L’ENTREVISTA ➔ 7Oriol Rovira

ENTITATS ➔ 13Polifònica de Puig-reig

TRADICIONS ➔ 31La Baronia de Pinós

tastanúm 3 estiu 2008E L B E R G U E D À

RESTAURACIÓCULTURACOMERÇTURISME

➔

➔

➔

➔

El Pi de les Tres BranquesEl Pi de les Tres Branques

2

CONTINGUT➔

CULTURA l 06Passejades Musicals

ENTREVISTA l 07Oriol Rovira

ENTITATS l 13 La Polifònica de Puig-reig

FESTES D’ESTIU l 22Concurs gossos d’atura de Castellar de n’Hug

TRADICIONS l 21Festa dels Elois

PORTADA l 23El Pi de les Tres

Branques

L’APUNT l 28Un símbol viu

EMPRESES l 36Grup Graus &

Paracolls

REPORTATGE l 37El Berguedà

a la fresca

TRADICIONS l 31Festes de la Baronia

de Pinós

OPINIÓ l 05El Baix Berguedà,

passat i present

estiu 2008

LLEURE l 42Passejar a cavall

SERVEIS l 46Festes d’estiu

HISTÒRIA l 44Picasso a Gósol

BARS l 41Cafè de la Plaça

3

STAFFTasta el BerguedàÉs una realització de:areagraficadigitalCopyright d’aquesta edició:Adeugreb, S.L.Pl. St. Pere, 608600 Berga (BCN)Tel. 938 221 800agd@areagraficadigital.comIdea i disseny original:Claudi Boixcbg@tastaelbergueda.catMaquetació:Pilar CerrilloCoordinació editorial:Pep Masanamasana@tastaelbergueda.catCorrecció editorial:Lourdes PonsHan col·laborat:Joan Torra, Ramon Felipó, QuirzeGrifell, Bagàmedieval, CristobalLópez, Begonya Montraveta, JordiRoyo, Joan Queralt. Fotografies:Fotoluigi, Juli Bover, Ricard Coxis,Els Casals, Polifònica de Puig-reig,Jardins Artigas.Aquesta publicació es distribueix gratuïtamenta restaurants, hotels, bars, cafeteries, caixesd’estalvi, oficines de Turisme del Berguedà i elPalau Robert de Barcelona.No ens fem responsables de les opinions ex-pressades pels nostres col·laboradors.

Imprimeix: Giesa-RotographikD. L. B-54258-2007

estiu 2008

➔ PRESENTACIÓ

Catalunya és una gran potència turística–aquest any s’esperen més de setze milionsde turistes provinents dels cinc continents–

però, no obstant això, no hi ha gaires salons que pro-mocionin la riquesa patrimonial del país. Potser elmés important, i el que té una projecció més signifi-cativa en el sector, és el Saló Internacional deTurisme de Barcelona, que s’acostuma a celebrar elmes de maig a Fira de Barcelona i que aquest anyva rebre més de 200.000 visitants. La gran majoriad’organismes vinculats a la promoció turística del país,així com les administracions públiques dels llocs quepoden convertir-se en focus interessants d’atraccióturística d’arreu de Catalunya i de l’Estat, s’esforcenper mostrar la seva oferta de restauració, allotjament,cultura i lleure, coneixedors que aquest tipus de firessón visitades per gent de tota mena però, especial-ment, per operadors turístics i especialistes en l’orga-nització d’ofertes turístiques i de paquets internacio-

nals que cerquen a hores d’ara un turisme diferencia-dor, amb propostes innovadores.

Hi vam poder veure algunes novetats interessantsperò, sobretot, una voluntat d’exposar l’enorme quan-titat d’oferta de les comarques d’interior de Catalunya,que tenen en el món de la gastronomia i l’oferta cultu-ral un extraordinari aparador d’atracció nacional i inter-nacional. Ens hem de lamentar que la nostra comarca,el Berguedà, hagi desaprofitat l’oportunitat d’explicaral món què tenim i per què paga la pena visitar-lo. Vaser dolorós observar com en aquesta gran Fira d’ofer-ta lúdica, la nostra comarca amb prou feines hi treia elnas i ho feia gairebé per compromís, quan tenim mol-tes coses a dir i molta feina a fer si volem que el sec-tor turístic a casa nostra prengui la importància eco-nòmica que està adquirint en altres comarques quetenen segurament menys atractius patrimonials i,sobretot, una oferta gastronòmica bastant mésmodesta que la nostra.

➔

Una oportunitat perduda

®

El Berguedà és una comarca amb una posició geogràficaprivilegiada i pot oferir productes turístics ben diversos.Des de la bellesa natural de l’Alt Berguedà, amb el Parc

Natural del Cadí-Moixeró, les Fonts del Llobregat o l’emble-màtic Pedraforca i l’atractiu d’indrets artístics com els JardinsArtigas o els monuments d’època romànica com a referents,fins a un interessant Baix Berguedà, en una dimensió gairebédesconeguda, però amb uns reclams turístics que val la penadescobrir, per la seva riquesa en patrimoni històric, industrial irural d’alt valor. Pobles amb nuclis històrics de gran vàlua,cases pairals, esglésies i ermites (Sant Marc, a Bassacs, des-taca pel seu eremitori, bastit en roca viva entre els segles VI iVII) i colònies tèxtils centenàries, ara amb una mínima activitatfabril, que mostren una arquitectura industrial remarcable.

Vull aprofitar, doncs, l’oportunitat d’escriure a Tasta elBerguedà per reivindicar el paper turístic del Baix Berguedàdins la comarca, perquè sota el concepte de paisatge culturalassociat a una activitat industrial ha d’esdevenir un factor dedinamització social i econòmica, en consolidar-se les colònies

en el seu conjunt com a espais de residència, d’activitat pro-ductiva, de freqüència turística i de preservació de la memòriahistòrica.

Un fet digne de recordança és que ja en el segle XIX la valldel riu Llobregat va ésser un eix industrial de primer ordre i sibé, en el moment present, la seva activitat s’ha reduït a mínims,el valor històric i cultural del patrimoni arquitectònic industrialés inqüestionable i, per tant, s’ha de preservar i divulgar.

Els municipis de Casserres, Gironella, Olvan i Puig-reig ensón clars exponents, i els ajuts que el govern de Catalunya hadirigit a tots els ajuntaments compresos dins de l’àmbit del PlaDirector de les Colònies del Llobregat han de contribuir, sensdubte, a desenvolupar projectes de rehabilitació patrimonial,residencial i de l’entorn, com són la millora de l’espai públic ola restauració d’edificis d’ús col·lectiu i interès patrimonial.

Per tot plegat, tinc la percepció que els berguedans, per fi,creiem en un Baix Berguedà turístic i industrial, i de ben segursabrem com fer-ho per gestionar els recursos de manera àgil ieficaç. És al nostre abast. [*Conseller de la Federació XI del PSC]

OPINIÓ➔

El Baix Berguedà, passat i present

5estiu 2008

JOAN TORRA (*)

6estiu 2008

A la Pobla de Lillet, hi trobem els JardinsArtigues que a principis de segle XX forendissenyats per l’arquitecte Antoni Gaudí,

on natura i arquitectura combinen en perfecte har-monia.

Els Jardins Artigues son visitables tot l’any i lesexperiències que s’hi poden viure són úniques i irre-petibles ja que cada visita és diferent a qualsevolaltre, els canvis de caudal del riu, els diferents colorsde les fulles,...

Però n’hi ha una que no és poc explicar, lesPassejades Musicals, ja que es tracta d’una visitanocturna als Jardins Artigues alhora que de fonss’escolta la música dels músics que toquen al costatde la font de la Cascada. La combinació, de lamúsica amb l’indret i la màgia de la nit, fan que lavisita esdevingui sorprenent, màgica i inoblidable.

Un any més les passejades musicals es cele-braran el dia 14 d’agost a partir de les 10 de la nit.

Tothom hi és convidat.

CULTURA➔

Passejades musicals

ENTRADA ALS JARDINS.

FONT DE LA CASCADA.

LES SERPS PROTEGEIXEN L’ENTRADA.

Oriol Rovira,la cuinacom a opcióde vida

7estiu 2008

PEP MASANA

➔

ENTREVISTA➔

L’hotel rural Els Casals és unestabliment petit, d’ambient

familiar, situat a Sagàs, on Oriol Rovira i tota la seva

família estan dedicats a un projecte en comú, la vida

a pagès com a opció de vida, enel qual les diverses branques,

—agroturisme, conreus, bestiar, bosc, cuina i hotel—

es complementen les unes a les altres

amb l’objectiu de tancar un cercle.

—Com es va iniciar el projected’Els Casals? Tinc entès que elpunt de partida va ser arran del’incendi del 1994.—Sorgeix una mica arran delsincendis, perquè vaig deixar detreballar al País Basc per passar atreballar aquí uns sis mesos, tottraient fusta i arreglant els desper-fectes ocasionats pel foc. Lameva dona, la Marta, també tre-ballava a l’hostaleria, i aprofitantque ja teníem engegada la casad’agroturisme de la Rovira, vàremdecidir també fer el mateix ambEls Casals. S’havia cremat unapart de la casa i totes les finques,però la masia era massa gran ivàrem decidir començar-ho coma hostal i petit restaurant.—I ara ja recull premis: millor cui-ner jove de l’any 2004 i estrellaMichelin.—Bé, són dos premis diferents. Elde millor cuiner jove, me’l va ator-

gar l’Acadèmia Catalana de Gas-tronomia i de fet ja el tinc per sem-pre. En canvi, l’estrella Michelinsempre és momentània, tot i queté molt de renom internacional imediàtic. De fet, jo no els vaig arri-bar a localitzar als membres de laguia quan van venir. La realitat ésque són dos premis que jo no hebuscat, perquè no em presento acap concurs, però que ens servei-xen per tenir il·lusions noves iseguir fent les coses ben fetes,dins la mateixa línia que portem.—Tot i que ja forma part dels cui-ners mediàtics catalans, com veuaquest predomini de la cuinacatalana al món?—De fet, ara al setembre, ElsCasals sortirem al primer númerode l’edició espanyola de la revistaVanity Fair, que es distribuirà pertot Amèrica, juntament amb dotzecuiners catalans més. Hem d’a-profitar el moment en què tenim la

sort que el millor cuiner del mónno ha nascut a París, sinó al’Hospitalet i fa bandera al seu res-taurant de la cuina catalana, alho-ra que exerceix de llançadora pera la resta de cuiners. Hem de tenirpresent que la gastronomia anivell global existeix des de fapoc, potser uns quaranta anys,perquè abans només existia encercles elitistes; els altres subsis-tíem. I ara, des de fa uns quantsanys, els catalans estem aldavant.—I vostè, adrianeja gaire? Quinssón els seus professors?—No adrianejo gaire. Nosaltresfem una cuina de proximitatcatalana, de cercle tancat i delque els francesos en diuen «elterroire»; és a dir, la cuina quetreu el cap per la finestra i veu dequè disposa a fora. Aquí sí queem considero «integrista» en elsentit que si no hi ha múrgola del

L’estrellaMichelinsempre és

momentània, tot i que té molt derenom internacional i mediàtic”

8estiu 2008

➔

ENTREVISTA ORIOL ROVIRA

“

9estiu 2008

país, abans de comprar-la defora, hi poso carrereta. Som moltcurosos amb els productes de laterra.

