de que su actuación iba a ser «personal y arriesgada». Y vaya si lo fue. La cantante catalana sor-prendió a todos con la reinterpre-tación de un clásico de Los Chun-guitos, ‘Me quedo contigo’. Y se quedó con todos. Acompañada por el orfeón catalán y por el produc-tor de ‘El mal querer’, El Guincho, Rosalía cambió el ritmo de la can-ción original por una cadencia más lenta que le permitió mostrar su enorme registro vocal. La puesta en escena fue espectacular.

Menos mística fue la actuación de Amaia, Rozalen y Judith Nedder-mann, que empezó de manera ac-cidentada. Manu Guix estaba reali-zando una pequeña introducción al piano, cuando Amaia salió al esce-nario y cortó en seco la música. No había sonado la claqueta en el mo-nitor de audio que llevaba en el oído y no había podido entrar a tiempo

a cantar, así que tuvieron que em-pezar desde el principio. Interpre-taron un tema que unía los cuatro temas nominados al Goya a mejor canción y que, finalmente, fue a pa-rar a manos de Coque Malla por ‘Este es el momento’, de ‘Campeones’.

En el plano humorístico, la gala tuvo buenos momentos. Los so-bres, que parecían estar pegados con cemento; Silvia Abril y Andreu Buenafuente, que desprendieron una química más que interesante, y Berto Romero y David Broncano, que aparecieron colgados del techo y tiraron de improvisación. Pero menos esperada era la interven-ción de Maxìm Huerta. El escritor y exministro de Cultura salió al es-cenario a entregar uno de los pre-mios. Y lo hizo con estas palabras: «No se preocupen que ya saben que yo soy breve. ¡Viva el humor, viva la ironía, viva la cultura y viva el cine español!». El auditorio no pudo más que reír y aplaudir.

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de Rosalía

Rosalía, durante su actuación en la ceremonia de los Goya. :: EFE

Jesús Vidal, durante el discurso que pronunció al lograr el Goya al mejor actor revelación. :: AFP

IKER CORTÉS

La Verdad de Cartagena

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

143000

12653

Diario

494 CM² - 52%

1456 €

55

España

3 Febrero, 2019

P.13

EUROPA PRESS

La cinta, con guion del ibicenco David Marqués, logra tres Goyas, uno paraJesús Vidal ‘El Reino’, de Rodrigo Sorogoyen, consigue siete premios P 30 a 32��

‘Campeones’, la mejor película

Parte del equipo de ‘Campeones’recoge el Goya a la mejor película

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

32000

3410

Diario

1183 CM² - 123%

4461 €

1,30-31

España

3 Febrero, 2019

P.14

C. MELCHOR/EUROPA PRESSVALENCIA, SEVILLA

■ La película ‘Campeones’, de Ja-vier Fesser, con guion del director ydel ibicenco David Marqués, supe-ró a ‘El Reino’, la radiografía sobrela corrupción política de RodrigoSorogoyen, con una historia de su-peración que también se ganó el fa-vor de los espectadores.

De hecho, ‘Campeones’ era laúnica película de su categoría queha recaudado en taquilla más de loque costó. La cinta de Fesser fue lapelícula española más taquilleradel pasado año, cuando el cine na-cional superó los cien millones deeuros de recaudación.

La cinta se llevó tres de los ga-lardones a los que aspiraba: MejorCanción Original por 'Este es el mo-mento' de Coque Malla y Mejor Ac-tor Revelación para Jesús Vidal.

Precisamente este actor prota-gonizó uno de los momentos másemotivos de la noche, cuando su-bió al escenario para recoger elGoya. «Señores de la Academia,acaban de distinguir a un actor condiscapacidad. Ustedes no saben loque han hecho. Me vienen a la ca-beza tres palabras: accesibilidad,inclusión y visibilidad. Este galar-dón también es para mis nuevecompañeros de la película. Sinnuestra frescura y espontaneidadesto no hubiera sido posible», dijoel actor, quien también dedicó elgalardón a sus padres. «A mí tam-bién me hubiera gustado tener unhijo como yo, porque tengo unospadres como vosotros». Vidal pusoal público en pie.

Por su parte, Javier Fesser, direc-tor de 'Campeones', ensalzó elcambio que ha provocado esta pe-lícula desde su estreno el año pasa-do ya que «antes de ese momentose hablaba de discapacitados. Aho-ra se habla de personas con capa-cidades diferentes. Se ha acuñadoun nuevo término: Campeones»,enfatizó.

En su discurso, acompañado portodo el elenco y el equipo de balon-cesto que inspiró esta historia desuperación, Fesser dio las gracias«a todo el universo de las personascon discapacidad» y expresó su«enorme felicidad» por el nuevotérmino acuñado por ‘Campeones’,que también engloba a «las perso-nas capaces de defender aquelloque aman y en lo que creen».

Además, agradeció a todos los

protagonistas por incluirles «en unmundo que sale del corazón y node la cabeza». En ese momento, su-bieron al escenario «todos los quehan formado parte» de este proyec-to, con un gran abrazo entre las ac-trices Gloria Ramos y Loles León.«Gracias por darnos una oportuni-dad», exclamó uno de ellos.

Antes de su discurso, el produc-tor Luis Manso manifestó su «feli-

cidad por lo difícil que se habíapuesto la noche», con premios muyrepartidos entre todos los nomina-dos, e ironizó: «No siempre lo im-portante es ganar». En cualquiercaso, reconoció que esta película«no ha dejado de dar alegrías».

Asimismo, mostró su agradeci-miento al Ministerio de Cultura«para que películas como estassean posible». «El cine sirve», apos-

tilló, al tiempo que hizo hincapié enla importancia de «amar el arte y lascosas bellas y respetar a todo elmundo sea como sea».

Pedro Almodóvar entregó el ga-lardón acompañado por Rossy dePalma, Loles León y Julieta Serrano.

‘El Reino’El Reino’ fue la triunfadora de la no-che al llevarse siete de los pre-

Los ‘Campeones’ absolutos�El ibicenco David Marqués es el guionista del largometraje, junto al director, Javier Fesser �También se alza con los Goya aMejor Canción Original y Mejor Actor Revelación �’El Reino’ dirigida por Rodrigo Sorogoyen triunfa con siete galardones

«Ahora se habla depersonas con capacidadesdiferentes. Se ha acuñadoun nuevo término», dijoJavier Fesser

32

� LA 33 GALA DE LOS PREMIOS GOYA SE CELEBRÓ AYER EN EN SEVILLA. Silvia Abril y Andreu Buenafuente fueron los encargados de presentar la fiesta delcine español. 1 Pedro Almodóvar entregó el galardón al equipo de 'Campeones' acompañado por Rossy de Palma, Loles León y Julieta Serrano. F REUTERS 2 Elcineasta Rodrigo Sorogoyen con el Goya a Mejor Dirección por 'El Reino'. F REUTERS 3 Susi Sánchez se alzó con el premio a la mejor actriz protagonista F REUTERS

1

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

32000

3410

Diario

1183 CM² - 123%

4461 €

1,30-31

España

3 Febrero, 2019

P.15

mios a los que aspiraba, entre ellosel de Mejor dirección para Sorogo-yen y el de Mejor guion original.Antonio de la Torre se llevó el Goyaal Mejor actor por ‘El Reino’y SusiSánchez a la Mejor actriz por ‘Laenfermedad del domingo’.

Una de las sorpresas de la nochefue el premio a Carolina Yuste, ac-triz de reparto de ‘Carmen y Lola’.«Estoy feliz de hacer un proyectodonde el del proyecto son mu-jeres en puestos con decisión», ase-guró la actriz. Otro de los momen-tazos de la gala lo protagonizó EvaLlorach, Goya a la Mejor actriz re-velación por ‘Quién te cantará’, quepidió que se levantaran todas lasmujeres del auditorio. «Sois muypocas y quiero compartirlo con vo-sotras. Cread historias con protago-nistas femeninas, sobre todo por-que a partir de los dejamos deexistir. El cine puede cambiar lascosas». La actriz Belén Cuesta tam-bién se sumó a la reivindicación:«Que levante la mano quien nohaya cobrado menos que su com-pañero», dijo durante los primerosminutos de la gala.

Actuaciones y comediaLa música fue la gran protagonistade una gala que quería ser viral has-ta rayar lo absurdo. Una batucada,una tuna, un grupo de danza urba-na... Se salvaron las actuaciones deRosalía -que cantó el tema ‘Mequedo contigo’ junto a l’Orfeó Ca-talà- y la del trío formado por Roza-lén, Amaia Romero y Judit Ned-dermman. En la gala tampoco faltóel humor. Andreu Buenafuente ySilvia Abril demostraron su buenhacer al frente de la ceremonia,aunque quedaron eclipsados porBerto Romero y David Broncano,quienes quedaron suspendidos en

el aire y vivieron más que un inci-dente.

El homenajeado de esta edi-ción, Chicho Ibáñez Serrador, noacudió a la gala. En su lugar, subie-ron al escenario un grupo de ci-neastas a quienes influyó. «Revo-lucionó la televisión en España yacercó el lenguaje televisivo al len-guaje del cine», aseguró Juan An-tonio Bayona.

Jesús Vidal, premiado con el Goya al mejor actor revelación. REUTERS

Un video homenajeó a Chicho Ibáñez Serrador. REUTERS

LaS CLaVeSCAMPEONESLa discapacidad ganaen visibilidad

� El equipo de baloncestode Campeones entregóun premio ya que ha sido ungran año para las personascon discapacidad que han te-nido una mayor visibilidad.

GOYA DE HONORUn emotivo video paraChicho Ibáñez Serrador

�Un vídeo homenaje repasóalgunos de los títulos mássignificativos de Chicho Ibá-ñez Serrador, Goya de Honor

MÀXIM HUERTAEl exministro entregó unode los premios

� El exministro de Cultura yDeporte, Màxim Huerta, en-tregó uno de los premios.«No se preocupen, que ya sa-ben que soy breve», ironizó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

32000

3410

Diario

1183 CM² - 123%

4461 €

1,30-31

España

3 Febrero, 2019

P.16

Isabel Vargas · Agencias GRANADA

No pudo ser. El equipo de Azahar,la única película granadina nomi-nada a los Goya este año, no se lle-vó el premio al mejor largometra-je de animación. “Lo teníamosasumido. Aún así, sólo con estaraquí ya nos sentimos premiados”,reconoció su director, Rafael Ruiz.El artista agradeció “el apoyo detanta gente” a lo largo de 10 años,el tiempo que Granada Film Fac-tory ha tardado en terminarla.Granada se fue de vacío en la 33edición de los premios de la Aca-demia, pero al menos el equipo deAzahar vio reconocido su trabajo.

El largometraje con guión deRuiz y Juan Ramón Ruiz de Soma-vía (Ozzy) competía en la catego-ría con Bikes the Movie, una pelí-cula protagonizada por bicis an-tropomórficas; Memorias de unhombre en pijama, la adaptacióndel cómic de Paco Roca; y la que sealzó con el galardón –y que partíacomo favorita–, Un día más con vi-da, otra adaptación de un libro, eneste caso de la novela del reporte-ro Ryszard Kapuscinski. “Nuestroprotagonista fue un artista y unreportero legendario”, destacó alrecoger el premio uno de sus di-rectores, Raúl de la Fuente.

