El gust per la lectura

La ficció narrativa: Pep Albanell

(Dolor de rosa, Fantasies auxiliars administratives,L’habitant del no-res)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

2

Tots els textos han estat reproduïts amb l’autorització expressa de les editorials corresponents.

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . 5

Orientacions per al professorat . . . . . . . 9

1. Objectius . . . . . . . . . 92. Continguts . . . . . . . . . 93. Orientacions didàctiques . . . . . . . 11

I. La ficció és un joc: guia per a començar a llegir

1. “Neus i violes” . . . . . . . . 161.1. Preparem-ne la lectura . . . . . . . 161.2. Comprenguem millor el relat . . . . . . 17

2. Us agrada llegir? . . . . . . . . 18

II. Dolor de rosa

1. Prepareu-vos per llegir . . . . . . . 232. Ara digueu-hi la vostra . . . . . . . 31

III. Fantasies auxiliars administratives

1. Prepareu-vos per llegir . . . . . . . 372. Ara digueu-hi la vostra . . . . . . . 40

IV. L’habitant del no-res

1. Prepareu-vos per llegir . . . . . . . 472. Ara digueu-hi la vostra . . . . . . . 51

V. La ficció narrativa: guia per a començar a escriure

1. La generació d’idees. . . . . . . . 572. El punt de vista narratiu . . . . . . . 613. Els personatges . . . . . . . . 644. L’estructura . . . . . . . . . 665. L’argument . . . . . . . . . 686. La sorpresa . . . . . . . . . 707. El llenguatge . . . . . . . . . 728. Activitat de recapitulació . . . . . . . 74

VI. Pep Albanell / Joles Sennell

1. Una doble personalitat . . . . . . . 792. Les obres . . . . . . . . . 823. Establiu contacte amb l’autor . . . . . . 84

3.1. A través del correu . . . . . . . 843.2. A través de l’entrevista . . . . . . . 86

Bibliografia . . . . . . . . . . 93

Annexos1. Solucionari . . . . . . . . . 1012. L’estaca . . . . . . . . . 1083. “Quan a Milà van ploure barrets” . . . . . . 1104. Qui sóc i per què escric? . . . . . . . 113

5

INTRODUCCIÓ

El coneixement dels recursos tècnics que configuren la ficció narrativa i la sevaidentificació a través de l’anàlisi de textos, així com la diferenciació dels diversosmecanismes narratius que s’activen segons els registres literaris utilitzats han estat,tradicionalment, objectes d’estudi de la teoria literària.

La divulgació de diverses reflexions sobre aspectes concrets de l’art de narrar,especialment des de l’àmbit literari anglosaxó, com el punt de vista narratiu, la presentaciódels personatges, els elements que configuren el gènere (el relat policíac, d’aventures, deciència-ficció, de fantasia....) o les lleis particulars del conte literari, ha evidenciat lanecessitat de dominar aquests elements per a millorar la competència lectora i per aenriquir la capacitat de produir textos.

Paral·lelament, les darreres aportacions sobre l’estudi de la literatura infantil i juvenilremarquen la importància de l’adquisició d’una competència literària per part delsaprenents que els permeti diferenciar enunciats de ficció dels de no ficció, que faciliti elreconeixement d’estructures textuals (expositives, narratives, argumentatives,descriptives...) i que, en definitiva, enriqueixi la formació del lector.

Si la competència comunicativa necessita un aprenentatge sociocultural per tal d’adquirir-la, la competència literària forçosament fa referència a un context en el qual la lectura hisigui present com a element empíric i no només com a recurs per a un treball de teorialiterària.

Seguint aquestes tendències, hem elaborat un dossier dedicat a tres obres de JosepAlbanell: Dolor de rosa, Fantasies auxiliars administratives i L’habitant del no-res, ambla intenció que les propostes didàctiques serveixin per a gaudir de la lectura d’aquestsllibres i per a conèixer i valorar el seu interès literari. No deixem de banda, però, activitatsorientades a facilitar la comprensió del text, així com l’adquisició d’estratègies per aproduir-ne.

Josep Albanell i Tortades, l’escriptor a qui dediquem aquest dossier, ha escrit,paral·lelament a la seva obra per a adults, textos dedicats als lectors més joves, detemàtiques i gèneres ben diversos. La selecció de les lectures treballades ha estat difícilperquè es tracta d’un escriptor prolífic i que sap connectar amb els interessos del públicjuvenil, tant des de plantejaments realistes i costumistes com des d’àmbits totalmentfantàstics i surrealistes. El criteri per a la tria de les tres lectures, finalment, ha estat elgènere: el realisme fantàstic, eix d’unió dels tres llibres.

Aquest gènere, caracteritzat per l’aparició de fets impossibles i meravellosos en un contextrealista es relaciona, sobretot, amb la ficció llatinoamericana, però també es troba ennovel·les d’altres continents, com les de Günter Grass, Salman Rushdie o Milan Kundera.Tots aquests escriptors han experimentat grans convulsions històriques i punyentscommocions personals, que ells creuen que no es poden representar adequadament permitjà d’un discurs realista.

En el cas de Josep Albanell, l’admiració que li desperten autors com Vargas Llosa, GarcíaMárquez, Cortázar i Carpentier l’ha encaminat a experimentar noves formes de ficcióallunyades dels límits imposats per la realitat. A finals dels anys setanta, va aplicar aquests

6

nous plantejaments a la seva obra infantil i juvenil, de manera que el gènere es va veureenriquit amb el retorn d’elements meravellosos i fantàstics. Aquesta iniciativa va suposarla represa de temàtiques i de personatges que havien omplert els contes populars imitològics i que havien estat oblidats, fins aquells moments, en la nostra literatura.

Una de les principals característiques de l’autor a l’hora de tractar l’element fantàstic haestat la barreja constant entre l’imaginari i la realitat, a la manera de Pere Calders i ambcoincidències amb alguns dels plantejaments de Gianni Rodari. El seu personalíssim estill’ha configurat com un dels escriptors més importants de l’anomenat realisme fantàstic.

Les activitats del dossier, pensat per ser treballat en el primer cicle d’ESO, s’organitzensegons dos objectius principals. D’una banda, aconseguir que els nois i les noies coneguin iutilitzin en les seves produccions els mecanismes que entren en funcionament en la ficciónarrativa, especialment en el conte. I de l’altra, iniciar l’alumnat en el món del realismefantàstic. També és important el coneixement de la figura de l’autor i del conjunt de la sevaobra.

A partir d’aquests objectius, hem estructurat el dossier en sis apartats que es complementende manera que, un cop realitzades les activitats, l’alumnat aconsegueixi un coneixementampli dels recursos tècnics que configuren la ficció narrativa.

L’objectiu del primer apartat, La ficció és un joc: guia per a començar a llegir, ésorientar l’alumnat en la lectura comprensiva de dos contes i, així, despertar l’interès per lalectura posterior d’un llibre.

Dolor de rosa i Fantasies auxiliars administratives tracten la lectura d’aquests reculls decontes des de l’òptica de l’anàlisi literària, a fi que els nois i les noies adquireixin unacapacitat d’anàlisi suficient per esdevenir bons lectors i així poder produir textos propis.

L’apartat IV , L’habitant del no-res, conté activitats de comprensió lectora i exercicisd’expressió escrita pautats i senzills, per tal d’atendre la diversitat a l’aula.

Després de treballar els primers apartats, es presenta un taller d’expressió escrita a partir dela relectura d’alguns contes de Pep Albanell: La ficció narrativa: guia per a començar aescriure. La seva finalitat és que el lector esdevingui escriptor a l’estil de l’autor llegit. Elsexercicis de creació literària es basen en la Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari i elsrecursos de creativitat escrita en les Màquines per a escriure de Víctor Sunyol.

Finalment, l’objectiu de l’apartat VI , Pep Albanell / Joles Sennell, és guiar l’alumnat en larecollida d’informació per poder elaborar una entrevista a l’autor. Per tenir prou elementsde treball, es tracten aspectes relacionats amb els seus anys de formació, la seva obraliterària i, especialment, les novel·les i els contes adreçats al públic infantil i juvenil.

El dossier didàctic es complementa amb quatre annexos on podeu trobar un conjunt dematerials útils per fer determinades activitats. En el primer, s’inclou el solucionarid’algunes propostes a fi de facilitar l’autoavaluació de l’alumnat i la tasca del professorat.El segon respon a la lletra i la música de L’estaca. El tercer inclou un conte de GianniRodari amb el final obert. I, en el quart, trobareu un escrit del mateix Josep Albanell queforma part de la publicació Josep Albanell. L’escriptor del mes, febrer de 1995.

7

Tots els fragments que s’inclouen en el dossier, tant els dels llibres treballats com elsd’altres autors, són referits a l’edició consignada a la bibliografia.

9

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

El dossier s’adreça preferentment a l’alumnat del primer cicle d’ESO. Els continguts i elsobjectius que l’estructuren corresponen a l’àrea de Llengua i literatura amb una claraorientació cap a la producció de textos narratius breus.

El material és d’iniciació pel que fa al tema del realisme fantàstic i d’ampliació pel que fa ala comprensió lectora, l’anàlisi literària i la producció de textos narratius, ja que esconsidera que durant l’educació primària l’alumnat n’ha adquirit els coneixements bàsics.

Els apartats en què ha estat estructurada la proposta didàctica permeten seleccionar leslectures i els textos que es considerin més adients per a organitzar unes sessions de lecturadins dels crèdits comuns. La proposta també pot ser útil per programar crèdits variablescom ara: Comprensió lectora, Club de lectura i Viure la literatura, entre d’altres.

1. Objectius

L’alumne/a, en acabar el crèdit, ha de ser capaç de:

1. Adquirir l’hàbit de lectura en les seves funcions utilitàries i de lleure.2. Conèixer les característiques bàsiques que defineixen el realisme fantàstic.3. Conèixer els aspectes bàsics que constitueixen un conte per poder crear-ne de propis.4. Llegir de forma comprensiva i expressiva fragments de contes i aplicar aquestes

habilitats en la lectura dels llibres triats.5. Identificar els elements d’un text narratiu: personatges, argument, espai, temps…6. Reconèixer el funcionament diferent del lèxic segons el nivell d’ús de la llengua.7. Reconèixer l’estil de l’autor per poder reescriure i produir contes.8. Relacionar allò que llegeix amb el context narratiu i amb els coneixements previs.9. Compartir la interpretació del significat d’allò que s’ha llegit.10. Relacionar mots i expressions amb el seu significat.11. Distingir el sentit real del sentit figurat.12. Revisar la feina feta, autocorregir-se o corregir els companys en aquests tres aspectes:

expressió oral, expressió escrita i comprensió lectora.13. Llegir fragments individualment i de forma silenciosa, a una velocitat i amb una

eficàcia acceptables.14. Trobar les idees principals d’un text i saber-les explicar a través d’un resum, d’una

exposició oral i de la crítica literària.15. Manifestar interès i sensibilitat per la literatura pròpia i per les manifestacions literàries

de l’àmbit cultural més proper com a mitjà per interpretat la realitat.16. Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot

demostrant criteri personal i un cert grau d’autonomia.

2. Continguts

Procediments

1. Lectura selectiva de paraules o fragments d’un conte per extreure’n informació abansde llegir.

2. Formulació i/o resposta de preguntes sobre el contingut de la lectura: prèvies, durant lalectura i posteriors.

10

3. Comprensió d’elements temàtics i relació amb coneixements previs o externs al text.4. Identificació d’idees o informacions bàsiques d’un text.5. Comprensió del significat del text: global o d’una part.6. Detecció del tipus de persona verbal en què s’expressa el narrador i determinació de

quin tipus de narrador es tracta.7. Anàlisi dels personatges.8. Anàlisi i comentari del lèxic i dels recursos expressius de textos narratius.9. Ús del diccionari per a l’ús precís de les paraules.10. Identificació de l’argument i el tema de textos narratius, destriar-ne el plantejament, el

nus i el desenllaç.11. Identificació i ús de les tècniques de creació literària: imitació, planificació i producció

(espontània i preparada) de textos narratius.12. Classificació d’una obra segons el gènere.13. Generació d’idees per a la producció posterior de textos.14. Producció escrita, espontània i guiada, de contes.15. Lectura expressiva de textos de producció pròpia.16. Contextualització literària de l’obra: autor, conjunt de la seva obra, etc.17. Lectura silenciosa eficient i comprensiva de fragments d’obres per relacionar-ne el

contingut amb d’altres.18. Exposició oral i/o escrita de la lectura d’un conte sencer realitzat individualment.19. Revisió de la producció pròpia i la dels companys a través de pautes d’autocorrecció.20. Valoració argumentada de la seva visió com a lector-receptor.21. Argumentació oral i/o escrita d’opinions personals.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La ficció narrativa: la generació d’idees, el narrador (1a i 3a persona), els personatges,l’estructura…

2. La narració curta: el conte.3. El realisme fantàstic: la realitat i la fantasia.4. L’autor: Pep Albanell / Joles Sennell.5. L’entrevista.6. L’argumentació.7. Els estils directe i indirecte.8. El llenguatge: el lèxic, les expressions, les frases fetes i la comparació.

Valors, normes i actituds

1. Interès i sensibilització pels aspectes lúdics i creatius de la lectura.2. Adequació dels propis textos narratius a les convencions pròpies de la llengua escrita.3. Apreciació de l’adequació de determinats mots a contextos concrets.4. Interès per l’expressió escrita personal i d’altri.5. Participació en activitats de caire creatiu que ajudin a formar criteri literari.6. Adquisició de criteris personals sobre la literatura, prèvia exposició de valoracions

diverses i de criteris d’altri per fer-les.7. Valoració positiva de les crítiques raonades i respectuoses dels altres.3. Orientacions didàctiques

Per a l’ensenyament/aprenentatge

11

La proposta inicial del treball del text “Neus i violes”, prèvia a la selecció del llibre delectura, ha de dotar l’alumnat de mecanismes per a l’anàlisi del text i la introducció algènere del realisme fantàstic. En aquest cas, és especialment important el guiatge delprofessorat, ja que en aquest apartat s’establiran les bases per al treball posterior. Lesactivitats pretenen ser una clara proposta a la introducció dels elements bàsics queconfiguren el gènere, sense oblidar la vessant lúdica del text escrit.

Pel que fa al treball de cada un dels llibres proposats, les activitats suggerides permeten defer-lo de tot el llibre o d’una part. Els continguts al voltant de cada una de les lecturesqueden estructurats en dos apartats. A Prepareu-vos per llegir, trobareu activitatsencaminades a facilitar la comprensió del text, tant abans com durant la lectura, alhora queinicien l’alumnat en l’observació dels aspectes literaris més remarcables de l’obra. A Aradigueu-hi la vostra, trobareu propostes d’anàlisi de l’obra llegida i activitats que orientenels nois i les noies cap al comentari crític, tant oral com escrit, així com cap a la produccióde textos literaris.

Dins de cada un dels apartats hi ha propostes de dificultat i finalitat diverses. El professoratha de plantejar-se la gradació adient per al seu alumnat i ha de fer una selecció delsaspectes que desvetllin més el seu interès. Tot i així, les lectures presenten en ellesmateixes un grau de dificultat diferent: Dolor de rosa és una lectura idònia per a un lectormitjà del primer cicle d’ESO; Fantasies auxiliars administratives presenta un grau decomplexitat superior i L’habitant del no-res permet, per la seva estructura lineal i eltractament de l’element fantàstic, adreçar-se a aquells alumnes que, tot i poder seguir elsmateixos continguts que la resta del grup classe, necessiten lectures més senzilles iexercicis de comprensió lectora més pautats.

En tot moment s’ha tingut en compte la interacció entre la lectura i l’escriptura. Així, s’hananat alternant pràctiques lectores i d’anàlisi literària. S’ha treballat tot el procés deproducció del text escrit, des de la generació d’idees i l’elaboració de petits esborranys finsa la producció i a la revisió posterior del text.

Proposem que el professorat puntualment plantegi en gran grup les activitats de l’apartat V,dedicat especialment a la ficció narrativa, de manera que cada un dels alumnes (en lainteracció que es produeix entre els companys) es pugui beneficiar de les estratègies decomprensió lectora dels altres, alhora que enriqueix les seves pròpies habilitats per a laproducció de textos.

Per a l’avaluació

L’alumne/a ha de ser en tot moment conscient del seu procés d’aprenentatge, ha de saberde quin punt parteix, què se li demana, i ha de ser capaç, també, de corregir els seus propiserrors. És per això que el professor ha d’elaborar activitats d’avaluació per a regular elnivell de mecànica i comprensió lectora de cada alumne, així com la seva capacitat deproducció de textos.Tanmateix, l’avaluació inicial ha de permetre al professorat formar-se una ideaaproximada del grau de comprensió lectora i de competència literària inicials de l’alumnat.L’apartat I d’aquest dossier pot ser útil per fer aquesta avaluació els resultats de la qualhaurien d’orientar en l’elecció del llibre de lectura de l’alumne.

12

La pauta de l’avaluació formativa l’anirà donant la comprensió progressiva dels referentsdel dossier i la realització de les activitats que proposem en els apartats de lectura (II , III iIV) i en els de creació (V, VI).

Per tal d’afavorir l’autoregulació de l’aprenentatge, us proposem una avaluació continuadaque tingui en compte l’autoavaluació a partir de les pautes de revisió, del solucionari i lainteracció amb el grup classe, tot i que s’haurà de completar amb l’observació continuadaper part del professor.

Per a poder fer una avaluació completa, el professorat ha d’observar el procés de lectura enla seva globalitat: la mecànica lectora, l’activació dels coneixements previs, la formulació ila verificació d’hipòtesis lectores, i la comprensió. S’actuarà de la mateixa manera pel quefa al procés de producció de textos: la planificació, l’ elaboració, la revisió i la reelaboracióde la producció.

Aquesta intervenció del professorat cal fer-la de manera que no s’interfereixi en lacreativitat de l’alumnat. Per tant, cal que es corregeixin i s’avaluïn solament els aspectespuntuals treballats en cada apartat. És a dir, que només s’han d’avaluar aquells contingutsque els joves siguin capaços d’assimilar en cada moment i que els siguin imprescindiblesper a avançar en l’aprenentatge.

Els tres grans objectius que es poden proposar sobre qualsevol obra literària: la comprensiódel text i el context, el gust per la lectura i la millora de les pròpies produccions escriteshan de ser presents inexcusablement en l’avaluació sumativa que es faci al final del treballsobre les lectures proposades.

Per a aquesta avaluació final dels aprenentatges es tindran en compte els comentaris oralsfets a l’aula sobre la lectura realitzada, el lliurament dels corresponents exercicis escrits il’elaboració d’un text fantàstic on s’aplicaran els diversos continguts treballats en relacióamb les tècniques literàries i amb l’expressió escrita en general.

En resum, amb aquesta selecció de lectures i amb el conjunt d’activitats que se’n deriven,ens proposem formar lectors i lectores amb un esperit crític, que gaudeixin de les paraules ique, alhora, es vagin enriquint amb eines que els ajudaran a esdevenir escriptors creatius icompetents.

I. LA FICCIÓ ÉS UN JOC: GUIA PER ACOMENÇAR A LLEGIR

15

El món dels llibres us permet llegir i escriure sobre coses que han passat, que pertanyen ala realitat i que voleu mantenir a la memòria. També us permet llegir i escriure sobre cosesque no han passat mai i que possiblement mai no passaran.

Hi ha, però, un tipus de relats que es basen en la realitat i que, sense sortir-se’n totalment,inclouen elements meravellosos i irreals amb la finalitat d’embellir-la, alhora que pretenenbuscar solucions als problemes reals. És el cas de l’anomenat realisme fantàstic.

1. La lectura del text següent us introduirà en aquest el món del realisme fantàstic i lesactivitats posteriors us ajudaran a entendre millor el relat:

LA GÈNIA

Estava dintre una ampolla de Coca-cola que vaig trobar a la platja. En destapar-lava sortir. Duia cua. Passat això de la cua, feia gràcia: era una noia ben maca. Ianava vestida com una odalisca1: tot transparent. Deia que era màgica i que estavaa les meves ordres, però ca. Li vaig demanar que em toqués la rifa, quem’augmentessin el sou, que no tingués mai més mal de queixal, que jo tingués allòque en diuen «glamour»… Re. Ni un plat de vedella estofada amb murgues, va saberfer-me. Molt moure la cua, moltes paraules estranyes, moltes posturetes i re més. Esdevia haver esbravat la màgia després de tants anys d’estar tancada dintrel’ampolla. O potser se li havia passat. Vés a saber. A la fi em va confessar ques’havia enamorat de mi i quan s’enamoren, les gènies, perden la màgia peldallonses, pel forat de l’alegria, oi?, entesos! Ho vam mirar d’arreglar però no, novam arreglar re. Va quedar prenyada. Jo no sabia què fer. Al cap de nou mesos vaparir una ampolla de Coca-cola de propaganda. I es va escapar amb un marxant devetes i fils que tenia un mostatxo així de gros. Només enyoro la cua. Però em quedal’ampolleta de Coca-cola. La tinc damunt de la calaixera.

Pep Albanell, Qualsevol-cosa-ficció

− Qui narra la història?

− Qui són els protagonistes?

− De quins elements de la realitat parteix la història?

− Quin element del món de la fantasia hi apareix?

2. Resumiu el relat anterior en un màxim de cinc línies.

3. Definiu quin tipus de llenguatge i de frases hi ha al relat. Exemplifiqueu la vostraresposta. Subratlleu les frases que continguin un sentit irònic.

4. Quina idea creieu que ha volgut transmetre Pep Albanell amb aquesta història a cavallentre el món de la realitat i el de la fantasia?

1 Odalisca: concubina de l’harem.

16

5. Convertiu el conte anterior en una narració dialogada. Recordeu les característiques del’estil directe:

− temps present

− narrador en primera persona

− ús de frases coordinades

− l’acció avança a través del diàleg

1. “NEUS I VIOLES”

El conte que us presentem està compost per elements de la realitat i de la fantasia, alhoraque conté pinzellades poètiques. El trobareu dins del recull de contes Fantasies auxiliarsadministratives (p. 7-10).

