1

TALLER ACTIVITATS VALENCIÀ U. 4

ELS PREFIXOS

Recorda que per tal de formar paraules noves podem utilitzar unes partícules anomenades

prefixos.

— Fixa’t en les paraules destacades d’estes bafarades:

El fet d’haver afegit els prefixos pre- i re- a la paraula veure ha donat com a resultat paraules

derivades que tenen un significat diferent: preveure, reveure.

1 ■ Identifica quin és el prefix d’estes paraules. 2 ■ Forma els antònims d’estes paraules utilitzant els prefixos següents.

• simètric • tenyit

• suportable • fer

• fònic • inflamatori

• heroi • penjar

• conegut • feliç

Sí, que t’ha tocat un premi. Però ja pots

preveure que tot serà una enganyifa.

Bé, me n’he d’anar. A reveure!

Tu pots veure

què diu aquest

paper?

reüll - subtítol - antiboira - anteposar semicercle - avantpassat - excompany

a- des- anti- in-

2

3 ■ Esbrina la paraula que s’amaga darrere d’estes definicions. Cadascuna de les paraules conté un dels prefixos següents.

— Imaginar, pensar o planejar per endavant les coses que poden passar.

— El pare dels teus iaios.

— Que es troba fora del que és ordinari o habitual.

— Que està, viu o es fa al fons de la mar.

— Botiga molt gran on es venen coses de tot tipus.

LES PARAULES COMPOSTES

Una manera de formar paraules noves és mitjançant la composició, que consisteix a unir dues o més paraules simples per formar-ne una composta. Fixa’t:

trencanous ferrocarril pit-roig altaveu

RECORDA: Observa que algunes de les paraules noves que s’han format porten guionet.

Les paraules compostes es poden formar a partir de les combinacions següents:

verb + nom trencanous adjectiu + nom altaveu

nom + nom ferrocarril adjectiu + adjectiu sud-est

nom + adjectiu pit-roig

1 ■ Relaciona una paraula de cada columna i forma paraules compostes. Després, escriu una

oració amb cada paraula.

• escura • moll

• fil • taps

• sord • ferro

• lleva • mut

• boca • butxaques

3

2 ■ Classifica les paraules compostes anteriors segons el tipus de mot que les formen.

— nom + nom

— adjectiu + adjectiu

— verb + nom

— nom + adjectiu

3 ■ Llig aquests compostos que s'han barrejat i forma les paraules correctes:

paradia

trencasol

migmoll

aiguaclosques

PARAULES AMB: g, gu, gü

Llig el text i fixa’t en les lletres destacades.

■ Quines lletres van darrere de g-?

■ I de gu-?

■ Què és el que passa amb la paraula pingüí?

Però si una capsa plena de

figuretes és un regal

fantàstic!

Estic disgustada. Jo volia un

puzle amb guepards,

cigonyes, àguiles i pingüins

4

1 ■ Digues en veu alta els noms dels objectes o animals de les fotografies. Després indica

perquè van amb g-, gu- o gü-.

2 ■ Completa estes paraules amb «g» o amb «gu».

anti. . . . . .es cara. . . . . .ol . . . . . .inyol gre. . . . . .a a. . . . . .ulla

. . . . . .erxo be. . . . . .uda formi. . . . . .a . . . .urmet mar. . . . arida

. . . . . .ola re. . . . . .alíssia ai.............es ..........errer ..........ionet

3 ■ Completa les paraules d’estes oracions.

• Aquella dona que va acompanyada del gos és ce. . . . . .a.

• Les meues ami. . . . . .es són molt divertides.

• El vaixell transportava la càrre......a a la bode......a.

• L’oncle va portar .....aletes bel......es i mante......a holandesa.

• Les màne......es de la camisa et queden llar......es.

4 ■ Resol estos mots encreuats. Posa una lletra en cada casella.

