Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma BlanchPablo Fernández de CaleyaEva Larraz, Josep M. Sanet,Manuel Rivera Moral,Òscar Ramírez Dolcet

Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799

Subscripcions revista: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretariFrancesc Xavier Llorens Gual

TresorerRomà Jordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsMontserrat Muñoz MadueñoYolanda Fernández Vázquez

José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau

Agustí Sevil Ferrer

[email protected]

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERÈNCIAPablo Fernández de Caleya [email protected]

SECRETARIAMíriam Ferrer i Dora [email protected]

VISATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz [email protected] d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

SERVEIS EXTERNSAssegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓServei de comunicació i publicacions: Eva [email protected] de documentació i biblioteca: Lluís Roig [email protected]

GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓGabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep [email protected]ó: Meritxell Gispert [email protected] de treball: [email protected] d’inspecció: Josep Anguera

INFORMÀTICAJaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam Ferrer

ASSESSORIES EXTERNESJurídiques: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204

Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDALluís [email protected]

EditorialTagREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Retrospectiva cap al futur

Mirar enrere no serveix de molt si no interpretem el present i preavisem el futur. Amb aquest esperit, hem encarat les noces de platí, la commemoració de 75 anys del Col·legi —es va

formar a l’any 1940— i també del número 75 de la revista TAG —la primera edició va sortir al juny de 1983 i des d’aleshores s’ha publicat regular-ment. No ha estat fàcil el camí i el tram final ha estat especialment dur. Desitgem que el que esde-vingui sigui apassionant i fructífer. La crisi ens ha obligat a un plus d’enginy, de formació, de saber, de professionalitat.

No comencem de zero ni tampoc de números ne-gatius. La nostra institució ha resistit la crisi i la liberalització gràcies a la responsabilitat i l’amor a la nostra professió i el que representa. Som gent disposada a anar a peu d’obra, a picar també pe-dra. Com a professionals, juguem un paper clau en el procés de la construcció. Com a col·legiats ens veiem obligats a defensar les nostres compe-tències, les que la llei i l’experiència ens atorga.

Una constatació ens fa veure el got mig ple. A més que venim de lluny —dels antics mestres d’obra de fa segles—, l’ofici d’aparellador o d’arquitecte tècnic o d’enginyer d’edificació té un avantatge: és polivalent. Les companyes i els companys col·legi-ats estem inserits en la societat com a professors, formadors, tècnics d’obra privada o civil, promo-tors, cooperants, responsables de seguretat, cer-tificadors, taxadors... El COAATT és la nostra casa comuna. Parlem amb i de molts protagonistes.

Julio BaixauliNova Junta de GovernPresidentAdolf Quetcuti Carceller

VicepresidentaYolanda Fernández Vázquez


TresorerJosé Luis Hernández Osma

ComptadoraGemma Blanch Dalmau

VocalsMarià Montoro PerellóJordi Roig RodamilansPere Vinaixa ClarianaJúlia Oriol PasanoMarc Anglès Pascual

[email protected]

COAATT

ninstituCiOns Santi Vila, conseller de territori i sostenibilitat de la Gene-ralitat de Catalunya / Germà Gordò, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya / JoSep poblet, president de la Diputació de tarragona / JoSep Fèlix balleSteroS, al-calde de tarragona / JoSé antonio otero, presidente del Consejo General de la Arquitectura técnica de España

Pàgs. 2-6

nELs PREsiDEnts DEL COL·LEGiJulio baixauli, Joan prouS, FranceSc díez, JoSep maria buque-raS, marià caSaS i aurelio manrubia

Pàgs. 8-21

nREPORtAtGEEl 75è aniversari del Col·legi (1940-1915)

Pàgs. 22-45

nL’EsCut DE LA PROFEssiÓPàgs. 46-48

nAssEssORiACOAAtt, una passejada per la història

Pàg. 49

nLA REVistARecull tAG. Construccions tipogràfiques i culturals

Pàgs. 50-64

nEXPOsiCiOns Pàgs. 65-66

nFunDACiÓ tARRAGOnA uniDAReflexió sobre accessibilitat i diversitat funcional

Pàg. 67

nGABinEt tÈCniC75 anys d’obra nova a les comarques de tarragona

Pàgs. 68-73

nuRBAnisMECiudades felices verus smart cities

Pàgs. 74-78

nCOMuniCACiÓEl tAG i la globalització

Pàg. 79

Tag 2n quadrimestre 2015 [ 2 ] Tag 2n quadrimestre 2015 [ 3 ]

COAATT Institucions Institucions

Catalunya compta avui amb més de 100 organitzacions col·legials, de tots els sectors professionals, amb més de 200.000 afiliats. La seva in-gent tasca d’assessorament i acom-

panyament als professionals, així com la seva ferma aposta per la internacionalització, ens diferencia i ens posiciona com a país.

El sector de la construcció està duent a terme un profund procés de reconversió i la tasca dels col·legis és clau per a preservar i difondre la funció social de la professió que passa, encara avui, per un moment crític. Comptem, però, amb un capital humà d’un altíssim nivell: els errors del passat no ens han de fer perdre de vista que l’expertesa adquirida pels nostres professionals els fa valorats arreu del món. Avui, empreses catalanes assessoren o construeixen edificis i infraestructures arreu del món, algunes de tan emblemàtiques com el metro de Riad i Panamà o la renovació del front portuari de Porto Alegre a Brasil.

El col·lectiu d’aparelladors, arquitectes tèc-nics i enginyers d’edificació està liderant la reconversió del sector amb iniciatives com el darrer congrés europeu BiM, organitzat a Bar-celona el passat mes de febrer, que implica una renovació profunda dels instruments de treball i les tecnologies informàtiques de suport al con-junt del sector de la construcció. És un canvi profund en les formes de relacionar-se entre els actors implicats en els sectors de la promoció i la construcció en benefici últim de la qualitat dels serveis que oferiu a la societat. Aquesta revolu-ció tecnològica requerirà un enèsim esforç col-lectiu, però és un tren que no podem perdre si volem garantir la competitivitat futura del sector.

Amb aquest objectiu l’itEC n’ha pres testimoni creant la comissió “Construïm el futur”, una pla-taforma ambiciosa i d’àmplia representativitat que ha de debatre com els professionals i les ad-ministracions poden anar plegats per emprendre aquesta i d’altres modernitzacions.

tarragona, com a segona àrea metropolita-na del país, contribueix decididament a la dina-mització de la nostra economia. La seva posició privilegiada, la intensa activitat universitària i el dinamisme dels seus sectors industrial i turístic, converteixen l’àrea de tarragona en un dels principals pols d’activitat econòmica del país. L’any 2014 representa un repunt en l’activitat urbanística municipal en aquesta àrea, un pla-nejament que té en compte la conjuntura i les necessitats reals actuals. El conjunt de plans par-cials aprovats que han entrat en vigor a l’àrea del Camp de tarragona representen un poten-cial de 1.352 nous habitatges, el 45% del total del potencial al conjunt de Catalunya.

La implementació del corredor mediterrani, que avança malgrat les dificultats, li augura un futur encara més prometedor, contribuint a fer de tarragona un espai econòmic, dinàmic i pri-vilegiat, des d’on emprendre l’activitat profes-sional.

Per tot això, us felicito per la feina feta aquests 75 anys i us animo a seguir contribuint a la modernització del país i a encarar el camí cap al centenari amb il·lusió i esperança.

Santi Vila i Vicente

Conseller de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Santi VilaConseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya


COAATTInstitucions

CONSTRUIR O DESTRUIR

A la vida s’hi pot haver vingut amb un ànim cons-tructiu o amb un de més aviat negatiu, destructiu. són dues actituds diferents, que marquen molt totes les decisions d’una persona i que s’enco-manen. Hi ha persones que tenen moltes raons

per queixar-se, i per voler capgirar-ho tot i fins i tot castigar la mala sort que els ha tocat, i decideixen concentrar-se en aquestes raons per mantenir una actitud destructiva. Hi ha altres persones que tenen les mateixes raons, exactament les mateixes, però enfoquen la vida i els problemes amb una ac-titud positiva, constructiva. Deia Antoni Gaudí que “tots els països construeixen” i que “per això els grans polítics són anomenats constructors dels pobles”. i afegia que “sempre és millor treballar pensant en les properes generacions”. Crec que això té sentit en totes les professions, però especialment en les dels arquitectes, enginyers i aparelladors, que s’encar-reguen de supervisar el bon funcionament d’una obra. una obra com cal necessita bons fonaments, bona estructura, bons processos, estabilitat i rigor. Hi ha persones que no observen cap d’aquests requeriments en cap de les feines que fan. són aquelles persones que, fins i tot sense voler-ho, poden causar destruccions molt difícils de contrarestar.

Enguany el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’Edificació de tarragona compleix 75 anys. Què significa, això? Això ens remunta a l’any 1940, a la post-guerra, a una època de destrucció. Durant aquells anys es van destruir il·lusions, projectes, realitats, institucions demo-cràtiques, llengües, costums, identitats, famílies, esperances i concòrdies. La guerra ja ho va ser per si mateixa, però la postguerra va ser també devastadora. “Les revolucions”, deia Gaudí, “sempre tornen per destruir”. Ho deia amb referència als anarquistes que quasi van destruir el temple de la sagrada Família durant la setmana tràgica; però fixin-se que molts anys després, justament durant la Guerra Civil, també els anarquistes van destruir el seu taller i van matar fins a dotze persones vinculades a l’obra. Les revolucions i les guerres, l’odi en general, no construeixen mai res. i malgrat tot, enmig de la foscor i de la destrucció, va aparèixer aquest Col·legi:

un exemple de vigor de la societat civil catalana, de tenaci-tat, d’”esperit del 12 de setembre”, en què la gent s’aixeca i s’ajuda mútuament per continuar endavant. som una socie-tat que ha hagut de fer estructures d’estat sense tenir estat, i una d’elles és la dels nostres col·legis professionals i la nostra xarxa d’entitats civils, que complementen en gran manera tot l’esforç que pugui fer l’Administració pública. Aquest Col·legi és un exemple d’aquesta tenacitat, d’aquest rigor, d’aquesta voluntat d’associar-se per aixecar projectes, per millorar, per construir.

Des de la Generalitat, i en concret des del Departament de Justícia, que avui encapçalo, hem lluitat molt els darrers anys per protegir aquest teixit col·legial de les intromissions i invasi-ons competencials que es promouen des de Madrid, que pre-tenen uniformitzar-nos, centralitzar-nos i anul·lar la vitalitat de les nostres entitats. nosaltres no creiem en regulacions artifici-als i imposades des de fora; nosaltres creiem en la força del teixit col·legial i en la col·laboració entre entitats i Administra-ció pública. nosaltres no som artificiosos; nosaltres creiem en la naturalitat de les coses. Creiem, per tant, en la bondat del fet que la gent s’associï amb llibertat i que a Catalunya, com a comunitat natural, li sigui respectada la competència ple-na sobre aquesta realitat. Perquè la coneixem millor que ells; perquè la coneixem millor que ningú. Creiem en la naturalitat perquè, i torno a Gaudí, “en la naturalesa hi ha la veritat”. Construirem un país millor a través de la realitat associativa i col·legial, a través de la col·laboració frec a frec, a través de la superació de les nits fosques i destructives, a través de les ganes de construir i no a través de l’odi o l’artifici. no creiem en vosaltres, perquè creiem en nosaltres. Perquè creiem en una manera de fer que ja fa molt més de 75 anys que dura, i que en aquest cas podem celebrar com una història d’èxit, de bona feina i de cooperació molt estreta. som un país que construeix i que es reconstrueix. som un país amb fonaments sòlids, i que per això perdura. i creguin-me el que ara els dic: no hi ha cap revolució més indestructible que aquesta.

Germà Gordó i aubarell

Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Germà GordóConseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya


COAATT Institucions

Avui que es parla tant de transparència i accés a la documentació com a elements bàsics d’una societat democràtica i parti-cipativa, l’exemple que ens donen revistes com la tAG, del Col·legi d’Aparelladors, Ar-

quitectes tècnics i Enginyers d’Edificació de tarragona, és exemplar. D’una banda la publicació dóna publicitat d’aquells acords que han de conèixer els seus socis i, d’’altra, ofereix coneixement històric, tècnic i professional de notable interès. tant és així que, passada l’actualitat de la publicació, els seus exemplars continuen mantenint l’interès per aquesta perspectiva d’anàlisi i projecció his-tòrica.

A les línies de transparència i d’accés a la documen-tació a les quals acabo de referir-me, cal afegir la del coneixement per tal de construir la figura del triangle amb el qual els antics representaven la imatge del pro-grés personal i social. Certament, mai no pot ser suficient la formació i el coneixement que rebem d’una escola o universitat, per forta o sòlida que pugui semblar, sinó que cal renovar-la, ampliar-la amb el temps a causa de la pròpia evolució i dinamisme de les coses. i és en aquest punt quan els col·legis oficials, a través de les seves publi-cacions, congressos, trobades o reunions professionals, han de posar-les a l’abast dels tècnics i interessats.

En aquest setanta-cinc aniversari del col·legi oficial em sembla que és bo recordar i remarcar aquests fet, el de la transparència informativa, l’accés a la documenta-ció i la divulgació i promoció del coneixement. Es tracta de valors preferents de la gent d’avui, d’aquells que re-geixen l’entitat, però també de tots aquells que, des de fa tres quarts de segle, l’han anat constituint i formant com un edifici més, en aquest cas de dret, coneixement, cultura i professionalitat. Valors tots ells intangibles, però tant o més sòlids, tant o més necessaris i segurs que els mateixos fonaments de formigó i pedra, murs i parets, bigues i sostres dels edificis reals.

Desitjo els majors èxits a l’entitat i la revista, en la con-fiança de seguir potenciant els valors de l’obra ben feta, sòlida i transcendent. Que sigui per molts anys!

JoSep poblet i touS

President de la Diputació de tarragona

Josep PobletPresident de la Diputació de Tarragona


COAATTInstitucions

actius de la nostra capital

Els homes i les dones són el gran actiu de la nostra capital, la força i l’ànima que la mou i estiba cap endavant la Tarragona mil·lenària, ja sigui a nivell personal o col·lectiu a través d’entitats diverses: professionals, socials, veïnals, etc.

Les persones són les que marquen un ritme de vida, les idees i les realitats. El Col·legi d’Aparelladors Arqui-tectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona for-ma part del dens teixit social que configura el tarannà i la memòria de Tarragona. I mai millor dit, que l’ajuda a construir des de fa 75 anys.

No es pot explicar l’urbanisme d’una ciutat, ni les grans obres civils i públiques, ni les petites grans obres, sense comptar amb l’experiència i la visió dels aparella-dors, successors d’aquells mestres que “aparellaven” els elements d’una paret i d’una construcció, uns veritables tècnics amb uns ulls posats a la taula de projectar i uns altres al peu de l’obra fent-se.

Tarragona és una ciutat on hi conviu l’antic i el mo-dern, no sempre fàcil però sí possible de compatibilitzar. Veure els avenços en investigació i restauració arqueolò-giques —exteriors i interiors—, en els quals també haveu cooperat. Constatar també les intervencions urbanísti-ques dels darrers anys, més respectuoses amb l’entorn i la gent. És de justícia posar-ho en valor. Fem nostre aquell vers de J.V. Foix: “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Amb motiu d’aquest aniversari tan especial —en el que també participo de manera presencial i feliç—, vull felicitar a tots els vostres professionals i agrair la tasca feta per Tarragona per part del vostre col·lectiu, amb el qual des del govern municipal ampliarem els contactes i intercanvis.

Enhorabona a tots els col·legiats i col·legiades i gràci-es per fer costat a la nostra estimada ciutat.

Josep Fèlix Ballesteros Casanova

Alcalde de Tarragona

Josep Fèlix BallesterosAlcalde de Tarragona


COAATT Institucions

Me invita Julio Baixauli a que participe con los compañeros Aparejadores, Arquitectos técni-cos e ingenieros de Edificación de tarragona en los actos conmemorativos del 75º aniversa-rio de este Colegio.

La coincidencia de fechas con sesiones de Junta de Go-bierno y Asamblea en el Consejo General me impide asistir, pero no quiero dejar pasar la ocasión de felicitar al Colegio de tarragona y a todos los colegiados del mismo.

Conmemorar es traer a la memoria algo que pertenece al pasado, un pasado que, en este caso, tiene presente y fu-turo y que tuvo su origen en aquella Orden del Ministerio de Gobernación de 9 de mayo de 1940 que, además de crear el Colegio, obligaba a la colegiación de todos los Apareja-dores.

Eran duros años de postguerra donde la dictadura nos qui-so pronto dejar claro dónde estaba nuestra ubicación. La Or-den de la Dirección General de Arquitectura de 18 de marzo de 1941, dictada para decretar las normas de funcionamien-to de los Colegios de Aparejadores, decía en su preámbulo: “La constitución y funcionamiento de los Colegios Oficiales de Aparejadores llenará el espacio que ha de mediar entre el sistema liberalmente caótico anterior al Movimiento y el que con carácter definitivo se instaure en la sindicación conjunta de todas las profesiones relativas a la edificación, con arreglo a los principios sindicales nacionales del nuevo Estado”.

La Orden disponía que, para cubrir todo el territorio na-cional, se constituían 18 colegios, uno de los cuales, el de Cataluña y Baleares, tendría la capital en Barcelona y dele-gaciones en Palma de Mallorca, Lérida, tortosa, tarragona, Gerona y Mahón.

tres meses después, se consiguió que el Gobernador Civil de la Provincia aprobara la constitución del Colegio de ta-rragona y su Reglamento interno. Esta “independencia” solo duró cinco meses ya que en enero de 1941 pasó a ser Dele-

gación del Colegio Oficial de Cataluña y Baleares, situación que se mantuvo hasta finales de 1968 en que el Consejo General (entonces Consejo superior), aprobó su constitución como Colegio, con Delegación en tortosa.

Desde su constitución los Colegios de Aparejadores y la Federación que los agrupaba tuvieron diferentes cambios nor-mativos, siempre respondiendo a una concepción tutelar e intervencionista del Gobierno.

En 1974 se promulga la aún vigente, aunque con refor-mas, Ley de Colegios Profesionales y con la llegada de la democracia recibimos, a través de la Constitución Española, el más sólido reconocimiento a estas instituciones colegiales.

Durante estos 75 años la profesión ha pasado por perio-dos de incuestionable prosperidad, con un altísimo nivel de ocupación por parte de los profesionales de la Arquitectura técnica y otros, como el que nos está tocando vivir en la actualidad, de crisis del sector de la edificación, lo cual re-percute tanto en los colegiados como en los propios Colegios. sin embargo, tales cambios no han impedido que el Colegio de tarragona haya sabido adaptarse a su misión de defensa y promoción de nuestra profesión, fomentando iniciativas que recuperen la competitividad de los Arquitectos técnicos y po-niendo en valor el papel de los Colegios como vertebradores de la sociedad civil, protegiendo los intereses tanto de los colegios como de los consumidores y usuarios.

Esta conmemoración, decía, tiene presente y futuro, un futuro que deseo largo y próspero para la institución y todos sus colegiados a quienes envío mi más afectuoso saludo.

JoSé antonio otero cerezo

Presidente del Consejo General de la Arquitectuta técnica de España

José Antonio OteroPresidente del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España


L’entrevista COAATT

Tag 2n quadrimestre 2015 [ 9 ]

COAATT Els presidents del Col·legi


Julio Baixauli CullaréPrimer, les persones

Per què, personalment, vas esco-llir els estudis i la professió d’apa-rellador?

Jo ja era enginyer industrial i alguna relació hi havia entre les dues professi-ons. Per tant, com ja controlava el tema, vaig voler fer-me arquitecte tècnic. tenia ja els estudis inicials i fent les assignatu-res que em faltaven, vaig aconseguir-ho.

Quins motius el van impulsar a encapçalar, l’any 2003, una can-didatura a la Junta del Col·legi?

Vaig pensar que era el moment de canviar la situació del Col·legi, que con-venia una renovació per millorar moltes coses. A tot projecte i a tota entitat li arriba un punt en el que toca fer un gir per afrontar el futur en condicions. tenia clar que calia fer-ho en aquell moment i per això vaig optar a la presidència.

Què han significat aquests tres mandats pel que fa al personal del Col·legi, al local, als equipa-ments?

Al seu moment es va ajustar la plan-tilla a les necessitats de l’entitat i es van fer les millores contractuals que calia fer. Ara mateix, estic molt content del personal administratiu i tècnic que té el col·legi i que —considero— és la base per aconseguir que tot funcioni. Pel que fa al local, es va renovar la seu perquè la que teníem queia a trossos.

Aquí on som ara s’hi han fet moltes millores distribuint els espais, climatit-zant-los, millorant les xarxes, donant una sensació de modernitat. i després cal recordar que, quan es va canviar la distribució de la Rambla i vam veure que es perdrien aparcaments, vam de-cidir ampliar el nostre pàrquing. Com teníem la part del darrera en desús, que ens la volien llogar, va ser ideal trans-

formar-la en àrea d’aparcament i va ser un veritable encert. La gent que ve a fer cursos pot aparcar, i solucionem molts problemes també a tot el nostre personal.

Vull destacar, d’entre moltes de les activitats que hem dut a terme, que hem pres part en tres ocasions a les convo-catòries que permetien als aparelladors aconseguir, a través d’un grau de la uni-versitat Jaume i de Castelló, la titulació d’enginyer d’edificació. som l’únic col-legi de tot Catalunya que hem aconse-guit aquesta fita i hem reunit els nostres aparelladors en diferents convocatòries. Aquí una universitat privada va venir a oferir-nos el grau però demanaven més de sis-mil euros per alumne i a Castelló ens ha sortit molt millor de preu, menys de cinc-cents euros. Les classes s’han fet aquí. En un any, els qui han volgut han aconseguit la titulació. Ens vam conver-tir en extensió universitària.

Si parlem de la relació amb els professionals col·legiats i amb les institucions del territori, quin balanç en fa d’aquests tres man-dats?

La relació amb els nostres col·legiats sempre ha estat distesa, franca i since-ra. Entenc que no he estat un president per a ells, sinó més aviat un company. Ocupar un càrrec és un fet temporal i considero les persones per sobre de to-tes les altres coses. El meu despatx sem-pre l’han trobat obert.

i la relació amb les institucions ha estat adequada. Òbviament hem vist canviar governs de la Generalitat i de molts ajuntaments però nosaltres, més enllà de mullar-nos amb ningú en con-cret, hem intentat tenir el contacte direc-te i encertat amb tothom en tot moment. Ens portem bé amb totes les institucions

i penso que hem posat al col·legi al lloc que li pertocava. Quan hem hagut de protestar, com en el cas de les taxes d’escombraries a tarragona, no ens ha tremolat el pols i ho hem fet. i en altres ocasions hem tingut una entesa cordial.

Com veus la crisi econòmica i com ha afectat al sector?

Aquesta crisi ha estat molt greu i afectat tothom. tampoc la polèmica Llei Òmnibus no ha ajudat gaire el nostre sector. Els diners que entràvem amb els visats, els hem perdut perquè la llei ha tret moltes de les obres i els ingressos del col·legi s’han reduït molt. tot i que som una entitat semipública, i que do-nem servei a l’administració, hem tin-gut greus problemes derivats d’aquesta dura liberalització.

Les noves exigències tècniques, com ara el Codi Tècnic de l’Edifi-cació, l’ITE o la certificació energè-tica, han millorat la qualitat de la construcció?

s’ha d’entendre que sí però també cal reconèixer que el Codi tècnic es va implantar de cop i en un moment de crisi greu. Això no va posar les coses fàcils. Penso que les mesures impulsa-des són bones perquè es tiren endavant amb l’objectiu de potenciar la rehabi-litació. Aquí encara no hem començat plenament amb el tema de rehabilitar però és el camí que cal seguir de cara al futur.

Una darrera qüestió. Com veu el present i el futur de la professió?

És obvi que, quan acabi la crisi, les coses no seran com abans però també ho és que els aparelladors fan falta i se-guiran fent falta perquè tot el món de la construcció rutlli. nosaltres, com hem

Els presidents del Col·legi COAATT

Tag 2n quadrimestre 2015 [ 9 ]Tag 2n quadrimestre 2015 [ 8 ]

dit en tantes ocasions, som els tècnics de capçalera.

Em va preocupar la possible aprova-ció de la Llei de Col·legis professionals però, per sort, tant la catalana com l’es-tatal, estan aturades. no oblidem que aquesta llei afecta a totes les professi-ons i que això els suposa un grup de pressió massa gran com per impulsar-la tenint-nos en contra. i pel que fa al nos-tre col·legi, com a entitat semipública que col·labora amb l’administració, li veig un bon futur.

De totes maneres, i pensant sempre en temps propers, estem a punt de po-sar en funcionament una fundació que tindrà com a objectiu donar assistència a l’aparellador i, de pas, salvaguardar el patrimoni del COAAtt. Però d’això ja se’n parlarà.

redacció taG

Julio Baixauli, a la Rambla Nova de Tarragona

CaPaCiTaCió d’aNTiCiPaCió

Julio Baixauli (nascut a l’any 1943) és, a més d’apare-llador, enginyer industrial i agent de la propietat immo-biliària. a banda de la seva activitat professional, entre la que destaca la de director d’obres, concorre una altra faceta destacada en la seva vida: va ser president del Club Escacs Tarragona i un jugador de categoria (és mítica la seva victòria en una partida simultània al qui fou campió del món Karpov). En els tres mandats democràtics com a president del COaaTT ha tingut capacitat d’anticipació i de jugar bé amb els seus equips en moments decisius —des de resoldre moltes qüestions petites, sempre al costat dels companys, a haver de defensar amb fermesa la valora-

ció professional davant diferents organismes. Fa un any va ser president del Consell Català dels Col·legis d’apa-relladors de Catalunya. Persona inquieta i matinera, Julio és metàfora d’allò que va dir en el seu autoretrat el poeta antonio Machado, un home en el buen sentido de la palabra, bueno.Li hem fet l’entrevista en un dels llocs del que és soci, el Casino de Tarragona, al carrer de S. antoni Maria i Claret, a prop de casa seva i del Col·legi, en una tarda molt lluminosa. al costat, jubilats molt coneguts de la vida social tarragonina del darrer cinquantenni fan les seves partides d’escacs i altres jocs a diferents taules. El saluden afablement.




Per què decideix, al seu moment, estudiar per ser aparellador i exercir aquesta professió?

Als 14 anys ja vaig començar a tre-ballar de manobre i llavors vaig apren-dre l’ofici a l’empresa del meu pare, una constructora petita. Després vaig fer els estudis de delineant a l’Escola del treball i, quan vaig acabar, el Pitu Cabòs que era un company meu va ser qui em va motivar. Ell s’havia presentat als exàmens d’ingrés de l’Escola d’Apa-relladors de Barcelona i em va comen-tar que estava molt bé. A l’any següent m’hi vaig apuntar jo.

Vaig fer la carrera i en aquell mo-ment em vaig independitzar del meu pare, vaig muntar la meva empresa i anava operant tant a Barcelona com aquí. Mentre estudiava anava treballant i així vaig començar.

Amb el pas dels anys, va fer el salt i es va implicar més al decidir entrar a formar part de la Junta del col·legi d’aparelladors...

Abans, a les eleccions tothom es pre-sentava pel seu compte, hi havia llistes obertes. un dia vaig anar al Col·legi a fer un visat i em van preguntar perquè no em presentava. Això era el 1979. Recordo que es presentava l’Emilio sánchez Garcia com a president i tam-bé s’hi presentava el Marià Casas que ja ocupava el càrrec. Jo em vaig presen-tar com a tresorer i vaig sortir escollit. El Marià va seguir sent el president i l’Emilio, que ja era comptador i optava a la presidència, va continuar de comp-tador. Més tard va entrar de president el Josep Maria Buqueras.

Vaig estar al càrrec el temps que to-cava i després vaig marxar. Però anys després, em va venir a buscar l’Antonio

sánchez i ens vam reunir amb calma per parlar del tema. Al final li vaig dir que, si no es presentava ningú més, em presentaria jo a la presidència. Van passar les setmanes i com ningú més va presentar candidatura, vaig decidir pre-sentar-la jo per acabar sent president.

Va ser una presidència complica-da o va ser un mandat dolç?

no, va ser molt tranquil·la. Des d’un primer moment vaig deixar clar que jo era un empresari i que allò ho faria per ajudar. A mi, la presidència em va cos-tar diners. no puc parlar pels altres però puc assegurar que jo, particularment, mai me’n vaig aprofitar ni vaig treure cap benefici del Col·legi. una prova d’això en són les dues auditories que guardo: la de l’últim mandat del Fran-cesc Díez Ral i la del meu últim mandat. i la diferència és que el patrimoni del col·legi va passat dels 200 als 2.000 milions de pessetes durant l’època de la meva presidència. Dit d’una altra mane-ra, en 12 anys vaig multiplicar per 10 el patrimoni que vaig trobar.

Parlem més a fons del seu man-dat. Durant els anys que vostè va presidir el COAATT, es van millorar alguns serveis com el Gabinet Tèc-nic i algunes publicacions, a més d’augmentar, el patrimoni amb la compra de diverses dependències. Què en destacaria també?

A més d’incrementar el patrimoni, nosaltres vam fer cursos o jornades i vam editar llibres. A la meva època de president, a les reunions de junta ens ho fèiem tot nosaltres. A les nostres juntes, érem només aparelladors. Jo anava dos dies a la setmana a treballar allí, eh! Dos dies cada setmana. tot passava per

les meves mans i tot estava controlat.

Aparellador, arquitecte tècnic, en-ginyer d’edificació... quina creu que és millor com a definició?

Això dels noms tenia la seva impor-tància quan no teníem la LOE, la Ley de Ordenación de Edificación, perquè estàvem en disputa constant amb el Col-legi d’Arquitectes.

Feies un esternut i no podies ester-nudar perquè es queixaven, feies una rehabilitació i ells et deien que tampoc la podies fer. Aleshores estàvem en liti-gi constant pel tema de les atribucions però la LOE va marcar un abans i uns després. i el tema de l’enginyer d’edifi-cació, va sortir per aconseguir tenir un títol, una llicenciatura, per accedir al ni-vell A o B de l’administració.

A mi mai m’han preguntat mai si sóc aparellador o arquitecte tècnic. A mi m’han vingut a buscar per a fer una fei-na i l’he feta. Els tres, tant l’aparellador com l’arquitecte tècnic com l’enginyer d’edificació, fan la mateixa feina.

Per acabar, com veu el present i el futur tant de la construcció com dels aparelladors?

tinguem clar que de construccions n’hi haurà tota la vida perquè tothom, d’una forma o d’una altra, vol viure sota aixopluc. sempre hi haurà gent que ne-cessitarà una casa nova i moltes altres cases que hauran de ser rehabilitades.

una altra cosa és la bombolla im-mobiliària que hem tingut aquests últims anys i que ja es veia venir com acaba-ria. La gent que comprava els pisos no els podia pagar i el treballador de la banca ja ho sabia. Però com hi havia la teoria que allò que es comprava per 10, l’endemà valdria 12... tot era permès.

Joan Prous MasdeuTota la vida es faran i es rehabilitaran habitatges



La nostra professió acabarà desapa-reixent. Les titulacions serviran per ava-lar projectes i responsabilitats de la gent que vulgui construir una casa o necessiti altres serveis, però no tindran cap altra utilitat. Hi ha professionals amb titulaci-ons diferents que saben fer les mateixes funcions com ara els enginyers tècnics i els industrials. succeeix alguna cosa semblant amb els arquitectes perquè du-rant anys se’ns ha volgut fer veure que eren els màxims representants de l’es-calafó de la construcció. Miri, jo conec molts aparelladors que dibuixen molt millor que els arquitectes i tenen idees més bones que ells o poden fer millors projectes.

Però vaja, la professió tal i com la tenim pensada, desapareixerà. i els col-legis, com a tal, també. Els col·legis no tenen raó de ser si segueixen com ara, només poden subsistir com a col·lectiu que uneix, com a gremi.

redacció taG d

Joan Prous al seu despatx professional

iNTENSiTaT

Joan Prous va ser president del 1991 al 2003, més que una dè-cada prodigiosa de l’economia i la construcció, si exceptuem l’any postolímpic. aquest fet va possibi-litar al Col·legi una generació de recursos tècnics i humans, que va possibilitar augmentar el patrimoni i els serveis. També es pot destacar els canvis de persones en les juntes i en la plantilla, més intensos que en d’altres períodes.

Hem fet l’entrevista al seu despatx de treball reusenc, aprofitant un dels dies que baixa de la seva masia de Riudecols. Continua sent, com a la seva època col·le-gial, home de fort temperament i esperit crític. Potser influeix la seva procedència (prové de la base com a paleta en una empresa familiar) i la seva activitat com a empresari. Un home fet a si mateix.




Com vas entrar a la professió?Jo als 16 anys vaig acabar el batxi-

ller amb Plana i companyia a les obres de la universitat Laboral, com a apre-nent delineant. Després deuria ser quan tenia 21 anys o així que feien un pla especial de l’Estat, que tenia una sub-venció de 30 milions de pessetes, em sembla, i vaig passar a treballar per l’Ajuntament, que havia de fer una sè-rie d’obres. i llavors vaig estar a l’Ajun-tament de tarragona com a delineant, amb l’arquitecte Josep Maria Monravà López (responsable de l’urbanisme mu-nicipal des de 1939 a 1963), a qui considero el meu amic, el meu mestre i la persona que em va formar, a banda dels meus pares i de l’ambient familiar. Després, quan ell es va jubilar de l’Ajun-tament, me’n vaig anar a treballar com a responsable de delineació del despatx que tenia ell. Llavors, treballant amb ell, estudiava. Ell estava molt content que estudiés i em tolerava que arribés algun dia més tard i coses d’aquestes, però no que fallés a treballar, excepte els dies que anava a examinar-me, perquè jo ho feia per lliure. Jo hagués fet Arquitectu-ra, però a Arquitectura eren obligades les classes presencials i aleshores jo no podia, perquè jo ja estava casat, fins i tot la filla gran ja havia nascut, i vaig fer Arquitectura tècnica per lliure. i vaig treure notable a la carrera (ens ensenya el títol emmarcat). La qualificació no m’ha servit per a res. Ha, ha, ha!