1.1. Preparem-ne la lectura

1. Especuleu sobre quin pot ser el fil argumental de la història. El títol del conte i l’inicidel relat us poden ajudar a l’hora de fer les vostres prediccions. Després, expliqueu enquins indicis us heu fixat per fer les vostres hipòtesis lectores:

La veritat sigui dita, la Magdalena, la Lena, es perdia per xerrar massa. Mésben dit, el que passa era que li agradava molt fer el fatxenda. Sobretot si tenial’Albert a la vora. Devia ser per això que ningú en va fer cabal quan, un diumengeal migdia, fent el vermut amb tota la colla d’amics, va deixar anar sense venir gairea tomb:

―Farà un bon sol, el dia que jo m’enamori! (p. 7)

2. Pep Albanell amaneix el tramat de les seves històries amb un llenguatge acurat i viu.Conèixer alguns aspectes del llenguatge d’aquest relat abans de llegir-lo us pot ajudar acomprendre’l millor:

a) Relacioneu amb una fletxa les expressions següents amb el seu significat. Després,poseu en comú el resultat amb la resta de la classe:

• No estava d’orgues (p. 9) • Exclamació amb què expressem l’aprovació o laconformitat absoluta amb allò que diu un altre.

• Anar com una seda (p. 8) • Exhibir una presumpció estúpida

• Anar en orris (p. 8) • Renyar algú, acovardir-lo.

• Fer el tifa (p. 7) • Expressar que tot va molt bé.

• Picar-se la cresta (p. 7) • Expressar que tot va molt malament.

• Justa la fusta (p. 7) • Volia estar tranquil.

b) Completeu les definicions dels mots següents. Si cal, consulteu el diccionari:

− Pinxejar (p. 7): el qui fa gala de ser ……………………...................……..

17

− Borrallons (p. 7): petita porció de …………………………................…...

− Esgratinyar-se (p. 7): barallar-se ……………………………....................

− Esdernegat (p. 9): ……………………………………………..................

1.2. Comprenguem millor el relat

1. Després de llegir, responeu les preguntes següents:

a) De quins elements de la realitat parteix la història?

b) Quin element del món de la fantasia hi apareix?

c) Quina idea creieu que ha volgut transmetre Pep Albanell amb aquesta història?

d) En quina expressió s’ha basat l’autor per posar-li el títol? Per què creieu que ho hafet?

2. Expliqueu oralment i d’una manera breu l’argument del conte.

3. Trieu un personatge de la realitat que us envolta i feu-ne la descripció. Després, perentrar en el món de la ficció, penseu una acció que el vostre personatge realitziquotidianament i un element fantàstic que faci canviar la seva rutina. Per descriure’l,podeu seguir el guió següent:

− aspecte físic: edat i trets més característics del seu aspecte

− personalitat: trets més rellevants del seu caràcter, les seves afeccions i les sevesmanies

Nom del personatge:

Aspecte físic

Personalitat

Acció quotidiana

Element fantàstic

4. Ara ja teniu els elements necessaris per entrar en el món de la fantasia i escriure unahistòria. Feu-ho. 5. Per a endinsar-vos plenament en el món de la ficció us suggerim la lectura d’un delsllibres següents: Dolor de rosa, Fantasies auxiliars administratives o L’habitant del no-res.

18

Abans, però, i per poder triar el llibre que més s’ajusti als vostres interessos lectors, usrecomaneu que en llegiu l’índex i algun fragment.

2. US AGRADA LLEGIR?

1. També us hem preparat un test perquè esbrineu quina mena de lectors sou. Responeu lespreguntes següents i, després, comproveu els resultats obtinguts:

1- Quan et regalen un llibreinteressant…

A Es queda mesos a sobre d’unprestatge.B Et donen una alegria i de seguida elcomences a llegir amb fruïció.C Quan estàs de bon humor, i si elllibre és atractiu, te’l llegeixes xino-xano.

2. Per a tu, les llibreries i quioscos són:

A Visites obligades quan no tens altreremei.B Un lloc on passar una bona estona.C Uns establiments que no existeixenal teu món.

3. A casa teva, els llibres…

A Són molt populars entre tots elsmembres de la família.B Principalment, fan bonic.C Es llegeixen durant les vacances oen moments puntuals.

4. Si algú et demana consell per triaruna lectura interessant:

A En tens una colla que lirecomanaries: llibres, revistes, etc.B Li proposes que ho pregunti a algunamic més llegidor.C Si fas un esforç arribes a recordaralguns títols interessants.

5. Llegir un bon llibre:

A Et fa molta mandra.B T’interessa de tant en tant.

C Fa que t’allunyis del món real perendinsar-te en un món fantàstic.

6. Algú et demana un llibre apreciat:

A Prefereixes que li demani a algúaltre, tu en tens ben pocs.B Els llibres, un cop llegits, serveixende ben poc, i els deixes sense capficar-t’hi.C Només el deixes si és per a un amicde confiança.

7. Una biblioteca et produeix:

A Un gran plaer, i hi estàs fami-liaritzat.B Un lloc on et pots concentrar perllegir quan cal.C Confusió i mal de cap: és com unlaberint complicat.

8. Què tries més sovint per llegir?

A No tries mai res. Només llegeixesquan t’hi obliguen.B Molt sovint, llibres i revistes per alectors de la teva edat.C Allò que et recomanen.

Cavall Fort, núm. 869

19

Resultats del test

Cal sum

ar els punts que corresponen a cada pregunta segons el quadre següent:

12

34

56

78

Resultat

A0

51

00

10

51

00

B1

01

00

50

05

10

C5

05

10

51

00

5

T

otal =

Entre 80 i 53 punts

La lectura forma part habitual de la teva vida. Sembla queno pots passar gaire temps sense compartir força estonesamb les lletres. Ets l’autèntic lector per plaer. Aixòestimula la teva imaginació i enriqueix la teva realitat ambmolts coneixements. Malgrat tot, cal anar en compte queno es converteixi en una fugida que t’aïlli de lesexperiències reals. Recorda que és bo fer altres activitats icompartir la vida amb els altres: engresca els teus amics aconèixer aquest bon hàbit que tens!

Entre 52 i 26 punts

Sembla que estàs entre llegir per plaer i fer-ho perobligació. Potser et cal buscar aquells temes que realmentt’interessen, i fer de la lectura una bona consellera que etfaci passar estones agradables amb tu mateix. Llegir ésestimulant i et pot proveir de molts recursos per a la vida,la qual cosa et dóna més independència i seguretat. Potseralguns amics t’orientaran i crearàs així un intercanvi moltenriquidor de lectures i relacions personals: converteix lalectura en un plaer!

Menys de 26 punts

Ha quedat clar que ets poc amic de la lectura. És un hàbitque, com d’altres, cal conrear, i quan comences a gaudirdels beneficis que té es converteix en una afició agradable,plena de satisfaccions. La lectura et fa desenvolupar laimaginació, viatjaràs a través del temps i l’espai, dónaagilitat mental ja que augmenta els teus recursos i, sobretot,et pot fer passar molt bones estones. Consulta-ho als amicslectors i comença per triar lectures relacionades amb elsteus interessos que no siguin massa feixugues: prova-ho,segur que hi tens molt a guanyar!

II. DOLOR DE ROSA

23

1. PREPAREU-VOS PER LLEGIR

La literatura és un joc en el qual les regles permeten canviar la realitat i gaudir de les cosesd’una manera diferent, més fantasiosa. Abans de començar la lectura del vostre llibre usproposem activitats per a descobrir algunes d’aquestes regles.

1. Llegiu aquests fragments de Dolor de rosa:

Text 1

Aquell matí se’m va esdernegar el despertador i quan va ser l’hora no va trucar.Quan vaig obrir els ulls eren quarts de d’onze: arribaria a la feina amb un retard depronòstic. Em vaig voler vestir d’una esgarrapada i vaig posar totes dues cames almateix camal dels pantalons i vinga a estrebar, fins que em vaig quedar amb unameitat dels pantalons a les mans i l’altra meitat als peus. (p. 13)

Text 2

Quan va haver escoltat el disc me’l va lliurar solemnement.―Teniu.―Per a mi?―La dutxa és vostra, oi?―Prou.―Doncs això ha sortit de la vostra dutxa, per tant és vostre.Ben mirat tenia raó. Vaig prendre el disc. (p. 21)

Text 3

De bon principi vaig pensar que la noia feia allò per no veure’m potser perquè jo liresultava desagradable, i això em va deprimir molt. Però un altre dia em vaigadonar que alhora que es tapava la cara, envermellia com un pigot. (p. 31 i 32)

Text 4

El que més em va molestar de tot allò va ser el xiulet. A part de l’astorament que emva causar rebre una notícia d’aquella mena per telèfon i mitjançant d’un parladorautomàtic, no em va sorprendre gaire que la meva xicota m’enviés a pastar fang. (p.64)

Text 5

Em van enxampar i em van lligar talment un tall rodó a punt d’entrar al forn. Ja emfeia pagues que m’escalivarien i se’m cruspirien en aquell mateix moment, però hovan deixar per més endavant. (p. 70)

a) Assenyaleu quin és el punt de vista narratiu dels fragments anteriors (fixeu-vos enqui explica l’acció –1a o 3a persona– i en el temps verbal que utilitza l’autor).

b) Valoreu-ne el lèxic i l’estil (directe o indirecte).

2. El títol és el primer que trobem quan llegim un relat i, per tant, pot atreure o condicionarl’interès per l’obra. En aquest cas, Pep Albanell intitula els contes amb una paraula o grupde paraules que en sintetitzen un aspecte. Llegiu els títols dels contes d’aquest recull i,

24

sense consultar-ne l’índex, ompliu el quadre següents relacionant els textos de l’exercicianterior amb el títol del conte. A l’apartat d’observacions anoteu els indicis que us hanajudat a fer aquesta relació:

“Pomes agres” “Xomptrons”“Els tímids” “Dolor de rosa”“Un gos especial” “Tuïïït”“Rates!” “L’estraperlista del temps”“L’escloperia «El fus de l’Orient perdut»” “Puré de patates”“Coses que passen” “Un tros de pa (amb xocolata)”“L’himne”

Text Títol del conte Observacions

Text 1

Text 2

Text 3

Text 4

Text 5

3. Per parelles, seleccioneu un dels títols anteriors i especuleu sobre quin pot serl’argument del relat. Recordeu que Pep Albanell, sense sortir-se totalment de la realitat, hiinclou elements fantàstics. Escriviu la vostra hipòtesi en un breu paràgraf.

4. Quan acabeu de llegir el conte, consulteu les observacions que heu anotat a l’exercicianterior. Comenteu-ne les diferències o similituds amb la història narrada per PepAlbanell.

5. Llegiu l’índex del llibre. Fixeu-vos que l’autor ha volgut presentar els contes d’aquestrecull en dos blocs de relats, de set i sis històries cadascun. El primer bloc, intitulat “Cosesque passen”, està introduït per un pròleg i es tanca amb un epíleg:

a) Llegiu el conte “Compte amb el conte del comte” (p. 9-12), que fa les funcions depròleg, i marqueu amb una creu quina és la seva funció:

– És una conclusió de les idees més importants del llibre.

– És una reflexió sobre el contingut de les històries.

– És una introducció que situa el llibre en un context.

– És una justificació des del punt de vista de l’autor.c) Resumiu-ne la idea principal en una frase.

25

6. Abans de llegir aquest recull de contes, fixeu-vos en els activitats que haureu de fer quann’acabeu la lectura. De cada conte hem seleccionat un aspecte diferent de manera que usajudi en la comprensió lectora i potenciï les vostres capacitats com a escriptors. Treballeu,com a mínim, tres contes:

“Coses que passen”

1. Mentre llegiu, si trobeu una paraula o una expressió desconeguda per a vosaltresintenteu esbrinar-ne el significat a partir del sentit global del paràgraf que esteullegint. Feu el mateix amb els mots i les expressions següents i escriviu-ne elsignificat (consulteu el diccionari, si cal). Després, contrasteu la vostra descripcióamb la dels companys i companyes:

– va esdernegar (p. 13): ……………………………………………………………

– vestir d’una esgarrapada (p. 13): ………………………………………………..

– fos com fos (p. 13):……………………………………………………………….

– clavar-me una tamborinada (p. 14): …………………………………………….

– trabucar (p. 14): …………………………………………………………………

– sortir de la cangrí (p. 15): ………………………………………………………

– jaculatòries (p. 16): ……………………………………………………………...

2. Quina ha estat la idea que ha estructurat el conte?

“Xomptrons”

El fet que un conte sigui un text breu fa que el desenllaç de la història sigui una deles parts més importants. A vegades, es pot preveure quin serà el final del relat. Enaquest cas, l’autor ha optat per una altra solució. Analitzeu el conte a partir de lesactivitats següents:

1. Resumiu en una frase cadascuna de les parts que l’estructuren:

Presentació: ………………………………………………………………..……….

Nus: ………………………………………………………………………….……..

Desenllaç:…………………………………………………………………….....….

2. Escriviu quines idees s’emmarquen fora de la realitat quotidiana del narrador-protagonista. Fixeu-vos en l’exemple:

Presentació: Surt confetti minúscul i brillant del forat del desguàs de la banyerai puja rabent cap als forats de la regadora de la dutxa.

Nus:…………………………………………………………………………………......

26

Desenllaç:………………………………………………………………………….............….

3. Expliqueu quin tipus de final té (obert o tancat). Argumenteu la vostra resposta.

“Rates!”

1. La brevetat d’aquest conte fa que l’autor jugui amb la concentració d’elementsnarratius i l’economia del llenguatge. Marqueu amb una creu les frases quecaracteritzen aquest relat:

a) – La història evoca el passat des del present.

– La història transcorre segons el pas lògic del temps.

– La història barreja realitats del passat i del present.

b) – La narració s’explica en primera persona.

– La narració s’explica en tercera persona.

En temps passat En temps futur En temps present

c) – El text està construït amb frases llargues i bàsicament descriptives.

– El text està construït amb frases curtes basades en accions.

– Predomina l’ús de frases curtes, de mots monosil·làbics id’onomatopeies per a donar una sensació de ritme narratiuràpid.

– Predomina l’ús de frases llargues, d’adjectius i decomparacions per a donar una sensació de ritme narratiu lent.

“Un tros de pa (amb xocolata)”

Pep Albanell ha basat el seu relat al voltant de l’expressió un tros de pa (ambxocolata) i ha jugat amb el sentit real i el sentit figurat de les paraules. Fixeu-vos enl’explicació següent:

Un tros de pa (sentit real)Ser un tros de pa = ser molt bona persona (sentit figurat)

1. Escriviu cinc expressions a partir de les quals es pugui redactar una història.Després, trieu-ne una i redacteu l’esborrany d’un possible argument. Us suggerimalgunes expressions per si heu de completar la vostra llista:

• Queixal del seny (sentit real) Tenir seny = ser una persona responsable (sentit figurat)

27

• Ulleres de sol (sentit real) Ser un sol = portar-se molt bé (sentit figurat)

Fer ulleres = no trobar-se bé i fer mala cara (sentit figurat)

“Els tímids”

1. Expliqueu oralment l’argument d’aquest conte.

2. En aquest cas, l’autor ha introduït en la història un fet casual per explicar-ne eldesenllaç. De quin fet es tracta?

“L’estraperlista del temps”

El protagonista construeix casualment una màquina del temps amb les peces del seucotxe espatllat. L’andròmina li permet viatjar a un temps futur i a un temps passattot aprofitant-se dels possibles avantatges que comporta aquest fet. Aquesttractament fictici del temps permet definir el conte com a relat de ciència-ficció.

1. Rellegiu el conte i escriviu una llista dels fets del futur i del passat que ajuden elprotagonista a modificar el present.

2. Expliqueu quina imatge de l’inventor casual ens transmet l’autor.

3. Consulteu l’apartat VI del dossier, Pep Albanell / Joles Senell, i anoteu altresobres seves de ciència-ficció.

“L’escloperia «El fust de l’Orient perdut»”

1. Escriviu un altre desenllaç per a la història:

Amb certa prevenció hi vaig tornar. …………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

“Puré de patates”

1. El protagonista es sorprèn quan el gerent li comunica que treballarà menys hores i li

28

augmentarà el sou. Subratlleu els mots que millor descriuen la sensació que us haproduït aquesta contradicció quan heu llegit el conte i argumenteu la vostra tria:

intriga, sorpresa, crítica, ironia, insinuació, misteri, coincidència, desengany

2. Per parelles, escriviu una llista de tres fets contradictoris basats en la realitat com,per exemple, passar una prova de matemàtiques sense tenir el mínim de puntuaciónecessària.

Després, expliqueu quina sensació heu volgut transmetre amb les vostres propostes.

“Dolor de rosa”

1. El protagonista de “Dolor de rosa” pateix de mal d’amors. Amb aquest títol l’autorevoca el sentiment d’una persona enamorada. Subratlleu els mots que descriguinl’estat d’enamorament i argumenteu la vostra tria:

Fàstic Desig Interès Aversió Afecció

Enyorament Frisança Incertesa Ràbia Nerviosisme

Malenconia Rancúnia Desinterès Passió Impotència

2. Per explicar aquest conte Pep Albanell fa servir un llenguatge familiar; adopta unestil desenfadat amb un to sovint exagerat i divertit. Escriviu els mots, les frases i lesexpressions següents en un llenguatge més culte. Després, compareu la vostra respostaamb la dels companys. Fixeu-vos en l’exemple:

– S’esbatussen: es peguen, es barallen.

– Vaig baixar que les cames em tocaven el cul (p. 58): ………………………………

– Es va organitzar un daltabaix de ca l’ample (p. 58): ………………………………

– No en feien cabal (p. 59): …………………..………………………………………

– Més content que un gínjol (p. 60): …………………………………………………

3. Responeu les preguntes següents:

a) De quins elements de la realitat parteix la història?

b) Quin element del món de la fantasia apareix?

c) Quina idea creieu que ha volgut transmetre Pep Albanell amb aquesta història?

4. Després de llegir, expliqueu oralment i d’una manera breu l’argument del conte.

5. Subratlleu amb una línia contínua els indicadors de lloc i amb dues línies elsindicadors d’espai. A continuació, per parelles, reescriviu el conte canviant elsindicadors que heu marcat. Si sou més agosarats, podeu canviar també els verbs, elsnoms i els adjectius que desitgeu. Per exemple:

29

Ahir a la nit, sobtadament, em vaig llevar amb una olor de rosa…

Després, llegiu el nou relat als vostres companys i companyes.

“Tuïïït”

1. L’argument d’aquest conte enllaça amb la història d’un altre anterior. De quin contees tracta? Quins són els aspectes que connecten ambdues històries? Tingueu en compteel temps, el lloc, els personatges i els fets.

2. Imagineu l’argument d’un tercer conte que enllaci amb aquests dos relats. Usproposem un guió de treball:

– Presentació:Lloc:Temps:Personatges:Fet de la realitat:Element fantàstic:

– Nus:

– Desenllaç:

3. Més d’una vegada, heu telefonat a un amic però us ha parlat la veu del seucontestador automàtic i heu hagut de deixar el vostre missatge. Escriviu un delsmissatges que podrien tenir gravats en els contestadors automàtics dels llocs o entitatssegüents (recordeu que els missatges han de ser clars, curts i han de transmetre la ideaprincipal d’allò que voleu comunicar):

− Un museu, un teatre o una biblioteca.

− La consulta d’un dentista.

− L’associació de veïns del barri.

− El telèfon de casa vostra.

“L’himne”

Pep Albanell sovint utilitza en els seus relats la comparació com a recurs literari.En els contes anteriors ja heu pogut llegir-ne algunes:

Els nois se’n van anar més contents que un gat fart de sagí. (p. 48)

30

L’homenot va botar com una llagosta i em va engrapar pel coll. (p. 44)

[…] se’n va anar deixant-me plantat al mig del carrer, sol com una òliba. (p. 29)

Fixeu-vos que aquestes comparacions corresponen a una creació pròpia i personalde l’autor. Ha pres com a base el món conegut per ell. Recordeu que el nexe mésgeneral per a establir una comparació és “com”. En canvi, Pep Albanell adoptadistintes formules de comparació.

1. Subratlleu les frases comparatives que apareixen en aquest conte. Després,expliqueu quins són els elements, els nexes o els enllaços que les componen.

2. El títol d’aquest conte, “L’himne”, respon a la part de l’argument en la qual elnarrador-protagonista es veu forçat a improvisar un himne per a les bruixesboscanes. Per resoldre la situació el jove adapta una de les sardanes més popularsde tots els temps: La Santa Espina (amb música d’Enric Morera i lletra d’ÀngelGuimerà).

Llegiu la lletra (p. 71) del conte i compareu-la amb aquesta d’Àngel Guimerà.Comenteu com s’ha fet l’adaptació del poema:

Som i serem gent catalanatant si es vol com si no es vol,que no hi ha terra amb més ufanasota la capa del sol.

3. Imagineu-vos que sou el protagonista de la història i que decidiu escriure l’himnede les bruixes boscanes a partir d’una de les cançons més conegudes del cantantLluís Llach, L’estaca:

a) Primer, llegiu la lletra i la música de la cançó, que trobareu a l’annex 2.

b) Després, repartiu-vos les estrofes entre tots els companys i, per parelles,adapteu la lletra de la cançó.

c) Per acabar, recopileu totes les adaptacions i atreviu-vos a cantar l’himne.

4. La Santa Espina i L’estaca segurament han estat músiques importants per amolts dels vostres pares i avis. Pregunteu-los en quines ocasions les han sentides iquè simbolitzen per a ells.

5. Quina cançó o cançons de les que escolteu vosaltres creieu que quedaran com asímbols de la vostra generació? Per què? Què creieu que simbolitzaran d’aquí a vintanys?

“Pomes agres”

1. Expliqueu el significat de l’expressió “fer cara de pomes agres”. Exemplifiqueula vostra definició. Per què creieu que l’autor ha intitulat el conte “Pomes agres”?

2. Llegiu la conversa de la pàgina 74. Fixeu-vos en el tractament que utilitzenambdós personatges quan parlen entre ells:

31

a) Expliqueu quina relació hi ha entre els personatges, l’argument de la històriai el tractament que empren.

b) Per què creieu que l’autor ha utilitzat aquest recurs literari?