1

2

7

6

5

4

3

5

Horitzontals 1. Au blanca i negra que viu en climes molt freds. 2. Part de dins del coll per on passen els aliments de la boca a l’esòfag. 3. Plural d’aigua. 4. Acció d’alimentar les plantes amb aigua. Verticals 5. Taca menuda que ix a la pell. 6. Òrgan bla i carnós, situat dins de la boca (en plural). 7. Recull el blat.

G, LA J I ELS DÍGRAFS TG I TJ

Fa mitja hora que t’espere al banc d’aquest jardí. Mire i mire el rellotge, desitjant veure’t ací.

No és gener, però es gira el vent i fa molt, però molt de fred. Tinc els peus mig congelats; i el nas sembla un tros de glaç.

És una actitud molt lletja fer esperar la gent I, en canvi, és envejable ser puntual a cada moment.

■ Observa com s’escriuen les paraules destacades..

Fixa’t bé en estos parells de paraules i en el so de les grafies destacades de cadascuna.

pluja – gener joc – girafa platja – metge mitjos - desitgí

En valencià les grafies «g» i «j» i «tg» i «tj» sonen de la mateixa manera.

1 ■ Completa estes paraules amb «g» o «j».

. . . . . . .erani ve. . . . . . .etal . . . . . . .aqueta

espon. . . . . . .a . . . . . . .ugar . . . . . . .emma

plu. . . . . . .a . . . . . . .ira-sol . . . . . . .ustícia

. . . . . . .irafa . . . . . . .ove à. . . . . . . il

6

2 ■ Afig «tg» o «tj» a estes paraules.

pi. . . . . . .or reporta. . . . . . .e ju. . . . . . .e

recicla. . . . . . .e fero. . . . . . .e llo. . . . . . .a

mi. . . . . . .ana lle. . . . . . .or equipa. . . . . . .e

avanta. . . . . . .e corre. . . . . . .a allo. . . . . . .ar

3 ■ Ompli els buits amb la forma adient dels verbs entre parèntesis.

• (pujar) A l’estiu, els meus iaios sempre . . . . . . . . . . . . a Penyagolosa.

• (viatjar) Hui, nosaltres . . . . . . . . . . . . cap al sud.

• (desitjar) Sempre . . . . . . . . . . . . el millor per els meus amics.

• (gitar) Abans sempre em . . . . . . . . . . . . prop de la llar de foc.

4 ■ Relaciona estes frases fetes amb el seu significat i ompli els buits amb «j», «g», «tj» o «tg». 5 ■ Completa les paraules de les oracions següents amb les grafies que has estudiat.

• El diumen. . . .e anirem a .. . . ugar a la pla. . ..a amb . . . . . . .oana i . . .acint.

• . . . . . . .esús té un . . . . . . .ersei de llana ma. . . . . . .estuós.

• . . . . .ertrudis contempla el paisa. . . .e i desi. .. .a que es pare el temps del seu

rello. . . . .e.

• Cada matí passe. . .e el gos amb la corre. . . .a taron.. .a i després, quan es . .. .ita

cansat al men. . . . .ador el nete. . .e amb una espon. . . . . . .a.

• Hi van haver ob. . . .eccions per aprovar el pro. . . . . . .ecte final de l’edifici.

a) Caure l’ànima als peus. b) Dormir amb els ulls oberts. c) Tractar a cor que vols d) Agafar pit. e) No trencar-se cap ós.

• Vi. . . . .ilar • Donar allò que es desi. . . . .a • Agafar cora. . . . .e • Gandule. . . . .ar • Descora. . . . .ar-se

7

Gramàtica: ELS DETERMINANTS POSSESSIUS

1 ■ Torna a escriure en el quadern estes oracions substituint les paraules destacades per determinants possessius.

• Les amigues de la veïna l’esperen a la porta de l’escala.

• Aquella dona rossa és la pediatra de Clàudia i Blanca.

• El canari que em pertany canta tot el dia.

• La meua i la teua escola celebra una festa de fi de curs.

• Els cromos que et pertanyen són interessants.

2 ■ Escriu una oració amb cadascun d’estos determinants possessius àtons.

mon - ta - sa - ma

3 ■ Copia en el quadern aquestes oracions. Subratlla els determinants possessius que hi trobes

i classifica’ls.