Home, però vas entrar a la Dipu-tació de Tarragona amb aquest tí-tol. Eres “aparellador provincial”.

sí, em feia molta gràcia aquest nom d’aparellador provincial.

I al mateix temps vas ser apare-llador municipal de l’Ajuntament de Perafort. Era compatible?

sí, al principi era compatible i al fi-nal no ho era i vaig deixar de dir-me aparellador municipal, però sí que em feien tots els encàrrecs. Vaig fer un munt d’obres a Perafort.

A la Diputació quan vas entrar? Perquè allí devia optar més gent, no?

no, no t’ho creguis. Quan vaig acabar Arquitectura tècnica, encara vaig estar un temps amb l’arquitecte Monravà fins que va plegar el despatx i, quan va plegar, abans que m’hagués d’indemnitzar, vaig demanar reincorpo-rar-me com a delineant municipal per-què tenia la plaça reservada i la llei t’ho permetia. A l’Ajuntament hi vaig estar un any just. Resulta que em vaig trobar el Josep Maria Garreta, arquitecte de la Diputació, que em va dir: “escolta, no t’interessaria pas vindre a la Diputació, que s’ha jubilat en Vallhonrat?”.

i li vaig dir: “sí m’interessaria per-què jo estic ara aquí a l’Ajuntament treballant de delineant, sent arquitecte tècnic, i és una mica incòmoda la situa-ció perquè ni et miren bé els delineants ni et miren bé els aparelladors o arqui-tectes tècnics que hi ha a l’Ajuntament”. Precisament per aquesta incomoditat, vaig mirar unes oposicions d’agent de la propietat immobiliària a Madrid, que eren dos exàmens, un de tècnic i un de jurídic, i eren eliminatoris. i un cosí meu amb estudis jurídics em va dir d’anar-hi i vam anar-hi. Com que per això tenies permís, vam anar dues vegades a Ma-drid a examinar-nos, però sempre ens

posaven un al costat de l’altre i jo li vaig xerrar l’examen tècnic i ell em va xerrar l’examen jurídic. i tenim un títol cada un i sempre hem dit que a nosaltres ens haurien de donar un sol títol per a tots dos. Ara tinc un títol gros, és bonic, és de l’època, és maquíssim. Aleshores per ser agent de la propietat immobiliària, o s’havia de ser llicenciat en Dret o ar-quitecte o enginyer o arquitecte tècnic o enginyer tècnic. no podies entrar sense tenir això. La veritat és que no he fet res mai, primer perquè no m’agrada. Potser hagués guanyat molts diners, però...

Tu has estat més en obres públi-ques i no tant en edificis d’habi-tatges, no?

sí i n’he gaudit molt. La veritat és que en l’obra pública tu pots desenvolu-par-te molt bé perquè el promotor ets tu també, el tècnic que està treballant per a l’Administració no és directament el promotor, però com si ho fos, perquè és el que vigila molt l’economia de l’obra i això és bonic i a mi m’agradava molt. i m’agradava molt treballar per als po-bles.

Va ser una època molt bona, hi havia diners per a obres.

Jo vaig agafar la Diputació havent-hi el Francesc Clúa encara, i vaig treballar molt amb el Gomis. La Diputació tenia recursos, van ser uns anys d’expansió. Hi va haver molta presència de la Dipu-tació als pobles, sobretot a les comar-ques que en deien deprimides en temps de Franco, que van ser la terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Montsià, el Priorat. Allí quasi cada dia sorties.

Francesc Díez RalVam haver de defensar-nos



L’altre dia vam visitar un poble on tu vas ficar la mà, el d’Argentera. És així?

Va ser una de les obres en què els serveis tècnics de la Diputació vam intervenir. Vam fer la casa de l’Ajunta-ment. Es va enderrocar i es va tornar a reedificar. Vaig fer una cosa boni-ca perquè al poble jo havia dissenyat unes arcades i uns pilars de totxo vist i l’alcalde, que era un noi jove, em va dir: “escolti, ho podríem fer de pedra”. “Home sí, però costarà més diners”. i em va dir: “no, ho fem nosaltres, tenim la pedrera aquí”. “Perfecte”. Millor pe-dra que totxo vist. Jo ho havia dissenyat amb totxo vist perquè ja era molt difícil. Hi havia una estructura metàl·lica, la pe-dra amaga una estructura metàl·lica. El nucli dels pilars són peus drets d’acer i les bigues, per damunt de les arcades, també són d’acer. Jo havia d’aguantar l’edifici que hi ha a dalt, un edifici que ja existia, que es va reformar només, mentre es pujaven els pilars i es mun-taven les arcades. Per això es va fer aquesta estructura metàl·lica.

I això d’accedir a la presidència del Col·legi d’Aparelladors

Marià Casas va dimitir i em va venir a buscar i em va dir: “xec, has d’aga-far la presidència”. Ell va estar uns anys molt importants. Les coses principals les va fer ell. tot i això, jo senyalo el Marià que no hagués estat valent i que no hagués fet la seu del col·legi, que llavors estava a la venda, aquí a la Part Alta, a la cantonada on hi ha la botiga dels mobles. La seu del col·legi està una mica fora de l’ambient més urbà i his-tòric. La seu del Col·legi d’Arquitectes està aquí dalt, el Col·legi d’Enginyers industrials també. Llavors hagués estat el moment.

Però la seu d’ara del Col·legi és molt pràctica perquè hi ha apar-cament i accessibilitat.

sí, però llavors aquí fèiem un con-veni, quedant-se el pàrquing de la pla-

ça de la Font. Llavors el col·legi tenia diners. Pensa que estàvem manejant el 20% del compte d’arres. Qualsevol pro-motor havia d’ingressar el 10 o el 20%.

I això no existeix ara?no, els promotors es van queixar i

van aconseguir que es tragués. Era una bestreta a favor del col·legiat, era una garantia que el col·legiat cobraria, com

a mínim, aquest 20%, però que l’admi-nistrava i el gestionava el col·legi.

I aquest percentatge sobre què?De totes les obres, de tots els visats

que es feien. suposava un caudal de diners molt important. Era un tant per cent dels honoraris de l’arquitecte tèc-nic, que el retenia el col·legi. i aleshores encara no havíem entrat a la Comunitat

Francesc Díez, a un dels balcons de casa seva, davant del Pretori




Europea i els interessos estaven al 12, 13, 14, 15 per cent. Hi havia cua dels bancs per captar-nos. Quan arribaven aquestes festes, com la del pròxim dia, hi havia regals dels bancs. Els sortejà-vem entre tots els col·legiats.

I com van ser aquells anys de la teva presidència?

Home, aquells anys vam fer un mi-nicongrés sobre arquitectura perquè lla-vors els arquitectes tècnics estàvem molt marcats i cada accident que hi havia, s’anava a Fiscalia i l’arquitecte tècnic era demandat. i llavors vam començar a buscar els sistemes de millor defensa. Vam fer que al Llibre d’ordres s’escri-guessin totes les ordres que es donaven en la línia de la prevenció dels riscos laborals... Vam buscar un sistema. tam-bé vam fer uns cursos i van venir a fer conferències un fiscal, un magistrat. Ja érem a l’avinguda de Francesc Macià feia anys. no hi havia el local del cos-tat, que em sembla que el van comprar després, el van eixamplar. Vam mante-nir els premis culturals Vèrtex i Xamfrà. Després els van treure. Vaig acabar el mandat just quan Burgasé em va dir si volia anar a l’Ajuntament de regidor al 1991. i llavors em va fer il·lusió perquè em semblava que ser un regidor de l’Ajuntament era una bona cosa.

Què és per a tu un aparellador, què ha estat fins ara i què ha de ser en el futur?

un enginyer d’edificació. D’acord amb el tractat de Bolonya, això ja no és enginyeria tècnica, és d’edificació. Existeixen els diplomats i els diplomats en màster, però no hi ha més. Fins ara hi havia una cosa social. Jo podria fer els màsters que volguessis, afegits a la titulació oficial, que no em servirien per a res en el treball, perquè un arquitecte, havent fet arquitectura ja en tenia prou. Ells estaven en el nivell A i nosaltres estàvem en el nivell B. En el moment en què són diplomatures al tractat de Bolonya, canvien les coses. Jo que he treballat molt per a un arquitecte i he dibuixat molt, a mi m’agrada l’Arquitec-tura, o sigui, a mi m’agradaria més ser arquitecte que enginyer, però si parlem de la professió pura i dura, per a mi, el camp està en l’enginyer en l’especialitat d’edificació. A més, en el moment en què et compares tu amb el que passa fora, amb les carreres i titulacions que hi ha fora, ser enginyer d’edificacions és homologable, ser arquitecte tècnic no ho és. Per tant, per a mi, el futur està molt ben encarat.

És una professió molt àmplia, no? Pots fer obra, formació, seguretat, etc.

L’arquitecte sortia amb la idea que a casa seva o al costat es posava un despatx i arribaven els clients. En canvi, un arquitecte tècnic s’havia de buscar la vida i era més difícil, en empreses constructores, sent cap d’obra, a l’Ad-ministració, professors de FP... Això, amb el Marià Casas, una vegada vam mirar tots els honoraris que gestionava el col·legi, els vam dividir per tots els aparelladors col·legiats i no en podia viure ningú. un aparellador combinava feines, a l’obra i a la docència, l’altre combinava diverses empreses construc-tores. Llavors era una època dinàmica. Jo vaig tenir una època molt bona per-què vaig treballar per a un promotor i li vaig fer tot. Feia un raig d’habitatges. Cada any feia entre 70 i 100 habitat-ges i això donava diners.

redacció taG

Mà TèCNiCa, Mà POLíTiCa

Francesc díez Ral (1938) és un home que ha tingut una mà a la societat civil i una altra a l’administració. En els dos àmbits ha estat delineant i aparellador. En un ha estat president del Col·legi i en l’altre conseller de l’ajuntament de Tarragona i gerent del Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge. És un home que estima la seva professió, i l’urbanisme, i la ciutat i el país. Ha militat en tots aquests camps i li agrada compartir les seves vivències i les seves idees. És un home d’agradable i

inesgotable tertúlia. aquest cop ha estat a casa seva, un model d’aprofitament de l’espai i respecte per la his-tòria, un immoble unifamiliar i cantoner situat al carrer de la Nau amb base romana i davant del Pretori —les vistes multilaterals sobre la part antiga i sobre la Medi-terrània són maquíssimes. Cada cop la taula on dibuixa és més petita, però segueix fent traços en la memòria —personal i col·lectiva. a la mateixa sala, destaca un preciós armari secreter fet pel seu pare ebenista.



Vas entrar als 30 anys d’edat, el novembre de 1975, com a comp-tador del Col·legi i vas estar en di-ferents juntes fins el juliol de 1981 que vas ser escollit president, i ho vas ser fins el novembre de 1983. Què et va motivar per a participar en aquestes juntes?

Vaig acabar la carrera l’any 1972 i tres anys després va haver-hi eleccions pels càrrecs de secretari i comptador. Fins aquell moment a la Junta només hi havia quatre càrrecs i es renovaven cada quatre anys al 50 per cent. Recor-do que hi va haver dues candidatures i va guanyar la nostra que era la no continuista. D’aquesta manera, es va completar la Junta presidida per Aurelio Manrubia amb Francesc Alsina com a tresorer, en Francesc sas al càrrec de secretari i jo com a comptador.

Després, l’any 1976, van entrar Ma-rià Casas i Enrique suárez, president i tresorer respectivament. Amb la demo-cràcia i la nova Llei de Col·legis Profes-sionals, es van convocar eleccions. El nou marc legal contemplava que, qui volgués, no estava obligat a renunciar al càrrec. En aquells moments ja era una junta formada per vuit persones, les quatre responsabilitats ja esmentades i quatre vocals.

Els companys Joan Prous i Pilar Coca, tresorer i vocal, van continuar a la Junta. Per tant, les eleccions van ser amb llistes obertes. El Francesc Diez i jo vam presentar candidatures completes i altres companys es van presentar indivi-dualment, com l’Àngel Casas que tam-bé era candidat a la presidència. Vaig guanyar per cinc vots i Julio Baixauli, membre de la meva llista, va ser el més votat amb 73 vots.

Els altres integrants de la nova junta de l’any 1981 van ser Joan Milà i Josep Ramon Queralt, per part de la llista de

Diez, i José Luis sáez com a secretari i Àngel Granados que va ser comptador. He d’afegir que la meva motivació ve-nia perquè jo vaig heretar del meu pare la vocació de servei a la societat. Què

millor que dedicar-la al meu propi col-lectiu professional?

Recentment, del 2003 al 2007, tam-bé he estat vicepresident.

Josep Maria Buqueras BachSi el COAATT no existís, s’hauria d’inventar

Josep Maria Buqueras amb el seu llibre El Modernisme a Tarragona, al despatx de Silva Editorial




Què destacaries de l’activitat col·legial d’aquells anys?

Estàvem al començament de la de-mocràcia i el col·legi creixia. A princi-pis dels 80 vam patir una crisi al sector de la construcció que va afectar el La-boratori i el CEEt (Centre d’Estudis de l’Edificació de tarragona) que estaven al polígon del Francolí.

Sempre has estat una persona molt activa pel que fa a publica-cions, com a promotor i com a redactor d’articles, treballs i lli-bres. No trobes que els aparella-dors hauríem de publicar i inter-canviar més coneixement sobre els seus camps d’actuació?

La meva àvia deia que jo havia de ser periodista. Des dels 16 anys que ja vaig començar a escriure al “se-manario Reus” on hi feia entrevistes a personatges importants com el tenis-ta Andrés Gimeno o l’actor Jaime de Mora i Aragón entre d’altres. també hi escrivia reportatges i articles. Més endavant vaig estar al Diario Español de tarragona. Per tant, gairebé era i és obligat que també col·labori en tot l’àmbit editorial i de publicacions del COAAtt. tot i que som tècnics, convé difondre els nostres coneixements i les nostres creacions. Hi ha companys que també escriuen i publiquen: Aleix Cort, Ramon Valls, Marià Casas, Antoni Bla-dé, Benjamí Català, Enric Casanovas,

Lluís Roig, Ramón Rebollo, entre d’al-tres.

Crec que el COAAtt hauria de pre-miar els treballs de fi de carrera i fer-ne publicitat amb exposicions, conferències i publicacions. És una manera d’oferir a la societat l’esforç que aquesta fa amb els universitaris. sobre aquest tema, per-meteu-me que mostri el meu agraïment més sentit pel suport que sempre he re-but de les Juntes a les meves propostes editorials. El col·legi ha d’estar sempre a favor del col·legiat que ofereix un ser-vei a la societat perquè, a mig termini, sempre hi ha un retorn. El COAAtt ha d’estar orgullós que els seus col·legiats no es limitin estrictament a exercir la seva professió sinó que també fan altres accions demostrant que però no tan sols de pa viu l’home. Per altra part, l’acti-vitat de la Fundació tarragona unida i actes consolidats com la Diada de Reis, són elements que honoren al col·legi i el fan més solidari i social.

Què representa per a tu la figura de l’aparellador, no només en el passat sinó també en el futur?

Considero que l’aparellador, l’arqui-tecte tècnic i l’enginyer d’edificació, ha estat, és i serà una figura clau de qual-sevol procés constructiu urbà i indus-trial, in situ i prefabricats de qualsevol tipus. El ventall de sortides professionals que ens dóna la nostra titulació és molt ampli, polièdric, pluridisciplinar. Cada

titulat ha d’obrir-se camí d’acord al mer-cat laboral i les circumstàncies li ma-caran la seva trajectòria professional. Crec que avui ja hem tocat terra i que més avall no hi podem estar. Hi ha certs indicis de recuperació en la economia del país i la construcció, sens dubte, és un motor clau en aquest repte vers un benestar social i el progrés de les nos-tres vides.

Què proposaries per a una millor viabilitat dels Col·legis professio-nals?

Com si fos l’espasa de Dàmocles, fa molts anys que escoltem que els col·le-gis desapareixeran i és cert que hi ha col·legiats que ho pensen i ho desitgen però crec que s’equivoquen perquè, si el COAAtt no existís, s’hauria d’inven-tar. Bàsicament perquè tot col·lectiu, sigui quin sigui, necessita un òrgan que defensi els seus interessos professionals davant altres interessos comunitaris. La unió fa la força i hem de fer pinya tots plegats per la defensa jurídica i administrativa, per la nostra formació permanent i perquè hem de fer marca. Per aquestes tres raons fonamentals, el nostre col·legi ha d’existir i ha de donar aquest servei, seguretat i suport a tots els seus membres.

redacció taG

iL·LUSió i ENERGia

L’energia humana prové moltes vegades de la il·lusió per fer coses. És el cas de Josep Maria Buqueras, un cicló o potser una “gota malaia” com el va qualificar afectuosament Ballesteros en un llibre de l’alcalde referint-se a la insistent i consistent lluita d’aquest aparellador i professor i polític d’origen reusenc per situar el Modernisme de Tarragona al mapa sociocultu-ral i al lloc que li correspon. Buqueras, i no exagerem, és el màxim productor en divulgació de l’arquitectura

d’aquestes comarques. No va ser president molts anys però sempre ha col·laborat molt amb el Col·legi, ja sigui a diferents Juntes o a diferents events o amb els altres col·legiats.

Hem realitzat l’entrevista al despatx de Silva Editorial, amb la qual ha publicat articles i llibres, un raig que no cessa. Va ser fàcil transcriure la seva entrevista, porta-va escrites les respostes a les nostres preguntes.



Vas estar, en un primer període del juny del 1976 al 1981. Per què et vas presentar a la presidència del col·legi?

Perquè vam fer una reunió de gent jove de la època i vam pensar que era necessari fer una renovació no només de persones, sinó també de la forma en que es portava el col·legi. En aquells moments era com a una entitat de dret públic i era Administració. És a dir que la gent no podia anar contra el col·legi si no era a través d’un contenciós admi-nistratiu, érem com a una entitat admi-nistrativa de l’estat. nosaltres tot això ho volíem canviar.

D’entrada, a la junta només hi havia quatre membres, no hi havia vocals ni representació del col·lectiu i nosaltres teníem moltes idees. A més, hi havia la funció social dels aparelladors. no-saltres creiem que el dret de cuixa dels aparelladors havia d’acabar-se. L’obli-gatorietat era una cosa interessant i molt important però nosaltres dèiem que la professió havia de fer una altra funció, que els aparelladors havíem de ser els garants de l’edificació. teníem assumit que la nostra professió havia de ser la que garantís la qualitat d’un producte que era l’habitatge i això, per exemple, va motivar que, en el moment que en vam poder decidir, muntéssim un laboratori d’assaigs. un aparellador que ha de garantir el producte, si no té els instruments per fer els controls, ho té pràcticament impossible.

Al principi el teu equip eres tu, Francesc Sas, Josep Maria Buque-ras i Enrique Suárez Soler.

Érem els quatre i a partir d’una as-semblea, vam decidir que hi hagués quatre vocals. Quan jo em vaig col·le-giar, al juny de 1965 que es quan vaig acabar la “mili”, el local estava a la Rambla nova, en un entresòl sobre el Bazar Moderno. En l’època del presi-

dent Corcuera, el local va canviar i es va comprar un pis a la Rambla nova 106 bis, on hi havia el Banco Catalàn de Desarrollo. Com l’altre local es que-dava molt petit, es va comprar aquella nova oficina. Quan vam entrar nosal-tres ens vam trobar que el col·legi tenia pocs recursos econòmics i vam decidir i aconseguir generar-ne. El col·lectiu d’aparelladors de tota Espanya es va in-ventar les “arres” de manera que, cada vegada que un promotor volia fer un vi-sat d’un encàrrec professional, havia de dipositar un 20 per cent dels honoraris professionals al col·legi.

Això era una mena d’aval, una bestreta...

Exactament. i això, amb el boom de la construcció d’aquells anys, va ge-nerar que tinguéssim una quantitat de milions que ens donava una rendibilitat molt important i ens va permetre fer to-tes les coses.

I de pas, suposo que quan fas pagar aquesta mena d’aval, obli-gues encara més a fer l’obra de veritat, oi? És una garantia...

Per exemple el José Luis Garcia esta-va en contra que hi hagués aquest dipò-sit de garantia, ell i molts altres promo-tors, perquè li significava una despesa molt important. Els qui feien un xalet no tenien cap problema en pagar-ho tot però les grans promotores eren con-traries a això. Quan va haver-hi alguna impugnació, nosaltres varem dir, com a argument, que la garantia era recípro-ca. Per un costat nosaltres ens garantí-em el cobrament del 20 per cent i amb aquest 20 per cent li garantíem al pro-motor que quan acabés la promoció tin-dria el certificat final d’obra. En aquella època, els tècnics de la construcció o de l’habitatge, a banda de per la funció tècnica, valien molt per tota la tramita-ció administrativa, des de la llicència

fins al final d’obra, eren fonamentals. i, si en el transcurs d’una obra hi ha-via un aparellador que feia suspensió, desapareixia o es moria, nosaltres com a col·lectiu fèiem el certificat final de l’obra com d’ofici. Amb això tenia es donava una garantia de seguretat.

Durant la teva època, estant a la Rambla Nova 106 Bis, tu i el teu equip vàreu promoure un altre canvi de seu...

En un moment determinat vam con-siderar que aquell local de la Rambla no reunia les condicions per a la nostra activitat i vàrem buscar un local nou. En principi la idea era buscar un local a la Part Alta de tarragona, semblant al que va fer el Col·legi d’Arquitectes, però van sorgir moltes dificultats per poder acon-seguir una casa. i llavors vàrem veure una promoció del núñez y navarro al número 6 de Francesc Macià, que és on hi ha la seu actual, que tenia uns baixos molt grans i amb unes condicions molt raonables. Jo em vaig reunir a Barcelo-na amb el senyor núñez i vam fer una permuta. Crec que va ser una operació molt positiva per al col·legi perquè, és cert que ens vam desplaçar una mica del centre de la ciutat, però avui es pot considerar cèntric.

És un local molt pràctic, és gran, la gent de Tarragona i d’altres po-blacions entra i surt fàcilment...

sí és molt còmode. Bé, en aquells temps va ser quan vam muntar també el laboratori, al polígon Francolí, to-cant a Pintures Minguet. Vam comprar un local, el vam adequar i el vam do-tar de personal i de maquinària i altres elements necessaris per a fer el control de qualitat de l’edificació. En aquell mo-ment aquest control no era pas obliga-tori i el laboratori era deficitari, sempre ho va ser.

Marià Casas HierroL’enginyeria englobarà la nostra professió




En aquella època ja es feia visat?El visat és des de l’any 1940. Els

col·legis, com a col·legis d’organitza-ció professional dels col·lectius, són de l’època de postguerra però les organit-zacions professionals o els gremis eren molt anteriors. nosaltres tenim antece-dents de la paraula “aparellador” des del 1636. surt com a un senyor dintre del procés edificatori. no oblidem que l’ofici d’aparellar és aquell que permet estudiar la forma d’encaixar les dife-rents peces per a formar un conjunt.

A la meva promoció hi havia una assignatura que es deia “estereotomia de la piedra, la madera y el hierro” en la que estudiàvem la forma de tallar els materials per a fer coses tan complexes com ara un nínxol esfèric. Ens feien fer exercicis molt complicats però sabíem la forma en què s’havien de treure les plantilles per tallar les pedres de formes diferents perquè, un cop tallades pels picapedrers, encaixessin. Això avui no se sabria fer.

Aquella era una època de renova-ció i no només professional, també social. Eren temps de la transició política. Com vàreu viure aquells moments, amb l’antic regim enca-ra viu...

La meva junta es va trobar un dia, al col·legi, amb un escrit del governador civil de tarragona de l’època, on se’ns demanaven explicacions del perquè la nostra delegació del col·legi a tortosa havia estat la seu final del Congrés de Cultura Catalana. Ens vam espantar una mica però com hi havia una denúncia entremig i vam imaginar-nos que el go-vernador civil es va veure obligat a fer l’escrit, vam decidir no contestar l’escrit i no va passar res. no vam tenir mai cap problema i després ja es va començar a normalitzar la cosa política. Pensa que quan vaig arribar al càrrec, vam inten-tar normalitzar lingüísticament el col·legi fent cursos en català per als col·legiats i per als empleats. Ens va tocar de profes-sor el Josep Lluís Carod Rovira.

Llavors vam viure tot el procés per-què, a partir de la democràcia van canviar totes les lleis i és quan es fa una nova llei de col·legis professionals.

Aquesta nova llei ens obliga a reformar els estatuts i el reglament de regim inte-rior. El col·legi de tarragona, perquè ni Lleida ni Girona eren encara col·legis i només hi havia el nostre i el de Catalu-nya que els aglutinava a tots els altres, vam estar a moltes de les comissions per a redactar els estatuts tant de Catalunya com d’Espanya. Amb el Josep Bayer-ri ens hi vam passar moltes estones en aquestes comissions. Érem una comissió de tres: un de Menorca, Bayerri de tor-tosa i jo. Recordo que vam decidir reu-nir-nos una setmana a Menorca i vam reformar tots els estatuts.

Després també cal parlar de les tari-fes. una de les coses conflictives va ser la reforma de l’organització professio-nal a nivell d’estat amb l’obligatorietat d’intervenció per establir unes tarifes pròpies. Fins aquell moment, les tarifes per als aparelladors eren el 60 per cent del total que cobrés l’arquitecte per la direcció de l’obra. i sempre es parlava dels aparelladors com a “ayudantes del arquitecto”. Per pressió nostra i gràcies al vicepresident del govern, Alfonso

Guerra, això es va canviar. Guerra era pèrit tècnic industrial i tenia sensibilitat amb el tema.

Parlant d’Alfonso Guerra, la meva anècdota és que quan vaig ser director de la Laboral i em va tocar ser president del tribunal de les oposicions per conso-lidar tots els operaris que hi havia, i que no havien consolidat mai la plaça, vaig anar a Madrid a la Dirección General de universidades Laborales. Allí, el di-rector general em va dir: “¿tú ya sabes que le fastidiaste la plaza de profesor de la Laboral a Alfonso Guerra?”.

Resulta que abans, a la Laboral pri-mer hi entraves com a interí per concurs de mèrits i un dels que s’havia presentat va ser Alfonso Guerra. El director gene-ral em va dir que m’havien donat la pla-ça a mi en lloc de donar-li a ell però per motius que mai he sabut i que desconec.

Tornant al tema de les tarifes, và-reu aconseguir un avenç molt im-portant...

En el decret de tarifes i de retribuci-ons de les diplomatures, s’estipula que

Marià Casas, a una de les seves galeries d’art “Contratalla”



Marià Casas, a una de les seves galeries d’art “Contratalla”

el document es fa perquè els diferents titulars de les diplomatures seran els màxims responsables dintre de la seva especialitat i sense cap mena de meri-tació. Això va mobilitzar a Madrid, al carrer, a totes les titulacions superiors que van sortir al carrer. i resulta que el Guerra trucava al Consejo de los Apa-rejadores y los Péritos industriales dient: “¿Y los nuestros cuando van a salir?”.

Llavors, els col·legis professionals vam agafar a tots els estudiants que hi havia a les escoles d’aparelladors d’Es-panya, i els vam pagar els autocars per anar a la manifestació a Madrid i un casc. Allí vam guanyar molt. Vam gua-nyar el reconeixement: tu eres un expert en una matèria determinada i, com a expert, ningú et podia fer la traveta. La idea era que el titular mitjà no depen-gués en cap moment del titulat superior. i es va aconseguir.

Em consta que a tu t’agrada molt el tema de la divulgació cultural i per això, en la teva època, vàreu impulsar premis importants: el Vèrtex, el Xamfrà i el Signe.

Vèrtex era un premi d’història cen-trat en la conflictivitat del gènere humà. El Xamfrà era sobre l’àmbit tecnològic i recordo que el primer premi va ser cu-riós perquè va haver-hi un senyor que va tenir la idea de fer unes provetes de ciment molt petites en lloc d’utilitzar les que es feien servir llavors, que eren molt grans. Els resultats que obtenia eren els mateixos i la despesa era molt me-nor, va ser un estudi que va tenir molta eficàcia. i el signe era un premi d’arts plàstiques. Vam donar premis a artistes i escriptors molt importants.

Certament és un exemple per a un col·legi professional haver fet aquests premis. I Escaire, què és exactament?

Arran de la inquietud cultural que te-nia el col·legi, vam decidir publicar una revista. La idea era publicar monografi-es de coses i per això el primer que es fa és el monogràfic de les capelletes vo-tives de la tarragona Medieval del sal-vat i Bové. Es van anar fent algunes pu-blicacions però després ja es va passar a l’Àbac, la revista oficial del col·legi.

Per acabar, com veus el present i on creus que cal encaminar el fu-tur del col·legi?

Al voltant dels diferents canvis de ti-tulació que ha sofert la professió, d’apa-rellador a arquitecte tècnic i enginyer d’edificació, estic en contra d’aquesta denominació. si Bolonya ho demanda, perquè no hi ha aquestes titulacions nos-tres, ho puc arribar entendre. Però no és lògic que canviïn la titulació i hagis de fer un màster per tenir la nova titulació. Això, sota el meu parer, és una guerra que ha perdut el col·lectiu professional i que ha estat d’escàndol.

D’aparellador a arquitecte tècnic va ser fàcil perquè ja estaves col·legiat i t’enviaven el diploma. i ara hagués ha-gut de passar el mateix i no ha estat així.

Ara potser la professió és més po-livalent que a la teva època, oi?

Home, les especialitats sempre han fet a les persones més polivalents. Apa-rellador era un títol únic i arquitecte tècnic tenia diverses especialitats però com no era rendible, es va modificar tot. i ara suposo que hi haurà un grau quan el grau és una cosa genèrica, no és una especialització. Al final, l’espe-cialització serà a través dels màsters i cada màster valdrà 6.000 euros. El que no s’haurà pagat en matricules al llarg de la història per la carrera o el grau, es pagarà amb el màster. Penso que això ha estat molt perjudicial per al col·lectiu professional igual que el canvi d’ensenyaments dins del propi col·legi. nosaltres, en un moment determinat, vam pensar que organitzar cursos de formació per als professionals era im-prescindible però que havíem de fer-ho mitjançant convenis amb la universitat. El primer curs que es va fer, sobre eco-nomia de la construcció, es va fer amb un conveni entre el col·legi i la universi-tat de Barcelona perquè la uRV no exis-tia encara. Recordo que el director del curs va ser el sr. terceño i que uns dels assistents va ser en Ponç Mascaró, l’ex secretari de l’Ajuntament de tarragona.

Els enginyers de camins, canals i ports, lluiten contra els arquitectes en tot allò que sigui planificació i urbanisme. si parlem d’enginyers edificació, tu has de saber tot el que intervé dins d’un edi-fici? Penso que hi ha d’haver una titula-ció genèrica i per altra banda cal que hi hagi especialistes en diferents matèries. Per això penso que l’enginyeria englo-barà la nostra professió i altres, i així ha de ser.

redacció taG

HOME POLiFaCèTiC

Mariano Casas és un nom destacat en la vida del Col·le-gi i en aquest territori. Home polifacètic. Ha estat professor de la Universitat Laboral i de la Universitat Rovira i Virgili, llicenciat en Belles arts i artista, president de l’associació catala-na i de la federació internacio-nal d’Ex—libristes, membre de la Reial acadèmia Catalana de les arts de Sant Jordi, empresari de la construcció i de l’art, apare-llador, etc. Va presidir el Col·legi en una època de decisions estratègi-ques per a la corporació: canvi de local, normalització de la professió, generació de nous recursos, connexió amb la societat.Hem realitzat l’entrevista rode-jats per les obres d’art d’una de les seves galeries, Contratalla, al carrer Girona, de la ciutat Tarragona




Tiene usted 91 años. ¿Cuándo es-tudió para aparejador?

si no recuerdo mal a finales de los cincuenta, con más de treinta años de edad. Yo trabajaba en el Puerto de ta-rragona, mi vida laboral regular discu-rrió siempre en la Junta de Obras del Puerto y, entonces, me motivé en es-tudiar y, así, por las tardes me iba a Barcelona. todas las tardes no, no sé si una o dos veces a la semana porque, para la carrera nuestra de aparejador, en aquella época si trabajabas en un sitio de obras, podías ir menos, no estar cada día, podías ir una vez a la sema-na y te examinaban de lo que habían enseñado esa semana. Y yo, como tra-bajaba entonces en un lugar con nom-bre de Obras, me lo aceptaron como si fuera una empresa de obras. Yo recuer-do que a las seis terminábamos en el Puerto de trabajar y, después, me ponía a estudiar hasta las diez. Después, me iba a casa, cenaba, y me ponía a estu-diar otra vez.

¿Y en qué puesto trabajaba?De administrativo. tenía ilusión en

progresar, claro, aunque supiera que sería duro. Lo hacía porque quería tener una carrera. Hasta entonces solo tenía estudios de colegio.

¿Cuándo se graduó como apare-jador siguió en el Puerto, ya co-menzó a hacer obras?

sí. Empecé a hacer cosas que me cambiaron. El director de la Junta, don Eduardo serrano suñer, me puso con él e íbamos con Enrique Gómez de Mem-brillera (aparejador y primer presidente del Colegio) a todas las obras que se iban haciendo por el Puerto, a todos los trabajos. Y dejé ya de estar en la ofici-na como administrativo.

nosotros teníamos la oficina entre la calle Anselm Clavé y la plaza de los Carros. Allí, en el edificio que hay en

la esquina, es donde teníamos nosotros las oficinas. Después la trasladaron al propio complejo portuario.