Quant a les meves influències,no són gens mediàtiques. Unad’elles és Jordi Vilà que és unreferent amb l’Alkimia, perquètenim conceptes molt semblants.Però els qui exerceixen unaautèntica influència son XavierRibolleda, Joan Poal, XabierArriaga, Tomoko Masubuchi oDavid Gomis, que formen partdel meu equip de treball i ambels quals comparteixo dotzehores de feina.

—Dotze hores són moltes, no?—Molta gent les treballa en elsseus oficis. Nosaltres tenim la sortque és una professió que ensagrada i la fem de gust. De fet,per mi és com una opció de vida,en què, a la pràctica, dedico les24 hores del dia.—Jordi Cruz, Oriol Rovira,Miquel Márquez, Toni Massanés,Nando Jubany, Can Sala d’Olostde Lluçanès, el restaurant Lluça-nès. En uns quaranta quilòmetresdéu n’hi do de l’oferta gastronòmi-ca que hi ha!—Bé, ara el Restaurant Lluçanèsha marxat al Mercat de la Bar-

Els dos premis ensserveixen

per tenir il·lusionsnoves i seguir fent les coses ben fetes”

“

Cigronets de l’Alta Anoia ambtripa de bacallà i botifarra negra

➔ 300gr. Cigronets de l’Alta Anoia cuits(Prèviament remullats 24 hores i cuits unes 3h. aproximadament)

➔ 5 Cebes tendres grosses➔ 3 Tomàquets madurs➔ 1 cabeça d’alls➔ 3 cullerades de pebre vermell➔ 1 got de vi blanc➔ 200gr. tripa de bacallà➔ 100gr. espinacs➔ 25gr. ametlles➔ 25gr. avellanes➔ c/s Julivert➔ 2 dents d’all➔ 1 galeta➔ 4 botifarres negra

Bullim els cigrons en una olla, a part, fem unsofregit amb la ceba, els alls i el tomàquet, uncop el tenim hi afegim el pebre vermell i segui-dament ho mullem amb el vi blanc, hi afegimels cigrons escorreguts, els espinac i la tripade bacallà prèviament ja cuita, ho deixemcoure un màxim de 7/8 minuts. Finalment,fregim la botifarra i l’afegim a l’últimmoment al damunt del plat.Obtindrem un guisadet de cigrons amb unmar i muntanya de bacallà i porc prou atractiu.

LA RECEPTA

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

➔

➔

10estiu 2008

celoneta, on es diu igual. El queestà claríssim és que com méssiguem més riurem; la concentra-ció de bons restaurants i cuinersés un avantatge, no un problema.Només hem de veure que Sort téun restaurant a la Guia Michelin,però potser no n’hi ha cap més enles tres comarques veïnes. ElSolsonès no n’hi té cap, ni elBages, encara que amb l’arribadad’en Jordi Cruz al restaurant delprojecte Alícia potser se solucio-narà. Per cert, aquest projecte ésmolt engrescador ja que s’investi-garà a fons el desenvolupamentde la cuina, els productes, la salen la gastronomia, etc.—I vostès, ja tenen el cercle tan-cat?—No, el cercle sempre s’està tan-cant i del tot no ho pot estar mai,perquè és impossible, per exem-ple, que nosaltres ens posem afer pernils de la mateixa categoria

que els de Guijuelo. Si féssim oli itinguéssim oliveres ja estaria tan-cat, però nosaltres tenim una granvarietat de productes a la nostracuina, dels quals al voltant de sei-xanta-cinc ja els produïm nosal-tres, com per exemple les pular-des, vuit tipus de tomàquets dife-rents, productes del porc quecriem i elaborem a les nostresgranges, o mini carbassons. Propde vint-i-cinc productes vénende proveïdors de la comarca,diguem-ne de proximitat, com elxai, la llet o els bolets, i una petitaproporció son d’importació, com

el pèsol de Llavaneres o elmango.

El fet diferencial d’Els Casalsés aquest cercle que es va tan-cant i les petites grans coses deldia a dia, com collir un tomàquetde l’hort. El que és genial és fer-hoi no explicar-ho.—I això de treballar amb tota lafamília, com ho porta?—Molt bé. Ens veiem cada dia iles nostres reunions són de lesmés atípiques: ben bé poden pro-duir-se tot empaitant vaques sotala pluja i allà decidim quantespulardes faran falta per al cap desetmana. És un avantatge, trucaral meu germà Lluís i saber quantsproductes té ell a l’hort i quantsn’he de comprar jo. A Els Casalssom vint treballadors.—Ara li faré una crítica que circulapel carrer: que quan un va a und’aquests restaurants ultramo-derns i cars, ja es pot preparar per

➔

ENTREVISTA ORIOL ROVIRA

Nosaltresfem unacuina de

proximitat catalana.Som molt curososamb els productesde la terra”

“

anar a fer un frankfurt a la sortida.—El que s’ha de fer és, sobre lamarxa, i no després, cridar al res-ponsable de l’establiment i comen-tar-li que has quedat amb gana. Siem passés a mi, no dubtaria adonar-li més menjar, sense cobrarres, i m’ho prendria com un com-pliment, perquè seria senyal que liha agradat la meva cuina i, a més,quan torni ja ho sabré. També hemde tenir present que hi ha algú queamb dos-cents grams ja en té proui un altre potser no. Un restaurant

hauria de ser com a casa teva, onsi quedes amb gana reclames, ipagant 100 euros, encara més. Elsclients s’han d’acostumar a això. Ami m’agrada cuinar i que la gentmengi molt. El problema no és laquantitat, sinó que al client no liagradi la cuina que un fa o que elsproductes siguin de tercera divisió.—Quin és el seu plat preferit?—Segurament un dels àpats mésemocionants i millors és un fet acasa de l’Oriol i la Núria de Ca-madeoca on ens vàrem menjar

unes periquites estratosfèriques.La cuina de la meva mare tambéés vital. Ahir mateix vàrem cuinarper sopar uns ous ferrats amb puréde patates i sobrassada, que tants’ho menjava el meu fill d’un any imig com la tieta de vuitanta-dosanys. Això va ser espectacular.—Per cert, ara, en general, eljovent només vol menjar uns pro-ductes determinats: macarrons,llom, pit de pollastre, pizza, etc.Assistirem al final de la vedellaamb bolets o la galta al forn?—Els nens són un reflex delspares, i estem en una societat onno hi ha temps de cuinar, ni d’anaral darrera dels nens i explicar-losque s’ha de menjar fruita i verdu-res. Per això és més fàcil queaquests productes els consumei-xin al col·legi. Però la cuina tradi-cional no desapareix, ans al con-trari, ara hi ha una revifalla; només

11estiu 2008

➔

Treballemmolt, perotenim la sort

que és una professióque ens agrada i lafem de gust”

“

12estiu 2008

hem d’observar com Carles Gaig,Nando Jubany o Fermí Puig, que sóngent que en saben, han obert restaurantson predominen els plats tradicionals comel fricandó.—I quan publicaràs llibres amb la tevacuina?—He fet coses per encàrrec, però lameva cuina la deixo per quan sigui mésvell i pugui fer, diguem-ne, les memòriesd’Els Casals.—Per acabar, l’estrella Michelin compor-ta un augment de preu a la carta?—No, seguim la mateixa línia. Sí que vemés gent ara, però els preus no els hemtocat. El que passa és que nosaltrescomprem el mateix llobarro, per exem-ple, que fa cinc anys, i els preus de lesmatèries primes alimentàries han pujatun cinquanta per cent, però nosaltres hohem fet un trenta-cinc.

➔

ENTREVISTA ORIOL ROVIRA

Hotel Rural Els CasalsTelèfon: 93 825 12 00

www.hotelelscasals.com

estiu 2008

ENTITATS

40 anys de feina ben feta

➔13

PEP MASANA

➔

Polifónica de Puig-reig,

14

➔

estiu 2008

LA POLIFÓNICA DE PUIG-REIG➔

La Polifònica de Puig-reig

és coneguda com una deles millors corals del país.Els crítics i personalitats delmón coral no deixen de lloarel nivell que ha assolit, ibona part del seu èxit esbasa en tres factors primor-dials: el director, els cantai-res i el treball del dia a diaper seguir millorant. LaPolifònica de Puig-reig éssense cap dubte un delsmillors ambaixadors de lacomarca del Berguedà.

Història

Mossèn Josep Besora va ser elpioner a l’hora d’impulsar una

coral i ho va començar a fer dinsde la colla Joventut Sardanista.Era l’any 1968 i va ser fundadaamb el nom Coral Joventut Sar-danista. La idea va prosperar i vananar a cantar a la Trobada deCorals de Sant Esteve deBalsareny. En marxar Mn. Besora,aquell mateix any, el grup va estara punt de dissoldre’s, però alesho-res va agafar la direcció Mn.Climent Llorens, que al cap de poctemps també marxaria. El 1969 enRamon Noguera va passar a dirigirla coral i va començar la projecciódins els ambients coralístics ambdiversos concerts que ben aviat esvan anar multiplicant. El 1973, dins

el programa de la Festa Major dePuig-reig la coral va fer un concerta l’envelat. Una persona de Calellaque era entre el públic va quedargratament sorpresa de la qualitatvocal i els va convidar a la sevapoblació a fer un concert. Aquestfet va ser transcendental, perquèallà hi havia membres de

l’Agrupació Cultural i Folklòricade Barcelona, que els van obrir lesportes per actuar al Saló del Tinelldins els concerts de tardor.D’aquest concert, fins i tot RadioNacional d’Espanya se’n va ferressò i en va retransmetre algunespeces, que van permetre a la coraltenir una àmplia difusió.