La gala, con Andreu Buenafuen-te y Silvia Abril como maestros deceremonia, arrancó con un finalimaginado, con la proyección deun vídeo en el que los presentado-res eran víctimas de una persecu-

ción policial por “haberse cargadola fiesta del cine español”. En sumonólogo inicial, los presentado-res lanzaron algún dardo a los po-líticos, criticando la ausencia delpresidente del Gobierno, PedroSánchez –“le da tiempo a llegar allegar después del mitin”, dije-ron–, o diciendo de Pablo Echeni-que (Podemos) que su vida “es untravelling”. Al término de la fiestadel cine, muchos espectadores de-finieron la gala como “una de lasmejores en la última década”.

La gran triunfadora de la no-che fue El reino, un trepidantethriller sobre la corrupción polí-tica española de los últimosaños, que casi al final de la galaya se había hecho con cinco pre-mios –mejor vestuario, guionoriginal, sonido, actor de repar-

to y actor protagonista–. Sin em-bargo, fue Campeones de JavierFesser quien se llevó la estatuillaa mejor película en un giro ma-ravilloso de los acontecimientos.

El actor malagueño Antonio dela Torre, ganador del Goya a Me-jor Actor Protagonista por su in-terpretación en El reino, recordóen su discurso “a los políticos quese levantan cada mañana desean-do cambiar el mundo”. De la To-rre, que en esta 33 edición ha rotola maldición de 12 nominacionessin lograr recompensa alguna, ex-presó su alegría por haber obteni-do este reconocimiento. “Este Go-ya se queda en esta tierra de pa-sión y talento que se llama a Anda-lucía, que abraza al que viene defuera y así seguirá siendo”, asegu-ró al final de su intervención.

Uno de los momentos más con-movedores de la gala llegó con eldiscurso de Jesús Vidal, premiadocon el Goya al mejor actor revela-ción por su papel en Campeones.“Señoras y señores de la Acade-mia, ustedes han distinguido co-mo mejor actor revelación a un ac-tor con discapacidad. No saben loque han hecho. Me vienen a la ca-beza tres palabras: inclusión, di-versidad, visibilidad, ¡qué emo-ción! ¡Muchas gracias!”, exclamóVidal, que anoche se convirtió enla primera persona con discapaci-dad visual en ganar un Goya.

Vestida de un rojo vibrante, Ro-salía se comió el escenario en la33 edición de los Goya. La can-tante interpretó una dulce y sen-tida versión de una de las cancio-nes más memorables de LosChungitos, Me quedo contigo. Elguiño a la banda sonora de Depri-sa deprisa de Carlos Saura no lohizo sola. La acompañaron el CorJove de l’Orfeó Català y el Guin-cho. Sin olvidar la actuación deJames Rhodes –solo al piano– y lade Amaia Romero, Judit Nedder-mann y Rozalén, arropadas porManu Guix a las teclas.

Pedro Almodóvar recordó el 30aniversario de Mujeres al borde deun ataque de nervios justo antesde entregar el galardón a mejorpelícula. El director aprovechópara mencionar a Carmen Mau-ra, Antonio Banderas, Kiti Mán-ver y María Barranco; y para ren-dir homenaje a la actriz que hizode portera en la película, la míti-ca Chus Lampreave, ya fallecida.

El largometraje de Fesser fi-nalmente se llevó tres de los 11galardones a los que aspiraba–mejor película, actor revelacióny canción–. El elenco subió al es-cenario para abrazar a su direc-tor y celebrarlo todos juntos, co-mo hacen los campeones.

Reverso de ‘Campeones’ en los Goya

Almodóvar recordó los30 años que se cumplende ‘Mujeres al borde deun ataque de nervios’

●El filme de Javier Fesser se alza con el Premio aMejor Película y ‘El reino’ se lleva un buenpuñado de estatuillas ● La granadina ‘Azahar’ no consigue el galardón amejor largo de animación

PALMARÉS 33º EDICIÓN DE LOS PREMIOS GOYAGoya PelículaMejor Guion Original El reinoMejor Dirección Novel Arantxa Echevarría por Carmen y...Mejor Dirección Artística La sombra de la leyMejor Actriz Revelación Eva Llorach por Quién te cantaráMejor Documental El silencio de los otrosMejor Película Campeones

Goya PelículaMejor Actor de Reparto Luis Zahera por El reinoMejor Actriz de Reparto Carolina Yuste por Carmen y LolaMejor Película de Animación Un día más con vidaMejor Actor Protagonista Antonio de la Torre por El reinoMejor Actriz Protagonista Susi Sánchez por La enfermedad...Mejor Dirección Rodrigo Sorogoyen por El reino

Fuente: Premios Goya.

JUAN CARLOS MUÑOZ

Reparto de ‘Campeones’ sube al escenario para recoger el Premio a Mejor Película.

Chico IbáñezSerrador, un GoyadeHonor fantásticoA los 16 años debutó como actor.Tres años después dirigió su pri-mera obra teatral. Luego revolu-cionó la televisión en nuestro paísconHistorias para no dormir. Apesar de haber filmado sólo dospelículas, Chicho Ibáñez Serradorha sido –y es– “un creador de pe-sadillas único y original”. Así lodescribieron Alejandro Amenábar,Jaume Balagueró, Juan AntonioBayona, Rodrigo Cortés, Álex dela Iglesia, Juan Carlos Fresnadi-llo, Paco Plaza y Nacho Vigalondodurante el homenaje al artista enSevilla, cuya estatuilla se le dieronen la Fiesta de los Nominados pormotivos de salud. El Goya de Ho-nor este año reconoció al “maes-tro de cineastas” que hamarcadoel camino a “toda una generaciónde cineastas españoles, que siem-pre han reconocido su influencia”,y por “su contribución al fantásti-co, el suspense y el terror”.

G. H.

El equipo de ‘Azahar’ posa en la alfombra roja de los Goya.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

18000

2043

Diario

864 CM² - 80%

3538 €

45

España

3 Febrero, 2019

P.17

Anna Castillo. // Efe

Santiago Alverú. // Efe

Paz Vega. // Efe

Javier Gutiérrez. // Efe

Elena Sánchez. // Efe

Isabel Coixet. // Efe Penélope Cruz. // Reuters Macarena Gómez. // Efe Leonor Watling. // Reuters

Manuela Velasco. // Efe Belén Rueda. // Reuters Brays Efe. // Efe Juana Acosta. // Reuters Blanca Romero. // Efe

Glamour, elegancia y un buen ÓÓscar de la Renta. O un DDolce & Gabbana. O un BBenja-mín Friman. Ésta es la fórmula, variable, del éxito en la alfombra roja de los “Go-ya”. Las estrellas de nuestro cine deslum-braron en los prolegómenos de la entrega de premios, una en-trada en la que hubo menos apuestas de riesgo que en años anteriores y que tuvo su vertiente reivindicativa con la proliferación de unos abanicos ro-jos con la leyenda #niunamenos, en solidaridad con las víctimas de la vio-lencia machista.

“Por desgracia, es algo de lo que no solo vamos a hablar este año”, lamen-tó PPenélope Cruz, que en ausencia de su marido, JJavier Bardem, apare-

ció en la gala del brazo de PPedro Almodó-var. La oscarizada actriz vestía un sobrio ves-tido gris de CChanel. Entre las que más bri-

llaron estaba BBelén Rueda, enfundada en un espectacular vestido blanco de BBen-

jamín Friman. También la periodista

Elena Sánchez, que ejer-ció de “robaplanos” con un

vestido de GGabriel Lage o MMa-nuela Velasco con un vestido de

cinco capas de volantes firmado por Dior. Entre los hombres, bastante so-briedad. Se salieron de la tónica JJa-vier Gutiérrez, que lucía un PPaco Va-rela con una chaqueta de color rojo; Eduardo Casanova, con un pronun-ciado escote, y BBrays Efe, con un tra-je multicolor de OOutsiders Division.

Las estrellas de la pantalla se alían con los ases del diseño

El glamour domina una alfombra roja con poco riesgo y solidaria con las víctimas del machismo

Actuación de la cantante Rosalía con el Orfeón Catalán y El Guincho. // Reuters

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GENTE

238000

29904

Diario

886 CM² - 82%

5483 €

70

España

3 Febrero, 2019

P.18

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

144000

20802

Diario

585 CM² - 51%

4999 €

55

España

3 Febrero, 2019

P.19

El intérprete de ‘Campeones’ espera que su idilio con el cine «siga muchos años más»

SEVILLA. Fue, sin lugar a dudas, uno de los momentos más emocio-nantes de la noche. Jesús Vidal sa-lía por segunda vez al escenario del Palacio de Congresos y Exposicio-nes (Fibes) de Sevilla pero ya no lo hacía para entregar un premio, sino para recoger el Goya al mejor actor revelación por su papel de Marín en ‘Campeones’. Visiblemente emo-cionado, Vidal aseguraba que al ver-se galardonado le habían venido tres palabras a la cabeza: «Inclu-sión, diversidad y visibilidad».

El actor, que tiene una discapa-cidad visual aunque en el filme de Fesser se ha puesto en la piel de una persona con discapacidad in-telectual, realizaba uno de los dis-cursos más largos de la gala. Aplau-dido a rabiar por los presentes, de-cía Vidal que fue un reto interpre-tar a un personaje como Marín, puesto que él venía del mundo del teatro. «El cine me ha enamorado y espero que este idilio siga mu-chos años más».

Vidal compartía con sus compa-ñeros de película el premio –«Sin vuestra frescura, espontaneidad y talento esto no hubiera sido posi-ble», señaló–, pero reservaba la me-jor y más emocionante de sus dedi-catorias a sus padres. «A mí me gus-taría tener un hijo como yo por te-ner unos padres como vosotros», concluía provocando las lágrimas de parte de la platea.

Pero el discurso de Vidal no ha

sido el único momento emocionan-te de la noche. Rosalía ya había avi-sado de que su actuación iba a ser «personal y arriesgada». Y vaya si lo fue. La cantante catalana sor-prendió a todos con la reinterpre-tación de un clásico de Los Chun-guitos, ‘Me quedo contigo’. Y se quedó con todos. Acompañada por el orfeón catalán y por el produc-tor de ‘El mal querer’, El Guincho, Rosalía cambió el ritmo de la can-ción original por una cadencia más lenta que le permitió mostrar su enorme registro vocal. La puesta en escena fue espectacular.

Menos mística fue la actuación de Amaia, Rozalen y Judith Nedder-mann, que empezó de manera ac-cidentada. Manu Guix estaba reali-zando una pequeña introducción al piano, cuando Amaia salió al esce-nario y cortó en seco la música. No había sonado la claqueta en el mo-nitor de audio que llevaba en el oído y no había podido entrar a tiempo

a cantar, así que tuvieron que em-pezar desde el principio. Interpre-taron un tema que unía los cuatro temas nominados al Goya a mejor canción y que, finalmente, fue a pa-rar a manos de Coque Malla por ‘Este es el momento’, de ‘Campeones’.

En el plano humorístico, la gala tuvo buenos momentos. Los so-bres, que parecían estar pegados con cemento; Silvia Abril y Andreu Buenafuente, que desprendieron una química más que interesante, y Berto Romero y David Broncano, que aparecieron colgados del techo y tiraron de improvisación. Pero menos esperada era la interven-ción de Maxìm Huerta. El escritor y exministro de Cultura salió al es-cenario a entregar uno de los pre-mios. Y lo hizo con estas palabras: «No se preocupen que ya saben que yo soy breve. ¡Viva el humor, viva la ironía, viva la cultura y viva el cine español!». El auditorio no pudo más que reír y aplaudir.