3. Expliqueu com s’inicia el contacte amb els dos personatges:

a) Comenteu si alguna vegada heu tingut una experiència semblant.

b) Si no és així, expliqueu alguna situació que conegueu (d’una amistat, d’unanovel·la, d’una pel·lícula…).

“Un gos especial”

1. L’argument d’aquest conte enllaça amb la història d’un altre d’anterior:

a) De quin conte es tracta?

b) Quins són els aspectes que connecten ambdues històries (temps, lloc,personatges, fets)?

2. Per què creieu que l’autor ha posat aquest conte al final del recull?

2. ARA DIGUEU-HI LA VOSTRA

A continuació us proposem activitats que us conviden a endinsar-vos en el món de lafantasia.

1. El primer bloc de contes, “Coses que passen”, es tanca amb un conte, “La senyorarealitat”, que l’autor anomena “A tall d’epíleg”, i que en fa les funcions:

a) Rellegiu-lo (p. 47-49).

b) Marqueu amb una creu quina és la funció d’aquest relat:

– És una conclusió de les idees més importants del llibre.

– És una reflexió sobre el contingut de les històries.

– És una introducció que situa el llibre en un context.

– És una justificació des del punt de vista de l’autor.

c) Resumiu la idea principal d’aquest conte en una frase.

2. Quin tipus de relats prefereix escriure Pep Albanell? Per què?

3. En el quadre següent trobareu la relació de contes d’aquest recull, el referent de larealitat i l’element sorpresa o fantàstic de cadascun. Per parelles, completeu-lo amb lesinformacions obtingudes a través de la vostra lectura:

32

Els contes El referent de la realitat L’element sorpresa o fantàstic

COSES QUE PASSEN

“Coses que passen”El sol es va desenganxar del cel.

La dutxa. Surten xomptrons de la dutxa.

“Rates!”Equívoc amb l’avís de foc al’edifici.

Un atracament. Pistola de xocolata.

“Els tímids”Equívoc del sistema morse ambun tic a l’ull.

“L’estraperlista…”Un accident converteix el cotxeen ferralla.Anar a una botiga a comprarsabates.

Uns esclops molt peculiars.

DOLOR DE ROSA

Mala digestió després de dinar. Demanar rebaixar el sou oaugmentar la feina.

“Dolor de rosa”Llevar-se amb una estranyapunyida dolça damunt del pit.

“Tuïïït!”Sonar el telèfon de casa.

Desencís d’amor. Fer un vol. Perdre’s en un bosc on hi habruixes.

“Pomes agres”Desencís d’amor. Anar a un bar. Trobar-se una noia casualment.

“Un gos especial”Declarar-se a una noia per telèfon.

4. Per què creieu que l’autor ha decidit classificar els contes en dos grans apartats? Quin ésel lligam entre tots els contes?

5. Marqueu amb una creu les característiques següents que considereu que tenen relacióamb la literatura de temàtica propera al realisme fantàstic:

– Hi ha elements de misteri i sobrenaturals.

– Hi ha sempre un viatge.

– Les solucions al conflicte tenen una base científica.

– El desenllaç porta la història cap a la realitat.

– L’element que genera la història és sorprenent.

33

– El protagonista és un heroi o una heroïna.

– Hi ha esdeveniments meravellosos o irreals que parteixen de la realitat.

– L’element que genera la història és d’origen meravellós.

– La història es basa en la realitat.

– El relat incorpora elements com la crítica, l’humor i la poesia.

6. Entre tot el grup escriviu un recull de contes a l’estil de Pep Albanell. Cal que tingueuen compte les instruccions següents:

a) Trieu un eix temàtic per a tots els contes (l’amor, la mort, el desengany, la guerra,l’avarícia…).

b) L’extensió dels contes ha de ser entre un i tres fulls.

c) Per parelles o individualment, inventeu una història a partir del guió següent:

− Presentació: narrador (1a o 3a persona)personatge o personatgesrealitat inicial (temps, lloc, acció)

− Nus: element sorpresa o fantàstic

− Desenllaç: final

d) Poseu un títol al vostre relat.

e) Llegiu el vostre relat a la resta de companys i escolteu els dels altres.

f) Entre tots, decidiu l’ordre de presentació dels contes i un títol que els presideixi.

g) Animeu-vos i enquaderneu el vostre recull de contes per a deixar-lo a la biblioteca opresentar-lo a un concurs literari.

La pauta d’escriptura d’un conte que trobareu al final de l’apartat V (La ficció narrativa:guia per a començar a escriure) us ajudarà a elaborar i revisar els vostres textos abans dedonar-los per acabats.

III. FANTASIES AUXILIARS ADMINISTRATIVES

37

1. PREPAREU-VOS PER LLEGIR

En el moment de triar les vostres lectures, des de novel·les d’aventures fins a històries deciència-ficció, us heu interessat més o menys per la lectura de l’obra en funció d’algunsindicis (la portada, el títol, les referències d’algú que ha llegit el llibre…). En aquest cas, estracta d’un recull de contes que tenen en comú la fantasia com un element que aporta unapetita dosi d’inquietud a l’existència quotidiana dels personatges.

Llegir què opinen els crítics sobre un llibre us pot orientar en la tria d’una lectura. Heu detenir en compte que una crítica literària és un breu comentari que menciona les dadesimportants i valora els aspectes positius i els negatius d’un llibre des del punt de vista delqui opina. La crítica va sempre signada i té com a objectiu recomanar o desaconsellar lalectura de l’obra.

1. Llegiu aquest text i responeu les preguntes que hi ha a continuació:

[…] En aquest context, Pep Albanell ha optat per estimular la lectura amb fantasies―un home que descobreix que li han sortit banyes, un àngel que vol incorporar-se ala vida humana, un escriptor de laboratori que aconsegueix aïllar un barbarisme, laincursió dins d’un mirall o l’amistat amb un ordinador fidel― que s’incorporen a lavida ordinària com un fet quotidià i bonhomiós. La situació és sovint divertida,imaginativa, enginyosa.

Però l’enginy no ha de ser, en literatura, terme sinó instrument de la creació. Noser-ho comporta, com en el cas d’Albanell, que la tensió que crea el fantàstic en el sidel relat no esclati, en el desenllaç, amb la contundència d’un K.O. narratiu o que esresolgui, sinó que simplement es desinfli. Com si el text no volgués dir res enespecial sinó només sorprendre’l. I, cal dir-ho, els contes d’Albanell són certamentcreatius i provoquen unes expectatives de bon nivell literari. Després del’expectativa s’hi descobreix, certament, una voluntat antirealista, però d’aquestavoluntat en neix només una ocurrència.

R. Pla, El País, 6 de maig de 1993

a) A quin tipus de publicació surt editada aquesta crítica literària?

b) Quines característiques sobre l’estil de Pep Albanell s’esmenten al darrer paràgraf?

c) Quins aspectes positius i/o negatius d’aquest recull de contes destaca l’autor?

2. Resumiu el contingut de l’article en un màxim de cinc línies. Recordeu les passes aseguir:

− Llegiu l’article i subratlleu-hi les idees principals.

− Després, relacioneu-les amb les idees prèvies que teniu sobre l’autor i la seva obra.

− Per acabar, expresseu amb les vostres paraules el contingut bàsic de la crítica.

3. Llegiu la contraportada del llibre i l’índex on apareixen el títols dels contes. Després,llegiu aquest fragment d’una entrevista feta a Pep Albanell:

Hi ha una classe de fantasia intermèdia que es produeix ―o més aviats’incrusta― en la realitat quotidiana com un element més, sense produir altres

38

trastorns ni altres modificacions que les que produiria un altre element narratiuessencial però no meravellós: la seva aparició i les seves accions tenen causes iefectes, i la trama argumental s’atén a aquestes causes i efectes. És veritat que elspersonatges, les situacions, els arguments actuen segons una lògica diferent; sóncom les regles d’un joc que l’autor estableix prèviament o a mesura que vadesenvolupant la seva història, i que el lector reconeix perquè accepta jugar.

J. García, “Entrevistamos a Joles Sennell y Pep Albanell.” Peonza, núm. 38 (traducció de les autores)

a) Quina és la intenció de l’autor a l’hora d’escriure aquest recull de contes?

b) Quina és l’element que uneix els diferents contes?

c) Què entén per fantasia Pep Albanell?

4. Amb la informació que teniu sobre el llibre fins ara, quin conte triaríeu per a llegir? Perquè?

5. Llegiu aquest recull de contes. Després, cadascun de vosaltres trieu un conte diferent demanera que, entre tots, els treballeu tots i ompliu les fitxes de lectura del conte que heuseleccionat:

1. El conte

Títol del conte ____________________________________________

1. Marqueu amb una creu quin és el punt de vista narratiu:

– Primera persona(El narrador és testimoni de l’acció i sovint s’identifica amb el protagonista.)

– Tercera persona(El narrador queda fora dels fets encara que, de vegades, pot participar-hi.)

2. De quin element de la realitat parteix l’autor per iniciar el relat?

……………………………………………………………………………………

3. Quin element fantàstic introdueix Pep Albanell per modificar la realitat?

…………………………………………………………………………………..

4. Marqueu amb una creu quins tipus de personatges hi apareixen i escriviu-ne elnom:

– Personatge individual __________________________________(Reflecteix les inquietuds, les opinions o una manera de ser pròxima al lector.)

– Personatge col·lectiu ___________________________________(El formen un grup de persones, sense que en destaqui cap.)

– L’autor personatge(L’autor és el protagonista o un personatge.)

– Personatge objecte ____________________________________________

39

(El protagonista és un objecte inanimat que pot tenir facultats humanes.)

5. Marqueu amb una creu quin és el desenllaç de la història:

– Final obert (El lector ha d’imaginar-se un possible final.)

– Final tancat (L’autor dóna solucions als problemes exposats a la narració.)

Si heu posat una creu a la primera opció, escriviu un possible desenllaç per al conte:

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

2. El llenguatge

1. Aquests contes són una mostra del domini de la tècnica i la preocupació perl’estil i per la llengua de Pep Albanell. Busqueu tres exemples de cada aspecte,escriviu-los i expliqueu-ne el significat. Si cal, consulteu el diccionari:

― Locucions (Són conjunts de paraules que, amb un ordre fix, són utilitzades per tothom en unsentit figurat i que sovint fan les funcions d’un sol mot. Per exemple, amb tots els pèls i senyals voldir ‘detalladament’.):

………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………

― Frases fetes (Són locucions amb verb, és a dir, oracions gramaticals que han perdut el seusignificat propi i que s’utilitzen en un sentit figurat. Per exemple, estar a la lluna vol dir ‘estardistret’.):

………………………………………………………………………………………

……………………………………………….......……………………..……………

― Comparacions: ……………………………………………………………………

…………………………………………………………………………..…………...

2. Escriviu les paraules, locucions o frases fetes que apareguin en el relat i que noconegueu. Busqueu-ne el significat al diccionari:

………………………………………………………………………….……………

…………………………………………………………………………….…………

…………………………………………………………………………….…………

3. L’argument

40

1. Resumiu l’argument del conte:

…………………………………………………..…………………………………….

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

2. Escriviu tres frases recomanant-ne o desaconsellant-ne la lectura:

a)………………………………………………………………………………………..

b) ………………………………………………………………………………………

c) ………………………………………………………………………………………

2. ARA DIGUEU-HI LA VOSTRA

Les activitats següents us ajudaran a destacar els aspectes més rellevants d’aquest recull decontes.

1. Llegiu aquest text i digueu de quin tipus de text es tracta (ressenya, article d’opinió,crítica…):

ALBANELL , PEP

Fantasies auxiliars administrativesBarcelona: La Magrana, 1993.[L’Esparver; 105]Argemiro Segura

Pep Albanell, que també ha signatamb el nom de Joles Senell, és desobres conegut per la seva obra,majoritàriament infantil. El Barce-lonauta, Dolor de Rosa, El llapisfantàstic, són alguns dels seusllibres per a nois i noies. AmbVentada de morts, per a adults, vaguanyar el Premi de la Crítica«Serra d’Or». Ara ens presentaquinze contes curts dividits en 10fantasies auxiliars i cinc fantasiesadministratives.

Els arguments d’aquests contes sónimaginatius i fantasiosos: Usimagineu que un dia us surtenbanyes? No cal espantar-se: Eracosa del Negociat d’Errors

Reparables. […] També enspresenta el cas del vampiralcohòlic: era daltònic i confoniala sang amb el pipermint. O el deFrancesc Benvolgut a qui vanseparar del seu ordinador i vaperdre l’esma. I el de Ferbalanç deFerbalans, industrial del tèxtil quecomençava i acabava negocis ambincendis.

Amb una imaginació eruptiva quede vegades ens recorda el Rodaride Contes per telèfon, Albanell espasseja pels temes de mésactualitat: fa una apologia delpaper dels avis com a cuidadorsdels néts, parla de la controvèrsiaentre els partidaris d’una llengua

41

light o heavy, dels acomiadamentslaborals, de l’extinció delsdinosaures, del feminisme, delshobbies alliberadors, de les maniessobtades, de la dependència enversles noves tecnologies, de lesfórmules per escriure novel·lesd’èxit…Quasi tots els relats són enprimera persona, cosa que permeta l’autor un estil col·loquial. Ambuns personatges com CaifàsQuenoivàs, Armeni Boixenci, JordiParpal, Gertrudis Puigdengoles,Quintet Barrambàs i Vens… l’autorpassa la seva mirada benèvola ilúdica per sobre de la societatactual.

En una primera lectura hi trobareuunes històries divertides, unessolucions impensades, un vocabu-lari molt ampli però fàcilmentdeduïble pel context, una munió defrases fetes i expressions. Rellegiu-

lo: reflexioneu sobre el contingut,hi ha matèria. El final sorprenent idivertit dels contes no amaga capensenyament ni moralitat: la lliçól’ha de trobar el lector.

Especialment brillant resulta LA

FALINFAINA. Presenta una parellad’avis jubilats. Comenta lesrelacions laborals: és antològica ladescripció que fa de les esbron-cades que rep el protagonista depart del gerent i la comparacióamb una simfonia orquestral.Descriu les solucions d’oci de quègaudeixen la gent gran. Ens explical’esbatussada de la Gertrudis ambun guàrdia municipal i lesdesgràcies que es deriven de laseva manifestació pacífica.

Recomanable per a nois i noiesd’onze a tretze anys i per a adults.

Faristol, núm. 13

a) Quines dades objectives es donen sobre el llibre?

b) Quins comentaris subjectius en fa Argemiro Segura?

c) Creieu que són vàlids els arguments que dóna? Per què?

2. Trieu un llibre que hàgiu llegit fa poc i que us hagi agradat. Creieu que podria agradarals vostres companys i companyes? Per què?

3. Escriviu, com a mínim, tres raons per recomanar-ne la lectura. Recordeu que els vostresarguments han d’estar ordenats i han de ser clars. Us suggerim alguns aspectes que podenser-ne la base:

− La temàtica tractada.

− El punt de vista narratiu.

− El ritme de la narració.

− El llenguatge emprat.

− El gènere literari.

− El tractament dels personatges.

− El final de la història.

1. ………………………………………………………………………………………

2. ………………………………………………………………………………………

42

3. ……………………………………………………………………………………….

4. ……………………………………………………………………………………….

4. Llegiu els vostres arguments a la resta de la classe i escolteu els suggeriments delsvostres companys i companyes. En acabar, entre tots, voteu quines creieu que són lescrítiques més encertades. Per analitzar millor les seves propostes us facilitem una pautad’observació:

Nom del crític: Sí No Observacions

1. Hi ha un ordre en l’exposició dels arguments?

2. Les idees es presenten d’una manera clara?

3. Es mencionen dades importants del llibre o de l’autor?Quines?

4. Hi ha valoracions de caràcter subjectiu?Quines?

5. Hi ha valoracions de caràcter objectiu?Quines?

5. Pep Albanell juga amb situacions insòlites que li permeten barrejar la realitat i la ficcióamb un excel·lent domini del llenguatge. Vosaltres també podeu aprendre a jugar amb elsmots. Us proposem de fer quatre activitats (5.1, 5.2, 5.3 i 5.4) com si fossin un joc. Seguiules regles següents:

a) Escolliu un conductor del joc que s’encarregarà de vetllar per l’establiment de lesregles i, alhora, cronometrarà el temps.

b) Formeu grups de tres persones i nomeneu un portaveu de cada grup.

c) Quan el conductor del joc doni l’ordre, i sense consultar cap font d’informació, totsels grups comenceu a fer les activitats que us proposem.

d) El joc conclou quan han acabat la feina més de la meitat de grups.

e) Al final, corregiu les activitats entre tots (podeu consultar el llibre, les vostres fitxesde treball i el diccionari).

f) Guanya el grup que hagi fet menys errades en el mínim temps possible.

5.1. Relacioneu les expressions de la columna de l’esquerra amb el seu significat (columnade la dreta). Fixeu-vos en l’exemple:

1. Picar-se la cresta (p. 7) Exhibir una presumpció ridícula.

2. Fer el tifa (p. 7) D’aquí cap allà.

3. Justa la fusta (p. 7) 8. Molt enfadat.

4. Anant de la Ceca a la Meca (p. 16) Suportar, tolerar impassiblement

43

qualsevol cosa.

5. Feien feredat (p. 21)Ésser un remei molt ràpid i molteficaç.

6. Oli en un llum (p. 22)Expressar l’aprovació o laconformitat absoluta.

7. No se’n va fer cap pedra al fetge (p. 37) Renyar algú.

8. N’estic a l’alçada d’un campanar (p. 81) Horror, por intensa.

5.2. Expliqueu el significat de les expressions següents:

− A la babalà (p. 34): …………………………………………………………………....

− No es podia matar tot el que és gras (p. 90): …………………………………………...

− Enviar-me a mi a pastar fang (p. 64): …………..……………………………………...

− No estava d’orgues (p. 9) : ...……………………………………………………..……

− Agafar una tírria (p. 44): ...…………………………………………………………..…

5.3. Ordeneu les síl·labes de les paraules següents. Després, escriviu-ne el significat:

− cèn - cies - ex - cre (p. 14): ……………………………………………………………

− res - ba- lar - ca - vos (p. 17): ………………………………………………………..

− dèn - cia - pro - vi (p. 17): …………………………………………………………….

− cro - li - a - fí - ne (p. 8): ………………………………………………………………

− ment - la- ni - cò - ca (p. 40): …………………………………………………………

− fai - na - fa - lin (p. 78): ………………………………………………………………

− tan - qui - ça (p. 56):……….…………………………………………………………

5.4. Completeu els textos amb algunes de les paraules següents:

cafarnaüm, tel·lúrics, oracle, barbarisme, mel·liflu, pragmàtica

Text 1……………….. ―va sil·labejar―. N’he aïllat un.Em vaig quedar sense saber què dir ni què fer. I jo, que em conec bé, us pucassegurar que no és gens freqüent que em quedi sense saber què dir ni què fer… Ell,en canvi, sí que semblava que sabia el que es feia: s’havia ficat al mig d’aquell

44

……………… d’estris i tubs de mena diversa i es va emparar d’un pot de vidre dintredel qual es movia quelcom. (p. 40)

Text 2Resulta que entre els meus amics de ciutat, siguin del ram de lletres o no, hi hal’opinió que com que jo sóc de poble gaudeixo d’una mena de saviesa primària i……………….. que no tenen els secundaris de ciutat. (p. 41)

Text 3[…] un home de poble és com un ……………….. que respon amb dites, adagis,referències al món rural o, pel cap baix, amb frases fetes. (p. 41)

6. Ara us convidem a fer volar la imaginació. Escriviu el vostre conte, a l’estil de leshistòries d’aquest llibre. Us proposem un guió inicial a partir de diferents aspectes queapareixen en els relats:

Títol del conte: Un cas poc corrent

Punt de vista narratiu: primera persona.

Tema: sempre perds les partides de dominó amb els companys.

Element fantàstic que modifica la realitat: els Reis d’Orient t’han deixat un regal.

Inici del relat: No es pot pas dir que el meu cas fos massa greu; ara que tampoc estractava d’un cas corrent. (p. 14)

Final del relat: O sigui, que tal com diu la dita tot va ser a fi de bé. Apa! (p. 96)

Expressions que hi han d’aparèixer: no es podia matar tot el que és gras (p. 90),agafar una tírria (p. 44), feien feredat (p. 21), oli en un llum (p. 22 ).

La pauta d’escriptura d’un conte que trobareu al final de l’apartat V (La ficció narrativa:guia per a començar a escriure) us ajudarà a elaborar i revisar els vostres textos abans dedonar-los per acabats.

IV. L’HABITANT DEL NO-RES

47

1. PREPAREU-VOS PER LLEGIR

Llegir què opinen els crítics sobre un llibre us pot orientar en la tria d’una lectura. Heu detenir en compte que una crítica literària és un breu comentari que menciona les dadesimportants i valora els aspectes positius i els negatius d’un llibre des del punt de vista delqui opina. La crítica va sempre signada i té com a objectiu recomanar o desaconsellar lalectura de l’obra.

1. Llegiu aquesta crítica literària atentament i contesteu les preguntes següents:

LITERATURA INFANTIL I JUVENILANDREU SOTORRA

Estil directe i personatges coneguts

Joles Sennell. L’habitant del no res.Il·l: Montse Ginesta. La Magrana,col. El Petit Esparver, 36.Barcelona, 1991.

Amb L’habitant del no-res, JolesSennell presenta un nou cas delsingular detectiu d’El llapisfantàstic, personatge similar a unaltre del mateix gremi conegut comel famós Felip Marlot (creació deJoaquim Carbó). Dos detectius deficció, doncs, que en el mateixllibre de Joles Sennell queda benclar que mantenen una bonaamistat.

Aquesta vegada va de pintura.Pintura fantàstica, és clar. Creadapel mateix manetes inventor delllapis fantàstic. N’hi ha prou demirar fixament el que vol pintar ipassar al mateix temps una brotxasucada de pintura fantàsticadamunt la tela perquè hi quedireproduït amb proporcionadaexactitud allò que es mira. Elproblema comença quan, paral·le-lament a aquest extraordinarifenomen, desapareix de debòl’objecte pintat. [...]