L’any 1974, i amb motiu de ladesignació d’Igualada com a ciutatPubilla de la Sardana, la CoralJoventut Sardanista va enregis-trar el primer disc amb altresgrups. L’any 1975, els membresdel grup van escollir la opció decantar a la Coral o ballar a la CollaSardanista, per què era molt dificilcompaginar les dues coses.

A mesura que passava eltemps es van anar introduint ins-truments musicals, no sensepolèmica, per acompanyar elcant. Amb l’entrada a la coral deJosep Pons es donà un pasendavant, ja que a banda de serun gran músic i intèrpret depiano, feia arranjaments. Però,segurament, el pas més impor-tant va ser la decisió de comen-çar a cantar òpera-rock. La tra-ducció i arranjament de l’obra ➔

15estiu 2008

16estiu 2008

LA POLIFÒNICA DE PUIG-REIG➔

Jesús Christ Superstar i molteshores d’assaig van permetreestrenar l’obra el Dijous Sant de1976 a la discoteca Tom Say dePuig-reig. L’esdeveniment va ser

dels que marquen època, i aviattot Catalunya va voler tenir unarepresentació de l’obra.

Igualment, la posada en marxad’una selecció del Pessebre de

Pau Casals va ésser una bonaexperiència per començar a entrardins el món de la música clàssica.

Amb la participació al Festivalde Cantonigròs i el resultat obtin-gut, el 5è lloc en veus mixtes i el 3eren veus blanques, per davant de laresta de corals estatals, i, d’altrabanda, l’execució el 1986 de l’òpe-ra-rock A chorus line, la Coral vaconfirmar la seva majoria d’edat.

L’any 1987 els membres de lacoral van prendre la decisió decanviar el nom i passar a anome-nar-se Polifònica de Puig-reig,perquè molta gent es confonia

pel fet que es diguessin CoralJoventut Sardanista i es dedi-quessin a cantar.

A partir de la interpretació delMessies de Händel, l’entitat vacomprovar que podia afrontarqualsevol repte, tot i que per inter-pretar les grans obres clàssiqueses va haver d’ampliar el nombrede cantaires. La Direcció Generalde Música de la Generalitat vaconfiar a la Polifònica els concertsde Nadal que cada any patrocina-va. Aquests esdeveniments vanser un èxit gràcies també a l’apor-tació de Manuel Cabero.

➔

17

EL DIRECTOR

Ramon Noguera i Subirà

➔

Va néixer a Puig-reig i jaa la infantesa s’inicià en

el cant coral a l’EscolaniaParroquial de Puig-reig. Alscatorze anys va entrar al’Schola Cantorum i alsquinze entrà al Cor l’Unióde Puig-reig.

La seva trajectòria coma director comença el 1969a la Colla Joventut Sarda-nista. La seva formació mu-sical ha estat inicialmentautodidacta i posteriormentacadèmica, essent els seusprincipals mestres Mn. An-dreu Planas, Manuel Oltra,Lluís Virgili, Manuel Caberoo Eric Ericson.

A part de la direcció de

la Polifònica de Puig-reigha dirigit diferents «tallers»de cant coral com elsRencontre Internationals aFrança (1987,1988 i 1989),les Jornades Internacionalsde Cant Coral a Barcelona(1989) o el Catalunya Canta(1992), on va dirigir a 7.000cantaires. L’esforç i la feinafeta a la Polifònica no li hanpermès atendre molts mésencàrrecs rebuts.

Ha compost vuit sarda-nes, el Ball de Gegants i deNans de Puig-reig, algunescançons i molts arranja-ment corals i orquestra-cions, principalment, detemes del cinema i d’actua-

litat. És director del CorParroquial de Puig-reig i hova ser durant 10 anys de laCoral de l’Escola Municipalde Música de Berga. Ac-tualment és professor deConjunt coral i Tècnica vocala l’Escola Municipal deMúsica de Puig-reig.

estiu 2008

El seu repertori a partir d’aleshoresés ampli i variat i inclou obres com elRequiem i la Missa de Coronació deMozart, la Novena Simfonia Coral deBeethoven, o les parts corals de lesòperes Tosca i Turandot de Puccini(amb el Cor del Gran Teatre del Liceul’any 2005), Aïda i Nabucco de Verdi(l’any 2006 amb el Cor del Gran Teatredel Liceu), entre moltes altres.

Donades les seves arrels, laPolifònica està reconeguda com aexcel·lent intèrpret de sardanes,havent fet múltiples actuacions i enre-gistraments amb la Cobla La Principalde la Bisbal.

La Polifònica de Puig-reig hacol·laborat amb les millors orquestres imestres nacionals i internacionals.L’any 1993, amb motiu del seu 25è ani-versari, li va ser atorgada la Creu deSant Jordi de la Generalitat deCatalunya i ha actuat en nombrosesocasions per a televisions de diferentspaïsos.

18estiu 2008

LA POLIFÒNICA DE PUIG-REIG➔

La Polifònica de Puig-reig ha fet molts viatges per l’Estat espanyol iper arreu del món. Viatjar a tants llocs els ha permès exercir d’am-

baixadors de la nostra terra i gaudir de paisatges i cultures diferents.Han recorregut múltiples països d’Europa, Àsia i Amèrica i gairebécada any han realitzat algun intercanvi amb alguna coral que ha visitatPuig-reig amb motiu del Festival de Cant Coral, que la mateixaPolifònica organitza.

El primer viatge que es va dur a terme va ser a Cantàbria i d’aquí s’hapassat a cantar a països tan dispars, per posar un exemple, com laPolònia comunista, Filipines, Israel o Veneçuela. També es poden desta-car les actuacions a l’Expo de Sevilla, l’acompanyament al viatge oficialdel President de la Generalitat, Jordi Pujol, a l’Argentina o Xile, i l’actuaciórecent a l’Aplec de Cultura Catalana a Frankfurt.

La idea d’organitzar els Festivals de Cant Coral a Puig-reigva sorgir arran de la participació de la Coral al Festival de

la ciutat txecoslovaca de Jilhava. Allà es va comprovar que perorganitzar un esdeveniment d’aquest tipus no cal convidar auna quantitat de grups gaire elevada. A més, es podien ferintercanvis amb les colles convidades. Una vegada desenvolu-pada aquesta idea, es va parlar amb els responsables de laCapella de Música Burés, que aprofitaven l’estada de coralsa Barcelona per convidar-les a fer concerts a Castellbell i elVilar. D’aleshores ençà, es va anar organitzant conjuntamentel Festival, que arribarà ja a la seva 29a edició. Les millorscorals del món, de les quals han après moltes coses, han pas-sat per Puig-reig en aquest festival, que se sol celebrar alsvoltants de la primera setmana de setembre.

Festivals Internacionalsde Cant Coral Catalunya Centre

Ambaixadora de Puig-reig del Berguedà i de Catalunya

Documentació extreta del llibre La Polifònica de Pui-reig dels autors Rosa Serra i Ramon Viladés.

19estiu 2008

En Ramon Noguera i la seva dona, MariaRosa Riera, m’atenen a casa seva i al

cap de poca estona de començar el diàleg,ja es fa evident la passió que aquest matri-moni sent per la música, pel cant coral i perla Polifònica de Puig-reig, a la qual handedicat jornades de treball duríssimes, fins itot quan després d’una jornada laboral o dela llar esgotadora ja gairebé no queden niforces.

—Aviat la Polifònica farà 40 anys. Us espe-ràveu, quan vareu començar, arribar tanlluny?—La veritat és que no esperàvem arribar atant reconeixement dins el món musical icoralístic, però el cert és que ens ho hemguanyat a pols, amb moltes hores dedica-des a millorar cada vegada més el nostrenivell.

—Com està de salut, a hores d’ara, el móncoralístic?—Cada vegada hi ha més preparació anivell musical per part dels joves que s’hi

incorporen, però en contrapartida hi hamenys concerts i les corals mitjanes tenenpoca feina. D’altra banda, cada vegadacosta més que la gent es comprometi a feruna cosa que ocupa moltes hores lliures icaps de setmana.

—Els cantaires sou tots de Puig-reig?—Podríem dir que el 50% són del poble i laresta, de rodalies. Ara tenim quatre cantai-res que vénen de la Cerdanya. Nosaltreshem tingut la sort que sempre hem tingutjovent que s’han volgut apuntar, perquè és

inevitable una renovació de cantaires, jaque alguns no hi poden dedicar moltsanys. És dur, saps que divendres i dissab-te hi ha assaig, i diumenge, concert.

—Quants cantaires sou a la Polifònica?—Solem voltar a prop dels 45, tot i que devegades és difícil coincidir. Sense anarmés lluny, l’any passat estàvem convidatsa Corea però no hi varem poder anar per-què no teníem quòrum suficient: uns treba-llaven, altres estaven de vacances, etc.

—Deveu ser els millors ambaixadors dePuig-reig.—No sé si som els millors ambaixadors delpoble, però ens trobem molta gent que,quan surts a fora i dius que ets de Puig-reig, et diuen: «Ah, sí, de la Polifònica!»Hem portat el nom de Puig-reig a moltsindrets, però aquí a casa nostra seguimsense solucionar el tema de tenir un localon actuar, perquè normalment ho fem alpavelló, però sempre hem d’anar desmun-tant-ho tot per adequar-lo.