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de Rosalía

Rosalía, durante su actuación en la ceremonia de los Goya. :: EFE

Jesús Vidal, durante el discurso que pronunció al lograr el Goya al mejor actor revelación. :: AFP

IKER CORTÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

130000

17439

Diario

484 CM² - 51%

4438 €

55

España

3 Febrero, 2019

P.20

Goya al mejor actor revelación, el intérprete de ‘Campeones’ espera que su idilio con el cine «siga muchos años más»

MADRID. Fue, sin lugar a dudas, uno de los momentos más emocio-nantes de la noche. Jesús Vidal sa-lía por segunda vez al escenario del Palacio de Congresos y Exposicio-nes de Sevilla pero ya no lo hacía para entregar un premio, sino para recoger el Goya al mejor actor reve-lación por su papel de Marín en ‘Campeones’. Visiblemente emo-cionado, Vidal aseguraba que al ver-se galardonado le habían venido tres palabras a la cabeza: «Inclusión, di-versidad y visibilidad».

El actor, que tiene una discapa-cidad visual aunque en el filme de Javier Fesser se ha puesto en la piel de una persona con discapacidad in-telectual, realizaba uno de los dis-cursos más largos de la gala. Unas palabras que fueron muy aplaudi-das por el auditorio. Dijo Vidal que fue un reto interpretar a un perso-naje como Marín puesto que el ve-nía del mundo del teatro: «El cine me ha enamorado y espero que este idilio siga muchos años más

El actor compartió con sus com-pañeros de película el premio –«Sin vuestra frescura, espontaneidad y talento esto no hubiera sido posi-ble», llegó a decir–, pero reservaba la mejor y más emocionante de sus dedicatorias a sus padres. «A mí me gustaría tener un hijo como yo por tener unos padres como vosotros»,

concluía. Tan emocionante fue que la gala ni siquiera puso la fanfarria de rigor –el «chan chan chan», que diría después Antonio de la Torre– para que abandonara el escenario.

No fue el único momento mági-co de la noche. Rosalía ya había avi-sado de que su actuación iba a ser «personal y arriesgada». Y vaya si lo fue. La cantante catalana sorpren-dió a los presentes con la reinter-pretación de un clásico de Los Chun-guitos, ‘Me quedo contigo’. Y se que-dó con todos. Acompañada por el orfeón catalán y por el productor de ‘El mal querer’, El Guincho, la joven cambió el ritmo de la canción origi-nal por una cadencia más lenta que

le permitió exhibir su enorme re-gistro vocal. La puesta en escena, con Rosalía vestida de rojo, sobre un fondo negro con alguna que otra luz roja, fue la guinda a una actuación sobrecogedora.

Menos mística fue la reinterpre-tación que ejecutaron sobre el es-cenario Amaia, Rozalen y Judith Neddermann de los temas nomina-dos a la mejor canción original, aun-que dio para una de las anécdotas de la noche. Amaia salió al escenario y cortó en seco la música. Al parecer la claqueta que debía sonar en su pinganillo para entrar a tiempo, no funcionó, así que pidió que la mú-sica empezara desde el principio.

El emocionante discurso de Jesús Vidal y la magia de Rosalía

La cantante Rosalía, durante su sorprendente actuación. :: E. P.

Jesús Vidal, durante el discurso que pronunció al lograr el Goya al mejor actor revelación. :: AFP

IKER CORTÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

113000

14782

Diario

450 CM² - 50%

4265 €

65

España

3 Febrero, 2019

P.21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REUS

55000

24515

Lunes a viernes

452 CM² - 39%

1521 €

10

España

4 Febrero, 2019

P.22

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIDA

74000

8076

Diario

414 CM² - 46%

2062 €

47

España

4 Febrero, 2019

P.23

38 LAVANGUARDIA C A R T E L L E R A DILLUNS, 4 FEBRER 2019

CINEMES CATALUNYABADALONA

OCINE MÀGIC BADALONA 902510500. C.C. MAGIC BADALONA.

AVENIDA SALVADOR ESPRIU, 2Aquaman 19.15 22.00Astérix: El secreto... 16.15 20.30Bajo el mismo techo 16.00 18.00 20.30 22.30Bohemian Rhapsody 17.45 20.10 22.35Creed II 16.15 19.00 21.30Creed II 17.45 20.10 22.35Dragon Ball... C 16.00 18.00 20.00 22.00El regreso de Mary... 16.00 18.25El reino 22.30El vicio del poder 22.10Eliminado: Dark Web 22.45Familia al instante 18.10 20.20Gente que viene y bah 16.00 22.30Glass (Cristal) 16.00 18.00 19.30 22.00Green Book 16.00 18.25 20.00 22.30La favorita 18.00 20.15La gran aventura... 16.00 17.40Ralph rompe... 16.00 18.20Superlópez 20.45The Old Man... 16.00 17.45Todos a una 16.00 20.50 22.40Unomás de la familia 16.00

BARBERÀ DEL VALLÈSYELMO CINES BARICENTRO 3D 902220922. CARRETERA

N-152, KM 6,700Aquaman 19.40Astérix: El secreto... 17.35Bajo el mismo techo 18.15 20.30 22.45Bohemian Rhapsody 19.30 22.10Creed II 17.05 19.40 22.15El regreso de Mary... 17.00Eliminado: Dark Web 22.30Familia al instante 20.00 22.30Glass (Cristal) 17.10 19.50 22.25Green Book 17.05 19.45 22.20Ralph rompe... 17.30Superlópez 17.30

CERDANYOLA DEL VALLÈSEL PUNT ACEC 3D 936921125. SANTA TERESA 18Bajo el mismo techo 18.45 21.45Bohemian Rhapsody 18.30 21.30Burning 18.15Creed II 18.30 20.30 21.30Dragon Ball... 18.25 21.25El escándalo Ted... 21.40El Papa Francisco... 18.35El regreso de Mary... 18.10El vicio del poder 21.25Gauguin 18.25Girl 18.20Glass (Cristal) 18.35 21.35Green Book 18.30 21.30La aparición 21.20The Old Man... 21.40

CORNELLÀ DE LLOBREGATCINEMES FULL ACEC 934719272. AVINGUDA BAIX LLOBREGATAnimales fantásticos... 16.25 19.30Aquaman 12.00 16.00 19.00 22.00Astérix: El secreto... 16.00Bajo el mismo techo 11.10 16.00 20.35Bajo el mismo techo 13.35 18.20 22.45Bohemian Rhapsody 11.40 16.10 19.25 22.25Border 16.30Bumblebee 19.30 22.15Cadáver 20.40 22.45Campeones 16.15 18.50Creed II 11.45 17.30 20.30Creed II 16.20 19.15 22.10Dragon Ball... 16.30 19.00 21.45Dragon Ball... C 11.10 16.15 18.45 21.30Dragon Ball... C 13.20 17.00 19.15 22.00El blues de Beale Street22.25El fotógrafo de... 21.30El regreso de Mary... 16.25 19.25 22.20El reino 17.00El vicio del poder 22.25Eliminado: Dark Web 16.10 18.25Familia al instante 19.45 22.30Gente que viene y bah 20.30 22.45Glass (Cristal) 11.00 13.40 16.50 19.40 22.30Green Book 11.10 13.50 16.00 18.50 21.40Ha nacido... 16.15 19.15 22.15Juliet, desnuda 20.25 22.45La casa de Jack 19.00 22.00La favorita 11.10 17.00 19.40 22.25La gran aventura... 16.00 18.00Miamor perdido 20.00Ralph rompe... 16.45 19.20Sobre ruedas 20.25 22.45Spider-Man: Un... 11.30 16.15 18.45 21.20Superlópez 16.40 19.30The Guilty 16.10 18.15The Old Man... 20.35 22.45Tiempo después 16.45Todos a una 11.20 13.25 16.00 18.20Todos los caminos 16.00 18.15Unomás de la familia 13.50 18.10 20.15Viudas 22.20Yuli 16.00 18.20

FIGUERESCINEMES FIGUERES 3D 902101008. POL. FIRAL RONDA SUDBajo el mismo techo 18.00 20.20 22.25Bohemian Rhapsody 20.00 22.30Creed II 18.15 22.00Dragon Ball... C 18.00Familia al instante 18.00 20.15 22.30Glass (Cristal) 18.15 22.00Green Book 18.00 20.00 22.15La favorita 18.00 20.15 22.30The Old Man... 18.00 20.00 22.10CINEMES LAS VEGAS 972 556974- 972 556985. C/ SANT PAU, 44Bendita locura 15.50Beneïda disbauxa C 18.00CasoMurer... 20.20Dragon Ball... 20.00Dragon Ball... C 18.00La francesita 16.00The Old Man... 16.00 18.00 20.00Todos a una 16.00 18.00 20.00

GAVÀCINESA BARNASUD 902333231. PROGRÉS 69Aquaman 20.20Bajo el mismo techo 15.45 17.55 20.00 22.45Bohemian Rhapsody 20.05Creed II 16.30 19.15 21.55Familia al instante 19.50 22.20Gente que viene y bah 15.50Glass (Cristal) 16.15 19.00 21.40

Green Book 16.00 18.45 21.30La favorita 17.15 22.15La gran aventura... 17.55Miamor perdido 15.45Ralph rompe... 18.00

GIRONAALBÈNIZ CENTRE 3D 972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA

2-4Bajo el mismo techo 16.30 18.30 20.30 22.30Bohemian Rhapsody 16.30 22.00Creed II 16.00 18.30 21.00Dragon Ball... C 16.30 18.30El blues de Beale Street16.00 18.10 20.20 22.30El regreso de Mary... 16.05Familia al instante 18.20 20.25 22.30Glass (Cristal) 16.05 18.20Green Book 16.15 18.30 20.45Infiltrado en... 19.00La favorita 16.00 18.10 20.20 22.30La favorita 20.45The Old Man... 16.30 18.30 20.30 22.30CINEMA TRUFFAUT 972225044. PORTAL NOU 7El blues de Beale... 18.30 22.30Entre dos aguas 16.00Mug 20.45

GRANOLLERSOCINE GRANOLLERS 3D 938401590. POL. EL RAMASSARAquaman 16.15 19.00Astérix: El secreto... 16.00 18.20Bajo el mismo techo 16.00 18.00 20.15 22.15Bohemian Rhapsody 17.30 20.00 22.20Creed II 16.00 17.30 20.00 21.40 22.20Dragon Ball... C 16.00 18.00 20.00El blues de Beale Street22.15El gran baño 21.30El regreso de Mary... 19.10El reino 22.30El vicio del poder 20.00Eliminado: Dark Web 22.30Familia al instante 16.00 18.10 20.20Gente que viene y bah 18.10Glass (Cristal) 17.40 20.00 22.20Green Book 18.00 20.00 22.20Ha nacido... 22.20La favorita 20.00 22.15La gran aventura... 16.00 17.35Ralph rompe... 18.10Spider-Man: Un... 16.00 20.00Superlópez 20.20Todos a una 16.15 18.15 22.00

L’HOSPITALET DE LLOBREGATL’HOSPITALET FILMAX GRAN VIA ACEC 4DX 902180193.

