Tabes Programa Tabac

TABESPrEvEnci dEl TABAc AlS

cEnTrES dEnSEnyAmEnT SEcundAri

Institut Catal de la SalutDirecci dAtenci PrimriaTarragona-Reus

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

PRESENTACIO PROGRAMA.indd 1 12/11/13 13:12

Els continguts daquesta obra estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comer-cial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que no sen faci un s comercial i se citi la font i el document original.

La llicncia completa es pot consultar a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca.

Edita: semFYC edicionesAutors: Grup TAbESPrimera edici: barcelona, maig de 2013.Segona edici: barcelona, novembre de 2013.


ndEX

AUTORS ...................................................................................................................... 4

PRESENTACI ......................................................................................................... 5

MDUL 0. Consum de tabac entre els joves ....................................................... 7

MDUL I. El fum del tabac embruta el nostre cos ............................................ 13

MDUL II. Els joves decideixen sobre el tabac ................................................. 29

MDUL III. Expressi dels joves sobre el tabaquisme ..................................... 39

MDUL IV. La publicitat encoberta del tabac ................................................... 53

MDUL V. Noves tecnologies en lentorn de la prevenci del tabac............. 57

MDUL VI. Experincies vivencials amb pacients amb malalties causades pel tabac ............................................................................. 63

REFERNCIES per a docents i alumnes .............................................................. 69


AuTOrS

Per ordre alfabtic

Maria Llusa Barrera UriarteDiplomada en Infermeria. AbS Tarragona [email protected]

Esther Granado FontDiplomada en Infermeria. AbS Reus [email protected]

Cristina Rey ReonesDiplomada en Infermeria. Antroploga. Directora AbS Tarragona [email protected]

Empar Valdivieso LpezDiplomada en Infermeria. Unitat de suport a la recerca Camp de [email protected]


Prevenci del Tabac als cenTres densenyamenT secundari 5

PrESEnTAci

Actualment, al nostre pas, el tabac s la primera causa evitable de malaltia, invali-desa i mort prematura.

Lestudi sobre Efectivitat duna intervenci integrada a lescola per la prevenci del tabaquisme entre els estudiants de lESO, anomenat TAbES es va iniciar lany 2007, fruit de linters dun grup de professionals de la salut que rebien deman-des puntuals dels centres escolars per fer activitats docents sobre els problemes que el tabac causava en la poblaci adolescent i mirar de dur a terme un abordatge de manera preventiva.

Arran daquests contactes amb el mn educatiu, va sorgir el dubte inherent de si el que fiem tenia cap validesa o impacte sobre linici i el consum de tabac entre els joves.

Per aquest motiu, vam dissenyar un programa adreat als escolars de lESO amb propostes diverses, entre les quals es van incloure tallers experimentals, tallers vi-vencials i classes amb informaci i formaci sobre tots aquells aspectes rellevants, amb lobjectiu de facilitar la disminuci de la prevalena del consum de tabac entre els joves, aix com reduir el nombre dadolescents que sincorporen cada dia a aquest consum.

Una vegada el programa va estar dissenyat, el mateix grup va decidir redactar un protocol de treball i va demanar un ajut per poder investigar si lesmentat programa tenia cap efectivitat sobre el que tant ens preocupava: el consum del tabac en els joves.

El projecte va obtenir finanament del Ministeri de Sanitat i Consum, i es va poder desenvolupar en 29 centres educatius del Camp de Tarragona. Tots els alumnes que estaven cursant primer curs de lESO de 15 dels 29 centres van rebre el programa complet, i es va assignar la resta dalumnes al grup de control i/o referncia.

Els resultats obtinguts van mostrar una efectivitat del programa mesurada sobre la prevalena i la incidncia de tabaquisme entre el grup de joves que havien rebut la intervenci.

Tot i que el programa va ser impartit per professionals dinfermeria, comptant amb la implicaci de la infermera de salut i escola, que en aquells anys estava consoli-dant el seu paper en lmbit educatiu, hem de destacar que, en aquest sentit, la prevenci del tabaquisme no sha de basar nicament en estratgies sanitries, sin tamb en una poltica preventiva que englobi diferents disciplines socials com, per exemple, la de lmbit de leducaci.


6 Tabes

Ats el paper indiscutible dels docents amb els alumnes, no podem deixar de dir que aquests esdevenen models exemplars que tenen credibilitat davant dels joves. La millor acci que es pot dur a terme entre aquest collectiu, pel que fa a ls del tabac, consisteix a oferir una bona informaci que contribueixi a la sensibilitzaci, la pro-tecci i la prevenci als joves.

Lobjectiu del programa TAbES s potenciar la prevenci i el control del tabaquis-me des dels seus orgens, amb una aproximaci, tant sanitria com social, ms pragmtica. Entre les nostres propostes, tamb volem oferir una eina als docents, veritables transmissors de continguts i valors, per tal de potenciar aspectes indivi-duals i grupals en la prevenci del tabaquisme.

Per aix, us demanem que participeu en les activitats programades per a la preven-ci del consum de tabac en els centres docents.

Aquest programa s una experincia fruit dun projecte dinvestigaci per a la pre-venci del tabaquisme adreat a alumnes dESO, en els centres densenyament del Camp de Tarragona que es va dur a terme durant els cursos 2007-2011.

Entre els 12 i els 13 anys s ledat ms adient per comenar a fer prevenci primria del consum de tabac.

Volem afegir que aquestes activitats es poden compaginar a la perfecci amb altres programes que estan actualment vigents i que tamb sn dutilitat demostrada, com el Classe sense fum, rdago, etc.

Esperem que aquestes activitats ajudin a no iniciar el consum de tabac entre la poblaci de joves i, en conseqncia, millorin la seva qualitat de vida.



mdul 0

cOnSum dE TABAc EnTrE ElS JOvES

inTrOducci

El grup TAbES quan va desenvolupar el programa als centres educatius, va enques-tar cada un dels alumnes participants mitjanant un qestionari autoadministrat i tamb va realitzar la mesura de monxid de carboni amb un cooxmetre.

Aquests qestionaris ens van ser tils per validar leficcia del programa, lefecte de les intervencions sobre el consum de tabac i lexperimentaci i inici al tabaquisme.

Per tant, suggerim que una primera activitat pot ser emplenar un qestionari que us ser til per conixer lestat de la qesti entre el vostre alumnat.

Nosaltres, per fer el seguiment del projecte, vam fer enquestes cada any.

OBJEcTiuS

Conixerlopinidelalumnatrespectealtabac. Conixerelpatrdeconsumdelentorndeljove. Conixerlexistnciadeconsumenlalumneielcomportamentrespectealtabac.

cOnTinGuTS

Explicarelmotiuderegistrarambunqestionariaspectessobreeltabacals alumnes.

Explicarlaimportnciaderegistrarcorrectamentlesdadesigarantirlaconfiden-cialitat.

Mostraruncooxmetreiensenyar-neelfuncionamentilautilitatprctica.

AcTiviTAT. QesTiOnari i mesura de mOnXid de carbOni

descripci de lactivitat1. Es passar el qestionari i cada alumne lhaur demplenar.2. Sels demanar que responguin amb la mxima exactitud i sels explicar la con-

fidencialitat de les dades obtingudes.3. Es realitzar el mesurament de monxid de carboni en laire expirat mitjanant

cooximetria.


8 Tabes

Tcnica: Lalumne ha de realitzar una inspiraci profunda i mantenir una apnea (aguantar la respiraci) de 15 segons; desprs es procedir a una espiraci lenta, prolongada i completa. Habitualment el cooxmetre marca 20 segons i fa compte enrere. Esperarem uns segons fins que lindicador del cooxmetre sestabilitzi i mar-qui el nombre exacte de ppm de CO que lalumne t en laire que expira.

Valoraci: nivells de 10 ppm o ms de CO en laire expirat corresponen a alumnes fumadors; nivells de 6 a 10 ppm, a fumadors espordics, i xifres per sota de 6 ppm, a no fumadors.

recursos personals, materials i funcionals Professori/oinfermeradesalutiescola. Qestionariadjunt. Cooxmetreiconsdunsols.

TemporitzaciPrimer curs dESO. Tamb es pot repetir a quart dESO. Es pot fer en lassignatura de cincies naturals, socials o similar. s recomanable en el primer trimestre del curs.

Qestionari

estudi TabesQestionari general [nm. Tabes_____] Omplir posteriormentdades de filiaci

data de naixement: ___/___/____

inicials del primer cognom: ___ ___

inicials del segon cognom: ___ ___

sexe: H d ies: .................................... curs: ..........

Consum ens agradaria saber si has fumat alguna vegada

1. Alguna vegada has provat o has experimentat fumar algun cigarret encara que noms hagin estat unes pipades ?

s

no



2. Has fumat alguna vegada a la teva vida un cigarret?

s

no

3. Has fumat almenys cent cigarrets a la teva vida ?

s

no

4. Has fumat alguna vegada diriament?

s

no

5. Pensa en els darrers trenta dies. Quants dies vas fumar?

diriament

Ocasionalment

cap dia

6. En els dies que has fumat, quants cigarrets sols fumar?

7. Si actualment no fumes, qu faries si un dels teus amics tofers un cigarret, el fumaries?

definitivament no

Probablement no

definitivament s

Probablement s

no ho s

8. Si actualment no fumes, creus que en algun moment del proper any podries fumar un cigarret?

definitivament no

Probablement no

definitivament s

Probablement s

no ho s


10 Tabes

9. Si actualment no fumes, penses que pots ser fumador en el futur?

s

no

10. Si actualment fumes, has pensat mai a deixar-ho?

s

no

11. Quina edat tenies quan vas fumar per primera vegada?

no he fumat mai

anys

PerCePCi de lhbit12. Fumar s perjudicial per a la salut

Totalment dacord

bastant dacord

bastant en desacord

Totalment en desacord

13. El tabac crea addicci

Totalment dacord

bastant dacord

bastant en desacord


14. El tabac s una droga

Totalment dacord

bastant dacord

bastant en desacord


15. Fumar est de moda

Totalment dacord

bastant dacord

bastant en desacord




a ContinuaCi et fem algunes Preguntes referides a les Persones del teu entorn

16. El teu pare fuma actualment?

s

no ha fumat mai

s ex-fumador

17. la teva mare fuma actualment?

s

no ha fumat mai

s ex-fumadora

18. Els teus germans fumen?

s

no

19. Els teus amics fumen?

cap

algun

Gaireb tots

Tots

no ho s

20. Quants dels teus professors fumen?

cap

algun

Gaireb tots

Tots

no ho s



mdul i

El Fum dEl TABAc EmBruTA El nOSTrE cOS

OBJEcTiuS

Prendreconscinciadelarelaciquehihaentreelfumdeltabac,elsseusefectesi les conseqncies per al cos hum.