L’ENTREVISTA➔

20estiu 2008

d´ agost dimecres

◗ 2/4 de 10 del vespreU.S.T. SingersCor de la Universitat de Santo Tomàs de Manila – Filipines

de setembredimecres

◗ 2/4 de 10 del vespreMadrigal SingersCor de la UniversidadMusical Elisabethd’Hiroshima–Japó

de setembredivendres

◗ 2/4 de 10 del vespreClose Harmony friends–Eslovàquia

de setembredissabte

◗ 2/4 de 10 del vespreCor Monteverdi de Budapest – Hongria

de setembre diumenge

◗ 2/4 de 12 del migdiaMissa cantada a la parròquia de Puig-reig

◗ 2/4 d’1 del migdia

Sardanes a la plaça Novai recepció de les coralsper part de l’Ajuntament

◗ 6 tarda

Concert de cloendaCor Monteverdi de Budapest – HongriaClose Harmony friendsEslovàquiaCor de noies GerionaJuvenil de Girona – CatalunyaCoral de l’Escola Municipal de Músicade Berga-CatalunyaCapella de Músic BurésPolifònica de Puig-reig

LA POLIFÒNICA DE PUIG-REIG➔

➔ 4 de juliol Concert extraordinari a Banyolesamb motiu del 100 aniversari delnaixement de Manel Saderra iPuigferrer.➔ 25 de juliol Participació a Saragossa de l’obraGurrelieder, d’Arnold Schömberg,amb motiu de l’Expo.➔ 27 de juliol Participació a Barcelona de l’obraGurrelieder, d’Arnold Schömberg,a l’Auditori.➔ 1a setmana de setembreFestival Internacional de CantCoral a Puig-reig.� Assaig ja des d’ara de l’obraCarmina Burana per commemorarels 40 anys de vida de la Polifònicade Puig-reig.➔ 26 d’octubre Concert de Carmina Burana alpavelló de Puig-reig.➔ 28 de desembre Concert de El Messies de Haendelal pavelló de Puig-reig.

PROJECTES➔

XXIX Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre

DIES 27 D’AGOST i 3, 5, 6 i 7 DE SETEMBRE DE 2008 a PUIG-REIG (Pavelló d’Esports)

27

3

5

6

7

21estiu 2008

FESTES I TRADICIONS➔

Difícilment es pot en-tendre una festa tanreculada com els

Elois si no es té en comptela història, la geografia, lescaracterístiques i el taran-nà de les diferents genera-cions que han configuratun poble al llarg de la sevaexistència.

Fins ben entrat el segleXX, la Festa dels Eloishavia estat per moltes ge-neracions de berguedansuna festa gran i entranya-ble. I si contra qualsevolpronòstic ha sobreviscutfins a l'actualitat és potsergràcies al pes de la histò-ria, però, sobretot, per lescaracterístiques i el taran-nà del poble: tenacitat,fidelitat, identitat, rebel·lió iamor a la tradició.

JORDI ROYO I ISACH

Els Elois Qui sap de quantes maneres podríem intentar respon-dre aquesta pregunta. Segurament és lícit dir que els

actuals Elois són el resultat d’una antiquíssima tradició gre-mial que es va forjar a Berga –i a d’altres poblacions deCatalunya–.

També ho seria dir que els Elois són una manifestació deTeatre Popular; és a dir, “teatre fet pel poble i per al poble”,segons la definició aportada per Xavier Fàbregas.Certament, els Elois no són organitzats ni representats perprofessionals, sinó pel poble mateix.

La celebració dels Elois esdevé, cada any, un fet irrepe-tible: succeeix en un espai i en un temps concrets, i el poblehi pren part, bé enfilat dalt de les cavalcadures, bé tirant aiguades dels balcons, bé fent de públic. És, doncs, uns procéscomunitari i cerimonial que fa de la vivència festiva una acciód’autèntica participació.

Els Elois, alhora, són també un acte de resistència cul-tural, d’amor a la tradició i de tossuderia popular respected'un món cada cop més mecanitzat, informatitzat i globalque tendeix a homogeneïtzar progressivament uns matei-xos models estètics i uns determinats criteris festius.

Però els Elois són essencialment, des de la nostra pers-pectiva, una festa pretèrita, viva i singular que –a l’estil deMossèn Armengou– els berguedans hem sabut fer i hemsabut perpetuar. Visca Sant Eloi!

Què és la Festa dels Elois en el segle XXI?

DIES 26 i 27 DE JULIOL DE 2008

Els Elois

Hi participan pastors qualificats de França, Andorra,País Basc, Aragó, Illes Balears i Catalunya.

El concurs es divideix en dues proves. A la 1aactuen tots els gossos inscrits, a la 2a només elsmillors classificats. L’ordre d’actuació es determinaper sorteig.

Primera prova: es divideix en tres parts. La 1a pre-tén valorar l’obediència del gos. El pastor l’ha de enviarcap al carreró marcat amb banderoles. A més de fer-lopasar sense que es deixi cap banderola, el jurat faràparar el gos en dues ocasions. Fet el recorregut,comença la 2a part en la qual el gos haurà d’entraramb suavitat les ovelles, conduir-les i manternir-lesparades uns segons dins el cercle assenyalat davant elpastor. Un cop el jurat dóna per superada aquestasegona part, la 3a consisteix en fer passat el ramat pelportell assenyalat.

Es faran els canvis de ramat necessaris per evitarque hagin de passar dues vegades les mateixes ove-lles pel mateix portell.La prova finalitza quan:➔ Totes les ovelles hagin passat el portell.➔ S’hagi exhaurit el temps previst per la prova.➔ Es desqualifiqui el participant perquè el gos mos-sega o desobeeix reiteradament, bé perquè el pastorabandona el lloc delimitat, o per qualsevol altre motiuque el jurat consideri.

Segona prova: els gossos que hagin obtingutmillors qualificacions a la 1a, actuaran a la 2a. A l’ordredel director del concurs, el gos anirà a buscar el ramat.

Un cop arreplegades les ovelles, intentarà fer-lesentrar dintre el pletiu.

Un cop dintre, i a un senyal del director del con-curs, les haurà de fer sortir.

22estiu 2008

FESTES D’ESTIU➔

Concurs Internacional de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug

➔ 31 D’AGOST DE 2008 A LES 11 DEL MATÍ, AL PRAT DEL CASTELL

23estiu 2008

RAMON FELIPÓ

FOTO LUIGI

➔ PORTADA

➔

El Pi de les TresBranques

El Pi de les TresBranques

24estiu 2008

R afael d’Amat i de Cortada,baró de Maldà, va escriu-re al seu dietari, el Calaix

de Sastre, que el dia 26 denovembre de 1810, els seus fillsvan veure el Pi:

Sent memorable, a dos hores imitja de Berga, l’arbre del Pi de

les Tres Branques, per tenir unamateixa soca, segons un delsexemples de la doctrina cristianaen l’explicació del misteri de laSantíssima Trinitat; mitja hora otres quarts distant de l’ermita, osantuari de Nostra Senyora deCorbera, havent-hi altre pi així

PORTADA➔

➔ El Pi de les Tres Branques és un pi roig, Pinus silvestris,segons Carme Barceló Martí, de la Unitat de Botànica de laFacultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona: «En elbosc del pla de Campllong coexisteixen el pi roig, Pinus sil-vestris i el pi negre, Pinus uncinata; la primera de les espè-cies és la dominant en l’entorn del Vell Pi de les TresBranques i el Jove és també un pi roig.» Malgrat que permolts sia considerat pinassa (al Berguedà aquest tipus d'ar-bre rep el nom popular de pinassa), des de l’Ordre de 20d’octubre de 1987 té la consideració d'arbre monumental deCatalunya. És al pla de Campllong, a 1.290 metres d’alçadasobre el nivell del mar, al municipi de Castellar del Riu,comarca del Berguedà i bisbat de Solsona.

25estiu 2008

mateix, mes no tan gros, un pocdistant d’est, sent meravella enterreno prou aspre com de mun-tanya; han anat en est matí tots itotes, mos fills ab companyia delSr. rector d’Avià, lo monjoJeronim pare Josep Soler i lo Sr.militar suís don Lorenzo Smith, aveurer-la, i després a dinar aCorbera, per fer-hi petar bonesbotifarres, costelles i truites d’ouab bon pa i vi, a més d’alguncapó barrejat en espessa escu-della d’arròs, havent-nos quedatla marquesa i jo en casa . [...]Com aixi'nos ho han explicat, tor-nats a cinc hores d’esta tardad’aquella santa ermita de NostraSenyora de Corbera, i antes deveure lo gros Pi de les TresBranques.

L’any 1876, el fotògraf JaumeMonràs va editar la que deu ser laprimera postal del Pi. Al darrera hi

ha imprès tot un manifest i la defi-nició del vell arbre:

En el Plá de Camp-Llonc, […] sehalla el árbol representado poresta fotografía que por vivir soli-tario en el centro del valle, porsus dimensiones, antigüedad ysimetría de sus ramas, llama nosólo la atención de los viajeros,sino que constituye un objeto devisita casi obligado para losforasteros que van a Berga y unavenerada representación simbó-lica, para los habitantes del país.Dicho árbol que debe de contarmuchos siglos de existencia,ofrece la particularidad de serúnico individuo que se encuentraen aquellas alturas o zona fría enque viven el pino negro, el rojo, elabeto y el haya, de la variedadPinassa, especie Pinus silvestris,de lo cual por ser dicha variedadpropia de la zona donde pueden

crecer la vid y el romero puedededucirse que nuestros climashan sufrido un descenso de tem-peratura bastante notable en eltranscurso de algunos siglos.

No fa cap referència al seu simbo-lisme religiós; parla de la magnituddel Pi, de la importància que té idóna les mides de l'arbre el 1876:

Las tres ramas simétricas e igua-les que caracterizan a esteanciano del reino vegetal, nacende un solo tronco y arrancan laprimera por la parte N. a 0,65ms., la segunda E. a 0,82 ms. y latercera al S. A 1,0 ms. El troncoprincipal 1,03 ms. de altura tiene5,94 ms. de circunferencia. Lasbrancas a la misma altura, la pri-mera 3,18 ms., la segunda 3,18ms. y la tercera 3,08 ms. Dichasbrancas miden hasta el ramaje,la primera 12,77 ms., la segunda12,45 ms. y la tercera 11,0 ms., ➔

26estiu 2008

PORTADA➔

resultando tener hasta la partesuperior, o remate, la primera22,95 ms., la segunda 22,15 msy la tercera 20,90 ms.

Curiosament, també el 1876, elCalendari Català, editat perFrancesc Pelagi Briz, va publicaruna peça teatral amb el nom Lo Pide las Tres Brancas. En aquestapeça hi ha una escena que diu:

Guenyo –Ja hi som! La colladaés aspra en aquesta hora. Hicau un raig de sol! Mira, veusal peu de la vessana, al pla,aquest pi de soca mig pelada igegantina? Tivat –El pi de les tres bran-quesGuenyo –Li sabies el nom? Tivat –Tot bon català l'hi sap;és l'arbre de casa.