CC GRAN VIA 2 (AV. GRAN VIA 75)Aquaman 17.00 19.30 22.00Aquaman 19.00Bajo el mismo techo 18.30 20.00 22.30Bohemian Rhapsody 19.30 22.00Creed II 17.45 20.30 22.15Dragon Ball... C 18.15 20.15 22.15El blues de Beale Street22.00El regreso de Mary... 19.15Familia al instante 19.45 22.30Glass (Cristal) 17.00 19.30 22.00Green Book 17.00 19.35 22.15La favorita 20.15La gran aventura... 17.45 18.45Ralph rompe... 17.15Superlópez 18.00 22.30The Old Man... 20.30Uda Aida 17.00

LLEIDASCREENBOX FUNATIC 902125902. PI I MARGALL, 26Border 21.15Carmen y Lola 12.00 12.20 13.45 13.55 15.35Como la vida misma 12.05 12.45El gran baño 12.10 13.00El reino 18.50El veredicto 13.55 20.05El vicio del poder 16.35El vicio del poder 21.00Entre dos aguas 19.00Ha nacido... 10.30 12.15Juliet, desnuda 12.05 12.20 13.50La buena esposa 18.30La casa de Jack 10.30 12.10 12.30La quietud 12.30 13.45La tercera esposa 12.35 17.00Les distàncies C 12.05 14.50Mug 10.30Mug 17.30Sobre ruedas 11.55 12.05 13.45Un asunto de familia 15.00Viaje al cuarto... 21.50

MANRESABAGES ACEC 3D 938731532. POL. ELS TRULLOLSAquaman 19.25 22.10Bajo el mismo techo 18.25 20.20 22.40Bohemian Rhapsody 17.10 19.45 22.20Creed II 17.15 19.45 22.20Dragon Ball... C 18.15 20.15 22.15El regreso de Mary... 17.10 19.40El vicio del poder 22.10Familia al instante 18.10 20.20 22.40Glass (Cristal) 17.30 20.00 22.30Green Book 17.00 19.30 22.00La favorita 20.00 22.20La gran aventura... 17.50The Old Man... 18.20 20.20 22.30Todos a una 18.10 20.20 22.30Unomás de la familia 18.00

MATARÓCINESA MATARÓ PARC 3D 902333231. CC MATARÓ PARC

(ESTRASBURG 5)Aquaman 16.00 19.00 22.00Bajo el mismo techo 16.00 18.15 20.30 22.45Bohemian Rhapsody 16.15 19.05 22.00Creed II 16.00 18.45 20.10 21.45El regreso de Mary... 18.15El vicio del poder 17.00 21.15Familia al instante 19.00 21.45Gente que viene y bah 15.50 22.45Glass (Cristal) 16.15 18.00 19.00 21.40Green Book 16.15 19.00 21.45La favorita 16.30 19.15 22.00Spider-Man: Un... 16.20 22.30The Old Man... 16.00 18.05 20.40 22.50Unomás de la familia 16.10 20.25FOMENT MATARONÍ 937903450. CARRER NOU, 11El reino 18.00Una receta familiar 20.15

MONTCADA I REIXACCINES MONTCADA 935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA

(VERDI 2-4)Aquaman 21.00Bajo el mismo techo 18.30 20.15 22.00Bohemian Rhapsody 18.30Creed II 18.30 20.30 21.30Dragon Ball... C 18.30 20.40El vicio del poder 22.00Familia al instante 18.30Glass (Cristal) 18.30 21.30Todos a una 18.30 20.15

SABADELLEIX MACIÀ 3D ACEC 937239800. FRANCESC MACIÀ 39Bajo el mismo techo 16.00 18.00 20.15 22.30Bohemian Rhapsody 16.00 19.00 22.00Creed II 16.00 19.00 22.00Dragon Ball... 18.15 20.30 22.45El blues de Beale Street20.00 22.30Familia al instante 20.00 22.30Glass (Cristal) 16.00 19.00 22.00Green Book 16.00 19.00 22.00La gran aventura... 16.00 18.00Ralph rompe... 16.00Todos a una 16.00 18.00 20.15 22.30Unomás de la familia 16.00 18.00IMPERIAL ACEC 3D 937263233. PL. IMPERIAL 4Aquaman 22.00Bajo el mismo techo 16.00 18.15 20.30 22.45Bohemian Rhapsody 16.00 19.00 22.00Creed II 16.15 19.15 22.15Dragon Ball... C 16.00 18.10 20.20El regreso de Mary... 16.00 19.00El reino 22.00El vicio del poder 22.30Familia al instante 16.15 19.15Gente que viene y bah 20.30 22.45Glass (Cristal) 16.15 19.15 22.15Green Book 16.00 19.00 22.00La favorita 16.15 19.15 22.15La gran aventura... 16.00 18.00The Old Man... 16.00 18.10 20.20 22.30

SANT CUGAT DEL VALLÈSYELMO CINES SANT CUGAT 3D 902220922. CC SANT CUGAT

(AV. VIA AUGUSTA 2-14)Astérix: El secreto... 18.00Bajo el mismo techo 18.15 20.30 22.45Bohemian Rhapsody 17.20 20.00 22.35Creed II 17.00 19.45 22.25El regreso de Mary... 17.35 20.05El vicio del poder 22.35Familia al instante 17.10 19.40Gente que viene y bah 20.00Glass (Cristal) 17.15 19.50 22.30Green Book 17.00 19.50 22.30La favorita 17.00 19.30 22.00

TARRAGONAOCINE LES GAVARRES 3D 902170831. CC LES GAVARRES

(AUTOVÍA TARRAGONA-REUS)Aquaman 18.00 19.45 22.30Astérix: El secreto... 16.00 18.30Bajo el mismo techo 16.00 18.30 20.30 22.30Bohemian Rhapsody 16.00 17.45 20.15 22.45Bumblebee 20.30Creed II 16.30 19.00 21.45Creed II 17.45 20.15 22.45Dragon Ball... C 16.00 18.00 20.00 22.00El blues de Beale Street16.00 20.15El gran baño 16.00 22.30El Grinch 16.00El regreso de Mary... 16.00 18.20El vicio del poder 22.45Entre dos aguas 22.00Familia al instante 16.00 18.15 20.30Gente que viene y bah 20.45 22.45Glass (Cristal) 16.30 19.00 21.45Glass (Cristal) 17.45 20.15 22.45Green Book 16.00 17.45 20.15 22.45Ha nacido... 22.30La favorita 16.00 18.15 20.30 22.45La gran aventura... 16.00Mortal Engines 22.45Ralph rompe... 18.10Spider-Man: Un... 16.00 18.15Superlópez 20.20The Old Man... 18.30 20.15Todos a una 16.00 20.45 22.40Unomás de la familia 16.00 17.45

TERRASSACINESA PARC VALLÈS 3D 902333231. AV. CAN JOFRESA 85Aquaman 16.25 18.55 21.25Astérix: El secreto... 17.55Bajo el mismo techo 15.45 17.50 19.55 22.00Bohemian Rhapsody 16.15 19.00 21.50Creed II 16.05 18.40 21.40El blues de Beale Street16.00 20.10 22.10El gran baño 19.35 21.00El regreso de Mary... 16.20 19.05El reino 21.45El vicio del poder 15.40 20.25 22.15Eliminado: Dark Web 15.45Familia al instante 16.05 18.30 20.55Gente que viene y bah 17.20 19.30 22.30Glass (Cristal) 16.20 19.10 22.00Green Book 15.55 18.50 21.30La casa de Jack 16.00 17.45 21.45La favorita 16.30 19.10 21.55La gran aventura... 17.25Ralph rompe... 18.35Spider-Man: Un... 16.50 17.50 21.00Superlópez 16.35 18.45 20.50The Old Man... 15.45 17.45 19.45 22.25Todos a una 16.10 18.10 19.45 21.45Todos lo saben 21.35Unomás de la familia 15.50 19.40 20.30

VICMULTICINES SUCRE 938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE

(LLOTJA 9)Aquaman 21.15Bajo el mismo techo 20.00 21.55Bohemian Rhapsody 19.20 21.50Creed II 19.15 21.45Dragon Ball... C 17.25 20.05El fotógrafo de... 19.45El regreso de Mary... 19.00Familia al instante 19.00Glass (Cristal) 21.40Green Book 22.00La casa de Jack 21.25La favorita 19.35 22.00Unomás de la familia 18.10

Barcelona

Cap a un 8 deMarç dins l’EsglésiaFa gairebé un any el 8 de Març vasuposar un punt d’inflexió en lalluita feminista al nostre país. Enaquesta taula rodona amb ViquiMolins i la teòloga Neus Forcanoes debat com pot l’Església partici-par per no quedar fora d’aquestsavanços transcendentals.Cristianisme i JustíciaC/ Roger de Llúria, 13De 19 h a 20.30 h. Gratuït

‘Sant Miquel del Fai. Unamirada ala seva història’Conferencia a càrrec del doctorStefano Maria Cingolani, de laUniversitat de Barcelona, queexplicarà la importància històricade l’única església construïdaaprofitant una cova, que li fa deparet i sostre.Institut d’Estudis CatalansC/ del Carme, 47A les 19 h. Gratuït

‘Apropa’t a la nostra realitat. Desco-breix les nostres emocions’Col·loqui en què es tractarà l’esta-bilitat emocional de les personesque tenen càncer, ja que un 30%o 40% acaben presentant trastornsemocionals.AECC Espai Actiu Contra el CàncerTrav. de les Corts, 268De 18 h a 19 h. Gratuït

Dilluns de CiènciaRafael Barrera Morcillo, presidentde l’Associació Nacional de Produc-tors d’Energia Fotovoltaica, parlarà

de les diferents possibilitats queofereix l’energia solar fotovoltaicaen les diferents aplicacions.Delegació del CSIC a CatalunyaC/Egipcíaques, 15De 18.30 h a 20 h. Gratuït

Girona

Arquitectura i poesiaPresentació del treball del fotògrafSiqui Sánchez El viaje imposible: enMéxico con Roberto Bolaño. L’au-tor mostrarà les seves fotografiesi comentarà aspectes de la sevaexperiència personal en la redacciódel llibre per debatre amb elsassistents.Centre Cultural La MercèPda. de la Mercè, 12A les 19.30 h. Gratuït

Els set pilars anticàncerConferència, el dia mundial contrael Càncer, del doctor Josep RamonGermà Lluch, director d’EstratègiaClínica i Resultats Oncològics del’Institut Català d’Oncologia.Hotel CarlemanyPl. Miquel Santaló i Pavor, 1A les 19 h. Gratuït

Filosofia i literatura de DiderotOcasió d’anar un pas més enllà dela simple literatura i reflexionarsobre els mateixos temes de quès’ocupa la filosofia, sovint tractatstambé de manera narrativa al llargdels més de vint segles d’històriaque té aquesta disciplina.Casa de CulturaPl. de l’Hospital, 6A les 19 h. Gratuït

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL DE LAVANGUARDIA, ENTREU I CREEU-VOS UN COMPTE A:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Eric Silberger brilla avui a Ibercamera ambl’Orquestra de Cambra de la capital bavaresa

DeMunic alPalauMARICEL CHAVARRÍA Barcelona

L’Adagi de cordes deSamuel Barber;Lascuatro estacionesporteñas d’Astor

Piazzolla; el Concert per a violíen lamenor,BWV1041deBach, ila Serenata per a cordes en domajor, op. 48 de Txaikovski.Amb aquest programa de highlights de diferents estils es pre-senta avui, a la temporada Iber-camera, l’Orquestra de Cambrade Munic –l’ensemble de cam-bra que més abonats té a Euro-pa– amb un solista que ja va de-butar fa quatre anys al cicle bar-celoní, el jove violinista delsEstats Units Eric Silberger.Verano (1964), Otoño (1969),

Primavera e invierno porteño(1970) van ser escrites per sepa-rat. En principi Piazzolla les vaescriureperaunquintetdeban-doneó, violí, piano, guitarraelèctrica i contrabaix. Als anysnoranta, però, el compositor rusLeonid Desianikov va apostarper disposar-les de manera queel vincle amb les Quatre estaci-ons deVivaldi fosmés evident. Iaixí va serqueesva reescriure lapart de violí solista i de l’orques-tra de cordes.Aquí és on entra Silberger,

deixeble de grans violinistescomaraGlennDicterow, Itzhak

Perlman,RobertMann,PinchasZukerman... A Ibercamera el varecomanar aquest últim i tambéel director d’orquestra –ja des-aparegut– Lorin Maazel, l’any2015. Llavors Silberger va tocarBrahms amb la Simfònica deBerlín i Dimitri Kitakhenko.Després va inaugurar la tempo-rada34d’IbercameraambBach.I ara mostra un altra cara ambPiazzolla i amb una orquestraque ja és habitual a Ibercamera.Aixòsí, senseabandonarBach.

