SUPORT EN L’AVALUAIÓ DELS EFETES EN LA IODIVERSITAT DE LES...

SUPORT EN L’AVALUACIÓ DELS EFECTES EN LA BIODIVERSITAT DE LES

PROVES PILOT DEL PROJECTE LIFE+BOSCOS (LIFE+07/ENV/E/00824).

Informe 2015. 10 de juny de 2015

SUPORT EN L’AVALUACIÓ DELS EFECTES EN LA BIODIVERSITAT DE LES PROVES PILOT DEL PROJECTE LIFE+BOSCOS (LIFE+07/ENV/E/00824).

Pàgina 2

Agost 2012

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS............................................................................................................3

2. ÀREA D’ESTUDI I METODOLOGIA...............................................................................5

a. Seguiment de les poblacions d’Ocells Comuns. (SOC).............................................5

b. Seguiment de les poblacions de papallones diürnes. (BMS)..................................16

3. RESULTATS .............................................................................................................25

a. Seguiment ornitològic..........................................................................................25

b. Seguiment ropalòcers..........................................................................................27

4. BIBLIOGRAFIA.........................................................................................................30


Pàgina 3

Agost 2012

1. ANTECEDENTS

Dins el projecte Life+BOSCOS “Gestió sostenible de Menorca en un context de canvi climàtic”

(LIFE+07/ENV/E/00824) què està executant el Consell Insular de Menorca, es preveu la redacció d’uns Plans de

gestió forestal. Per assolir aquest objectiu s’han realitzat proves pilots de gestió forestals a 10 finques privades. La

intenció del present estudi de suport és aportar informació sobre els efectes en la biodiversitat de les proves pilot,

concretament sobre les poblacions d’aus i de papallones diürnes.

Mapa

1. Ubicació de les 10 finques estudiades. (Font: Life+BOSCOS)

Avaluació de la poblacions d’ocells posterior a l’execució de les proves pilot.

Per poder estudiar la incidència a les poblacions d’ocells i papallones diürnes, s’ha establit un protocol de visites

posteriors a l’execució de les proves pilot a les 9 finques on s’han realitzat les proves pilot de gestió forestal.

Aquests itineraris tenen inclosos els hàbitats més representatius de cada finca.

També s’ha realitzat la primera fase del seguiment de la població nidificant d’ocells posterior a l’execució de les

actuacions a les 9 finques, fent especial incidència a les zones on es preveu actuar. S’han realitzat dos transsectes

emprant la metodologia “SOC ampliat” a les 9 finques durant el mes de maig i juny, amb un total de 2 transsectes

per finca, 20 en total.

Avaluació de les poblacions de ropalòcers posterior a l’execució de les proves pilot.

Per poder estudiar la incidència a les poblacions de papallones diürnes, s’estan realitzant visites a l’estació de BMS a

cada una de les 9 finques on s’han executat les proves pilot. S’inicià el seguiment BMS a les 9 finques dia 1 de

març, seguiment que finalitzarà 31 d’octubre de 2015, emprant la metodologia BMS. Es realitzarà un transsecte

setmanal, amb un total de 30 transsectes per finca, 270 en total. A la present memòria presentam les dades dels

primers tres mesos de seguiment

Els resultats obtinguts amb les metodologies presentades han permès obtenir, pels dos grups zoològics estudiats:

FINQUES SELECCIONADES


Pàgina 4

Agost 2012

Índexs d'abundància

Al final de la temporada es calcula per a cada espècie un índex anual d'abundància que permet la comparació de les

fluctuacions poblacionals entre dos anys successius. L'índex anual és una mesura relativa i, com a tal, no

proporciona una estimació de la magnitud poblacional absoluta d'una espècie en una localitat. Això no obstant, tots

dos paràmetres estan positivament correlacionats i, per tant, es pot considerar que l'índex anual reflecteix d'una

manera fidedigna la dinàmica poblacional d'una espècie. En quant als ropalòcers els índexs presentats són

provisionals ja que a data d’avui no s’ha finalitzat encara el seguiment de 2012.

Seguiment de les poblacions d’Ocells Comuns. SOC.