Conixerelrecorregutdelfumdeltabacpelnostrecos. Aprendreelscomponentsdeltabac. Prendreconscinciadelcosteconmicquesuposaelconsumdeltabac.

cOnTinGuTS

Componentsqumicsdecadacigarret. Recorregutdelfumquanensfumemuncigarret. Fabricarunamquinadefumar. Jocdematemtiquespertreballarelcosteconmicdelconsumdetabac.

AcTiviTATS

AcTiviTAT 1. els cOmPOnenTs del Tabac

descripci de lactivitat

Els components del tabac1. Es preguntar als alumnes si saben quins components contenen els cigarrets

i la utilitat daquests components, si saben si sn txics i nocius per a la salut. Es tracta de conixer qu saben sobre aquest tema.

2. Seguidament es presentar una diapositiva amb els continguts del cigarret per aprofundir sobre aquest aspecte.

3. A continuaci es tracta dinteractuar amb els alumnes segons les seves respostes, fomentant en tot moment que responguin; si no s aix sels ajudar.

recursos personals, materials i funcionals Professori/oinfermeradesalutiescola. Presentacidelscomponentsdeltabac(Figura1).


14 Tabes

TemporitzaciPrimer curs dESO; es pot fer en lassignatura de cincies naturals, socials o similar. s recomanable en el primer trimestre del curs.

material pel professorEl tabac s un factor important de malaltia i mort. El tabac sobt de la planta Nicotiana tabacum, en la qual shan trobat ms de 4.200 substncies, 400 delles txiques, 60 cancergenes i 12 gasos mortals. De tots, els ms importants per les conseqncies que tenen en la salut sn:

1. ELSQUITRANS Elmateixambqupavimentenlescarreteres. Snresidusbituminososresultantsdecremareltabac. Pothaver-nhifinsa56tipusdiferents. Podenproduirmalaltiestumorals. Elsmsaltscancergens:elshidrocarbursaromtics(benzo-a-pir). Un fumadorde20cigarrets/dia inhalaaproximadament800cm3 de quitr

lany.

ACETONA (solvent)

NAFTILAMINA*

METANOL (carburant per als coets)

PIR*

DIMETILNITROSAMINA

NAFTALINA (antiarna)

NICOTINA(utilitzada com a herbicida i insecticida)

CADMI* (utilitzat a les bateries)

MONXID DE CARBONI(gas dels tubs descapament)

BENZOPIR*

CLORUR DE VINIL(utilitzat en els materials plstics)

CID CIANHDRIC(que es va fer servir a les cambres de gas)

TOLUDINA*

AMONAC (detergent)

URET*

TOLU (solvent industrial)

ARSNIC (txic poders)

DIBENZACRIDINA*

FENOL

BUT (combustible domstic)

POLONI 210* (element radioactiu)

DDT (insecticida)

*Substncies cancergenes reconegudes.Font: Cancer Society of New Zealand

Figura 1. components del tabac.



2. MONXID DE CARbONI Elquesurtpeltubdescapamentdelamoto. sungasasfixiantcapadecausarmalaltiaimortperlasevacapacitatde

produir hipxia greu. Provocaprduadoxigenacialsteixits. Formaplaquesdegreixalesartries. Redueixlaportacidoxigenalasang. Romanalesviesrespiratries,onvadeteriorantlafuncipulmonar.

3. NICOTINA selresponsableprincipaldeladependnciadeltabac.En7-10segonsjaac-

tua al cervell. Lanicotinaactuaalcervell,provocantlasegregacidhormonesiaixcrea

dependncia.

4. ALTRES Cianur: un dels verins ms forts. Amonac: utilitzat en tasques de neteja; es fa servir per netejar la tassa del vter

(shi afegeix perqu la nicotina sigui encara ms addictiva). Arsnic: un ver molt potent. But: utilitzat per a la combusti. Acetona: emprat per treure esmalt. Poloni 210: residu nuclear; es fa referncia al cas dun espia mort per la inges-

ti daquest producte, ja que s una noticia dactualitat.

Lnica informaci que proporcionen les empreses del tabac s que els components dels cigarrets sn tabac i nicotina. El 90 % s tabac i un 10 % sn additius, compos-tos qumics dels quals tenim molt poca informaci.

Els additius es van comenar a incorporar al tabac cap als anys setanta i va ser Philip Morris qui en va ser lempresa pionera. Aix va provocar un augment de les vendes, fet que va portar que les empreses incorporessin aquests productes al tabac de manera sistemtica.

La finalitat ltima dincorporar additius s augmentar laddicci a la nicotina i dis-minuir els efectes desagradables.

Empreses tabaqueres comAltadis (espanyola) reconeix 289 additius qumics. Als Estats Units, admeten haver incorporat al cigarret de consum habitual ms de 500 additius i alguns dells amb efectes farmacolgics.


16 Tabes

AlTrES AddiTiuS

compostos per reduir lacidesaAcceleren el pas de la nicotina de forma slida a gasosa, en faciliten labsorci i emmascaren la quantitat de nicotina que porta el tabac.

centenars de compostos aromticsProdueixen que el fum sigui menys irritant i, per tant, el cigarret es tolera millor.

mentolRedueix la tos i el fumador t menys percepci de risc.

SucresAugmenten lefecte de la nicotina, produeixen tumors en el tracte respiratori i sn txics per al fetus.

cacau i regalssiaDonen sabor dol als cigarrets i produeixen dilataci dels bronquis, cosa que pro-dueix una major absorci del tabac.

cid saliclics un analgsic i produeix que es noti menys la irritaci de les vies respiratries.

XocolataElimina la sensaci daspror del sabor.

Un incs sobre el tabac dembolicar, ats que darrerament est molt de moda. El seu s est molt generalitzat sobre base daquests arguments:

smsbarat. Durams. Esfumamenys. Nostannociu.

Els tres primers sn certs, per el que diu que no s tan nociu, no. La picadura tam-b porta substncies txiques i els filtres que es fan servir sn poc eficients i moltes vegades es fumen sense filtre.

material per a lalumne

Es pot donar una fitxa impresa amb els components del tabac i un quadre per em-plenar amb deu substncies que cada alumne pot buscar a Internet i definir-ne ls i les aplicacions prctiques, nocives, etc. (Fitxa 1).



FiTXA 1

components del tabac

1. emplena la taula. Pots buscar a internet, llibres, etc.

cOmPOnEnTPer qu serveix

s txic

s cancergen

Qu produeix a lorganisme

nicotina

monxid de carboni

amonac

Quitr

arsnic

Poloni 210

naftalina

Plom

cid cianhdric

cadmi

clorur de vinil

2. busca cinc substncies que no sn a la taula i que sn presents en els cigarrets i explica la utilitat daquestes substncies o productes en la vida diria.


18 Tabes

Experincies sobre lactivitatMajoritriament, els alumnes noms coneixen, com a components del tabac, la ni-cotina, el quitr i el monxid de carboni. Aquests tres productes sn els que aparei-xen escrits a les capses de tabac.

Es mostren incrduls quan els citem alguns dels ingredients que porta el tabac com, per exemple, el cianur.

El79%delsalumnesvanexpressarquelactivitatelsvaagradar,el82,9%quevanaprendre i el 76,6 % que la recomanarien.

AcTiviTAT 2. recOrreGuT del Fum Quan ens Fumem un ciGarreT

descripci de lactivitatAquesta activitat se centra a aprendre el recorregut que el fum del cigarret fa en el nostre cos. Amb la informaci de qu el professor/la infermera disposa en el mate-rial adjunt, els alumnes han de dir el recorregut i els rgans afectats pel fum del tabac des que sagafa amb la m per encendre el cigarret fins que el fum arriba als pulmons.

Sintentar que els docents puguin interactuar amb els alumnes segons les seves respostes, fomentant en tot moment que lalumnat respongui; si no s aix se lajudar introduint frases per al debat.

Elsalumnes ens diran diferncies que ells veuen entre les persones que fumen i les que no fumen, ja siguin malalties, signes o smptomes. Color de la pell (dits, cara...), olor del cos, al, cansament, tos, cncer, etc.

recursos personals, materials i funcionals Elprofessori/olainfermeradesalutiescola. Materialdocent.

TemporitzaciPrimer curs dESO; es pot fer en lassignatura de cincies naturals, socials o similar. s recomanable en el primer trimestre del curs.

material per al professorTrobareu molta informaci al final del document, amb moltes pgines web dajut per ampliar coneixements.

Alguna informaci per preparar lactivitat:

Lanicotinapassaalasangpelsalvolspulmonarsiarribaalsistemanervisennoms set segons. Al cervell actua com a estimulant i crea una addici ms pode-rosa que qualsevol altra droga.



rgans afectats: boca, esfag, laringe, pulmons, cor, pncrees, rony, bufetaurinria, etc.

Eltabacdisminueixlacapacitatpulmonariprovoca,allargtermini,malaltiesrespiratries importants. Els fumadors sn menys resistents a lexercici fsic, es cansen ms quan han de fer algun esfor i rendeixen menys en els esports.

Daltrabanda,elfumadorcrnictunatostpicapermanenti,quanpateixalgunainfecci respiratria (refredat, bronquitis, etc.), li s ms difcil guarir-sen.

Elconsumdeltabacaugmentadotzevegadeselriscdetenircncerdepulmiest relacionat amb:

El nombre de cigarrets fumats. Ledat dinici en lhbit. Les formes de fumar que augmenten lexposici del pulm als components del

tabac, com la inhalaci habitual del fum, lexcs de pipades i laprofitament mxim del cigarret.

El tabac tamb s un factor de risc pel que fa a laparici de cncers de llavi, la-ringe, boca, esfag, bufeta, etc.

Leslceresgstriquesiduodenalssnmsfreqentsenelsfumadors.

Lhbitdeltabacsunfactorimportantderiscdincendis,tantdinsdecasacomen llocs pblics, sobretot als boscos.

Peralconjuntdaquestesmalalties,elriscestenrelacidirectaambquatrefactors: Consum diari de cigarrets: com major s la dosi diria major s el risc. Durada del consum: com abans es comena a fumar i ms llarg s el perode de

la vida durant el qual la persona consumeix regularment, major s el risc demmalaltir.

La manera de fumar: aquelles formes que augmenten lexposici de lorganisme al fum (inhalaci profunda i repetida, mantenir el cigarret en els llavis entre pipada i pipada, etc.) incrementen el risc.

Tipus de cigarret: els cigarrets amb filtre i aquells que tenen un menor contingut de nicotina i quitr redueixen el risc demmalaltir.

El tabac i laparell respiratoriLexposici constant de les vies respiratries als components txics del fum del tabac incrementa la producci de la mucositat, dificulta lacci de neteja de les cllules ciliars i redueix leficcia del sistema immunitari. A conseqncia daquest procs, comencen a aparixer els primers smptomes ms freqents entre persones fumado-res (tos i expectoraci), primers indicadors de disfunci del sistema.