¿Y usted también se jubiló allí, se jubiló en la Junta de Obras del Puerto?

sí, aunque no me jubilé, me jubila-ron.

¿Pero realizaba usted otras obras aparte del Puerto, algún encargo particular?

sí. Había una disposición que todos los empleados de los centros oficiales podían trabajar desde las ocho hasta las tres y cuarto y por la tarde no hacer nada. Pero yo, cuando surgieron encar-gos particulares, acepté el reto y me fue estupendo. O sea hasta las tres y cuarto estaba en el Puerto y entonces me iba a casa, comía rápido, y a veces hasta comía por el camino, y me iba a hacer mis obras. Hice muchas en tarragona y en salou también.

Suponemos que viviendas.sí, sobre todo viviendas, y en la últi-

ma época fachadas por mi cuenta, hasta que ya perdí parte de la movilidad para subir por escaleras y andamios. tenga-mos en cuenta que el ascensor se hace al final. Yo me dediqué a las fachadas, aparte de que es un elemento importante, porque subía bien al y con el andamio. Cuando cumplí los 88 años iba a subir a un andamio y me di cuenta que ya no era lo mismo, que ya se había acabado. Y entonces lo dejé. Hace de eso tres años.

Por lo que explica, no se hubiera jubilado nunca ni del Puerto ni del trabajo de aparejador.

Es que amaba mi profesión. Me gus-taba porque la busqué. Cuando estaba en el Puerto me di cuenta que lo que me gustaba eran las obras y me dediqué a estudiar.

Y en el 73 sucede usted en la pre-sidencia del colegio a Elías Corcue-ra. Usted ya había sido miembro de la Junta desde el 70. Era usted el tesorero.

Bueno, había cuatro nombres y a mí me pusieron de tesorero.

Y del 71 al 73 siguió en la Junta y entonces entró usted de presiden-te. ¿Se lo pidieron o...?

Entonces estábamos al principio de la Rambla en un edificio muy pequeñito. Corcuera tenía una voz muy buena y siempre cuando él hablaba, todos nos callábamos. Era aragonés, pero tenía propiedades en salou y vivía de aque-llo, de los alquileres que tenía, entonces le dijeron que él fuera el presidente. Él no quería pero tanto insistieron que le hicieron presidente. se puede decir que el presidente éramos él y yo porque casi todo me lo consultaba a mí. Y en cuanto se terminó su época, me nombraron pre-sidente. Y luego yo tuve que dejar de ser presidente porque nos hacían ir mu-cho a Madrid, cada 15 o 20 días iba. Y yo mientras estaba Eduardo serrano de director del Puerto no pasaba nada. Pero en cuanto se jubiló, a principio de los setenta, el que entró nuevo ponía mala cara cuando yo le pedía permiso para ir a Madrid por el Colegio. Enton-ces dejé de ser presidente. Lo dejé casi por obligación.

Incluso en el 75 volvió a ser pre-sidente, pero ya con un equipo más renovado, con Buqueras, con Alsina, con Bayerri... Ya le tocó el cambio de la dictadura a la demo-cracia, ¿no?

sí, sí. Y en el cambio lo que hici-mos es que en vez de ser cuatro como éramos siempre, se nombraron nueve miembros de Junta, cada uno con un trabajo determinado. Pero esta última

Aurelio Manrubia MireteMe gustaba mi profesión porque la busqué



Junta que yo presidí ya duró poco, me-dio año, que fue cuando entró Mariano Casas, hombre muy bueno.

¿Cómo era el colegio entonces? ¿Daba servicio también, era muy necesario?

Era necesario oficialmente, porque si no estabas en el colegio, no podías trabajar. trabajaban tres chicas y luego entró también un chico.

En su época más activa en el Co-legio habría menos competencia, menos aparejadores, estarían to-dos colocados.

De aparejadores siempre había po-cos, hasta que, de repente, empezaron a estudiar y ser aparejadores. Había muchos arquitectos y pocos aparejado-res y los arquitectos de aquella época, después cambió todo, siempre cuando había cualquier cosa —mi hija misma, que es arquitecto— decían “no te pre-ocupes de nada, que te lo hace todo el aparejador” y era verdad. Entonces era obligado que hubiera arquitecto y aparejador, pero la gente solo nombra-ba al arquitecto. Cogían de apareja-dor al que sabían que le sacaban más provecho. Y entonces es cuando cam-biaron las cosas porque cambió la ley. Me acuerdo de que de presidente fui a Madrid, y en una de las reuniones dis-cutí un poco sobre lo que decían sobre nuestro papel y el presidente general de todos los de España me vino y me dijo “no te metas en esto que ya lo tenemos preparado”. Y sí, salió una ley después, que también persiste ahora, una ley en la que nosotros ya no éramos solos apa-rejadores cuando había un arquitecto.

Ya no eran ustedes meros ayu-dantes del arquitecto, eran otra profesión.

sí, éramos otra profesión, hasta el punto que casi eran los arquitectos los que tenían que venir a nosotros para hacer el trabajo. Y entonces es cuando yo me aproveché de eso y hice eso que he dicho antes de fachadas y muchas cosas que antes no podía, antes necesi-tabas a un arquitecto.

¿Y cómo ha visto usted la evolu-ción de este territorio? Usted lo

conoce y, además, ha trabajado mucho, además de en Tarragona, en Salou.

sí, he trabajado mucho en salou. Me acuerdo que venía mucha gente de Aragón aquí porque fue la época en que Zaragoza vivió una gran expan-sión de edificios que se les terminaba y ya vinieron aquí a salou por trabajo

y/o por residencia. Me acuerdo de un promotor, entre Cambrils y salou, de un edificio muy majo “con vistas al mar”. Cuando terminó aquel, hizo otro y lue-go delante otro. Hizo tres y con la mis-ma excusa, que tenían “vistas al mar”. Finalmente acabaron tapándose.

redacció taG

Aurelio Manrubia en el jardín de su casa

UN REFERENTEEstamos ante una fuerza de la naturaleza y de la memoria. Hasta hace pocos años, y tiene 91, se subía a los andamios. Se acuerda mejor que los entrevistadores de muchos detalles y de nombres pro-pios. Muestra un espíritu tranquilo y cortés, además de un humor muy fino. El encuentro con el TaG se produce un sábado por la mañana en el hermoso y amplio jardín de su casa con base de granito y di-señada por él mismo en un alto de la Móra, con vistas a los bosques,

las montañas y el mar. Le escoltan dos eficaces y atentas mujeres, su esposa Esther Gibert —hija del vio-loncelista real Juan Gibert— y su hija Esther Manrubia —la cual ha desarrollado la mayor parte de su profesión de arquitecto en Madrid y reside actualmente en nuestra ciudad.

aurelio no se hubiera retirado nunca. Representa un hito en la his-toria del colegio y de la profesión en Tarragona, un referente vivo.

COAATT Reportatge


PresentacióL’any 1940 es fundava el Col·legi d’Aparelladors de tarragona. Enguany celebra, doncs, el seu 75è aniversari. Les primeres cinc dècades de la histò-ria del Col·legi van ser ja analitzades en el llibre d’Antoni Jordà Fernández: Aparelladors i arquitectes tècnics de Tar-ragona. 50 anys del Col·legi, publicat pel Col·legi l’any 1991. Els darrers vint-i-cinc anys de vida col·legial han estat intensos i dinàmics, però segurament requereixen més perspectiva històrica per poder avaluar encertadament tota la seva importància.

tanmateix, el període 1990-2015 pot ser objecte d’una anàlisi dels aspec-tes més destacats de l’activitat col·legi-al. La publicació a partir del 1993 de la revista tAG és un bon instrument per endinsar-se en la vida de l’entitat. Hem seleccionat alguns dels fets més destaca-bles de cadascun dels exemplars publi-cats fins avui, amb la intenció d’aportar dades i referències de l’actuació del Col·legi des d’una perspectiva no pas interna, sinó externa a la pròpia entitat.

Els anys noranta, nous problemes i noves propostesEl mes de maig de l’any 1993 es publi-cava el número 1 de la revista col·legial tAG. En números posteriors tant el seu coordinador, Aleix Cort, com el con-junt dels col·laboradors, desgranaven la problemàtica professional d’aquells moments: augment preocupant de les reclamacions per responsabilitat civil, el Consell Català modificava la seva es-tructura, es debatia el Pla territorial Ge-neral de Catalunya, es reestructuraven els col·legis professionals, s’implantava

el Llibre de l’Edifici, i es comentava la proposta de desregularització dels col-legis professionals (tarifes, col·legiació, visats...), etc. també cridava l’atenció un controvertit document sobre les «Líne-as básicas del anteproyecto de Ley de Ordenación de la Edificación» (que s’aprovaria finalment el 1999), sense oblidar que es preparava un nou pla d’estudis universitari per a la formació dels futurs arquitectes tècnics.

La professió a les comarques de tar-ragona estava preocupada per aquests problemes, però també gaudia d’una època d’activitat entorn de grans pro-jectes, com el que aleshores es deno-minava parc Bush o tibigardens, i que després seria universal studios Port Aventura (tAG 22, juny 2001). Val a dir també que la iniciativa pública en inversions era considerable, i les en-trevistes amb alcaldes, president de la Diputació, etc., així ho palesaven. Es traspuava en la revista un cert recel en-vers el Col·legi de Barcelona, amb una dosi d’escepticisme respecte el ii Con-grés professional celebrat a Granada el 1994 (el primer Congrés havia tingut lloc a torremolinos el 1976). Aleix Cort deia després del Congrés que “el futur de la professió ve determinat pel treball diari, pel pes específic de les parts que han de sofrir-lo”, i no pas per les conclu-sions d’un Congrés.

La qualificació i la competència professionalsEl Col·legi ha tingut un gran interès en intentar defensar l’existència d’uns requisits acadèmics i professionals per a exercir la titulació: els canvis en l’en-

senyament secundari de l’any 1994, amb l’establiment de noves titulacions de l’àmbit de la formació professional, preocuparen per la possible invasió competencial dels nous tècnics. En un altre nivell, la manca de precisió de la Llei 12/1986, sobre les atribucions professionals dels Arquitectes tècnics, va provocar un seguit de contenciosos judicials que acabaven en resolucions diverses i contradictòries sobre el tema. A partir de l’any 2009 (tAG 55, 4t trimestre 2009), la revista tAG oficia-litza la nova denominació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’Edificació de tarragona. De fet, a començaments del 2009 s’ha-via declarat l’adequació a la legalitat de l’adaptació dels Estatuts del Col·le-gi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’Edificació de tarragona a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Poc després, el president del Col·le-gi, Julio Baixauli, feia unes declaraci-ons mostrant la seva preocupació pels riscos que afectaven tant la professió com la qualitat i la garantia en l’edifi-cació: s’havia elaborat un projecte de Reial Decret sobre les obligacions de visat col·legial de treballs professionals com a conseqüència de l’aplicació de la Llei 25/2009, de 22 de desembre per la modificació i adaptació de la Llei al lliure accés i exercici a les activitats i serveis. Francesc Xavier Escudé i nolla, Lletrat-assessor del Col·legi, reflexiona-va sobre el visat i la seva qualificació tècnica i jurídica (per exemple, tAG 58, 3r trimestre 2010; tAG 59, 4t trimestre 2010; tAG 60, 1r trimestre 2001). Val

EL 75è ANIVERSARI DEL COL·LEGI (1940-2015)

Reportatge COAATT


a dir que les col·laboracions del lletrat Escudé han sovintejat en tots i cadascun dels números de la revista, des del tAG 1 (maig-juny 1993), amb l’article titulat “Els llibres de la professió”, fins el tAG 73 (1r quadrimestre 2015), amb l’arti-cle “La qualitat té un preu”.

L’assessorament dels col·legiatsHa estat en tot moment una preocu-pació col·legial: articles en la revista, xerrades, orientacions, etc., ocupaven un lloc destacat en la vida del Col·legi. Aquest assessorament incloïa qüestions jurídiques (a càrrec, com hem vist, de

l’advocat Xavier Escudé), econòmiques i financeres (desenvolupades per l’asses-sor col·legial Joan-Carles tomàs) sense oblidar les de tipus tècnic (a càrrecs dels directors del laboratori d’assaigs Julio Bielsa, ignasi Vallvé), de seguretat i prevenció de riscos en la construcció, i

ELS PRESIDENTS DEL COAATT

Enrique Gómez de Membrillera

Josep Maria Buqueras BachAurelio Manrubia Mirete

Manuel Marchena de la Rosa Francesc Vallhonrat Cusidó

Elías Corcuera

Joan Prous Masdeu

Marià Casas Hierro

Julio Baixauli CullaréFrancesc Díez Ral Adolf Quetcuti Carceller

COAATT Reportatge


les relacionades amb els temes informà-tics (a càrrec de Marcel Ramírez) doncs era l’època en què els despatxos entra-ven de ple en les noves tecnologies, i es començava a parlar de termes com “autopistes de la informació”, “nodus”, “internet”, “routers”, “hardware”, “so-ftware”, “CD-ROM”, etc.

A més, la creació el 1993 del Ga-binet tècnic, dirigit pel col·legiat Àngel Casas, pretenia satisfer qualsevol tipus de consulta relacionada amb els sectors de l’edificació, urbanisme, control de qualitat, consultes legals, etc.

Altres temes d’interès professional: de l’eufòria expansiva a la crisi, passant per l’”efecte 2000”A mitjan de la dècada dels noranta s’advertia sobre el possible excés de l’augment de la construcció (tAG 8, octubre 1995): El director general d’Ar-

quitectura i Habitatge de la Generalitat, Francesc Ventura, va advertir del perill que corria el sector de la construcció si l’espectacular creixement experimentat durant el primer semestre de 1995 es mantenia. La revista col·legial comenta-va la generosa expansió dels diversos PERis en moltes localitats, tot advertint que “La construcció encara un futur in-cert... ja només falta saber d’on sortiran els diners per a dur-los a terme...” (tAG 10, maig 1996).

també preocupava a la professió la realització de grans obres, com el Pa-lau Firal i de Congressos de tarragona, projecte iniciat el 1992 i que finalment iniciava les obres el 1997. O també la restauració de la Prioral de Reus, inici-ada el 1990 i que encara el 1997 res-tava pendent de finalització en la seva tercera fase. Altres obres, en canvi, no mereixien una atenció especial: del nou edifici del Palau de Justícia de Reus no-

més es detalla la seva inauguració (tAG 13, desembre 1997).

D’altra banda, la candidatura de la ciutat de tarragona com a Patrimoni de la Humanitat era ben vista per les ex-pectatives de futur que podia generar el reconeixement de la unEsCO.

L’aprovació el 1998 de la Llei del règim del sòl i valoracions també re-bia atenció a la revista, que combina-va aquests temes d’abast general amb d’altres relatius o específics de la pro-fessió: l’assegurança de responsabilitat professional; la incorporació al Règim de seguretat social de treballadors per compte propi o Autònoms (REtA) o, alternativament, a PREMAAt (Previsió Mútua d’ Aparelladors i Arquitectes tèc-nics), etc.

també preocupava, a nivell infor-màtic, l’efecte “2000” provocat pel canvi del mil·lenni. El responsable in-formàtic del Col·legi de llavors consi-

Laboratori d’assaigs a una nau del Polígon Industrial Francolí (1979) Nou laboratori, i personal, al Polígon Constantí

Reportatge COAATT


derava que “l’usuari corrent gairebé no notarà el problema. una altra cosa és que les grans organitzacions facin bé el seu treball”. (tAG 16, hivern 1999). Poc després, ell mateix afirmava (tAC 17, primavera 2000), que “...en gran mesura tot aquest tema ha servit a les grans companyies de fabricació de components informàtics per desfer-se de tot el seu volum acumulat, ja que molta gent, en previsió que el seu ordenador podria tenir problemes, va optar per canviar-lo”. Més clar, impossible. tam-bé s’advertia sobre la tecnologia Blue-tooth (tAG 21, març 2001): “...un nou tipus de comunicació que encara no saben on pot arribar, ni les possibilitats d’expansió que té. (tampoc els riscos).” L’any 2009 es centrava l’atenció en les xarxes socials (tAG 52, 1r trimes-tre 2009), de les que la revista definia com “un nou fenomen que està arrasant a internet, cada vegada compta amb més adeptes a tot el món, i alguns dels experts més prestigiosos en temes infor-màtics i internet asseguren que fins i tot pot arribar a canviar la nostra forma de comportar-nos socialment”.

L’any 2002, la revista encara apor-tava dades optimistes sobre l’activitat professional: “Arran de l’entrada en vi-gor de la nova Llei de Riscos Laborals, del futur desenvolupament del Regla-ment de la LOE i de la bona conjuntura del sector de la construcció, la deman-da d’aparelladors ha crescut conside-rablement, de manera que l’atur afecta pràcticament només als recentment lli-cenciats que busquen la seva primera feina” (tAG 25, març 2002).

La crisi (previsible) de la bombolla constructiva va ser anunciada amb anti-cipació i claredat per un editorial de la revista (tAG 27, setembre 2002): per evitar-la, calia promocionar habitatges de qualitat i dimensionats a la deman-da, una oferta adequada de sòl, com-binar promocions privades i públiques, restauració i rehabilitació, més lloguer, construcció d’infraestructures, habitatge per a ús i no tant per a especulació, inversions immobiliàries atractives i nor-mes urbanístiques modernes i realistes. Anys més tard, s’insistia en el tema: “l’oferta de pisos ja supera la demanda a la demarcació de tarragona. Els tipus d’interès ja no són tan avantatjosos. Al-

Seu del Col·legi a la Rambla Nova 106 (1976)

Oficines del Col·legi a l’avinguda de Francesc Macià, abans de la remodelació

Entrada a les oficines ja modernitzades

COAATT Reportatge


guns analistes indiquen que són signes ‘d’estabilització’. Altres ‘d’alentiment’. Cap no gosa a dir ‘de crisi’, però real-ment vivim en un punt d’inflexió. Com a qualsevol ordre de la vida, aquest fenomen sòcio-econòmic pot tenir unes conseqüències positives: el mercat es normalitza, els preus no pugen irraci-onalment i els consumidors tenim una millor oferta. Mentrestant, els professi-onals ens preparem per a una major exigència en seguretat en els materials i procés d’obra i en qualitat pel que fa al producte final” (tAG 41, març 2006).

Poc després, la revista exposava el que era ben conegut: “Primer semestre de 2008, és la crisi. Al final del 2007 encara s’emetien informes no gaire clars en aquest aspecte, no tancaven el període expansionista del sector. Ara ja podem donar-lo com tancat, poder llegir aquell interval de bonança, treure conclusions que, sobretot, ens serviran per afrontar la nova situació” (tAG 51, 4t trimestre 2008).

A mitjan la primera dècada del se-gle XXi, el president del Col·legi, Julio Baixauli, feia una valoració de la situa-ció de la professió en general i del Col-legi en particular (tAG 45, març 2007). D’entrada, afirmava que “una mode-ració del creixement dels preus seria recomanable per mantenir els actuals nivells de construcció i garantir d’aques-ta manera la bona salut del sector”. A

més, ressaltava la importància del Codi tècnic de l’Edificació (CtE), ja que re-forçava les funcions de l’arquitecte tèc-nic com a director d’execució i principal responsable de la bona execució de les obres, d’acord, evidentment, a les exi-gències de disseny i qualitat que l’ar-quitecte defineix als projectes. A més, el CtE implantava una nova figura, la del tècnic dedicat al control del mante-niment dels edificis especificat al Llibre de l’Edifici, i es preveia la consolidació de la funció de l’arquitecte tècnic com a responsable de dissenyar el programa de qualitat, el pla de control de qualitat, que per la seva complexitat el redactarà molt probablement un arquitecte tècnic i s’incorporarà al projecte d’edificació de l’arquitecte.

En aquells moments, l’activitat de l’arquitecte tècnic es podia dividir en di-versos àmbits: com a director d’execució d’una obra, i també com a responsable del control de qualitat i supervisor de la seguretat de les obres. també hi havia col·legiats involucrats en la redacció de projectes. En àmbits totalment diferents a l’obra, l’arquitecte tècnic s’orientava cap a tasques molt específiques com són l’elaboració d’informes, taxacions o certificats d’habitabilitat. Finalment, els certificats d’habitabilitat d’habitatge usat eren una de les intervencions pro-fessionals que més creixien.

Les dades dels informes i estudis

del Gabinet tècnic del Col·legi anaven dibuixant una lenta però cada vegada més propera i profunda crisi del sector de la construcció. De fet, a la revista s’afirmava que la crisi acabaria amb una especulació que ha sobredimen-sionat els preus. Caldria, doncs, fer habitatges més populars i accessibles, pensant també en la planificació i les infraestructures, evitant l’explotació del paisatge i els recursos naturals (tAG 47, 4t trimestre 2007). Els informes del Ga-binet tècnic publicats a la revista tAG es convertiran en un veritable baròme-tre indicador de l’evolució de l’activitat econòmica del sector de la construcció.

Poc després, la junta del Col·legi ad-vertia que “...moltes coses ja no seran com eren, ni millor ni pitjor, simplement diferents. Agents públics i agents privats són plenament conscients del que ha passat però no sempre és fàcil arribar a un camí futur encertat al cent per cent i, a més, consensuat”. Els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edifica-ció (nou nom derivat dels plans d’edu-cació i professionals ja vigents) hauran d’adaptar-se als nous sectors, alguns més clàssics, altres molt nous, com la re-habilitació d’espais, l’economia verda, les energies alternatives, la formació professional i continua, la coordinació de seguretat, l’arquitectura logística, els equipaments socioculturals i l’habitatge social (tAG 55, 4t trimestre 2009).

Centre COAATT a un bloc del carrer Joan Miró Sala d’actes i cursos a la planta baixa del Col·legi

Reportatge COAATT


L’any 2010 es va publicar el Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’ha-bitatges. El Decret introduïa un sistema de control periòdic dels edificis d’habi-tatges —inspecció tècnica d’edificis—, per tal de garantir el deure genèric de conservació i manteniment dels propie-taris dels immobles, amb l’objectiu de complir els nivells de qualitat exigibles als edificis d’habitatges plurifamiliars, el qual s’acreditarà mitjançant el certificat d’aptitud (tAG 60, 1r trimestre 2011).

La Junta del Col·legi manifestava l’any 2011 que la professió no era pas aliena a les conseqüències de la crisi econòmica. Es vivia en un “... canvi de paradigma de la professió, també afectada per una normativa de liberalit-zació no sempre positiva per al control del producte. Haurem d’afinar més que mai. només desitgem i treballem per-què aquesta reconversió ens faci més

forts i donem un millor servei a la soci-etat, un servei multifuncional” (tAG 61, 2n trimestre 2011). El Col·legi seguia considerant que “...el sector de l’edi-ficació, l’obra civil i l’obra pública és un motor per liderar la recuperació del mercat laboral i per sortir de la crisi”. Les expectatives es basaven en tres fac-tors: El bon balanç del turisme, l’elecció de tarragona (amb les seves subseus) com a seu dels Jocs Mediterranis 2017 i el traçat aprovat del Corredor de Medi-terrani que converteix la nostra demar-cació en un nodus de comunicacions ferroviàries (de passatgers i mercaderi-es) d’Espanya i Europa (tAG 63, 4t. tri-mestre 2011).

Però les notícies eren cada vergada pitjors: s’informava que “...el problema és més global i el causant és el disseny del sistema econòmic” . Des del Col·legi es volia informar i preparar els profes-sional: el servei d’atenció i assessora-

ment a consumidors i usuaris feia pro-postes per millorar l’habitatge, sense oblidar els temes i normes d’autoprotec-ció, de seguretat, de telecomunicacions, de producció, etc. (tAG 64, 1r trimestre 2012).

tot plegat, el Col·legi demanava “conscienciar a la societat en què ‘edi-ficar’ va més enllà de construir: elecció del sòl, urbanització, infraestructures i estructures, obres i adequació, soste-nibilitat, manteniment (i demolició i/o reciclatge). i els professionals aparella-dors hi desenvolupem i hi podem desen-volupar un paper important” (tAG 65, 2n quadrimestre 2012).

L’any 2012 es va aprovar la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modifica-ció de la Llei d’urbanisme, que per la seva importància va ser objecte d’estudi a la revista (tAG 66, 3r quadrimestre 2012). Els objectius de la modificació del text Refós de la Llei d’urbanisme

Biblioteca i Centre de Documentació del COAATT Aula d’informàtica

COAATT Reportatge


eren, entre d’altres, simplificar la regu-lació administrativa i promoure l’acti-vitat econòmica, sense oblidar la crisi econòmica del sector de la construcció i de precarietat de les finances públiques.

El balanç dels darrers anys des del punt de vista del Col·legi, el podem copsar en les dades estadístiques del quadre inferior. Com es pot comprovar clarament, l’impacte de la crisis del sec-tor de la construcció ha estat brutal, par-ticularment en l’obra nova, ampliació i reforma o restauració. En canvi, hi ha un

creixement constant en les intervencions de reforç i consolidació i conservació i manteniment. L’esperança rau en què pràcticament tots els indicadors augmen-ten l’any 2014 respecte del 2013.

Planificació municipal i territorial La revista ha publicat de forma molt ha-bitual entrevistes amb alcaldes de les comarques tarragonines i amb respon-sables de la Generalitat de Catalunya, especialment en l’àmbit de l’habitatge i urbanisme i planificació. Les seves

declaracions sobre el tema eren una font d’informació qualificada, deixant a banda les concrecions de projectes urbanístics locals que no sempre es desenvolupaven d’acord amb el calen-dari que manifestaven els alcaldes. La revisió dels Plans Generals d’Ordenació urbana interessaven, i molt, als profes-sionals. El de Reus (tAG 13, desembre 1997) va tenir 296 al·legacions, de les que s’analitzaven les més destacades.

El Col·legi va participar en diverses fases de l’elaboració del Pla Estratègic del camp de tarragona. El vicepresident Adolf Quetcuti afirmava que el Pla Es-tratègic “és un full de ruta que permetrà situar el nostre territori en un escenari ambiciós i que ha de comptar impres-cindiblement amb tres àmbits de la so-cietat: les administracions públiques, les institucions i la societat civil”. Després de diverses trobades, “es van concretar unes propostes concretes, que tot i ser bastant genèriques ens orienten vers aquesta transformació del Camp de tar-ragona” (tAG 49, 2n trimestre 2008).

Sessió formativa amb altres col·legis sobre certificació energètica. Al Palau de Congressos de Tarragona

Núm. d’intervencions professionals per tipus d’obra2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Obra nova 2.725 1.531 1.371 819 616 510 535Ampliació 554 425 297 217 184 163 181Reforma o restauració 1.796 1.714 1.756 1.401 1.107 1.230 1.244

Reforç i consolidació 5 5 8 17 25 46 41Conservació i manteniment 29 40 43 65 157 229 279

Font: Memòria COAAtt, 2014

Reportatge COAATT


L’any 2001 s’obria en la revista amb un editorial sobre l’anomenat “informe Roca” sobre la divisió territorial de Ca-talunya, tema d’interès col·legial: “Cal tenir en compte que la proposta implica també cessions de poder de l’Estat i la Generalitat cap als municipis, un poder

que es materialitza en decisions sobre molts aspectes de la vida local: un dels més importants és l’àmbit de l’urbanis-me, amb la delimitació de les zones on es poden aixecar edificis” (tAG 21, març 2001).

La revista va incorporar en els seus

continguts articles relacionats amb la planificació territorial, per exemple, el de Joan Jaume iniesta Girona, membre del Grup d’Anàlisis territorial i Estudis turístics de la uRV, sobre “transforma-cions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006)” (tAG 42, juny 2006). Aquest autor ha continuat publi-cant col·laboracions sobre la temàtica, per exemple, “El Camp de tarragona, noves perspectives, antics frens” (tAG 70. 1r quadrimestre 2014). també s’in-formava (tAG 30, 3r trimestre 2008) de l’inici del període d’informació pública del Pla territorial del Camp de tarrago-na, valorat com “un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competi-tivitat del territori, la preservació del pa-trimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures”.

La formació continuadaEl Col·legi realitzava periòdicament conferències sobre matèries tècniques (en especial, sobre seguretat i Preven-ció de Riscos Laborals), així com jorna-des i seminaris de formació permanent o continuada, algunes de les quals van assolir un èxit notable. La relació seria amplíssima, però citem a tall d’exemple algunes d’aquestes activitats formatives: Jornades tècniques sobre Recobriments Ceràmics (novembre 1999); Jornada sobre la Responsabilitat Professional de l’Aparellador i l’Arquitecte tècnic (2000), que va tenir continuïtat en anys posteriors; Curs d’Experts en Valoraci-ons immobiliàries (2000); Jornada tèc-nica sobre residus de la Construcció; Jornades de debat sobre l’aplicació de la Llei d’ordenació de l’edificació-LOE (2001), amb una àmplia informació sobre el seu desenvolupament a tAG 21 (desembre 2001); Curs d’Acústica en Edificis (2002); Jornada sobre for-jats amb formigó prefabricat (2003); Jornada sobre el nou Reglament de Bai-xa tensió-RBt (2003); Jornada sobre la normativa de les infraestructures comu-nes de telecomunicacions-iCt (2003); Cursos sobre habitabilitat, fiscalitat i programes de gestió col·legials (2004); Cursos sobre seguretat a les obres, so-bre materials constructius, sobre patolo-gies de la construcció (2005); Jornada tècnica sobre energia solar fotovoltaica

Exposició inaugural sobre accessibilitat al pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona

Visita a la Tarragona modernista. Antic Escorxador, ara rectorat de la URV

COAATT Reportatge


(2006); trobada sobre els agents de l’edificació i el CtE (2008); Xii Jorna-da Monogràfica sobre l’Habitatge (amb el suport del COAtt) (2008); Jornada tècnica sobre el Reglamento técnico de Distribución y utilización de Com-bustibles Gaseosos-RtDuCG (2009); Jornada sobre la inspecció tècnica dels Edificis d’Habitatges (2011); Jornada sobre la implantació de l’assegurança triennal prevista a la LOE com a garan-tia als usuaris i com a mecanisme per equilibrar els costos de l’assegurança de responsabilitat civil entre tots els agents (2012); Jornada tècnica sobre el Decret d’Habitabilitat i les respon-sabilitats legals del certificat d’Habita-bilitat (2012); Jornada d’aparelladors, enginyers tècnics i administradors de finques sobre el Certificat d’eficiència energètica (2013).

Pel que fa als cursos de formació continuada, de bon començament s’or-ganitzaven cursos de postgrau amb col·laboració de la universitat Rovira i Virgili, com el curs “tècnic expert en l’emissió de dictàmens pericials sobre patologies constructives” (2000-2001). Amb els anys, l’oferta del Col·legi s’ha ampliat de forma considerable atenent

al grau d’acceptació rebut per part dels col·legiats. A tall d’exemple, durant l’any 2014 es van desenvolupar els se-güents cursos formatius:

Especialista en rehabilitació; Càlcul d’estructures senzilles; Formació de tèc-nics competents per a l’elaboració de plans d’autoprotecció; Activitats sotme-ses al règim de comunicació, etc. tam-bé cal afegir les propostes de cursos on line en la Formació de tècnics compe-tents per a l’elaboració de plans d’au-toprotecció, així com diversos cursos de formació instrumental en informàtica.

Val a dir que iniciatives formatives amb un format nou (el “Cafè tècnic”) han tingut una acceptació i resultats prou acceptables.

Medi ambient, eficiència energètica i smart citiesLes noves concepcions de l’organització mediambiental i la seva importància en el nostre món també afectaven els pro-fessionals: l’aprovació l’any 1994 de l’Ordenança general de medi ambient de l’Ajuntament de tarragona, que re-percutia indirectament en nombrosos aspectes de l’activitat constructiva. i la revista es feia cada vegada més ressò

dels temes relacionats amb el reciclat-ge, aprofitament de l’aigua, etc. Es par-lava ja de la “nova cultura del reciclat-ge” (tAG 8, octubre 1995), però l’any 2002 (tAG 25, març 2002), la revista continuava advertint sobre la gestió de residus de la construcció a Catalunya per tal d’assolir-ne una gestió satisfac-tòria.

En iniciar-se l’any 2000, el tema dels parcs eòlics adquiria un gran protagonisme, i l’editorial de la revis-ta col·legial tAG 17 afirmava que “la utilització de les energies alternatives és, sens dubte, una aposta de futur... és evident que apostar pels parcs eòlics no vol dir fer-ho a qualsevol preu. Cal tro-bar un equilibri entre la instal·lació de parcs eòlics i la conservació dels espais naturals”. també es comentaven les implicacions de la recent Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció in-tegral de l’administració ambiental i el seu Reglament, desenvolupat per Decret 136/1999, de 18 de maig.

La temàtica mediambiental incidia cada vegada més en l’activitat urbanís-tica, especialment arran de l’aplicació de diverses Directives europees. La re-vista tractà la qüestió amb la col·labo-

Un dels cursos de formació continuada al Col·legi

Reportatge COAATT


ració de Míriam Ferrer, llicenciada en Dret, sota el títol “Planejament urbanís-tic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica” (tAG núms. 34, 35 i 36, juny, setembre i desembre 2004). La mateixa autora destacava la importància i repercussions de la Llei 10/2004, de 24 desembre, de modi-ficació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibili-tat territorial i de l’autonomia local (tAG 37, març 2005). i també tractava dels “Paràmetres d’ecoeficiència de l’aigua als edificis” (tAG 39, setembre 2005), analitzant l’habitatge ecològic amb un objectiu en concret: l’estalvi d’aigua. A partir de tAG 52 (1r trimestre 2009), la revista inclourà diferents articles sobre sostenibilitat en la construcció.