Seguint la tendència cada dia més actual d’implantar programes de seguiment de la biodiversitat per a obtenir

informació de les tendències i abundàncies de diferents grups faunístics, l’any 2003 es va posar en marxa a les

Balears el Seguiment d’Aucells Comuns de les Illes Balears (SAC) impulsat pel Grup Ornitològic Balear (GOB). La

metodologia d’aquest programa de seguiment es basa en la que l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) va desenvolupar

per al Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya (SOCC). La Societat Ornitològica de Menorca (SOM) participa

directament en el SAC mitjançant el Seguiment d’Ocells Comuns de Menorca (Programa SOCME) des de l’inici del

programa a Balears. A Europa hi ha països on fa dècades que es realitzen aquest tipus de projectes i d’altres on tot

just es comencen a implantar. L’European Bird Census Council (EBCC), organització internacional creada per a

potenciar els programes de monitoratge d’ocells, porta a terme el Pan-European Common Bird Monitoring

Scheme (PECBMS), un projecte on es combinen les dades dels seguiments d’ocells comuns. Un clar exemple de la

utilitat del monitoratge de les poblacions d’ocells és l’elaboració de bioindicadors de l’estat dels ecosistemes

terrestres i la seva evolució en el temps. Des d’aquest punt de vista els resultats de les dades recollides des dels

anys 80 a tot Europa indiquen un descens generalitzat de les poblacions d’ocells, en particular de les poblacions dels

ocells d’ambients agrícoles degut a la intensificació de l’agricultura.

Seguiment de les poblacions de papallones diürnes. BMS.

La metodologia emprada s’anomena Butterfly Monitoring Scheme (BMS), desenvolupada a Gran Bretanya a mitjan

anys setanta del segle XX . Amb els anys s’ha anat estenent per tota Europa. Es tracta de conèixer els canvis

d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transsectes fixos, per

tal de poder-los relacionar posteriorment amb diferents factors ambientals. Les papallones funcionen d'aquesta

manera com a bioindicadors dels possibles canvis que es produeixin als ecosistemes terrestres.

Relació dels dies

Estació RAFA TURD TURM RUMA GORN BINI CECI TUDO TORR

1ª visita aus 24-IV 12-IV 30-IV 14-IV 21-IV 22-IV 15-IV 23-IV 13-IV

1ª visita papallones 7-III 7-III 6-III 6-III 6-III 3-III 3-III 5-III 5-III


3ª visita papallones - - - - - - - - -


5ª visita papallones 29-III 31-III 31-III 24-III 31-III 24-III 29-III 2-IV 2-IV

6ª visita papallones 6-IV 7-IV 7-IV 10-IV 10-IV 9-IV 9-IV 11-IV 11-IV




10ª visita papallones 3-V 3-V 8-V 9-V 9-V 8-V 8-V 5-V 5-V




14ª visita papallones 3-VI 3-VI 3-VI 4-VI 4-VI 31-V 31-V 1-VI 1-VI

Taula 1. Relació de dates i nombre de visites realitzades a les 9 finques estudiades durant el període març- maig de 2015.

http://www.ebcc.info/

http://www.ebcc.info/pecbm.html


Pàgina 5

Agost 2012

2. ÀREA D’ESTUDI I METODOLOGIA.

2.a. Seguiment de les poblacions d’Ocells Comuns. SOC.

Transsectes ornitològics.

El SOC (Seguiment d’Ocells Comuns) és un programa de seguiment de l’avifauna. L’objectiu del SOC és conèixer les

tendències temporals que es produeixen en l’abundància dels ocells comuns a un territori determinat, factor

essencial per determinar l’estat de conservació de les diferents espècies d’ocells i dels seus hàbitats. Es tracta d’un

programa de seguiment continu, que requereix un esforç reduït (4 matins/any) 2 matins durant l’època de cria i 2

durant l’hivern, però mantingut any rere any. De forma similar a britànics i suecs, el SOC es basa en el transsecte

com a mètode per obtenir índexs d’abundància de les diferents espècies d’ocells. La metodologia bàsica del

transsecte SOC és basa en recórrer un itinerari a peu, mentre l’observador ha de comptar i anotar tots els individus

de cada espècie que vagi detectant, ja sigui visualment o auditivament.

El SOC no només pretén determinar les tendències temporals durant la temporada de nidificació, sinó també durant

l’hivern. Així, es realitzen dos censos durant l’estació reproductora (el primer dins el mes de maig i el segon dins el

mes de juny) i dos durant la hivernada (el primer durant el mes de desembre i el segon durant el de gener). Es fan

dos censos durant el període reproductor per poder adaptar els períodes de mostreig als moments de màxima

activitat dels reproductors primerencs (sedentaris i migradors pre saharians) i tardans (migradors transsaharians),

mentre que se’n fan també dos a l’hivern per minimitzar els efectes del gregarisme i la manca de fidelitat territorial

que presenten moltes espècies durant aquesta estació.

El punt clau per a l’obtenció de dades comparables any rere any és l’estandardització, és a dir, que tots els

observadors facin el seu cens seguint unes pautes comunes. El transsecte ha de mesurar aproximadament 3 km i ha

d’estar dividit en 6 seccions de longituds similars (aprox. de 500 m cadascuna).