Els resultats de lacci txica del fum i de la progressiva disminuci de les funcions ciliar i immunitria produeixen en el sistema respiratori laparici duna agressi que pot generar una variada patologia.


20 Tabes

1. Bronquitis crnica. Inflamaci permanent com a conseqncia dirritaci conti-nuada de larbre bronquial. Es caracteritza per tos persistent, expectoraci, difi-cultat respiratria i major propensi a patir infeccions respiratries. s produda per la hipersecreci mucosa i la paralitzaci de la funci ciliar que provoca la inhalaci del fum del tabac, cosa que, en conjunt, dna lloc a lobstrucci de les vies aries.

Quanaquestquadrepersisteix,potdonarllocalemfisemapulmonar.Aquestesdues malalties integren el que es coneix com a malaltia pulmonar obstructiva crnica (MPOC), de la qual el tabac constitueix el principal factor causal.

2. Lemfisema pulmonar. Es caracteritza per la destrucci progressiva dels alvols i la retenci daire als pulmons. Es manifesta per lofec i la sensaci de fatiga.

3. El cncer de pulm. Des del 1950 ja es coneix la relaci del consum de tabac com a factor causal en laparici del cncer de pulm. Segons les dades de qu esdisposa,entreun80iun90%sndegutsaltabac,perlaqualcosaaquestamalaltia prcticament deixaria dexistir si ning no fums. Cal dir que, tot i ser una malaltia molt superior en els homes, en les darreres dcades ha aug-mentat la seva presncia entre les dones, parallelament a la incorporaci al tabac.

El tabac i les malalties cardiovascularsLes malalties cardiovasculars representen actualment la principal causa de mort en els pasos desenvolupats. El consum de tabac s un dels principals factors de risc daquestes patologies, juntament amb la hipertensi, lexcs de colesterol a la sang i lobesitat.

Els efectes del fum del tabac sobre laparell cardio-circulatori sn deguts a lacci de la nicotina i el CO. La nicotina augmenta la pressi arterial (sobrecarregant les parets de les artries), la freqncia cardaca (sobrecarregant el treball del cor) i la coagulaci de la sang (incrementant la presncia dels lpids i afavorint la formaci de coguls). El CO disminueix loxigenaci de lorganisme, cosa que t efectes negatius, especialment sobre el cor.

Aquests factors interactuen amb la qual cosa faciliten la formaci duna capa dateroma a linterior de les artries. Aquesta s la base del procs de larteriosclerosi, que afecta fonamentalment les artries del cor, el cervell i les extremitats, i que pot donar lloc a diferents patologies:

Malaltiescoronries,perobstruccidelesartriescoronries(cardiopatiaisqu-mica, angina de pit i infart de miocardi).

Accidentscerebrovascularsperobstruccidelesartriescerebrals(hemorrgia,trombosi i emblia cerebral), que poden donar lloc a mort sobtada.

Malaltiesvascularsperifriques,perdficitderegalesextremitatssuperiorsiin-feriors.



El tabac i laparell digestiuA conseqncia de la hipersecreci gstrica dcid clorhdric i lincrement en la velocitat de buidament gstric que provoca la nicotina, safavoreix laparici de malalties com la gastritis crnica (dues vegades ms freqent en fumadors que en no fumadors), llcera gastroduodenal i lesofagitis per reflux.

Altres malaltiesDe la mateixa manera, la freqncia daltres tipus de cncer es veu augmentada entre els fumadors: cncer de llavi, de boca, de llengua, de laringe, desfag, de bufeta, etc.

La inhalaci persistent del fum del tabac s tamb responsable de la llengua vellosa dels fumadors, aix com de la hipertrfia de les papilles gustatives, cosa que ocasio-na un important dficit en el sentit del gust.

El sentit de lolfacte tamb es troba disminut en els fumadors.

material per a lalumneFitxa per emplenar com a deures o treball de classe, per consolidar els coneixe-ments adquirits a la classe (Fitxa 2).

Experincies sobre lactivitatLes repercussions del tabac a curt termini sn poc visibles quan no en coneixen de primera m els efectes sobre el cos hum, per, quan el docent les exposa i ho tre-balla a la classe, lalumnat pren conscincia i sap extrapolar-ho a experincies properes i viscudes per ells.


22 Tabes

FiTXA 2

recorregut del fum del tabac pel cos hum

Pinta de color vermell el recorregut del fum del tabac en el nostre cos i fes-ne una breu descripci.

descripci del recorregut del fum a travs del cos hum:



AcTiviTAT 3. cOnsTrucci de la mQuina del Tabac

descripci de lactivitatEs fa un recordatori de la part terica de com el tabac influeix en lorganisme. s el moment que els mateixos alumnes experimentin i observin com aix sesdev en el propi cos, per aix es procedeix a construir la mquina de fumar (Figura 2).

Procediment:

Pas 1. Netejar lampolla i omplir-la gaireb totalment daigua.

Pas 2.Introduir un cot dins de la tetina de biber. Assegurar que no caigui ni es mulli el cot.

Pas 3.Collocar la tetina al coll de lampolla sense tap, ben ajustat.

Pas 4.Collocar un cigarret a la boca de la tetina; si el forat de la tetina s petit caldr ajustar-ho.

Pas 5.Encendre el cigarret i, seguidament i de manera rpida, fer un forat a 2 cm de la base de lampolla amb unes tisores.

Pas 6.Deixar que el cigarret es vagi consumint; es pot observar com el fum omple tot el buit que laigua va deixant a lampolla. s el moment que els alumnes vegin la simi-litud amb el cos hum quan es fuma.

Pas 7.Deixar que lampolla vagi fumant el cigarret i quan aquest shagi consumit completament, treure la tetina i observar qu li ha passat al cot i al lquid de lampolla.


24 Tabes

1. material per a lexperiment. 2. collocaci del cot a la tetina.

3. collocaci del cigarret a la tetina. 4. amb la tisora fer un tall a lampolla.

5. ampolla fumant. 6. Fum a lampolla.

7. cot impregnat de txics del tabac.

Figura 2. suport grfic de lactivitat.



recursos personals, materials i funcionalsPersonal: professor i/o infermera de salut i escola.

Material necessari: cubell de plstic, ampolla d1,5 litres daigua, cot, tetina de biber, un cigarret, un encenedor.

Tamb podem ensenyar un pot amb el contingut de quitr que equival al consum de 20 cigarrets/dia durant un any (Figura 3).

TemporitzaciPrimer curs dESO, durant el primer trimestre; es pot fer en les assignatures de cincies naturals, socials o similar.

La fitxa amb els exercicis del clcul en diners gastats en tabac es podria fer a la classe de matemtiques.

material per al professorConsisteix en un exercici prctic per observar com el fum, la nicotina i el quitr sn productes txics que perjudiquen lorganisme. Desprs de lobservaci es fa una petita reflexi insistint que, des del primer cigarret, lorganisme queda afectat, per desmitificar all que per una pipada no passa res.

Desprs de fer aquesta activitat ms prctica, i seguint en grups reduts, sels ense- nya un pot facilitat per un laboratori farmacutic (Figura 3) on es mostra el contingut de quitr desprs dhaver consumit un paquet de cigarrets durant un any.

Sels fa calcular limport de diners que suposa consumir un paquet de cigarrets diari durant tot un any. Desprs de realitzar aquest clcul aproximat, sels pregunta qu els agradaria comprar amb aquesta quantitat de diners. Finalment sacaba la reflexi preguntant-los: qu preferiu tenir, el que vosaltres heu dit o b aquest quitr (mostrant el pot) als vostres pulmons?

Figura 3. Pot amb el contingut de quitr.


26 Tabes

Per acabar, es fa un resum de tot el que sha dit i es deixa un temps per a preguntes, tot i que es fomentar que els alumnes vagin preguntant i qestionant durant lactivitat.

material per a lalumnePer a cada grup caldr disposar del material necessari, descrit a lapartat de recur-sos adients per fer lactivitat.

Es pot donar una fitxa per fer els clculs de despesa en tabac dalgun familiar proper.

Podria ser un exercici per a lassignatura de matemtiques.

Fitxa de treball de lalumnat (Fitxa 3).

Experincies sobre lactivitatPer poder fer aquesta activitat ms atractiva, i a fi que tots els alumnes hi puguin participar, es divideix laula en dos grups. Cada grup construir una mquina amb el material que sels facilitar.

En el moment de treballar la fitxa dels problemes de matemtiques, es pot incloure la despesa daltres conceptes que genera el consum de tabac com ara encenedors, cendrers, roba que sha cremat alguna vegada per una burilla, productes per netejar les dents de les taques del tabac, cremes antiarrugues per evitar lenvelliment pro-vocat pel tabac, etc.

Podem utilitzar una taula a la pissarra en la qual, entre tota la classe, recollim els diferents objectes (i el seu preu) que han de comprar els fumadors per culpa daquest consum.

En general, en ser una activitat molt prctica i visual, provoca impacte en els alum-nes i s molt ben acollida.



FiTXA 3

matemtiques i tabaquisme

Problema 1

la marta s una senyora de 54 anys que va comenar a fumar als 20 anys. Habitualment fuma un paquet de cigarrets cada dia i els caps de setmana en fuma un paquet entre dissabte i diumenge.

Preu per paquet de 20 cigarrets: 4,25 .

des de fa uns dies es planteja deixar de fumar i vol saber:

a) Quin estalvi setmanal tindr?

b) de quants diners disposar de ms al cap dun any de deixar de fumar?

c) Quants diners ha malgastat en tabac al llarg de la seva vida?

Problema 2

en un centre escolar hi ha un grup de tres nois de segon curs de batxillerat que van comenar a fumar quan van acabar destudiar segon desO, concreta-ment al mes de juny. calcula:

a) Quants diners han gastat si un dells fuma 1 cigarret/dia, laltre 5 cigarrets/dia i el tercer fuma aproximadament 10 cigarrets/dia. el preu del tabac s, per al primer, 3,75 , per al segon, 4,15, i al qui ms fuma el paquet de 20 cigarrets li costa 4,05 .

Problema 3

en carles t un avi que fuma des de fa 50 anys. darrerament, com que el seu estat de salut s molt precari, ja que fa molts anys que fuma, ha decidit deixar el tabac. com a incentiu personal ha proms a en carles que, si ho aconse-gueix, el convidar a fer un viatge amb els diners que ha malgastat durant els 50 anys que ha fumat.

a) de quin import disposaran per fer el viatge? el preu mitj del paquet de cigar-rets s de 3,50 .



mdul ii

ElS JOvES dEcidEiXEn SOBrE El TABAc

OBJEcTiuS

Identificardiferentspuntsdevistaalvoltantdunamateixatemtica. Valoraropinionsdiferentssobreunmateixtema. Prendreunaposicicomaprotagonistadelesprpiesdecisions. Desenvoluparhabilitatsperdefensardunamaneraassertivaeldretdelesperso-

nes a respirar aire no contaminat pel fum del tabac.

cOnTinGuTS

Reflexisobreelconsumdetabacperdeterminadespersonesogrupsdeper-sones.