L’autor, en aquest llibre que jahavia publicat Edicions B el 1989,mou comptats personatges, algunsdels quals es retroben després delseu paper a El llapis fantàstic i

articula d’aquesta manera lainterconnexió amb la primerahistòria del detectiu. Continua larelació oberta entre elspersonatges, cosa que aporta unasensació de familiaritat compartidaamb el lector, que, d’altra banda,sembla conèixer de sempre aquestséssers que es prenen com a bennatural els fets inversemblants. […]

Montse Ginesta (Seva, 1952),natural com Josep Albanell de lacomarca d’Osona, ha fet unesil·lustracions plenes de detalls,presentades amb un traç minuciós iamb força recursos, en unsdibuixos ben acabats quetransmeten placidesa i fan l’ulletentremaliats. Cal destacar que, enel cas de L’habitant del no-res, haoptat per representar elspersonatges més assossegats queno pas en d’altres treballs, en elsquals la majoria d’elementssimulen flotar en el microcosmosde ficció.

Avui, 26 d’octubre de 1991

48

a) En quin tipus de publicació surt editada aquesta crítica literària?

b) Qui ha creat el personatge anomenat Felip Marlot? Sabríeu dir a quin altrepersonatge fictici remet aquest nom?

c) Qui és el protagonista de L’habitant del no-res? Quina relació té amb en FelipMarlot?

d) Enumereu els elements de la novel·la que resulten més remarcables per al críticliterari Andreu Sotorra. Creieu que li ha agradat l’obra? Justifiqueu la vostraresposta.

e) Qui ha il·lustrat el llibre? Quina valoració fa l’Andreu Sotorra de les il·lustracions?Justifiqueu la vostra resposta amb cites de l’article.

f) Resumiu en un màxim de cinc línies el contingut de l’article. Recordeu les passes aseguir:

− Llegiu l’article i subratlleu-hi les idees principals.

− Relacioneu aquestes idees amb les idees prèvies que teniu sobre l’autor i la sevaobra.

− Per acabar, expresseu amb les vostres paraules el contingut bàsic de la crítica.

2. Pep Albanell utilitza un llenguatge ric en locucions i frases fetes. Llegiu les frasessegüents i deduïu el significat de les expressions subratllades. Si no us en sortiu, consulteuel diccionari:

Frases Significat

a) Tal com anaven les coses, sense feina i ambles butxaques buides, no era gaire probableque pogués pagar ni aquella setmana, nil’altra, ni l’altra... I em vaig estimar més notemptar el diable. (p. 8)

b) No podia fer altra cosa que agafar-ho. I aqualsevol preu. Si més no, em serviria peranar tirant. (p. 10)

c) Quan la senyora Puigdevésassaber va tenirla pensada de trucar-me, estava ben bé ambl’aigua al coll i, com aquell qui diu, al carrer.(p. 13)

d) I es veu que sí, que ho estudiaven molt imolt els científics. Però encara no n’havientret l’aigua clara. (p. 14)

e) En un tres i no res jo ja decantava el platintentant pescar amb la cullera les últimesescorrialles de l’escudella. (p. 23)

f) Si no hagués estat per ella no sé pas com

49

m’ho hauria fet per passar el mal tràngol quehe hagut de passar. (p. 23)

g) Vaig pensar que potser em podria guanyarles garrofes desentrellant misteris i trobant eldesllorigador d’embolics i bullits. (p. 40)

h) Ell també està bastant a les últimes: famesos que no paga ni el lloguer del despatx.(p. 47)

i) Ens n’hi vam anar i ens vam atipar comlladres. La Piula és una dona molt generosa.(p. 107)

j) Però no vaig voler que em paguessin ni unpaltró. Al capdavall tampoc no m’hi haviahagut de trencar massa la closca, en aquellcas. (p. 156)

3. Durant la lectura del llibre, anoteu les paraules, locucions i frases fetes que nocomprengueu. Busqueu-ne el significat al diccionari. Recordeu que l’autor és moltbromista i per aquest motiu, en alguna ocasió, utilitza paraules que només existeixen en laseva imaginació. Per exemple, els “paltrons” són unes monedes creades per l’autor enalguns dels seus relats.

4. La clienta del detectiu, la senyora Puigdengolasterns és anomenada de maneres moltdiferents al llarg de la novel·la. Llegiu la llista de noms següents i subratlleu quinessíl·labes es repeteixen en tots ells; després, marqueu els dos noms que es corresponencorrectament amb el de l’esmentada clienta:

PuigdejoquèséPuigdevésassaberPuigdengolasterns

PuigdetcèteraPuigjathodiré

PuigdelddeixonsisPuigdesisplau

PuigdelesòndimesPuigdevesquinnomPuigdemainoelsabré

PuigdensòminesPuigdengolasterns

PuigdelesostresPuigdevinguinllamps

5. Llegiu atentament aquest fragment del llibre i subratlleu-hi les paraules i les expressionspròpies del llenguatge col·loquial utilitzades, en aquest cas, pel protagonista de la història:

50

Feia qui sap el temps que no m’havien encarregat res i m’acabava de polir totsels meus estalvis. Devia més de sis mesos de lloguer del quartot moblat que emservia de despatx i l’amo, el senyor Setzet Cacauarro, m’havia fet dir que si nopagava aquella mateixa setmana, ja podia recollir els trapaus i tocar el dos, que sino vindria ell personalment a fer-me fora a puntades de peu al cul. He de precisarque l’amo en qüestió en feia dos com jo.

Així, doncs, no crec que estranyi a ningú que corregués a ensacar les quatreandròmines que tenia i que m’apressés d’allò més a passar per la porta. Tal comanaven les coses, sense feina i amb les butxaques buides, no era gaire probable quepogués pagar ni aquella setmana, ni l’altra, ni l’altra... (p. 7-8)

− Busqueu un sinònim per a cada una de les expressions que hàgiu subratllat.

6. A mesura que aneu avançant en la lectura de la novel·la, feu pauses cada dos o trescapítols i marqueu si són veritables o falses les frases següents, que en resumeixen elcontingut:

Capítols 1, 2, 3

a) La senyora Puigdengolasterns demana els serveis del detectiu. V F

b) La casa de la clienta és plena d’objectes. V F

Capítols 4, 5

c) La senyora Piula va elogiar els serveis del detectiu. V F

Capítols 6, 7

d) L’encàrrec del detectiu consisteix a localitzar un quadre. V F

Capítols 8, 9

e) L’Emili Noucents pintava objectes i després desapareixien. V F

Capítols 10, 11

f) L’Engràcia només mira la televisió quan fan pel·lícules. V F

Capítols 12, 13

g) L’Emili Noucents comprava teles en blanc. V F

Capítols 14, 15

h) En Setzet Cacauarro els proposa fer una exposició amb elsquadres de l’Emili. V F

Capítols 16, 17

i) Un lladre ha robat un quadre de l’exposició. V F

j) L’Absaló va regalar una pintura fantàstica a l’Emili. V F

k) L’Absaló va inventar un pinzell fantàstic. V F

l) Els objectes pintats es fonien. V F

51

Capítols 18, 19

m) Els objectes pintats cauen dels quadres. V F

n) L’Engràcia aconsegueix treure la taca verda del vàter. V F

Capítol 20 i Epíleg

o) L’ Emili queda atrapat dins de l’interior del quadre. V F

p) El detectiu es queda a viure a la casa de l’Emili i la Georgina. V F

2. ARA DIGUEU-HI LA VOSTRA

1. Després de llegir la novel·la, agrupeu-vos per parelles i comenteu oralment si us haagradat o no. Les preguntes següents us ajudaran a argumentar les vostres opinions:

a) Quin personatge us ha resultat més decidit, simpàtic, desagradable...? Per què?

b) Us ha agradat el final de la història? En proposaríeu un altre? Quin?

c) Si haguéssiu de recomanar aquesta novel·la a un amic, què li diríeu?

d) Quina part de la història us ha agradat més? Per què?

2. Per parelles, realitzeu les activitats següents:

a) Marqueu amb una creu quin és el punt de vista narratiu:

– Primera persona(El narrador és testimoni de l’acció i sovint s’identifica amb el protagonista.)

– Tercera persona (El narrador queda fora dels fets encara que, de vegades, pot tenir un caràcter participatiu.)

b) L’inici de la novel·la segueix l’estructura clàssica de la novel·la negra: unpersonatge s’adreça al detectiu i li demana ajut per tal de resoldre un misteri. Feu-neun resum del començament:

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

c) En aquest cas, però, la presència d’elements insòlits i inversemblants singularitzaranles aventures del detectiu. Quin és el primer element fantàstic que introdueix PepAlbanell per modificar la realitat? Quins altres fets insòlits es succeeixen al llarg dela novel·la?

d) Marqueu amb una creu quins tipus de personatges hi apareixen i escriviu-ne el nom:

– Personatge individual ___________________________

52

(Reflecteix les inquietuds, les opinions o una manera de ser pròxima al lector.)

– Personatge col·lectiu ____________________________(El formen un grup de persones, sense que en destaqui cap.)

– L’autor personatge _____________________________(L’autor és el protagonista o un personatge.)

– Personatge objecte ______________________________(El protagonista és un objecte inanimat que pot tenir facultats humanes.)

e) Marqueu amb una creu quin és el desenllaç de la història:

– Final obert(El lector ha d’imaginar-se un possible final.)

– Final tancat(L’autor dóna solucions als problemes exposats a la narració.)

Si heu posat una creu a la primera opció, escriviu un possible desenllaç per al conte:

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

3. Redacteu una crítica literària sobre la novel·la que heu llegit. Seguiu els apartatssegüents:

− Referència bibliogràfica (autor, títol, editorial, any d’edició i col·lecció).

− Resum de l’argument.

− Llenguatge: locucions i frases fetes, nivells de llengua, paraules inventades...

− Gènere (elements de la novel·la negra i del realisme fantàstic).

− Il·lustracions.

− Interès de l’obra.

− La vostra opinió personal.

4. El dibuixant Picanyol és l’autor del singular personatge Ot, el bruixot, que coneixeud’haver seguit les seves aventures a la revista Cavall Fort. En aquestes petites històries,sempre hi és present l’element insòlit que provoca desenllaços ben singulars.

Llegiu les imatges següents. Escolliu una tira i redacteu un text a partir de la històriasuggerida per aquestes vinyetes. Recordeu que heu de posar un títol a la vostra història:

A) B)

53

5. Si voleu llegir una altra aventura protagonitzada pel mateix detectiu, aneu a la bibliotecai escolliu una nova lectura de les següents: El llapis fantàstic, L’innominable.

V. LA FICCIÓ NARRATIVA: GUIA PER A COMENÇAR A ESCRIURE

57

La creació d’un conte o d’una novel·la molt poques vegades comença amb l’acciód’escriure a mà o de teclejar-ne les primeres paraules. Cal una feina prèvia, encara quenomés sigui mentalment, per a trobar el tema a tractar i decidir com abordar el text.

Per exemple, la contemplació d’una magnífica lluna plena des de la finestra del dormitoriun divendres a la nit pot ser una imatge molt suggeridora per a iniciar una novel·la demisteri. Però, a partir d’aquest motiu inicial, cal planificar-ne l’escriptura i donar-li forma.

Els exercicis d’aquest apartat tenen per finalitat ajudar-vos a cercar idees per a iniciar elsvostres relats i practicar diversos recursos literaris que us ajudaran a millorar els vostresescrits.

1. LA GENERACIÓ D’IDEES

La feina de l’escriptor consisteix a treballar les idees inicials fins a fer-ne un producteacabat. A partir de dues paraules que no tenen, en principi, res en comú es pot establir unpunt d’unió entre elles a través d’una frase o bé amb la introducció d’alguna partículagramatical (amb, de, en...). D’aquesta manera, cadascuna de les parelles creades ofereixuna situació fantàstica.

Per exemple, a partir dels mots dolor i rosa, Pep Albanell ha escrit la novel·la Dolor derosa, en la qual ens explica l’ensurt d’un home que, de bon matí, descobreix que li hanascut una rosa al mig del pit.

1. Agrupeu-vos de dos en dos, feu una llista de cinc parelles de paraules que inicialment notinguin res en comú i establiu un punt d’unió entre elles. Després, trieu una parella iescriviu un possible argument:

Els mots i l’enllaç L’argument

1. Dolor de rosa

2.

3.

4.

5.

6.

2. El diccionari és un bon instrument per a trobar paraules i generar idees. Escolliu tresnúmeros a l’atzar. El primer correspondrà al número de pàgina del diccionari; el segon, alde la columna i el tercer, al de la paraula. Escriviu un títol que contingui la paraula triada iredacteu un relat breu (màxim 150 paraules). Seguiu l’exemple següent:

722 2 22 Diccionari de la llengua catalana de l’Institut ensaïmada

58

d’Estudis Catalans

Títol: L’ensaïmada voladora

3. Obriu el diccionari a l’atzar i trieu una paraula de la pàgina apareguda. Escriviu amb ellal’inici d’un relat (màxim 10 línies).

4. Escolliu totes les paraules d’una pàgina (o d’una columna) del diccionari, i redacteu unpossible argument que les contingui (seguint o no l’ordre alfabètic). Per exemple, lesparaules corresponents al Diccionari de la llengua catalana de la GEC, p. 557, primeracolumna són:

cotó, cotoliu, cotonada, cotonaire, cotoner, cotoneria, cotonet, cotonia,cotonina, cotonitzar, cotonitzatge, cotonós, cotorliu, cotorra, cotrimoxazole,coturn, coturnicultura, cotutor, cotxa.

5. Les paraules es poden cercar també dins d’un text. Agafeu el llibre que heu llegit deJosep Albanell i escolliu tres xifres que correspondran, respectivament, al número depàgina, al de la ratlla i al de la paraula. Per exemple, els números 27, 14, 9 de Fantasiesauxiliars administratives correspon a la paraula silenci.

Seleccioneu cinc paraules seguint aquest procediment i uniu-les de manera que formin unafrase amb sentit:

Núm.pàgina

Núm.ratlla

Núm.paraula Llibre Paraula Frase

27 14 9Fantasies auxiliarsadministratives

silenci

6. Preneu les primeres paraules de cada ratlla d’una pàgina. Distribuïu-les aleatòriament alllarg d’un text i redacteu amb elles un paràgraf. Seguiu el model següent:

59

“Dolor de rosa” (p. 53)

El ............................................. dinar .......................................... tarda ............................

................................ despatx .................. polidament .................................................que

...........................................................................................................................................

què................................................................... gerent ............................... arrepapant-se.

Mireu ..................... n’estic ............................................... Ah! ........................ Sí! .........

............... ja .................................... no ............................................... tampoc ................

Vaja! ............................. que ............................................... teu .......................................

...........................................................................................................................................

disposat..............................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

7. També podeu trobar paraules a partir d’altres elements:

a) Engegueu la ràdio i agafeu la primera paraula sencera que sentiu. Anoteu lesparaules obtingudes entre tots. Escolliu-ne dos i escriviu, a partir d’elles, el desenllaçd’una història (màxim 100 paraules).

b) Retalleu a l’atzar trossos de diari i escolliu dues paraules d’entre les que hi quedinescrites senceres o intel·ligibles. Redacteu el nus d’una aventura fantàstica (màxim100 paraules).

8. Formeu una llista de deu paraules corresponents a un mateix camp semàntic. Perexemple, relacionades amb la por (nit, foscor, casalot...), els colors (blau intens, gris fosc,verd poma...) o la meteorologia (pluja, vent, calamarsa...). Escriviu el guió d’un relat demanera que el tema tingui relació amb el camp semàntic triat.

60

9. A partir d’un primer mot, extraieu-ne quatre més fent associacions d’idees encadenades.Per exemple, una associació podria ser: xocolata remet a pastís, pastís remet a festa, festa aamics, amics a gresca, gresca a música...

Feu una associació de cinc paraules i incorporeu-les en un text seguint el mateix ordre.Màxim 150 paraules.

10. Després de fer els exercicis anteriors, heu comprovat la importància dels mots com aelements suggeridors de la trama dins d’un text. A Pep Albanell li agrada jugar amb elsignificat dels mots; una bona part dels títols dels seus contes contenen pistes subtils sobreel seu contingut.

Relacioneu el títol dels següents contes de Dolor de rosa o de Fantasies auxiliarsadministratives amb els resums dels arguments corresponents:

Títol Resum de l’argument Resultat

1. “Xomptrons!”a. L’Albert i la Lena s’agraden però no

ho volen reconèixer. Aposten davantdels amics que el dia que s’enamorinnevarà i el vent sonarà com unaorquestrina de violes, violins i violons.

1.

2. “Qüestions de dòmino”b. A casa de la família d’en Tomeu

compren un lloro que riu com unagranota però que no parla. Durant totun any intentaran de fer-lo parlar.

2.

3. “Neus i violes”c. Un oficinista decideix jugar a dòmino

amb tota la seva família per a millorarel seu joc i poder guanyar les partidesque juga amb els companys de feina.

3.

4. “Pomes agres”d. El bany del matí pot resultar molt

sorprenent quan, en comptes d’aigua,hi trobem una mena de confettiminúscul i brillant que surt del foratdel desguàs de la banyera i puja capals forats de la dutxa.

4.

5. “Un gos especial”e. Dos desconeguts es troben en un bar i

discuteixen.

5.

6. “Rialla de granota”f. Una bruixa converteix un home en un

gos. Aquest intentarà recobrar la sevaforma humana.

6.

11. En els relats que heu llegit de Pep Albanell heu vist com la realitat queda deformada.Prenent com a base una situació real i, fins i tot, quotidiana, un nou element provoca queaquesta esdevingui insòlita. D’aquesta manera, l’autor inicia la trama del relat a partird’intentar donar resposta a la pregunta: Què passaria si...?

61

Doneu resposta lliure a les preguntes següents, extretes dels reculls de contes Dolor derosa i Fantasies auxiliars administratives:

a) Què passaria si un lloro rigués com una granota?

b) Què passaria si un matí us llevéssiu amb un parell de banyes?

c) Què passaria si un vampir fos daltònic?

d) Què passaria si els Reis d’Orient portessin un cavall de cartró a un home de vint-i-nou anys?

e) Què passaria si caigués el sol?

− Entre tot el grup recordeu a quin conte correspon cada una de les propostes anteriors.

− Llegiu en veu alta les vostres respostes i contrasteu-les amb les de l’autor.

12. En aquest apartat heu practicat diverses formes de generar idees a partir de diferentselements:

− Les paraules buscades en el diccionari o en un text escrit.

− Les paraules escoltades.

− Les paraules retallades de la premsa.

− Els camps semàntics.

− Les associacions d’idees.

− Les preguntes del tipus Què passaria si...?

Afegiu dues maneres més de generar idees que vosaltres hàgiu practicat per a crear elsvostres escrits i argumenteu oralment els seus avantatges davant els vostres companys icompanyes.

2. EL PUNT DE VISTA NARRATIU

Si agafeu un text (preferiblement un conte curt) i hi introduïu canvis en el punt de vistanarratiu, no només s’hi produiran canvis morfològics, sinó que també s’originaran diversesalteracions en la manera d’explicar-se el narrador.

1. Llegiu atentament els textos següents. Els tres es refereixen a un mateix fet, peròexplicat per narradors diferents:

Text 1

N’estic ben farta, per aquí no hi passo. Imagineu-vos. Abans d’ahir, dissabte,l’Enric em convida a sopar. Vaig dubtar una mica, però no em va costar acceptar.D’acord doncs, li vaig dir. I, què carai, em vaig vestir com una senyora, el vestitnegre, el collaret de perles i les arracades amb el diamantet. Ell em va recollirgairebé a l’hora i, s’ha de reconèixer, també s’havia posat atractiu, amb la camisablava i aquella americana que li vaig regalar per al seu aniversari.

El sopar va estar molt bé. Cava, espelmes i somriures. Fins i tot em va regalaruna rosa. Blanca. Tot genial. Fins que va arribar l’hora de pagar el compte. Ell

62

―que m’havia convidat, recordem-ho― es regira les butxaques i somriu. Se lestorna a regirar i somriu, una mica sufocat. Finalment se li esborra el somriure.―No ho entenc ―em diu―. No duc la cartera. Me l’hauré deixada al cotxe.

Cap problema, li dic. Només cal que vagis a buscar-la i jo m’espero. I marxa. Ipassa una hora... i gairebé dues... i el cambrer em recorda que el compte és sobre lataula. Jo somric i trec la meva targeta de crèdit. Vint-i-cinc mil pessetes més tardsóc al carrer. Sola, sense cotxe i a dos quilòmetres de casa. Arruïnada i amb unvestit negre que em tiba de les aixelles. El mataré. Us ho prometo. El mataré. (p. 11-12)

Text 2

Som uns desgraciats, és cert. Però, a qui li agrada ser-ho? I si ho som no és culpanostra. No som delinqüents. Senzillament som persones a qui la societat ha deixat alcarrer, mentre les altres s’escalfen a l’interior d’una casa. Senzillament.

En Patu i jo érem al carrer, com deia. Una situació injusta. Per casualitat o pervici érem prop de la porta d’un restaurant. La gent a dins menjava, bevia i somreia.Eren feliços i nosaltres no. Una situació injusta.

Un home jove va sortir amb presses del restaurant. […]En Patu i jo ens hi vam acostar per demanar-li un cigarret.―No fumo.Ara que ja teníem confiança, en Patu li va demanar la cartera.―La cart...?―...era. Sí!S’havia quedat paralitzat i vam haver d’ajudar-lo a distribuir guanys i pèrdues.

Ell ens donava els seus guanys i nosaltres li regalàvem les nostres pèrdues.El jove duia un petit objecte a la mà i li vaig separar els dits per veure què.―No, això no!Una negativa no és de bon gust i li vaig donar una bufetada perquè ho entengués;

en Patu una altra, per allò de l’amistat. I llavors el jove es va transformar en unafúria de la natura: cop, patacada, cop, puntada, cop, plantofada. Així no podíemcontinuar i en Patu i jo el vam fer caure i vam marxar sense dir res més. Hi ha gentque no sap conversar.