A continuació es presenten els itineraris per al seguiment d’ocells a cada una de les 10 finques d’estudi, amb les

diferents seccions, la seva descripció i les coordenades UTM d’inici i final de totes les seccions, amb les

modificacions acordades amb els responsables del projecte LIFE.

Les seccions on s’han realitzat les proves pilot es presenten en negreta.


Pàgina 6

Agost 2012

RAFAL VELL I ALGARROVA (MAÓ)

MEDI FÍSIC. L’estació de Rafal Vell i Algarrova, situada damunt material silícic del Carbonífer, presenta un mosaic forestal d’alzinar silícic amb arbocera Arbutus unedo i bruc mascle Erica arborea amb conreus pasturats per 24 caps de boví de raça xarolesa en règim extensiu (càrrega ramadera: 0,7 UBM). S'entén per càrrega ramadera el nombre d'unitats de bestiar major (UBM) que suporta per terme mig anualment una hectàrea de superfície agrària de l'explotació amb aprofitament ramader.

Mapa 2. Transsecte de Rafal Vell i Algarrova (Maó) amb les 6 seccions numerades.

En general a la finca destaca la pràctica absència de pi blanc Pinus halepensis i per les masses forestals d’ambients

silícics. A continuació es presenten les diferents seccions de l’itinerari:

Secció 1. Tanques de conreu i bosquines d’ullastre amb argelaga (associació Prasio-Oleetum Silvestris).

Secció 2. Tanques de conreu amb alzinar silícic amb ullastres (Cyclamini-Quercetum i Oleo-Ceratonion)

Secció 3. Alzinar silícic amb ullastres.

Secció 4. Tallafoc d’alzines disperses amb bruc i arbocera (Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum).

Secció 5. Tanques de conreu amb ullastrar.

Secció 6. Tanques de conreu amb ullastrar.

Secció Longitud (m) Descripció UTM inici UTM final

1 500 Conreu i Ullastrar 31S 606740E 4419050N 606680E 4418596N

2 500 Conreu i alzinar 31S 606717E 4419063N 606376E 4419299N

3 500 Alzines i ullastres 31S 606098E 4419316N 605912E 4418920N

4 500 Marina de bruc i alzines 31S 605912E 4418920N 605607E 4419233N

5 500 Conreu i ullastrar 31S 606866E 4419165N 607113E 4419563N

6 500 Ullastrar i conreu 31S 607015E 4419153N 607026E 4418652N

TOTAL 3000

Taula 2. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Rafal Vell i Algarrova (Maó). En negreta les

seccions on s’han realitzat les proves pilot de neteja forestal.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ampelodesmo-Ericetum

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cyclamini-Quercetum


Pàgina 7

Agost 2012

TURDONELL DE DALT (MAÓ)

MEDI FÍSIC. La finca de Turdonell de Dalt presenta conreus damunt la plana d’inundació de sediments quaternaris

juntament amb bosquetons d’ullastres Olea europaea dalt de petits turons permians i una àrea boscosa d’alzines

Quercus ilex i pins blancs damunt un massís triàsic, amb la presència de 62 caps de boví menorquí en règim extensiu

(càrrega ramadera 1,6 UBM).

Mapa 3. Transsecte de Turdonell de Dalt (Maó) amb les 6 seccions numerades.

A continuació es presenten les diferents seccions de l’itinerari:

Secció 1. Tanques de conreu amb ullastrar (associació Prasio-Oleetum Silvestris).

Secció 2. Tanques obertes.

Secció 3. Tanques vora ullastrar amb pins blancs.

Secció 4.Tanques vora alzinar amb bruc Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum) amb pins.

Secció 5. Alzinar calcícola (Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum) amb pins.

Secció 6. Alzinar calcícola amb pins.


1 500 Conreu 31S 605041E 4425031N 605263E 4424579N

2 500 Conreu 31S 604990E 4424227N 604870E 4424693N

3 500 Pinar i conreu/pastura 31S 604610E 4424171N 604457E 4424565N

4 500 Pinar i conreu/pastura 31S 604457E 4424565N 604305E 4424918N

5 500 Bosc mixt 31S 604170E 4424542N 603784E 4424645N

6 500 Bosc mixt 31S 604092E 4424489N 604297E 4424131N

TOTAL 3000 Taula 3. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari a Turdonell de Dalt (Maó). En negreta les seccions on

s’han realitzat les proves pilot de neteja forestal.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ampelodesmo-Ericetum



http://ca.wikipedia.org/wiki/Loto-Ericetum


Pàgina 8

Agost 2012

TURMADÈN DES CAPITÀ (ALAIOR)

MEDI FÍSIC. La finca de Turmadèn des Capità es troba damunt terrenys miocènics on trobam principalment un

mosaic de pastures i ullastrar. A les zones baixes presenta una plana d’inundació amb sediments quaternaris emprat

com a zona de pastura extensiva de 20 caps de boví de raça menorquina (càrrega ramadera 0,3 UBM). A les àrees

més fresques es poden trobar bosquetons de prunyoners Prunus spinosa i espinals.