D’altra banda, i en relació a l’efi-ciència en el consum d’energia, l’any 2010 es va aprovar una actualització de la Directiva 2002/91, sobre millora de l’eficiència energètica dels edificis i la certificació energètica, i s’introduïa el concepte de “edificis de consum quasi nul”.

El secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, a una jornada sobre la ITE que vam coorganitzar amb altres col·legis a l’hotel Ciutat de Tarragona

Adolf Quetcuti amb el tinent d’alcalde de Tarragona, Javier Villamayor, en una sessió sobre edificis i ciutats eficients

COAATT Reportatge


La revista es feia ressò del moviment smart cities (tAG 68, 2n quadrimestre 2013), un concepte nou que definia i distingia les ciutats que aprofiten les noves tecnologies de la informació i la Comunicació per donar resposta als problemes i reptes que tenen plantejats. El Col·legi tractaria el tema de forma continuada, especialment des del punt de vista de l’accessibilitat de les ciutats (tAG 70, 1r quadrimestre 2014).

Funcionament intern del Col·legiEn iniciar-se la dècada dels noranta s’observava una actitud de cert enuig en una doble direcció: alguns col·legi-ats critiquen habitualment algunes actu-acions de la Junta, i els membres de la Junta s’esforcen en demanar més col·la-boració i més participació en els actes col·legials (assembles, etc.). també s’in-formava de la inauguració de la nova seu col·legial al Vendrell (tAG 21, març 2001). El 2002 es recuperava el servei de Biblioteca pels col·legiats.

L’any 2003 va ser un any de can-vis: es creava la figura de Gerent del Col·legi (tAG 30, juny 2003), essent Míriam Ferrer la primera Gerent. Poste-riorment (2004) fou nomenat gerent Pa-blo Fernández de Caleya Dalmau, que continua en l’actualitat al front de la di-recció gerencial col·legial.

La renovació del president del Col-legi l’any 2003 permetia valorar l’ac-tuació del president Joan Prous Masdeu després de 12 anys de gestió al màxim nivell. Ell mateix ho valorava així (tAG 30, juny 2003): “Jo li recomanaria [al proper president] que continués en aquesta línia que comentava d’entendre d’alguna manera el Col·legi com a una veritable empresa de serveis, i donar sempre un bon servei al col·legiat que s’acosti a les nostres oficines. també li aconsellaria que procuri aglutinar enca-ra més el nostre col·lectiu professional, una cosa que jo possiblement no he aconseguit del tot durant aquests anys. i ho dic amb tota sinceritat.”.

Les eleccions a Junta Directiva del Col·legi de l’any 2003 varen ser molt disputades (de fet, els votants pràctica-ment es van dividir meitat per meitat), i la nova Junta, encapçalada per Julio Baixauli Cullaré, es mostrava optimista davant els reptes del futur: afirmava que “Hem d’obrir el Col·legi a la partici-pació”, i explicava les línies principals d’actuació on no hi sobrava ningú i apuntava la seva atenció per la forma-ció i per les que seran les competències de l’arquitecte tècnic. De fet, l’editorial de la revista considerava que la con-juntura era bona: les xifres del sector de la construcció eren prou eloqüents, l’ocupació de la professió gairebé era plena i en camps diversos, el augment a les comarques de tarragona de col-legiats era perfectament sostenible.” (tAG 31, setembre 2003). Baixauli fou reelegit president del Col·legi el 2007 i el 2011.

Durant aquests anys, el Col·legi ha realitzat diverses innovacions inserides

Diada de reis al Col·legi

Reportatge COAATT


en un procés de modernització i infor-matització de l’entitat: Potser les més destacades, però no les úniques, han estat la implantació d’un nou sistema de gestió col·legial, altament professio-nalitzat, sense oblidar la integració dels sistemes interns de visats i comptabili-tat, que permet la consulta de visats i altres gestions on line; la consolidació progressiva de la pàgina web com a font universal i interactiva de continguts, el sistema periòdic de publicacions i la meritòria tasca del servei de dades es-tadístiques.

La revista informava d’esdeveni-ments singulars que afectaven els col-legiats. Així, es recordava a Elias Cor-cuera, president del Col·legi entre 1970 i 1973, en ocasió de la seva defunció (tAG 26, juny 2002): era definit com “aquell president del canvi”, en relació a l’etapa en que dirigí la corporació col-legial. O Marià Casas Hierro, (també president de 1976-1981 i 1983-1989) nomenant l’any 2005 membre de la Re-ial Acadèmia Catalana de Belles Arts de sant Jordi (tAG 38, juny 2005)

Els Col·legiats del COAATT

dones Homes Total

20-30 anys 16 26 42

31-40 anys 38 103 141

41-50 anys 26 67 93

Més de 50 anys

10 198 208

TOTaL 90 394 484

Font: Memòria COAAtt, 2014

Dues xifres destaquen en aquest quadre estadístic.

Primerament, un 18,5 % dels col·le-giats són dones, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any 2007 (86 col·le-giades sobre un total de 474, segons la Memòria 2007, amb un total del 18,1%). És una activitat professional, doncs, altament masculinitzada, com succeeix amb altres professions tècni-ques.

En segon lloc, la piràmide d’edat de la “massa social” del Col·legi: l’any 2014, el 37,8% dels col·legiats tenia menys de 41 anys, tot i que l’any 2007, aquest percentatge era encara superior (un 45,7 %). Això vol dir que el Col·legi ha rebut menys incorporacions en els darrers anys, segurament com a conse-qüència de la crisi econòmica del sector de la construcció.

L’actuació solidària del Col·legi (2003)L’any 2003 el Col·legi creà la Fundació tarragona unida, amb la finalitat i àm-bits d’actuació següents: proporcionar ajut humanitari a l’entorn de la cons-trucció i oferir assessorament, formació i col·laboració tècnica amb d’altres OnG, entitats, associacions i particu-lars sense ànim de lucre. segons s’infor-mava a la revista (tAG 30, juny 2003). La primera iniciativa que es volia ende-gar era una campanya per a la supres-sió de les barreres arquitectòniques en els comerços locals. D’altra banda, la Fundació volia establir contactes amb els municipis tarragonins, amb l’objectiu d’oferir la seva col·laboració a les àrees de Benestar social. Finalment, l’entitat es proposava mantenir una línia de su-port a l’OnG Medicus Mundi, per tal de construir un hospital a la selva ama-zònica de Bolívia, en concret, a la ciutat

de Riberalta (tAG 31, setembre 2003). El seu vicepresident, el col·legiat Ra-mon Valls, afirmava que “L’esperit de la nostra Fundació és intentar encaminar una petita part del nostre esforç cap a l’arrel del fracàs global, donant alguna cosa nostra als que ho necessiten, opo-sant-nos a la mort i donant esperança a la vida”. (tAG 34, juny 2004).

En els anys següents, les activitats de la Fundació i la seva presència soci-al anirien augmentant, i la revista tAG se’n farà puntual ressò: campanyes de nadal en favor de la infància, coopera-ció en projectes solidaris al nepal, etc.

El nou Laboratori d’assaigs (2004)Creat el 1979, s’instal·là al polígon Francolí, i el 2004 canviaria la seva ubicació (passaria al polígon de Cons-tantí) i assoliria una nova orientació. tal i com es deia a la revista tAG 35 (setembre 2004), es pretenia un canvi en la filosofia del centre i en la seva gestió, per tal d’esdevenir una veritable empresa de serveis, tant des del punt de vista estrictament financer com des del vessant humà i professional: nova direcció, relleus en la plantilla i unes instal·lacions a punt seran l’eina bàsi-ca per assolir aquest objectiu principal, sense deixar de banda les qüestions ex-clusivament tècniques, com ara l’ampli-

Visita col·legial al Parc de la Torre d’en Dolça, a Vila-seca. Ens va saludar l’alcalde i president de la Diputació, Josep Poblet

COAATT Reportatge


ació dels elements en l’àmbit de l’acre-ditació o l’adequació del funcionament del centre a les noves normatives isO. En definitiva, “noves idees, noves mà-quines i noves persones, doncs, per tirar endavant aquesta importantíssima eina de futur per al conjunt dels aparelladors i les aparelladores tarragonines.”

tot plegat configuraria el Centre d’investigació tecnològica i Assaig de Materials (CitAM), un modern centre de prestació de serveis altament tecnificat i qualificat. Particular interès presenten els assaigs de patologies constructives tant durant l’execució de l’obra com en obres acabades i/o antigues. La seva utilitat radica en què aquests assaigs son determinants per indagar les pos-sibles causes dels defectes i poder així determinar les accions correctores més adients.

La renovació de la seu col·legial (2006)Després de vàries dècades, la seu col-legial de la Rambla Francesc Macià necessitava una remodelació. El pro-cés s’inicià a mitjan 2005, i el mes de desembre de 2006 foren inaugurades les noves instal·lacions. El disseny de la nova seu pretenia un millor aprofitament

de l’espai, obtenint més llum natural i artificial, amb la utilització de mate-rials lleugers. Es volia aconseguir una interacció i visibilitat entre els diferents departaments, amb una bona ofimà-tica i, en definitiva, la suma de millor qualitat de vida laboral i més servei als col·legiats i a la societat. El conjunt de la intervenció es plantejà en diverses fa-ses i afectà a les dues plantes, baixa i planta primera, amb obres d’ampliació, reforma i reorganització de les instal·la-cions. Afectà, en conjunt, uns 1.517 m2

(tAG 44, desembre 2006, i tAG 45, març 2007).

La Biblioteca Alexandra Fortuny, responsable de la Biblioteca del Col·legi, explicava que té el seu inici en una petita col·lecció de llibres al voltant dels anys 40, quan el Col·legi era encara una seu de la central de Barcelona. Posteriorment, la biblioteca aniria adquirint un fons bibli-ogràfic consolidat, amb uns fons cada vegada més especialitzats i orientats a la pràctica professional (tAG 42, juny 2006).

Recentment s’han incorporat noves seccions amb les darreres novetats so-bre les matèries emergents (sostenibili-

tat, construcció bioclimàtica, nous mate-rials i tècniques de construcció...). Amb el suport de la col·lecció bibliogràfica i documental, i la incorporació de les noves tecnologies (sobre tot en forma de bases de dades, internet...) que perme-ten avançar des dels tradicionals serveis bibliotecaris vers el disseny de serveis d’informació.

Per cert, la mateixa autora, Alexan-dra Fortuny, publicava un documentat article sobre l’escut heràldic de la pro-fessió d’aparellador (tAG 44, desem-bre 2006).

La revista TAG (1993)El nom de la revista, aportat pel col·legi-at Aleix Cort, segueix sent una incògni-ta sobre el seu veritable significat.

Habitualment té unes seccions fixes sobre l’activitat col·legial, i altres que responen a preocupacions dels seus membres. El primer número, el president del Col·legi Joan Prous Masdeu exposa-va la tasca professional dels membres del col·legi “...dirigint una construc-ció, perfilant un detall, calculant a peu d‘obra un determinat element, així com tot un seguit de feines, tant de despatx com de camp o bé d’obra, que el fan mereixedor del reconeixement i del res-

Comunitat de Namlo (Nepal) on el col·legi va cooperar per construir una escola

Reportatge COAATT


pecte d’aquells que han estat a prop i han pogut valorar-ne la correcta actua-ció” (tAG 1, maig-juny 1993).

no hi falten entrevistes amb autori-tats locals, provincials i de la Generali-tat, i també amb professionals. Josep M. Buqueras assumeix aquesta vessant co-municativa, i Aleix Cort la coordinació de la publicació, amb un posicionament crític envers els problemes de la profes-sió. Hi trobem articles sobre temes di-versos relatius a les obres de restauració de l’antic Hospital de santa tecla com a seu del Consell Comarcal del tarra-gonès), del teatre Fortuny (Reus), teatre del Liceu (Barcelona), etc. també hi ha una atenció per llocs i paratges singu-lars, que Antoni Cort comentava amb detall: castell d’Escornalbou, sant Mi-quel del Fai, el parc samà, el monestir de Vallbona de les Monges, les coves de Collbató, la cova de la Font Major, la “Giralda” de l’Arboç del Penedès, etc.

inicialment, la revista tenia solament 12 pàgines, i no incorporaria fotogra-fies en color de forma habitual fins el tAG 4 (gener-març 1994). La redacció dels textos és en català, tot i que en-cara s’observen certes dificultats en la correcta utilització de la nostra llengua. inicialment, la feina de Pilar Febas com a correctora començaria a donar els seus fruits. Posteriorment, d’ençà la in-corporació com a director de la revista de santi suárez-Baldrís (tAG 8, octubre 1995), s’observa una millora en quant a la varietat i disposició dels continguts, sense oblidar la seva maquetació. La revista tenia una periodicitat quadri-mestral; l’any 1996 va patir una rees-tructuració que provocaria una aturada temporal en la seva publicació, i el tAG 12 (agost 1997) va modificar la porta-da, tipografia, maquetació i continguts, sota la direcció de tOC. A més, s’am-pliava el número de pàgines a 24, que aniria augmentant fins arribar a 48. En aquest número, el seu editorial afirmava que “El núm. 12 de tAG és només una mostra del que vol ser la nova revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de tarragona: una nova eina de comunicació per al col·legi i per a tar-ragona”. Els editorials, a partir d’ara,

continuarien essent un toc d’atenció que el col·legi enviava als seus membres so-bre temes importants o d’actualitat (pre-venció de riscos laborals; recuperació i restauració del patrimoni; parcs eòlics).

La temàtica habitual de la revista feia referència a qüestions professio-nals: seguretat en la construcció, revesti-ments ceràmics (llarga sèrie d’articles a càrrec d’Antoni Bladé Recha, arquitecte tècnic i professor, que continuaria amb una altra sèrie dedicada a la construc-ció en època romana), materials de construcció, control d’obres, assessoria jurídica i fiscal, orientacions en l’àmbit informàtic, etc.

El número 15 va sortir més d’un any després del número 14; tot i això, es mantenia l’estructura i composició ante-rior. En aquesta nova etapa es donaria entrada a col·laboracions de professors universitaris (Pere Anguera, salvador Rovira) que tractaven de la història i característiques d’edificis emblemàtics com el teatre Fortuny, el Palau Bofarull i l’Hotel de Londres de Reus, o els habitat-ges de la noblesa a tarragona ubicats al carrer dels Cavallers, d’en Granada i Major. també l’historiador i ex-alcal-de de tarragona, Josep M. Recasens i Comes, fou autor de diversos articles, tractant temes relatius a la història de la ciutat de tarragona. El col·legiat Marià Casas Hierro, arquitecte tècnic

i professor, aportava dades sobre “Les baldufes de santes Creus”, referint-se als esgrafiats existents en les construcci-ons properes al monestir esmentat (tAG 19, setembre 2000). Posteriorment, una sèrie d’articles sobre façanes esgrafia-des aprofundirien en la temàtica, i es completaven amb aportacions més re-flexives sobre “El dibuix i l’arquitectu-ra tècnica” (tAG 35, setembre 2004). tanmateix, les pàgines més seguides de Marià Casas foren les que amb el títol “Anar fent memòria” resumien les seves experiències com estudiant, professor i aparellador (tAG 44, desembre 2006, i ss.).

Daniel Piñol Alabart, medievalis-ta, analitzava els llibres i la difusió de la lectura a tarragona (segles XiV-XV) (tAG 23, setembre 2001), així com els establiments emfitèutics (tAG 24, de-sembre 2001). Josep M. sanet i Jové aportava dades en diversos articles sobre fets relacionats amb l’activitat portuària (especialment els pilots de la marina mercant), així com una aporta-ció molt original sobre la participació de la King’s German Legion a la guerra del Francès en l’episodi de la fugida de les tropes napoleòniques el 1813. Per la seva banda, Benjamí Català Benach, arquitecte tècnic, aportava articles so-bre construccions arquitectòniques que s’han conservat, així com sobre els re-

Pujada al cim de l’Aconcagua del company Marcos Soler Pérez

COAATT Reportatge


llotges de sol, sovint oblidats i en desús. Josep M. Buqueras Bach, arquitecte tèc-nic i professor, analitzava el modernis-me a tarragona, i molt especialment la tasca de l’arquitecte Jujol (tAG 28, de-sembre 2002). Posteriorment, publicaria nombrosos articles sobre l’arquitectura moderna de tarragona (1880-1960) (tAG 48, 1r trimestre 2008, i ss.), i so-bre l’arquitectura modernista. i a partir del 2012, publicà un conjunt d’articles sobre l’arquitectura modernista de Reus (tAG 65, 2n quadrimestre 2012).

A partir del tAG 18 (juny 2000), nou silva Equips es faria càrrec de la coordinació periodística de la revista,

tasca que desenvoluparà sense inter-rupció fins l’actualitat. La revista millora notablement en la seva composició for-mal, estructura interna i disposició dels continguts. Des de l’any 2000, la revista publicaria quatre números anuals, en periodicitat trimestral.

La revista tAG 50 (3r trimestre 2008) va ser un número “extra i especial” com-memoratiu, editat amb una qualitat molt destacable, amb 68 pàgines. En aquest número es feia balanç dels números editats anteriorment en els 15 anys an-teriors, amb col·laboracions d’anteriors presidents (alguns molt crítics amb la si-tuació de la professió). també es feia un

acurat estudi de les diverses etapes de la revista tAG, els canvis i evolució del seu format, maquetació, tipografia, con-tingut, etc., així com un índex complet dels continguts dels primers 50 números de tAG.

Els números posteriors de la revista seguien incorporant una gran diversitat de col·laboracions: de tipus cultural, his-tòric, tècnic i professional. Algunes es publicaven en diversos números, com la restauració del castell dels comtes de sicart, de Vila-seca (tAG 53, 54 i 55, any 2009).

A la revista també es donava compte de publicacions dels col·legiats, com el

Reportatge COAATT


llibre Construir, de Marià Casas Hierro, on l’autor havia creat “un espai de tro-bada dels seus coneixements tècnics del món de la construcció i la seva passió pel vessant estètic i artístic” (tAG 36, desembre 2004); i anys més tard, pu-blicava el llibre La fusta (tAG 41, març 2006). també fou destacada l’obra de l’artista i aparellador Ángel Martínez Lanzas, Cròniques d’un moment (2005), que es descrivia com “...un interessant recorregut per l’evolució tant política com artística de Martínez Lanzas, du-rant la transició i bona part de la dèca-da dels anys vuitanta del segle passat” (tAG 38, juny 2005). El col·legiat Ben-

jamí Català Benach presentava la seva obra Bellesa rural al Baix Penedès (tAG 41, març 2006). L’any 2007, l’apare-llador i professor Josep M. Buqueras Bach presentava el seu llibre La Laboral de Tarragona. Fonaments i construcció (tAG 45, març 2007). també Antoni Bladé Recha, col·legiat, publicà (tAG 61, 2n trimestre 2011) dues obres: La construcció clàssica, i La construcció del gòtic.

A partir de l’any 2012, la revista tAG passaria de tenir una periodicitat trimestral a quadrimestral.

Altres publicacions del Col·legiLa política de publicacions del Col·legi s’ha diversificat amb el pas dels anys: junt amb la revista tAG, han aparegut altres publicacions en formats i temàti-ques diferents.

L’any 2006 es publicava el número 1 del butlletí informatiu Enllaç que amb una periodicitat mensual pretenia ser un mitjà de comunicació molt àgil en-tre el Col·legi i els col·legiats. Els seu contingut era especialment tècnic, i es confeccionava amb el suport de tots els departaments del Col·legi. Val a dir que el butlletí també promocionava el Col·le-

COAATT Reportatge


gi i difonia les seves activitats culturals, tècniques i institucionals.

La seva periodicitat inicial era men-sual (dotze números anuals) i a partir de l’any 2013 serà bimensual (sis núme-ros anuals); l’any 2014 només es van publicar cinc números. Val a dir que la progressiva implicació del Col·legi en la xarxa on line ha provocat que les consultes de les publicacions per part dels col·legiats via internet siguin cada vegada més nombroses, la qual cosa resta progressivament utilitat a la seva edició en paper.

Junt amb el butlletí Enllaç, el Col·legi impulsa altres mitjans de comunicació

digital: l’informatiu digital RECORDEu, i evidentment les diverses Comunicacions COAAtt als seus membres.

El Col·legi va impulsar una nova col·lecció de llibres, els Manuals profes-sionals, veritables eines de consulta de tipus tècnic. De la part editorial, se n’en-carregava silva Editorial, que ja realit-zava la producció de la revista del tAG. El primer volum editat fou el llibre La car-ga de fuego y el riesgo de incendio, de Fèlix González (2002). El segon volum és del mateix any, titulat Tratamiento del agua y prevención de daños en edificios (red sanitaria, calefacción, torres de re-frigeración y piscinas), de Jorge Marcó. El tercer volum també s’edità el 2002,

amb el títol: El aislamiento acústico en edificios. Del proyecto al control técnico y administrativo, a càrrec de Josep M. Querol noguera. El quart i cinquè vo-lum es publicaren el 2004: Aislamiento térmico en la edificación, de Josep solé Bonet, i La seguridad en las estructuras de fábrica, de Fructuós Mañà. L’any 2006 es publicava el volum sisè, obra col·lectiva de l’Asociación de Consulto-res de Estructuras, titulat Aprendiendo estructura a través de 11 casos inéditos. Josep solé Bonet publicava el 2008 El aislamiento térmico en la edificación. Li-mitación de la demanda energética DB HE1 e iniciación a la calificación ener-gética, que era el volum setè de la col-

Recerca arqueològica del Temple d’August a la catedral de Tarragona

Reportatge COAATT


lecció. El volum octau era de Josep M. Querol noguera, amb el títol Aislamien-to acústico en la edificación. Proyecto, cálculo, control técnico y administrativo. Adaptado al CTE DB-HR (2009). Els vo-lums novè i desè van ser obra de tomàs Ferreres i Lino Cuervo, Prevención de humedades, 2 vols. (2010).

Els “Quaderns tècnics”, publicació pràctica i tècnica editada pel Col·legi a càrrec del Gabinet tècnic es renovaran a partir del 2005, amb nous títols com

Fitxes tècniques bàsiques per a la super-visió de la seguretat a l’obra; Gestió de la prevenció a l’obra; L’amidament, Les bastides; Intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental; Assessorament en prevenció del coordi-nador de seguretat i salut, etc.

L’apartat de publicacions ha d’in-cloure, lògicament, la Memòria anual que el Col·legi publica per donar comp-te als seus membres i a la resta de la

societat del conjunt d’activitats realitza-des. tenen un format i estructura que resumeix el que és el Col·legi, la seva composició, òrgans directius i estructu-ra interna, guia dels serveis que presta, activitats desenvolupades, àmbit profes-sional, àrea de formació, publicacions, vida col·legial, activitats de la Fundació tarragona unida, etc. La seva extensió, normalment entre seixanta i vuitanta pà-gines, converteixen la Memòria en un instrument informatiu de primera magni-tud. Val a dir que la Memòria permet a la junta col·legial retre comptes de la seva actuació, en un exercici de trans-parència comunicativa.

La web del Col·legi (1999)La primera versió de la plana web col·legial és de l’any 1999, i evoluci-onà ràpidament dotant de nous serveis a la web. L’any 2002 es va fer el pri-mer gran canvi, amb la remodelació global de la web. El Col·legi d’Arqui-tectes tècnics de tarragona va ser dels primers col·legis, juntament amb la de Barcelona, en tenir una web amb molt

Exposició “Re-mirades. Copenhagen”

Exposició sobre “Direcció o gestió de l’execució d’obra”

COAATT Reportatge


de contingut. L’any 2004 es presentava la nova web del Col·legi, amb la finali-tat de posar a l’abast del col·legiat les noves tecnologies, “i poder potenciar la nostra imatge professional i com a col-lectiu” (tAG 36, desembre 2004).

Avui no es pot entendre l’activitat del Col·legi sense la seva plana web, que dóna projecció professional i institucio-

nal a la seva actuació. segons la Me-mòria 2014 del Col·legi, la plana web ha estat consultada per 12.907 usuaris que han visitat aquest lloc web al 2014, amb més de 51.000 visites. Les pàgines més visitades han estat, per aquest or-dre: la plana inicial, l’Oficina virtual, els impresos de visats i l’assessoria de treball. una altra dada interessant és

que el 54,15% dels visitants són homes, i el 45,85% són dones: recordem que solament el 18,5% dels col·legiats són dones, per la qual cosa podem conclou-re que la dona col·legiada participa massivament de les noves tecnologies. Finalment, destacar que el 61% dels usuaris de la plana web tenen menys de 34 anys, xifra lògica pel grau de forma-

Aprofitant el sopar annual de germanor, homenatge del Col·legi als companys/es amb 25 i 50 anys de professió

Darrera Junta de Govern del COAATT (mandat 2011-2015)

Reportatge COAATT


ció en tecnologia informàtica d’aquest segment de la població.

Balanç i perspectives de futurLa crisi de l’activitat econòmica en els darrers anys ha afectat de forma con-tundent al sector de la construcció. Com a conseqüència directa, tots els actors que intervenen directa o indirectament en la seva activitat han patit la crisi d’una o altra manera. Els col·legiats del COAAtt no en són una excepció, però també és cert que amb les xifres a la mà hom pot observar que gràcies a la seva qualificació professional han sabut adaptar-se als nous temps i orientar la seva activitat en sectors que fins alesho-res eren poc coneguts.

Pel que fa al tema competencial, el COAAtt i la resta de col·legis professi-

onals han estat amatents, i preocupats, davant els vents liberalitzadors i anti-re-glamentistes provinents de la legislació europea, estatal, etc. La flexibilització dels controls tècnics i professionals previs a la realització de les obres no hauria d’abocar a la desaparició de la supervisió professional en temes tan im-portants com la seguretat i el control de la qualitat.

Finalment, també s’observa una con-tinuada atenció corporativa a les atri-bucions i responsabilitats dels professi-onals, no tant per disputar amb ningú la seva qualificació i preparació tècni-ques, sinó per garantir l’exercici correc-te i adequat de les funcions i atribucions que la legislació tradicionalment ha atorgat als professionals col·legiats.

El futur de la professió i del Col·legi

es troba vinculat, evidentment, a l’evolu-ció econòmica general de la nostra so-cietat. Val a dir, però, que aspectes com la formació continuada i permanent, el suport i assessorament als col·legiats, i la prestació de serveis al conjunt del sector, poden ser elements claus en el manteniment renovat de l’estructura col-legial.

dr. antoni Jordà i Fernández Catedràtic d’Història del Dret

i de les institucionsuniversitat Rovira i Virgili

Sopar de germanor de 2014 al Seminari (Tarragona)

COAATT Reportatge


CRONOLOGIA

DATA FETS

01/08/1929 Es funda l’Associació d’Aparelladors d’Obres de Catalunya.

09/05/1940 s’aprova l’ordre del Ministerio de Gobernación amb la qual es creen els Col·legis Professionals.

01/07/1940 Constitució del Col·legi de Catalunya i Balears amb seu a Barcelona.

01/08/1940Creació del Col·legi de tarragona amb personalitat jurídica pròpia independent del Col·legi de Catalunya i Balears.Aprovació Reglament intern per part del Col·legi de tarragona.

11/08/1940 Acta de constitució del Col·legi de tarragona, d’acord art. 3 de la citada Orden, i amb el Reglament intern presentat el 09/08/1940 al Gobernador Civil que és qui l’aprova.

29/09/1940 El Col·legi de tarragona celebra reunió de Junta de Govern.

02/01/1941

El Col·legi de tarragona celebra una Junta General extraordinària en la qual s’informa del 1º Congreso de Colegios Oficiales de Aparejadores, on va haver la resolució de constituir Col·legis Regionals, i per tant, la constitució del Col·legi Oficial de Catalunya i Balears, i les restants províncies seran delegacions, per tant, Delegació de tarragona amb subdelegació de tortosa.s’aprova mantenir conversacions amb els companys de Barcelona.

07/01/1941

El Col·legi de tarragona celebra una Junta General a on el president informa de la creació del Col·legio Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears i la creació de la Delegació de tarragona i subdelegació a tortosa.Conseqüència, dissolt el Col·legi de tarragona como tal.

02/12/1968

La Delegació de tarragona celebra una Junta General a on se sol·licita la segregació. En aquesta reunió assisteix la cúpula del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears, que a la vista de la voluntat dels col·legiats de tarragona, el president del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears dóna plens poders al president de la Delegació de tarragona.

Desembre 1968El Consejo superior aprova la segregació de la Delegació de tarragona del Col·legi Oficial d’Aparelladors de Catalunya i Balears.El Col·legio de tarragona amb personalitat jurídica pròpia inclou tortosa.

16/12/1968 El Col·legi de tarragona celebra una Junta General extraordinària en la qual s’informa que amb l’acord del Consejo superior és suficient per a segregar-se.

01/01/1969 És efectiva la segregació.

1971 Es constitueix el Col·legi de Balears

1977 Es constitueixen els Col·legis de Lleida i Girona

Reportatge COAATT


11 d’agost de 1940

Enrique Gómez de Membrillera, presidentEnrique suárez de Deza Piqueras, secretari–tresorerFrancesc Vallhonrat Cusidó, vocal

15 de gener de 1941

Enrique Gómez de Membrillera, presidentEnrique suárez de Deza Piqueras, secretari–tresorerFrancesc Vallhonrat Cusidó, vocal

1 de febrer de 1947

Enrique Gómez de Membrillera, president–delegat Antonio Artusa Coma, secretariEnrique suárez de Deza Piqueras, administrador

10 de juny de 1949

Enrique Gómez de Membrillera, president–delegat Antonio Artusa Coma, secretari Enrique suárez de Deza Piqueras, administrador

2 de maig de 1952

Manuel Marchena de la Rosa, president–delegatFrancesc Vallhonrat Cusidó, secretariJosep M. Ripoll sahagún, administrador

12 de maig de 1955

Manuel Marchena de la Rosa, president–delegat Enrique suárez de Deza Piqueras, secretariJosep M. Ripoll sahagún, administrador

10 de juny de 1958

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegatEnrique suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca serrat, administrador

17 de novembre de 1959

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Enrique suárez de Deza Piqueras, secretari Francesc Roca serrat, administrador

29 de maig de 1961


29 novembre 1962


10 setembre 1964

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegatEnrique suárez de Deza Piqueras, secretariFrancesc Roca serrat, administrador (reel.)