Mentre corríem costa amunt, vam sentir que el jove perdia l’objecte que tanthavia defensat, amb un clinc, clinc, clinc, que es perdia carrer avall. (p. 12-13)

Text 3

Estimada Marta,

T’ho creuràs? No, ben segur que no. Potser ni jo mateix m’ho creuria.Deixa’m explicar-me, de tota manera. El sopar d’ahir l’havia preparat fins al

detall més mínim, t’ho ben asseguro. Fins i tot li havia demanat al pare la millorroba que és capaç de deixar-me. Duia els estalvis de molts mesos, perquè tot anéscom cal. Targetes de crèdit, per solucionar imprevistos, i...

Aquest va ser el problema. També duia un anell. I te’l volia donar a lasobretaula. Un anell amb què pretenia dir-te que ... Bé, la qüestió és que aquell anellme l’havia deixat al cotxe, i no me’n vaig adonar fins que vaig buscar-lo a lesbutxaques per donar-te’l.

Llavors vaig pensar que no hi havia problema. Un contratemps el té qualsevol.Només calia dir una excusa, anar al cotxe i...

63

La resta és llarga d’explicar. En resum: sí que hi va haver un problema. Undarrere l’altre. I no vaig poder tornar al restaurant fins dues, o tres, hores més tard.Amb l’anell! Això sí, amb l’anell!

Havies marxat. Ja ho saps. I enfadada, suposo.Em podràs perdonar? Podràs simplement escoltar-me? Em deixaràs, si més no,

dir-te que t’estimo?Respon al telèfon, Marta. Contesta aquesta carta. Deixa’m explicar-t’ho tot. Fes-

ho aviat, si et plau. (p. 13-14)Enric.

F. Vernet i X. Vernetta, Jocs textuals. La narració

a) Feu un resum dels fets que han ocorregut.

b) Quina explicació creieu que va donar inicialment la noia al comportament de l’Enricen el restaurant?

c) Per què l’Enric no concreta més el que li va passar realment aquella nit quan escriua la Marta?

2. Destrieu quin punt de vista narratiu correspon a cada text: primera persona, primerapersona plural, primera persona epistolar, tercera persona, tercera persona participativa, otercera persona omniscient. Justifiqueu les vostres respostes:

Text Punt de vista narratiu Justificació

Text 1

Text 2

Text 3

3. Redacteu un escrit en el qual el cambrer del restaurant expliqui a un amic el que vapassar la nit anterior.

4. Rellegiu el conte “Els tímids” corresponent al recull de contes Dolor de rosa. Després,llegiu el paràgraf següent i reescriviu-lo des del punt de vista de la noia:

Jo, ja ho sabeu, sóc molt tímid. I em costava molt, per exemple, adreçar-me a unanoia que no conegués, encara que només fos per demanar-li l’hora. No sabia comfer-ho, què dir-li, com posar-m’hi....I hi havia aquella noia... Aquella noia tan rebonica, de cara tan simpàtica, que, cadamatí, quan anava a la feina, me la trobava a la cantonada del carrer de sota decasa... Coincidíem cada matí i com més temps passava més bonica em semblava imés desitjava dir-li alguna cosa, encara que només fos un adéu normal i corrent. Deveure-la cada dia gairebé em semblava que érem amics, uns amics que mai nos’haurien dit re. (p. 31)

Us en suggerim un començament:

64

Jo sóc molt tímida. Em resulta difícil adreçar-me a un noi desconegut. Però el fet quecada dia coincidís amb aquell noi tant eixerit cada matí quan anava cap a la feina, emva fer pensar que ______________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

5. Rellegiu el conte “Rialla de granota”, corresponent al recull Fantasies auxiliarsadministratives. Torneu a explicar la mateixa anècdota des del punt de vista del lloro. Lahistòria començarà així:

Un dia, l’Antoni d’en Tomeu es va presentar a la botiga on havia anat a parar desque el meu darrer amo m’havia venut a un comerciant de Barcelona...

6. Com heu pogut comprovar, un mateix argument pot canviar molt segons qui ensl’explica. Això és perquè cada narrador té una visió diferent d’un mateix fet. Ara és lavostra oportunitat de provar-ho:

a) Formeu grups de quatre i escolliu un dels contes que heu llegit de Pep Albanell.

b) Llegiu-lo individualment i, després de la lectura, que cada un dels membres del grupel reescrigui des del punt de vista d’un dels personatges. Així, obtindreu la narracióvista a través de tots els implicats.

3. ELS PERSONATGES

Els personatges són, generalment, el fil conductor de la narració. Si alterem aquest elementnarratiu, la història canvia. En aquest apartat coneixereu algunes maneres manipular elspersonatges per a construir una història.

1. Rellegiu el conte “Síndrome d’abstinència” del recull Fantasies auxiliarsadministratives i realitzeu les activitats següents:

a) Feu una descripció del vampir.

b) Continueu el relat i afegiu-hi un nou personatge.

c) Canvieu el caràcter del vampir i les seves característiques físiques. Torneu aescriure la narració original tenint en compte el canvi de protagonista. Seguramentquedaran alterats altres elements, sobretot les motivacions que té per fer les accionsque fa. També és possible que hàgiu de variar les accions que realitza per tal de sercoherents amb el canvi de caràcter.

2. Rellegiu el conte “Coses que passen” del recull Dolor de rosa. Feu-hi entrar unpersonatge conegut (real o fictici) i integreu-lo en els fets de la narració. Escriviunovament el relat amb la introducció d’aquest nou personatge.

3. Rellegiu el conte “Puré de patates” del recull Dolor de rosa:

65

a) Creeu un personatge nou per integrar-lo en el relat:

Nom del nou personatge: _____________________________

Característiques: ______________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

b) Completeu el fragment següent de manera que quedi substituït el personatge delgerent pel que vosaltres hàgiu creat:

El puré de patates que m’havia menjat per dinar em va pujar al cap i emva marejar. I aquella tarda, a l’oficina, me’n vaig anar tot decidit cap aldespatx de la gerència. Vaig trucar a la porta polidament: toc, toc! De dinses va sentir una veu que deia: «passeu!». I vaig passar.

―........................................................................................................................

―Mireu― vaig començar bastant cremat―, ja n’estic més fart que un gallde panses, jo…

―......................................................................................................................

―Sí! ―vaig fer.

―.....................................................................................................................

―No.

―.....................................................................................................................

―Tampoc.

―.......................................................................................................................

―Que o bé em rebaixeu el sou o bé m’augmenteu la feina. El que vulgueu,però no estic disposat a continuar tal i com estic ara...

El.................. havia obert un pam de boca i l’havà li havia caigut a la falda.

―.......................................................................................................................

4. L’ESTRUCTURA

1. Per a desenvolupar l’estructura narrativa de les vostres històries, us serà d’utilitatl’esquema següent (recordeu que no cal que els vostres escrits donin resposta a totesaquestes preguntes):

Presentació− Qui o què són els personatges?

− Com són i com es diuen els personatges?

− On passa l’acció?

66

− Quan passa?

− Què fan els personatges?

Nus

− Què passa?

− Amb qui passa?

− Per què passa?

− Com reacciona el personatge?

− Què més passa?

Desenllaç− Com es resol el conflicte?

− Com han canviat els personatges?

− Com acaba la història?

Si heu llegit L’habitant del no-res, resumiu la història tenint en compte els apartats delquadre anterior.

2. Rellegiu un dels contes del llibre de Pep Albanell que heu treballat a l’aula i ompliu elquadre següent:

Títol:

Espai = (on passa)

A la ciutat Al camp

Vidaquotidiana

En un paísinventat

En un llocpoc conegut

Vidaquotidiana

En un paísinventat

En un llocpoc conegut

Temps = (quan passa)

Ara Demà Ahir

Personatges = (qui és/són)

Homes/dones/nois/noies Altres

Comnosaltres

Ambqualitatsdiferents

Imaginaris Animals Vegetals Imaginaris

Conflicte = (com passa)

67

Esdeveniment Resposta dels personatges

Conseqüència

Recursos del protagonista Solució

3. Seguiu els apartats del quadre de l’exercici anterior per a construir el guió del vostrepropi escrit (màxim 150 paraules). Quan hàgiu acabat el relat, comproveu que no us hàgiudeixat cap apartat sense desenvolupar.

4. Elaborar històries implica escollir entre diverses possibilitats per a cada un dels apartatsque configuren la seva estructura. Per a aconseguir un bon resultat, us farà falta una bonadosi d’imaginació i d’organització. Feu-ne la prova. Escolliu entre les diverses opcionsd’inici que us oferim a continuació i elaboreu la vostra pròpia història:

princesa treballadoranena trempada

Hi havia una vegada una àvia que era molt bonapapallona entremaliada

casa seva era un dia de festa el bosc volia veure la seva amiga

Un dia anava cap a una ciutat veïna perquè estava cansada d’estar-se a el mercat casa seva

hi havia una festa

un captaire tenia mal al peu un llop tenia gana Pel camí va trobar una velleta que se li va plantar al davant

un gosset la va cridar pel seu nom

si li podia fer companyia cap on anava

i li va demanar el vestit que portava Ella li va que li fes un encàrrec

tenia molta pressa

68

no podia perdre el tempsrespondre que no se’n fiava ni un pèl però l’altre va insistir i ...

s’esperés una estona

V. Sunyol, Màquines per a escriure (p. 73)

5. Llegiu el conte de Gianni Rodari “Quan a Milà van ploure barrets” del recull Moltscontes per jugar, que trobareu a l’annex 3. L’autor proposa tres possibles finals al seurelat. Relacioneu amb una ratlla cada final amb la frase que en resumeix millor elcontingut:

Primer final 1. Un vent molt fort s’emporta tots els barrets de Milà.

Segon final 2. No només cauen barrets sobre la ciutat de Milà, sinó tambéparaigües, capses de xocolatines, neveres, tocadiscos...

Tercer final 3. L’error d’un pilot d’avió provoca que tot el carregament debarrets destinats a l’Exposició Internacional caiguin sobre laciutat de Milà.

− Quin és el final que més ha agradat al propi autor? Justifiqueu les vostres respostes.

− I a vosaltres? Quin creieu que és el més aconseguit? Per què?

5. L’ARGUMENT

1. A partir d’un conte breu o del fragment d’una narració, es pot fer créixer el relat afegint-hi elements nous. Llegiu el següent text corresponent a l’“Epíleg” de L’habitant del no-res:

Ara sí que s’havia acabat la feina. Del tot. Ni per a la paperassa no emnecessitava, la Georgina, ja que, si tot anava bé, encara tenia marit per uns quantsanys. I no solen concedir la pensió de viduïtat, si el marit encara és viu...

De totes maneres tant ella com ell em van dir que l’habitació que jo ocupava noels feia cap falta i que no els feia res que la continués ocupant. Ans el contrari. Aixíque vaig decidir quedar-me una temporadeta amb ells. Fins que em sortís algunaaltra cosa i s’arreglessin els meus problemes, hum, de butxaca. Però no vaig volerque em paguessin ni un paltró. Al capdavall tampoc no m’hi havia hagut de trencarmassa la closca, en aquell cas. (p. 156)

− Continueu el relat (màxim dos fulls) a partir d’una de les opcions següents:

a) Afegint-hi detalls i precisions, de manera que l’argument sigui el mateix.

b) Afegint-hi un personatge.

c) Afegint-hi un espai.

2. En el quadre següent trobareu diverses introduccions, nusos i desenllaços extretsd’alguns contes de Pep Albanell. Relacioneu-los:

69

Introducció Nus Desenllaç

1. Un home intenta deixarde fumar i se sent moltnerviós. Decideix anar alparc per distreure’s.

A. El super ordinador éscapaç d’absorbir en la sevaextensíssima memòria totesles obres literàriessignificatives que l’home haestat capaç de crear.

a. Un dia aconsegueixpenetrar en un miralldurant uns breus instants iagafar-hi un objecte: unexemplar del diari «Segre»de l’endemà.

2. Un oncle solter una micaestrambòtic i afeccionat alsanimals i als llibres té unaactivitat secreta.

B. En el parc es troba unvampir daltònic que liexplica el seu problema:s’emborratxa perquè confonla menta amb la sang.

b. Els llibres no es podenllegir i, alguns d’ells, sónferotges. Cal destruir-los.

3. Un professor ha inventatla màquina MillorNovel·lista del Món (laMNM).

C. Ha aconseguit tenir èxiten el seu experiment: hacreat els llibres-animals.

c. Li recomana acudir alsalcohòlics anònims i elvampir aconsegueixsubstituir la sang perl’aigua.

4. L’Ameni Boixencio té elconvenciment queexisteixen mons reals rereels miralls i decideixentrar-hi.

D. L’ordinador deixa defuncionar i emet missatgesde socors.

d. Retornen la màquina al’empleat.

5. Les reestructuracions enel material d’una oficinadeixen sense ordinador enFrancesc.

E. L’obsessió el porta adonar cops de totes lesmaneres imaginables i ambtotes les parts del cos contraels miralls que es troba.

e. El professor quedaabsorbit per la màquina iprotagonitza el millor relatd’aventures que mai s’hagiescrit.

1. ______________________

2. ______________________

3. ______________________

4. ______________________

5. ______________________

3. Escolliu una de les històries de l’exercici anterior. Canvieu-li el final i torneu-la aescriure donant-li forma de text complet (màxim 250 paraules).

6. LA SORPRESA

70

1. En un relat fantàstic l’element sorpresa suposa l’inici de l’aventura. Recordeu el conted’Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll? Llegiu atentament aquest fragment extretdel seu inici:

Tot seguit, Alícia baixà al darrera d’ell, sense parar-se gens ni mica a considerarcom Mare de Déu en sortiria de bell nou.

La llodriguera era tota dreta, com un túnel, durant un cert tros, i despréss’enfonsava sobtadament, tan sobtadament que Alícia no tingué un instant per apensar a aturar-se abans que es trobés caient avall per un pou molt pregon.

O bé el pou era molt pregon, o bé ella va caure molt a pleret, perquè va tenir qui-sap-lo temps, mentre queia, de mirar al seu voltant i de preguntar-se què succeiriadesprés. De primer, va mirar avall per escatir on anava a raure, però feia massafosca perquè pogués veure res; després va mirar les parets del pou, i va veure queeren plenes d’armaris i prestatges de llibres; de tant en tant va veure mapes i«sants» penjats amb clavilles. Va agafar una gerreta dels prestatges mentre queia:portava un rètol que deia: «MELMELADA DE TARONJA», però amb gran decepció seva,era buida; no va gosar deixar caure la gerreta per por de matar algú; així és que vamanegar-se per posar-la en un dels armaris en caure vora d’ell.

«Bé ―va pensar Alícia―. Després d’una caiguda com aquesta, no em serà res del’altre món de caure escales avall! (p. 6-7)

L. Carroll, Alícia en terra de meravelles

a) Subratlleu aquells mots i expressions que us resulten de difícil comprensió. Deduïu-ne el significat en relació amb el text.

b) Com comença el conte? A qui perseguia Alícia?

c) Quin incident descriu el fragment que heu llegit?

d) Recordeu què trobarà al final d’aquesta espectacular caiguda i com aconseguiràtornar a pujar?

2. Busqueu informació sobre Lewis Carroll: quin era el seu veritable nom, on va néixer,quin ofici tenia i quins llibres va publicar. (Podeu consultar la Gran Enciclopèdia Catalanai la revista Cavall Fort, núm. 869 de l’octubre de 1998, p. 4 i 5.)3. El protagonista del conte “Raspall”, de Pere Calders, és un nen que té un gos que es diuTurc. Tantes i tantes malifetes havia fet el gos a la família que un dia els pares del nendecideixen donar-lo a una altra família.

Llegiu el fragment següent, en el qual sabreu què va fer el nen per a tornar a tenir unanimal de companyia:

―Mireu, mare ―va dir-li―. He trobat un raspall que en realitat és un gos. Esbelluga, coneix la meva veu i porta puces.

La mare se’l va mirar sense deixar la feina i li respongué:―No siguis beneit i llença aquesta andròmina. Ja ets gran i hauries de tenir més

seny.El nen es va sentir ofès i va pensar una vegada més en l’aire de suficiència que

tenen la gent gran i la seva manera absurda de viure. No digué res més, s’emportà«Raspall» a la seva habitació i pensà que, si no el volien creure, tot això es perdrien.

71

A l’hora de dinar la mare explicà, fent-ne burla, la descoberta del nen, i el pareva riure com si es tractés de la bajanada més gran de la terra. El nen no va replicar,perquè ja sabia que la justícia sempre s’obre camí, i esperava que, tard o d’hora,tothom podria comprovar que hi ha coses que no fan riure tant com sembla.

I mireu si anava poc errat que a la nit següent va despertar-lo un clapit de«Raspall». Va desvetllar-se i sentí soroll de baralla a la biblioteca i la veu del seupare demanant auxili. «Raspall» furgava la porta i tenia un rar neguit; el nen obrí,baixà les escales de puntetes i va veure el seu pare barallant-se amb un lladre que eldominava i estava a punt de badar-li el cap amb un ferro de la xemeneia.―Busca’l, «Raspall», mossega’l!«Raspall» va córrer com el vent, s’abraonà damunt del lladre i va mossegar-li la

canyella. I el lladre es va quedar tan sorprès per l’agressió d’aquella mena de cosa,que va rendir-se de seguida i fou lliurat a la policia lligat de peus i mans.

Poc després, la mare afirmava amb llàgrimes als ulls que mai més no dubtaria dela paraula del seu fill, i el pare, passant la mà pel llom de «Raspall», deia:―Li farem una caseta al jardí, amb tot el confort de les darreres descobertes.

Damunt la porta, hi farem pintar unes lletres que diguin:«No és segur que ho sigui, però mereixeria ésser-ho.» (p. 33-34)

P. Calders, Tots els contes

a) Quin objecte escull el nen com a companyia? Quines característiques té?

b) Com reaccionen el pare i la mare davant la seva elecció?

c) Quin element sorpresa fa canviar el curs de la història? Per què?

d) A què fa referència la frase final: No és segur que ho sigui, però mereixeria ésser-ho?

4. En els contes i en la novel·la que heu llegit de Pep Albanell també hi ha elementssorpresa que capgiren el fil de la història i provoquen l’inici de l’aventura fantàstica ambtotes les seves conseqüències. Completeu el quadre següent afegint-hi l’element sorpresaque es correspon amb cada relat i anotant les conseqüències que aquest element sorpresacomporta:

Nom del relat Element sorpresa Conseqüències

1. L’habitant del no-resa) Fa desaparèixer tot allò

que pinta,

b) desapareix el pintor.

2. “Dolor de rosa” Un nuvolet al pit que provocadolor de rosa.

3. “Coses que passen”

Un home descobreix que té

72

4. “Un mort a l’agenda” l’agenda plena de morts.

5. “Neus i violes”a) La Lena i l’Albert

s’adonen que s’estimen.

7. EL LLENGUATGE

Explicar històries, ja sigui oralment o per escrit, implica conèixer la llengua i dominar-neels recursos. Les activitats següents us ajudaran a ser més competents en la utilització deles paraules.

1. La utilització de mots amb afinitats fonètiques aporta musicalitat i ritme al text. Cerqueucinc paraules que tinguin una mateixa rima. Podeu emprar els mots rima d’un poema; perexemple, el fragment del poema “Quina grua el meu estel” de J. Salvat-Papasseit:

Quina grua el meu estel,quin estel la meva grua!―de tant com brilla en el celsembla una donzella nua.

L’espurneig que em fereix l’ullsón els seus pits quan s’inclina:si fa un mirall de l’escullperleja a l’arena fina. […]

2. Elaboreu un breu paràgraf en el qual s’incloguin deu paraules d’aquest fragment de laPedregada rimada de Manuel Noel:

Pere Pla, pintor pastera,pinta pels pobres pastors,pinars, pinyes, planes punxes,pells, perdius, pessebres, ponts,paisatges, pendents, pujades, […]panys, porters, plets, paperetes,peles, paletes, plafons…Pels promesos pessigolles,pessics, pensaments, passió,presents, postals, picardies…[…]

− Escriviu una llista de 15 paraules amb la mateixa terminació gramatical (adverbis en«ment», temps verbals, mots compostos amb el mateix sufix…). Després, redacteuuna frase que tingui sentit amb el màxim nombre de mots de la llista.

73

3. La utilització del sentit real i del sentit metafòric d’expressions, frases fetes i refranysper escriure narracions us ajudarà a enriquir el llenguatge del text. A partir d’algunexemple extret dels llibres d’en Pep Albanell, elaboreu l’esborrany de l’argument d’unconte. Per exemple:

Expressions Sentit metafòric Sentit real

Feien feredat.Causaven horror, porintensa.

Produïen fred.

No se’n va fer cap pedra alfetge.

Suportava impassiblementqualsevol cosa.

No tenia cap pedra al fetge.

Enviar-me a pastar fang. No voler saber res de mi.Em va dir que anés a pastarel fang.

No es podia matar tot el queés gras.

No es podia prendre unasolució radical.

No es podia matar tot el quetenia greix.

No estava d’orgues.No volia embolicar-se enuna discussió.

No volia sentit cap orgue.

4. També podeu elaborar l’esborrany d’un conte a partir de l’explicació inventada del’origen de l’expressió. A continuació en teniu alguns exemples; escolliu-ne un i apliqueu-lo a un relat:

Sentit real Origen inventat

L’infern de l’americana Butxaca a la part interiord’un gec o una americana.

Una noia americana es va cosiruns documents secrets a l’interiordel seu gec…

Quitança Pagar una quantitatestipulada per a compensaralgú.

Al segle passat es treia una partdel jornal als treballadors pelmenjar que se’ls donava.

Conco Fadrí, solter. A l’Edat Mitjana s’anomenaven“tontos” aquells que no trobavenparella en un ball. Amb el tempss’ha canviat la primera lletra…

5. La mateixa història pot ser narrada des de registres tan diferents que es poden produirtextos que no s’assemblin pràcticament en res. Es pot passar d’un llenguatge culte a und’ordinari o a l’inrevés.

74

Seleccioneu un fragment d’un dels contes que heu llegit de Pep Albanell. Després, definiuel registre emprat i refeu-lo amb el registre oposat.