ERIC SILBERGER A IBERCAMERAPALAU DE LA MÚSICA. 20.30 HORES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CARTELERA

572000

100801

Diario

238 CM² - 21%

6174 €

38

España

4 Febrero, 2019

P.24

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8281

Bisemanal

332 CM² - 38%

912 €

14

España

4 Febrero, 2019

P.25

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

74000

8046

Diario

1422 CM² - 158%

9632 €

1,52-53

España

3 Febrero, 2019

P.26

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

74000

8046

Diario

1422 CM² - 158%

9632 €

1,52-53

España

3 Febrero, 2019

P.27

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

74000

8046

Diario

1422 CM² - 158%

9632 €

1,52-53

España

3 Febrero, 2019

P.28

Cataluña

R.B. - Barcelona

Las actividades de la patrona de invierno de Barcelona darán comienzo el próximo 8 de febrero

La fi esta de Santa Eulàlia de Bar-celona llenará la ciudad de acti-vidades tradicionales del viernes 8 al martes 12 de febrero, que arrancarán con los Protocols de l’Àliga el viernes e incluirán nove-dades como una Diada Bastone-ra, ha destacado el Ayuntamiento este viernes en un comunicado.

Durante el sábado se ofrecerán rutas con concierto que permiti-

Santa Eulàlia reivindica el papel de sus fi estas

rán visitar seis de los principales órganos de Ciutat Vella, con or-ganistas profesionales –inclu-yendo el del Palau de la Música, el del Palau Güell, la basílica de Sant Just i Pastor, Santa Maria del Mar, la Mercè y la Catedral–, para lo que se requerirá inscrip-ción previa.

Además, el sábado habrá un pasacalle de máscaras, «gegants’ capgrossos» y otros elementos festivos, que celebrarán la re-apertura de la tienda y taller de fi guras festivas y magia El Inge-nio, fundada en 1838 y que cerró hace un año. El mismo día se ce-lebrará por primera vez la Diada Bastonera, en la avenida Cate-dral, dentro de las fi estas, y el domingo las agrupaciones «cas-telleras» de la ciudad abrirán

LAURA GÓMEZ

temporada en la plaza Sant Jau-me. La fi esta mayor de invierno de la capital catalana también incluirá sardanas el viernes; ‘correfocs’ el sábado; el pregón que realizan niños de la ciudad por Santa Eulàlia el martes, y puertas abiertas del Ayunta-miento, entre otras actividades.

La Virreina acogerá una expo-sición para conmemorar el cen-tenario de los Gegants Nous de la Casa de la Caritat, que coincide con los 160 años de los Gegants Vells, que se exhibirán junto a los «gegants» de Carnaval y de Cor-pus de otros municipios catala-nes y valencianos, que podrá verse desde este domingo.

También en la Virreina se ofre-cerá del lunes 11 al martes 12 la exposición «Laies, les gegantes», en la que se podrán ver diversas «gegantes» para reivindicar Sant Eulàlia como patrona de Barce-lona, que desfi larán el martes por la Diada de Santa Eulàlia. Por quinto año consecutivo, la Lali Jove llenará el Moll de la Fusta el sábado de actividades y concier-tos dirigidas a jóvenes que inclui-rán diversos talleres.

Las fi estas de Santa Eulàlia

llenarán de colorido la ciudad

durante cuatro días

Municipal

Bou (PP) se compromete a a recuperar los antidisturbios de la Guardia Urbana

El candidato del PP a la alcaldía de Barcelona, Josep Bou, se com-prometió ayer a recuperar y reforzar la Unitat de Suport Policial (USP) de la Guardia Urbana –conocida como sus antidisturbios– con una plantilla de 500 agentes y las mismas funciones si gobierna en la ciudad «No es sólo una unidad antidisturbios como algunos pretenden hacer creer, es una unidad esencial con otras funciones de apoyo y auxilio» tanto a la policía como a los ciudadanos, defen-dió a través de un comunicado en el que criticó que el Gobierno de Colau pretenda suprimir esta unidad y crear otra modifi cando sus funciones. Además, apuesta por ampliar la plantilla de la Urbana hasta los 3.500 efectivos frente a los 2.900 actuales.

Vall d'Hebron renueva y amplía los hospitales infantiles y de la mujer

Sociedad

Sucesos

Los Mossos detienen a un supuesto pirómano de contenedores y vehículos

Los Mossos d’Esquadra detuvieron ayer a un hombre de 36 años acusado de incendiar en la madrugada de este viernes una quincena de contenedores, motos y coches en el distrito de Sant Andreu de Barcelona. Según informaron a Efe fuentes de la investigación, el detenido, de nacionalidad española y con varios antecedentes, ha sido arrestado en la calle pare Manyanet de la capital catalana por un deleito de incendio continuado. La Guardia Urbana de Barcelona dio la alerta sobre la actuación de este pirómano hacia las 2.40 horas de la madrugada del jueves al viernes tras incendiar siete motos, cinco vehículos y dos contene-dores en diversos puntos del barrio.

El Hospital Infantil del Vall d’Hebron ha empapado de culturas y paisajes su señalética y ambientación para mejorar la orientación de los pacientes, amenizar la espera en las salas y aumentar el bienestar, incluyendo un enfoque socioeducativo, según explicó ayer en rueda de prensa el gerente del centro, Vicenç Martínez. Además, el anterior Hospital Maternoinfantil se divide en dos: el Infantil y el de la Mujer, que elimina el concepto «materno» que se ceñía a la maternidad –anteriormente había más partos– y pasa a englobar otras situaciones y patologías, como las oncológicas, de suelo pélvico y la parte previa al parto, añadió la subdirectora asistencial, Rocío Cebrián.

3LA RAZÓN • Sábado. 2 de febrero de 2019

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

68298

Diario

311 CM² - 30%

8041 €

33

España

2 Febrero, 2019

P.29

65el PeriódicoDIUMENGE 3 DE FEBRER DEL 2019espectacles

EN 3 MINUTS

Guillamino MúsicEl músic mostra avui a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet, dins de Barnasants, el seu espiritual nou disc, ‘Fra Júpiter’, amb la seva banda i un cor de 13 veus infantils.

«A Poblet vaig trobar una vivència soferta»

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

Cinc anys després del soul i el funk d’Un altre jo, Pau Guillamet se’n va a un altre extrem a Fra Júpiter, una obra de cantautor amb subtils grooves negres i veus angelicals.

— Un disc que parteix del seu tanca-ment en una cel·la de Poblet. — Vaig estar-hi el màxim de dies permès, de diumenge a divendres. Amb la guitarra i un ordinador portàtil. I aquesta limitació espacio-temporal em va motivar en el procés creatiu. Hi vaig entrar amb una cançó i en vaig sortir amb vuit.

— ¿Què hi buscava? — Una mística pròxima. Entrar en contacte amb unes praxis, un espai i uns codis de comunicació que te-nim a una hora de cotxe i que et can-vien la perspectiva. Un lloc on hi ha vot de silenci i es dediquen a la pa-raula de Déu, una cosa que no va amb mi. Però era una aventura i ha

sortit una expressió musical íntima i mística.

— ¿Com va ser el dia a dia? — Hi vaig conviure amb els monjos i amb el senyor que ve a menjar cada dia, el que fa una rehabilitació... Gent molt motivada. Fer música allà era una cosa nova, però em van deixar fer, tot i que vaig passar una mica de fred i vaig patir la humitat del lloc.

— ¿Creu que la creativitat neix del so-friment? — Aquesta idea hi era, allà. Era Qua-resma i el menjar s’anava reduint, i no m’havien avisat que un dia no servirien segon plat. Però tot això va fer de la vivència una cosa real. Avui tots busquem experiències potents, i jo en vaig trobar una de molt soferta i de veritat. I en les cançons es nota.

— ¿Per què canta en falset? — Em sentia sensible i el falset és una manera agradable, suau, de cantar. Venint d’Un altre jo, em vaig decidir per un canvi de registre. La idea ini-cial era fins i tot que fos un disc de guitarra i veu.

— ¿Va concebre el disc com una críti-ca al consumisme? — Es podria entendre així, tot i que no sé veure-ho en les lletres. D’altra banda, la meva manera de ser és bas-tant minimalista, i al monestir vaig ser bastant feliç, encara que em fal-tés la família i no cregui en Déu.

— En la seva carrera hi ha canvis, silen-cis i ara un disc amb una portada on no apareix el seu nom. ¿No el preocupa que sigui difícil seguir-lo? — Ja ho és, em temo. Ara em sento a prop d’eXile (2008), el disc amb Ma-nuel García, de tipus cantautor. Ja no crec que torni a l’electrònica i la canya. Els músics catalans de 40 anys tenim un model, Johnny Cash, o Raimon i Pi de la Serra. Tots acaba-rem fent cançons a veu i guitarra. H

33 Pau Guillamet, Guillamino.

El galop infinit de Paco

J. B. BARCELONA

El 50è aniversari del doble àlbum de l’Olympia de París no ha alterat el pols a Paco Ibáñez, que conti-

nua prenent-se els seus recitals amb la serena i generosa disposició de sempre, donant a entendre que la millor manera de servir l’efemè-ride és actuar com si res especial passés. Divendres, al Palau (Festi-val Mil·lenni), va oferir un altre dels seus recitals oceànics, tres hores d’abraçada als poetes, de cant multilingüe i, per descomptat, de furiós galop amb horitzó repara-dor: una vegada més, «hasta enter-rarlos en el mar».

Negre de dalt a baix, cama es-querra sobre la cadira per recol-zar-hi la guitarra i ni un sol pa-per, improvisant al vol la selecció de cançons i recorrent les lletres des del més profund, més enllà de la memorització, en confluèn-cia íntima amb el vers. Va co-

mençar apuntant a la condició hu-mana amb traç sarcàstic a Es amarga la verdad, text de Quevedo, amb for-mes tènues, i apel·lant aviat al re-cord «als valents republicans» a tra-vés de Cernuda (Un español habla de su tierra) amb la minuciosa guitarra de Mario Mas.

A Paco Ibáñez li pesa la història i rebel·lant-se en contra seu va voler recordar que «som un país plurilin-güe, amb quatre idiomes i quatre nacionalitats». Donant exemple, va cantar en gallec a Antonio García Teijeiro (Que ocorre na terra); en el seu «basc de mas, doncs», a Mikel Laboa (Txoria txori), i en català, a l’Espriu de Barques de paper, que va dedicar «a aquests que s’han emportat a Ma-drid». Moment en què va esclatar el crit de «llibertat presos polítics».