Mapa 5. Transsecte de Turmadèn des Capità (Alaior) amb les 6 seccions numerades.


Secció 1. Tanques dins plana d’inundació.

Secció 2. Tanques dins plana d’inundació amb vores d’ullastrar.

Secció 3. Mosaic agrari forestal amb ullastrar.



Secció 6. Tanques dins plana d’inundació amb alzinar i ullastrar.


1 500 Conreu/pastura 31S 594536E 4422911N 594045E 4423009N

2 500 Ullastrar 31S 594154E 4422836N 593968E 4422503N

3 500 Ullastrar 31S 593577E 4422542N 593791E 442353N

4 500 Ullastrar 31S 593536E 4422520N 593143E 4422671N

5 500 Ullastrar 31S 593186E 4422689N 593583E 4422855N

6 500 Bosc i conreu 31S 593583E 4422855N 594035E 4422999N

TOTAL 3000 Taula 5. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Turmadèn des Capità (Alaior). En

negreta les seccions on s’han realitzat les proves pilot de neteja forestal.


Pàgina 9

Agost 2012

SANT ANTONI DE RUMA (FERRERIES)

MEDI FÍSIC. La finca de Sant Antoni de Ruma es troba encaixada dins una vall orientada al nord dins un massís

permotriàsic, amb presència d’un curs d’aigua permanent envoltat per un alzinar silícic amb bruc mascle i conreus a

les zones més planeres, amb la presència de 25 caps de bestiar boví de raça frisona en règim extensiu. (càrrega

ramadera 0,4 UBM).

Mapa 6. Transsecte de Sant Antoni de Ruma (Ferreries) amb les 5 seccions numerades.


Secció 1. Tanques amb vores d’ullastre i tamarells vora el torrent d’aigües permanents.

Secció 2. Alzinar silícic amb brucs.

Secció 3. Alzinar silícic amb bruc vora el torrent d’aigües permanents.

Secció 4. Tanques vorejada d’alzinar silícic amb marina de bruc i arbocera.

Secció 5. Marina silícia de bruc i càrritx amb pins i qualque alzina.


1 500 Conreu 31T 587603E 4430418N 587554E 4430917N

2 500 Alzinar/barrancó 31T 587481E 4430575N 587017E 4430384N

3 500 Bosc mixt 31T 587579E 4430153N 587380E 4429723N

4 500 Conreu i bosquetons 31T 587380E 4429723N 587227E 4429273N

5 500 Pinar 31T 587589E 4430321N 587852E 4429950N

TOTAL 2500 Taula 6. Seccions, longitud i descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Sant Antoni de Ruma (Ferreries).

En negreta les seccions on s’han realitzat les proves pilot de neteja forestal.


Pàgina 10

Agost 2012

SON GORNÉS (FERRERIES)

MEDI FÍSIC. La finca de Son Gornés es troba majorment damunt la plataforma miocènica amb sediments

quaternaris a les parts fondes dels barrancs. Alterna àrees de conreu i ullastrar amb contacte a la part nord de la

finca amb materials permotriàsics on apareix una marina silícia de bruc i càrritx amb alzines i pins. Presenta 95 caps

de bestiar boví de raça frisona en règim intensiu (càrrega ramadera 1,1 UBM).

Mapa 7. Transsecte ornitològic a Son Gornés (Ferreries) amb les 6 seccions numerades.


Secció 1. Marina silícia de bruc amb càrritx amb pins i alzines.

Secció 2. Marina silícia de bruc amb càrritx amb pins i alzines amb tanques abandonades.

Secció 3. Tanques de conreu intensiu amb reguiu. Vores d’alzines i ullastres dins barranc.

Secció 4. Tanques amb vores d’alzines i ullastres dins barranc.

Secció 5. Tanques amb vores d’alzines i ullastres dins barranc

Secció 6. Tanques amb bosquetons d’ullastres.