Discussisobrediferentspuntsdevistadunmateixtema. Actitudsobrelapressidegrup.

AcTiviTATS

AcTiviTAT 1. el JOc de rOl

descripci de lactivitat1. Sexplica al conjunt de laula en qu consisteix un joc de rol. 2. Es divideix el conjunt dels alumnes en X grups, de tres a cinc alumnes. En funci

del nombre dalumnes, es fan ms grups.3. Sexplica al conjunt dels alumnes la situaci: El conflicte que presentem passa en un bar amb una clientela molt variada i

gustos diversos, per, en definitiva, el que tots busquen s poder passar una es-tona agradable amb els amics.

4. A cada grup se li ofereix un personatge. Es presenten els personatges a fi que tots els grups els coneguin:

En Ramon s lamo del local i moltes vegades no sap com fer-ho per tenir a tot-hom content. Amb la nova llei del 2006, va decidir que al seu bar es podria fu-mar. En Flix s el fill de lamo del bar i en sortir de lescola va a veure el seu pare, i all espera que la seva mare el vagi a buscar per portar-lo a nataci. Avui ha quedatalbardelseupareambtresamics,enJoan,laSlviailaMarta,perferuntreball que dem han de tenir acabat.


30 Tabes

5. A partir dels punts de vista dels personatges que es presenten, es plantegen una srie de preguntes que cal respondre entenent els punts de vista de cada perso-natge, intentant posar-se en el lloc de laltre. Els plantegem que desenvolupin el seu personatge com si fossin ells mateixos i que ens expliquin un petit relat del futur del seu personatge.

6. Un cop sha entregat el personatge a cada grup, sels llegeixen les preguntes que cal que responguin (apartat material per al professor); cal tenir clar que els alum-nes han de llegir noms el text del seu personatge.

recursos personals, materials i funcionals Personal:professori/oinfermeradesalutiescola. Materials:bolgrafs,folisifitxesdelspersonatges. Espotferenunaaulaseparantelsalumnesengrupsoendiferentsespais,per

desprs fer la posada en com i el debat.

TemporitzaciPrimer curs dESO, durant el segon trimestre; es pot fer en les assignatures de llen-gua catalana, llengua castellana o cincies socials.

material per al professorFitxa amb les preguntes que caldr que els alumnes responguin, aix com els temes de debat que sorgiran a propsit del joc de rol.

Preguntes: Perqucreieuquelagentcomenaafumar? Perqucreieuquealgunscontinuenfumant? Alesnoies/elsnoiselsagradenmselsnois/lesnoiesquefumen? Perqulagentnocanvialasevaconductaquansapqueunacosaquefalicom-

porta problemes? Quinesconseqnciesnegativestelconsumdetabac?(allargiacurttermini) Creieuqueelsfumadorssabenqueeltabacsperjudicialperalasevasalut? Perqualgunsfumadorsdecideixendeixardefumarinohoaconsegueixen? Creieuquesfcildeixardefumar? Coneixeualgquehohagiprovat?Liharesultatfcilodifcil? Qufareuperaconsellarlagentquefums?Qutdepositiufumar? Qufareuperaconsellarlagentquenofums?Qutdenegatiufumar?

material per a lalumneCada grup tindr un personatge a desenvolupar.

Fitxesdelspersonatges(Fitxes4,5,6,7,8,9i10).



FiTXA 4

En ramonAmo del local

caracTersTiQues PrinciPals

Tens38anys.

Fumesalguncigarretambelsclientsdelbar.

Fatresanysquehasmuntatunbarqueetfuncionabastantb,onseservei-xen esmorzars i plats combinats.

Amblalleidel2006,vasdecidirqueenelteubarespodriafumar.

envers el Tabac

Estspreocupatperqu,desdefaunesquantessetmanes,algunsclientsshan queixat que hi ha molt de fum de tabac i que els molesta.

Etfaporqueaquestsclientsnofumadorsnovinguinms,pertambetfapor dir als clients fumadors que no fumin tant.


32 Tabes

FiTXA 5

lEnricVenedor de lestanc


Tens40anys.

Nofumes.

Etslamodunestanc.

envers el Tabac

PortestabacperalamquinadelbardenRamoni,sihihaalgunapromo-ci, portes encenedors i altres objectes per al bar, a fi que els pugui regalar als seus clients.



FiTXA 6

la montseDona den Ramon


Tens30anysiestscasadaambenRamon,lamodelbar.

Cadavegadaqueelvasaveurealafeina,sentsalguncomentarideclientsque es queixen que hi ha molt de fum al local.

envers el Tabac

Noetsfumadora.

Personalmentetmolestabastantelfumdelbar.


34 Tabes

FiTXA 7

En FlixEstudiant


Tens12anys.

Fasnatacidesdels3anys.

HasparticipatencampionatsdeCatalunyaitambanivelldEspanya.

UndelsteussomnissparticiparalesOlimpades.

envers el Tabac

Aminomagradafumar;hededicatmoltesfor,tempsivoluntatalanata-ci, esport que mapassiona, i crec que si fums la meva resistncia fsica disminuiria, la velocitat i temps de les curses serien menors i sempre tindria tos i mocs, i aix de tenir mocs a la piscina no mola gens.



FiTXA 8

En JoanEstudiant


Tens14anys.

Tens una extensa collecci dobjectes,entrades, samarretes, cd, etc., dels teus grups de msica preferits.

Fasclassesdepianoiguitarraelctrica.

Etpasseseldiaescoltantmsica;etsapsde memria totes les canons dels teus grups preferits.

envers el Tabac

Elmeusomniscantar,formarpartdungrupdemsica,tocarcanonsdels meus dols i les meves prpies. Per aprendre i arribar a ser un bon can-tant,seguirelmeudolpertotselsconcertsquefaci;elmeudolvavestitde negre, porta sabates negres i punxegudes i duu els cabells llargs. els meusparesnomelsdeixendurllargs,quantinguiels18anysmelsdeixarllargs,alaladadelesespatlles;tambfumacigarretsentrecanican,mentre sasseu en un tamboret i parla amb el pblic.


36 Tabes

FiTXA 9

la SlviaEstudiant


Tens14anys.

Viusambelsteusparesiambelteuavi.

Cadadiavaacasatevaunainfermeraper tenir cura del teu avi, que est molt malalt.

Tagradamolt estudiar, per nomsall relacionat amb el medi ambient, perqu quan siguis gran et vols dedi-car a recuperar les espcies animals que sestan extingint.

Et passaries molt de temps anantdexcursi, si no fos perqu has dajudar a casa i tamb tenir cura del teu avi.

envers el Tabac

Elmeuavifumavamoltscigarretscadadiaiesvaposarmalalt;lamareemva explicar que el tabac li va embrutar els pulmons i aquests van emmalaltir. va estar molt de temps a lhospital i ara, a part de no poder-se moure exces-sivament perqu es cansa, tamb necessita una mascareta que lajuda a respirar. i el ms increble s que encara lhaig de vigilar perqu de tant en tant sescapa a fumar un cigarret! Jo no ho entenc, si estic malalta i conec el que mha provocat la malaltia, far tot el possible per no tenir mai ms res a veure amb all que mha fet mal! no?



FiTXA 10

la martaEstudiant


Tens13anys.

Viusamblatevamareielteugerm6anysmsgran.

Tagradamoltanaramblestevesamiguesdecompres i sovint, desprs de lescola, vas a casa de la Joana, amb qui sempre vols anar perqu s guay, tota la classe la respecta i als nois els agrada molt.

envers el Tabac Tots els amicsdelmeugerm fumen; quan

vnen a casa els pregunto per qu ho fan i ells em responen: Perqu s, per qu ens agrada per passar lestona amb els amics. un daquests s el germ de la Joana, en Jordi, i a mi magrada molt. laltre dia vaig veure un ci-garret a lhabitaci del meu germ quan estava amb el Jordi, ells no en van dir res, per suposo que ms endavant em proposaran de provar-ho, i si s la manera dunir-me ms al Jordi i que ens ho passem ms b, ho provar.


38 Tabes

Experincies sobre lactivitatEl joc de rol s una eina til per treballar amb els adolescents amb diferents punts de vista i despertar, aix, lesperit crtic i treballar les pressions de grup.

Els alumnes no tenen habilitat en aquests tipus de joc, ni tampoc a posicionar-se davant el grup. Tot i aix, el fet de poder-ho treballar entre dues persones o ms dna lloc a la reflexi i a un espai com per parlar de temes que poden generar conflicte.

Destaquem la gran imaginaci dels adolescents per plantejar un futur immediat i a llarg termini de cada un dels personatges proposats.

Caldria adaptar la situaci proposada a causa de la modificaci de la llei del tabac que ja no permet el consum de tabac en els bars i restaurants; per tant, el dilema que es presenta shauria de contextualitzar en un altre mbit.



mdul iii

EXPrESSi dElS JOvES SOBrE El TABAQuiSmE

OBJEcTiuS

Reflexionariaprendresobreelsaspectesnegatiusquecomportaelfetdefumariels beneficis que obtenen les persones que no fumen o b han deixat de fumar.

Fomentarlesperitcrticielsestilsdevidasaludables. Implicardemaneraindirectaelcompromsdelsmembresdelafamliaenlapo-

sici de veure el tabac com una cosa negativa. Divulgarelproblemadeltabaquismeicomprometre-hielconjuntdelasocietat. Desenvoluparhbitsfavorablesalapromocidelasalutpersonalicomuni-

tria.

cOnTinGuTS

1. Recordar els efectes del tabac sobre la salut i especialment sobre aquelles perso-nes del nostre entorn (familiars, amics, etc.).

2. Discutir i parlar sobre els fumadors passius.3. Fomentar lactitud responsable valorant les conseqncies de ser fumador.4. Reflexi sobre continuar sent fumador en persones amb patologia causada pel

fum del tabac.

AcTiviTATS

AcTiviTAT 1. redacci deslGans Per FOmenTar deiXar el Tabac O nO cOmenar a Fumar

descripci de lactivitatEs reparteixen dues targetes, luna de color verd i laltra de color vermell. A la targeta de color verd han descriure un missatge a una persona estimada agraint-li el fet de no haver estat mai fumadora o, si s un/a ex-fumador/a, desta-car algun resultat positiu i/o felicitar-lo per la decisi dhaver-ho deixat.