6. Un text sempre està escrit en un to determinat. Sol ser neutre i objectiu, però sovint espot variar. Seleccioneu un fragment d’un dels contes que heu llegit de Pep Albanell ireescriviu-lo canviant-li el to. Us en donem alguns exemples:

despectiu, humorístic, irònic, exasperat, misteriós, infantil, dramàtic, frívol,moralitzador, acusador…

8. ACTIVITAT DE RECAPITULACIÓ

1. Escolliu un conte dels que heu llegit de Pep Albanell. Doneu-ne la vostra opinió teninten compte els següents elements:

− la generació d’idees

− el punt de vista narratiu

− els personatges

− l’estructura

− l’argument

− l’element sorpresa

− el llenguatge

− el títol

2. Redacteu un text a l’estil dels relats que heu llegit de Pep Albanell tenint presents totsels elements que heu treballat en aquest apartat. La pauta següent us hi ajudarà. Abans decomençar a escriure, llegiu-la. També us serà d’utilitat per a revisar els vostres textosabans de donar-los per acabats:

Sí Cal que millori No

1. El títol.

2. Els marges als quatre costats del full.

3. La bona lletra i la presentació.

4. L’ortografia.

PRESENTACIÓ

5. La veu del narrador (1a o 3a persona).

6. La situació inicial i la realitat de la qual parteix.

7. La descripció dels personatges que hi apareixen.

75

NUS

8. Passa alguna cosa que fa canviar el fil de lahistòria.

9. L’element sorpresa que hi apareix.

10. Queden ben lligats la situació inicial i elproblema.

11. Ha quedat clar com s’intenta trobar solució o quiajuda.

DESENLLAÇ

12. Canvien coses des del començament o retornen ala situació inicial.

13. La solució final és interessant i original.

14. Si heu escrit un diàleg, s’entén clarament quiparla.15. Als diàlegs, utilitzeu, si cal, els signes d’admiració

i d’interrogació.16. El vocabulari és adequat i evita repeticions

innecessàries.

GUIX dos (adaptació)

VI. PEP ALBANELL / JOLES SENNELL

79

Si heu llegit alguns dels relats d’en Pep Albanell, de ben segur que heu descobert el plaerde poder fer quasi qualsevol cosa sense anar més enllà de la vostra habitació, del menjadorde casa o bé de la biblioteca. Amb un llibre a les mans i una mica d’imaginació, heu pogutser uns enamorats trasbalsats pel naixement d’una rosa al mig del pit, heu ensenyat a parlara un lloro, heu trobat un mort a la vostra agenda o bé heu travessat la frontera de la realitati heu entrat dins un quadre.

Quan un llibre us agrada, sentiu curiositat per saber com és l’autor, com va escriure elllibre i desitgeu contrastar les vostres opinions amb la seva. El conjunt d’activitats que usproposem en aquest darrer apartat tenen com a finalitat ajudar-vos a conèixer l’home queha creat aquestes fantasies i a descobrir una personalitat tan interessant com els seusllibres.

1. UNA DOBLE PERSONALITAT

1. Busqueu informació sobre l’autor a la contracoberta del llibre que heu llegit i completeula fitxa següent:

Nom de l’autor:

Lloc i any de naixement:

Professió:

Altres obres que ha escrit:

Premis literaris:

Afeccions:

− Contrasteu la vostra fitxa amb la dels vostres companys i completeu les informacionsobtingudes.

2. Consulteu la bibliografia de l’autor que trobareu al final del dossier i anoteu el nom dedeu de les obres escrites per Joles Sennell, així com l’edat de lectura recomanada. Feu elmateix amb deu obres corresponents a Josep Albanell. Fixeu-vos que algunes editorialsdiferencien les seves col·leccions amb noms o colors determinats segons l’edat del lector alqual s’adrecen:

80

Obres de JolesSennell

Edat de lecturarecomanada

Obres de PepAlbanell

Edat de lecturarecomanada

L’habitant del no-res A partir dels 10 anys Dolor de rosa A partir dels 12 anys

a) Quin tipus de llibres corresponen a Pep Albanell i quins a Joles Sennell?

b) Hi ha alguna relació entre la utilització del pseudònim i l’edat del lector a quis’adreça l’obra?

c) Seleccioneu dos llibres que hàgiu llegit (d’aquest autor o d’altres) i mireu sil’editorial recomana una edat de lectura determinada. Esteu d’acord amb laclassificació establerta? Raoneu la vostra resposta.

d) Enumereu tres avantatges i tres desavantatges de marcar els llibres segons l’edat dellector al qual s’adrecen.

3. La lectura dels textos següents us ajudarà a conèixer la doble personalitat de l’autor:

Text 1

Josep Albanell té el seu doble: Joles Sennell, autor de contes per a infants. «Vaigcomençar a fer llibre infantil com una actitud de servei, però després t’adones queés un gènere que té molt d’interès. Gràcies a la literatura infantil he pogut donarsortida a moltes idees que si no s’haurien pansit», explica l’escriptor. D’algunamanera, «Joles Sennell és una creació, és una trampa que em permet crear mésfantasia sobre la mateixa realitat». (p. 38)

J. Capdevila, Suplement Cultura, Avui, 9 de setembre de 1999

Text 2

81

Potser sóc massa benvolent amb mi mateix, però... hi ha una novel·la que haproduït en el públic lector una reacció que m’ha complagut: Ventada de morts. Jo,durant un quant temps, vaig fer una mena de literatura experimental i realistaalhora, literatura en certa manera compromesa; després em vaig plantejard’enfocar la literatura des d’un punt de vista més lúdic; llavors jo ja escrivia moltacosa per a nens, i l’Albert Jané em va publicar un parell de contes a la revistaCavall Fort, de la qual jo era subscriptor des del primer número; i ell mateix, entrealtres escriptors, va fer que m’engresqués en aquesta literatura que abans deia,perquè, a més, jo no volia renunciar al compromís personal de la societat on vivia, iaixí vaig ordir la meva novel·la Ventada de morts, on em vaig recrear en el catalàpropi. (p. 32)

J. Llobell, Llengua Nacional, núm. 26

a) Per què Pep Albanell ha utilitzat un pseudònim? Què li ha permès aquesta doblepersonalitat literària?

b) L’autor manifesta el seu interès per dos tipus de literatura. Busqueu-ne lesreferències en aquests dos textos i definiu-los amb les vostres pròpies paraules.

4. Llegiu amb atenció el text de Josep Albanell Qui sóc i per què escric, que trobareu al’annex 4. Resumiu-ne contingut amb l’ajuda de l’esquema següent:

a) Orígens familiars.

b) Primeres lectures.

c) Els inicis com a escriptor.

5. En Pep Albanell ha estat sempre un autor preocupat per la realitat que l’envolta i sovintha expressat el seu compromís envers la nostra cultura:

―[...] Com veus el futur de català?

―Si he de fer cas al que diuen els qui hi entenen, malament rai; malament per alcatalà, per al castellà, per al francès, per a l’italià, per al serbo-croat... Tot això fade mal parlar-ne, vull dir que és claríssim que el nou món de la cultura tecnològicaque ja hem començat a viure se’ns cruspirà vius a tots. Pels referents que ara tenim(que vol dir una història, un lloc, una llengua) encara podrem arribar a viure unamena de diglòssia en el llenguatge del carrer, vull dir el de la comunicaciócomercial, el més convencional, on predominarà l’anglès o una barreja. Però, comque el nostre llenguatge ens entra pels cromosomes, els escriptors continuaremexpressant-nos en català. Mentre hi hagi voluntat de reforçar la nostra culturaanirem endavant; però, això sí, si el nostre poble desaparegués com a comunitat, siels catalans que neixen perdessin el sentit d’identitat, potser sí que aleshoresdesapareixeria la llengua. Jo espero que això no passi mai! (p. 33)

J. Llobell, Llengua Nacional, núm. 26

a) Busqueu en el diccionari el significat de diglòssia. A què fa referència aquest termeen el context social descrit per l’autor?

82

b) Quins factors esmenta com a essencials per a fer avançar la nostra cultura?

c) Quins elements poden posar-la en perill?

6. El següent fragment tracta de la importància de l’estil i del llenguatge en la creació del’obra literària. Llegiu-lo amb atenció:

―Ets un escriptor preocupat, sobretot, per l’estil i pel llenguatge. Com valores lasituació actual de la nostra literatura pel que fa a aquestes qüestions?

―Penso que l’autor és en certa manera l’estil; cada llengua té una maneradiferent de veure la realitat. Parlar una llengua determinada condiciona, d’algunamanera, la realitat que veus, que expliques. La majoria d’històries no tenen sentit sino és de la manera determinada com s’expliquen.

Una de les coses que actualment més es fan notar és la manca d’estil, depreocupació pel llenguatge, i el que no es pot fer és imitar la llengua que es parla.El que s’ha de fer és lluitar per ampliar el vocabulari de la gent, de la gent jovesobretot. Gairebé tot és «guai», «superbonic»... Així empobrim el llenguatge.Reproduir aquest lèxic en literatura significaria fer encara més prima l’obra de lanova generació. (p. 28)

M. Nadal, Serra d’Or, núm. 356

− Busqueu en el diccionari el significat d’estil i realitat. Relacioneu tots dos mots apartir de les idees expressades per l’autor en aquest fragment.

2. LES OBRES

L’obra que heu llegit d’en Pep Albanell d’entre les tres que el vostre professor o professoraus ha recomanat (L’habitant del no-res, Dolor de rosa o Fantasies auxiliarsadministratives) forma part d’un tipus de relat que explica uns fets quotidians, en els quals,de cop i volta, intervé un element sorprenent i fantàstic que capgira la vida delsprotagonistes. Aquestes narracions corresponen al gènere anomenat realisme màgic.

1. Potser ja heu llegit, en cursos anteriors, obres fantàstiques del mateix autor: La guiafantàstica, El llapis fantàstic, En Pantacràs Xinxolaina... Si voleu continuar aprofundint enel gènere, aneu a la biblioteca i no us perdeu una nova lectura apassionant del mateixautor: L’implacable naufragi de la pols.

2. Si voleu conèixer una altra obra del mateix autor que tracti de temes diferents, aneu a labiblioteca i escolliu una nova lectura de les següents:

− El Barcelonauta

− El nàufrag de les muntanyes

− No tots els amants es deien Romeu

− ZoaLa consulta de la bibliografia que trobareu al final d’aquest dossier us permetrà conèixer latotalitat de l’obra publicada per l’autor i us resultarà d’utilitat per a continuar llegint laseva producció.

83

3. Confeccioneu un mural dedicat a l’obra de Pep Albanell. Fotocopieu les portades i lescontraportades de les obres de l’autor que teniu a l’abast (a casa vostra, a casa d’amics o defamiliars, o a la biblioteca). Consulteu novament la bibliografia de l’autor i classifiqueu elmaterial recopilat en els apartats següents:

Obra de Joles Sennell

Contes Novel·la Teatre

Obra de Pep Albanell

Contes Novel·la Teatre Poesia

− Formeu set grups de manera que cada un d’ells s’encarregui d’un dels apartats en elsquals s’han classificat les obres. Endreceu el material, doneu-li una forma benvistosa i pengeu els vostres murals a l’aula.

4. En el suplement de Cultura del diari Avui trobareu cada dijous diverses crítiquesliteràries sobre llibres infantils i juvenils que us ajudaran a escollir noves lectures. El críticliterari hi fa un resum de l’argument de l’obra, i dóna la seva opinió sobre els aspectes queli han semblat més rellevants.

Llegiu amb atenció la crítica literària següent, que fa referència a la publicació de tresllibres nous de l’autor: El Dinociment, El Superheroi de la tele, i El món rar de l’Estrafo:

Tres nous Joles Sennell

84

ANDREU SOTORRA

Joles Sennell, El Dinociment. Il·lustracionsd’Àngels Comella. Col·lecció El Vaixell deVapor. EDITORIAL CRUÏLLA . Barcelona,1999. A partir de 7 anys.

[…] El Dinociment és unadeliciosa novel·la de fantasia ambrerefons ecologista. Ambientada albosc Zer, situat al mateix Moianèsd’on Sennell treu l’argumentdesprés de visitar una escola,Sennell explica que, pel quesembla, només s’hi fan cinccamacurts en tot l’any, els quals,com tots els animals i vegetalsd’aquest bosc, tenen por de treselements: les sequeres, els incendisi el Dinociment, un monstre immensde ferro, formigó i plàstic que hoarrasa tot. De fet, un monstremalalt, ple de microbis i dipositari

d’una tènia (amb l’explicaciócientífica acurada, per a profit deprofessors!) amb la qual caldrànegociar.

L’estil del relat de Joles Sennellés dominat pel to d’humor basat enla llengua i també en les enginyosespropostes dels assemblearisbosquetans davant de la situaciódesesperada per salvar el seuecosistema. Les il·lustracionsrecullen aspectes del text, ambaportacions tímides, de les quals esdesmarca la interpretació vigorosadel monstre malalt. (p. 17)

Avui, 13 de maig de 1999

− Creieu que la crítica anterior és favorable? Argumenteu les vostres respostes ambcites concretes extretes del propi text.

5. A partir d’aquest model, redacteu petites ressenyes literàries dels llibres que heu llegitde l’autor. Llegiu-les en veu alta als vostres companys i contrasteu les vostres opinionssobre la lectura. Col·loqueu-les al mural dedicat a l’autor al costat de l’obra corresponent.

3. ESTABLIU CONTACTE AMB L’AUTOR

3.1. A través del correu

Si voleu explicar a l’autor el que us ha agradat més o el que no us ha agradat tant del llibreque heu llegit; si voleu expressar-li les sensacions que us ha provocat la història i proposar-li possibles canvis que hi faríeu, podeu fer-ho a través del correu. Observeu aquest modelde carta i, després, escriviu la vostra i envieu-la-hi:

Benvolgut Pep Albanell,

Sóc..............................................................................................................................

....................................................................................................................................

85

visc al carrer ............................................ de ..............................................................

i vaig néixer l’any ........................

Sóc alumne/a de ................ curs, de l’escola...................... de ..................................

He llegit el llibre .........................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

(Signatura)

…………………….., ..... de ………………. de ..........

Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça següent:

Josep Albanell i TortadesEdicions de La Magranac. Pàdua, 8308006- Barcelona

3.2. A través de l’entrevista

L’entrevista és el gènere periodístic basat en el diàleg entre un periodista i un personatge.El periodista, que ha de tenir una bona informació sobre l’entrevistat, plantejadeterminades qüestions que aquest s’ofereix a respondre. D’aquesta manera, es produeixun contacte directe amb el personatge que permet conèixer-ne millor la personalitat iobtenir informació de primera mà.

86

De ben segur que vosaltres heu vist moltes entrevistes televisades, n’heu sentit algunes perla ràdio i també n’heu llegit als diaris o a les revistes sobre temes que us interessen,esportistes famosos o cantants actuals. Per tant, ja sabeu moltes coses sobre com es fan lesentrevistes.

A més a més, si heu treballat bé els apartats anteriors i heu llegit, com a mínim, una obrade Pep Albanell, teniu informació sobre la seva personalitat i sobre el que escriu. Noméscal que endreceu els vostres coneixements i que prepareu les preguntes que us agradariafer-li.

Les activitats següents us ajudaran a recordar el que ja heu treballat amb el vostreprofessor o amb la vostra professora en relació amb l’entrevista.

1. Les entrevistes poden ser de dos tipus: de declaracions i de personalitat. En el quadresegüent us hem donat una sèrie de característiques que poden correspondre a l’entrevistade declaracions (D), a l’entrevista de personalitat (P), o a totes dues. Marqueu amb unacreu a quin tipus d’entrevista fa referència cadascuna:

D P

La presentació del personatge sol encapçalar l’entrevista. Aquesta ha dereflectir la identitat de la persona entrevistada i oferir-ne aquelles dades mésrelacionades amb els fets i amb el motiu de l’entrevista.

Les preguntes de l’entrevistador han de ser breus, clares i directes. Cal quees formulin de manera respectuosa i que ajudin a crear un ambient deconfiança.

En la reproducció escrita de l’entrevista, s’ha de posar guió davant de cadapregunta i de cada resposta.

L’entrevista se centra en allò que opina, comenta i diu la personaentrevistada sobre uns fets d’actualitat o un problema que coneix. El filconductor de l’entrevista serà, per tant, la qüestió tractada.

L’entrevista se centra en l’entrevistat i ens n’ofereix un retrat a partir delsseus trets físics, el seu caràcter i l’ambient on es mou. El fil conductor serà,per tant, algun aspecte personal.

En la reproducció escrita de les respostes es poden reproduir les varietatslingüístiques de l’entrevistat (geogràfica, generacional...) i respectar certsrecursos propis de la llengua parlada. Així, gràcies a un registre lingüísticmés informal, sembla que el personatge sigui proper al lector i es reflecteixmés fidelment la seva personalitat.

Les preguntes de l’entrevistador poden ser formalment més lliures: es podenintercalar en el diàleg dades biogràfiques o comentaris suggerits per lesdeclaracions del personatge.

La presentació del personatge sol encapçalar l’entrevista i se centra sobretoten els trets de l’entrevistat per tal de fer-ne un breu retrat inicial.

87

2. Llegiu aquests dos fragments corresponents a dues entrevistes diferents:

AVUI PARLEM AMB JOSEFINA CASTELLVÍ

JOSEFINA CASTELLVÍ és biòloga, especialitzada en bacteriologia marina. Va estudiarl’especialització a França, però sempre ha treballat a Barcelona, a l’Institut deCiències del Mar.[…]―Què s’hi fa, a l’Antàrtida? Per què és important anar-hi?

A l’Antàrtida s’hi fa recerca. L’Antàrtida ens dóna una informació que no es trobaen cap altre lloc del món. Un tema importantíssim dins el món científic és el canviclimàtic. Doncs bé, en un gruix de gel podem llegir molta informació. És semblant aquan tallem el tronc d’un arbre. A l’Antàrtida hi ha llocs on el gruix de gel és de4.000 metres. Durant milions d’anys, en aquest gel s’han enregistrat totes les cosesque fan referència al temps i al clima. […]

―Explica’ns com és l’Antàrtida...

Oh! és meravellosa. Hi ha dues Antàrtides: la continental i la marítima. Lacontinental és un desert de gel, no hi ha res, ni liquen. És hostil però a la vegada ésun paradís. El sol pica contra el gel i hi dóna tonalitats de color. No és veritat que elgel sigui blanc, bàsicament és blau, però agafa diferents colors a diferents hores deldia. (p. 14)

Àngels Navarro, Cavall Fort, núm. 877

AVUI PARLEM AMB BRU ROVIRA

El periodisme em dóna tanta experiència vital que no puc parar. No m’agradasolament la visió pessimista o tètrica de la realitat, perquè és falsa. Crec que lapassió africana, la produeix el paisatge, la gent, i això ho he de reflectir en elreportatge. […]

Ja fa anys que Bru Rovira se’n va a qualsevol lloc del planeta on “passen coses”per explicar-les a La Vanguardia. Periodista? Repòrter?

―De petit, volia ser escriptor. Sóc alumne de les escoles actives, lector de CavallFort, d’en Jep i Fidel, i de llibres d’una època, com Jim Botó i Lluc el Maquinista,de Michael Ende, i de Salgari, més que no pas de Verne […].

Quan vas començar a viatjar?

―En pla hippy, als setze o disset anys, que vaig recórrer Europa sense diners. Enaquella època era molt fàcil perquè menjar i dormir no et costava ni cinc; amb elbitllet de l’interraïl n’hi havia prou. […]

Has fet amics al llarg dels teus viatges?

―N’he fet molts, i de fidels, però és una amistat desigual perquè jo sempre tinc apunt el bitllet de tornada i ells, per haver nascut on han nascut, tenen una barrera

88

que no poden travessar. Tu vas i véns i ells es queden allà. No saps com crema nopoder-te deixar portar pels sentiments! (p. 15)

Joaquim Carbó, Cavall Fort, núm. 883

a) Expresseu en una frase el tema tractat en l’entrevista a Josefina Castellví.

b) Feu el mateix amb l’entrevista a Bru Rovira.

c) Destrieu quin dels dos textos correspon al fragment d’una entrevista dedeclaracions. Justifiqueu la vostra resposta.

d) Pel que fa al fragment corresponent a l’entrevista de personalitat, quina informacióens dóna sobre el personatge?

3. Retalleu, de diaris o de revistes, una entrevista de declaracions i una de personalitat.Indiqueu quin és el fil conductor de cadascuna i què les diferencia.

4. Llegiu amb atenció aquest text. Es tracta d’una adaptació de l’entrevista realitzadal’estiu de 1999 a en Josep Albanell:

Josep Albanell i Tortades:reconegut escriptor i novel·listaper Joan Llobell i Martorell

Barcelona capital; quarts de sis dela tarda. L’Anna i jo ens trobàvemen un carrer molt cèntric, davant elportal de la finca on hi ha el pis deJosep Albanell. Era el diaconvingut per a fer-li l’entrevista.[...]Josep Albanell és un homecertament assequible, que a horesd’ara deu tenir cinquanta-tres anys;va néixer a Vic l’any 1945. De moltjove que escrivia novel·les. Ja vaguanyar el Premi Víctor Català del’any 1973 amb el llibre Les paretsde l’insomni; en 1975 va serguardonat pel Premi Sant Jordi ambmotiu de la seva obra Calidoscopisentimental; més recentment (1995)obtingué el Premi de Crítica Serrad’Or amb la novel·la Ventada demorts, de la qual guardo un recordentranyable de literatura moltendins, de pes específic. JosepAlbanell és també un reconegutescriptor de literatura infantil ijuvenil, on demostra saber enlairar-

se en la literatura de ficció i, a mésa més, va ser un dels fundadors, ipromotor, del col·lectiu OfèliaDracs. [...]

A les sis en punt de la tardatocàvem el timbre de casa seva. Ellmateix va obrir-nos la porta. És unhome baixet però de complexióforta, porta cabells curts de colorfosc, duia grans ulleres davant unsulls verdosos; l’expressió de la caraem va semblar molt desperta i elsmoviments del cos molt ràpids idecidits; vestia roba convencional.[...]―Tu vas néixer a Vic. Com ha

anat això de viure a Barcelona?―Jo sóc un vigatà de la Seu

d’Urgell; perquè, home, això de serd’allà on neixes és relatiu, encaraque no tan relatiu com semblaria,perquè, és clar, les arrels, lafamília, les tradicions...; però enles persones hi ha un altre aspectemolt important, que és la culturapersonal. Nosaltres som el que somper moltes coses que, quan sompetits, i sobretot en l’adolescència,ens marquen. Jo, aquestes expe-riències, les vaig tenir a la Seu

89

d’Urgell; per tant sóc un urgellenc,encara que la meva família vinguide Vic i jo hi hagi nascut.[...]