21 de desembre de 1965

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegatJaume Costa sarsanedas, secretariFrancesc Roca serrat, administrador

18 de abril de 1968

Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Jaume Costa sarsanedas, secretari Francesc Roca serrat, administrador


Francesc Vallhonrat Cusidó, president–delegat Jaume Costa sarsanedas, secretari Francesc Roca serrat, administrador

9 de juny de 1970

Elias Corcuera Esnaola, presidentJaume Costa sarsanedas, secretari Francesc Roca serrat, comptadorAurelio Manrubia Mirete, tresorer


Elias Corcuera Esnaola, presidentJaume Costa sarsanedas, secretariFrancesc Roca serrat, comptador Aurelio Manrubia Mirete, tresorer

15 de maig de 1973

Aurelio Manrubia Mirete, presidentJaume Costa sarsanedas, secretari Francesc Roca serrat, comptadorFrancesc Alsina Vinyeta, tresorer

JUNTES DE GOVERN DEL COL·LEGI

COAATT Reportatge



Aurelio Manrubia Mirete, president Francesc sas Planas, secretariJosep M. Buqueras Bach, comptadorFrancesc Alsina Vinyeta, tresorer Josep Bayerri Raga, vocal–pres. del. tortosaJesús Jardí Hernández, vocalJaume Masip sabaté, vocalEduardo Martín Jiménez, vocalPere Vidiella Borràs, vocal

3 de juny de 1976

Marià Casas Hierro, presidentFrancesc sas Planas, secretari Josep M. Buqueras Bach, comptador Enrique suárez soler, tresorer

23 de gener de 1979

Marià Casas Hierro, president Francesc Díaz Ral, secretariEmilio sánchez García, comptadorEnrique suárez soler, tresorer Glòria Llovera Mercadé, vocalJesús Jardí Hernández, vocalFrancesc J. Curto Benet, vocalManuel Antonio sánchez Gallego, vocal

12 de juny de 1979

Marià Casas Hierro, president Francesc Díaz Ral, secretari Emilio sánchez García, comptador (dimissió 16-2-1980)Joan Prous Masdeu, tresorerManuel Antonio sánchez Gallego, vocalPilar Coca torrell, vocalCarles Ferré saperas, vocal (comptador 16-2-1980)Francesc sas Planas, vocal

30 de juliol de 1981

Josep M. Buqueras Bach, presidentJosé Luis sáez Reyes, secretari (dimissió 25-1-1983)Àngel Granados Roch, comptadorJoan Prous Masdeu, tresorer Pilar Coca torrell, vocal Julio Baixauli Cullaré, vocal (secret ac. 25-1-1983)Joan Milà Rovira, vocalJosep Ramon Queralt Pie, vocal


Marià Casas Hierro, presidentJaume Plana Elias, secretariVicens M. Juan Duran, comptadorFrancesc sas Planas, tresorerEnrique suárez soler, vocal (dimissió 7-5-1985)Josep i. Cacho Pueyo, vocal

Josep A. Llurba Farran, vocal (dimissió 22-1-1985)Josep M. Elias Angles, vocal


Marià Casas Hierro, presidentJaume Plana Elias, secretariVicens M. Juan Duran, comptadorFrancesc sas Planas, tresorerJosep i. Cacho Pueyo, vocalJosep M. Elias Angles, vocalJordi Granell March, vocalRamon serra Morlà, vocal

16 de juny de 1987

Marià Casas Hierro, presidentFrancesc Díaz Ral, secretari (dimissió 23-11-1987)Vicens M. Juan Duran, comptadorFrancesc Alsina Vinyeta, tresorerFrancesc sas Planas, vocalJordi samper Quintana, vocalMarià Montoro Perelló, vocal (secret. ac. 23-11-1987)Ramon serra Morlà, vocalJoan Mercadé Porta, vocal (a partir de 18-12-1987)


Francesc Díaz Ral, presidentMarià Montoro Perelló, secretariVicens M. Juan Duran, comptadorFrancesc sas Planas,tresorerJordi samper Quintana, vocalRamon serra Morlà, vocalJoan Mercadé Porta, vocal Josep A. teruel sánchez, vocal

25 de juny de 1991

Joan Prous Masdeu, presidentLluis Borràs Calvo, secretariJoan Oliver saladrigas, tresorerJesús Valiente Delgado, comptadorAlbert Clarasó segarra, vocalRicardo Maldonado Bulnes, vocalPilar Coca torrell, vocalJoan Milà Rovira, vocalJoan Lluch torres, vocal suplent

Canvis a la Junta 1993Joan Prous Masdeu, presidentLluis Borràs Calvo, secretariJoan Oliver saladrigas, tresorerPilar Coca torrell, comptadoraAlbert Clarasó segarra, vocalJoan Lluch torres, vocal Joan Milà Rovira, vocalFrancina Escoda Roca, vocal

Canvis a la Junta 1994Joan Prous Masdeu, president

Reportatge COAATT


Francina Escoda Roca, secretària Joan Oliver saladrigas, tresorerPilar Coca torrell, comptadoraAlbert Clarasó segarra, vocalJoan Lluch torres, vocal Joan Milà Rovira, vocalJosé Ramón Marzo Martínez, vocal

9 de maig de 1995

Joan Prous Masdeu, presidentCarme Cárcamo López, secretària Joan Mercadé Porta, tresorerPilar Coca torrell, comptadoraJoan Milà Rovira, vocalJosé Ramón Marzo Martínez, vocalJosep M. Juncosa Aragonès, vocalAbdon Aguadé Benet, vocalAgustí Valls Valkana, vocal

Canvis a la Junta 1997 Joan Prous Masdeu, presidentCristina Gómez López, secretària Joan Mercadé Porta, tresorerPilar Coca torrell, comptadoraJoan Milà Rovira, vocalJosep M. Juncosa Aragonès, vocalAbdon Aguadé Benet, vocalAgustí Valls Valkana, vocal

10 de juny de 1999

Joan Prous Masdeu, presidentJoan Milà Rovira, vicepresidentFrancina Escoda Roca, secretària Joan Mercadé Porta, tresorerPilar Coca torrell, comptadoraCristina Gómez López, vocalJosep M. Juncosa Aragonès, vocalMontserrat torrens torrens, vocalRamon Benedicto Gragera, vocalsantiago torredemer tomás, vocal

Canvis a la Junta 2000Joan Prous Masdeu, presidentJoan Milà Rovira, vicepresidentFrancina Escoda Roca, secretària Joan Mercadé Porta, tresorerPilar Coca torrell, comptadoraJosep M. Juncosa Aragonès, vocalMontserrat torrens torrens, vocalRamon Benedicto Gragera, vocalsantiago torredemer tomás, vocalGemma Blanch Dalmau, vocal

Canvis a la Junta 2001Joan Prous Masdeu, presidentJoan Milà Rovira, vicepresidentVerònica Fernández Jornet, secretària Joan Mercadé Porta, tresorer

Pilar Coca torrell, comptadoraJosep M. Juncosa Aragonès, vocalMontserrat torrens torrens, vocalRamon Benedicto Gragera, vocalsantiago torredemer tomás, vocalGemma Blanch Dalmau, vocal


Julio Baixauli Cullaré, presidentJosep M. Buqueras Bach, vicepresidentMontserrat Muñoz Madueño, secretàriaJosep Anton teruel sánchez, tresorerLluís Borràs Calvo, comptadorJosé Luis Hernández Osma, vocalJosep Marsal sans, vocalAntonio navarrete sánchez, vocalJesús Moreno Martos, vocalRomà Jordi Adam Andreu, vocal

28 de maig de 2007

Julio Baixauli Cullaré, presidentAdolf Quetcuti Carceller, vicepresidentMontserrat Muñoz Madueño, secretàriaRomà Jordi Adam Andreu, tresorerM. teresa solé Vidal, comptadoraJosep Marsal sans, vocalJosé Luis Hernández Osma, vocalJesús Moreno Martos, vocalFrancesc Xavier Llorens Gual, vocalJoan Ferré Menasanch, vocal

30 de juny de 2011

Julio Baixauli Cullaré, presidentAdolf Quetcuti Carceller, vicepresidentFrancesc Xavier Llorens Gual, secretariRomà Jordi Adam Andreu, tresorerM. teresa solé Vidal, comptadoraMontserrat Muñoz Madueño, vocalYolanda Fernández Vázquez, vocalJosé Luis Hernández Osma, vocalGemma Blanch Dalmau, vocalAgustí sevil Ferrer, vocal

13 de juny de 2015

Adolf Quetcuti Carceller, presidentYolanda Fernández Vázquez, vicepresidentaFrancesc Xavier Llorens Gual, secretariJosé Luis Hernández Osma, tresorerGemma Blanch Dalmau, comptadoraMarià Montoro Perelló, vocalJordi Roig Rodamilans, vocalPere Vinaixa Clariana, vocalJúlia Oriol Pasano, vocalMarc Anglès Pascual, vocal


COAATT L’escut

Gairebé sense canvis de tal i com el coneixem avui en dia, diferents variacions i interpretacions de l’escut professional han estat

la imatge del Col·legi des de la seva constitució l’any 1940, tot i que durant períodes concrets hagi hagut de conviu-re amb altres simbologíes —sobre tot franquistes— i diverses denominacions.

Aquesta continuïtat ve donada pel fet que tant la configuració de l’escut, com els elements representats són molt anteriors a la creació dels col·legis pro-fessionals, i provenen d’una llarga histò-ria al llarg de la qual ha estat el símbol que identificava els professionals de la construcció i l’edificació.

De fet la major part dels col·legis d’arquitectes tècnics han adoptat aquest escut —en diferents versions— com a distintiu gràfic, de la mateixa manera que ho han fet altres professions amb una història tant o més antiga que aquesta, com ara farmacèutics, metges o advocats, que d’aquesta manera rei-vindiquen la seva vinculació als princi-pis professionals originaris més enllà de situacions administratives, dependèn-cies, o el reconeixement professional i l’estatus que puguin haver tingut al llarg de la història.

L’escut actual, està constituït per una sèrie d’elements que es poden destriar i organitzar cronològicament com una mena de mapa que dibuixa la història de la professió.

ELEMENTS CENTRALS: EL COMPÀS I EL NIVELL ROMÀDes de l’antiguitat egípcia i romana ens han arribat vestigis en què diferents combinacions d’aquestes eines, han identificat els constructors, però és des de l’Edat Mitjana que la tradició occi-dental vinculada a la Francmaçoneria associa les eines de medició a l’ofici de construir i edificar.

En els seus inicis la Francmaçoneria agrupava mestres d’obres indepen-dents, que s’organitzaven en lògies, i que més endavant van acollir també els gremis de paletes i oficials. Aquesta va ser la primera associació professional amb objectius semblants als que tenen avui en dia els col·legis professionals: formació, protecció de la professió, transmissió del coneixement... i que qualificava també els professionals que podien exercir la professió mitjançant la superació d’exàmens teòrics i proves pràctiques. Aquesta primera època es coneix amb el nom de Francmaçoneria Operativa i s’identifica amb aquestes eines, imprescindibles per als professi-onals -raó de la seva permanència-, a les que s’atribueix un significat simbòlic més ampli:

El compásÉs la més important de les eines de me-sura, utilitzada des de l’antiguitat i as-sociada a la idea de perfecció que la relaciona amb la divinitat constructora a la que s’atribueix la creació del cercle o cercles de l’univers, on hi hauran totes

les coses que existeixen. Aquesta imat-ge apareix citada al llarg dels temps en els textos:

“Quan es formava el cel, allà era jo;quan assenyalava amb el compàs la superfície de l’abisme;quan fixava a dalt el cel...”Salomó. Proverbis (8, 25-28)

La idea del ‘Déu Arquitecte’ ha estat representada des del Renaixement amb una mà divina que subjecta un gran compàs per donar mesura a l’univers en totes les seves facetes.

“El que amb el seu compàs va marcar els límits del món i regulà tot el què s’hi veu, i tot el què s’hi amaga”dante aliGhieri. La Divina Comèdia (Pa-radís, 19, 40-42)

En el llenguatge simbòlic convenci-onal, el compàs és l’emblema de les ci-ències exactes, del rigor matemàtic, i és el que permet donar forma a les idees sorgides de la fantasia imaginativa.

tradicionalment apareix lligat a l’es-quadra, i és amb aquests dos estris que

L’ESCUT DE LA PROFESSIÓ


COAATTL’escut

s’aconsegueix traçar la perfecció que conté la quadratura del cercle, ja que la tradició considera que l’esquadra dóna la seva figura a totes les coses; forma l’angle recte, que forma el quadrat, que dóna lloc al cerle... En la mesura que indica vàries dimensions, la horitzontal i la vertical, l’esquadra simbolitza l’es-pai, però com que únicament dibuixa figures quadrades o angles, significa també la rectitud i el respecte a les lleis i les regles.

El nivell romàAntiga eina constituïda per una esqua-dra justa, del vèrtex de la qual penja una plomada que serveix per marcar la tangent de la vertical, indicant-ne la horitzontalitat.

Més enllà del seu caràcter instrumen-tal, el nivell romà aporta a la simbolo-gia de l’escut els conceptes d’equilibri en la construcció, de verticalitat com a eix de la rectictud moral i espiritual re-presentada per la plomada, que uneix la terra i el cel, i d’horitzontalitat entesa com la igualtat de tots els agremiats.

ELEMENTS EXTERIORS: LA CORONA I LES BRANQUES DE LLORER I ROUREEl Racionalisme i l’Empirisme del s.XVii, donen pas a la il·lustració, que al llarg del s.XViii imposa el domini de la raó en la configuració dels sistemes ètics, estètics, i científics, rebutjant qualsevol vinculació d’aquests amb concepcions tradicionals, supersticioses o dogmàti-ques. En la transmissió del coneixement, la il·lustració va crear les Acadèmies que, amparades per l’administració, van devenir les úniques escoles oficials.

L’aparició de les acadèmies provoca la separació funcional de la Francmaço-neria i l’arquitectura en perdre aquesta el control gremial, i les lògies començen a acceptar persones desvinculades del món de la construcció però amb l’afany intel·lectual de pertànyer a una comuni-tat que defensa i ampara el pensament filosòfic. Aquest és el neixement de la Maçoneria Especulativa que conserva el principi constructor, ara però centrat en l’home i el seu esperit. La finalitat de la Maçoneria ja no és construir temples, sino edificar el temple de la fraternitat universal a la glòria del Gran Arquitecte de l’univers.

A Espanya, el precedent acadèmic ens situa al s. XVi:

1582: Felip ii funda l’’Academia de matemáticas’ que comptava amb una càtedra d’arquitectu-ra, fins que el 1634 s’integrà al ‘Colegio imperial’

1757: Creació de la ‘Real Academia de Bellas Artes de san Fernan-do’, que expedeix el títol d’ar-quitecte i mestre de obres, i con-valida els atorgats pels Gremis.

1775: Academia de Barcelona, ins-tal·lada a la Llotja del Mar, que expedía un títol que només ha-bilitaba per dissenyar i dirigir obres particulars.

1845: Creació de la ‘Escuela de Arqui-tectura’.

1937: Reordenació de les reials aca-demies, desprès de la seva dissolució per la República, ex-plicitant que ‘conservarán en lo sucesivo el título de Reales en alusión a su orígen histórico’ (Decreto 427/1937, Gazeta de 08/12/1937)

La vinculació de la professió a l’aca-demicisme, aporta a l’escut nous ele-ments que pretenen d’una banda, mos-trar la vinculació als estaments oficials i la seva categoria de referència cien-tífica, i de l’altre crear una unitat amb la resta d’acadèmies -mostrant la seva pertinença a un sistema formatiu- mitjan-çant la uniformitat dels escuts.

Paral·lelament, desapareix la simbo-logia maçònica per mantenir únicament els estris de mesura, que prenen una nova disposició, eliminant qualsevol al·lusió a la divinitat, l’espiritualitat i la cosmogonia.

A Espanya, cada reial acadèmia es distingeix amb una medalla que emmar-


COAATT L’escut

ca els símbols propis de cada disciplina amb una branca de llorer i una de roure enllaçades per les tijes i coronades amb una corona imperial, símbols de la nova dignitat de les ciències aplicades.

Les branques de llorer i roure:Enmarcant l’escut dins un cercle simbò-lic, són un element recurrent de l’emble-màtica institucional, el seu significat, en general és el de ‘victòria’ i ‘força’ en els seus sentits més amplis de permanència, rigor i autoritat, però també d’obedièn-cia i respecte a aquests principis.

La corona imperialtancant el cercle dibuixat per les bran-ques, ocupa el lloc privilegiat a la cap-çalera de l’escut, supeditant la resta d’elements a la dignitat reial que or-dena i acull la professió mitjançant les acadèmies.

L’ESCUT DELS ARQUITECTES: TRADICIÓ I ACTUALITATLa professió d’aparellador o arquitecte tècnic ha passat per múltiples denomi-nacions (des dels mestres d’obres als futurs enginyers en edificació) i ha ha-gut de lluitar pel reconeixement de les seves atribucions i per la desvinculació acadèmica i professional de l’arquitec-tura superior, ja que durant el s.XiX i la primera meitat del s.XX, l’ensenyament de l’arquitectura tècnica s’impartia a les aules d’arquitectura superior, als ves-pres, i com una titulació secundària o menor.

A partir del 1951, i lligat a la recu-peració econòmica del país després de la postguerra, es dóna un nou impuls als estudis tècnics per tal de donar resposta a les necessitats de tècnics professionals que participin dels plans de desenvolu-pament econòmics del país. Es regulen les escoles tècniques amb els seus plans d’estudis específics, però no és fins el 1970 que l’arquitectura tècnica esdevé titulació universitària de primer cicle, impartida a les escoles universitàries.

Amb aquesta regulació, la professió recupera la seva independència llarga-ment reivindicada i precedida per la cre-ació dels primers col·legis professionals en la dècada dels quaranta, els quals ja havíen adoptat l’escut professional tal i com el coneixem i que ha esdevingut el símbol de la professió en reconeixement de la llarga trajectòria viscuda.

Posteriorment, amb el desenvolu-pament dels col·legis més enllà de les competències purament professionals i administratives, i els terrenys guanyats en els àmbits cultural, personal, social, etc., han donat lloc a que alguns col·le-gis adoptéssin distintius institucionals -lo-gos- que els representen com a entitat, sense deixar mai del tot d’usar l’escut professional.

alexandra Fortuny

Redacció tAG

BIBLIOGRAFIA

Chevalier, Jean (dir.). Diccionario de los símbolos. Barcelona : Herder, 2003. ISBN: 84-254-1514-4

Fargas, albert. Diccionari de la Francmaçoneria. Barcelona : Edicions 62, 2001. ISBN: 84-297-4929-4

gonzalez velayos, eduardo. Aparejadores : breve historia de una larga profesión. Madrid : Consejo General de Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, DL 1979

izquierdo garCía, Pilar. Historia de los Aparejadores y Ar-quitectos técnicos. Madrid: Dykinson, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid, 2005. ISBN 84-9772-607-3

Jordà i Fernàndez, antoni. Aparelladors i arquitectes tècnics de Tarragona : 50 anys de col·legi. Tarragona : Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, 1991. ISBN: 84-404-9112-3

Las Reales Academias del Instituto de España; [autores, Joaquín Calvo Sotelo ... (et al.)] ; [Consorcio para la Organización de Madrid Capital Europea de la Cultura 1992, Instituto de España]. Madrid : Alianza, 1992. ISBN: 84-206-9089-9

FONTS

Escuts del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, obtinguts de:

Actes col·legials: 1940/2005Publicacions col·legials 1980/1995



COAATTAssessoria


La celebració dels 75 anys d’història, sigui quin sigui el fet que es commemora, constitueix, a més d’un record, un autèntic acte de justícia. Estem celebrant les noces de platí del nostre col·lectiu. Aquest fet, crec que és extraordinari.

Mirar enrere de vegades ens omple de nostàlgia, però en aquest cas, sobretot, ens ha d’omplir d’orgull perquè consta-tem que venim de lluny, perquè la història no s’improvisa, sinó que es fa de mica en mica, com un mosaic romà que es va fent pedreta a pedreta, fins aconseguir un conjunt harmoniós que gratament sorprèn a tots.

Des de l’any 1940, data de la creació o naixement del COAAtt, fins ara, han passat moltes coses.

La prehistòria dels temps de la professió comença el 16 de juliol del 1935, data en què el Ministerio de instrucción y Bellas Artes publica a la Gaceta de Madrid, el Decret de re-gulació de les atribucions de “la carrera de Aparejador”. En aquest Decret s’atribueix als aparelladors la tímida condició de “ayudantes técnicos en las obras de arquitectura”.

El temps, la preparació acadèmica i l’experiència pràctica dels anys d’exercici van anant consolidant posicions, reafir-mant les atribucions i les competències professionals, fins que el 11 de febrer de 1971 el Ministerio de la Vivienda crea la nova figura de l’Arquitecte tècnic i regula la seva activitat pro-fessional. Aquest va ser un important pas per la consolidació professional que finalment culmina amb la Llei 12/1986 de 1 d’abril “sobre atribuciones profesionales de los Arquitectos e ingenieros técnicos”. En el preàmbul de la Llei es justifica la seva promulgació per la necessitat del reconeixement de les facultats que li són pròpies, fent constar “su consolidación y la potenciación de su ejercicio independiente, sin restriccio-nes artificiosas o injustificadas”. Per tant estem ja lluny de la definició que abans hem comentat feta l’any 1935 quan es parlava d’“ayudantes técnicos en las obras de arquitectura”.

Aquest va ser un gran pas endavant. L’any 1971, que es quan jo personalment em vaig implicar amb el Col·legi, recordo com si fos ara la satisfacció del secretari del Col·legi d’aquella època quan em va dir, “ara ja som arquitectes”. Està clar que l’afirmació no era del tot exacta, però sí que venia a proclamar un recolzament legal molt important. A més, els Plans d’estudis de les Escoles universitàries a partir d’aquesta data es van adequar a les noves circumstàncies.

El següent i definitiu pas era la consolidació de tot ple-gat amb la nova titulació d’Enginyer de l’Edificació, però en aquest cas, la lluita corporativa d’altres col·lectius professio-nals han dificultat i han aigualit la seva proclamació amb la interposició de recursos i l’obtenció de sentències contradictò-ries que qüestionen la plenitud de la nova titulació acadèmica.

Això no obstant, el que sí és cert és que aquesta professió ha anat afermant-se cada cop més i només cal examinar la Llei 38/1999, d’Ordenació de l’Edificació, per veure la im-portància que té en l’actualitat.

noves disposicions en matèria de Prevenció de Riscos La-borals, de solidesa, d’habitabilitat, de suficiència energètica, de verificació i intervenció obligada en les documentacions oficials d’acabament de les obres, en els Programes de Con-trol de Qualitat, etc., han anat perfilant les noves característi-ques de l’arquitecte tècnic, configurant-lo com un professional de pes àmpliament qualificat.

Aquesta importància i reconeixement s’ha anat assolint poc a poc i gràcies a la intervenció del COAAtt que, a més de la seva figura purament institucional i d’interlocutor davant de la resta de les Administracions, ha tingut, des de la seva creació l’any 1940, un paper fonamental de suport en tots els aspectes necessaris pels seus membres, convertint-se en una veritable empresa de serveis, sent un potenciador de les seves qualitats, intervenint molt activament en la formació post-gra-duada, en la creació del Centre d’Estudis de l’Edificació de tarragona, la creació del Laboratori d’Assaigs l’any 1980, així com la creació d’un servei d’inspecció de les obres. tam-bé he de destacar per la seva ressonància l’organització del Premis de caràcter tècnic Vèrtex i el Premi Xamfrà de caràcter cultural, així com la promoció i edició de les obres que foren premiades assumint així, un paper de dinamitzador social.

El Col·legi neix el dia 1 d’agost de l’any 1940 com a Co-legio Oficial de Aparejadores de la Provincia de tarragona i queda dissolt per l´acord de la Junta de Govern del 7 de gener de l´any 1941 passant a formar part com a Delegació del Col·legi de Catalunya i Balears, fins que el dia 1 de gener de l’any 1969 es constitueix com a Col·legi Provincial de tar-ragona i independent amb plena personalitat.

Durant aquest llarg trajecte, en el qual el COAAtt ha anat realitzant les tasques de defensa professional, moltes persones que estaven plenament vinculades tant amb la professió com amb el mateix Col·legi ens han deixat per sempre, però el seu record perdura perquè sense la seva decidida intervenció, dedicació i entusiasme, aquest Col·legi no seria el mateix. Per tant, ara que celebrem els 75 anys del COAAtt també es el moment de fer un clar memorial a tots els Aparelladors i Arquitectes tècnics que han format part d’aquesta gran fa-mília i que gràcies al seu esforç han fet possible que els nous Arquitectes tècnics i Enginyers de l’Edificació disposin ara d’una pista ben sòlida que els permet poder enlairar-se amb tota seguretat, per exercir dignament una professió imprescin-dible i de futur.

un Futur avalat per 75 anys d’història.Avui estem d’enhorabona i ens hem de felicitar per aques-

tes noces de platí.F. xaVier eScudé i nolla

Lletrat-assessor

COAATT,una passejada per la història


COAATT La revista


La revista tAG —tal com la veiem ara— és, en certa manera, la com-panya del butlletí Enllaç i la suc-cessora d’altres publicacions del Col·legi en format revista i/o llibre:

Butlletí, Escaire, Àbac, Quaderns Tècnics, Manuales Profesionales i d’altres.

La denominació o naming tAG va ser creat per l’aparellador i escriptor Aleix Cort i el número 1 va ser el de maig-juny de 1983. Des de l’any 2000, que es va fer càrrec l’equip de nou sil-va Equips i un consell de redacció del propi COAAtt, ha sortit sempre de ma-nera periòdica i es pot llegir en paper o consultar per internet.

La seva distribució arriba als profes-sionals, a les entitats públiques, a les universitats i a les biblioteques i centres de documentació.

Pel que fa a continguts, ha alternat temes tècnics i culturals, entrevistes a persones de l’administració pública i del món privat o associatiu, estadístiques de la construcció, articles de divulgació i

d’opinió, anàlisis jurídiques, exposició de nous materials, investigacions sobre el patrimoni. sempre, amb la construc-ció i la seva relació amb la societat i el territori com a màxim objectiu.

Pel que fa a l’aspecte formal, les por-tades sempre han destacat un element o un edifici d’aquestes comarques vell o nou però de valor. En tipografia, des-taquen els tipus de lletra geomètrica Fu-tura, Bauhaus, Avantgarde i Rotis Sans Serif.

Cap número no és igual i en totes s’ha treballat de valent, esforç que s’ha vist reconegut en la consulta —i no no-més dels aparelladors i persones de la construcció— i en el seu prestigi com a publicació regular (la majoria de revis-tes d’altres col·lectius només es queden en els primers números.

Per ampliar informació de l’origen d’aquesta i d’altres publicacions del Col·legi, consultar el número 50 (3r tri-mestre de 2008)

RECULL TAGConstruccions tipogràfiques i culturals



PRODUCCIÓ REVISTA

Revisió per: Consell de Redacció + Equip de producció + Junta COAATT

DIFUSIÓWEB

DISTRIBUCIÓREVISTES

DISSENY GRÀFIC

PUBLICITAT

IMPRESSIÓMAQUETACIÓ PREIMPRESSIÓ

TEXTOSI IMATGES

RECEPCIÓORIGINALS CORRECCIÓ

Portada de la revista 75, amb l’esgrafiat de Marià Casas a una paret de la seu del COAATT

La revista


COAATT

TAG 73 (4t quadrimestre 2014)

L’entrevista als alcaldes de Tarragona, Reus i Montblanc

Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 2n semes-tre 2014

L’entrevista: Joan Martí Pla, alcalde de Pe-rafort. Òscar Ramírez

Fundació Tarragona Unida: Accessibilitat, llei 13/2014. Lluís Roig

Actualitat: Recreacions 3D. DigivisionCultura: Maties Solé: artista, restaurador i

museòleg. Josep M. Grau i PujolActivitat col·legial: El projecte que dóna vida

de nou a la MussaraEficiència Energètica. Eficiencia energética y

edificación. Mª José Arcas EspuñaPatrimoni: La Casa de l’Ermità.El Museu del Vermut.Arquitectura modernista de Reus (9). Josep

M. Buqueras.El Col·legi: Un projecte per a dues ciutats:

Tarragona i Tàrraco. Julio BaixauliAssessoria: La qualitat té un preu. Xavier

Escudé

TAG 72 (3r quadrimestre 2014)

L’entrevista: Joan Aregio, Secretari d’Ocu-pació de la Generalitat. Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 2n trimes-tre 2014.

Fundació Tarragona Unida: Accés a edificis públics. Lluís Roig

Projecte de cooperació al NepalConstrucció: Entrevista a José Osuna, presi-

dent de FEGCO. Òscar RamírezEficiència energètica: Rehabilitació i energia.BioconstruccióPatrimoni: Centre Tarraconense el Seminari.Arquitectura Modernista de Reus (VIII).

Josep M. Buqueras.Activitat col·legial: Exposició d’art de Xavi

Pino. Leonardo Escoda

TAG 71 (2n quadrimestre 2014)

L’entrevista: Carles Sala, secretari d’Habi-tatge i Millora Urbana de la Generali-tat de Catalunya. Manuel Rivera i Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 4t trimes-tre 2013 i 1r trimestre 2014

Ciutats accessibles: Turisme accessible i atenció al públic amb discapacitat i al-tres necessitats diverses. Lluís Roig

Responsabilitat i aspecte legislatiu de l’ac-cessibilitat. Lluís Roig

Reforma de la plaça de l’Església de Bona-vista. Raquel Casals

Eficiència energètica: L’edifici 112 de Reus. Daniel Fabregat

Solar Decathlon Europe 2014. Équipe VIA-UJI

Assessoria: La LOPD. Eva Alonso RodríguezPèrits judicialsArquitectura: 1r Premi Fundació Alejandro

de la SotaPatrimoni: Un passeig pel Montsant, la

muntanya beneida. Manuel Rivera

Arquitectura Modernista de Reus (VII). Jo-sep M. Buqueras

Activitat col·legial: Exposició de Sílvia Gon-zález


Jocs Mediterranis Tarragona 2017: Entrevista a Javier Villamayor, teniente de alcalde de Tarragona. Manuel Rivera

Ciutats intel·ligents: Smart City: repensan-do el mundo desde la ciudad. Santiago Castellà

Más allá de la moda, una Sociedad Smart. Armand Bogaarts

Ciutats accessibles: Smart Accessibility City. Lluís Roig

Diagnosi general de l’accessibilitat a l’entorn urbà. Lluís Roig

Gabinet tècnic: Dades de síntesi. 3r trimes-tre 2013

La professió: Entrevista a Jordi Sanuy. Di-recció de Qualitat de l’Edificació i Reha-bilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

De quan hi havia fissures i no esquer-des. Enric Casanovas

El valor de la prueba pericial. F. Xavier Escudé

Territori: El Camp de Tarragona, noves pers-pectives, antics frens. Joan Jaume Iniesta

Patrimoni: Entrevista a Imma Teixell, arqueòloga municipal de Tarragona. Manuel Rivera

Arquitectura Modernista de Reus (VI). Jo-sep M. Buqueras

Espai al temps: El bergantí Paquete de Tar-ragona (1850). Josep M. Buqueras

Activitat col·legial: Exposició de Roberto Martí i Pere Mora. Josep M. Sanet i Jové

Campanya de Nadal de la Fundació Tarra-gona Unida.


L’entrevista: Pere Granados, alcalde de Sa-lou. Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-trucció. 1r i 2n trimestre 2013

Certificació energètica: JornadaConsells SAACU: L’eficiència energètica del

habitatgesLa professió: Les ITE’s i la bona medecina.

Enric CasanovasACCESSIBILITAT: Encaminats a assolir un

millor grau d’accessibilitat als edificis públics. Lluís Roig

Urbanisme: Arquitectura a Altafulla i Tor-redembarra (1950-2010). Manuel Rivera

Sostenibilitat: Els cops del mercat al medi ambient. Txiqui López

Patrimoni: Furgar i restaurar la història. Manuel Rivera

Arquitectura Modernista de Reus (V). Josep M. Buqueras

Espai al temps: Els Mallol (i II). Josep M. Sanet

Activitat col·legial: Exposicions de Vicky Rol-dán i Adrià Vernet



COAATT La revista


L’entrevista: Mercè Dalmau, alcaldessa de Cambrils. Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-trucció. 4t trimestre 2012

La professió: ITE a les comarques de Tarra-gona 2012/13. Ramón Rebollo

ITE: Una nova visió de la Inspecció Tècnica d’Edificis. Jordi Sanuy Aguilar

Actualitat: Nou edifici de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet

Consells SAACU: Humitats als EdificisActivitat col·legial: Exposició: Miquel Borràs

Molledo. Leonardo EscodaPlanificació estratègica: Tarragona, una ciu-

dad inteligente del Mediterráneo. Santi-ago Castellà

Accessibilitat: Guia de Valls, Accessible OciFundació Tarragona Unida: Itineraris i espais

practicables, una accessibilitat de 2n ni-vell. Lluís Roig

En construcció: Torres CatalunyaEspai al temps: Els Mallol (I). Josep M. SanetPatrimoni: Arquitectura Modernista de Reus

(IV). Josep M. Buqueras


L’entrevista: Carles Pellicer, alcalde de Reus. Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-trucció. 3r trimestre 2012

La professió: Jornada de Responsabilitat Civil

Urbanisme: La gestió territorial de la soste-nibilitat al Camp de Tarragona. Lorena Beas Secall, Joan Jaume Iniesta Girona

Actualitat: Solar Decathlon Europa 2012. M. Carme Canals Salas

Bioconstrucció: Can Cargolí. Un espai per a la transformació ecosocial. Álvaro Pérez Otín

Activitat col·legial: Campanya de Nadal de la Fundació Tarragona Unida.

Exposició “Conjuncions de Dalmau-Mo-ra-Salvat. Josep Vicens i Planagumà

Patrimoni: El valor de la Cultura. Elena ArranzArquitectura Modernista de Reus (III). Josep

M. BuquerasSubconstruccions. Criptopòrtics. Benjamí

CatalàEspai al temps: Pilots de la marina mercant

de Tarragona (i III). Josep M. Sanet


L’entrevista : Roc Muñoz, alcalde de la Ca-nonja

Assessoria jurídica: Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació. F. Xavier Escudé

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-trucció. 2n trimestre 2012

Fundació Tarragona Unida: Diario de un via-je de cooperación. José Luis Hernández Osma

Urbanisme: Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme. Guillem Carrera Rey, Merit-xell Anglès Bru

Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge. La Inspecció Tècnica dels Edificis

Activitat col·legial: Un llibre sobre els estudis d’Aparellador

Exposició de Miquel Paton. Ramon RosalesSostenibilitat: Energia 3.0Espai al temps: Pilots de la marina mercant

de Tarragona (II). Josep M. Sanet Pàgs. 32-33Patrimoni: Arquitectura Modernista de Reus

(II). Josep M. Buqueras



Consejo General de la Arquitectura Técnica de España: Entrevista: Jose Antonio

Otero, presidenteRehabilitació patrimonial: Tipologia i norma-

tiva d’aplicació als béns patrimonials. Jacqueline Pacheco Rodríguez

La professió: Rellançament de la professióControl de qualitat: Els E.N.D. (Ensayos No

Destructivos). Cipriano Becerra CabrerizoConsells SAACU: Propostes per millorar el

nostre habitatgeActivitat col·legial: Exposició de Roberto

MartíActualitat: VII Mostra d’arquitectura del

Camp de Tarragona. Marià Casas HierroFundació Tarragona Unida: Accessibilitat uni-

versalEspai al temps: Pilots de la marina mercant

de Tarragona (I). Josep M. SanetPatrimoni: Arquitectura Modernista de Reus

(I). Josep M. Buqueras

TAG 64 (1r trimestre 2012)

L’entrevista: Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-trucció. 4t trimestre 2011

Consells SAACU: Propostes per millorar el nostre habitatge. Fernando de Valdivia González

Activitat col·legial: Blanc. Matemàtic - Art: Geometria de les estructures laberínti-ques. Joan Antoni Blanc

Actualitat: Plans d’Autoprotecció (PAU).Normativa Telecomunicaciones. David Ferré

GutiérrezEl sistema de producción Toyota. Juan Felipe

Pons AchellSeguretat: Coordinador de Seguridad en eje-

cución de obra. José A. Ferrando MorellónFundació Tarragona Unida: Projecte de coope-

ració a Dhuskun (Nepal).Campanya de Nadal infantil.Patrimoni: Arquitectura Modernista (14).

Josep M. BuquerasEspai al temps: El Gremi de Navegants de

Tarragona (II). Josep M. Sanet

TAG 63 (4t trimestre 2011)

L’entrevista: Cèsar Puig, director de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Tarra-gona. Òscar Ramírez


Sostenibilitat: Crisi econòmica, una oportuni-tat per a un model urbà més sostenible. Joan Jaume Iniesta Girona

La professió: Consell Català de Col·legisUrbanisme: La TabacaleraConsells SAACU: Propostes per millorar el

nostre habitatgeActualitat: El nou Teatre Tarragona. Ramon

Rovira i Roca

La revista


COAATT

Crisi i bombolla (2000-2009). Enric Suárez Soler

Fundació Tarragona UnidaPatrimoni: Arquitectura Modernista (13b).