A la targeta de color vermell han descriure un missatge a una persona estimada que sigui fumadora donant-li algun consells/nims per deixar lhbit.

Deixem de 5 a 10 minuts perqu cada alumne faci aquesta activitat. Desprs ani-mem que alguns dells ens llegeixin els seus missatges, afavorint la participaci.


40 Tabes

Sagrupen a la pissarra, el suro o el panell per temtiques similars, emocions i sen-timents escrits que van apareixent. Per acabar es fa un resum del que tota la classe ha escrit, intentant ressaltar i destacar aquelles opinions expressades que fomenten lesperit crtic amb el tema i ens ajuden a evitar el consum de tabac.

recursos personals, materials i funcionals Unprofessori/ounainfermeradesalutiescola. Cartolinesverdesicartolinesvermelles,bolgrafs. Aula,pissarra,suroopanellperpenjarlestargetesqueesvaginllegint.

TemporitzaciEntre 5 i 10 minuts per poder escriure els missatges i entre 15 i 30 minuts per fer la lectura. Uns deu minuts per fer el resum final.

material per al professor Recollir informaci sobre percentatges dalumnes de la classe que sn fumadors habituals, fumadors espordics, fumadors passius, i sobre lentorn dels alumnes (pares, familiars directes, amics, etc.).

Podem reflexionar i debatre sobre les situacions diries dexposici al fum am- biental del tabac i cercar solucions per evitar-les.

Prendre conscincia de com afecta el fum del tabac les persones no fumadores. Concepte de fumadors passius.

Es pot debatre i investigar els motius pels quals hi ha persones que fumen. Si han observat persones que no estan contentes pel fet de fumar o que han dit en ocasions que els agradaria deixar el tabac, per no poden.

Podem introduir aspectes de la dependncia al tabac per conixer els mecanismes dacci de la nicotina al nostre cos.

MECANISME DADDICI A LA NICOTINA

Lanicotinasunadrogaqueestrobaalesfullesdeltabac.Quanunfumadorinha-la la nicotina, aquesta va directament als pulmons i a la sang. En set segons una quarta part de la nicotina ha arribat al cervell, a travs de lartria pulmonar. s una droga psicoactiva i un potent reforador conductual, capa de produir una in- exorable dependncia qumica en el consumidor.

Actua segons les dosis, ja que a dosis baixes s psicoestimulant, per tal com millora la capacitat mental, sobretot la concentraci, i a dosis altes t un efecte sedant en actuar com a depressor.

Es troba en un percentatge d1 a 2 % en els cigarrets, de manera que un cigarret normal d1 gram en cont de 10 a 20 milligrams. El 10 % daquesta nicotina passa al fum del cigarret, s a dir, d1 a 2 milligrams.



ABSORCI

El primer lloc que toca el fum del tabac s la boca; desprs els pulmons, que s el lloc on sabsorbeix en tot lorganisme. Aquest procs es fa amb extraordinria rapi-desa i per la circulaci arriba al cor, des don simpulsa en pocs segons cap al cervell (lloc on resideix laddicci).

La nicotina s una substncia que sabsorbeix fonamentalment a travs dels pul-mons (dun 79 a un 90 %) i en menys mesura a travs de la mucosa bucal i els plecs sublinguals (de 4 al 40 %) i de la pell; en aquest cas labsorci s variable i depn de diferents factors, com sn la temperatura i el pH cutani, el grau dhumitat i dhigie-ne personal, etc. Sabsorbeix rpidament a la mucosa nasal, oral i respiratria i ar-riba al cervell, on entra als receptors al cap duns set segons. s all on exerceix lacci sobre el sistema nervis central (SNC), com tamb en el sistema nervis autnom. Aquesta relaci prcticament immediata entre la inhalaci del fum i el seu efecte a nivell cerebral s un dels factors que contribueix a lalt poder addictiu de la nicotina.

La vida mitjana de la nicotina s de dues hores, oscillant entre una i quatre hores dacord amb la variabilitat individual. La major part es metabolitza al fetge, on es transforma en un dels metablits inactius la cotinina i solament el 7 % de la nico-tina sexcreta per via renal sense transformar-se en la cotinina. Tamb passa a la llet materna i travessa la barrera placentria.

NICOTINA LLIURE

La velocitat amb qu sabsorbeix la nicotina depn del seu nivell de pH (acidesa/alcalinitat). El pH normal del fum s 6,0 o menys. La majoria de la nicotina est lligada qumicament a les substncies cides del fum del tabac, per la qual cosa no s voltil i el fumador labsorbeix lentament. A mesura que augmenta el pH, ms de 6,0, una major proporci de nicotina de les substncies cides sallibera i es con-verteix en nicotina lliure, la qual s voltil i s absorbida ms rpidament per la persona.

La nicotina lliure penetra ms rpidament a la sang, travessa fcilment la mucosa de la boca i la paret dels pulmons, especialment quan es compara amb la velocitat dabsorci de les sals de nicotina.

Les empreses productores de cigarrets solen emprar additius per augmentar lab-sorci de la nicotina del fum del tabac. Els compostos damonac alteren el pH de la nicotina i la converteixen en nicotina lliure.


42 Tabes

ACCI CEREBRAL

Els senyals nerviosos es transmeten duna neurona a una altra a travs de les unions interneuronals anomenades sinapsis, en qu limpuls nervis es transforma en mis-satges qumics que prenen la forma duna substncia secretada per la neurona, que s un neurotransmissor o neuromediador. Aquests travessen la sinapsi i actuen so-bre les protenes del receptor de membrana de la neurona segent.

El control neurohormonal de lactivitat enceflica es realitza de dues maneres: Controldirecteperlatransmissidesenyalsnerviososespecficsdesdelapart

inferior de lencfal fins a les regions corticals del cervell. Controlperalliberamentdagentsneurotransmissorsexcitadorsoinhibidorsala

substncia enceflica; neurotransmissors que exerceixen el control per perodes ms perllongats que els produts per una activaci o inhibici instantnia.

En el cervell hum hi ha quatre sectors dactivaci i control per neuromediadors: Ellocus ceruleus i el sistema de la norepinefrina. Lasubstncianegraambelnucliaccumbens i el sistema de la dopamina. Elsnuclisdelrafeielsistemadelaserotonina. Elnucligigantocellulardelaformacireticuladaielsistemadelacetilcolina.

Tots estan implicats en els processos daddicci a diferents drogues. En laddicci a la nicotina t una importncia cabdal el sistema mesolmbic dopaminrgic, i en la sndrome dabstinncia interv el locus ceruleus i el sistema de la norepinefrina.

La nicotina responsable de la dependncia pot ser definida com una substncia psicoactiva lacci de la qual consisteix principalment en lactivaci de dos centres cerebrals (Figura 4). El sistemamesolmbic dopaminrgic, que s considerat el centre cerebral del

plaer i de la gratificaci, i la seva estimulaci s responsable de la farmacodepen-dncia, en qu la persona intenta trobar lefecte euforitzant (craving).

Ellocus ceruleus s responsable de lestat dalerta i de viglia. La seva estimulaci per part de la nicotina millora les funcions cognoscitives, la capacitat de concen-traci, el rendiment intellectual i, al mateix temps, pot reduir les reaccions des-trs, proporcionant una impressi de seguretat i de relaxaci en les situacions crtiques.

La nicotina suneix als receptors per a la nicotina en el cervell i estimula lallibera-ment de dopamina elevant-ne els nivells. La dopamina s alliberada cap a la sinap-si (lespai entre les terminacions nervioses i la cllula receptora) i suneix als recep-tors de la neurona segent. La dopamina rpidament es reabsorbeix o selimina per lenzim monoaminooxidasa (MAO).



Una conducta compulsiva

En encendre un cigarret i amb la primera pipada, el fum i la nicotina arriben als pulmons.

3.Tornem a comenarEn deixar de rebre nicotina, les neurones experimenten una sensaci dabstinncia i obliguen el cos/la ment a un nou subministrament de nicotina.Sinstalla la dependncia.

1. Com actua la nicotina al cervellAfecta la zona tegmental ventral.

2. El circuit de la recompensaQuan la nicotina arriba al cervell posa en funcionament un circuit relacionat amb la noci de satisfacci.

Lalliberament de dopamina afecta quatre punts del cervell: el nucli accumbens, el septe, lamgdala i lescora prefrontal.

Aquests quatre punts junts activen lhipotlem, centre de les reaccions emocionals.

Un enzim anomenat MAO sencarrega de controlar lexcs de dopamina...

...per una molcula del tabac anomenada IMAO bloqueja laccionament de lenzim MAO i prolonga lacci de la dopamina.

La nicotina arriba al cervell i activa receptors de dopamina. La neurona allibera dopamina en quantitat.

La dopamina, una substncia relacionada amb els mecanismes del plaer, activa altres neurones.

Neurona sensible a la dopamina.

Extrem de neurona (sinapsi) de dopamina

Receptor de nicotina

Nicotina

Zona tegmental ventral

Activaci de lhipotlem

Hipotlem

Arribada de la nicotina al cervell

DETALL

Amgdala

Escora prefrontal

Nucli accumbens

Nus de septe

Alliberament de dopamina

La nicotina entra en el sistema nervis i actua en el cervell.

Desapareix la nicotina de la sang.

Lorganisme comena a reclamar una altra dosi de nicotina.

0 segon 7 segons 20 minuts 1 hora desprs

13

2

4

Figura 4. mecanisme dactuaci de la nicotina en el sistema nervis central.


44 Tabes

IDEES PRINCIPALS

Lanicotinanosunasimplefrmulaqumicaquepredisposaalconsum,po-dem afirmar que s una droga psicoactiva que produeix addicci.

Laddicci,sunamalaltiaquepresentaalteracionsneuroqumiquesenelcervelli alteracions del comportament.

Laddiccialanicotinasestableixapartirdelconsumde10cigarrets/dia(font: CNPT-Comit Nacional de Prevenci del Tabaquisme).

Eltabaquismescatalogatmdicamentcomunamalaltiaaddictivanocurable,i,com a tal, necessita un tractament per ser controlada. El tabaquisme s una ad-dicci, i una addicci s una malaltia.

Elcervellposseeixreceptorsdenicotinaque,enrelacionar-seambaquesta,re- ben un missatge que desaran a la seva estructura qumica. Aix, posteriorment, quan de nou entra en contacte amb la substncia, es desplegar el missatge aprs. Daqu deriva el poder addictiu.

Enelcervelldelsfumadorselnombredereceptorsalanicotinasincrementadel100 al 300 % en comparaci amb els no fumadors. La nicotina suneix als recep-tors de la nicotina en el cervell i estimula lalliberament de dopamina, augmen-tant-ne els nivells.