Veu dolça però ferma per donar infinita vigència a Lo que puede el dine-ro, text del segle XIV de l’Arcipreste de Hita, i per cantar al mestre Bras-sens, «el més gran», a La mala reputa-ción. Records de la seva mitja vida as-

sentada a França, quan va congeniar amb el traductor Pierre Pascal i el pintor cinètic Jesús Soto. Tot i que «París cada dia és una mica menys París», va lamentar, assolada per una «greu decadència cultural» i per la «macdonalització».

Després d’una pausa, el troba-dor va tornar al so de Como tú (León Felipe), elogi de la «pedra petita» que llançada per una fona pot can-viar el destí del món, i es va deixar acompanyar pel bandoneó de Cé-sar Strocio en la malenconiosa Escu-cha abandonada. José Agustín Goyti-solo una vegada i una altra, a El aire de los chopos, aquí amb el saxo de Gorka Benítez en equilibri subtil, i en els favorits populars de l’Olym-pia: Érase una vez, Me lo decía mi abue-lito i Palabras para Julia.

Tancant, la pedra de toc del seu repertori. «Abans que la demaneu la cantaré», va anunciar, preparat per agafar Alberti de la mà i envoltar-se del cant del públic a A galopar, per les causes passades i les que vindran. H

CRÒNICA Ibáñez va oferir un recital oceànic al Palau de la Música

33 Paco Ibáñez, divendres al Palau de la Música.

FRANK VINCENT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

394 CM² - 37%

14515 €

65

España

3 Febrero, 2019

P.30

QUALITAT DE VIDA

6 DIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019 ara

03. DONES DE CIÈNCIA

Forjar-se una carrera científica continua sent més complicat per a les dones. En molts àmbits de recerca, elles encara són minoria i gairebé a tot arreu els càrrecs de poder els continuen ocupant homes. A l’acadèmia el biaix també hi és: es calcula que a les universitats públiques espanyoles fins a quatre de cada cinc catedràtics són homes. Amb la convicció que els referents desperten vocacions, l’ARA ha parlat amb set dones científiques que participaran en la Biennal Ciutat i Ciència

Fa un parell d’anys que aquesta disse-nyadora veu com les dones del seu en-torn han començat a compartir amb ella aspectes de la seva vida “íntima”: la textura del seus fluids vaginals, la picor que li produeixen fongs com la candi-diasi… “Oi que sona estrany? Això és que la salut de les dones encara és un tema tabú (diria que desagradable!): fi-xa’t en els anuncis de la televisió que encara pregonen que la regla és de co-lor blau”, es queixa Giulia Tomasello. Però si fa dos anys que aquesta italiana establerta a Londres topa amb dones que parlen amb més naturalitat d’aquests temes no és per l’auge del 8–M o moviments com el #MeToo (que també, “tot influeix”, diu), sinó perquè l’any 2016 va començar a treba-llar en el projecte Future Flora, un kit per prevenir infeccions vaginals que consta de tres parts: una pipeta amb

bacteris beneficiosos per a la vagina, una superfície de gelatina perquè les dones puguin fer-les créixer i un fullet d’inscripcions on s’explica com des-prés s’han d’aplicar aquests microor-ganismes a les calcetes de la usuària. “Pot sonar estrany, però evita les infec-cions”, explica. I afegeix: “Fa temps que cal iniciar una conversa sobre aquest tema: un 75% de les dones tenen can-didiasi almenys un cop cada any i enca-ra no en podem parlar obertament”. Future Flora encara és un projecte, no ha sortit al mercat; però ja ha recollit premis com l’Starts de la Comissió Eu-ropea a la innovació tecnològica.

G I U L I A T O M A S E L L Od i s s e n y a d o r a e s p e c i a l i t z a d a e n ‘ b i o h a c k i n g ’

Com si es tractés d’una pel·lícula futu-rista, l’equip que dirigeix María Blas-co investiga com els humans podríem viure més anys. I ja en té pistes. La se-va obsessió és entendre com envellei-xen les nostres cèl·lules per intentar ajornar al màxim el deteriorament del cos. “La majoria de les patologies que avui dia ens maten ho aconsegueixen perquè encara no en comprenem l’ori-gen: l’envelliment”, explica la directo-ra del Centre Nacional d’Investigaci-ons Oncològiques. Si entenguéssim quin és el mecanisme pel qual el nostre cos comença a fallar, “podríem disse-nyar estratègies per prevenir” tot tipus de càncers, l’Alzheimer i el Parkinson, trastorns de cor...

Tot i que encara queden molts anys de recerca, l’equip d’aquesta biòloga molecular ja ha fet aportacions reco-negudes mundialment. Blasco estu-dia sobretot els telòmers, estructures que protegeixen el nostre ADN i que s’escurcen amb l’edat. “Hem demos-trat que, si els allarguem, els ratolins es mantenen sans més temps i s’en-darrereix el diagnòstic de malalties com el càncer”, afirma. Un gest mi-croscòpic que podria ser revoluciona-ri si es té en compte que, el 2050, fins a un terç de la població espanyola tin-drà més de 65 anys. Mentrestant, Blasco només desitja que reverteixi una situació que creu massa habitu-al: “Molts només recorden la ciència quan tenen una malaltia incurable”.

M A R Í A B L A S C Ob i ò l o g a m o l e c u l a r

“Molts ciutadans només recorden la

ciència quan tenen una malaltia incurable”

“Ens passem el dia acumulant tòxics al cos”, no es cansa de repetir l’asses-sora del European Environmental Bureau Dolores Romano. De la cos-mètica, dels productes de neteja, de les fibres de la roba, de la contamina-ció dels cotxes, dels plàstics que inge-reixen els animals que mengem… I això passa tot i que, com ella remar-ca, la ciència ha demostrat que estar exposat a aquests còctels de substàn-cies químiques dispara el diagnòstic de malalties. Parla de casos de diabe-tis, d’obesitat, de certs càncers, de trastorns del sistema reproductor… I no triga a denunciar que el govern espanyol no està fent “res” per elimi-nar-los. “La producció científica que hi ha en aquest camp és increïble, ca-da setmana es publiquen articles a les principals revistes científiques a nivell mundial, però a Espanya la contaminació interna no està a l’agenda de cap ministeri”, lamenta. Cita exemples com el cas dels països nòrdics, que davant l’emergència han elaborat plans estatals per a una societat lliure de tòxics. Però els ciu-tadans què hi poden fer? “A nivell personal hi ha molt poc marge d’ac-tuació”, reconeix. “El que cal és que els ciutadans exigim polítiques pú-bliques que prohibeixin substànci-es d’aquest tipus i que apostin per una química verda”.

D O L O R E S R O M A N Oe x p e r t a e n p o l í t i q u e s

d e s u b s t à n c i e s q u í m i q u e s

“El govern espanyol no està fent res per eliminar els

contaminants tòxics”

“Les dones ara m’expliquen quina textura tenen els seus fluids vaginals”

PODEM VIURE MÉS I MILLOR? La Pedrera (auditori) 10 de febrer. A les 11 h

LA CONTAMINACIÓ INTERNA DE LES PERSONES Ca l’Alier, Centre d’Innovació Urbana 11 de febrer. A les 18 h

FUTURE FLORA. Celebrant la biofília femenina La Pedrera (auditori) 10 de febrer. A les 17 h

B I E N N A L C I U T A T I C I È N C I A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

121000

16634

Diario

1680 CM² - 200%

9600 €

6-7

España

3 Febrero, 2019

P.31

QUALITAT DE VIDA

7ara DIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019

25% Un dels espais del món científic en què la falta de dones és més visible són les aules de les universitats. El 2019 les places de la majoria de carreres més tècniques les continuen ocupant ells. El cas de les carreres d’enginyeria és un dels més alarmants: només una quarta part de l’alumnat són dones.

Perquè hi hagi projectes de ciència ciutadana han d’existir persones com l’Elisabetta Broglio. És biòloga ma-rina i, amb un peu a la ciència i un al món de la participació ciutadana, ja fa anys que treballa perquè es produei-xi aquesta simbiosi entre els labora-toris i la població: “Faig de pont entre el món de la investigació i la societat; intento que aprenguin a relacionar-se i a treballar plegades”, explica la in-vestigadora. Observadors del Mar va ser una de les primeres iniciatives en què va col·laborar: es tractava de con-vidar els ciutadans a recollir dades de l’entorn marí (com la presència d’es-pècies invasores o el volum de residus plàstics a la sorra) que després tras-lladaven a un equip de científics. Més tard va venir Saca la Lengua, projecte per obtenir dades fiables sobre la di-versitat de microorganismes que vi-uen a la boca de les persones. Va ti-rar endavant gràcies a l’anàlisi de mi-lers de mostres de saliva de ciutadans voluntaris. I ara col·laborarà amb Ge-nigma, que preveu crear un videojoc per descobrir alteracions en cèl·lules cancerígenes. “L’aproximació de la ciència a la ciutadania provoca una gran transformació social: els cientí-fics incorporen noves idees i dades per a la recerca, i els ciutadans s’em-poderen mentre hi participen”, diu aquesta italiana que va venir a estudi-ar a Barcelona.

E L I S A B E T T A B R O G L I Obiòloga marina

“El món de la investigació i la societat

han d’aprendre a treballar plegats”

Per entendre com funciona la nostra societat també es necessita molt co-neixement científic “que no es gene-ra dins un laboratori”, diu Andrea Calsamiglia. Ella, per exemple, ha in-vestigat la implementació de la llei es-panyola contra la violència de gène-re: “Vam observar que hi ha profes-sionals que quan apliquen la llei se-gueixen posant el focus en la víctima, i no en l’agressor; a la sentència de la Manada, per exemple, s’especifica que la noia portava tanga i no simple-ment roba interior! Aquests aspectes subtils són significatius i denoten un imaginari concret”, explica la psicò-loga social. Però Calsamiglia també ha estudiat altres temes, com l’im-pacte de l’anomenada bretxa digital de gènere. “Preguntar-nos per què el primer mòbil amb sistema de reco-neixement de veu no identificava les veus femenines i veure que una de les causes és que la majoria de programa-dors que hi havia al darrere eren ho-mes, ens dona dades sobre el funcio-nament de la nostra societat”, diu.

Però més enllà de la recerca, Ca-salmiglia –i les companyes de la co-operativa Nus– també fan tallers en escoles o produeixen obres de teatre en què fan intervenir el públic. “És un procés circular: investigar t’aju-da a pensar com fer intervencions i intervenir et dona eines per conti-nuar la recerca”, conclou.

A N D R E A C A L S A M I G L I Ap s i c ò l o g a s o c i a l

“El primer mòbil amb sistema de

reconeixement de veu no identificava les dones”

Marta Delatte no va amb bata blanca, no treballa entre provetes. “La nostra batalla no és amb la ciència, és amb l’androcentrisme”, exclama referint-se a la tasca que desenvolupa amb les seves companyes de Liquen Data Lab. “Necessitem noves maneres de fer ciència per entendre un món que s’està transformant”. Liquen és un grup de recerca que treballa l’àmbit de les ciències socials i tecnològiques amb accent feminista. Però què vol dir exactament fer ciència feminista? Delatte i el seu grup fan servir la me-todologia Design Justice, que convi-da a analitzar els sistemes que ens en-volten a través de quatre eixos: l’he-teronormativitat, el capitalisme, la supremacia blanca i el colonialisme. I quin és l’objectiu? “Posar al centre les persones que normalment són marginades per aquests eixos, i al ma-teix temps proposar accions políti-ques per responsabilitzar-nos de les violències que exercim sobre aquests col·lectius”. Per exemple, Dimmons IN3 les va convidar a fer una anàlisi del nomenclàtor dels carrers de Bar-celona i van veure que es transmetia un relat molt específic de propietaris, d’esclavistes i de religiosos, però que, per exemple, no hi ha cap lesbiana es-mentada com a tal. Des del 8–M de l’any passat, també organitzen mara-tons d’edició a Viquipèdia per incor-porar noves entrades i corregir el bi-aix de les existents.