Uns quants anys més tard, enFrancesc Muns va redactar elsprimers articles sobre el Pi a la

premsa barcelonina. La portadade la revista carlina, La Hormigade Oro, al número 6, de 5 defebrer de 1887, és un gravat delPi. Incloïa el text de FrancescMuns sota el títol de «Variedades,el pino de las Tres Ramas» icomença dient:

Saliendo de Berga por el cami-no que dirige a San Lorenzodels Piteus, atravesando a lolargo el término de Espinalvet,a poco de haber entrado en el

de Castellar del Riu, en el cen-tro de un pintoresco llanorodeado de altísimas monta-ñas, conocido por el Pla deCampllonc, se eleva el famosopino que representa el grava-do reproducido en este núme-ro. Para terminar hemos deencarecer a los aficionados alas bellezas naturales y artísti-cas de nuestro país, que nodejen de verificar una excur-sión por la región bergadana,

seguros de hallar bellezas queles encanten y enseñanzasque sorprendan.

Així mateix, a la portada de LaIl·lustració Catalana, al número173, de 30 de setembre delmateix 1887, hi ha una foto delPi, probablement la més antigapublicada per una revista.L’article que l’acompanya expli-ca: «Sobre aquest famós arbrediu l’escriptor catalanista D.Francisco Muns...». No es fa capreferència al concepte del Picom a símbol d’unitat de lesterres de parla catalana i és latraducció catalana del seu arti-cle a La Hormiga de Oro publicatpoc abans. Muns diu:

Tots els habitants de l’altamuntanya de Catalunya o elconeixen de nom o l’han visi-tat alguna vegada, perquè ésobjecte de sa curiositat i de la

CONCENTRACIÓ AL PI ABANS DE L’ANY 1915. / ARXIU RAMON FELIPÓ.

➔

27estiu 2008

veneració de molts. [...]D’arran de terra fins a deupams d’alçada és una solasoca que té 33 pams de cir-cumferència, dividint-se des-prés en tres branques per-fectament iguales fins a unaaltura total de l’arbre de 150pams essent de 18 pams lacircumferència de cadabranca.

Muns afirma que a sota de lesbranques s'hi han refugiat exèr-cits i que no pot calcular la sevaantigor, «com que la seva formas’eleva el pensament a la ideadel august Misteri de laSantíssima Trinitat, una tradiciópopular i constant». Recorda laconcessió d’indulgències fetaper un bisbe «als devots quedavant d’aquell Pi resin unCredo en honor a la SantíssimaTrinitat, que la imatge es troba

representada en aquella obra» irecull per primera vegada undocument que es trobava a l’es-glésia de Castellar del Riu, des-prés es-mentat per tothom:

Al devot cristià: per tradicióantiga se sap que l’Il·lm.Senyor Fra Josep de Mesquia,Bisbe de Solsona (1746), con-cedí 40 dies de perdó resanttres Credos davant el Pi de lestres branques, vestigi i figuradel Misteri de la SantíssimaTrinitat, principi i fi del nostreser i bé.

Aquest article acaba recoma-nant a tots el lectors de La Il·lus-tració que visitin aquest paratgeberguedà.

El 1888, un any més tard dela publicació a Barcelona delsdos articles de Muns, a les pàgi-nes 182 i 183 del suplement alnúmero 190 de La Il·lustració

Catalana es publica el poemade mossèn Cinto Lo Pi de lesTres Branques, amb una notaque diu: «Aquesta poesia formapart del volum de poesia patriò-tica que està a punt de publicarMn. Verdaguer.» Sorprèn la no-inclusió dels versos introducto-ris de «Preguem que sia aquestPi, / l’arbre sagrat de la Pàtria»que han aparegut a totes lesedicions posteriors. El poemaseria recollit el mateix any al lli-bre Pàtria, editat per Estampa,de Fidel Giró de Barcelona,l'any 1888 amb pròleg delcanonge vigatà mossèn JaumeCollell. Aquesta edició conté elsversos a l'encapçalament delpoema que són l’origen de tot elsímbol patriòtic que ha esdevin-gut del pi: «Preguem que siaaquest Pi, / l’arbre sagrat de laPàtria».

Mossén Cinto i el Pi de les Tres Branques

Ramon Felipó OriolEdicions El Mèdol Col·lecció: Fòrum

El Pi de les Tres Branques és un delssímbols del catalanisme actual. Latradició i la llegenda venen d'antic.De sempre, s'ha venerat com unarbre sagrat. L'Església catòlica haatorgat indulgències a les pregàriesfetes davant seu. L'arbre ha esde-vingut una figura mítica.

28estiu 2008

L’APUNTQUIRZE GRIFELL

➔

El Pi de les Tres Branques,

un símbol viuDurant molt temps, des de la recu-

peració de la diada del Pi de lesTres Branques, hem vist com

se’ns presentava una i altra vegada (encartells, adhesius, postals i tota mena d’a-nagrames) la imatge patètica d’un arbremort. Un esquelet d’arbre de tres bran-ques, amb la branca de la dreta esquin-çada a mitja soca.

Més d’un, en explicar-li que aquellestres branques simbolitzaven els PaïsosCatalans, no trigava gens en identificar labranca caiguda amb el País Valencià. Unabroma de mal gust servida amb safata perla imatge. I com que una imatge sempreparla sense necessitat de paraules, vet

aquí que ja és hora de retornar al símboldels Països Catalans tota la seva plenitud.

La bellesa del vell pi, alçant-se majes-tuós i simètric al mig del pla de Camp-llong, va captivar Jacint Verdaguer. Elpoeta va voler veure-hi el rei Jaume Isomiant que seria rei d’un sol país formatper tres territoris: Catalunya, Mallorca iValència. Abans, però, ja havia estat iden-tificat amb la Santíssima Trinitat. Preci-sament, la simetria és la que dóna sentit,harmonia i bellesa al símbol.

No hi fa res que el vell arbre sigui mort.Un altre dia, més endavant, caldrà parlar decom ha de ser protegit i dignificat l’indret ones van podrint les restes. Ara ens queda el

símbol. I el Pi Jove. I el Pi de les TresBranques de la plaça dels PaïsosCatalans de Berga. El pi viu és el quecal ensenyar, com són vius els idealsque representa.

El nostre Pi de les Tres Branquesha estat cantat, a més de Verdaguer,per Àngel Guimerà, J. V. Foix, ClimentForner i un llarg reguitzell de poetes.Molts escriptors n’han parlat, com asímbol del país i, per extensió, de lallengua catalana.

Els fotògrafs han deixat constàn-cia de la seva vida, de la seva mort ide la seva descendència. Existeixuna fotografia on es veuen tres pinsde les tres branques al pla deCampllong.

En aquest sentit de recuperar laimatge del Pi, hem d’esmentar aquí eltreball del pintor Joan Queralt. Des

del seu estudi de Casserres ha tingutl’encert de pintar diverses versionsde l’arbre ple de vida i de color, ambla silueta original i les branques ata-peïdes de fulles. Tres d’aquests tre-balls es van poder veure durant elmes de juliol als aparadors d’algunscomerços del carrer Major de Berga.

Ara que sectors del País Valenciài de les Illes qüestionen de nou la uni-tat de la llengua catalana, el símboldel Pi de les Tres Branques va coml’anell al dit per explicar-ne la unitat ila diversitat. I és un símbol, no hooblidem, nascut al cor del Berguedà.Als berguedans ens correspondonar-li vida i donar-lo a conèixer.

Butlletí Berguedà, núm. 38, gener 1998

29estiu 2008

PINTURA DE JOAN QUERALT.

estiu 200830

31estiu 2008

TRADICIONS➔

Festes de la

Baronia de Pinós

De l’11 al 20 de juliol aBagà

BAGÀMEDIEVAL - fotografies JULI BOVER

Festes de la

Baronia de Pinós

TRADICIONS➔

32

Com a capital històrica del’Alt Berguedà, Bagà nopodia romandre d’es-

quena a la història que l’ha forjat.Un any més, les portes de la vilade Bagà s’obriran amb solemni-tat per retrocedir en el temps. Enpassar el llindar serem a l’èpocamedieval. El visitant podrà recu-lar en el temps amb els sentits iassaborir tota la bellesa de lanostra història; podrà compartiril·lusions, realitats i reviure lesnostres llegendes.

L’Edat Mitjana reviu a Bagàentre placetes i carrerons. Ambel Mercat, tornaran els artesansd’altres pobles per oferir-nos lesseves mercaderies. Tornarà eldring de les monedes canviantde mà, el picar sorollós delferrer, l’olor intensa dels elixirs iles herbes de qui ens vol guarirde tot mal amb pocions per

alleugerir-nos el cos. Tornaranels contadors d’històries i la vidaal carrer. Sonarà un altre cop elbullici del temps medieval, elcant sobri dels monjos i les dan-ses cerimonioses i populars.

Unim cultura i lleure en unacte de recuperació de les nos-tres arrels i de reafirmació de lanostra identitat. Aneu al patid’armes de Palau o a la plaçaPorxada, tanqueu els ulls i dei-xeu anar la imaginació: podreuviatjar en la nostra particularmàquina del temps. Veniu aveure el que Bagàmedieval usha preparat amb molta cura pertransportar-vos a uns altrestemps. Us obrim les portes dela vila i us convidem a gaudird’aquesta Setmana Medieval,que tindrà lloc del 11 al 20 dejuliol. Només hi faltes tu, t’hiesperem!

estiu 2008

estiu 200833

de juliol, diumenge.➔ 19.00 h.

a la plaça Porxada. Espectacle medieval

de titelles adreçat al públicmés jove de la vila, amb elgrup Penjim Penjam, queoferirà l’espectacle Artur iBlancafort. Es repartirà co-ca i xocolata per a la mai-nada.

de juliol, dimecres. ➔ 22.00 h.

a la plaça PorxadaDesfilada de vestits d’è-

poca medieval.Una passarel·la pel bell

mig de la plaça serà l’esce-nari de majestuosos i diver-tits models ambientats a l’è-poca medieval.

Es delectarà als assis-tents amb els dolços de palaude la senyora baronessa.

Visita guiada teatralitzada pel nucli antic de Bagàde juliol, divendres➔ 22.00 h.

Inici: Pont de la Vila.Amb aquesta visita prete-

nem donar una visió diferentdel nucli antic de Bagà. El guia,acompanyat de diversos per-sonatges vestits d’època, varelatant la història medieval dela vila i mostrant tots els ele-ments que encara resten dem-peus malgrat el pas delssegles. És un dels actes que témés bona acollida dins de laSetmana Medieval. La visitarecorre tots els carrerons i pla-cetes del nucli antic, l’antigapresó, el Palau dels Pinós, l’es-glésia de Sant Esteve i el Pontde la Vila, i acaba la plaçaPorxada, on s’escenifiquenfragments de la nostra històriamedieval.➔ 22.00 h. a la plaça Porxada

Pregó de la Setmana Medie-val a càrrec de Llorenç Pe-drals, mestre artesà de la Vilade Bagà.