Enrespirarelfumduncigarretfaqueensetsegonslanicotinaarribialcervellihi activa un complex mecanisme de missatges qumics i neurobiolgics en tocar el circuit de recompensa on es generen sensacions de plaer i alerta, essent la zona bsica el nucli accumbens i el seu principal neuro-transmissor la dopamina.

Enllaosrelacionats: Addicci a la nicotina:

http://www.tabaquismo.freehoting.net/NICOTINA/ADICCIONICOTINA.htm Addicci a la nicotina:

http://www.convmarco.com.gt/03-01nicotina(2).htm Addicci al consum de tabac:

http://www.convmarco.com.gt/03-01nicotina(3).htm

material per a lalumne Targetes verdes i vermelles per poder elaborar els eslgans i un bolgraf.

Experincies sobre lactivitatQuanelsalumnescontestendemaneraannima,ho fanambms llibertat.Elsmissatges anaven dirigits, majoritriament, a familiars i amics. A les cartolines ver-des els temes que ms es van repetir van ser els relacionats amb la salut, lolor i el rendiment esportiu. Els missatges de les cartolines vermelles tenien relaci amb la salut i lesttica. Els alumnes no van voler llegir els seu missatges.


nroviraResaltado

nroviraNotaempar:eliminem el que he marcat amb groc?

Si


AcTiviTAT 2. creaci de PunTs de llibres amb els eslGans Previs Per deiXar el Tabac O aGrair el FeT de nO Fumar

descripci de lactivitatSexplicar als alumnes que farem un concurs de punts de llibre. Sels llegiran les bases del concurs. Per aquest motiu, es repartir una cartolina blanca de 20 cm x 6 cm a cada alumne i sels explicar que en una de les cares facin un dibuix amb un eslgan per mostrar agrament als qui no fumen o b han deixat de fer-ho, o dema-nant que deixin de fumar el qui encara fumen. Per a laltra cara de la cartolina, sels demanar que posin el seu nom, el curs que fan i el nom de lescola/IES.

Abans de comenar lactivitat sels mostraran alguns exemples dimatges de publi-citatdediferentspasosencontradeltabac.Quanfinalitzilactivitatesrecollirantots els punts de llibre i sels explicar que apareixeran en un blog creat per aquest esdeveniment (Figura 5). Es fomenta que els mateixos alumnes votin els punts de llibre que considerin ms bonics i puguin fer-ne partceps a la resta de la famlia, els amics, els professors, etc.

BlOG: http://tab-es.over-blog.es/article-30059080.html

recursos personals, materials i funcionals Unprofessori/ounainfermeradesalutiescola. Cartolinesblanquesde20cmx 6 cm, llapis, gomes desborrar, bolgrafs, llapis de

colors i retoladors. Auladeclassehabitual.

TemporitzaciEs deixar entre 45 i 50 minuts per dur a terme el punt de llibre.

Figura 5. el blog del grup

Tabes.


46 Tabes

material per al professor El professor disposar de cartolines de publicitat de diferents pasos en contra del tabac, amb la finalitat de donar alguna idea als alumnes perqu elaborin el seu punt de llibre.

Pot ser dajut ensenyar la llista dels aspectes negatius de fumar i els aspectes positius de no fumar.

Bases del concurs ShipodranpresentartotselsalumnesdelgrupdintervencidelestudiTABES,curs2008-09.

Cadaparticipantpodrpresentarunmximdunpuntdellibre. Elstreballshandeseroriginalsiindits. El puntde llibre shaurde realitzar ambelmaterial facilitat per lorganitza-

ci durant el taller sobre Tabac a laula i sentregar en acabar el taller (Figu- res6,7i8).

Eltemahadereflectiraspectespositiuspelfetdenofumarohaverdeixatdefu-mar o b aspectes negatius pel fet de fumar.

Latcnicadeldibuixidissenyslliure.Hihadeconstarelnomielscognoms,elnom del centre educatiu, el curs i laula.

Hihaursispremis:unprimer,segonitercerpremiperacadaciutat(Tarragonai Reus).

1r premi: el punt de llibre guanyador de cada ciutat ser editat i repartit durant La setmana mundial sense tabac a cadascuna de les ciutats (del 25 al 31 de maig).

Aspectes positius de no fumar Aspectes negatius de fumar

Nofasmalaolor Notensalatabac Notensdents,mansiaspectegrocs Menyspossibilitatsdepatiracne Laveusmsfina Notusses Noagafestantsrefredats Tensmenysriscdemalalties Nopassesfredsifumesforaamblaportaoberta Hihamenysriscdincendis Alcotxemenysriscdaccidents(distraccions

pel tabac) Msdiners!!! pots gastar-los en altres coses

divertides!! Menysnerviosisme Etcansesmenysfentexercici,rendeixesms! Menysriscdinfartsicncers Menysriscdlceragstrica Siestsembarassadamenysriscdavortament

i de malalties al teu nad Menysriscdepatirimpotncia Viusmsanys

Malaolor,olordetabac;elcos,elcabell,laroba,etc.

Alatabac Dents,unglesicaragroga Mspossibilitatsdeteniracne Laveusettornagreu Etrefredessovint Tensmoltriscdepatirmalalties:cncer,lcera

gstrica, infarts, malalties pulmonars, asma, etc. Potsprovocarunincendi Potsprovocaripatirunaccidentdetrnsit Sovintestsnervis Etcansesaviatenferexerciciirendeixespoc Viusmenysanysqueunnofumador Siestsembarassadatensmoltderisc

davortament prematur Siestsembarassadatensmoltderiscdeque

el teu nad pateixi una malaltia important o neixi un nen amb baix pes.

Tensriscdepatirimpotncia Gastesmolts diners i no en treus cap

benefici!!!!



2n premi: vals de compra de material escolar, didctic, jocs, etc. 3r premi: vals de compra de material escolar, didctic, jocs, etc. Eljuratestarformatperdiferentsmembresexpertsenlatemtica. HihaurlapossibilitatdefervotacionsviaInternetatravsdelblog. Ladecisideljuratserinapellable. EllliuramentdelspremisesfardurantlacelebracidelsdiferentsactesdeLa

setmana mundial sense tabac. Laparticipacienaquestconcurscomportalacceptacidaquestesbases.

imatges per ajudar en la creaci dels punts de llibre

Figura 6. Publicitatcontraeltabac(MinisterideSalutdelBrasil).


48 Tabes

Figura 7. imatges i eslgans als paquets de tabac a anglaterra.

material per a lalumne Cartolines blanques de 20 cm x 6 cm i material descriptura: llapis, gomes desbor-rar, maquineta de fer punta, llapis de colors de fusta, retoladors, plastidecors, etc.

Experincies sobre lactivitatAls alumnes els va costar trobar idees originals a lhora de confeccionar els punt de llibre i ens demanaven ajuda.

Tot i demanar que tots els punts de llibre havien de portar el nom de lalumne, el curs i el nom de lescola/IES, ens en vam trobar algun sense.

El tema de la mort va ser un dels ms utilitzats.

La votaci a travs del bloc TAbES no va tenir gaire xit.

El fet de premiar els millors va despertar inters entre els alumnes.



Com a experincia sobre la prevenci de tabac, ens ajuda a impactar ms en el temps, ja que, a partir duna activitat, podem continuar treballant ms temps sobre el tema.

AcTiviTAT 3. acTe de lliuramenT dels Premis al millOr PunT de llibre

descripci de lactivitat Aprofitant la Setmana mundial sense fum, es pot organitzar el lliurament dels premis del concurs de punts de llibre, amb la presncia dels alumnes, familiars, represen-tants docents i de lmbit de la salut. Si ho creieu interessant, podeu convidar-hi a algunes entitats del municipi.

Figura 8. Publicitat en altres pasos.


50 Tabes

Lacte es pot aprofitar per donar informaci de temes relacionats amb els joves i el tabaquisme, amb lobjectiu de conscienciar els assistents.

Descripci dels premis:1. Hi haur un primer, un segon i un tercer premis (els premis seran xecs regals, de

diferents quantitats per comprar material escolar o similar). 2. Seditaran els millors punts de llibre i es repartiran el Dia mundial sense fum,

el 31 de maig, en les activitats que lescola, lajuntament o els centres de salut proposin amb aquesta finalitat.

3. Tamb podeu convidar els guanyadors a participar en les emissions del progra-ma de rdio local, com a reconeixement i per motivar i explicar les experincies sobre la prevenci del tabac que tenen els joves.

4. Seditar un pster amb els millors punts de llibre de cadascuna de les classes participants i es repartiran per totes les escoles/els instituts que hi han participat (Figura 9).

Figura 9. Pster amb els punts de llibre finalistes.



Sadjudiquen quatre premis a Tarragona i tres premis a Reus. Mostrem imatges dels dos primers premis (Figura 10).

5. Es convidar el/s guanyador/s a participar activament en els actes programats amb motiu del Dia mundial sense fum, on professionals de la salut ajuden i ori-enten la poblaci sobre els beneficis de deixar de fumar. All sels far entrega del seu punt de llibre editat. Aquesta activitat la pot organitzar lajuntament amb la collaboraci de grups especfics dajuda al fumador, centres de salut, el Depar-tament de Salut, lAgncia de Salut Pblica, etc.

PRIMER PREMI DE TARRAGONAJuditCasasdelCollegiLaSalledeTarragona

PRIMER PREMI DE REUSCaterina Gomis de lIES Gabriel i Ferrater

Figura 10. imatges dels dos primers premis de punts de llibre.


52 Tabes

6. Des de Salut Pblica de lAjuntament sorganitza anualment un concurs anome-nat Tasta la vida sense fum, per motivar a deixar de fumar coincidint amb la Setmana mundial sense fum. Aquest concurs es pot oferir als alumnes per do-nar-ne difusi personalitzada per a pares, familiars i professors (Figura 11).

Figura 11. concurs Tasta la vidasensefum(2010).

recursos personals, materials i funcionals RepresentantsdelInstitutCataldelaSalut,professorsdelesescoles/IESparti-

cipants, alumnes guanyadors, familiars dels alumnes i gabinet de premsa, rdio, i mitjans audiovisuals i de comunicaci de qu disposeu.

Elspremisqueshauranderepartir. Impremtaosimilarperferledicidel/spunt/sdellibre. Aulaoespaiadequatperferentregadelspremis.

TemporitzaciAquesta activitat tindr una durada aproximada duna hora, tot i que podem orga-nitzar activitats derivades, com es cregui ms adient en funci dels recursos i el temps.

s important organitzar-ho al voltant del 31 de maig, ats que s una setmana id-nia per programar activitats relacionades amb la prevenci del tabaquisme.

Experincies sobre lactivitat Aquesta activitat va permetre una mplia difusi local del programa TAbES, aix com la implicaci daltres entitats locals i mitjans de comunicaci.