1 500 Bosc mixt 31S 585168E 4426619N 584803E 4426683N

2 500 Bosc mixt i conreu 31S 584776E 4426739N 584313E 4426926N

3 500 Conreu/ canaló 31S 584899E 4426425N 584707E 4425964N

4 500 Conreu/barrancó 31S 584799E 4426504N 584338E 4426475N

5 500 Conreu/barrancó 31S 584338E 4426475N 584104E 4426027N

6 500 Conreu i ullastrar 31S 584379E 4426079N 584017E 4425734N

TOTAL 3000 Taula 7. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Son Gornés (Ferreries). En negreta les



Pàgina 11

Agost 2012

SANTA CECÍLIA (FERRERIES)

MEDI FÍSIC. La finca de Santa Cecília es troba situada damunt terrenys permotriàsics al llevant del massís d’Es Bruc.

La plana fluvial presenta conreus amb presència de 88 caps de bestiar boví de raça frisona en règim intensiu

(càrrega ramadera 1,6 UBM). Presència de 2 porcs vora el bouer.

Mapa 8. Transsecte ornitològic a Santa Cecília (Ferreries) amb les 6 seccions numerades.


Secció 1. Tanques i pinar dins marina silícia

Secció 2. Tanques obertes amb vores d’ullastres.

Secció 3. Tanques vorejades d’ullastrar.

Secció 4. Mosaic de tanques amb pins i qualque alzina

Secció 5. Tanques obertes amb vores d’ullastres

Secció 6. Tanques obertes amb vores d’ullastres


1 500 Bosc mixt 31T 585498E 4430474N 585855E 4430808N

2 500 Conreu amb ullastrar 31T 585444E 4430411N 585185E 4429984N

3 500 Pinar/marina i conreu 31T 585462E 4430456N 585770E 4430056N

4 500 Pinar 31T 585770E 4430056N 586130E 4429943N

5 500 Conreu 31T 585790E 4429840N 585297E 4429743N

6 500 Conreu 31T 585297E 4429743N 585297E 4429555N

TOTAL 3000 Taula 8. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Santa Cecília (Ferreries). En negreta les



Pàgina 12

Agost 2012

BINIDEUFÀ (FERRERIES)

MEDI FÍSIC. La finca de Binideufà es troba ubicada entre el puig d’es Milocar i el de Santa Àgueda. Damunt de

terrenys permotriàsics podem trobar conreus acompanyats per alzinar a les parts més baixes i marina de brucs a les

àrees més elevades on es poden observar qualque exemplar jove de pinastre Pinus pinaster. Destaca la presència de

50 caps de bestiar boví frisó i 4 caps d’equí (3 cavalls i 1 mula) en regim semi-extensiu (càrrega ramadera 0,5 UBM).

Mapa 9. Transsecte ornitològic a Binideufà (Ferreries) amb les 6 seccions numerades.


Secció 1. Conreus amb alzinar silícic amb ullastres.

Secció 2. Bruguera silícia amb pins i arboceres vora un torrent temporal.

Secció 3. Alzinar vora torrent amb pins i brucs amb tanques obertes.

Secció 4. Tanques obertes.

Secció 5. Pins amb bruguera silícia amb càrritx (associació Ampelodesmo-Ericetum scopariae)

Secció 6. Bruguera silícia amb càrritx en regeneració.


1 500 Conreu i bosquetons 31T 586488E 4433164N 586100E 4432977N

2 500 Bosc mixt 31T 585786E 4432658N 585988E 4433058N

3 500 Conreu i bosc mixt 31T 585823E 4432655N 585764E 4432239N

4 500 Conreu obert 31T 585764E 4432239N 585347E 4431964N

5 500 Pinar amb bruguera 31T 585337E 4432459N 584921E 4432438N

6 500 Bruc i roquissar 31T 584921E 4432438N 584512E 4432390N

TOTAL 3000 Taula 9. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Binideufà (Ferreries). En negreta les



Pàgina 13

Agost 2012

ES TUDONS (CIUTADELLA)

MEDI FÍSIC. La finca de Es Tudons, d’orografia plana, es troba situada damunt terrenys miocènics i duna quaternària

amb pastures extensives de 100 caps de bestiar oví (0,15 UBM per cap oví) i 30 caps de bestiar boví (1 UBM per

cap), ambdós de raça menorquina (càrrega ramadera 0,4 UBM). La vegetació forestal es caracteritza per la

presència de sivines Juniperus phoenicea, ullastres i pins blancs.

Mapa 10. Transsecte ornitològic a Es Tudons (Ciutadella) amb les 6 seccions numerades.


Secció 1. Pinar amb sivines, ullastres i marina de xipell i romaní amb tanques obertes.

Secció 2. Pinar amb sivines, ullastres i marina de xipell i romaní amb tanques forestals.

Secció 3. Ullastrar amb pins i sivines amb tanques obertes.

Secció 4. Tanques obertes amb marina de xipell romaní i sivines.

Secció 5. Tanques obertes amb ullastrar i pins.

Secció 6. Tanques obertes amb sivinar.