Josep M. BuquerasLlaurades. Benjamí Català BenachEspai al temps: El Gremi de Navegants de

Tarragona. Josep M. SanetLa filosofia medieval (1). Antoni Bladè i

recha


L’entrevista: Joaquim Nin, delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona. Òscar Ramírez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-trucció. 2n trimestre 2011

Els nostre Col·legi: Julio Baixauli, escollit com a president dels aparelladors

Control de qualitat: L’arquitecte tècnic davant el nou reglament de productes de cons-trucció europeu. Javier Parras Simón

Activitat col·legial: Sopar de Germanor.Novel·la de Ramón VallsConsells SAACU: Propostes per millorar el

nostre habitatgeUrbanisme: El Tecnoparc de Reus.El Parc de la Torre d’en Dolça (2). Josep M.

Rofes i SansAssessoria fiscal i jurídica: Fiscalidad de la

afectación y uso del vehículo. Gabriel Porras Garcia

Interpretació de l’estadística. F. Xavier Escu-dé i Nolla

Patrimoni: Arquitectura Modernista (13). Josep M. Buqueras

TAG 61 (2n trimestre 2011)

Jornada ITE: Entrevista amb Carles Sala, secretari d’Habitatge de la Generalitat. Gemma Monreal

Jornada sobre la ITEGabinet tècnic: Dades de síntesi de la cons-

trucció. 1er trimestre 2011Els nostres col·legiats: Jaume Plana, més de

quaranta anys de professió.Llibre de Josep M. SanetUrbanisme: El Parc de la Torre d’en Dolça, a

Vila-seca. Josep M. RofesActivitat col·legial: Visita al temple de la Sa-

grada Família. Jordi Bonet ArmengolVisita al Centre 112, a Reus.Espai al temps: D’una goleta negrera, 1834.

Josep M. SanetAssessoria jurídica: Necessitat d’adaptació

a les noves circumstàncies. Francesc X. Escudé

Publicacions: Llibres sobre la construcció clàssica i del gòtic. Antoni Bladé

Patrimoni: Arquitectura Modernista (12). Josep M. Buqueras


L’entrevista: Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus. Albert Bonet Pérez

Gabinet tècnic: Dades de síntesi, 4t trimestre 2010

La professió: Decret d’Inspecció Tècnica dels Edificis

Arquitectura i paisatgisme: Disseny d’un espai verd: plaça edifici President. Belén Mutlló Pamies

Actualitat: Rally fotográfico: el Modernismo. Carlos Zornoza de Solinís

El sector de la construcció a EuropaRehabilitació: Tècniques d’escalada per a la

reparació i manteniment de les façanesArt: Estudi històric-artístic de la Catedral de

Tarragona. F. Xavier Llorens GualEspai al temps: Navegació depredadora al

1r terç del segle dinou. Josep M. SanetAssessoria jurídica: El visat col·legial i la dele-

gació de l’Administració. F. Xavier EscudéPatrimoni: La simbòlica medieval (2). Antoni

Bladé RechaArquitectura modernista (11). Josep M.

BuquerasCisternes romanes. Benjamí Català


Reportatge: El Corte Inglés a Tarragona: un model constructiu

Accessibilitat: El sistema normatiu per a la promoció de l’accessibilitat. Lluís Roig

Gabinet tècnic: Dades de síntesi, 3r trimestre 2010

Assessoria jurídica: El visat obligatori, volun-tari i el convenient. F. Xavier Escudé Nolla

Actualitat: A la recerca del Temple d’August. Josep Macias Solé, Andreu Muñoz Melgar, Imma Teixell Navarro

Territori: El turisme patrimonial un nou impuls pel Camp de Tarragona. Joan J. Iniesta

Cultura: Construir els ex-libris. Marià Casas

Espai al temps: Els corsaris colombians. Josep M. Sanet

Patrimoni: Com cau una casa. Benjamí CatalàLa simbólica medieval. Antoni Bladé RechaArquitectura modernista (10). Josep M.

BuquerasUn escultor reusenc. Ramon Ribera Gasol


L’entrevista: Jordi Navarro, director d’Adigsa i representat d’Habitatge de la Genera-litat a Tarragona. Víctor Navarro Remesal

La professió: Sobre el visat i la posició col·le-gial. Julio Baixauli Cullaré

Un instrument de garantia. F. Xavier EscudéHomenatge als aparelladors amb 50 i 25

anys de servei.Gabinet tècnic: Dades de síntesi, 1r tri- 2010.La rehabilitació.Activitat col·legial: Taula rodona amb els tèc-

nics d’ens locals i comarcals.J. Cabezas Rectoret, fotògraf.Dues grans obres de recuperació a Vila-se-

ca.Antoni Gelabert: un xilògraf excel·lent. Ma-

rià Casas HierroViatges: El terratrèmol del 27 a Xile. Josep

M. Serramià FonolAcerca del terremoto en Chile. Juan E. Ro-

dríguez ÁlvarezEspai al temps: Travessies perilloses. Josep

M. SanetDades inèdites sobre la gent de mar.Patrimoni: Jocs i joguines a l’antiguitat. Ben-

jamí CatalàArquitectura modernista (9). Josep M. Bu-

querasLes portes ferrades.Sostenibilitat: Nueva directiva europea de

eficiencia energética. José Manuel Do-mínguez Cardeira


COAATT La revista



L’entrevista: Francesc Xavier Grau, rector de la URV

Gabinet tècnic: Construcció industrialitzadaSostenibilitat: Proyecto Gaia (VI y VII) Luis

de GarridoRehabilitació: La restauració del Castell de

Vila-seca (4). Rubén Heras Tuset, Miquel Orellana Gavaldà

Formació: Espai europeu d’educació supe-rior

Activitat col·legial: Valoritzar TarragonaViatges: Pujada a l’AconcaguaEspai al temps: Règim econòmic d’un bergan-

tí-goleta transatlàntic. Josep M. SanetPublicacions: Manual professionalsPatrimoni: Raspall, l’arquitecte compromès

amb els teatres. Amador Álvarez GonzálezEl ferro forjat de Poblet (II). Antoni Carreras

CasanovasPobles i llogarrets abandonats. Benjamí

CatalàArquitectura modernista (8). Josep M. Bu-

queras


Gabinet tècnic: Dades de síntesi del sectorSostenibilitat: Proyecto Gaia (V). Luis de

GarridoEnginyeria: Domótica e inmótica, una apues-

ta de presenteNormativa: Principales novedades del nuevo

reglamento técnico de gas. Enrique Gar-cía, José M. Domínguez

Activitat col·legial: Mostra fotogràfica. Josep M. Ribas Prous

La professió: Per què el seu tècnic de cap-çalera?

Espai al temps: Nissagues marineres setcen-tistes (i IV). Josep M. Sanet

Patrimoni: Vauban i els margeters bisba-lencs. Benjamí Català

Arquitectura modernista a Tarragona (7). Josep M. Buqueras

El ferro forjat de Poblet (I). Antoni Carreras Casanovas

Assessoria jurídica: Malus. F. Xavier Escudé


L’entrevista: Núria Pedrals, directora gene-ral de Qualitat de l’Edificació i Rehabi-litació de l’Habitatge de la Generalitat

Sostenibilitat: Proyecto Gaia (III) Luis de Garrido

Programa Europeu GreenBuildingAssessoria jurídica: L’hora de la veritat. F.

Xavier EscudéAssaig: Una nova arquitectura per al tercer

mil·lenni. Manuel RiveraAccessibilitat: Model de detecció de barreres.

Lluís RoigRehabilitació: La restauració del Castell de

Vila-seca (3). Rubén Heras, Miquel OrellanaFormigó armat per restaurar. Mariana Es-

ponda CascajaresPatrimoni: Arquitectura modernista a Tarra-

gona (6). Josep M. Buqueras“La tradició”. Una obra de l’escultor Agustí

Querol. Ramon Ribera GasolEspai al temps: Nissagues marineres setcen-

tistes (3). Josep M. Sanet


Activitat col·legial: Guia d’accessibilitat de Cambrils.

Assessoria jurídica: Actuacions professionals per encàrrec de les Administracions Pú-bliques. F. Xavier Escudé

Actualitat: Construmat, saló internacional de la construcció.

Transposición de la Directiva de Servicios y Ley Ómnibus

Sostenibilitat: Proyecto Gaia (II). Luis de Garrido

Rehabilitació: La restauració del Castell de Vila-seca (2). Rubén Heras Tuset, Miquel Orellana Gavaldà

Laboratori d’assaigs: Acústica a l’edificació. Lluís Comes

Patrimoni: Arquitectura modernista a Tarra-gona (5). Josep M. Buqueras

Espai al temps: El Gòtic (3). Antoni BladéNissagues marineres setcentistes (2). Josep

M. Sanet


L’entrevista: Joaquim Margalef, director de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a Tarragona. Òscar Ramírez

Assessoria jurídica: Renuncia Professional. F. Xavier Escudé

Gabinet tècnic: Dades del sector a les comar-ques de Tarragona ‘08

Sostenibilitat: Entrevista a Margarita de Luxán.

Proyecto Gaia. Luis de GarridoTerritori: El mapa mental, una visió qualita-

tiva de l’espai urbà. Joan Jaume Iniesta Girona

Rehabilitació: La restauració del Castell de Vila-seca. Rubén Heras, Miquel Orellana

Patrimoni: L’evolució històrica de l’espai de la Catedral de Tarragona. Josep M. Macias, Joan J. Menchón, Andreu Muñoz, Immaculada Teixell

Arquitectura modernista (4). Josep M. Bu-queras

Teules romanes. Benjamí CatalàEspai al temps: Nissagues marineres tarra-

gonines setcentistes (1). Josep M. SanetEl Gòtic (2). Antoni Bladé


L’entrevista: Xavier Sabaté, delegat del Go-vern de la Generalita. Josep M. Blasco

Habitatge: XII Jornada monogràfica sobre habitatge

Assessoria jurídica: Dictàmens pericials. F. Xavier Escudé

Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (3). Antoni Civit Calleja

Rehabilitació.Sostenibilitat: El COAATT y la sostenibilidad.

José Luis Hernández OsmaConstrucció residencial industralitzada.

Montse Pujol TorrentConstrucción prefabricada. Luis de GarridoActualitat: Fons d’Inversió Local

La revista


COAATT

Patrimoni: Estudis històrics i rehabilitació.Arquitectura modernista (3). Josep M. Bu-

querasTorres i masos. Benjamí CatalàInformàtica: Xarxes socials. Marcel RamírezCultura: Anar fent memòria (8). Marià Casas

HierroEspai al temps: El Gòtic. Antoni BladéAlguns reusencs i el transport marítim. Jo-

sep M. Sanet


L’entrevista: Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona. Josep M. Blasco

Habitatge: La nova conjuntura de l’habitat-ge.

Ajuts a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

El servei Municipal de l’Habitatge de Tar-ragona.

Assessoria jurídica: Actuacions protectores. F. Xavier Escudé

Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (2). Antoni Civit Calleja

Patrimoni: Arquitectura modernista (2). Jo-sep M. Buqueras

Bastides. Benjamí CatalàConstrucció i art: Casa Casanoves. Ramon

Ribera GassolEspai al temps: La construcció romana (18).

Antoni BladéEls patrons de tràfic de Tarragona i la Guer-

ra gran (1793-1795). Josep M. SanetInici de la Guerra del francès. Salvador-J.

Rovira i Gómez


Els presidents: Julio Baixauli i Joan Prous50 números del TAG. José Antonio OteroTAG 50 números de la revista del COAATT.

Josep BeltranPer molts anys! Aleix CortFa 15 anys. Marcel Ramírez i VivesTAG de l’1 al 50 i del 50 a l’1. Gabinet Tècnic

del COAATTHem perdut 30 anys? Marià Casas Hierro50 TAG Per què i què més? Josep M. Bu-

queras BachLa transformació de les professions. F. Xavi-

er Escudé i NollaEls cinquanta i un noms propis. Un nou

disseny. Les portades: Misteri i evolucióTerritori: Aprovat el Pla territorial del Camp

de Tarragona. / La metropolització del Camp de Tarragona. Joan Jaume Iniesta

Patrimoni: Arquitectura modernista de Tar-ragona (1885-1920). Josep M. Buqueras

Espai al temps: El gravat del Port de Tarra-gona. Salvador-J. Rovira i Gómez

Noves aportacions sobre els mestres d’aixa i calafats. Josep M. Sanet

Les obres per a l’abastament d’aigües: Reus, segle XIX. Daniel Piñol


L’entrevista: Jordi Sánchez, president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Òs-car Ramírez

Gabinet tècnic: Habitatge nou a Catalunya 2002-07

Territori: El Pla Estratègic del Camp. Adolf Quetcuti

Activitat col·legial: Els agents de l’edificació i el CTE. Expo Zaragoza 2008

Assessoria jurídica: La usucapió de les servi-tuds de desguàs, de pas i llum i vistes. F. Xavier Escudé i Nolla

Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (1). Antoni Civit i Calleja

Seguretat laboral: La Ley de Subcontrata-ción. Ángel Cubo Mayo

Construcció: L’art de la rehabilitació. Lluís Borràs Calvo

Fundació Tarragona Unida: Concurs de dibuix: Ajudem la gent més propera

Informàtica: L’administració electrònica. Xa-vier Jiménez, Pablo Fdez. de Caleya

Espai al temps: La construcció romana (17). Antoni Bladé

Cultura: Anar fent memòria (6): Com un ou a una castanya. Marià Casas Hierro


L’entrevista: Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona Julio Baixauli, president del COAATT. Òscar Ramírez

Entrevista a Julio Baixauli, President del COAATT

Informàtica: Certificat digital idCATPatrimoni: Arquitectura moderna de Tarra-

gona (1880-1960). Josep M. Buqueras. Marques de picapedrer i la construcció del

dormitori dels monjos del Monestir de Poblet. M. Rosa Barbarà i Jordi Portal Liaño

Laboratori d’assaigs: Assajos no destructius del formigó mitjançant ultrasons. Robert Garcia Garcia

Espai al temps: Capitans de la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i jové

L’ermita de la Roca a Mont-roig i la Guerra del Francès. Salvador-J. Rovira i Gómez

Assessoria jurídica: In memoriam Francesc Alsina i Vinyeta. F. Xavier Escudé i Nolla

Xarxa i sistemes: Proyecto INCANAC. José Luis Hernández Osma

Gabinet tècnic: Aqüeductes romans. Benjamí català Benach

Extracte del DB HR. Protecció enfront del soroll

Cultura: Anar fent memòria (5): Los 7 mac-hos. Marià Casas Hierro

Activitat col·legial: Viatge a Copenhaguen. Pere Socías Julbe

Nou Manual Professional


L’entrevista: Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Jordi Martínez Caro

Gabinet tècnic: Construcció d’obra nova a Tarragona (gener-juny 07).

La construcció romana. Antoni BladéActivitat col·legial: Contribució solar fotovol-

taicaSeguretat: El coordinador de seguridad. Án-

gel Cubo MayoInformàtica: Las nuevas amenazas de Inter-

net (2). Marcel RamírezEspai al temps: El Pou Franquès. Josep M.

Recasens i ComesAniversari de la mort d’Antoni de Martí

Franquès. Salvador-J. Rovira GómezUns mercaders de Tarragona. Josep M. SanetDocumentació marítima del port de Salou.

Josep M. Grau PujolPatrimoni: Interior del Pretori a mitjan del

segle XIX. Benjamí Català BenachCultura: Anar fent memòria. Marià CasasAssessoría jurídica: Delictes contra l’ordena-

ció del territori. F. Xavier Escudé i Nolla


COAATT La revista


TAG 46 (juny 2007)

Espai al temps: Un exemple de reialista pur. Salvador-J. Rovira Gómez

Despeses de manteniment de l’església Pri-oral. Daniel Piñol Alabart

Opinió: Dret de tanteig i retracte. Francesc Díez Ral

Patrimoni: Pedreres de l’antiguitat. Benjamí Català Benach

Laboratori: Geotècnia. CITAMUrbanisme: Oportunitat històrica per canviar

de xip. Jordi Sánchez i Solsona La ciutat sostenible. Anna Ballesteros Ferran-

dis, Joan Jaume Iniesta GironaAssessoria jurídica: Les edificacions en sòl

aliè. F. Xavier Escudé i NollaLa construcció romana. Antoni BladéGabinet tècnic: Dades de la construcció a

Tarragona 2006-07.Legislació: Especulació del sòl i dret de l’ha-

bitatge. Jordi SamperCultura: Anar fent memòria. Marià CasasActivitat col·legial Itarq: Viatge a Berlín. Pere

Socías JulbeLa nova juntaInformàtica: Las nuevas amenazas de Inter-

net. Marcel Ramírez

TAG 45 (març 2007)

L’entrevista: Andreu Muñoz, president del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Ar-quitectes Tècnics de Catalunya

Espai al temps: Els barons de la Torre d’en Dolça. Salvador-J. Rovira Gómez

Dos capitans de la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i Jové

La Laboral, 50 anys. Josep Maria BuquerasInformàtica: El Firewall de Windows XP. Jau-

me CabréEl col·legi: Ampliació i reforma de la seu col-

legial a Tarragona. José Luis Hernández Osma

Entrevista a Julio Baixauli, president del COAATT

Activitats col·legials: Exposició Tarragona Accessible

Legislació: Análisis de la Ley de Subcontra-tación en el sector de la construcción. Yolanda Fernández

Gabinet tècnic: L’habitatge nou a les comar-ques de Tarragona.

La construcció romana. Antoni BladéAssessoria jurídica: “¿Gatillo fácil o legítima

defensa?”. F. Xavier Escudé i NollaUrbanisme: La funció del nucli històric en la

ciutat mediterrània actual. Anna Balleste-ros Ferrandis, Joan Jaume Inhiesta Girona

Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas

TAG 44 (desembre 2006)

L’entrevista: M. Lluïsa Expósito, consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona. Albert Bonet

Cultura: Anar fent memòria de la professió. Marià Casas Hierro

Corporació: L’escut de la professió. Alexandra Fortuny

Espai al temps: La vida privada a Reus, a l’Edat Mitjana. Daniel Piñol Alabart

Urbanisme: Logis Penedès: jo m’hi apunto.

Jordi Sánchez i SolsonaEspai al temps: Els Verderol vuitcentistes.

Salvador-J. Rovira Gómez Laboratori: Geotècnia Laboratorio. CITAMGabinet Tècnic: La construcció romana (13).

Antoni BladéSeguretat: La sinistralitat a les obres. Míriam

Ferrer FernándezAssessoria jurídica: Debemos condenar y con-

denamos... F. Xavier Escudé i NollaEstadística: L’àmbit professional de l’arqui-

tecte tècnic. Gabinet Tècnic del COAATTInformàtica: El misterioso archivosvchost.

exe.Patrimoni: L’ofici de picapedrer a Poblet. M.

Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal LiañoOpus vittatum a Tarragona. Benjamí Català

Benach

TAG 43 (setembre 2006)

L’entrevista: Robert Benaiges, alcalde de Cambrils.

Informàtica: Correu brossa (SPAM). Jaume Cabré

Espai al temps: Tarragonins vuitcentistes. Salvador-J. Rovira Gómez

Les causes pies i la redempció de captius. Josep Maria Sanet i Jové

Assessoria jurídica: La llei d’ordenació de l’edificació i la seva aplicació per part dels tribunals. F. Xavier Escudé i Nolla

Gabinet tècnic: La construcció romana (12). Antoni Bladé

Els Ajuntaments i l’obra menor. L’habitat-ge nou a les comarques de Tarragona (2000-2006).

Patrimoni: Plaques arquitectòniques de ter-racota. Benjamí Català

Monestir de Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño

Solidaritat: Casas para los “sin techo”. Ángel

Martínez LanzasMedi ambient: La Sèquia Major de Vila-seca.

Jordi Samper Quintana

TAG 42 (juny 2006)

Projecció: Un Far per a Tarragona. Un pro-jecte d’Ángel Martínez Lanzas

Urbanisme: On vas, Penedès. Jordi Sánchez Solsona

Espai al temps: Josep-Antoni de Castellarnau i el Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez

Alumnes de nàutica de Tarragona (s. XVIII). Josep Maria Sanet i Jové

Patrimoni: Masos i masies. Benjamí CatalàPoblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal

LiañoInformàtica: Seguretat a les xarxes Wi-Fi

sense fils. Jaume CabréGabinet tècnic: La construcció romana (11).

Antoni BladéAssessoria jurídica: Necessitat de documentar

els encàrrecs professionals. F. Xavier Es-cudé i Nolla

Biblioteca: El centre de documentació: Bibli-oteca del COATT i els serveis d’informa-ció. Alexandra Fortuny

Planificació territorial: Transformacions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006). Joan Jaume Iniesta Girona

Laboratori: Estudis geotècnics. Glòria Salvat Casamitjana

Activitat col·legial

La revista


COAATT

TAG 41 (març 2006)

Espai al temps: La fundació de Tarragona en la historiografia. Josep Maria Recasens

La baronia de la Montoliva. Salvador-J. Ro-vira Gómez

Urbanisme: Ferrocarril, barrera o oportuni-tat? Jordi Sánchez Solsona

Informàtica: PDF’s sense Adobe. Jaume CabréGabinet tècnic: El comportament al foc i els

projectes d’activitat. Félix GonzálezEnrajolats i paviments ceràmics. La construcció romana (X). Antoni BladéMedi ambient: La il·luminació ornamenal

dels carrers. Míriam Ferrer FernándezPatrimoni: Cups per a la verema. Benjamí

CatalàDifusió: La nueva viga Óptyma de Precat. Visita del Gremi de Construcció del Baix

Camp. Assessoria jurídica: Normes de precaució. F.

Xavier Escudé i NollaVida social: II Concurs de dibuix de Tarra-

gona Unida. Formació: Jornades sobre el CTE i altres. Dinamització: Els reis mags. Noves publicaci-

ons. Viatge a La Mancha


Els nostres col·legiats: Aparelladors d’emer-gència. Òscar Franch Alsina (delegació del Vendrell)

Espai al temps: Tarragonins vuitcentistes. Salvador-J. Rovira Gómez

Noves aportacions sobre esclaus a Tarrago-na. Josep Maria Sanet i Jové

Patrimoni: Voltes. Benjamí CatalàGabinet tècnic: Aproximació a la UNE-EN

13374. La construcció romana (9). Antoni BladéLa calidad al servicio de la construcción.

Jordi Freixe i Castaño Laboratori: Geologia: El Carmel. Seguretat: Els accidents laborals de la cons-

trucció. Assessoria jurídica: El coordinador en matèria

de seguretat. F. Xavier Escudé i NollaPlanificació territorial: L’estalvi domèstic

d’aigua, clau per a un sistema territo-rial sostenible. Joan Jaume Iniesta Girona, Elisenda Forés

Informàtica: El correo no deseado (spam). Cultura: Monestir de Sant Joan d’Ortega.

Josep Maria Buqueras


L’entrevista: M. A. Rosell, alcaldessa de Llo-renç del Penedès.

Els nostres col·legiats: De l’escola a l’obra: els nous aparelladors.

Espai al temps: Al voltant de les pedres de Vic i del primer marquès de Tamarit. Salvador-J. Rovira Gómez

Dades per a un estudi dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (2). Josep Maria Sanet i Jové

Patrimoni: Les sitges. Benjamí CatalàGabinet tècnic: Energies Renovables (2).La construcció romana (8). Antoni BladéAssessoria jurídica: Col·legis professionals

domesticats?. Xavier Escudé i NollaMedi ambient: Paràmetres d’ecoeficiència

de l’aigua als edificis. Míriam Ferrer i Fernández

Planificació territorial: Estil de vida i consum d’aigua. Joan Jaume Iniesta Girona

Informàtica: Google. Noves eines a la web. Legislació: Les reformes en la llei de Preven-

ció de Riscos Laborals. Cultura: La fusta per jugar. Marià Casas

HierroActivitats col·legials

TAG 38 (juny 2005)

L’entrevista: Josep Poblet, alcalde de Vi-la-seca.

Els nostres col·legiats: Alex Cort, aparellador i escriptor.

Espai al temps: J.A. de Castellarnau, tresorer del Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez

Dades per a un estudi dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (1). Josep Maria Sanet i Jové

Patrimoni: Baluards o barris de les masies. Benjamí Català

Gabinet tècnic: Energies Renovables (1). La construcció romana (7). Antoni BladéAra toca TEDI, El Test de l’edifici. Josep Ma-

ria BuquerasActivitat col·legial: Llibre de Martínez Lanzas. Medi ambient: Desenvolupament sostenible.

Míriam Ferrer FernándezAssessoria jurídica: En guàrdia (sobre de-

mandes). Escudé Associats, AdvocatsInformàtica: La web del Col·legi. Jaume CabréCultura, formació i societat: Marià Casas, nou

acadèmic. Cursos sobre seguretat i pato-logia. Construmat. San Juan de Ortega. Sopar de germanor.

TAG 37 (març 2005)

L’entrevista: Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra.

Espai al temps: La història dels Saportella. Salvador-J. Rovira Gómez

Jeroni Girava: un tarragoní universal del se-gle XVI. Josep M. Recasens i Comes

Patrimoni: La teulada. Benjamí CatalàInformàtica: Bluetooth o Wifi? Jaume CabréMedi ambient: Modificació de la Llei d’Urba-

nisme. Míriam Ferrer FernándezGabinet tècnic: La construcció romana (6).

Antoni BladéSíntesi del Decret 455/2004. Assessoria jurídica: La Llei és dura. F. Xavier

Escudé i NollaGabinet tècnic: - Retrospectiva d’un element

auxiliarTribuna: Força, equilibri i seny (Les encava-

llades). Marià Casas HierroFormació: Es dinamitzen més cursos.Publicacions: Quaderns sobre prevenció,

mides i bastides.Vida social: Concurs infantil de dibuix. Festes

i sortides.



COAATT La revista


L’entrevista: Helena Arribas, alcaldessa del Vendrell.

Els nostres col·legiats: Joan Batet Guasch. Espai al temps: Escuts d’armes del Tarrago-

nès: El del segon marquès de la Bàrcena a la Riera de Gaià. Salvador-J. Rovira

Noves aportacions sobre captius a terres africanes, al segle XVIII. Josep Maria Sanet

Patrimoni: Una casa del segle XVIII (1760) Benjamí Català

Medi ambient: Planejament urbanístic, edifi-cació i medi ambient: la seva problemà-tica jurídica (III). Míriam Ferrer Fernández


Estudis i treballs geotècnics. CITAMInformàtica: El Col·legi et presenta la Web de

l’Arquitecte Tècnic. Jaume CabréAssessoria jurídica: El llibre d’Ordres i Assis-

tències. F. Xavier Escudé i NollaFormació: Cursos al Col·legi Sobre una professió no sempre valorada.Solidaritat: Cooperar per eliminar barreres.

Fundació Tarragona Unida


L’entrevista: Manel Ramon Fuentes, alcalde d’Altafulla.

Reportatge: El nou laboratori d’assaigs Espai al temps: L’establiment del Banc de

Tarragona (1854 – 1864) Salvador-J. Rovira Gómez

Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII. Josep Maria Sanet i Jové

Patrimoni: Rellotges de sol. Benjamí CatalàMedi ambient: Planejament urbanístic, edifi-

cació i medi ambient: la seva problemà-tica jurídica (II). Míriam Ferrer Fernández

Tribuna: El dibuix i l’arquitectura tècnica. Marià Casas Hierro

Actualitat: Un “palau d’hivern” per als grans iots.

Assessoria jurídica: La cobertura de la res-ponsabilitat professional. F. Xavier Escu-dé i Nolla

Gabinet tècnic: - Retrospectiva d’un element auxiliar. Lluís Roig

La construcció romana (4). Antoni BladéInformàtica: - Gestors de descàrrega. Jaume

Cabré

TAG 34 (juny 2004)

L’entrevista: Dolors Batalla, alcaldessa de Valls.

Assessoria jurídica: Responsabilitat dels arquitectes tècnics assalariats. F. Xavier Escudé i Nolla

Els nostres col·legiats: Antonio Navarrete, vocal del Laboratori d’Assaig.

El president del Port i la façana marítima. Tribuna: L’arquitecte tècnic i el medi rural.

Aleix CortLa construcció. Marià CasasEspai al temps: La noblesa setcentista del

Camp de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez

Els Ricomà (II) i la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i Jové

Medi ambient: Planejament urbanístic, edi-ficació i medi ambient. Problemàtica (I). Míriam Ferrer Fernández

Patrimoni: Columbaris i colomars. Benjamí Català


Novedades en el Dreamweaver. Marcel Ra-mírez i Vives

Solidaritat i activitat col·legial: Manual de construcción de emergència. Fundació Tarragona Unida i Ramón Valls

La Diada del LlibreL’assegurança decennal. Raquel Hernández

TAG 33 (març 2004)

L’entrevista: Josep Lluís Cusidó, alcalde de Vallmoll.

Els nostres col·legiats: Ángel Martínez Lan-zas, pintor i dissenyador del paisatge urbà.

Espai al temps: Donació de relíquies per part de nobles, els casos del Monestir de Po-blet i el santuari de Misericòrdia (segle XVIII). Salvador-J. Rovira Gómez

Els Ricomà (I), Aproximació a una nissaga tarragonina de capitans de la carrera d’Amèrica a cavall entre el segle XVIII i el XIX. Josep Maria Sanet i Jové

Actualitat: - El agua de consumo humano. - Nueva legislación y futuras normativas en desarrollo.

Informàtica: Microsoft Outlook Express. Assessoria jurídica: Novetats en la respon-

sabilitat professional en prevenció de riscos: la Llei 54/2003.

Gabinet tècnic: La construcció romana (2). Patrimoni: Els camins. Solidaritat: Josep M. Buqueras, secretari de

la Fundació Tarragona Unida.


L’entrevista: Lluís Badia, president de la Fun-dació Tarragona Unida.

Els nostres col·legiats: José Luis García, cons-tructor promotor.

Espai al temps: - Els molins fariners de Santes Creus i del Molinet a la Riera de Gaià. - Iniciatives del municipi tarragoní per dotar la ciutat d’aigua potable.

Tribuna: Els paletes. Patrimoni: Les eres. Gabinet tècnic: - La construcció romana (1).

- Les humitats interiors per condensació. Assessoria jurídica: Els contractes d’arrenda-

ment dels serveis professionals. Informàtica: L’spam, o la publicitat inútil i

molesta a la nostra bústia electrònica. Sortim: El Montsant i les Muntanyes de

Prades (1).


Actualitat: Julio Baixauli Cullaré, nou presi-dent del Col·legi d’Aparelladors.

Solidaritat: Riberalta, una experiència en cooperació. Juliol 2002.

L’entrevista: Robert Ortiga, alcalde de les Borges i president comarcal del Baix Camp.

Espai al temps: Francesc Bonifaç, escultor vallenc aveïnat a Tarragona. – Algunes notes entorn dels penats de les obres del port de Tarragona.

Patrimoni: Marges i escales. Gabinet tècnic: - Els revestiments ceràmics (i

11). Poliuretans produïts in situ Informàtica: Limpiar nuestro Explorer. Assessoria jurídica: Elías Corcuera, in memo-

riam . Activitat col·legial: Presentació dels Manuals

Professionals. Opuscles sobre la norma-tiva d’ICT.

Sortim: Parc Natural del Delta de l’Ebre (2).

La revista


COAATT

TAG 30 (juny 2003)

L’entrevista: Roser Vives, alcaldessa del Masroig.

Actualitat: - Dolors Musté, directora de la Fundació Tàrraco Energia Local. – Joan Prous, president del Col·legi.

Espai al temps: - Segrest de Tripulants i possi-bles motins i desercions (1er quart del s. XIX). - Els nobles del Camp al segle XVII.

Perfil: Antoni Gaudí: - Gaudí geòmetra. Any Internacional Gaudí 2002, I ara, què?

Patrimoni: Coves, avencs, balmes i refugis. Gabinet tècnic: - Els revestiments ceràmics.

– Notes de seguretat per a grúes torre. Assessoria jurídica: La competència professi-

onal en demolicions i enderrocs . Informàtica: Adéu al Netscape. Activitat col·legial: - Presentem Fundació

Tarragona Unida. – 2n Fòrum d’Admi-nistradors de Finques.

Sortim: Parc Natural del Delta de l’Ebre (1).

TAG 29 (març 2003)

L’entrevista: Josep Bergadà, alcalde de Constantí.

INFORME: Contaminació acústica.

Assessoria jurídica: La primera modificació de la Llei 38/1999 d’ordenació de l’edi-ficació.

Espai al temps: - Dos austriacistes reusencs: els germans Josep i Francesc Grases. – Urbanisme, habitatges i vida quotidiana a la Tarragona medieval. – Venda i sub-hasta de vaixells al port de Tarragona el primer quart del s. XIX.

Sector: El futur de la professió. Activitat col·legial: - La responsabilitat de

l’aparellador. – Jornada sobre forjats amb formigó. – Els primers auditors en prevenció. – Eines per al control d’obres.

Informàtica: Windows, el incorregible. Gabinet tècnic: Els revestiments ceràmics. Medi ambient: Crides del Montmell i Mar-

mellar. Sortim: El riu Ebre (III).


L’entrevista: Pere Venrell, alcalde de Mont-ral.

Patrimoni: Jujol i el Camp de Tarragona. Espai al temps: - Més sobre el teatre setcen-

tista de les comèdies de Reus. – Vaixells negrers despatxats des de Tarragona 1815-1820.

Gabinet tècnic: - Barreres arquitectòniques. – Els revestiments ceràmics.

Oci: La botifarra, un joc àgil i lògic. Medi ambient: El falcó, fauna a la ciutat. Informe: - Accidents laborals. – La ventila-

ción cortafuegos. Activitat col·legial: - Cursos. – Edició d’un

manual sobre acústica. Sortim: El riu Ebre (II).