Amb aquest acte solemnees donen per encetades lesFestes de la Baronia de Pinósde Bagà. El pregoner, senyorLlorenç Pedrals, mestre artesàde la forja, és acompanyat encomitiva per les autoritats localsi els membres de BagàMedieval des de l'Ajuntamentfins a la plaça Porxada. El reco-rregut, seguint pels carrers iplacetes del nucli antic de lavila, és amenitzat pel grup degralles i tambors Tambagà.

Com a colofó del pregó,es portarà a terme a la plaçaPorxada el concert del grupEls Trobadors, conjunt dereconegut prestigi dins el mónde la música medieval, lideratper Alfons Encinas.

11 13

16

➔

34estiu 2008

de juliol, dijous. ➔ 22.00 h.

al pati d’armes de palauConferència sobre la inter-

venció arqueològica a l’indretde Sant Sebastià, a càrrec del’arqueòleg Josep M. Vila.

de juliol, divendres➔ 21.30 h.

a la plaça Porxada

➔ SOPAR MEDIEVAL

Sortida de la comitiva, ambinici al carrer Raval i seguintpels carrers del nucli anticfins a la plaça Porxada.Aquest és un dels momentsmés singulars de les festes,en el qual es fon l’entorn de laplaça Porxada amb el xivarride centenars de personesvestides d’època de totamena: poble, clerecia i no-

blesa compartiran taula ale-grement i degustaran unmenú tradicional amb carn,embotits i postres fets a lanostra comarca.

Durant el sopar hi hauràdiferents espectacles, com

lluites entre cavallers acàrrec dels Templers d’Hugde Pinós, una mostra dedanses medievals a càrrecde l’Esbart Cadí de Bagà i unespectacle de foc a càrrecdel grup La Cremallera.

de juliol, dissabte deles 18.00 h fins a la

1.00 h de la matinada, Mer-cat Medieval nocturn.

de juliol, diumenge deles 10.00 h fins a les

19.00 h.

➔ MERCAT MEDIEVAL

I fira de demostraciód’oficis tradicionalsI Mostragastronòmica de produc-tors agroalimentaris delBerguedà.

L’entorn privilegiat delnucli antic de Bagà, disse-nyatpel baró de Pinós, model d’ur-banisme medieval únic aCatalunya, és el marc queacull el Mercat Medieval.

Pels carrers i places tra-çats pels mateixos barons dePinós, ens veurem immersos

en les múltiples escenifica-cions històriques que ensmenen a un gran i bulliciósmercat. Sense donar-secompte del temps, el visitantes trobarà implicat en les múl-tiples escenificacions que esporten a terme. És quelcommés que una fira-espectacle.

Com a cloenda de lesFestes de la Baronia se cele-bra, durant els dos dies, elMercat Medieval (aquest anyamb innovacions, com elmercat nocturn de dissabte).

Al llarg d’aquests dosdies, els artesans fan cap alscarrers per oferir els produc-tes fruit del seu treball.Calderers, ceramistes, joiers,ferrers, espardenyers, pun-taires, filadores i tot unreguitzell dels més variatsoficis treballen a peu decarrer creant tota una fira

17

18

19

20

TRADICIONS➔

➔

35estiu 2008

“Bagadani Militia Templi”, els templers baganesos

La present edició de lesFestes de la Baroniaserà el “baptisme defoc” –mai millor dit-d’una nova entitat baga-nesa: la “BagadaniMilitia Templi”, un sim-pàtic grup de cavallerstemplers baganesosque, a més de reivindicarla figura de Hug dePinós com a un delsmítics fundadors de L’Ordre del Temple, pretén convertir-se en un grupque aprofundeixi i difongui els aspectes més poc coneguts de l’Ordre delTemple, a més de delectar-nos a tots amb les seves exhibicions i amb elrigor de les seves vestimentes. Constituïda com a entitat el passat dissab-te 7 de juny, “Bagadani Militia Templi” compta inicialment amb 14 mem-bres; si més no, tenint en compta la proximitat de les Festes de la Baroniade Pinós, pretenen “reclutar” més cavallers en breu.

específica amb oficis arte-sanals tradicionals, ambmés de 50 artesans (30 deBagà) fent demostració endirecte de més d’una tren-tena d’oficis tradicionals.

Una altra novetat serà laMostra gastronòmica de pro-ductors agroalimentaris delBerguedà, que conjuntamentamb l’Associació de Pro-ductors Agroalimentaris delBerguedà oferiran al visitantla possibilitat de degustaruna gran quantitat de pro-ductes de la comarca.També la primera trobada degrups de recreació históricaa la zona del pont de la vila

acte que va lligat als templersque l’organitzen (una dotzenade grups de recreació acam-pats els dos dies).

Dins el nucli antic troba-rem el tercer concurs de tiramb arc i demostració d’ar-quers, també espectaclesteatrals medievals a càrrecdels Templers Hug de Pinós iel grup de Teatre La Faia, i elcercaviles amb el grup musi-cal medieval Tambagà.

Bagà MedievalTel.: 658108091

Correu electrònic: info@bagamedieval.comwww.bagamedieval.com

36estiu 2008

Pep Graus

Gerent de GrupGraus & Paracolls,porta més de 18anys dedicat almón de la promo-ció immobiliària amb la màxima serietati tracte professional (molta discreció).

Al llarg de la seva vida ha passatper diferents camps:➔ 20 anys treballant al tèxtil.➔ 16 anys regidor d’ajuntament.➔ Presentador de programes

esportius a Ràdio Berga.➔ Spiker dels esdeveniments

comarcals.➔ Dinamitzador comarcal.

Amb oficina a Berga i a Barcelona,i participació a Manresa i Solsona,actualment també participa a la Xinaamb l’empresa Gaodi Home.

Especialitzats en tot tipus deconstruccions però molt més dedi-cats a la rehabilitació.

Ha participat en la venda dePeguera, L’Estany, etc, en el món definques rústiques.

Grup Graus & ParacollsEl Grup G&P es format per quatreeixos fonamentals:➔ Cartera immobiliària que ofereixpisos, apartaments, cases, xalets,parcel·les… tant al Berguedà des del’oficina de Prat de la Riba 13 deBerga com a les comarques veïnes itambé a Barcelona capital des deldespatx al c/ Cartagena 324. (Davantde l’hospital de St. Pau).

➔ Promocions d’obra nova i Rehabili-tacions (la nostra especialització),actualment en tenim a: Berga, Avia,Gironella, Gósol, Casserres, Olvan,La Pobla de Lillet, St. Llorenç deMorunys.➔ Especialitat en la venda de FinquesRustiques.➔ Lloguer de Vacances i caps de set-mana i també de residencia habitual.

Els moments de crisis la confiançala donen els que ja n’han passat d’al-tres.

Per això marquem la diferenciaamb noves idees, amb mes coneixe-ments i amb una resposta a cada pro-blema.

Intentem tenir la millor actitut perpoder-li oferir la credibilitat i confiançaque vostè necessita.

EMPRESES➔ ➔ + INFO

IMATGES DE LA VISITA DE LIN JUNLI AMB EL PRESIDENT DEL CASAL D’EUROPA SR. FARGUELL, DE L’ACEB SR. FIGOLS I DE L’ALCADE DE BERGA SR. JULI GENDRAU.

37estiu 2008

REPORTATGE

El Berguedà a la frescaQuan arriba l’estiu i la

calor es fa sufocant, undels llocs més preuats

és qualsevol paratge ombrívol,que tingui alguna font pels vol-tants i espai per poder-se tom-bar a la fresca. Hem triat unsquants indrets del Berguedà onpodreu anar a fer fontades o,simplement, passar una estonaagradable tot fugint de la calor.Recomanem, sobretot, ser res-pectuosos amb els paratges ino deixar-hi les deixalles.

PEP MASANA

➔

➔

38estiu 2008

REPORTATGE➔

Una vegada s’arriba a la plaça de l’esglé-sia de Bagà, s’ha de seguir el carrer queés de direcció única i trencar a mà dreta.Un cop passat el pont, s’arriba al parc dela vila, on s’ha de trencar a l’esquerra, i s’a-gafa el camí que porta a la font. Hi ha unazona de pícnic amb graelles per fer brasai taules. L’aigua és de molt bona qualitat ila zona està ben enclotada i envoltadad’arbres i herba.

Una vegada arribats a l’hotel Les Fonts, a unparell de quilòmetres de Castellar de n’Hug,s’ha d’agafar el camí que porta directe alnaixement del riu Llobregat. Apareix un es-pectacular brollador d’aigua d’entre els cin-gles i rocs, en un ambient d’allò més obac.Més avall s’hi troba un bar on hi ha taules defusta per poder fer un àpat.

El llac de Graugés va ser construït al segleXIX per abastar d’aigua la colònia agrícolaque tenien els germans Rosal. S’hi arribaagafant la carretera que va d’Avià aGraugés. És un autèntic paradís per perdre’samb la família tot vorejant el llac i gaudint dela vegetació centenària, o fent un mos asse-gut als bancs i taules tot mirant la quietud deles aigües tan sols interrompuda pels ànecsi les oques. Molta ombra, servei de bar iàpats allà mateix, al restaurant de la vora,completen una oferta que converteix aquestparatge en irresistible.

➔ FONT DE LA VINYA VELLA

➔ FONTS DEL LLOBREGAT

➔ ESTANY DE GRAUGÉS

estiu 2008

Font Negra

Situada a la carretera que va de Berga aQueralt, a mà esquerra, la Font Negra témolts atractius. L’aigua clara i neta, un cir-cuit format amb estris de fusta per fer gim-nàstica, la riera a la vora, un parc infantil,un bon espai per aparcar, les taules permenjar, i la zona, molt ombrívola i enclota-da, on gairebé no entra el sol, fan d’aquestlloc un indret ben agraciat per refugiar-sede la calor. La llàstima és que el berenadorestigui tancat.