1 500 Pinar 31T 577271E 4428472N 577049E 4428671N

2 500 Pinar 31T 577049E 4428671N 576737E 4428587N

3 500 Marina 31T 576737E 4428587N 576522E 4428265N

4 500 Matollar i pastura 31T 576522E 4428265N 576154E 4428083N

5 500 Conreu i pinar 31T 576140E 4428071N 576156E 4427666N

6 500 Tanques obertes 31T 577486E 4428367N 577260E 4428663N

TOTAL 3000 Taula 10. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Es Tudons (Ciutadella). En negreta les



Pàgina 14

Agost 2012

TORRALBET (CIUTADELLA)

MEDI FÍSIC. La finca Torralbet es troba damunt la plana miocènica, alternant zones de conreu amb masses boscoses

d’ullastres i pins, amb la presència d’alzines al sector oriental de la finca, més pròxim al barranc de Sant Anna.

Destaca l’abundància de l’aladern Phyllirea latifolia. L’explotació conta amb 33 caps de bestiar boví. També s’ha

constatat la presència de 2 caps de bestiar equí (un cavall i un ase), així com la presència de 15 bestiar caprí, 3 de

porcí i aviar (galls d’indi) amb una càrrega ramadera estimada de 0,5 UBM.

Mapa 11. Transsecte ornitològic a Torralbet (Ciutadella) amb les 6 seccions numerades.


Secció 1. Alzinar amb ullastres i marina calcícola de xipell i romaní (associació Loto-Ericetum).

Secció 2. Tanques obertes amb bosquetons d’ullastrar.

Secció 3. Ullastres amb pins i marina calcícola.

Secció 4. Ullastres amb pins i marina calcícola amb tanques obertes.

Secció 5. Tanques obertes amb ullastres aïllats.

Secció 6. Ullastres amb pins i marina calcícola.


1 500 Bosc mixt 31T 577271E 4428472N 577049E 4428671N

2 500 Conreus i ullastrar 31T 577049E 4428671N 576737E 4428587N

3 500 Pinar 31T 576737E 4428587N 576522E 4428265N

4 500 Pinar i conreu 31T 576522E 4428265N 576154E 4428083N

5 500 Conreu 31T 576140E 4428071N 576156E 4427666N

6 500 Pinar 31T 576156E 4427666N 575660E 4427599N

TOTAL 3000 Taula 11. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari ornitològic a Torralbet (Ciutadella). En negreta les



Pàgina 15

Agost 2012

2.b. Seguiment de les poblacions de papallones diürnes. BMS.

Transsectes lepidopterològics.

La tècnica del BMS parteix de recomptes visuals d’exemplars adults de ropalòcers (papallones diürnes) al llarg d’un

itinerari determinat. El transsecte, què en la major part dels casos té una longitud d’uns 2-4 km, es recorre un cop

per setmana, a una velocitat constant, i solament es compten les papallones que estan a una distància de 5 m per

davant i als costats de l’observador. L’itinerari es divideix en diferents seccions (fins un màxim de 10), cadascuna

corresponent a un hàbitat particular. Els recomptes es duen a terme durant el matí, a qualsevol hora compresa

entre les 10-14 h, sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables. El temps utilitzat per recórrer-lo

varia segons l’època de l’any, però sol oscil·lar entre 1-3 h. Es repeteix aquest procediment un cop per setmana

durant el període de març a setembre, fent un total de 30 recomptes, per tal de poder captar l’evolució estacional

de les papallones.

La xarxa del BMS recull dades relatives a un nombre elevat d’estacions i, per tant, cal disposar d’un mètode que

permeti el tractament simultani de tota aquesta informació. Amb aquesta finalitat es calcula un índex anual global,

que agrupa les dades de totes les estacions i que és útil per analitzar els canvis poblacionals que una espècie

experimenta a tot el territori. També es pot analitzar els canvis poblacionals dins els diferents hàbitats de les

diferents seccions.

A continuació es presenten els itineraris per al seguiment de ropalòcers a cada una de les 9 finques d’estudi, amb

les seccions, la seva descripció i coordenades UTM de d’inici i final de totes les seccions. Les seccions on s’han

realitzat les proves pilot es presenten en negreta. S’ha trobat interessant ressenyar les especies de flora emprades

pels ropalòcers adults com a font d’alimentació.


Pàgina 16

Agost 2012

RAFAL VELL I ALGARROVA (MAÓ)

Mapa 12. Transsecte de Rafal Vell (Maó) amb les 8 seccions numerades.

A continuació es presenten les diferents seccions de l’itinerari amb informació de la vegetació i diferents espècies

vegetals emprades com a font d’alimentació pels ropalòcers adults.