• No malgasteu l’aigua de la vostra cisterna usant el vàter com una paperera.

• Recolliu els vostres joguets quan acabeu de jugar.

• No deixeu les seues coses ací que no és el lloc adequat.

• Entre tots recollim la nostra classe abans d’anar-se’n a casa.

• La teua amiga és molt simpàtica.

Si, i et porte

el meu

llibre!

Vas a vindre

en els teus

amics?

8

Expressió oral: DONAR INDICACIONS

Si no sabem com arribar a un lloc podem preguntar a algú com fer-ho. Esta persona ens dirà si hem de pujar o baixar un carrer, si hem de girar, etc.; és a dir, ens donarà indicacions per arribar-hi. Ajuda Àngel a indicar a Ariadna com arribar a la biblioteca. Observa bé el plànol. Pots utilitzar frases com les que et proposem.

Pots utilitzar frases com:

1 ■ Quines paraules usaries per a indicar com es pot anar de la porta de l’escola a la teua

classe? I per arribar al menjador?

2 ■ Per parelles, expliqueu-vos com aneu de casa a l’escola. Per on passeu? Quin dels dos viu

més lluny?

RECORDA: Quan donem o demanem indicacions a persones desconegudes, hem d’usar

sempre expressions amables com gràcies o per favor.

3 ■ Imagina que algú et pregunta com arribar a un lloc i no ho saps. Què li contestaries? Tria la

resposta i explica per què.

a) Ho sent, no ho sé. b) Jo què sé! Ni idea. c) Al final del carrer.

Puja per este carrer fins al semàfor i ...

Puja / Baixa per este carrer Gira a l’esquerra / dreta

Camina fins… Continua recte fins…

Quan arribes a la cantonada… Travessa la cruïlla

Es troba al costat del (…) Es troba a l’altra banda del

carrer

Es troba entre el (…) i el (…) Com es va a...

Primer, ves cap a... Després, agafa...

Molt amable!

9

DEMANAR INFORMACIÓ

Sovint necessitem fer preguntes: els horaris del cinema o l’autobús, el preu d’un llibre,

com funciona un joguet... Sabries com adreçar-te a la persona adequada en cada cas?

■ Per parelles, representeu la conversa següent entre aquests dos personatges.

a) Un farà de la venedora d’entrades i l’altre de professor que acompanya els seus alumnes

al cinema per veure la pel·lícula.

b) Després, intercanvieu-vos els papers.

Pots utilitzar algunes de les següents expressions del requadre

RECORDA: Quan demanem informació que necessitem a un desconegut, parlem amb

respecte a l’altra persona.

Bona vesprada, voldria... Per favor, em pot dir... ?

Per favor... Voldria informar-me...

És possible...? Moltes gràcies

Fins a quina hora... Gràcies per tot!

Quant valen les entrades? Quin horari...?

10

Vols formar part

de l’equip

de bàsquet

del col·le?

Vine a informar-te’n el dilluns 5 al

pati a les 18 hores!

Places limitades

1 ■ Per parelles, representeu la conversa següent:

a) Un farà de l’organitzador del nou equip de bàsquet del col·legi i l’altre preguntarà

per l’horari, dies d’entrenament... dels jugadors.

b) Després, intercanvieu-vos els papers. No oblideu que heu de demanar la

informació de manera respectuosa.

11

Cada matí, quan el sol encara dormia i tot es trobava fosc, em dirigia a la mina de carbó. Amb passes decidides anava cap a l’entrada de la mina, la immensa boca que semblava que m’engolira dia rere dia. A mesura que m’aproximava l’olor de polsim de carbó es feia evident. Allà em trobava els meus companys. Mentre esperàvem el canvi de torn, nerviosos com cada dia, sentíem el soroll de les vagonetes rovellades que circulaven sobre els rails i les reixes metàl·liques de les galeries que s’anaven obrint per deixar pas als treballadors que eixien ordenadament, com formigues d’un formiguer. La sirena ens avisava que era l’hora d’entrar. Agafàvem les ferramentes i baixàvem a les entranyes de la terra. La meua galeria es trobava a la huitena planta, la més profunda i allunyada. En baixar, sentia l’olor d’humitat, d’espai poc ventilat. Hi havia poca llum; les