Situada dins de la vila de Cercs, val la penanomés per veure com surt l’aigua arran deterra de dins els rocs. Envoltada de plata-ners i ben protegida del sol, disposa de ser-veis públics, bar, taules i bancs, graelles perfer brasa, pista poliesportiva, parc infantil iun rierol que acompanya amb la seva remorels àpats. Cal llevar-se d’hora si es vol acon-seguir taula els caps de setmana. A més,s’hi solen fer balls i concerts a l’estiu.

De Borredà a Santa Maria de Merlès,aquesta riera ofereix als visitants indretsamb una gran riquesa de fauna i flora,càmpings, i una aigua clara que és utilitza-da a l’estiu per refrescar-se el cos. Això sí,s’ha d’anar amb compte perquè hi ha anysen què baixa més aigua i hi ha indrets igorgs on cobreix bastant.

➔ FONT NEGRA

➔ FONT GRAN

➔ RIERA DE MERLÉS

➔

40estiu 2008

Per la C-16 s’agafa la carretera que va aVilada i al cap de sis quilòmetres hi ha eltrencant a mà dreta. A tocar del pantà de laBaells, quan és ple, aquest indret és unlloc ideal per anar amb la família, perquè hiha servei de bar-restaurant, serveis pú-blics, zona de pícnic amb graelles a sotaels pins i, a més, s’hi pot practicar el rem,el tir amb arc i el paintball.

Font del Balç

Entrant a Gironella, s’hi arriba passat elpont del Llobregat a mà dreta. Té moltaombra, amb taules i bancs, servei de bar-restaurant, el riu que passa per la vora i, amés, hi ha una paret d’escalada amb pre-ses artificials. És un lloc molt ample, on laBerguedana de Jazz acostuma a fer-hiconcerts.

Un cop a Guardiola de Berguedà s’ha d’aga-far la carretera que porta a Sant Julià deCerdanyola i a mà dreta hi ha un rètol que hoindica. S’hi ha d’anar caminant. És un llocben pintoresc, on val la pena emportar-se lacarmanyola i anar a esmorzar o berenar totgaudint de la bona fresca que fan els faigs ide l’aigua de les fonts i rierols que ragen totl’any. Hi ha bancs per seure.

➔ MOLÍ DEL CAVALLER ➔ NOU FONTS

➔ FONT DEL BALÇ

FONT DEL CASTELL.-SANT JULIÀ DE CERDANYOLA-

REPORTATGE➔

Cafè de la Plaça

41

BARS➔

El Cafè de la Plaça de Casserres, tot iser el bar més antic, conserva l’esperitjove.

No és d’estranyar que gent de totesles edats el tingui com a lloc de prefe-rència per prendre un cafè, fer un mos o

trobar-se per passar una bona estona.Bar de tapes, local de música en directe,espai d’oci i ara amb un menú diari i platsde la casa. El Cafè de la Plaça és moltescoses, però sobretot un racó on ve degust veure passar les hores.

➔ PLATS RECOMENATS

Cafè de la Plaça Passeig Bisbe Comelles, 85 93 823 40 08 Casserres

Dorada al forn amb gamba llagostinera.

Milfulls d’escalivada. Crema de meló.

Niu de gotlles a la vinagreta.

Amb la supervisió del mestre de cuinaAntoni Font

42estiu 2008

Cal Canudas i passejar a cavall Passejar a cavall proveeix una

entrada sensorial a través delmoviment variable, rítmic i repeti-

tiu. La resposta del moviment resultanten l’home, és semblant als movimentshumans de la pelvis al caminar. Lavariabilitat de la marxa del cavall, pos-sibilita terapéuticament graduar lessensacions que es reben. Físicament,el passeig a cavall ajuda a millorar l’e-quilibri i la mobilitat, encara que tambépot afectar positivament a les funcionsde comunicació i comportament. Ésuna activitat especialment indicada pera persones amb paràlisi cerebral,esclerosi múltiple, distròfia muscular,autisme, sindrome de down, malaltiestraumatològiques etc.

L’activitat hípica iguala als discapa-citats amb les persones sanes i treu del’aillament al malalt. Ajuda a facilitar lasuperació de la por, i millora la confian-ça i concentració. A més fa perdre lestensions acumulades tant físiques comemocionals.

Si a tot això, hi sumem que l’expe-riència viscuda es converteix en unaprenentatge divertit i aplicat en unmitjà natural a l’aire lliure, i que a mésés un exercici constant ja que un cavallal trot transmet al genet 110 impulsosper minut, amb oscil·lacions tridimen-sionals com són endavant-enrera,amunt-avall o desplaçament-rotació, espot afirmar que l’activitat hípica és deltot recomanable.

LLEURE DE MUNTANYA➔

43estiu 2008

D’altra banda, la família Canudas dis-posa d’una masía totalment equipadapel turisme rural, amb capacitat per aquinze persones, a Cal Sargantana. Eltelèfon de la casa és 93 823 42 42.

El preu és de 20 euros l’hora, i inclou unaassegurança d’accident, i el servei decasc. L’obertura és els caps de setmanade 9 a 1 i de 3 a 8, i els estius obren cadadia. Val més reservar hora abans d’anar-hial telèfon 620 82 99 30.

+ INFORMACIÓ

Després del punt km. 4 de la BV-4132 un trencant

a la dreta ens indica Cal Canudas

Cal Canudas

Cal Sargantana

C-1

6

Ber

ga

BV-4132

C-1

6

Casserres

Gironella

GironellaCasserres

Font dels TorrecsCal Bassacs

GironellaCal Bassacs

COM ARRIVAR-HI➔

Cavalls CanudasKm 4 de la BV-4132 Casserresmòbil 620 82 99 30

44estiu 2008

Pau Picasso a Gósol 1906BEGONYA MONTRAVETA

➔ HISTÒRIA

Aúltims de maig de 1906,Pau Picasso realitza unviatge i una estada a

Gósol, possiblement, aconsellatpel doctor Ramon Raventós,l’escultor Enric Casanoves i el filldel polític grec Venizelos, entrealtres amics seus. L’estada durauns tres mesos i s’acaba a mitjanagost, si fem una anàlisi de lacorrespondència establerta entrePau Picasso, Enric Casanoves iApollinaire.

El viatge que realitza PauPicasso acompanyat de Fernan-de Olivier, amb la qual mantéuna relació sentimental enaquells moments, apareix descritamb precisió en el llibre de la”Fernande Recuerdos íntimos”.

Des de Barcelona es traslladenen tren, amb els ferrocarrils cata-lans, acabats d’inaugurar, seguintel curs del riu Llobregat, línia deBarcelona a Manresa i línia deManresa a Berga i Guardiola(aquesta última es tracta d’un trentramvia). Segueixen doncs l’actualEix del Llobregat. De Guardiola aGósol, el viatge el realitzen amb

traginers que porten matxos, únicmitjà de comunicació existent enaquells moments per accedir a lavall de Gósol. És un viatge ple dedificultats, especialment per aFernande Olivier, acostumada aun altre tipus de mitjans de loco-moció. Els cingles de Foradadaels provoquen espant i en unmoment d’esverament dels mat-

xos Fernande creu caure en elbuit, però tot acaba bé.

Gósol llavors és un poblemuntanyenc d’interior, que té uns800 habitants, amb una econo-mia basada quasi en l’autarquia(cultiu de trumfos i blat, ramatsd’ovelles, bestiar i caça comple-mentada amb algunes feinesexteriors que realitzen els seushabitants: contrabandistes, pa-raires, trementinaires, etc.). Elpaisatge és terrós, a conseqüèn-cia del cultiu de la terra. És unpoble molt atractiu però té malescomunicacions, i un clima moltsa, però fred i dur.

L’etapa que Picasso passa aGósol representa per a ell: salut,felicitat, pau interior, natura, refle-

xió profunda sobre el seu art, inno-vació i canvi de llenguatge plàstic,que donarà un gir profund al seuestil personal. Es coneix coml’«època terrosa de Gósol».

És una etapa classificada,segons Palau i Fabre, com declassicisme hel·lenitzant però enquè la geometrització dels cossos(en el cas dels quadres de paisat-gisme), l’estilització en la línia, lapetrificació en les formes i en lafigura humana, les esquematitza-cions –especialment en l’arquitec-tura–, les estilitzacions rectilínies,

les deformacions, etc., hi comen-cen a ser presents, i en aquestaestada a Gósol es potenciaran iposteriorment el portaran al des-envolupament del cubisme.

Cal Tampanada, la fondagosolana de tota la vida, l’aculldurant aquesta temporada. Pi-casso dedica part del temps a laseva companya, que viu el grancontrast entre la vida parisenca deMontmartre i la cultura rural piri-nenca d’un poble d’interior comGósol, situat al cor de Catalunya ial peu del Cadí i del Pedraforca.També dedica part del seu tempsa parlar amb la població, especial-

ment amb l’avi de lafonda, sobre temesde la vida quotidia-na presents enaquells moments aGósol: els contra-bandistes, els ofi-

cis... L’observació de les perso-nes que realitzen diferents feines,com els ferrers, als qui observaamb gran minuciositat; el paper dela dona, el seu cos, els seus ves-tits, el treball del camp, les diver-sions i festes locals, i els balls i lescançons són una distracció pre-sent. Complementen aquestsaspectes la recerca de fòssils,l’observació del paisatge muntan-yenc i mediterrani, la visita a lesermites d’estil rústec funcional,l’observació de la imatge romàni-ca de la marededéu de Gósol, etc.

Picasso realitza un centenard’obres relacionades amb la seva

estada a Gósol, algunes durant laseva estada i altres posteriormentgràcies als apunts que ha pres enel seu quadern d’observació, el«Carnet Català». Aquest fet fa queGósol, en aquests moments,pugui ser conegut internacional-ment. Entre les obres més cone-gudes podem citar: La dona delspans, Els adolescents, Fernandeamb mocador, El tinent, Els dosgermans, El cap de xicot català,L’harem, La toaleta, El jove gosolà,Pastor amb cistell, Natura mortaamb porró, Paisatge de Gósol,Fernande sobre un mul, Retrat deJosep Fondevila, etc.

Aquestes obres són exposa-des en els principals museus deciutats d’arreu del món com:París, Washington, Nova York,Virginia, Basilea, Sao Paulo,Göteburg, Bufalo, Ginebra, SantPetesburg, Toronto, etc.