La nostra recomanaci s organitzar-ho fomentant la participaci dels alumnes i que siguin ells els lders de lactivitat, com, per exemple, organitzant lacte dentre-ga, els premis, etc. Aix limpacte educatiu que es pretn quedar reforat.



mdul iv

lA PuBliciTAT EncOBErTA dEl TABAc

AcTiviTATS

AcTiviTAT 1: la PubliciTaT encOberTa del Tabac en sries de Televisi

descripci de lactivitat1. Amb un qestionari previ a lactivitat es pregunta als alumnes quanta estona

dediquen a veure la televisi, quines sries de TV veuen i quines sn ms atrac-tives per a ells.

2. Amb la informaci del punt 1, es fa una cerca qualitativa de les sries del mo-ment amb la mirada sobre ls del tabac.

3. Seleccionem seqncies de les sries que tinguin continguts relacionats amb el tema i en qu sutilitza el tabac. Per exemple, si el personatge fa de dolent de la srie, si s ms atractiu si s home, si s un menor dedat com aconsegueix el tabac, quin tipus de tabac fuma i qu el fa diferent pel fet de ser fumador.

4. Tamb hem de buscar algunes seqncies en sries que no utilitzen el tabac per mostrar com els guionistes aconsegueixen el mateix efecte sense aquesta substncia.

5. Amb aquestes seqncies es muntar un vdeo daproximadament 10-15 minuts que es mostrar a laula per induir al debat, la reflexi i laprenentatge de com la publicitat del tabac es fa evident tot i la prohibici de la llei.

recursos personals, materials i funcionals Unprofessori/ounainfermeradesalutiescola.srecomanablequesiguindues

persones. Auladinformticaoaulaambordinadorican. Vdeoopellculaconfeccionada.

TemporitzaciEs pot fer al segon trimestre de segon dESO, coincidint amb assignatures com tecnologia, coneixement del medi, etc.

material per al professor Caldr visionar les sries del moment, principalment aquelles que sn seguides per lalumnat. Es pot fer un exercici previ mitjanant un qestionari o b comentant a laula qu acostumen a mirar a la televisi, Internet o b al mbil. Actualment les noves tecnologies sn ds freqent entre els joves.

En el perode en qu es va portar a terme, es van utilitzar sries com Cuntame, Sintetasnohayparaso,FsicayQumica,ElInternadoiLosSerrano.


ICSNota adhesivaNoemi:Aqui manca:OBJECTIUSAnalitzar com a travs de les pellicules, la TV, els anuncis i altres sistemes de persuasi, el pblic jove est exposat a missatges sobre el consum de tabac i a ser facilment manipulats Reflexionar sobre les investigacions que demostren que la decisi de fumar est influenciada per la promoci que realitza la indstria tabaquera. Prendre conscincia com la indstria del tabac ha mantingut una poltica de publicitat directa, malgrat els canvis legislatius en materia de publicitat".

CONTINGUTS Visionar sries de TV del moment amb un anlisi diferent, centrat en la prespectiva de les estrategies que utilitza la industria del tabac.Discussi sobre diferents punts de vista respecte al consum del tabac i qu porta als joves a comenarAnlisi del concepte de pressi de la publicitat sobre el public en general i especificament sobre els joves.

54 Tabes

s til disposar dalgun programa informtic que permeti confeccionar el vdeo amb les diferents seqncies que decidiu incorporar per fer el taller.

El professorat pot llegir larticle fruit de la nostra experincia a lenlla segent: http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=901562 36&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=27&ty=77&accion=L&origen=elsevier&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=27v44n10a90156236 pdf001.pdf

Tamb podeu utilitzar els vdeos que vam confeccionar nosaltres: estan disponibles a You Tube a les adreces segents:

Vdeo 1. (srie Los Serrano). Exemple duna seqncia sense utilitzar el tabac.http://www.youtube.com/watch?v=IXa9L1_8pRY&feature=youtu.be

Vdeo 2. (srie El Internado). Exemple de com sutilitza el tabac amb lobjectiu des-tablir noves relacions familiars entre pares i fills.http://www.youtube.com/watch?v=Zl3LDnSlw7A

Vdeo 3. (srie Cuntame). Exemple de com utilitzar el tabac com a element sexual i fomentar-ne el consum entre les dones.http://www.youtube.com/watch?v=loM9Jkq-O9o

Vdeo 4. (srie Cuntame). Exemple duna sala despera dun hospital amb pacients amb malalties cardaques i com transgredeixen les normes respecte al tabac.http://www.youtube.com/watch?v=irANYlaiU4g

Vdeo 5. (srie Sin tetas no hay paraso). Exemple de situacions de tiroteig, agressi-vitat i problemes entre una banda de traficants de drogues, en qu ldol no s ven-ut, malgrat les dificultats i ho fa gaireb tot amb un cigarret a la boca. http://youtu.be/U9OtEtHrcps

Vdeo 6. (srie Sin tetas no hay paraso). Exemple de com el lder de la banda de narcotraficants pren decisions respecte a la situaci de conflicte sempre amb un cigarret a la m.http://youtu.be/pCOg72hs0KA

Les qestions que habitualment sorgeixen en visionar les sries sn:1. Per qu penseu que a les sries surten persones fumant tot i estar prohibit expres-

sament per la llei?2. Considereu que aix s publicitat?3. Es pot considerar que aix tamb s un tipus diferent de publicitat?4. Reflexioneu sobre els missatges que mostren a les sries i si aquests inciten al

consum.5. Quinsinteressosmouenlesmultinacionalsdeltabac?Paguenofinancendalgu-

namaneraaquestessries?Quenpenseu?



material per a lalumne Fitxa per fer anotacions sobre el visionat dels vdeos per al debat posterior. Orien tar els alumnes sobre les qestions que volem ensenyar.

Quintipusdesriedetelevisisn,aquinpblicvandirigides,quantespersoneshisurten fumant, en quines escenes, quin tipus de publicitat del tabac estan intentant transmetre.

Si us sembla pertinent, es pot treballar amb ms profunditat i investigar sobre el negoci de les multinacionals tabaqueres i quins interessos les mouen (Fitxa 11).

Experincies sobre lactivitats una activitat en qu els alumnes participen. Veuen clarament lefecte de la publi-citat enganyosa i els sorprn. Dentrada, acostumen a negar la publicitat encoberta, per desprs duna anlisi i reflexi, sn conscients de ser vctimes daquesta manipulaci. Acostumen a despertar el seu esperit crtic. Aquest tipus de taller s ben acollit pels joves, ja que forma part de la seva prctica diria. Per aix s impor-tant fer un exercici previ de valoraci de quina s la programaci que veuen habi-tualment. Es tracta dun taller que necessita una preparaci exhaustiva per que t molta acceptaci per part de lalumnat.


56 Tabes

FiTXA 11

la publicitat encoberta del tabac a la televisi

vdeo 1 vdeo 2 vdeo 3 vdeo 4 vdeo 5 vdeo 6

srie de televisi

descripci de lescena

Tipus de personatge

(nen, jove, senyora, adult)

Temtica

missatge principal

emocions/sentiments que

produeix

msica /sorolls que

utilitzen

missatge principal de

lescena(patiment, nervis,

xit, felicitat, conflicte, etc.)

valors que transmet

lescena



mdul v

nOvES TEcnOlOGiES En lEnTOrn dE lA PrEvEnci dEl TABAc

Les xarxes socials a Internet han esdevingut en els darrers anys un sistema de co-municaci de gran popularitat entre els joves. Tamb ha estat un lloc on fomentar les comunicacions socials i els grups amb interessos comuns.

OBJEcTiuS

Prevenir el consum de tabac a travs de les xarxes socials i Internet per:1. Prevenir el consum de tabac entre els joves, retardar ledat dinici i ajudar els

joves fumadors a deixar el tabac. 2. Utilitzar aquests sistemes de comunicaci per fomentar lesperit crtic en relaci

amb el tabac.3. Aconseguir mantenir en el temps informaci, formaci i educaci sanitria en

relaci amb el tabac entre els joves.

cOnTinGuTS

1. Explorar ls de les xarxes socials com a estratgia educativa en salut i la inter-relaci amb altres centres educatius.

2. Fomentar la discussi a la xarxa sobre el consum i no consum del tabac. 3. Ensenyar com buscar documents, fotografies, etc. i compartir-ho amb els com-

panys.

AcTiviTATS

AcTiviTAT 1. les XarXes sOcials a inTerneT

descripci de lactivitatCal explicar, tant al personal docent com als mateixos alumnes, que lobjectiu prin-cipal de la realitzaci de lactivitat s prevenir el consum de tabac.

Per a la realitzaci daquesta activitat, prviament es crea un grup al Facebook i/o tamb es pot utilitzar un blog. Nosaltres vam crear el grup TAbES al Facebook i ja tenem creat el blog per a altres activitats del programa.

Es proposa als alumnes que sadhereixin al grup TAbES. En el cas que els alumnes no utilitzin habitualment aquest portal o no el coneguin, lactivitat es podr desen-volupar mitjanant el blog existent.


58 Tabes

Lactivitat intenta que lalumne busqui una srie dinformaci a travs dInternet per posteriorment adjuntar-la al portal Facebook o b al blog. La intenci s que cada alumne (o grup dalumnes que treballaran lactivitat) cerqui i comparteixi all que li resulta interessant sobre el consum i no consum del tabac, i es pugui establir un debat crtic i constructiu a la xarxa social.

Els docents tamb incorporen imatges, comentaris, noticies, esdeveniments, etc., per tractar de mantenir viva lactivitat del grup.

La proposta s que lactivitat tingui una continutat en el temps i que la consultin en altres moments (b sigui a les hores de treball amb ordinador als centres esco-lars, o b, si en tenen la possibilitat, des de casa).

El material que es demana que busquin a Internet pot ser:

cAn queparlisobreeltabac(tambpotserdaltres drogues).

PSTEr/imATGE en contra del tabac.

PEllculA O SriE dE Tv en la qual fumi algun dels personatges i pugui ser un exemple negatiu.

ESlGAn/lEmA en contra del tabac.

ESPOrTiSTA que hagi fumat, i expliqui qu deriva daquesthbit(reflexionarsivaserlinicidelconsumdaltres drogues, si va patir alguna malaltia, etc.).

Frum/ASSOciAci que es pronunci en contra del tabac.

PErSOnATGE FAmS, cantant, actor, actriu, model, escriptor, etc, que sigui fumador o ho hagi estat.

ArTiclE, dOcumEnT en contra del tabac.

vdEO/ESPOT publicitari en contra del tabac. cOmEnTAriS PErSOnAlS en contra del tabac, per poder fer debats dopini.

nOrmATivA de pasos en relaci amb ls del tabac, la regulaci de la venda, etc.

ESTAdSTicA O dAdES sobre consum, vendes, problemes de salut derivats de ls del tabac.