M A R T A D E L A T T E

“La nostra batalla no és amb la

ciència, és amb l’androcentrisme”

Si un dia fas la prova d’aturar-te al mig del carrer d’una ciutat i et tapes els ulls amb les mans, a poc a poc co-mençaràs a identificar les desenes de sorolls a què estem exposats cada dia: els motors dels cotxes, el soroll que fan els neumàtics al girar sobre l’asfalt, la sirena d’una ambulància que té pressa… És el que s’anomena contaminació acústica, i una de les persones que més l’han estudiat és Rosa M. Alsina-Pagès. Des del Grup de Recerca en Tecnologies Mèdia de La Salle, aquesta enginyera agafa sensors i els dota d’intel·ligència perquè mesurin de manera autòno-ma tots aquests sons. A Itàlia ja els han provat, i Barcelona podria ser la següent: “Volem generar un mapa a temps real del soroll que fa Barcelo-na”, assegura.

L’objectiu de Dynamap és aportar dades per regular l’alt nivell de conta-minació acústica a què està exposada la població. Aquest octubre, de fet, l’OMS va situar el soroll com un dels principals perills ambientals per a la salut física i mental dels ciutadans eu-ropeus. Va advertir que pot desembo-car en malalties cardiovasculars, per-torbar el son, generar angoixa, provo-car impotència sexual… Amb tot, moltes ciutats encara superen el límit de decibels recomanats. Barcelona, amb l’Eixample, Gràcia i Ciutat Ve-lla al capdavant, n’és una.

R O S A M A . A L S I N A - P A G È S

“Volem generar un mapa a temps real del

soroll que hi ha a Barcelona”

t e c n o c i e n t í f i c a e n g i n y e r a e l e c t r ò n i c a i d e c o m u n i c a c i o n s

LABORATORIS CIUTADANS I CREACIÓ DE CONEIXEMENT Fabra i Coats 8 de febrer. A les 18 h

CONSCIÈNCIES A LA PLAÇA Mercat de Sant Antoni (9-11 h), plaça del Sortidor (12.30-14.30 h), plaça J.M. Folch i Torres (17-19 h). 1 de febrer

HACKATÓ DE CIÈNCIA CIUTADANA Fabra i Coats 8 de febrer. De 10.30 a 18 h

SERENDIPITAT. Un viatge per la neuroinspiració i la creativitat Palau de la Música (Petit Palau) 9 de febrer. A les 18.30 h

B I E N N A L C I U T A T I C I È N C I A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

121000

16634

Diario

1680 CM² - 200%

9600 €

6-7

España

3 Febrero, 2019

P.32

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIUMENGE, 3 FEBRER 2019

Franz Kafka patia d’insom-ni crònic, segons una inves-

tigació duta a terme per ÀlexIranzo, responsable de la unitatdel son de l’hospitalClínic de Barcelona,que ha estudiatl’obra completa del’escriptor bohemi.PÀGINA 40

LA SEGONA

La tranquil·litat com a recepta

ELGovernhademanatqueelpresidentcatalàtranquil·litzi lesemocionsdavantel judici alsprincipalsdirigentsdelprocés independentis-ta, coincidintambel seu trasllat apresonsde

Madrid i l’anuncide l’inicide lacausaalTribunalSuprem.PedroSánchezesvaproposar tanaviatcomvaarribara laMoncloadesinflamar la situaciócatalana.Comsabenelsmetges,noespotdura termeuna intervenciósi abansnobaixa la inflamació, i aixòéselqueha intentatdesdelpri-merdia.Nohaditunaparaulademés,ha intentat referpontsdediàleg,ha fetgestosmésomenysvisibles i, sobre-tot,hasituatel contencióscatalàcomlaprioritatdel seuExecutiu.Mésenllàde lesdeclaracionspúbliquesdelsdirigents independentistes, el certésque l’opiniópúblicacatalanahaadvertit enSánchezaltresmaneres.L’excon-selleraDolorsBassavareclamar famenysd’unmesdesdelapresó: “NodeixemcaureelGoverndeSánchezperquèl’alternativaésmoltpitjor”.

Noserà fàcil controlar lesemocionsdavantelqueensespera les setmanesvinentsa la saladelSuprem.PeròcomdeiaDanielColeman, lespersonesquegovernenadequa-damentels seussentiments i alhorasaben interpretarelssentimentsdelsaltresgaudeixend’unasituacióavantatjo-saen totselsdominisde lavida.Ésperaixòque l’apel·lacióaapaivagar lesemocionsde laportaveuIsabelCelaá té totel sentit, perquèsensdubteens faràmés fortsa tots.Si seràdurveurepolíticsalbancdelsacusats, tantomés

hoseràescoltar l’acusacióparticular representadaperVoxutilitzantel tribunalcomaaltaveude laseva ideolo-gia.El judici ésel reconeixementdel fracàsde lapolíticaperresoldreelsproblemes,perònopot serque tambésiguiel fracàsdels tribunalsperestablir justícia.Elcontroldelssentimentscaldràexigir-loatothom.La tranquil·litathad’arribar tambéals togats.

El professor i crític d’art JoséMiguel Cortés pretén recu-

perar el prestigi i la projecció inter-nacional que va tenir l’InstitutValencià d’Art Mo-dern (IVAM), que di-rigeix actualment,després d’un períodeconvuls i ple d’es-càndols.PÀGINA50

L’advocat barceloní XavierMuñoz Puiggròs acaba de

publicarAlice’s, un llibre que relatala història de la doctora humanista,Alice Roughton, quevaconvertircasasevaen un centre d’aco-lliment d’intel·lectu-als i refugiatspolítics.PÀGINA53

L’escriptor colombià Héc-tor Abad Faciolince explica

la història de la seva novel·la Laoculta des de la mateixa finca enquè s’inspira. Tam-bé és l’autor d’unaaltra obra a partir del’assassinat del seupare pels paramili-tars. PÀGINES 56-57

El president Putin no ha fetcap gest per intentar con-

servar l’històric pacte de controld’armes signat entre l’URSS i elsEstats Units el 1987.Ha anunciat queRússia també se’nsortirà, seguint la lí-nia del presidentTrump. PÀGINA 9

INTERNACIONAL

Putin eleva el polsRússiamanté la pugna ambels EstatsUnits i tambédeixael tractat nuclear.Després de laretirada americana, el polèmicpresident rus avisa que fabricarànoves armes. PÀGINA 9

POLÍTICA

Fa 83 anys...El 1935 es va jutjar LluísCom-panys i sismembres delGovernpels fets del Sis d’Octubre. Lacondemna va ser de 30 anys perrebel·lió, però hi va haver jutgesdiscrepants. PÀGINA 22

EDITORIALS

Els temes del diaEl diari editorialitza sobre eljudici als líders del procés sobi-ranista, i conclou queEspanyaés unEstat de dret i que se n’had’esperar unprocés judiciald’acord ambels estàndards deles democràcies europees.També aborda, en un segoneditorial, el temade la situacióactual de laGuàrdiaUrbana deBarcelona. PÀGINA 28

OPINIÓ

LlàtzerMoix analitza enunarticle l’escenari de la políticacatalana. I assegura: “Catalunyafa prou temps que està entotso-lada en el somni independentis-ta perquè alguns ja gosin presen-tar-se com la solució providen-cial, per damunt delmulticolorteixit social i polític del país.Mentrestant, els problemessocials s’acumulen”. PÀGINA 34

TENDÈNCIES

ElNewseumes traslladaAsfixiat pels deutes, elmuseudeperiodisme ven la sevaemblemàtica i caríssima seudel centre deWashington.PÀGINA 38

CULTURA

Doctora deCambridgeXavierMuñozpublica la biogra-fia d’AliceRoughton, la donaque va acollir intel·lectuals irefugiats de tot elmón aCam-bridge. Va convertir la seva casad’AdamsRoad en centre d’aco-lliment, i un dels seus gransamics va ser el compositor catalàRobertGerhard, després del seuexili el 1939. PÀGINA 53

ESPORTS

Moment EspanyolL’Espanyol comença avui aVila-real un seguit de partits pergarantir-se la tranquil·litat.Després vindran els xocs contraRayoVallecano, València, Osca,Valladolid i Athletic, gairebétots de la zona baixa imitjana dela taula, quemarcaran els objec-tius de l’equip de cara a la rectafinal de campanya. PÀGINA 69

ECONOMIA

Assegurances sanesLa salut empeny el sector de lesassegurances amb64.000mili-ons el 2018. Els deuprimersgrups concentrendues terceresparts de les assegurances deno-vida. PÀGINA 75

ELMUR IRLANDÈS

ElBre ith posat obr la taulanonomés la t rnad del te -rismeaIrlanda, sinó tala reunificaciód’aquesta illadivididadesdel 1922.PÀGINA14

NENS ALS CONCERTS

Cadavegadamésmenorsvanales salesendirecte, fillsd’unageneracióquehacrescut sotaelsescenaris.PÀGINA43

COLÒMBIA I ELS SEUS DRAMES

Unassassinat iunnarcotrafi-canthanestat convertitspelsseusdescendentsen llibres ipel·lícules.PÀGINA56

ÀRBITRES SOTA LA LUPA

Elsàrbitresespanyolshand’estaren forma ihihaquielsfael seguimentperquèestiguina l’altura.PÀGINA72

La unitat no era això Una epidèmia d’impaciència

Elsavatars dels hereus de Convergència han portatel PDECat a canviar de seu dues vegades. El casdel Palau de laMúsica i els problemes econòmics

de la formació en són la causa principal. L’última ubica-ció del PDECat, al carrer Calàbria, els situa davant elquarter general d’ERC. Si algú s’instal·la a la porta d’unade les seus, controla perfectament les entrades i sortidesde la dels seus veïns. La visibilitat és tanta que ja n’hi haque donen per fet que no es podran fer reunions discretesa cap de les dues seus sense que el veí se n’assabenti. “Launitat era això?”, pregunten amb sorna a la seu republi-cana. “Mira que Barcelona és gran per venir a instal·lar-se al davant...”. Les reunions dels dilluns de les executi-ves seran tota una prova de foc. Un anar i venir de lídersde partits a cada vorera del carrer. Però també n’hi haque ja busquen cafeteries i restaurants alternatius a lazona per evitar acabar compartint no només carrer, sinótambé estovalles.

Lagranabundànciad’estímulsquerebemdemaneracontínuaen lanostra societathiperconnectadahaportat aunaparadoxa.Tot iqueparematencióauna

quantitat cadavegadamésgrand’informació, aquestaaten-cióque lidediqueméscadavegadamésbreu ienmolts casossuperficial. S’hacomprovatque,percadasegonquedura larecàrregad’unapàginaweb,un11%delsusuarisdesconnec-tenperquèprefereixenbuscaraltresestímuls.Aquestadadaindicaque l’accésaunagranofertad’informacióatractiva,quesensdubte té importantsbeneficis, técomaefecte se-cundariunaepidèmiagalopantd’impaciència.Unaltreefecte secundari, igualmentpreocupant, ésque la tendènciaamantenir l’atenciódurantperíodescadavegadaméscurtscompromet lacapacitatdeconcentracióprofundanecessà-riapera la reflexióassossegada i fins i totperalbenestarpsicològic.Perevitaraquests riscos, és recomanablecombi-narelsperíodesd’hiperconnexió imultitascaambactivitatsmés tranquil·lesque facilitin la reflexió i la introspecció.