Però jo, a disset o divuit anys,m’hi afogava, a la Seu; tenianecessitat de viure altresexperiències; en aquella edat javolíem marxar de casa. [...] Així,doncs, a vint anys me’n vaig anarcap a Barcelona.

―Ets un barcelonauta.―Sí!, sóc un barcelonauta; sóc

una persona vinguda de fora queno m’he adaptat mai a ciutat.Fixa’t que Barcelona, per a tots elsqui hi hem vingut de fora tenint jauna certa edat, és un accident: unaccident imprescindible o inevi-table.

―Com et va venir aixòd’escriure?―Això no crec que cap

escriptor t’ho pugui contestar. Jono puc explicar per què vaigcomençar a escriure! Sé, més omenys, què vaig fer quan vaigcomençar a escriure el primerllibre de la meva vida. El meuprimer llibre va ser una novel·la denàufrags, perquè m’agradaven lesnovel·les de nàufrags, i perquè

d’aquest gènere vaig llegir-ne tot elque podia trobar a la Seu. [...]

―Quin consell donaries apersones que volen fer-se camí enla novel·la?―Cap ni un! Qui realment

vulgui escriure i en tingui ganes, hofarà; cadascú ha de descobrir elseu camí. Hi ha, és clar, el consellstòpics que són inevitables per aarribar a escriure: s’ha d’haverllegit molt, s’ha d’escriure molt is’ha d’haver destruït molt; tant allòque llegeixes com el que escrius.[...] La diferència que hi ha entreun escriptor competent i und’incompetent es basa en lesvegades que el competent haelaborat el seu treball abans depresentar-lo. L’escriptor sempre hade repassar, desfer i refer.

En aquest punt vam deixar perconclosa l’entrevista. L’Anna i jovàrem recollir els estris i ensacomiadàrem tots tres ambl’afabilitat de les persones que ja esconeixen i que han gaudit d’haverpassat una estona junts. (p. 31-34)

Llengua Nacional, núm. 26

a) Subratlleu, en el text anterior, les parts que formen l’estructura bàsica d’unaentrevista: el títol, la introducció, la presentació de la persona entrevistada, elqüestionari i la conclusió.

b) Digueu a quina modalitat d’entrevista (de declaracions o de personalitat) pertany eltext llegit. Raoneu la vostra resposta.

5. Torneu a llegir el text anterior. A partir de les respostes de Josep Albanell i delscomentaris del periodista, descriviu en unes cinc línies la manera de ser i la personalitatd’aquest escriptor.

6. Esteu d’acord amb l’opinió de Josep Albanell sobre el que cal fer per a escriure bé?Quins altres factors creieu que s’han de tenir en compte? Argumenteu les vostres opinionsa partir de la vostra pròpia experiència (les dificultats que observeu quan escriviu, lessituacions que us resulten favorables, les lectures que heu fet...).

90

7. Prepareu, amb un company o una companya, una entrevista a algun membre del vostrecentre. Seguiu els passos següents: trieu-ne el fil conductor, prepareu la presentació delpersonatge i el guió de les preguntes, feu l’entrevista i, finalment, transcriviu-la. Tingueupresent que el guió ha de contenir:

− Les preguntes absolutament necessàries.

− Les preguntes possibles que puguin ser provocades per una resposta anterior.

− Altres preguntes per completar i arrodonir l’entrevista.

8. Si heu treballat bé els quatre apartats anteriors, teniu informació suficient per prepararuna bona entrevista de personalitat a en Josep Albanell. Primer de tot haureu d’escriureuna petita introducció que precedeixi les preguntes:

a) Feu una selecció prèvia del que hi posareu:

− Dia i hora en què es fa l’entrevista.

− Lloc.

− Descripció física i ambiental de l’indret.

− Trets físics de l’autor.

− Característiques d’ell que us resultin més sorprenents.

b) Redacteu la introducció de l’entrevista. Procureu ser mesurats i precisos.

9. Heu decidit que fareu deu preguntes a l’escriptor, cadascuna lligada a un aspecte de laseva obra o de la seva personalitat que us interessa i que heu estudiat amb anterioritat.Teniu anotats els temes. Escriviu a cada quadre un breu resum de la informació que jaconeixeu i redacteu la pregunta que voleu formular:

1) Fets més importants de la seva infantesa:

Informació coneguda:

Pregunta:

2) Les primeres lectures:

Informació coneguda:

Pregunta:

3) La utilització del pseudònim:

Informació coneguda:

Pregunta:

4) La idea de país i de cultura:

91

Informació coneguda:

Pregunta:

5) Les lectures que més han influït en la seva literatura:

Informació coneguda:

Pregunta:

6) La seva opinió sobre les novel·les fantàstiques i les de ciència-ficció:

Informació coneguda:

Pregunta:

7) Els gèneres que ha conreat:

Informació coneguda:

Pregunta:

8) Les dificultats que té per a escriure un conte o una novel·la:

Informació coneguda:

Pregunta:

9) Els consells per a animar un jove escriptor o escriptora a escriure:

Informació coneguda:

Pregunta:

10) Les darreres publicacions i els projectes nous:

Informació coneguda:

Pregunta:

10. De mica en mica heu arribat al final de la vostra feina: teniu suficient informació sobreen Pep Albanell, heu redactat el guió de la introducció de l’entrevista i n’heu preparat les

92

preguntes. Només cal que us poseu en contacte amb l’autor. Abans de l’esperada trobada,assageu l’entrevista amb un company o amb una companya, que fingirà ser l’autor.

Sigueu respectuosos a l’hora de fer les preguntes. Pel que fa a la transcripció de lespreguntes i de les respostes, utilitzeu un llenguatge breu, senzill i precís, que reflecteixifidelment el que us digui l’entrevistat.

93

BIBLIOGRAFIA

1. Llibres i articles consultats

ALBANELL , J. [et. al] Suplement de Crònica d’Ensenyament. Josep Albanell. L’escriptordel mes. Febrer de 1995. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.Institució de les Lletres Catalanes.

ALBANELL , P. “La gènia”. A: Qualsevol-cosa ficció. Barcelona: La Magrana, 1976.

BERGA, P. [et. al.] Com ensenyar a llegir a l’ESO. La lectura des d’una perspectivainterdisciplinària. Barcelona: Rosa Sensat, 1999.

CALDERS, P. El sabeu, aquell? Barcelona: Casals, 1991.

CAMPS, A. [et. al.] L’ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educaciósecundària. Barcelona: ICE-Horsori, 1998.

CAPDEVILA , J. “Josep Albanell retrata la solitud urbana en un llibre de relats”. Avui. (9 desetembre de 1999), p. 38.

CARROLL, L. Alícia en terra de meravelles. Barcelona: Joventut, 1971. Il·lustracions deLola Anglada i traducció de Josep Carner.

CASSANY, D. Correcció del treball escrit. Vic: Eumo, 1989.

CERDÀ, M. I.; SIMÓ, M. J. Per escrit. Recursos per treballar l’expressió escrita.Barcelona: La Magrana, 1996. (L’Esparver llegir; 74)

CERDÀ, M.; PUIG, M. Itineraris de lectura. Pep Albanell. Barcelona: Institució de lesLletres Catalanes. Servei d’Ensenyament del Català, 1999.

GARCÍA, J. “Entrevistamos a Joles Sennell y Pep Albanell”. Peonza. Revista de literaturainfantil y juvenil. [Cantàbria-Santander] (1997), núm. 42-43, p. 36-44.

JANER, G. “ La fantasia i la raó: un binomi possible”. La literatura infantil i la construcciód’Europa. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1995. (Estudis Baleàrics; 52)

JOLIBERT, J. Formar infants productors de textos. Barcelona: Graó, 1992.

LLOBELL, J. “Josep Albanell i Tortades: reconegut escriptor i novel·lista”. LlenguaNacional. [Barcelona] (1999), núm. 26. p. 31-34.

LLUCH, G. El lector model en la narrativa per a infants i joves. Bellaterra; Castelló de laPlana; València: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions;Publicacions de la Universitat Jaume I; Universitat de València. Servei dePublicacions, 1998. (Aldea global; 3).

LODGE, D. L’art de la ficció. Barcelona: Empúries, 1998. (Biblioteca Universal; 116)

NADAL , M. “Josep Albanell. Una literatura d’ulls juganers”. Serra d’Or. [Barcelona](1989), núm. 356. p. 25-28.

NOEL, M. Versos humorístics catalans. Barcelona: Millà, 1946.

PICANYOL . Ot, el bruixot. Barcelona: La Galera, 1998. (Ot, el bruixot; 4)

PLA , R. “Ocurrència”. El País. [Barcelona] (6 de maig de 1993).

PLANELLES, A.; VERNET, F. Contologia. Antologia del conte literari. Barcelona: LaMagrana, 1991. (L’Esparver llegir; 28)

94

RODARI, G. Molts contes per jugar. Barcelona: Alfaguara. Grup Promotor, 1998.

Contes escrits a màquina. Barcelona: Empúries, 1987. ( L’Odissea; 15)

Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona:Columna, 1998.

SALVAT -PAPASSEIT, J. “Quina grua el meu estel” A: El poema de la rosa als llavis, 1923.Barcelona: Ariel, 1985. (Clàssics Catalans)

SEGURA, A. “Fantasies auxiliars administratives”. Faristol. [Barcelona] (1993), núm. 17.

SOTORRA, A. “Tres nous Joles Sennell”. Avui. (13 de maig de 1999), p. 13.

“Estil directe i personatges coneguts”. Avui. Cultura, (26 d’octubre de 1999), p. 6.

SUNYOL, V. Màquines per a escriure. Recursos per a l’animació de la creativitat escrita.Vic: Eumo, 1992. (Didàctica; 25)

VALRIU , C. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona: Pirene. LaGalera, 1998. (Deixeu-los llegir)

VERNET, F. i VERNETTA, X. Jocs textuals. La narració. Barcelona: La Magrana, 1997.(L’Esparver llegir; 86)

Cavall Fort. [Barcelona] (1998), núm. 869, p. 11, 20.

Cavall Fort. [Barcelona] (1999), núm. 877, p. 14.

Cavall Fort. [Barcelona] (1999), núm. 883, p. 15.

Peonza. Revista de literatura infantil y juvenil. [Cantàbria-Santander] (1996), núm. 38, p.14.

2. Obra de Joles Senell

2.1. Contes

El tresor del Cadí. Barcelona: La Galera, 1979.

El burot i les cireres. Barcelona: La Galera, 1979.

L’estel de colors. 4a ed. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. (Llibresdel sol i de la lluna; 2)

Ara us n’explicaré una… 2a ed. Barcelona: Joventut, 1991.

El cas de la terra de Xirinola. 2a ed. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,1985. (La xarxa; 40)

El núvol de la son. 2a ed. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.(Llibres del sol i de la lluna; 10)

Yuyo, el nen que no plorava. (Conjuntament amb Carme Peris Lozano) Barcelona:HYMSA, 1981. (Bagul de contes)

Història d’una bala. Barcelona: HYMSA, 1981. (Bagul de contes)

El germà pobre i el germà ric. 2a ed. Barcelona: La Galera, 1989. (Contes populars; 39)

Els tres cavallers del Segre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983.(L’ocell de paper; 36)

95

Contes de colors. (Conjuntament amb M. Teresa Cáceres) Barcelona: Argos Vergara,1984. (El drac vermell)

El millor pretendent del món. 2a ed. Barcelona: La Galera, 1988. (Contes populars; 48)

Estels fantàstics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985. (Llibres del soli de la lluna; 43)

Orxata d’ortigues. Barcelona: Joventut, 1986.

El núvol de la gana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. (Llibres delsol i de la lluna; 43)

La rosa de Sant Jordi. Barcelona: Cruïlla, 1988. (El vaixell de vapor. Blanca; 47)

El món inventat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990. (Llibres del soli de la lluna; 51)

Vull ser un gat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990. (La porta; 6)

La llàgrima del sol. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990. (La finestra;10)

Les joguines imaginàries. Barcelona: Cruïlla, 1991.

L’ós groc. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993. (La porta; 24)

L’últim llop de la Cerdanya. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1994.

La Irene i el gargot. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1994.

Qui vol un conte? Barcelona: La Magrana, 1994.

La fada d’Alzheimer. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1998.

2.2. Novel·la

Un llibre amb cua. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983. (La xarxa;67)

La guia fantàstica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992. (Els flautats;5)

En Pantacràs Xinxolaina. 7a ed. Barcelona: La Galera, 1995. (Els Grumets de la Galera;8)

El bosc encantat. 2a ed. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985. (Laxarxa; 50)

El llapis fantàstic. 5a ed. Barcelona: La Magrana, 1992. (El petit esparver; 1)

L’habitant del no-res. 3a ed. Barcelona: La Magrana, 1997. (El petit esparver; 36)

Kwa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. (Els flautats; 11)

El nàufrag de les muntanyes. Barcelona: La Magrana, 1993. (El petit esparver; 46)

El pont d’Amsterdam. Barcelona: La Magrana, 1997. (El petit esparver; 73)

En Xavier té por. Barcelona: La Galera, 1997. (Peripècies; 8)

El Dinociment. Barcelona: Cruïlla, 1999. (El Vaixell de Vapor. Blava; 78)

El Superheroi de la tele. Barcelona: Barcanova, 1999. (Sopa de Llibres; 17)

96

El món rar de l’Estrafo. Barcelona: Cadí, 1999. (Muntanya Encantada)

2.3. Teatre

Quatre pecetes i mitja. Barcelona: Baula, 1998. (Ala delta; 106)

3. Obra de Pep Albanell

3.1. Contes

Les parets de l’insomni. Barcelona: Selecta, 1972.

Compreu-vos una neurosi i sigueu feliç. Palma de Mallorca: Moll, 1974. (Raixa; 95)

Si fa no fa, fals. Barcelona: Pòrtic, 1975. (Cristalls)

Qualsevol-cosa-ficció. 2a ed. Barcelona: La Magrana, 1982. (La Magrana; 7)

A la vora de l’estufa. Barcelona: Grup Promotor, 1980.

L’amor ens retratava la nuesa. Barcelona: Laia, 1980. (Les eines)

Joc de miralls i llunes. Barcelona: Laia, 1982. (El mirall)

Animal de competició. Barcelona: Pòrtic, 1983. (El brot; 17)

Dolor de rosa. 6a ed. Barcelona: La Magrana, 1997. (L’Esparver; 33)

L’implacable naufragi de la pols. Barcelona: Granica, 1987. (Lectures Moby Dick; 29)

Els ulls de la nit. Barcelona: La Magrana, 1989. (Les ales esteses; 41)

Fantasies Auxiliars administratives. Barcelona: La Magrana, 1993. (L’Esparver; 105)

Una mica de mort. Andorra: Banc Internacional - Banca Mora, 1999.

Xamfrà de tardor. Barcelona: Edicions 62, 1999.

3.2. Novel·la

Calidoscopi sentimental: pinyol tot salivat. Barcelona: Selecta, 1975. (Antílop; 2)

El Barcelonauta. Barcelona: La Magrana, 1995. (L’Esparver; 80)

Ventada de morts. 2a ed. Barcelona: La Magrana, 1982. (Els llibres de butxaca; 2)

El tren no espera mai ningú. La Seu d’Urgell: Trames, 1992. (Llibres de farcell)

La Xorca. Barcelona: Pòrtic, 1987. (Club de butxaca; 57)

Zoa. Barcelona: Barcanova, 1991. (El fil d’Ariadna; 1)

No tots els amants es deien Romeu. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1996 (Arca oberta)

Zoofília. Andorra: Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, 1999.

3.3. Teatre

El rei i el drac. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1989. (El galliner; 89)

Xeflis i marrinxes. Palma de Mallorca: Moll, 1988. (Raixa; 143)

97

3.4. Poesia

Tractat de vampirologia. Barcelona: Lumen, 1975. (Paraula Menor)

3.5. Narracions dins el col·lectiu Ofèlia Dracs

Deu pometes té el pomer. 8a ed. Barcelona: Tusquets, 1977. (La sonrisa vertical; 21)

Essa efa. Barcelona: Edicions 62, 1996. (El Cangur; 227) Primera edició: Laia, 1985.

Lovecraft, Lovecraft. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1981. (El Balancí; 135/El Cangur;140)

Negra i consentida. Barcelona: La Magrana, 1991. (Llibres de butxaca; 12) Primera edició:Laia, 1982.

Bocatto di cardinali. 3a ed. València: Tres i quatre, 1985.

Misteri de reina. València: Tres i quatre, 1994.

3.6. Guions per a la ràdio, la televisió i el cinema

Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica (Festival de Sitges, 1977)

El Barcelonauta (1987)

El bosc de Gari Gori (TV3, 1988)

3.7. Col·laboracions

Tretzevents, Rodamón, Cavall Fort.

99

ANNEXOS

101

ANNEX 1. Solucionari

I. LA FICCIÓ ÉS UN JOC: GUIA PER A COMENÇAR A LLEGIR

1. “NEUS I VIOLES”

1.1. Preparem-ne la lectura

2. a)No estava d’orgues (p. 9) Exclamació amb què expressem l’aprovació o

la conformitat absoluta amb allò que diu unaltre.

Anar com una seda (p. 8) Exhibir una presumpció estúpida.Anar en orris (p. 8) Renyar algú, acovardir-lo.Fer el tifa (p. 7) Expressar que tot va molt bé.Picar-se la cresta (p. 7) Expressar que tot va molt malament.Justa la fusta (p. 7) Volia estar tranquil.

b) - Pinxejar (p. 7): fer gala de ser valent.- Borrallons (p. 7): petites porcions de neu, flocs de neu.- Esgratinyar-se (p. 7): barallar-se a esgarrapades.- Esdernegat (p. 9): espatllat.

II. DOLOR DE ROSA

1. Prepareu-vos per llegir

2.Text Títol del conte

Text 1 “Coses que passen”Text 2 “Xomptrons”Text 3 “Els tímids”Text 4 “Tuïïït”Text 5 “Pomes agres”

5. a) És una introducció que situa el llibre en un context.

6.“Coses que passen”

1. - va esdernegar (p. 13): va esmicolar-se.- vestir d’una esgarrapada (p. 13): vestir ràpidament.- fos com fos (p. 13): de qualsevol manera possible.- clavar-me una tamborinada (p. 14): donar-me un cop.- trabucar (p. 14): capgirar.- sortir de la cangrí (p. 15): sortir de la presó.- jaculatòries (p. 16): oracions breus i fervents, consistents en una sola frase o exclamació.

2. L’acció quotidiana de llevar-se i anar a treballar.

“Rates!”

1. a) La història transcorre segons el pas lògic del temps. b) La narració s’explica en primera persona.

En temps present. c) El text està construït amb frases curtes basades en accions.

Predomina l’ús de frases curtes, els mots monosil·làbics i onomatopeies per a donar una sensació deritme narratiu ràpid.

102

“Dolor de rosa”

1. Fàstic Desig Interès Aversió AfeccióEnyorament Frisança Incertesa Ràbia NerviosismeMalenconia Rancúnia Desinterès Passió Impotència

2. - Vaig baixar que les cames em tocaven el cul: vaig baixar ràpidament.- Es va organitzar un daltabaix de ca l’ample: es va organitzar un rebombori.- No en feien cabal: no li donaven cap importància.- Més content que un gínjol: molt content.

“Tuïïït”

1. Enllaça amb el conte “Puré de patates”.

“L’himne”

1. - Més perdut que una bola de billar en un prat d’alfals. (p. 67)- […] un entrepà d’aquells que semblen un trombó de vares. (p. 67)- […] un llenyataire que s’estima més passar la nit sota els arbres que no pas sota el cel ras… (p. 68)- […] les cames em tremolaven com si fossin spaghetti passats de bull i es feien nosa l’una a l’altra. (p.

69)- Em va enxampar i em va lligar talment un tall rodó a punt d’entrar al forn. (p. 70)

“Un gos especial”

1. Enllaça amb el conte “Pomes agres”.

2. Ara digueu-hi la vostra

1. b) És una conclusió de les idees més importants del llibre.

3.Els contes El referent de la realitat L’element sorpresa o fantàstic

COSES QUE PASSEN

“Coses que passen” Sonar el despertador per anar a la feina. El sol es va desenganxar del cel.“Xomptrons” La dutxa. Surten xomptrons de la dutxa.“Rates!” Hi ha rates a casa. Equívoc amb l’avís de foc a l’edifici.“Un tros de pa …” Un atracament. Pistola de xocolata.“Els tímids” Cada dia es troba la mateixa noia quan va

a la feina.Equívoc del sistema morse amb un tic al’ull.

“L’estraperlista…” Un accident converteix el cotxe enferralla.

Màquina del temps.

“L’escloperia…” Anar a una botiga a comprar sabates. Uns esclops molt peculiars.DOLOR DE ROSA

“Puré de patates” Mala digestió després de dinar. Demanar rebaixar el sou o augmentar lafeina.

“Dolor de rosa” Llevar-se amb una estranya punyida dolçadamunt del pit.

Dolor de rosa.

“Tuïïït!” Sonar el telèfon de casa. Mantenir una conversa amb el contestadorautomàtic.

“L’himne” Desencís d’amor. Fer un vol. Perdre’s en un bosc on hi ha bruixes.“Pomes agres” Desencís d’amor. Anar a un bar. Trobar-se una noia casualment.“Un gos especial” Declarar-se a una noia per telèfon. Trobar-se una bruixa a la cantonada.

5. El desenllaç porta la història cap a la realitat.L’element que genera la història és sorprenent.Hi ha esdeveniments meravellosos o irreals que parteixen de la realitat.

103

La història es basa en la realitat.El relat incorpora elements com la crítica, l’humor i la poesia.