Secció 1. Tanques obertes amb bosquetons d’ullastres. Presència de Mentha puligeum i Heliotropium europaeum.

Secció 2. Tanques amb alzinar silícic. Presència de Rubus ulmifolius.

Secció 3. Tanques obertes amb ullastrar i marina de bruc. Destaca Carlina corymbosa i M. puligeum.

Secció 4. Tanques obertes amb alzinar i arboceres. Destaca Dittrichia graveolens.

Secció 5. Marina de bruc i arbocera. Destaquen Allium polyanthum i Dittrichia viscosa.

Secció 6. Alzinar amb bruc i arbocera. Destaca Pulicaria odora.

Secció 7. Tanca forestal amb alzines i ullastres. Destaquen C. corymbosa, P. odora i Hedysarum coronarium.

Secció8. Tanques obertes amb alzines i ullastres. Destaca R. ulmifolius i M. puligeum.


1 260 Camí tanca 31S 606723E 4419059N 606508E 4419093N

2 345 Camí Bosc 31S 606508E 4419093N 606378E 4419293N

3 384 Tanca 1 31S 606378E 4419293N 606171E 4419023N

4 357 Tanca 2 31S 606171E 4419023N 605914E 4418916N

5 307 Tallafoc 31S 605914E 4418916N 605684E 4419037N

6 348 Bosc 31S 606028E 4418996N 605914E 4418916N

7 123 Tanca forestal 31S 605914E 4418916N 606112E 4419318N

8 292 Tanca final 31S 606112E 4419318N 606318E 4419219N

TOTAL 2.416 Taula 12. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Rafal Vell (Maó). En negreta les



Pàgina 17

Agost 2012

TURDONELL DE DALT (MAÓ)

Mapa 13. Transsecte de Turdonell de Dalt (Maó) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Tanques obertes . Destaquen Rubus ulmifolius, Mentha puligeum, Dittrichia viscosa i Drimia maritima.

Secció 2. Alzinar amb pins i màquia calcícola. Destaca la presència de M. puligeum i D. maritima.

Secció 3. Tanca forestal. Destaquen Eryngium campestre, Carlina corymbosa, Echium plantagineum i D. viscosa.

Secció 4. Alzinar tancat amb pins i màquia calcícola. Apareix qualque exemplar de C. corymbosa.

Secció 5. Alzinar obert amb pins i màquia calcícola. Destaquen C.corymbosa a les vores del camí.

Secció 6. Alzinar obert amb pins i màquia calcícola. Destaca C. corymbosa a les vores del camí.

Secció 7. Marina calcícola amb pins. Destaca C. corymbosa, D. maritima,

Secció 8. Ullastrar amb marina silícica de bruc i càrritx. Destaca Asphodelus ramosus.


1 441 Tanca 1 31S 604813E 4424545N 604500E 4424475N

2 243 Camí Bosc 31S 604500E 4424475N 604459E 4424297N

3 144 Tanca 2 31S 604459E 4424297N 604390E 4424272N

4 142 Alzinar 31S 604390E 4424272N 604400E 4424385N

5 305 Pujada 31S 604400E 4424385N 604192E 4424520N

6 276 Camí 1 31S 604192E 4424520N 604013E 4424468N

7 190 Tanca abandonada 31S 604013E 4424468N 603847E 4424510N

8 417 Marina silícica 31S 604113E 4424520N 604049E 4424754N

TOTAL 2.158 Taula 13. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Turdonell de Dalt (Maó). En negreta

les seccions on s’han realitzat les proves pilot de neteja forestal.


Pàgina 18

Agost 2012

TURMADÈN DES CAPITÀ (ALAIOR)

Mapa 15. Transsecte de Turmadèn des Capità (Alaior) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Tanques obertes amb qualque ullastre. Destaquen R. ulmifolius, Mentha suaveolens i D. viscosa.

Secció 2. Bardissa d’abatzers i ullastres vora tanques obertes. Destaca R. ulmifolius i M suaveolens.

Secció 3. Tanques vorejades d’ullastrar amb espinal i prunyoner. Destaca S. atropurpurea i C. corymbosa.

Secció 4. Tanques vorejades d’ullastrar amb espinal i prunyoner. Destaca S. atropurpurea i C. corymbosa.

Secció 5. Ullastrar amb qualque exemplar de bruc mascle E. arborea. Destaca S. atropurpurea i C. corymbosa.

Secció 6. Tanques abandonades amb regeneració d’ullastres i prunyoners. Destaca S. atropurpurea, E. campestris i

C. corymbosa.

Secció 7. Pinar amb ullastres on s’ha realitzat l’actuació.