EI web de

LA LLIGASeguiu els partits Vila-real-Espanyol, Eibar-Girona iReial Madrid-Alavés.

ELS GOYAVegeu la galeria de fotos dela catifa vermella i repasseuel palmarès dels premis.

A FONSTé prou recursos la marcadistintiva de la UE?

ENTREVISTACarles Gaig: “El dia que emdesencisi seré el primer depenjar els hàbits”.

Internacional 3Política 16Opinió 28Tendències 36Necrològiques 44Religió 46Cultura 48Cartellera 59Esports 64Economia 75

PÀGINES 128

Àlex IranzoNEURÒLEGDE L’HOSPITAL CLÍNIC

José Miguel CortésDIRECTORDE L’IVAM

Xavier MuñozADVOCAT

Héctor Abad FaciolinceESCRIPTOR

Vladímir PutinPRESIDENTDE RÚSSIA

ÍNDEX

SUMARI

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

572000

100801

Diario

113 CM² - 10%

4725 €

2

España

3 Febrero, 2019

P.33

REPORTAJE de cerca

NUEVO RETOen la Opera de Los .ngeles

La soprano canaria interpretar~ su primera Elisabetta, de Roberto Devereux,junto a Pl~cido Domingo que debutar6como Duque de Nottingham, en

febrero de 2020, TExTo ~ FOTOS:Cr

Un nuevo escenario se abreen la trayeetoria internacional dela soprano canaria Davinia Ro-driguez, el de la Opera de LosAngeles (Estados Unidos). AllidebutarR, el pr6ximo curso, elpapel de la reina Isabel I de In-glaterra, protagonista de la 6pe-ra de Donizetti Roberto Deve-reux, una de las cumbres del belcanto rom~ntico. La int6rpretese trasladar& a la capital califor-niana para dar vida a la produc-ci6n de Stephen Lawless losdias 22 y 27 de febrero y 1, 5, 8y 14 de matzo compartiendoescenario con el legendario PI&-cido Domingo, quien tambi6ndebutar& este titulo interpretan-do al Duque de Nottingham. Enel papel de Devereux estar& el re-conocido tenor mexicano Ra-m6n Vargas. Lo acaba de anun-

ciar la Opera de Los Angeles du-rante la presentaei6n de su tem-porada 2019-2020.

Davinia Rodriguez, una delas eantantes j6venes espafiolasque m~s ~xitos estit eoseehandoalrededor del mundo, ha inter-pretado en los filtimos mesesun abanieo de personajes tanvariados eomo eomplejos, sal-tando de Donna Elvira (DonGiovanni de Mo-zart

en el ChinaNCPA de Pekin) a Lady

Macbeth (Macbeth de Verdi enel Festival Verdi de Parma), pa-

sando por Lift (Turan-dot de Puccini en el Festival deMacerata yen la Opera de LasPalmas de Gran Canaria), Mar-

guerite (Faust de Gou-nod en M6dena,Reggio Emilia y Pia-eenza), Tha’is (Tha’is Massenet en el ChinaNCPA de Pekin), elRequiem de Verdi (enel Palau de la MfisieaCatalana de Barcelo-na), Nedda (Pagliaeeide Leoneavallo en laRoyal Opera Housede Maseate, Omen).Tambi6n ha sido laprotagonista de unagala liriea con ariasde 6pera junto a laSinf6niea de Teneri-fe en Adeje (Teneri-

fe) adem&s de partieipar, esterues de enero, en una gala lirieaen Honduras, nuevamente jun-to al gran Pl&eido Domingo.

14 C7 2 DE FEBRERO DE 2019

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

68000

Semanal

1256 CM² - 118%

7110 €

14-15

España

2 Febrero, 2019

P.34

LA REVISTA CANARIA (~ 15

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

68000

Semanal

1256 CM² - 118%

7110 €

14-15

España

2 Febrero, 2019

P.35

DISSABTE, 2 FEBRER 2019 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 21

anys,mostraunacertapreferènciaper Verdi, Wagner i Puccini, i éstambé espectador assidu de l’Au-ditori i del Palau de la Música, onaquesta setmanava assistir al con-certRequiemdeMozart.Llegeixmoltdellibreacadèmici

assaig.Isitédieslliures,al’estiu,esfica de ple en alguna novelassa,comLadamadeblancoPatria,du-es de les últimes que ha llegit.Tambéésaficionatalcinemaialessèries de televisió, i aquí cita Bor-gen, The good wife, Breaking bad,The wire, Black mirror i la diverti-díssimaLa casa de las flores. L’ele-ment comú, ja es veu, és una certainclinacióper lacriminalitat.Tria fer-se les fotos per a aquest

perfil almuseu de ciència Cosmo-Caixa, a Barcelona, aprofitant quedijous vinent comença a la ciutatla Biennal Ciutat i Ciència, que haimpulsat des del seu càrrec de co-missionat de Cultura de l’Ajunta-ment. A l’octubre, la Biennal dePensament, organitzada des de laseva àrea, va acostar debats, con-certs,literatura,circiconferènciesa més de 20.000 persones. La citacientífica dels propers dies esperamantenir la capacitat de convoca-tòria. “Estem en un canvi d’època,s’obren interrogants en àmbitscomelcanviclimàtic, labiogenèti-ca o la robòtica, però alhora la ciu-tat concentra també moltes opor-tunitatsi intentaremrelacionarelscientífics i la gent corrent”, detallaSubirats. L’objectiu és oferir es-paisperquèaixòpassi i fer-hoambunaperspectivacultural.D’aquí tres mesos arrenca la

campanya electoral i el professorhauràde canviar el xip intel·lectu-al i fer de candidat. Valdrà la penaveure-ho.

Elprofessorquefarà tàndemambColau

SILVIA HINOJOSABarcelona

Als anys vuitanta, Joan Subirats(Barcelona, 1951) es va dedicar aviatjar per Àsia, acompanyantgrups de turistes. Ja era professoruniversitari, però aprofitava lesllargues vacances d’estiu per gua-nyar uns diners extres. “Cada anyanava a laXina, eraunadestinacióque s’obria, i feia també un touranomenat Festivals del Mil·lenni,pel Japó, Tailàndia, les Filipines oIndonèsia. Eren viatges cars i joeral’interlocutorambelgrup.Ialatornada, amb els diners que haviaguanyat, me n’anava jo de viatge”,recorda l’avui comissionatdeCul-tura de l’Ajuntament de Barcelo-na, impulsorel2014de laplatafor-maGuayemBarcelona–embriódeBComú– i persona de la màximaconfiança de l’alcaldessa, Ada Co-lau,ambquifaràtàndemaleselec-cionsmunicipalsdelmaig.Per a Subirats serà la seva estre-

nacomacandidat,sibéaquestbar-celonídelRaval–els seuspares te-nien una lleteria al carrer Hospi-tal– en realitat està en política detotalavida,desdelsseusanysd’es-tudiant i d’escolta a l’Escola PiaSant Antoni, a la ronda Sant Pau,

amb els pares escolapis, que enaquellsanysseixantaisetantaaco-llien reunions antifranquistes i or-ganitzaven per als alumnes activi-tats de cinefòrum. Ramon MariaNogués,Octavi Fullat oLluísXiri-nacs, entre d’altres, van impulsartambé un centre d’estudis con-temporani que animava el debat.“Allà vaig començar a polititzar-me”, assegura.Els anys següents, ja comaestu-

diantdelafacultatd’Econòmiquesde la Universitat de Barcelona, vacomençar a tenir certa presènciapolítica.Vamilitar aBanderaRojai després al PSUC i va ser repre-sentantdelscomitèsdecursal’As-semblea de Catalunya, una orga-nització clandestina de la qual eracoordinador amb Pere Portabella,Xavier Folch, Antoni GutiérrezDíaz o Raimon Obiols, entre d’al-

Melòmani lectord’assajos,aquestcatedràticen

CiènciaPolíticadonaràuntocd’esquerra

il·lustradaala llistade l’alcaldessa

JOANSUBIRATS

El 1973 va compartircel·la a laModel ambCarod-Rovira pel seupaper a l’Assembleade Catalunya

tres.Undiadelnovembredel1973,al final d’una assemblea plenària auna parròquia del carrer Entença,va ser detingut amb 112 personesmésiempresonatalaModel,onvacompartir cel·la amb Josep LluísCarod-Rovira, que anys desprésseriapresidentd’ERC.Després de dosmesos a la presó

provisional en espera de judici, vasortir en llibertat condicional i vaacabar la carrera. L’endemà ja vasercontractatcomaprofessoraju-dantdeDretPolític, a laUB,gràci-esaJordiSoléTura, i anysdespréses va doctorar, amb una tesi sobreel control parlamentari de l’em-presapública.El1986esvacanviara laUniversitatAutònomadeBar-celona,alafacultatdeCiènciesPo-lítiques, on continua fent classes,com des de fa 45 anys, els darrerscom a catedràtic. Ha estat profes-sor visitant a diverses universitatsestrangeres. La seva àrea d’inves-tigació és polítiques públiques igestiópública.La relació amb Ada Colau li ve

de lluny. La va conèixer els anysd’activisme de l’actual alcaldessa,quan tirava endavant la platafor-ma antidesnonaments PAH. Subi-rats, interessat des de fa anys enl’anàlisi dels moviments socials,des de l’àmbit acadèmic, li donaràsensdubteuntocd’esquerrail·lus-trada a la candidatura de Barcelo-naenComú.Eneldebat identitari,es defineix com a “plenament so-biranista,no independentista”.Està casat amb una arquitecta i

ésunmelòmanquegaudeixamblamúsica clàssica i l’òpera, encaraque es confessa eclèctic, amant delamúsica italiana i també llatinoa-mericana, especialment brasilera,i d’un tipus de música electrònicacom lad’ÓlafulArnalds, que espe-ra veure al Festival del Mil·leni.Abonat al Liceu des de fa trenta

XAVIER CERVERA

Subirats en plena dissertació aquesta setmana amb les figures de Darwin, Curie i Einstein al museu de ciència CosmoCaixa de Barcelona

QUI

Q

VEGEU-NE EL REPORTATGEFOTOGRÀFICbit.ly/2MHMWgA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

572000

100801

Diario

1066 CM² - 94%

29422 €

21

España

2 Febrero, 2019

P.36

JASON ISBELLAND THE 400 UNIT"Live From The Ryman"

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

Mensual

67 CM² - 10%

500 €

36

España

1 Febrero, 2019

P.37

TVE – L’Informatiu

3-2-2019

L’actuació de la cantant Rosalía al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català i El

Guincho a la gala del Premis Goya 2019 del cinema espanyol, celebrada dissabte

passat 2 de febrer a Sevilla i retransmesa en directe per TVE, ha tingut un ampli ressò

als mitjans. Els artistes van interpretar una versió de la cançó Me quedo contigo de Los

Chunguitos (que es va incloure a la pel·lícula Deprisa, desprisa de Carlos Saura de

1981), amb arranjaments de Bernat Vivancos. Minut 23:30.

Enllaç:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/

TV3 – TN Cap de Setmana

3-2-2019

Repotatge complet de la gala dels Premi Goya 2019. Minut 48:45.

Enllaç: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-cap-de-

setmana-migdia-03022019/video/5818331/