Desprs de la cerca de cadascun daquests apartats, es demana que facin una re-flexi de quin paper hi t el tabac. Per exemple, quin sentit t el tabac a la can, si es fomenta o t alguna conseqncia, en quina escena surt el tabac a la pellcula i quin personatge s el fumador, quins recursos sutilitzen per fer campanyes en con-tra del tabac, etc.

recursos personals, materials i funcionals Professori/oinfermeradesalutiescola. Lactivitatesrealitzaralauladinformticadelescola/collegi(ambavsprevi

als coordinadors dels centres escolars). ConnexialaxarxadInternet.

TemporitzaciTercer curs dESO, durant el primer trimestre. Es pot portar a terme a les assigna-tures de tecnologia, cincies socials i/o llengua. T una durada duna hora.



material per al professor El professor tindr una llista denllaos on es pot trobar informaci sobre el tabac, per tal dajudar els alumnes que tinguin ms dificultat de trobar la informaci que sels demana.

Haur de crear el grup al Facebook (Figura 12), o un blog especfic.

Figura 12. el facebook del grup Tabes.

material per a lalumne Un ordinador per alumne si s possible; si no, en compartiran un cada dos/tres alumnes.

La fixa explicativa de lactivitat (Fitxa 12).

Experincies sobre lactivitatLa utilitzaci de les xarxes socials pot ser una eina dintervenci prou adient i alhora atractiva, pel seu baix cost i per la fcil accessibilitat. s una eina disponible les 24 hores del dia i els 365 dies de lany.


60 Tabes

FiTXA 12

Activitat deducaci sanitria: curs 2009-2010 Prevenci del consum del tabac

Per a la realitzaci daquesta activitat prviament sha creat:

UngrupaFacebook:Grup TABES Elsalumnesque tingueuFacebookusanimemaqueusadheriualGrup

Tabes. en el cas que no en tingueu, podreu veure tota la informaci en el blog creat per lestudi.

LactivitatqueheudefersbuscaraInternetlainformaciqueveureualataula,afiqueposteriormentladjunteualportalFacebook;elsquinoentin-gueuhopengeualescriptoridelordinador(nosaltreshocopiaremperpen-jar-ho) i ens poseu ladrea electrnica don heu tret la informaci. la finalitat s que tothom pugui veure des de qualsevol ordinador tota la informaci que anirem penjant en relaci amb la PrEvEnci dEl TABAc.

mATEriAl QuE HEm dE BuScAr

cAn queparlisobreeltabac(tambpotser daltres drogues).

PSTEr/imATGE en contra del tabac.

PEllculA O SriE dE Tv en la qual fumi algun dels personatges i pugui ser un exemple negatiu.

ESlGAn/lEmA en contra del tabac.

ESPOrTiSTA que hagi fumat i que expliqui quderivadaquesthbit(reflexionarsivaserlinici del consum daltres drogues, si va patir alguna malaltia, etc.).

Frum/ASSOciAci que es pronunci en contra del tabac.

PErSOnATGE FAmS, cantant, actor, actriu, model, escriptor, etc., que sigui fumador o ho hagi estat.

ArTiclE, dOcumEnT en contra del tabac.

vdEO/ESPOT publicitari en contra del tabac. cOmEnTAriS PErSOnAlS en contra del tabac, per poder fer debats dopini.

cEnTrE EducATiu:GruP dE TrEBAll:daTa naiXemenT: ............/............./........... inicials cOGnOms: nOi nOia

daTa naiXemenT: ............/............./........... inicials cOGnOms: nOi nOia

daTa naiXemenT: ............/............./........... inicials cOGnOms: nOi nOia

TOTa la inFOrmaci sHa de PenJar al FacebOOK O enviar-la a: [email protected]



Aquesta activitat va ser molt ben acollida pels alumnes. Cal afegir que lopci de lanonimat augmenta la participaci activa i permet lexpressi lliure dels adoles-cents, ja que es tracta dun grup dedat en qu la pressi de grup exerceix un fort control.

Daltra banda, cal dir que mantenir actiu el grup ha estat una tasca feixuga per part dels professionals, un cop finalitzada la intervenci educativa.

Recomanem assignar la direcci del grup a lalumnat i canviar cada cert temps: oferir aquesta responsabilitat pot ser en si mateixa una activitat educativa.

AcTiviTAT 2. enTreGa de carTa als Pares

descripci de lactivitatAprofitant lespai que permet lactivitat anterior, sescriu una carta dirigida als pares donant informaci i formaci especfica en temes relacionats amb el consum del tabac.

El text pot ser lliure, per hauria de contenir aquests punts clau: Comunicar els motius pels quals es realitzen activitats educatives en lentorn del

tabaquisme (edat, pressi dels iguals, el rol parenteral, etc.). Afegir algun testimoni dalumnes que expressin alguna dificultat per mantenir-se

en el no consum. Dades numriques, estadstiques, etc. que puguin recolzar la idea de la importn-

cia de la prevenci en el nostre entorn, ciutat, pas, etc. La famlia i el seu rol en relaci amb el tabac i els joves. Linters de lescola i la importncia que aquesta dna al tabac. Informaci sobre punts dajut al fumador.

Per donar informaci als pares del programa en qu participaven els seus fills, i amb lobjectiu daugmentar limpacte preventiu, es va confeccionar una carta dirigida als pares (Figura 13).

recursos personals, materials i funcionals Fulls DIN A4, fotocopiadora.

TemporitzaciEs pot fer a lassignatura de llenges, tamb aprofitant altres activitats relacionades.

material per al professor El professor pot confeccionar la carta o utilitzar la que nosaltres proposem i adap-tar-la.

material per a lalumneCarta per lliurar a casa.


62 Tabes

benvolguts pares i mares,

Comjasaben,el/laseu/vafill/aparticipadesdelcurs2007-2008enunprojectedinves-tigaci que intenta mesurar lefectivitat de les intervencions preventives per evitar el consum de tabac. en aquest projecte participen tots els centres educatius que impartei-xen ensenyament secundari obligatori de les ciutats de Tarragona i reus.

lhbit del tabac s un aprenentatge constant i continu. nens i nenes, al llarg de la seva infantesa, aprenen a identificar el tabac amb el mn de ladult, amb els pares, professors, amics, persones significatives en la seva vida, i mitjanant models so-cials que els arriben a travs de diferents mitjans de comunicaci, com ara premsa, ci-nema, televisi, publicitat i internet. aquest fet i les caracterstiques prpies daquesta etapa fan que ladolescncia sigui un moment complex, en qu sexpressa la rebellia i la recerca de la prpia identitat, i per tant es converteix en un moment crtic per a linici al consum de substncies addictives.

alguns testimonis, com el de lalbert, de 15 anys Ladolescncia s molt excloent i si no et poses al cercle dels que fumen i dels que beuen et treuen del grup, i aix tobliga i el de la laura Per el tabac tamb s una droga. Sabem que et pot provocar cncer, tenim informaci i seguim fumant ens obliguen a pensar en estratgies perqu aquests joves no comencin a fumar.

els primers resultats de lestudi en qu els/les seus/ves fills/es participen ens indiquen que en el primer curs de lesO han fumat en els darrers trenta dies de manera ocasional ohabitualel8,26%delsnoisiel5,61%delesnoies.Elconsumdiariestalvoltantde 3 cigarrets/dia, tot i que el 66%delsjovesquefumenexpressenqueelsagradariadei-xar-ho. Els factors que ms es relacionen per iniciar-se en el consum sn la influn-cia dels amics, germans i el rol exemplar dels pares. una dada que volem remarcar squeel42%delsparesiel34%delesmaressnfumadors.

Per aquest motiu, no podem deixar de demanar-los el seu suport i ajuda en aques-ta tasca preventiva i oferir tots els serveis que proporciona el sistema sanitari de les nostres ciutats. Si sn fumadors i estan interessats a deixar de fumar i no saben com, ho han intentat en diverses ocasions i no ho han aconseguit o necessiten qualsevol informaci relacionada amb el tabac, no dubtin a contactar amb el seu centre de salut. el departament de salut de la Generalitat disposa en cada centre dun equip que dna informaci, suport i seguiment a totes aquelles persones que volen deixar de fumar.

moltes grciesequip de Prevenci de Tabac a les escoles

institut catal de la salut

Figura 13. carta als pares.

Experincies sobre lactivitatPensem que informar la famlia s important, augmenta el comproms i permet una interacci escola-famlia en temes de salut. Cada alumne pot personalitzar la carta amb el seu nom.



mdul vi

EXPErinciES vivEnciAlS AmB PAciEnTS AmB mAlAlTiES cAuSAdES PEl TABAc

OBJEcTiuS

Crearambivalnciaentreelsalumnesfumadors. Reforarlactituddelsnofumadors. Ensenyarelsefectesdelesmalaltiesqueprovocaelfumdeltabac.

cOnTinGuTS

Recordarelscomponentsqumicsduncigarretielrecorregutquefaelfumdinsel nostre cos.

Valorarlactitudilesconseqnciesenserunfumadorpassiu. Reflexisobrecontinuarsentfumadorenpersonesambpatologiacausadapel

fum del tabac.

AcTiviTAT 1. Taller vivencial amb PacienTs aFecTaTs Per malalTies causades Pel Tabac

Donar loportunitat vivencial als alumnes de poder intercanviar opinions, creences i realitats amb persones malaltes de cncer de laringe i pulm.

descripci de lactivitat Prviament a linici de lactivitat sinformar els alumnes que vindran uns pa cients laringectomitzats a causa del fum del tabac i sexplicar qu s. s im portant expli-car laparell fonador per qu entenguin que no poden cridar.

El dia del taller es recordar als alumnes que poden participar-hi i poden fer les preguntes que els interessin ms, totes elles relacionades amb lhbit del tabac.

Es comena presentant els convidats i demanant als alumnes respecte i silenci per poder escoltar les respostes.

recursos personals, materials i funcionals Unprofessor,lainfermeradesalutiescolaipacientslaringectomitzats(snpa-

cients que collaboren desinteressadament de lAssociaci de pacients laringectomitzats de Tarragona i de lAssociaci de la lliga contra el cncer de Tarragona).

Guixdepissarra.


64 Tabes

Aulaambbonaacsticaiunapissarra. Pgineswebpercontactar-hi:

http://www.lligacontraelcancer.cat/http://www.somospacientes.com/asociacion-provincial-de-laringectomizados-de-tarragona/

Temporitzaci Tercer curs de lESO, durant el tercer trimestre, en les assignatures de cincies na-turals, socials, etc.

Durada: 60 minuts.

material per al professor

1. Fitxa de laparell fonador Laparell fonador el componen tres

Tabes Programa Tabac

Documents

Transcript of Tabes Programa Tabac