45estiu 2008

46 AVIÀ

Ajuntament 93 823 00 00Consultori 93 823 03 31Casal Gent Gran 93 823 02 57

VI reunió de Vehicles Clàssics(diumenge 6 de juliol)Festa del Segar i el Batre (tercer diumenge de juliol)Festa Major d’Avià(diumenge després del 27 d’agost)

BAGÀ

Ajuntament 93 824 40 13Oficina Turisme 93 824 48 62

619 74 60 99Dispensari 93 824 45 00CEIP Galceran de Pinós 93 824 41 16IES Alt Berguedà 93 824 41 36Parc Natural Cadí-Moixeró 93 824 41 51Parròquia Sant Esteve 93 824 40 31

Setmana Medieval (de l’11 al 20 de juliol)Festa Major de Bagà (3 d’agost)

BERGA

Ajuntament 93 821 43 33Oficina d’Infor. i Turisme 93 821 13 84Ambulatori (CAP) 93 821 27 44Arxiu Històric Comarcal 93 822 15 48Biblioteca R. Vinyes 93 822 13 08Escola de Música 93 821 39 11Mercat Municipal 93 821 18 79Policia Local 93 821 04 27Teatre Municipal 93 821 01 40Telecentre 93 821 36 12Zona Esportiva 93 821 05 44

Trobadories d’en Guillem deBerguedà. III Trobada Internacional de música antiga. (del 5 al 12 de juliol)

Festa dels Cristòfols (12 de juliol)(cap de setmana més proper a Sta. Tecla)Festa Major del barri de Sta.Eulàlia(del 18 al 20 de juliol)Diada Nacionalista del Pi de les TresBranques (20 de juliol)Festa Major del Carrer Major (24 i 25 de juliol)Els Elois (26 i 27 de juliol)Festa Major de la Valldan (22 al 26 d’agost)La Berga Medieval (23 d’agost)Trobada Internacional de Dansa Lliure (23 al 27 d’agost)Gala de Queralt al santuari(8 de setembre)

Ajuntament 93 823 91 51Consultori 93 823 90 91Escoles 93 823 90 00ADF 93 823 91 45

Pintura al aire lliure (1er diumenge de setembre)

CAPOLAT

Ajuntament 93 821 50 40

Festa de la Mare de Deu dels Tossals (15 d’agost)

CASSERRES

Ajuntament 93 823 40 00Dispensari 93 823 43 05Farmàcia 93 823 41 32Residència 93 822 50 00Piscines i zona esportiva 93 823 42 03

Festa Major (del 22 al 25 d’agost)Tot els diumenges, balls d’estiu a laplaça de Santa Maria.

Ajuntament 93 823 80 25Rest. Castell de l’Areny 93 823 82 29

Santa Rosa (festa a l’ermita de St. Ramón el cap de setmana més proper al 30 d’agost)

CASTELLAR DE N'HUG

Ajuntament 93 825 70 50Oficina de Turisme 93 825 70 16

93 825 70 57Dispensari Mèdic 93 825 70 10

Concurs Internacional de Gossos d’Atura (24 d’agost)

CASTELLAR DEL RIU

Ajuntament 93 821 27 75Alcaldia 608 99 86 63

Diada Nacionaliste del Pi de les Tres Branques (3er diumenge de juliol)Aplec al Santuari de Corbera (diumenge sobre el 8 de setembre)Festa Major d’Espinalbet (24 i 25 de setembre)

Ajuntament 93 824 78 90Dispensari Cercs 93 824 85 27Dispensari Sant Jordi 93 824 86 51Dispensari Rodonella 93 824 85 52Dispensari Sant Corneli 93 824 83 20Farmàcia 93 824 82 52Museu Mines 93 824 81 87

Festival del riu a la Baells(3er cap de setmana de juliol)

Festa Major de La Rodonella(1er cap de setmana de setembre)Festa Major de Sant Cornelli(2on cap de setmana de setembre)

Ajuntament 93 823 10 55

Festa Jove (25 de juliol)IX Mercat de recanvis i d’antiguitats(3 d’agost al local Social)Festa Major de l’Espunyola(8-9-10 i 11 d’agost)Pedalada popular BTT (7 de setembre)Festa Major de Correà (setembre)

FÍGOLS

Ajuntament 93 824 80 52

GIRONELLA

Ajuntament 93 825 00 33Bombers 93 822 84 80Creu Roja 93 825 00 05

Festa Major(cap de setmana següent al 15 d’agost)Diada de l’11 de setembre(dies 10 i 11 de setembre)

GISCLARENY

Ajuntament 93 744 10 20Refugi cal Tasconet 93 744 10 16Restaurant cal Misèria 93 744 11 80Rústic Vilella 93 744 10 09

GÓSOL

Ajuntament 973 37 00 55Museu 973 37 00 55Dispensari 973 37 02 01Centre de Muntanya 973 37 00 16

Aplec de Sta. Margarida(juliol)Festa Major(15 d’agost)

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

Ajuntament 93 822 70 59Dispensari 608 59 11 33

93 822 71 72Oficina de Turisme 93 822 60 05

Concerts d’estiu(mesos de juliol i agost)Festa Major(10 d’agost)

MONTCLAR DE BERGUEDÀ

Ajuntament 93 823 10 92Cal Rale, Casa Emprius iCal Peraire (Agroturisme) 93 824 60 11

93 824 61 58La Tor (Agroturisme) 93 744 11 30

616 96 88 28Cal Dominguet (Agrot.) 93 824 61 77Hostal de Montclar 93 823 03 30

Festa Major(1er cap de setmana d’agost)

MONTMAJOR

Ajuntament 93 824 60 00Museu de l’Art del Bolet 93 824 60 67La Tor (Agroturisme) 93 744 11 30

616 96 88 28Cal Dominguet (Agrot) 93 824 61 77Hostal de Montclar 93 823 03 30Cada dimecres mercat setmanal.

Festa Major(1er cap de setmana d’agost)

LA NOU DE BERGUEDÀ

Ajuntament 93 825 90 00

OLVAN

Ajuntament 93 825 00 13Dispensari 93 822 86 19Dispensari (d’Olvan) 93 822 19 99

Olvaneja, primer concurs de fotografiaslow per a la creació de postals(5 de juliol a la pl. de Sant Sebastià)Festa Major de Cal Rosal (divendres 11 a dilluns 14 de juliol)Festa Major d’Olvan(divendres 1 a dimarts 5 d'agost)

LA POBLA DE LILLET

Ajuntament 93 823 60 11Oficina de Turisme 93 823 61 46

Benedicció dels cotxesFesta Pl. de Sant IsidreFesta Pl. de la Font de la MolaFesta de la piscinaFesta Pl. de les Coromines(tot per Sant Cristòfol, 10 de juliol)Obert Internacional d’Escacs (1a quinzena d’agost)Festa Pl. CapdavallFesta Pl. del Port (tot a l’agost)Passejades musicals Jardins Artigas (14 d’agost)

PUIG-REIG

Ajuntament 93 838 00 00Polocia Local 93 838 05 25Centre Assitència Prim. 93 829 00 19Ràdio Puig-reig 93 838 08 50

AVIÀ

BAGÀ

BERGA

BORREDÀ

CAPOLAT

CASSERRES

CASTELL DE L’ARENY

CASTELLAR DE N’HUG

CASTELLAR DEL RIU

CERCS

ESPUNYOLA

FÍGOLS

GIRONELLA

GISCLARENY

GÓSOL

GUARDIOLA

MONTCLAR

MONTMAJOR

LA NOU DE BERGUEDÀ

OLVAN

LA POBLA DE LILLET

PUIG-REIG

estiu 2008 I SERVEIS

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

LA QUAR

Ajuntament 93 825 00 13

SAGÀS

Ajuntament 93 825 11 50

SALDES

Ajuntament 93 825 80 05Oficina Informació 93 825 80 46Farmàcia 93 825 80 74

679 97 70 97Dispensari 93 825 80 36

SANT JAUME DE FRONTANYÀ

Ajuntament 93 823 91 94

Festa Major (25 de juliol)Nit Musical (estiu)

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

Ajuntament 93 822 76 67Dispensari 93 822 76 78Farmaciola 93 822 76 78Parròquia 93 822 74 47Taxi 93 822 70 26Escola l’Albiol 93 822 73 06

Celebració de la recuperació del municipi (diumenge més proper al 20 de juliol)Caminada popular (2a quinzena de juliol)Festa Major(2n dissabte de setembre enllaçant amb el dia 11)

SANTA MARIA DE MERLÈS

Ajuntament 93 825 04 00

Ajuntament 93 822 71 31Dispensari 669 59 11 33

93 822 71 02Escola 93 822 76 66Exposició M.A. 626 69 69 76Cal Forner 93 822 72 94Bar Cal Sastre 93 822 70 36Restaurant Castellnou 649 20 27 71Bar Cal Borni 636 85 78 69Casa turis. Cal Metge 93 822 60 34

Benedicció de vehicles i ball(10 de juliol, St. Cristòfol)Festa Major (15 d’agost)Festa Major de St. Julià de Freixens(1er diumenge de setembre)

VILADA

Ajuntament 93 823 81 28Dispensari 93 823 83 27Farmàcia 93 823 80 82Escoles 93 823 81 80

Festival de la Baells, conjuntamentamb els Ajuntaments de Cercs, Bergai el Consell Comarcal (Juliol)Festa Major d’estiu (Agost)Festa de lOnze de setembre(11 de setembre)

VIVER I SERRATEIX

Ajuntament 93 820 49 22

TURISME

Consell Comarcal 93 821 35 53Àrea Comar. Turisme 93 822 15 00Massís Pedraforca 93 825 80 05Parc Cadí-Moixeró 93 824 41 51Oficina Turisme Consorci Parc Fluvial 93 838 06 59

SAGÀS

SALDES

S. JAUME DE FRONTANYÀ

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

SANTA MARIA DE MERLÈS

VALLCEBRE

VILADA

VIVER I SERRATEIX

FESTES D’ESTIU

LA QUAR

FESTES D’ESTIU

A FRANÇAA PUIGCERDÀA LA SEU D’URGELLA ANDORRA

A MANRESAA BARCELONA

FESTES D’ESTIU

FESTES D’ESTIU

INFORMACIÓ TURISME

Gru

p G

raus

&Pa

raco

llsO

FICI

NA

ABE

RGA:

Pra

t de

la R

iba,

13

baix

osTe

l. 93

821

38

15 •

667

607

391

ww

w.fin

ques

gp.c

om •

info

@fin

ques

gp.c

om

Rehabilitacions i obra nova

Vine a Gósol i conviu amb la naturaVine a Gósol i conviu amb la natura