bombetes empolsinades que portàvem als cascs feien una claror espantadissa. De

tant en tant, es sentia el sospir d’algun company, la tos d’algun altre i els sons

descompassats dels pics picant les parets. Però no parlàvem. Mon pare, també

miner, em va ensenyar que els bons miners treballen en silenci per no despertar la

muntanya, ja que si s’enfada es cobra el preu. Tot i el silenci, la sensació de

companyerisme entre nosaltres era molt forta, mai no ens sentíem sols i sabíem

que en cas de necessitar-ho, tots ens trobàvem allí per ajudar.

• És convenient que comences la descripció amb una visió general, de conjunt, del

lloc i et vages aproximant fins als detalls més concrets.

• Posa tots els sentits en la recreació de l’ambient:

— De primer, fes una descripció física de l’entorn i dels seus detalls.

— Després, pensa en les olors, els sorolls i expressa les emocions i sensacions que

et provoca.

• Utilitza adjectius, comparacions i vocabulari específic del tema que tractes.

• Abans d’entregar-ho, repassa el text i corregeix les errades ortogràfiques i les de

presentació.

Expressió escrita: LA DESCRIPCIÓ DE LLOCS

■ Llig la descripció que el iaio Ramon fa de la mina als seus néts i de l’ambient que hi havia.

Pautes i consells per realitzar la descripció de llocs o ambients

12

1 ■ Llig esta descripció d’una casa de muntanya i del paisatge del voltant i ordena-la de manera que comence en el punt més general fins que arribe al més concret. c d

— Ara, fes la descripció de l’ambient que apareix en este text. • Explica com són els elements que apareixen: el cel, la muntanya i la casa vista des de

l’exterior i des de l’interior.

• Després, descriu les sensacions que transmet cadascun d’estos elements en el narrador.

Hauràs de parlar dels colors, els sorolls i les olors.

2 ■ Imagina’t que et trobes en este lloc i escriu en el quadern la descripció de l’ambient.

Es veu una vora blava que cobreix tota la línia de muntanyes, com una ombra. Una d’estes muntanyes destaca per la seua abrupta carena. M’envaeix una sensació de pau i solitud.

El sol ataronjat se’n va i el cel es va omplint d’estreles. Una d’elles acaba de caure fent una trajectòria de llum. Demane, il·lusionat, un desig. Els meus ulls procuren fixar-se en l’infinit i veuen les muntanyes.

Des d’una finestra amb els vidres enteranyinats es veu una taula parada, sense estovalles, amb el mínim posat: plat i cullera. En entrar, es sent olor d’estofat que fa xup-xup a la llar de foc. No s’hi veu ningú, però es sent una veu que cantusseja una melodia desconeguda.

Damunt la muntanya hi ha una caseta de pastor, de fusta fosca, teulada de pissarra i un fumeral que fumeja com una locomotora de vapor. Se sent olor de romer i el cant dels grills que anuncien pluja. Tinc l’agradable sensació de trobar-me a casa. a

D

C

B

A

13

Literatura: EL CÒMIC

Ara veuràs un tipus de narració, el còmic, que combina la imatge amb el text i que explica

uns fets ordenats en plantejament, nuc i desenllaç.

— Llig este còmic i observa les parts indicades.

Cartutx

Bafarada Bafarada de cridar de parlar

. Bafarada

de pensar

Onomatopeia

Vinyetes

ESCRIURE ÉS UN JOC: INVENTA UN CÒMIC

Com cada dia, Quico està

dibuixant la tira de Pep, l’esquirol

més famós.

Ja està! Per fi! Pep! Què fas?

Ho sent, Quico! Hui he quedat amb

una admiradora i no puc eixir en la

teua tira.