L’entrevista: S. Bondia, alcalde de Duesai-gües.

Patrimoni: - Corrals de Bestiar. – L’arquitec-tura modernista de Tarragona.

Espai al temps: - Més sobre el teatre set-centista de les comèdies de Reus. – Els corsaris a la mar de Tarragona durant la Guerra del Francès.

Gabinet tècnic: Els revestiments ceràmics. Medi ambient: El codi tècnic de l’edificació i

l’habitabilitat al soroll. Assessoria jurídica: - Revestiments i respon-

sabilitat civil. Documentació: La Biblioteca. Informàtica: ¿Qué sistema operativo escoger? Activitat col·legial: - Interpretació dels estudis

geotècnics. – II Manual professional sobre el tractament de l’aigua.

Sortim: El riu Ebre (I).

TAG 26 (juny 2002)

L’entrevista: Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet

Actualitat: Retratar edificis. – La fotografia de Pep Escoda.

Patrimoni: Un habitatge romànic: la casa d’en Bernat Jofre a la Bisbal del Penedès.

Història col·legial: A la memòria d’Elías Cor-cuera.

Espai al temps: - Dotze articles de Rovira i Virgili sobre el Camp de Tarragona. – La Legió Germànica del Rei, 1803-1816.

Gabinet tècnic: - Una façana qualsevol. – Els revestiments ceràmics.

Medi ambient: Residus de la construcció: reciclatge.

Activitat col·legial: Cursos sobre incendis, seguretat, fusta i patologies per l’aigua.

Documentació: La Biblioteca.Sortim: Una ruta per la Terra Alta i els Ports

de Beseit (II).

TAG 25 (març 2002)

L’entrevista. Antoni Marca i Ferrús, alcalde de Capafonts

Actualitat. Nous col·legiats amb ‘mono’ d’obraPatrimoni. Abelles, arnes i corrals d’arnes.

Benjamí Català i Benach. Entorn del Cas-tell nou de Torredembarra. Salvador-J. Rovira i Gómez. Els hostals de Tarragona a finals del segle XVIII. Josep M. Reca-sens i Comes. Un bergantí corsari negrer matriculat a Tarragona l’any 1819. Jo-sep Maria Sanet i Jové.

Cojuntura. Els indicadors de l’activitat de la construcció a Catalunya 2001: desenvo-lupament moderat

Gabinet Tècnic. Quien debe firmar el Plan y el Estudio de Seguridad. Yolanda Fernández Vázquez. On podem trobar seguretat. Jordi Toyos. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé i Recha

Activitat col·legial. Nou Manual Professional: ‘La carga de fuego y el riesgo de incen-dio’. Torna el servei de Biblioteca.

Medi ambient. El futur de la gestió dels resi-dus de la construcció a Catalunya


COAATT La revista


Assessoria jurídica. Direcció d’obres i control de qualitat. F. Xavier Escudé Nolla

Tribuna. Privación del derecho de voto. Sal-vador Martín Sánchez

Sortim. Terra Alta i Ports de Beseit (I)


L’entrevista. Eduard Bonet i Simó. Alcalde de Vilaplana

Actualitat. La LOE un any després: el futur de l’edificació a debat. El codi tècnic de l’edificació apareixerà el maig de 2002. Enric Casanovas Ripoll

Patrimoni. Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès. Benjamí Català Benach.

Espai al temps. Dotze personatges austria-cistes de les comarques tarragonines. Salvador-J. Rovira i Gómez. Formalitats per a viatjar a Amèrica des del Port de Tarragona, el primer quart del segle dinou. Josep Maria Sanet i Jové. Els esta-bliments emfitèutics a l’Edat Mitjana al Camp de Tarragona. Daniel Piñol Alabart

Assessoria jurídica. L’aplicació de la nova llei d’enjudiciament civil en l’àmbit dels pro-cessos judicials per defectes constructius. F. Xavier Escudé Nolla

Gabinet tècnic. Els revestiments ceràmics. An-toni Bladé Recha. Garanties al consumi-dor que compra un habitatge. Necessitat d’un control tècnic, OCT’s (i II). Lluís Roig. L’alta en la Seguretat Social i el visat de documents dels aparelladors

Activitat col·legial. Taules de treball de segu-retat. Anna m. Perelló Obradó.

Informàtica. Efecto EURO. Marcel RamírezCursos / ConcursosSortim. El priorat històric amb automòbil


L’entrevista. Josep M. Barreda, alcalde de l’Albiol.

Actualitat. Trobada i debat sobre la LOE.Seguretat. Grua torre: mesures preventives,

instal·lació i seguretat general. Conxita Porres

Espai al temps. Els llibres i la difusió de la lectura a Tarragona (segles XIV-XV). Daniel Piñol Alabart.

Tarragona l’any 1865, segons un dietari de l’època. Salvador-J. Rovira i Gómez. Notí-cies de la inspecció de vaixells del port de Tarragona durant la segona dècada del 1800. Josep Maria Sanet i Jové

Assessoria jurídica. La prova pericial en la nova llei d’enjudiciament civil. F. Xavier Escudé Nolla

Gabinet tècnic. Façanes esgrafiades (II). Ma-rià Casas. La Sagrada Familia: hormigón blanco de altas prestaciones. Pere Borra-lleras, Carles Farràs

Activitat col·legial. Diada del patró a Altafulla. Lliurament de certificats del curs de pèrits.

Sortim. Els castells de la ruta del Gaià amb automòbil.

TAG 22 (juny 2001)

L’entrevista. Joaquim Canals, alcalde d’Al-moster

Actualitat. Port aventura: construir amb l’oci. Entrevista a Pere Segarra, profes-sor de CC. Econòmiques de la URV. Apa-relladors: quan el client és l’Ajuntament.

Espai al temps. Els Vidal i la seva casa del carrer dels cavallers, de Tarragona. Salvador-j. Rovira i Gómez. Pau Font de Rubinat i el subministrament d’aigua al Camp. Pere Anguera

Assessoria jurídica. Jurisprudència sobre atri-bucions professionals de l’aparellador. Tarragona acollirà el primer debat sobre l’aplicació de la LOE.

Gabinet tècnic. Façanes esgrafiades (i). Marià Casas Hierro. Els revestiments ce-ràmics. Antoni Bladé i Recha

Informàtica. Microsoft Windows XP. El nou sistema operatiu. Marcel Ramírez i Vives

Cursos / ConcursosTribuna. Fachadas, breves notas a tener en

cuenta. Salvador Martín SánchezActivitat col·legial. Curs tècnic de postgrau.

Estada al Pirineu d’Osca.Sortim. De Tarragona a Salomó en bicicleta

de muntanya

TAG 21 (març 2001)

L’entrevista. Jordi Sánchez, alcalde de Ca-lafell

Actualitat. La proposta per a una nova orga-nització territorial a Catalunya. // Fran-cisco Enrique Gómez de Puig, arquitecte, creador del ‘Paralex’. // Aparelladors a l’aula

Espai al temps. Antoni de Martí i Franquès i la carretera de Lleida (1804 / 1806). Salvador-j. Rovira i Gómez // El menú dels expedicionaris que participaven en l’anada de les aigües» a la primera

meitat del segle XVI. Josep M. Recasens i Comes

Assessoria jurídica. L’arquitecte tècnic i l’apli-cació de les mesures sobre seguretat i hi-giene en el treball. F. Xavier Escudé Nolla

Gabinet tècnic. Garanties al consumidor que compra un habitatge: necessitat d’un control tècnic, OCT’s (I). Lluís Roig.// Els revestiments ceràmics. Antóni Bladé

Vida social. Nova seu del col·legi al Vendrell.Activitat col·legialInformàtica. Tecnologia ‘bluetooth’: la fi dels

cables. Marcel Ramírez i VivesCursos / ConcursosSeguretat. El risc higiènic en la construcció.

Conxita porresTribuna. L’administrador de finques. Salva-

dor Martín Sánchez


L’entrevista. Benet Jané, alcalde del VendrellActualitat. Tematització: creativitat a la car-

ta. El claustre de la catedral de Tarrago-na: 18 segles en 9 metres.

Espai al temps. Cal Miró o l’hotel de Londres: un edifici per al record. Pere Anguera // els pessebres dels Castellarnau (1848-1861). Salvador-J. Rovira i Gómez

Assessoria jurídca. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat professional. F. Xavier escudé Nolla

Informàtica. Portàtil o sobretaula. Marcel Ramírez

Tribuna. El món del prefabricat. Antoni Bladé i Recha

Activitat col·legial. Conceptos de valor en los locales comerciales. Jesús Morales Gon-zález // Formigó i façana: durabilitat i conservació. Jornada sobre minimització de residus

Sortim. Una ruta pel nord del Maestrat

La revista


COAATT


L’entrevista. Antoni Sánchez, alcalde de l’Es-pluga de Francolí

Escànner. La docència en la construcció. An-toni Bladé i Recha

Actualitat. La restauració del campanar de la catedral de Tarragona // les infraes-tructures del futur a la Costa Daurada.

Seguretat. La càrrega de foc, una eina per a la prevenció d’incendis. Paràmetres de càlcul. Fèlix González Redondo

Espai al temps. Les ‘baldufes’ de santes creus. Marià Casas Hierro. // el darrer litigi que la ciutat de Tarragona mantin-gué contra el prelat Joan de Montcada (1619-1622). Josep M. Recasens i Comes // Casa Castellarnau, de Tarragona. Sal-vador-J. Rovira i Gómez

Tribuna. Protecciones colectivas para los trabajos en cubiertas. Tomàs Rodríguez Matobella

Activitats de formació continuada. EnquestaSortim. De rojals a poblet (a peu, en bici,

en cotxe)Àlbum. Petit recull de campanars

TAG 18 (juny 2000)

Editorial. La salut als edificisL’entrevista. Pere Solanellas, alcalde de

RiudecolsActualitat. Mobilitat laboral a la construccióGabinet tècnic. Nou marc legal sobre la lli-

cència d’activitats. Lluís RoigInformàtica. ‘I love you’: la peste als ordina-

dors. Marcel Ramírez i VivesCursos dels pròxims mesosEspai al temps. Els Canals i la seva casa del

carrer d’en Granada a Tarragona. Casa Bofarull, un casal setcentista a Reus. Salvador-J. Rovira i Gómez

Escànner. Seguretat ‘on-line’: les taules de treball. Departament de Seguretat del Col·legi

La responsabilitat de l’aparellador, a debat a la URV. Xerrada d’UNEX sobre electri-ficació i telecomunicacions al Col·legi.

Seguretat. Coordinar la seguridad: control a pie de obra. José Antonio Ferrando Morellón

Assessoria jurídica. Responsabilitat professi-onal: consells pràctics. F. Xavier Escudé Nolla

Tribuna. Productos BETTOR MBT de alta tec-nologia para la reparación y protección del hormigón. Albert Berenguel Puigdo-mènech

Eines. Disseny de fixacions amb ancoratges. HILTI. Eva Peirón

Restauració. Un monument anomenat Tarra-gona. Antoni Bladé i Recha

Sortim. D’Albinyana a Bonastre en bicicleta

TAG 17 (Primavera 2000)

L’Entrevista. Sr. Ernest AymaníAula d’informàtica. On és l’efecte 2000? Mar-

cel Ramírez VivesÉs notícia. La instal·lació de parcs eòlics, una

qüestió polèmica

Tribuna oberta. Mitologia i centrals eòliques. Albert Calduch

CursosLa finestra. Dues captures de vaixells

mercants a les costes tarragonines per-petrades per corsaris moros. Josep M. Recasens i Comes

Actualitat. La responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edifica-ció. Responsabilitats i garanties

Divulgació. Continua l’emissió del programa ‘Un lugar para vivir’ de Radio 5 Todo notícias.

Assessoria Jurídica. L’aplicació de la nova Llei d’Ordenació de l’Edificació. F. Xavier Escudé Nolla

Gabinet tècnic. Comentaris sobre seguretat a l’obra. Lluís Roig

El Col·legi. Taules rodones de seguretatRestauració. La investigació prèvia. Antoni

Bladé RechaLa finestra. La capella del Santíssim, dita

també dels Tamarit o de la Marquesa, de l’església Prioral de Reus (segle XVII). Salvador-J. Rovira i Gómez

ImatgesSortim. Miravet, terra de cantiners

TAG 16 (Hivern 1999)

Editorial. Efecte 31 de desembreEntrevista. Sr. Lluís M. Pérez. ‘Reus, en el

futur, ha de ser forta i competitiva en l’aspecte econòmic i cultural’

Cursos de l’IES Pere MartellActualitat. L’estatut del contribuentAula informàtica. Efecte 2000. Marcel Ramí-

rezLa finestra. Els domicilis dels Nobles Tarra-

gonins Setcentistes. Salvador-J. Rovira i Gómez

Restauració. Introducció a la restauració: la

conservació del patrimoni cultural. Anto-ni Bladé Recha

Gabinet Tècnic. La Llei de Propietat Horit-zontal. Lluís Roig

Assessoria Jurídica. El silenci administratiu en el procediment administratiu. F. Xavier Escudé Nolla

Divulgació. La LOE, definitivament aprovadaFormacióEl Col·legi. Jornada Técnicas sobre Recubri-

mientos CerámicosConferència sobre el bloc de ceràmica alleu-

gerida TERMOARCILLASortim. El Congost de Montrebei

TAG 15 (Tardor 1999)

Editorial. La recuperació del patrimoni és cosa de tots

És notícia. RETA o PREMAATEl Col·legi. Constituïda la nova Junta de Go-

vern del Col·legiLa finestra. El Teatre Fortuny. Plaça de Prim.

Pere Anguera i NollaSortim. Ermita de la Mare de Déu e Mont-

ferriDivulgació. La professió a la ràdioLa professió. L’abast de l’assegurança de

responsabilitat professional. F. Xavier Escudé Nolla

Legislació. El Ple del Congrés dels Diputats aprova el dictamen del Projecte de Llei d’Ordenació de l’Edificació

Tribuna oberta. El risc de fer obres il·legalsActualitatAssemblea General ordinària de col·legiats

del 23/3/99Conferència sobre la instrucció de formigó

estructural EHE de 30/6/99El Col·legi a la Fira de l’Habitatge de Tarra-

gona el mes de maig


COAATT La revista


TAG 14 (Estiu 1998)

Editorial. Llum verd a l’EuroEntrevista. Sr. Lluís Badia ‘El Port de Tarra-

gona és un autèntic motor econòmic per a les comarques del sud de Catalunya’

El Port de Tarragona en xifresEl Col·legi. Primera Jornada sobre la respon-

sabilitat professional de l’Aparellador i l’Arquitecte Tècnic

Cop d’ull. Aprovada la Llei del SòlLa mitjana de creixement econòmic de Ca-

talunya se situa en el 3,9% durant 1997Informàtica. Gestió de documents d’Arqui-

tecte Tècnic. Vers. 3.0bTribuna oberta. PREMAAT signa un conveni

en matèria sanitària amb la Seguretat Social

Els nostres edificis. Responsabilitat dels pro-pietaris i el manteniment de les façanes

Actualitat. Tarragona vol ser Patrimoni de la Humanitat

Economia. La Comissió Europea dona llum verd perquè l’estat espanyol participi en l’euro a partir del gener del 1999

La professió. L’exercici professional de l’Ar-quitecte Tècnic a l’estranger

Legislació. Aplicació de la disposició transi-tòria única del RD 1627/97. Comissió Mixta de Seguretat

Docència. Cursos de l’Aula d’Informàtica per al segon semestre de 1998

Sortim. El Delta de l’EbreEl Quiosc

TAG 13 (Desembre 1997)

Editorial. Prevenir és curarEntrevista. Sr. Josep Masferrer ‘Els objectius

de la federació de gremis són i han estat sempre ambiciosos’

El Col·legi, present a Expo-Comunitat296 al·legacions al Pla General d’Ordenació

Urbana de ReusL’exposició PREMAAT Guillén de Rohán a la

UNESCOReunió informativa al Col·legi sobre el

RD 1627/97 ‘Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de cons-trucció’

Panorama. Mesures preventives en la utilit-zació de la serra circular per a obres

La intervenció de l’arquitecte tècnicEl col·legi també va ser a Expro/ReusPresentada ‘Prevenció Gaudí’, empresa

dedicada a combatre els accidents de la construcció

El Sistema Iglú, una solució definitivaLa Cambra de la Propietat Urbana conce-

deix els Premis Joan SardàSortim. Vall de NúriaEl quiosc

TAG 12 (Agost 1997)

Editorial. Nova etapaEntrevista. Sr. Salvador MartinÉs notícia. Tarragona tindrà Palau Firal i de

CongressosEl Col·legi. Valls acull el Concurs Intercomar-

cal de PaletesTriangular de futbol al Nou Camp del Reus

Deportiu. El Col·legi celebra les Jornades Esportives

El Col·legi patrocina un mallot de la XXXVIII Volta Ciclista a Tarragona

Homenatge. Sopar de Germanor i Homenat-ge als col·legiats amb 25 i 50 anys de professió

Dia a dia. Obres a la Prioral de Sant Pere de Reus

El món 3D al nostre abastPanorama. L’Euro: un dels grans reptes de

l’economia europeaAnàlisi ‘Determinació de les causes de la

manca d’adherència i del trencament de peces de paviments exterior-interi-ors d’un complexe comercial de gran superfície’

Sortim. L’Espai Gaudí a les golfes i terrat de la Pedrera

Noms propis. Sr. Andreu Fargas: ‘L’aparella-dor ha sabut posar les coses al seu lloc’

El quiosc

TAG 11 (Octubre 1996)

Canvis demogràfics i aparelladors ama-tents. Santi Suárez-Baldrís

CD-ROMs: millor esperar… Marcel RamírezMaterials i obresProtecció d’estructures de formigó a la in-

tempèrie. Dept. Tècnic de BETTORPerill: Amiant! Santi Suárez-BaldrísEntrevista. Botarell: el poble tranquil. Santi

Suárez-BaldrísSeguretat i Higiene: La malla taronja no

protegeix. Nou sistema de protecció per a caigudes d’altura

SolucionsRetallsBabiblònia 1700 a.C. breu repàs a la legis-

lació sobre construcció

TAG 10 (Maig 1996)

PERIs arreu. Santi Suárez-BaldrísEntrevista. Fidel Fernández: aparellador de

la República. Santi Suárez-BaldrísFalset revisarà les seves normes subsidiàri-

es. Santi Suárez-BaldrísSubvencions a la minimització dels residus.

Montserrat GelonchLa diagnosi en el procés de rehabilitació. F.

Xavier EscudéProhibicions, fiances i desequilibris. F. Xavier

EscudéFarmacèutics i advocats estrenen nova seu

per als seus col·legis. Santi Suárez-BaldrísLa construcció acara un futur incertRetalls

TAG 9 (Febrer 1996)

El Col·legi i la cultura. Santi Suárez-Baldrís

La revista


COAATT

Autopistes de la informació. Marcel RamírezMés mesures contra la sinistralitatTEBAC: els batecs del teatre. Santi

Suárez-BaldrísGuia per a diagnosis en formigó endurit. F.

Ferran Gomà. Ignasi VallvéLa Selva rejoveneix el seu casc vell. Santi

Suárez-BaldrísEntrevista a Ignasi Carnicer, alcalde de La

SelvaLes atribucions dels arquitectes tècnics. F.

Xavier EscudéEl Pla de l’Habitatge s’amplia quatre anys

mésPrimers problemes de la Llei de ContractesLa revolució natural de l’aigua. Carlos Daniel

BlancoPlec de condicions mínimes de seguretat i

higiene (V). Comissió de Seguretat i Hi-giene en la construcció.

Retalls

TAG 8 (Octubre 1995)

Editorial. Fi d’any dinàmic. Joan ProusTot instal·lant el nou Windows 95. Marcel

RamírezADIGSA: deu anys de feina ben feta. Santi

Suárez-BaldrísPlanificació d’un estudi geotècnic. Ignasi

Vallvé AlcónSensible abaratiment dels pisos a TarragonaSalou, qui t’ha vist i qui et veurà!. Santi

Suárez-BaldrísRestauren el pinacle de la Casa NavàsLa nova cultura del reciclatgeAcció negatòria, immissions i relacions de

veïnatge. F. Xavier EscudéPlec de condicions mínimes de seguretat i

higiene en la construcció (IV). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

Retalls

TAG 7 (Juliol 1995)

Control de qualitatRetrat. Joan Milà i Rovira. Josep Mª Buque-

ras i BachImportància sobre els certificats i docu-

ments de qualitatProblemes de recolzament a les paretsCanvis en la política d’habitatgesAjuntament de Tarragona. Conselleria de

Medi AmbientEntrevista. Josep Abelló i PadróCompetències dels arquitectes. F. Xavier

Escudé i NollaArt de la calçDisposicions oficials Nova versió: Autocad 13. Marcel RamírezEl sistema monetari europeu (SME). Joan

Carles Tomàs BadenesNova junta de governPlec de condicions mínimes de seguretat i

higiene en la construcció (III). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

Racons. La cova de la Font Major. Antonio Cort

TAG 6 (Gener 1995)

Any post -post- olímpic: La Casa en Forma, també. Aleix Cort

Premis Construmat’95Retrat. Josep Mª Llasat i Roig. Josep Mª Bu-

queras i BachEl ciment aluminós o la seva implicació

en patologies constructives. José Carlos Fernández Álvarez

Taules d’informació i debat. Anton Armengol i Tua

Conservació i Reparació d’Edificis. F. AlsinaEntrevista. Fermí Pallisé i MartinPropera modificació legislativa. F. Xavier

Escudé i NollaLínies elèctriques aèries d’alta tensióAula d’informàtica. Quin ordinador hem

d’elegir? Marcel RamírezLa borsa de valors. Joan Carles Tomàs Ba-

denesRessenyes. La directora de la Generalitat

defensa la formació professional de tercer grau

Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (II). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

La “Giralda de I’Arboç”. Antonio Cort

TAG 5 (Setembre 1994)

Reducció del nombre d’accidents a la cons-trucció

La pregunta. El món segueix girant. Aleix Cort

La LOE, una llei rebutjada. Lara TrujilloRetrat. Jaume Jorba i Espelt. Josep Mª Bu-

queras i BachLaboratori. El perquè dels estudis geològics.

Ignasi Vallvé AlconRessenyes. Cap a un nou model de sector.

Ramon PuigCriteris generals per a la redacció de pro-

jectes d’activitats classificadores. Vicenç López Reverté

Borses de treball. Asensio GálvezEntrevista. Lluis M. Jacas i FleixL’Assegurança de responsabilitat professio-

nal dels arquitectes tècnics, és realment una cobertura? Francesc Xavier Escudé Nolla

Condicions acústiques en els edificis. Àngel Casas

Aula informàtica: És legal? Marcel RamírezPlec de condicions mínimes de seguretat i

higiene en la construcció. Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció.

TAG 4 (Gener-Març 1994)

Reforma educativa, noves titulacions. Pilar Coca Torrell

Crònica d’un viatge a Granada. Jesús JardíSignes de recuperació? Aleix CortRetrat. Jesús Jardí Hernàndez. Josep M.

BuquerasContaminació acústica. Conveni entre el Departament de Treball i

el Consell de Col·legis. Comissió de Se-guretat i Higiene

Entrevista: Vicenç Montserrat, alcalde de Castellvei. Aleix Cort

Responsabilitat civil professional. Francesc Xa-vier Escudé Nolla

Paviments: Gres. Àngel CasasAutCAD 12 for Windows 3.1: Nova versió.

Marcel RamírezCompte, que per sota apreten. Pep MarsalEl Liceu i el Fortuny – El Fortuny i el Liceu.

Josep Huguet i MonnéAssessoria Financera. EL reconeixement del

resultat econòmic en les empreses cons-tructores. Joan Carles Tomàs

Racons. El Parc Samà. Antonio CortEstudi d’imatge sobre la professió. Aleix Cort


COAATT La revista


TAG 3 (Octubre-Desembre 1993)

Congrés 94, Jesús JardíAssemblea, perquè ningú no t’estima?, Aleix

CortRetrat: Caries Ferrer i Saperas, Josep M.

BuquerasEntrevista: Josep M. Nadal, Alcalde de Tar-

ragonaSalou: Ordenació platges de llevant i po-

nent. M. Teresa GrasRecuperació antic Hospital de Santa Tecla

(II) Joan-F. CabestanyControl de qualitat, Ernest Valls

Execució d’obres públiques localsPerill per manca de protecció a les obres, F.

Xavier EscudéQuina capacitat escollir Marcel RamírezAccidents més freqüents a l’obra, Josep

AngueraHabitatge intel·ligent, Josep MarsalInformació econòmico-financera empreses,

J. Carlos TomásVallbona de les Monges, Antonio Cort

TAG 2 (Juliol-Setembre 1993)

Congrés 94, Jesús Jardí El Pla Territorial General de Catalunya,

Carles Ferrer

Retrat, Josep M . Buqueres Entrevista. Lluís Tous Traité, Alcalde de Riu-

decanyes. La “Llei de Costes” i el tècnic, Joan LLuch

Recuperació antic Hospital de Santa Tecla.Medi ambient i Urbanisme, J. Carlos Fer-

nandezViatge a Sant Juan de Ortega, E. GenovésRecomanacions sinistres d’obra, F. Xavier

Escudé.Autocad 12, Marcel RamírezRacons. Sant Miquel del Fai, Antonio Cort

TAG 1 (Maig-Juny 1993)

Festa del Patró. Cursets Informàtica. Horari i Oficines. Viatge Cultural a Sant Juan de Ortega

Los retos del 92. José Antonio Otero CerezoRampa de Ilangament. Joan Prous i MasdéuManteniment d’Edificis. Carles PuiggrósLes Iimitacions del laboratori. Julio BielsaEls libres de la professió. F. Xavier Escudé i

NollaEntrevista. Josep Mariné, President de la

Diputació de Tarragona .Racons. El castell d’Escornalbou. Antonio CortServeis Aula d’lnformàtica. Marcel Ramírez

Tots els continguts del TaG els podreu trobar al web de la revista

http://documentacio.apatgn.org/tag/revista-tag.htm


Exposicions COAATT


ART AL COAAT: Títols i nomsMATEMÀTIC - ART: GEOMETRIA DE LES ESTRUCTURES LABERíNTIQUES

VISIÓ DEL MÓN

PINTURA

MIRADES

ESCULPIR LA PINTURA PARA DESCUBRIR LA IMAGEN

MORFOSI

CONJUNCIONS

MENT TRAÇRoberto Martí

Joan Antoni Blanc

Miquel Paton

Mikel Borràs Molledo

Adrià Vernet

Vicki Roldán

Roberto Martí i Pere Mora

DalmauMoraSalvat

MOSTRA DE CERÀMIQUES

MOSTRA DE CERÀMICA I ESCULTURA

Xavi PinoSílvia González


COAATT Exposicions

La permacultura, de cultura permanent, és una manera de pensar, de concebre i d’actu-ar que podem aplicar a l’habitatge, la cons-trucció, l’energia, l’ús de l’aigua, l’educació, la salut, l’economia, les relacions humanes…

s’utilitza principalment per al disseny de sistemes agraris i culturals, basats en una èti-ca de respecte de les persones i de la terra i d’un repartiment just dels recursos. En resum, parlem de treballar amb la natura i no contra ella.

Els seus dissenyadors, els australians Mollison i Holmgren proposen des dels anys 70 seguir uns principis en el moment de dis-senyar les actuacions en aquests àmbits. tals com per exemple: capturar, guardar i reciclar l’energia, deixar de produir residus, integrar més que segregar, respondre creativament al canvi, veure com dins el problema de vega-des hi podem trobar la solució ... i un dels primers passos per realitzar aquests dissenys és l’observació i la imitació dels patrons de la natura.

El dibuix és una eina d’observació i de divulgació. Observar, dibuixar, estudiar i imi-tar els patrons de la natura han donat vida a invents i tècniques eficients i durables. són invents que funcionen provocant relacions be-neficioses i que deixen una petjada ecològica positiva... Els patrons són models, motlles, re-peticions, formes, mapes, representacions de dades, que tenen algun ordre i direcció.

us animo a buscar, observar, dibuixar i gaudir d’aquests patrons quan sortiu a pas-sejar i en les il·lustracions de l’exposició La Natura Dibuixada, del toni térmens.

cecile theVenot

www.permalbacultura.blogspot.com

Organitzen:

ExPOSICIÓ “LA NATURA DIBUIxADA”, de TONI TéRMENS [Maig-Juliol 2015]


COAATT


Fundació Tarragona Unida

REFLExIÓ SOBRE ACCESSIBILITAT I DIVERSITAT FUNCIONAL

Després dels anys transcorreguts des de que es va començar a sentir a parlar i gestionar les qüestions referents a l’accessibilitat, no es pot negar que, tot i la gran tasca que s’ha fet al llarg d’aquests temps en diferents àmbits en què aquesta es fa neces-

sària, si ens aturem a pensar per un moment en el que això significa realment, el que es voldria aconseguir i allà on es voldria arribar, mal ens pesi, això no pot fer més que tor-nar-nos a la realitat d’on veritablement som en aquest aspecte. És a dir, ens adonarem que la societat de les nostres ciutats es troba a molta distància de l’accessibilitat que necessitem.

Entre els diversos aspectes en què la normativa sobre ac-cessibilitat ha evolucionat, es troba en la forma o denomina-ció que fa de les persones a què aquesta havia de “protegir o beneficiar”, i que passà del ben intencionat qualificatiu de mi-nusvàlid a l’actual discapacitat. tot i que ja fa molts anys que sentim parlar del Disseny universal o Disseny per a tothom, potser ha estat aquest èmfasi que s’ha fet sobre les persones que es poden considerar incloses en aquest col·lectiu el que, a la llarga, ha portat a no entendre del tot o malinterpretar a qui realment van dirigits els beneficis d’una bona accessibilitat.

si reflexionem per un moment i ens fixem en la població que circula pels carrers de les ciutats i pobles, fàcilment ens podrem adonar que existeix una marcada diversitat humana pel que fa a la “capacitat” de les persones. Aquesta diversitat no l’hem de veure tan sols referida a diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc, sinó a les característiques antro-pomètriques i funcionals de la població. un aspecte, aquest, que no pot fer caure als dissenyadors en el fet i l’error de pensar en un model estàndard de població. Ans al contrari, atesa la diversitat de les persones no es l’excepció, sinó la regla general.

Però no hem de pensar, ni es pot posar tota la responsabi-litat d’aquesta tasca a les espatlles dels tècnics i en el disseny universal com a base per assolir els nivells d’accessibilitat exigibles. si més no, mentre que tots plegats no tinguem la idea clara de a qui va destinada aquesta “millora” de l’entorn urbà, edificacions, productes i serveis.

Plantegem aquesta reflexió des d’un altre punt. Es té en compta qui pot estar inclòs en aquesta diversitat funcional? En som conscients que, ja de petits, tot just en néixer no som capaços de poder fer res pels nostres propis medis? Quelcom similar, però en el sentit invers, perquè cada cop perdem més facultats, passa quan ens fem grans. ningú es pot escapar d’aquests graus de funcionalitat diferenciada, o hauríem de dir “discapacitat”? Comencem i acabem el recorregut de la nostra vida amb una capacitat funcional, que no podem con-siderar com a excel·lent, i que es podria mesurar o situar en els extrems d’una campana de Gauss. i al ben mig d’aquesta

campana, aquest individu (inexistent) que sempre l’hem tingut a bé considerat com a estàndard.

Però aquest lloc que ocupa aquest individu dins la campa-na de Gauss, que equival al període de temps en el que gau-deix de “plenes” facultats, en són moltes les circumstàncies fortuïtes (accident, malaltia, embaràs, condicions de treball, etc.) que poden fer variar, temporalment o permanentment, la seva condició.

De tot això hauríem d’extreure que la “xifra” de persones que necessita un entorn accessible per a desenvolupar-se, fa que deixi de tenir sentit pensar en la necessitat d’haver de dissenyar per a un tipus d’usuari “estàndard o capacitat” que, en cap cas, representa a la majoria.

Oblidar-nos de l’usuari “estàndard” i pensar en la diversi-tat funcional de les persones, és el que ens permetrà preveure problemes que abans no vèiem i aportar solucions i millores que, d’altre manera, no seriem capaços de dissenyar. Per-què, si bé el món en què vivim es molt complex, no podem oblidar que, en molts aspectes, som nosaltres qui dia a dia el dissenyem i el construïm. Per tant, som també nosaltres els qui tenim a les nostres mans, no tan sols la possibilitat sinó també la responsabilitat, de fer possible que aquest disseny s’adapti a les circumstàncies actuals i estigui basat en quelcom tan important com és el principi d’inclusió de les persones. sense oblidar que no som perfectes. som reals. i aquesta realitat és el que marca la diferència de poder entendre com cal l’ac-cessibilitat.

Fundació tarraGona unida

lluíS roiG

Arquitecte tècnic i enginyer d’edificació

h1h0h1


COAATT Gabinet tècnic

El sector, en aquests 75 anys, ha patit multitud d’alts i baixos, situacions de tota mena lligades a la vida i l’evolució econòmica dels municipis de les comarques de tarragona.

El municipis costers han evolucionat de manera molt diferent als de l’interior, i a la vegada d’una forma molt més tempestuosa que la marxa tranquil·la dels municipis més grans.

Per tal d’avaluar el comportament de la construcció resi-dencial a les comarques de tarragona als últims 75 anys, utilitzarem l’evolució de les capitals de comarca, tres munici-pis costaners representatius, i dos municipis que es podrien considerar característics dels que hi troben a prop de Reus o tarragona.

Pel que fa als dos grans municipis, la construcció residen-cial segueix, els últims setanta cinc anys, un camí gairebé idèntic tant a tarragona com a Reus. són tendències prou similars.