III. FANTASIES AUXILIARS ADMINISTRATIVES

2. ARA DIGUEU-HI LA VOSTRA

5.1.1. Picar-se la cresta (p. 7) 2 Exhibir una presumpció ridícula.2. Fer el tifa (p.7) 4 D’aquí cap allà.3. Justa la fusta (p.7) 8 Molt enfadat.4. Anant de la Ceca a la Meca (p.16) 7 Suportar, tolerar impassiblement qualsevol

cosa.5. Feien feredat (p. 21) 6 Ésser un remei molt ràpid i molt eficaç.6. Oli en un llum (p.22) 3 Expressar l’aprovació o la conformitat absoluta.7. No se’n va fer cap pedra al fetge (p. 37) 1 Renyar algú.8. N’estic a l’alçada d’un campanar (p.81) 5 horror, por intensa.

5.2.

− A la babalà (p. 34) • irreflexivament

− No es podia matar tot el que és gras (p. 90) • no es podia prendre una solució radical

− Enviar-me a mi a pastar fang (p. 64) • no voler saber res de mi

− No estava d’orgues (p. 9) • es diu de qui no vol embolicar-se en una discussió

− Agafar una tírria (p.44) • forta mania contra una persona o una cosa

5.3.

− excrecències (p. 14) Treure fora del cos (suor, orina…).

− rescabalar-vos (p. 17) Reparar, compensar, la pèrdua que hom ha sofert, un prejudici,etc.

− providència (p.17) Previsió i cura que Déu té del procés del món, particularment del’existència dels homes.

− necrofília (p.8) Atracció pels morts.

− lacònicament (p. 40) Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

− falinfaina (p. 78) Persona que no té formalitat en res.

− quitança (p. 56) Pagar una quantitat estipulada per a compensar algú.

5.4. Text 1-Barbarisme -va sil·labejar-. N’he aïllat un.Em vaig quedar sense saber què dir ni què fer. I jo, que em conec bé, us puc assegurar que no és gensfreqüent que em quedi sense saber què dir ni què fer… Ell, en canvi, sí que semblava que sabia el que esfeia: s’havia ficat al mig d’aquell cafarnaüm d’estris i tubs de mena diversa i es va emparar d’un pot devidre dintre del qual es movia quelcom. (p. 40)

Text 2

Resulta que entre els meus amics de ciutat, siguin del ram de lletres o no, hi ha l’opinió que com que josóc de poble gaudeixo d’una mena de saviesa primària i pragmàtica que no tenen els secundaris deciutat. (p. 41)

Text 3

[…] un home de poble és com un oracle que respon amb dites, adagis, referències al món rural o, pelcap baix, amb frases fetes. (p. 41)

104

IV. L’HABITANT DEL NO-RES

1. PREPAREU-VOS PER LLEGIR

1. b) L’escriptor Joaquim Carbó ha creat el personatge de Felip Marlot en homenatge al més cèlebre delsdetectius de la novel·la negra americana, Phil Marlowe.2

2. a) temptar el diable: exposar-se a un perill.b) anar tirant: seguir la vida normal.c) amb l’aigua al coll: trobar-se en situació desesperada.d) no n’havien tret l’aigua clara: no s’havia fet entenedor, evident.e) en un tres i no res: ràpidament.f) passar el mal tràngol: patir enormement.g) guanyar les garrofes: treballar, guanyar per a viure.h) està bastant a les últimes: estar en situació extrema.i) ens vam atipar com lladres: menjar molt.j) trencar massa la closca: preocupar-se.

5. polir - gastarrecollir els trapaus – recollir les coses, l’equipatgetocar el dos - marxara puntades de peu al cul - ràpidament, sense miramentsen feia dos com jo - era molt més alt que joensacar les quatre andròmines - fer les maletespassar per la porta - sortirles butxaques buides - sense diners

6. a) Vb) Fc) Vd) Fe) Vf) Fg) Vh) Vi) Fj) Vk) Fl) Vm) Vn) Vo) Fp) V

2. ARA DIGUEU-HI LA VOSTRA

2. Primera persona.a) Ha desaparegut un tros de parc.

2 Per a més suggeriments, podeu consultar les propostes del dossier didàctic dels Itineraris de lectura, 1997:CERDÀ, M.; PUIG, M. i altres “Joaquim Carbó”. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes delDepartament de Cultura i el Servei d’Ensenyament del Català de la Direcció General d’Ordenació Educativadel Departament d’Ensenyament.

105

c) Altres elements insòlits: desapareix l’Emili Noucents, falten diversos objectes de la casa de la senyoraPuigdengolasterns, hi ha una estranya taca al wàter ...

d) Personatge individual: el detectiu, la senyora Puigdengolasterns, l’Emili Noucents, l’Engràcia, lasenyora Piula, l’Absaló i en Cacauarro.

e) Final tancat. Se soluciona el cas, però s’insinuen noves aventures del detectiu instal·lat a la casa del’Emili Noucents.

V. LA FICCIÓ NARRATIVA: GUIA PER A COMENÇAR A ESCRIUR E

1. LA GENERACIÓ D’IDEES

10.1. d.2. c.3. a.4. e.5. f.6. b.

11. a - Rialla de granotab - Un cas poc correntc - Síndrome d’abstinènciad - El general Parpale - Coses que passen

2. EL PUNT DE VISTA NARRATIU

2. Text 1. Primera personaText 2. Primera persona pluralText 3. Primera persona epistolar

5. L’ARGUMENT

2.1. B. c.2. C. b.3. A. e.4. E. a.5. D. d.

6. LA SORPRESA

4.

Nom del relat L’element sorpresa Conseqüències1. L’habitant del no-res Una pintura màgica. a) Fa desaparèixer tot allò

que pinta,b) desapareix el pintor.

2. Dolor de rosa Un nuvolet al pit que provocadolor de rosa.

a) Surten del pit bombolles,flors, papallones i ocellets demil colors,

b) s’enamora d’una noia.3. Coses que passen Cau el sol. a) Li trenca una orella al

protagonista,b) es produeix una venda

espectacular d’espelmes, piles,bateries, llanternes i llums debutà,

106

c) fan un monument al’orella.

4. Un mort a l’agenda Un home descobreix que tél’agenda plena de morts.

a) Un lladre roba l’agenda is’emporta tots els morts,

b) canvia l’agenda per unbonsai.

5. Neus i violes Una pluja de colors acompanyadad’un vent amb orquestrina devioles, violins i violons.

a) La Lena i l’Alberts’adonen que s’estimen.

VI. PEP ALBANELL/JOLES SENELL

1. UNA DOBLE PERSONALITAT

2.

Obres de Joles SennellEdat de lectura

recomanadaObres de Pep Albanell

Edat de lecturarecomanada

L’habitant del no-res +10 Dolor de rosa + 12El Dinociment + 7 Fantasies auxiliars

administratives+ 12

El Superheroi de la tele + 8 Xamfrà de tardor adultsEl món rar de l’Estrafo +5 Una mica de mort adultsEn Pantacràs Xinxolaina + 10 Zoa + 14La guia fantàstica + 8 El Barcelonauta + 14El llapis fantàstic + 8 Ventada de morts adultsEl nàufrag de lesmuntanyes

+ 8 La Xorca adults

Quatre pecetes i mitja + 6 No tots els amants es deienRomeu

+ 14

La fada d’Alzheimer + 6 L’implacable naufragi dela pols

+ 14

3.2. A través de l’entrevista

1.

D PLa presentació del personatge sol encapçalar l’entrevista. Ha de reflectir la identitatde la persona entrevistada i oferir-ne aquelles dades més relacionades amb els fets iamb el motiu de l’entrevista.

X

Les preguntes de l’entrevistador han de ser breus, clares i directes. Cal que esformulin de manera respectuosa i que ajudin a crear un ambient de confiança.

X

En la reproducció escrita de l’entrevista, s’ha de posar guió davant de cada pregunta ide cada resposta.

X X

L’entrevista se centra en allò que opina, comenta i diu la persona entrevistada sobreuns fets d’actualitat o un problema que coneix. El fil conductor de l’entrevista serà,per tant, la qüestió tractada.

X

L’entrevista se centra en l’entrevistat i ens n’ofereix un retrat a partir dels seus tretsfísics, el seu caràcter i l’ambient on es mou. El fil conductor serà, per tant, algunaspecte personal.

X

En la reproducció escrita de les respostes es pot reproduir les varietat lingüístiques del’entrevistat […] X

Les preguntes de l’entrevistador poden ser formalment més lliures: es podenintercalar dades biogràfiques o comentaris suggerits per les declaracions delpersonatge.

X

La presentació del personatge sol encapçalar l’entrevista i se centra sobretot en els X

107

trets de l’entrevistat per tal de fer-ne un breu retrat inicial.

2. a) Josefina Castellví és una biòloga, especialitzada en bacteriologia marina, que explica com ésl’Antàrtida.

b) Bru Rovira és un periodista que exposa com va iniciar-se en aquest ofici i com aquesta elecció hacondicionat la seva manera de viure.

c) El text 1 correspon a una entrevista de declaracions.d) El text 2 correspon a una entrevista de personalitat.

4. b) Entrevista de personalitat. Informació sobre els orígens de l’autor, els seus primers escrits i el seu puntde vista sobre l’ofici d’escriure.

108

ANNEX 2. L’estaca

L’avi Siset em parlavade bon matí al portalmentre el sol esperàvemi els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l’estacaa on estem tots lligats?Si no podem desfer-nos-enmai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà,i molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tomba,ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquíi tu estires fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.

Però fa molt temps ja,les mans se’m van escorxant,i quan la força se me’n vaella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida,però és que, Siset, pesa tant,que a cops la força m’oblida.Torna’m a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà,i molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tomba,ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquíi tu estires fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu resmal vent que se l’emportàell que sap cap a quin indreti jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailetsestiro el coll per cantarel darrer cant d’en Siset,el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà,i molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tomba,ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquíi tu estires fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.

109

ANNEX 3. “Quan a Milà van ploure barrets”

Un matí, a Milà, el comptable Bianchini anava al banc per fer una gestió de la sevaempresa. Feia un dia molt bo, no hi havia ni una mica de boira, fins i tot es veia el cel, ial cel hi havia, a més, el sol; una cosa increïble al mes de novembre. El comptableBianchini estava content i mentre caminava amb pas lleuger cantussejava dintre seu:«Però quin dia més bonic, quin dia més bonic, quin dia més bonic, realment bonic ibo...»

110

Però de sobte es va oblidar de cantar, es va oblidar de caminar i es va quedar allàamb la boca oberta, mirant enlaire, fins que un vianant se li va tirar a sobre i li’n va dirquatre de fresques:

–Ei, vostè, que va a passejar per mirar els núvols? Almenys pot vigilar per oncamina!

–Però si no camino, estic quiet... Miri.–Què vol que miri? No tinc temps per perdre, jo. Mirar on? Eh? Oh! Ui! Valga’m

Déu!–Ho ha vist? Què li sembla?–Però allò són... són barrets...Efectivament, del cel blau queia una pluja de barrets. No pas un barret sol, que podia

ser que el vent fes volar d’aquí cap allà. No pas dos barrets, només que podien havercaigut d’una finestra. Eren cent, mil, deu mil barrets que baixaven del cel voletejant.Barrets d’home, barrets de dona, barrets amb una ploma, barrets amb floretes, gorretesde genet, gorres amb visera, gorres de pell, boines, txapeles, gorres d’esquiar... I desprésdel comptable Bianchini i aquell senyor, també molts altres senyors o moltes senyoreses van aturar a mirar enlaire; també l’aprenent del forner, també el municipal que dirigíel trànsit a l’encreuament del carrer de Manzoni amb el carrer de Montenapoleone,també el tramviaire del tramvia divuit, i també el del setze, i també el de l’u... Elstramviaires baixaven dels tramvies, miraven enlaire i els passatgers també baixaven, icadascú hi deia la seva:

–Que bonic!–No s’havia vist mai, una cosa així!–Anem, deu ser propaganda de panettone.3

–Què tenen a veure els barrets amb el panettone?–Doncs deu ser propaganda de torrons.–I vinga amb els torrons! Vostè només té al cap coses de menjar. I els barrets no són

pas una cosa de menjar.–Així doncs, són barrets de debò?–No, miri, són timbres de bicicleta! Però, que no ho veu també, vostè, què són?–Semblen barrets. Però vol dir que són barrets per posar-se al cap?–Perdoni, vostè on se’l posa, el barret, al nas?En fi, les discussions van acabar ben aviat. Els barrets anaven prenent terra, a la

vorera, al carrer, al sostre dels cotxes, algun entrava per les finestres del tramvia, altresvolaven directament cap a les botigues. La gent els recollia i començava a emprovar-se’ls.

–Aquest és massa ample.–Emprovi’s aquest d’aquí, comptable Bianchini.–Però si és de dona.–Doncs porti’l a la seva senyora, no li sembla?–Sembla una disfressa!–És clar! Jo no vaig al banc amb un barret de dona...–Doni-me’l a mi, aquell, li anirà bé a la meva àvia...–Però també li anirà bé a la germana del meu cunyat.–Aquest l’he agafat jo primer.–No, primer jo.Hi havia gent que corria amb tres, quatre barrets, un per cada membre de la família.

També va arribar corrent una monja que demanava que li donessin casquets per alsorfenets.

3 Especialitat milanesa, semblant al pa de pessic, amb panses (N. del T.).

111

I com més n’agafava la gent, més en baixaven del cel.Tapaven el carrer, omplien els balcons. Barrets, barretets, gorres, gorretes, barrets

forts, barrets de copa, xambergs, barrets de cow-boy, barrets punxeguts, en forma depagoda, amb cintes, sense cintes...

El comptable Bianchini ja en tenia disset entre els braços i no es decidia a continuarel seu camí.

–Una pluja de barrets no cau pas cada dia, cal aprofitar-se’n, pots proveir-te’n per atota la vida, sobretot tenint en compte que a la meva edat el cap ja no es fa més gros...

–Potser es farà més petit.–Com, més petit? Què insinues? Que perdré el cervell?–Va, va, no s’ho agafi així, comptable; agafi, en canvi, aquesta gorra militar tan

bonica...–I els barrets plovien, plovien... Un va caure just al cap del municipal (que de tota

manera ja no dirigia el trànsit, de tants barrets que anaven cap on volien): era una gorrade general, i tothom va dir que era un bon presagi i que aviat el municipal seriaascendit.

I després?

PRIMER FINAL

Algunes hores més tard, a l’aeroport de Frankfurt, aterrava un enorme avió d’Alitaliaque havia fet la volta al món per carregar tota mena de barrets, destinats a ser presentatsal públic en una extraordinària Exposició Internacional del Barret.

L’alcalde havia anat a rebre la preciosa càrrega. Una banda municipal va entonarl’himne Oh, Tu, Barret Protector dels Caps de Valor!, amb música del professor JoanSebastià Ludovic Bächlein. L’himne, naturalment, es va quedar a la meitat quan es vadescobrir que els únics barrets que l’avió havia transportat a Alemanya eren els delcomandant i els altres membres de la tripulació...

Això va permetre explicar els motius de la pluja de barrets sobre la capitalllombarda, però naturalment l’Exposició Internacional es va haver d’ajornar fins a unadata indeterminada. El pilot que per error havia deixat caure sobre Milà els barrets, itambé un carregament de fullets de propaganda de l’Exposició mateixa, va seramonestat severament i condemnat a pilotar sense gorra durant sis mesos.

SEGON FINAL

Aquell dia, doncs, van ploure barrets.L’endemà van ploure paraigües.

El dia següent capses de xocolatines. I després, sense interrupció, van ploureneveres, màquines de rentar, tocadiscos, daus de consomé en paquets de cent, corbates,pastels, galls dindis farcits. Finalment, van ploure arbres de Nadal carregats de totamena de regals. La ciutat estava literalment coberta per totes aquestes riqueses. Lescases n’eren plenes a vessar. I els comerciants es van sentir molt malament, perquèhavien esperat amb ànsia la setmana de les festes per fer bons negocis.

TERCER FINAL

112

Van ploure barrets fins a les quatre de la tarda. En aquella hora, a la plaça de lacatedral, n’hi havia una muntanya més alta que el monument. L’entrada a la galeria4

estava bloquejada per una paret de barrets de palla. Després, a les quatre i un minut, esva girar un vent molt fort. Els barrets van començar a rodolar pels carrers, cada vegadamés de pressa, fins que van aixecar el vol i es van enredar als fils de la xarxa detramvies.

–Se’n van! Se’n van! –cridava la gent.–Però, per què?–Potser ara van a Roma.–Com ho sap? Li ho han dit ells?–Però què diuen de Roma, mirin: volen cap a la part de Como.Els barrets es van elevar sobre les teulades, com una gran volada d’orenetes, i van

volar lluny; i ningú no sap quina fi van fer, perquè no van caure ni a Como ni a BustoArsizio. Els barretaires de Milà van sospirar: n’havien passat de tots colors, aquell dia.

EL FINAL DE L’AUTOR (p. 160)

El primer final és banal i el segon, massa misteriós. Aniria bé el tercer, però noexplica el perquè d’aquella pluja de barrets. Però, entre nosaltres, quina necessitat hi had’explicar-lo? Aquells barrets són una visió alegre i anuncien una esperança: s’espera,en una paraula, que no caiguin del cel, sobre els nostres caps, projectils més perillosos...

G. Rodari, Molts contes per jugar

4 Galeria comercial coberta que hi ha a la plaça de la catedral de Milà (N. del T.).

113

ANNEX 4. Qui sóc i per què escric?

Als dotze anys havia llegit totes les novel·les de nàufrags que hi havia a la Seud’Urgell. Més ben dit, havia llegit totes les que tenia a l’abast, comptant, a més de lameva reduïda col·lecció, la biblioteca pública de “la Caixa”, un parell de llibreries i unquiosc. Per a mi era una catàstrofe autèntica no poder “viure” a través de la literaturacap altra història de l’aventurer autosuficient que domina la natura i l’adversitat nomésamb el seu enginy i els seus coneixements. Sense novel·les del meu gènere preferit, totde cop la meva vida havia perdut interès i al·licients. Em sentia deprimit i desemparat.Però tenia dotze anys i havia après a fer front a les batzegades de la vida en l’escola delsnàufrags més solvents. No vaig trigar gaire a empescar-me la manera d’acarar el meuproblema: si no volia viure les meves aventures llegint, podria fer-ho escrivint. Amb elsdiners destinats a adquirir la novel·la inexistent, em vaig comprar un quadern d’espiral,un bolígraf i, amb aquella aplicació, vaig començar a escriure la història del meunaufragi particular.

O sigui que puc datar i descriure amb força exactitud quan vaig fer el primer intentconscient i premeditat d’inventar-me una història i de posar-la en escrit. En aquellmoment de substituir un naufragi per un altre naufragi es devia començar a manifestarl’escriptor que d’una manera fosca jo sentia borbollejar dintre meu. Des de llavors m’hedemanat moltíssimes vegades per què escric. I em temo que mai no he pogut trobar unaresposta prou satisfactòria. Hi ha autors que n’han tret l’entrellat i han fet brillantsexposicions dels seus motius. Els quals, sovint, i d’una manera general, jo també podriaconsiderar plausibles. Però les meves pròpies raons, íntimes i últimes no les he pogudesescatir mai. Com si en el meu impuls narratiu hi hagués alguna cosa d’inaferrable,d’instintiu, de visceral i de màgic. Potser és que, en el fons, m’agrada mantenir-ho així,en la penombra inquietant però càlida de la partió entre el conscient i l’inconscient.

El que sí que puc dir és que jo no hauria posat els daus en la casella de l’escriptura sino hagués nascut a Vic el dia de Nadal del mateix anys que havia acabat la SegonaGuerra Mundial. Deia el meu pare que, en aquell moment, a casa meva, només hi haviavint-i-cinc pessetes. Fins i tot en aquell temps un bitllet de vint-i-cinc era una fortunamolt parca. I com que, quatre anys després, les coses no havien millorat gaire, el meupare va decidir emigrar una mica més cap a l’interior, de la plana a la muntanya,d’Osona a l’Alt Urgell. I allà, al peu del Cadí, vaig créixer una mica com un nàufragabandonat a la seva pròpia sort en territori desconegut i hostil. Però el vaig poderdominar i de tot plegat me’n va restar un esperit fantasiós i una mica llunat, una certatendència a la solitud, i una insubornable afecció al subgènere de la gent perduda en laimmensa mar blava. I un paisatge de muntanya que no el sabria canviar per cap altre.

I com que no em vaga de retrocedir o baixar als motius més pregons del meu impulsliterari, em limito a descriure com i quan vaig fer el primer tempteig narratiu. I comvaig descobrir que m’agradava d’allò més posar per escrit unes fantasies que feia quisap el temps que ordia en benefici del meu equilibri mental i de l’estabilitat emocional.Em penso que vaig començar a imaginar-me mons i històries quan em vaig adonar queno sols servien per a defensar-se de l’agressió del món exterior, sinó que també tenienpossibilitat de canviar-lo a poc a poc, a mesura que em canviaven ―i em feiencréixer― a mi mateix.

Per cert, mai no el vaig acabar aquell intent de novel·la de naufragis. Vaig trigarmolts anys a adonar-me que mai no escriuria una novel·la d’aquestes, jo. Sóc home deterra endins i el mar, en realitat, em desperta una gran admiració, però també una

114

profundíssima basarda. Em marejo amb extrema facilitat. La vida marinera no m’atreugens i amb prou feines si en conec quatre tòpics llibrescos, precisament. O sigui que,encara que hagués estat un gran lector de narracions marineres, malament n’hauriapogut escriure quatre ratlles convincents. Però un bon grapat d’anys vaig arrossegar larecança de no haver pogut abastar el meu primer objectiu literari. Fa molt poc que elvaig poder acomplir amb la novel·la El nàufrag de les muntanyes que, com ja indica eltítol, no passa en oceans exòtics, ni en cap mar pròxim, sinó en el mateix Pirineu. Elmeu naufragi havia de ser, és clar, en terra seca. Ara ja m’he tret un pes del damunt isembla que escric més lleuger.

Tot això pel que fa referència a per què escric. Pel que fa a qui sóc, ho tinc molt mésfàcil: jo sóc en Joles Sennell.

Josep Albanell, Suplement de Crònica d’Ensenyament