Pel que fa al nombre d’habitatges, tarragona, exceptuant curts períodes al 1974, al 1988 i especialment al període 2004 a 2009, ha construït entre 400 i 500 habitatges anuals més que Reus.

tan sols entre 1960 i 1968, el nombre habitatges cons-truïts a tarragona fou molt superior als iniciats a Reus. Com podem veure a la gràfica, fins als 2.270 habitatges l’any 1968.

Pel que fa a la tendència global, entre 1940 i 1960, la construcció es manté en números molt baixos. no és fins a les

75 ANYS D’OBRA NOVA A LES COMARQUES DE TARRAGONA

ReusTarragona

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1940

1942

1944

1946

1948

1950

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

Any de construcció

Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre


COAATTGabinet tècnic

dècades dels seixanta i setanta que es produeix un creixement importantíssim de la població, que la construcció es dispara i que apareixen nous barris al voltant de les dues poblacions.

son dues dècades, especialment la dels seixanta, mar-cades per la forta immigració i una construcció de pèssima qualitat. Als vuitanta i fins al 1988, va haver-hi un descens sostingut que canvia al 1989 quan es comença a entreveure una nova recuperació del sector, que s’allarga fins al 2000 a tarragona i fins al 2003 a Reus, i que culmina en la pèssima situació actual.

Gairebé la meitat dels habitatges que actualment existei-

xen a la ciutat de tarragona es van construir entre els any sei-xanta i setanta; tanmateix, el nombre d’habitatges nous que es construeixen a tarragona o Reus, actualment, són aproxi-madament els mateixos que es construïen a començaments de la dècada dels cinquanta.

El desmesurat creixement del sector, aquesta bombolla que es va produir entre 2004 i 2007, i que va culminar en una crisi que encara ens afecta profundament, és un fenomen que es va donar específicament en municipis petits com ara la Pobla de Mafumet o Constantí, situats al voltant de grans nuclis de població.

Barri de Campclar en construcció. Foto: Ajuntament de Tarragona

Nombre d’habitatges nous construïts a la ciutat de Tarragona

Fins 1940 3.4731940 / 1949 5761950 / 1959 1.0101960 / 1969 13.0321970 / 1979 16.8531980 / 1989 6.5441990 /1999 8.8612000 / 2009 10.8022010 / 2014 589Font: Seu electrònica Direcció General del Cadastre

1.500

Habitatge residencial nou

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

2.500

2.000

1.000

500

-500

0

Reus Tarragona

Font: Idescat i COAATT


COAATT Gabinet tècnic

Com podem veure a la gràfica anterior, no és un fenomen que hagi afectat especialment a tarragona o Reus, però sí i molt a pobles com la Pobla de Mafumet, i en menor mesura a altres poblacions com ara Montblanc o Móra d’Ebre, que van assolir el màxim nombre d’habitatges iniciats entre els anys 2004 i 2006.

Valls i Falset també, però amb valors molt mes baixos, tenen un comportament més semblant a Reus. totes dues po-blacions assoleixen el màxim volum de construcció a finals de la dècada dels setanta, i arriben a valors també molt alts als seixanta i entre 1990 i 2004.

El comportament, les tendències i també el nombre d’habi-tatges construïts a Montblanc i Móra d’Ebre al llarg d’aquests setanta cinc anys és prou similar. És especialment significatiu que el gran boom del sector que es va produir a les dècades dels seixanta i setanta, no els va afectar gaire, no si més no, d’una forma tant important com ho va fer a tarragona o Reus.

Hi ha un increment del nombre d’habitatges construïts, però es produeix cap a finals dels setanta, i amb uns valors màxims que es tornen a donar a començaments dels noranta. Els tres van assolir al 2006 el màxim nombre d’habitatges construïts.

De les capitals de comarca, Móra d’Ebre és la que al llarg d’aquests setanta cinc anys ha tingut una evolució més ho-mogènia. si exceptuen el comportament del sector entre els

anys 2004 i 2006, la construcció d’habitatge residencial nou és molt regular amb petites pujades entre el 80 i el 82, i els 90 i 92.

Valls Falset Montblanc Móra d’Ebre

Entre 1945 / 1959 291 143 118 97

Entre 1960 / 1969 1.215 240 216 78

Entre 1970 / 1979 2.177 254 482 299

Entre 1980 / 1989 1.067 175 485 329

Entre 1990 / 1999 1.579 118 361 344

Entre 2000 / 2010 2.219 235 851 820


tanmateix s’hi troben sovint situacions molts particulars.

Com podem veure al gràfic inferior, la construcció del grup conegut com el barri de les sis-centes Vivendes de Constantí, l’any 1976 va multiplicar per tres el volum anual normal de construcció d’habitatge residencial del municipi.

La construcció d’edificació residencial a Constantí es de-senvolupa essencialment a la dècada del setanta i menys al seixanta. Entre els anys 2003 i 2006 es va arribar a valors

Móra d’EbreMontblancFalsetValls

1940

1946

1952

1958

1964

1970

1976

1982

1988

1994

2000

2006

1943

1949

1955

1961

1967

1973

1979

1985

1991

1997

2003

2009

500

400

450

350

300

250

200

150

100

50

0

Any de construcció



COAATTGabinet tècnic

molt importants, gairebé els més alts des de la dècada dels anys 40.

És una situació molt simi-lar a l’evolució de la construc-ció d’habitatge residencial nou a la Pobla de Mafumet, una població especialment lligada al creixement de tar-ragona i la construcció del complex industrial de Repsol al 1975.

L’evolució del sector de l’obra nova a la Pobla de Mafumet és una situació es-pecialment característica del fenomen viscut pel sector entre els anys 2004 i 2007. Com va passar a molts altres municipis situats al voltant de les poblacions més grans, la construcció va créixer des-mesuradament fruit dels alts preus. Es va créixer, com vam veure, molt més del que el mercat podia absorbir re-alment.

500

400

300

200

100

0

-1001990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014


Montblanc Móra d’EbreFalsetValls


1940

2000

2006

1994

1997

1955

1960

1967

1970

1973

1976

1979

1983

1986

1990

2003

2009

2012

Constantí

Any de construcció

Nº d

’hab

itatg

es

500

700

600

400

300

200

100

0



L’entrevistaCOAATT

Als municipis costaners l’evolució de la construcció ha anat de la mà del naixement als any seixanta del turisme de masses. Els habitatges, però especialment els apartaments turístics, van assolir uns valors molt importants entre mitjans seixanta i mitjans setanta.

En aquest període l’aspecte de la costa tarragonina canvia profundament. Es tracta principalment de segones residències de qualitat escassa i que s’utilitzen uns mesos l’any.

Cambrils Salou Vendrell Calafell

Mont-roig de Camp

1945 / 1959 198 1.302 404 362 2621960 / 1969 3.719 6.332 1.972 2.305 3781970 / 1979 5.360 7.473 4.969 5.628 2.1431980 / 1989 8.178 7.688 6.716 7.038 4.2011990 / 1999 4.953 3.800 6.303 4.098 1.7402000 / 2010 7.760 5.895 8.622 7.229 6.922 30.168 32.490 28.986 26.660 15.646


Any de construcció

Nº d

’hab

itatg

es

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

500

400

300

200

100

0

-100

600


La Pobla de Mafumet


CambrilsSalouEl VendrellCalafell

Any de construcció

1945

1984

19901978

1981

1948

1951

1954

1957

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1987

1993

1996

1999

2005

2002

2008

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0



L’entrevista COAATT

L’any 1989 es construeixen a salou mes de 2.600 habi-tatges. i entre els anys 1985 i 1990, Cambrils, el Vendrell o Calafell, però especialment salou, van assolir volums de cons-trucció d’habitatge residencial molt importants. A la dècada del vuitanta es van construir entre set i vuit mil habitatges a molts municipis de la costa.

Des de començaments dels anys seixanta s’han construït entre 26 i 30 mil habitatges a salou, Cambrils, el Vendrell o Calafell. una xifres molt similars a la de molts municipis repre-sentatius del litoral tarragoní.

En el conjunt d’aquests setanta cinc anys podrien destacar dues etapes especialment per sobre de la resta: la dècada dels seixanta i part dels setanta, i el període entre 1996 i 2007.

Les dècades dels seixanta i setanta van marcar el punt més alt del sector. Com a la resta del país, a les comarques de tarragona es tractava d’una economia que es trobava en vies de desenvolupament i que va apostar per solucions gairebé d’emergència per intentar oferir allotjament a un gran nombre de persones en el menor temps possible.

La segona etapa conclou entre el 2004 i 2007, i obre una de les crisis més importants del sector. Els nivells de cons-trucció d’obra nova són similars als de començaments de la dècada dels anys cinquanta. sí que ha tingut una repercussió menor als municipis grans, però al conjunt del municipis de les comarques, com podem veure a la gràfica anterior, ha estat realment molt important.

Gabinet tècnic de coaatt

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014


2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

-500

Cambrils Salou El Vendrell

Comarques de Tarragona

Any de construcció

Nº d

’hab

itatg

es

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0




COAATT Urbanisme

SMART CITIES: ¿UNA MODA PASAJERA PARA UN CONCEPTO CASI ETERNO?El término smart City está de moda, muy de moda, aunque la mayor parte de nosotros no sepamos muy bien que significa (reconozcámoslo). Los pro-veedores de telecomunicaciones, los suministradores de energía y sistemas distribuidos, las empresas de transpor-te, el diseñador urbano, arquitectos, los expertos varios... me temo que tampo-co lo saben. sin embargo todos ellos alimentan la expectación creada por el casi mágico término (aunque como acrónimo s.M.A.R.t. describe algo muy diferente).

Los ayuntamientos empiezan a su-marse al entusiasmo, seguramente con la secreta esperanza de animar las inversiones y así recaudar algo más. Pero, ¿Está justificado todo este albo-roto? Es posible, pero las cosas aún podrían ser mucho mejores. Quizás las smart cities no sean, después de todo, la última palabra en cuestión de diseño de ciudades. trataré de exponer aquí algunos de los términos más de moda ... y otros que no lo son tanto; incluso me permitiré presentar alguna sugeren-cia fruto de mi alocada imaginación. Pónganse cómodos

LA CIUDAD MODERNALa ciudad sería, sobre todo, el espacio donde tiene lugar la actividad política, económica, cultural, financiera, co-mercial, … pero por encima de todo, es donde conviven y se relacionan un gran número de personas (los ciudada-nos), disponiendo de lugares concretos (como plazas y edificios públicos) que facilitan la comunicación y la vida so-cial.

tal vez la mayor diferencia entre las ciudades antiguas y las más modernas no sea tanto el concepto sino el tamaño de estas, pues el tándem energía-tecno-logía ha permitido que en mucho menos espacio se soporte la vida de muchísi-mas más personas, gracias al flujo cons-tante de alimentos de lugares cada vez más alejados, así como de la también vital energía, producida igualmente en lugares muy distantes, a veces cientos de kilómetros.

LA CIUDAD VIRTUALHoy día a la ciudad real se suma la ciu-dad virtual, más flexible y colorida, pero también más plana, menos intensa, más previsible, y al fin también más aburri-da (lo cual es un defecto imperdonable). Ambas configuran una nueva realidad: los ciudadanos interactúan también de forma virtual, entre ellos, con la admi-nistración, con sus lugares de trabajo, entre colegas, clientes y empresas, etc. La geolocalización es un punto de en-cuentro entre ambos mundos; las expec-tativas y necesidades de las personas y la oferta de la ciudad real (cultura, gastronomía, entretenimiento, así como servicios de toda índole).

LA CIUDAD VISTA EN UN CALEIDOSCOPIOEn los últimos años, siguiendo con una línea que viene de tan lejos, casi como la propia existencia de las ciudades, se ha tratado de analizar la ciudad desde distintas ópticas para tratar de averiguar cómo hacer de ellas lugares mejores (en los distintos aspectos ana-lizados, urbano, energético, aplicación de las ntiCs, ciudades creativas, etc.).

Hoy cabe replantearse casi todo, y el concepto y utilidad de la ciudad no

podía ser un elemento ajeno a tanto cambio.

Ciudades compactas y difusassalvador Rueda ha sido de los estudio-sos del urbanismo que más ha analiza-do el concepto de la ciudad compacta tan típica del área Mediterránea, en contraposición a la ciudad difusa carac-terística de norteamérica y que propicia el uso del transporte privado obligando a desplazarse largas distancias a dia-rio para casi cualquier actividad. La ciudad difusa implica más coches, más desplazamientos y más asfalto e infraes-tructuras para el tráfico rodado.

Ciudades inteligentes(SmartCities)Las ciudades inteligentes —en inglés americano—, o elegantes —en inglés británico— son un concepto que integra la utilización de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, la eficiencia energética, el e-gobierno (de-mocracia participativa local) y la trans-parencia en la gestión (Open Data), la gestión de los residuos urbanos y el reci-claje, etc., configurando una estructura tecnológicamente avanzada de gestión que debería —teóricamente— producir un beneficio general.

no hace falta discurrir mucho —creo— para concluir que es un paso que podría ser (a veces) necesario... pero no imprescindible, ni mucho me-nos vital. Aunque las palabras eficiencia y sostenibilidad —entre otras igual de elegantes— se repiten incansablemente cual mantras sagrados, muchos de estos “proyectos” podrían no estar sustentados ni impulsados por unos razonamientos especialmente coherentes.

CIUDADES FELICES VERSUS SMART CITIES


COAATTUrbanisme

Ciudades en transición(Transition Towns)Estas ciudades son pequeñas y media-nas localidades donde están experimen-tando nuevas formas de organización económica basada en unas estructuras más democráticas y en una tecnología menos dependiente de insumos de ener-gía intensivos como los combustibles fó-siles o la energía nuclear, El motivo de tales iniciativas es el reconocimiento del impacto potencialmente tremendo que producirá el supuestamente cercano cenit de la producción de los combus-tibles fósiles (Peak Oil) que ocasionará en unos años una carestía brutal de la

energía, y especialmente del gasoil y gasolinas, frenando drásticamente la globalización y el crecimiento económi-co. Estas ciudades se tratan de preparar adaptando estructuras de organización social menos dependientes de los com-bustibles fósiles y toman medidas en cuanto a reducir las necesidades de transporte, recuperar formas de pro-ducción agrícola ecológica, reducir la dependencia de la alta tecnología, etc.

Ciudades creativastampoco hay un consenso claro en cuanto a la definición de Ciudad Crea-tiva, sin embargo coincidiríamos en

que las ciudades han de ser polos de economía creativa, superando la eco-nomía industrial de igual modo que la economía industrial superó la economía agrícola-ganadera.

El mundo probablemente sea de los que sepan adaptarse mejor a los retos, y la economía industrial ya no puede hacer frente a estos retos. El crecimiento económico ya no es ni deseable ni fac-tible, y ahora se impone el crecimiento en calidad de vida (sin crecimiento eco-nómico), lo cual no es ninguna utopía inalcanzable, es una estrategia inteli-gente, deseable y asumible.

Las ciudades creativas serían aque-

Jardines elevados


COAATT Urbanisme

llas en las que se facilitan las nuevas formas de negocios (tecnológicos o no), negocios en malla, proyectos de índoles social y cultural, atrayendo profesiona-les y personas con talento que deberían ser apoyados, porque repercuten en be-neficio de la comunidad.

MEDIO AMBIENTE URBANO ESENCIALMENTE ARTIFICIALLa ciudad es demasiado a menudo sinó-nimo de asfalto, cemento y acero, ade-más de automóviles, humo... e incluso demasiada gente junta en poco espa-cio. Por ello los espacios o zonas verdes se utilizan como un poderoso reclamo en las campañas electorales municipa-les ... con demasiada frecuencia con más descaro que honestidad. sin em-bargo, no solo de jardines vive el urba-nita; recientemente se está empezando a oír con cada vez más frecuencia de la existencia de huertos urbanos o huertos compartidos, lo cual es una buena noti-cia. Otra forma de introducir un peda-cito de mundo vegetal en la ciudad son los jardines verticales.

SER SOSTENIBLE, INNOVADOR Y EFICIENTE NO ES SUFICIENTE... NI SIQUIERA ES LO MáS IMPORTANTEse trata de ser coherentes, libres e infor-mados (con opciones reales), poder ser felices (disponer de un standard de con-fort mínimo, de un ambiente lúdico-cultu-ral rico, de un entorno saludable, bello, limpio). se trata de ofrecer a la ciudada-nía los elementos necesarios para que cada ciudadano pueda sacar lo mejor de sí, que desee ayudar y aportar su talento a la comunidad, además de que sea recompensado justamente por ello.

Las ciudades han de ser centros o polos de atracción del entorno, pero no es la única realidad ni es exclusiva de otras realidades: el entorno rural se de-bería contemplar desde una perspectiva de satélite de los núcleos urbanos, co-municados digitalmente, culturalmente, económicamente, etc.

EL TIEMPO Y LA VIDAun flujo mayor de medios de transporte liberaría de la atadura a un cumplimien-

to horario estricto, mejorando la fre-cuencia y reduciendo proporcionalmen-te la intensidad (ocupación puntual).

El teletrabajo, los horarios flexibles, la reducción de las jornadas, la pres-tación de servicios telemáticamente, la información distribuida, la educación no presencial o mixta; todo ello permi-tirá no solo optar a una mayor calidad de vida del trabajador y estudiantes y profesorado, sino también a reducir la intensidad el transporte, suavizando su impacto sensiblemente. también la atención médica podría beneficiarse de una descongestión mediante ciertos diagnósticos previos online, Porque no vivimos para trabajar quizá deberíamos trabajar menos, para trabajar todos y en mejores condiciones. no necesita-mos crecimiento, necesitamos coheren-cia, aplicar el sentido común, pensar más y actuar más reflexivamente. si no lo hacemos así, por mucho que tratemos de controlar nuestra acción por medio de agendas, tecnología, velocidad y potencia de gestión de la información, el tiempo ( y con el la vida) se escurre inevitablemente de nuestras manos.

CRISIS ENERGÉTICA EN LA CIUDADLa ciudad también es una aglomeración de personas en un reducido espacio, ocupando en gran medida la dimensión vertical hasta extremos que rompen con cualquier tradición al respecto. se ha recordado a menudo y por parte de numerosos expertos y técnicos, que en caso de no disponer de fluido eléctrico, ya sea para iluminación interior y exte-rior, bombeo de agua, ascensores, aire acondicionado, calefacción (aunque sea por gas) y transporte por “metro”, la situación se puede complicar hasta extremos mucho más dramáticos que en el entorno rural, donde no se da tal dependencia o no es tan acusada. si a la interrupción del fluido eléctrico se su-mara la del flujo de combustible la situa-ción puede llegar a ser verdaderamente complicada, pues la urbe requiere de toda una red de suministro de alimen-tos, enseres, servicios, etc.

La granja moderna no sale mucho mejor parada en una análisis de si-

tuación de emergencia, pues depende igualmente de insumos energéticos fósi-les de forma intensiva, ya sea en forma de combustible para la maquinaria, fer-tilizantes, transporte, etc.

Ante ello, las iniciativas de las Tran-sition Towns deberían tenerse en cuen-ta, así como la de otros movimientos más veteranos como la Permacultura, o de forma más general, el diseño de ciu-dades eco-eficientes o eco-sostenibles. De poco servirá una red impecable de comunicación wifi y de fibra optica, así como enchufes para vehículos eléc-tricos, etc., si no se dispone de fluido eléctrico de una forma regular y éste se ve interrumpido frecuentemente, lo cual puede llegar a ocurrir en un futuro rela-tivamente cercano.

Las ciudades posiblemente deberían disponer de sistemas de producción algo más descentralizados, pudiendo quizá incorporar sistemas de turbinas de gas, aerogeneradores (también de eje vertical) y colectores solares foto-voltaicos. Como el talón de Aquiles de la tecnología de energía renovable es la poca constancia y la dificultad de almacenamiento, una posibilidad que se está barajando es la utilización de hidrógeno (que tampoco es precisa-mente fácil de almacenar), producido a partir de la electricidad excedentaria. Este puede ser útil no solo para produ-cir energía de forma distribuida y en periodos de consumo punta, sino tam-bién para transporte, ya sea mediante motores de explosión como de pilas de combustible.

EL QUIMÉRICO MOVIMIENTO PERPETUOHablar de tiempo es hablar de movi-miento, pues el primero no se percibi-ría, o no tendría razón de ser, sin el segundo. nos movemos de un lugar a otro continuamente, en parte por el di-seño de ciudad extensa y enorme, por otro porque la tecnología nos ofrece esa opción, se nos tienta con innumera-bles atractivos de todo tipo y nos vemos en la necesidad de desplazarnos cada vez más lejos para ocupar un puesto de trabajo, que por otra parte suele re-sultar insatisfactorio desde el punto de


COAATTUrbanisme

vista de realización de aspiraciones, e incluso salarialmente.

Pero ante la incertidumbre que pesa sobre nosotros respecto a la seguridad de los suministros energéticos, cabe preguntarse si el clásico invento de la bicicleta no debería reinventarse com-pletamente, al contrario de lo que ha-cen en países como china, donde las están sustituyendo a toda velocidad por motocicletas e incluso automóviles, justo ahora que el precio del petróleo alcan-za niveles record de forma constante ( y no parece haber una vuelta atrás en esto).

Las bicicletas modernas son más ligeras y seguras, están mejor equipa-das, y pueden incorporar sistemas de pedaleo asistido para ayudar en los repechos o para acelerar con mayor facilidad. Además de bicis, se están proponiendo sistemas de transporte y vehículos muy eficientes y económicos que deberían tenerse en consideración. Los scooters eléctricos más modernos no solo rivalizan en diseño con los más mo-dernos modelos de gasolina, sino que se venden a precios que ya suponen

amortizar sobradamente la sobre-in-versión. Por otra parte, estos modernos scooters aportan comodidad, limpieza, elegancia, confort de marcha y una envidiable capacidad de aceleración, así como una más que suficiente auto-nomía.

¿NEGOCIOS SIN DINERO?La palabra negocio (lo que no es ocio) describe todo aquello que hacemos con la finalidad de obtener algún tipo de beneficio práctico, no lúdico, pero no debería describir únicamente los negocios con fines lucrativos: todo aquello que produzca un beneficio personal o comunitario entraría también en la cate-goría de negocio, y por tanto, pueden llevarse a cabo con muy poco o nada de dinero. Los huertos comunitarios, los bancos de tiempo, los intercambios, ciertas asociaciones no lucrativas, etc. son ejemplos de negocios que se llevan a cabo con muy poco o casi nada de di-nero. En las ciudades se da un caldo de cultivo idóneo para todo este tipo de ac-tividades. En las ciudades “inteligentes” se debería tener en cuenta el factor hu-

mano por encima de cualquier otra con-sideración, de lo contrario no son más que centros neurálgicos de mercadeo, finanzas y negocios que persiguen el lu-cro por encima de todo, y esto sabemos a dónde nos lleva en última instancia.

CIUDADANOS FELICES, EL RETO SUPREMOPero sobre todo ello, propondría un concepto de carácter más amplio e importante: la Ciudad Feliz, el lugar donde el ciudadano puede disponer de los elementos necesarios para desarro-llar la plenitud vital, fisica, emocional, psicológica, lúdica, creativa,... Posible-mente no pueda haber una ambición mayor que ser feliz y desarrollar una vida trascendente.

Llegó la hora de las preguntas incó-modas. ¿Entonces por qué no supeditar todas las demás propuestas a éstas de mayor rango e importancia? ¿Ha de ser siempre el beneficio económico un objetivo socialmente loable? ¿Por qué dejar en manos de una administración cortoplacista la estrategia de desarrollo de las ciudades? ¿O de unas empresas

Reconstrucción de la Tarraco antigua (Digivisión)


COAATT Urbanisme

cortoplacistas también y además centra-das casi exclusivamente en maximizar el beneficio privado? (y a veces sociali-zando las pérdidas al no contemplarse en el análisis económico las externali-dades, esos factores no incluidos en la contabilidad de ganancias y costes de las principales actividades industriales, comerciales o financieras.

Al margen de ello; ¿Cómo puede orientarse la organización y el diseño de las ciudades para encaminarse a la consecución de tan ilusionante objeti-vo? Para que las ciudades sean lugares placenteros, vitales, cómodos, nutridos de experiencias felices, donde se pue-dan desarrollar negocios y actividades culturales altamente creativas, etc. Para todo esto tenemos que tener una cosa muy sencilla en la mente: las personas queremos obtener de la vida cosas en el fondo muy elementales, pero no por ello fáciles de obtener, además de se-guridad; placer, juego y trascendencia.

¿Y qué significa esto?: significa co-modidades, emociones positivas, expe-riencias estimulantes, opciones, conexio-nes y vida comunitaria, cultura, entorno saludable, facilidad para desarrollar as-piraciones de carácter privado y comu-nitario como proyectos ambiciosos ya sea por su magnitud como por su alto grado de creatividad.

¿Cómo organizar algo así? Quizá, a partir de un consenso ilustrado lo más ampliamente representado se pueden establecer las directrices (como p.e. la continua reducción y mejora del tráfico motorizado o la estimulación de la venta de vehículos eléctricos y especialmente los de dos ruedas), pero las ideas deben poder fluir desde abajo hacia arriba, y a todos los niveles, sin barreras ni limita-ciones excesivas.

UN CASO CONCRETO Y CERCANOuna ciudad pequeña y mediterránea, como tarragona, puede ser ejemplo de potencial por su tamaño, la población, el clima (sol y mar), el turismo, las comu-nicaciones, la cultura y, por consiguien-te, su multiculturalidad.

Esta misma ciudad está rodeada de retos como su entorno industrial, la energía, el turismo de calidad, la diver-sificación de los sectores económicos, la

lucha para atajar la delincuencia desde la base de la pobreza y la exclusión so-cial, la educación libre y libertaria...

Los factores a favor existen también. Algunos, en común con otras muchas ciudades, depende de los retos y opor-tunidades pero existen. La música, el arte, el ocio, la tecnología amigable y limpia, la diversificación de las opcio-nes de todo tipo, la diversidad cultural —étnica o sexual— la apertura hacia las opciones minoritarias y la teoría de la larga cola aplicada a conceptos como el Anarquismo soft en base a una política participativa.

El área de tarragona tiene sus poten-cialidades. Dispone de un inmejorable clima con sol, luz, bosques y el mar me-diterráneo. tiene cultura vinícola, una excelente gastronomía y playas estupen-das. se comunica a través de dos be-llas y ricas lenguas (catalán y español), ofrece a las personas la proximidad con la arquitectura modernista ubicada en Reus pero tiene además su legado his-tórico romano. Es una ciudad con unas buenas comunicaciones (alta velocidad, aeropuerto, puerto marítimo) y a esto se le suma su tejido industrial y las centra-les de energía o energía eólica de muni-cipios cercanos.

Por supuesto que todo esto es mejo-rable si se llevan a cabo sinergias, se potencian los puntos fuertes y se refuer-zan los débiles, eliminando los puntos negros. Para ello es necesaria la ayuda de todo el territorio, de sus agentes y de todas las personas que lo habitan. Hay que fomentar la empatía y la co-laboración entre los ciudadanos, desa-rrollar los elementos para la creatividad, educar en la multidisciplinariedad y no tanto en la superespecialización, aplicar la tecnología apropiada para cada pro-blema en función de un análisis de cos-te-beneficio y no solo económico, sino también social.

una smart city debe ser mucho más que una ciudad donde las ntiCs se uti-lizan para gestionar los tributos o las multas. tiene que ser una ciudad donde los impuestos sean más bajos y justos en relación con los ingresos y otros pará-metros. Ante la pregunta de si es posi-ble llevar a cabo todo esto con un gasto corto y en poco tiempo, la respuesta es clara y tajante: sÍ.

se consigue aportando mejores ideas y haciendo análisis de fondo, con la generación de diversos think tanks (tanques de ideas) que permiten generar grandes cambios a partir de pequeños pensamientos. Hablando de ellos, de pensamientos y reflexiones, me gustaría recordar ésta de Gary Hamel y Richard Florida:

“una de las grandes aberraciones de la historia de la humanidad fue el auge de la gran corporación industrial: aunque cumplía muy eficientemente con su cometido –consistente en procesar información y en transformar la mano de obra en productos de consumo–, en muchos sentidos también deshumaniza-ba y alienaba a las personas. Ahora es el momento de rectificar: tenemos que cambiar el rumbo de las organizacio-nes y transformarlas para que sean más humanistas y valoren al individuo y su libertad para expresarse a sí mismo.”

una última consideración para fi-nalizar. Las ciudades han sido durante demasiado tiempo una prolongación de las funciones productivas de la era industrial, ahora el ciudadano es un pro-sumidor potencialmente creativo y un votante informado. necesita una ciudad nueva tanto como una forma de organi-zación del trabajo nueva.”

alberto montiel caSaS EidonLink


COAATT


COAATT Comunicació

internet ha esdevingut per a la nostra revista un mitjà de desenvolupament de comunicació global, que ha permès do-nar a conèixer al món una informació, durant molts anys, tant del caràcter específic de la feina de la professió com de la conjuntura puntual de cada moment del desenvolupament de la construcció a la nostra demarcació entre d’altres. Dins del seu contingut voldria destacar, en aquest número extraordi-nari, l’apartat Espai al temps que ha acollit una sèrie de treballs aliens al circuit col·legial que ha propiciat que per sempre més que la revista i la institució que l’edita formin part dels treballs de investigació, en diferents àmbits històrics i en moltes publicacions en el seu capítol bibliogràfic. tot això ha estat possible gràcies a la visió cultural de les diferents juntes de govern durant tots aquests anys.

Voldria recordar, per tant, els col·laboradors que ens van lliurar els seus originals. En primer lloc citaré els ja traspassats: Josep Maria Recasens i Comes, historiador i exalcalde de tar-ragona i a Pere Anguera i nolla, catedràtic de l’uRV. també

referenciar els professos salvador-J. Rovira i Gómez, de l’uRV, i Daniel Piñol i Alabart, de la universitat de Barcelona, l’arxi-ver Josep Maria Grau i Pujol i el qui subscriu.

El Departament d’informàtica del Col·legi ens ha facilitat les consultes que rep el tAG i per tant són un indicador de l’acceptació que té.

Concretament en un any (el darrer), ha tingut —i no només del nostre país sinó també de tots els continents del món— la revista tAG ha tingut més de deu mil visites. Gairebé tots els dies en té.

una confirmació del que suara exposem ens ho referma la carta, que un broker de nova York va adreçar al Col·legi no fa gaire, demanant informació sobre un avantpassat seu, un corsari al servei de napoleó, que havia trobat en un article de la nostra revista sobre la gent de mar.

JoSep maria Sanet

Redacció tAG

EL TAG I LA GLOBALITzACIÓ

n Un nou espai de negocis que ofereix despatxos de lloguer.

n Ubicat al C.Joan Miró, 4.n Ubicació molt pròxima a les

dependències col·legials, just a l’entrada de Tarragona amb zones d’aparcament i espais públics a la vora.

n L’accés és realitza des de zona enjardinada comunitària.

Característiquesn Horari de 8:00 h a 22:00 h.n Zones comuns: sala d’espera, lavabos, sala de reunions.n Mobiliari: taula, cadires i armari amb clau per a cada despatx.n Serveis: línea ADSL, llum, calefacció i aire condicionat.n Portes amb clau.n Fotocopiadora (la despesa de les còpies anirà a càrrec de cada usuari).n Servei neteja i manteniment de les zones comuns.n Despeses comunitàries i impostos municipals.n Porter electrònic i rètol personalitzat a façana.

Condicionsn El servei de neteja queda inclòs en el preu del lloguer.n El llogater serà responsable del bon ús de les instal·lacions tant privades

com de les zones comuns.n No està permès modificar cap element de l’espai, tant sigui d’us comú

com privat. Qualsevol modificació serà subsanada pel llogater abans de la finalització del contracte (pintures, decoració de les parets….).

CENTRECOAATT

DESPATx 3 Superfície: 8,87 m2

Condicions

Col·legiat < 5 anys140 €

Col·legiat170 €

No col·legiat200 €

DESPATx 6 Superfície: 13,00 m2

Condicions

Col·legiat < 5 anys190 €

Col·legiat225 €

No col·legiat270 €

Més informació i inscripcions:Telèfon 977 212 799 (extensió 6)www.apatgn.org · [email protected]

últims espais disponibles

Un despatx professional al teu abast.

Tots els serveis a un preu molt assequible.

Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma BlanchPablo Fernández de CaleyaEva Larraz, Josep M. Sanet,Manuel Rivera Moral,Òscar Ramírez Dolcet

Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799

Subscripcions revista: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller


TresorerRomà Jordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsMontserrat Muñoz MadueñoYolanda Fernández Vázquez

José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau

Agustí Sevil Ferrer

[email protected]

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERÈNCIAPablo Fernández de Caleya [email protected]

SECRETARIAMíriam Ferrer i Dora [email protected]

VISATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz [email protected] d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

SERVEIS EXTERNSAssegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓServei de comunicació i publicacions: Eva [email protected] de documentació i biblioteca: Lluís Roig [email protected]

GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓGabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep [email protected]ó: Meritxell Gispert [email protected] de treball: [email protected] d’inspecció: Josep Anguera

INFORMÀTICAJaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam Ferrer

ASSESSORIES EXTERNESJurídiques: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204

Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDALluís [email protected]

Rbla. President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Tel. 977 212 799Fax. 977 224 152

www.apatgn.org

CO

L·LEGI D

’APA

RELLA

DO

RS, A

RQ

UITEC

TES TÈCN

ICS I EN

GIN

YER

S D’ED

IFICA

CIÓ

DE TA

RR

AG

ON

A TA

G 7

4-7

5



Tag 74-75 · 2n quadrimestre 2015

Documents

Transcript of Tag 74-75 · 2n quadrimestre 2015