Secció 8. Tanques abandonades amb regeneració d’ullastres i prunyoners. Destaca S. atropurpurea, E. campestris i

C. corymbosa


1 144 Tanca 31S 594178E 4422970N 594148E 4422831N

2 281 Camí 31S 594148E 4422831N 593949E 4422750N

3 168 Tanca 2 31S 593949E 4422750N 593818E 4422750N

4 283 Tanca 3 31S 593818E 4422750N 593659E 4422580N

5 182 Marina pujada 31S 593659E 4422580N 593517E 4422612N

6 224 Tanca 4 31S 593517E 4422612N 593413E 4422509N

7 447 Actuació 31S 593413E 4422509N 593508E 4422615N

8 260 Tanca 5 31S 593508E 4422615N 593659E 4422580N

TOTAL 1.989

Taula 15. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Turmadèn des Capità (Maó). En



Pàgina 19

Agost 2012

SANT ANTONI DE RUMA (FERRERIES)

Mapa 16. Transsecte de Sant Antoni de Ruma (Ferreries) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Tanques obertes amb ullastrar. Destaquen R. ulmifolius, C. corymbosa

Secció 2. Tamarigar amb ullastres vora torrent. Destaquen R. ulmifolius, M. suaveolens

Secció 3. Tanca oberta vora bardissa d’abatzer. R. ulmifolius, M. suaveolens i M. puligeum.

Secció 4. Alzinar silícic vora torrent. No es troben flors.

Secció 5. Alzinar silícic amb pins vora torrent. No es troben flors.

Secció 6. Alzinar adevesat amb pastura intensiva. Rubus ulmifolius, M. suaveolens.

Secció 7. Tanca abandonada amb abatzers i pins. Rubus ulmifolius, S. atropurpurea, C. corymbosa i A. ramosus.

Secció 8. Tanca oberta vorejada de bruguera silícia i alzinar silícic. Destaca Rubus ulmifolius.


1 365 Davallada tanca 31T 587576E 4430333N 587605E 4430616N

2 110 Vora torrent 31T 587605E 4430616N 587528E 4430565N

3 172 Tanca 1 31T 587528E 4430565N 587476E 4430441N

4 283 Ombra fosc 31T 587476E 4430441N 587473E 4430216N

5 207 Solana bosc 31T 587473E 4430216N 587568E 4430078N

6 256 Devesa 31T 587568E 4430078N 587407E 4429881N

7 171 Marina oberta 31T 587407E 4429881N 587400E 4429761N

8 212 Tanca 2 31T 587400E 4429761N 587360E 4429576N

TOTAL 1.776 Taula 16. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Sant Antoni de Ruma (Ferreries). En



Pàgina 20

Agost 2012

SON GORNÉS (FERRERIES)

Mapa 17. Transsecte de Son Gornés (Ferreries) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Alzinar silícic i pins amb bassa temporal. Destaca Lavandula stoechas i D. viscosa.

Secció 2. Tanques abandonada amb pradells humits amb marina silícia amb brucs i càrritx . No s’han trobat flors.

Secció 3. Tanca oberta vorejada d’alzinar silícic Destaquen M. puligeum i Allium ampeloprasum.

Secció 4. Tanca abandonada oberta. Destaquen E. plantagineum, M. puligeum,

Secció 5.Tanques abandonades. Destaquen S. atropurpurea i D. viscosa.

Secció 6. Alzinar silícic i pins. Destaca Asparragus acutifolius.

Secció 7. Tanca amb bardissa. Destaca R. ulmifolius, E. campestre, Heliotropium europaeum. A acutifolius.

Secció 8. Tanca de reguiu amb bardissa. Destaca R. ulmifolius.


1 220 Camí marina silícica 31S 584808E 4426682N 584913E 4426813N

2 310 Herbassar. Càrritx 31S 584913E 4426813N 584990E 4426889N

3 231 Tanca 31S 584990E 4426889N 585149E 4426736N

4 175 Tanca2 31S 585149E 4426736N 585174E 4426611N

5 80 Caseta 31S 585174E 4426611N 585151E 4426537N

6 387 Carretera forestal 31S 585151E 4426537N 584830E 4426657N

7 312 Camí tractor 31S 584830E 4426657N 584898E 4426427N

8 233 Camí baix 31S 584898E 4426427N 584886E 4426239N

TOTAL 1.948 Taula 17 Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Son Gornés (Ferreries). En negreta les



Pàgina 21

Agost 2012

SANTA CECÍLIA (FERRERIES)

Mapa 18. Transsecte de Santa Cecília (Ferreries) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Tanca oberta amb bardissa. Destaca R. ulmifolius.

Secció 2. Tanques amb ullastrar i qualque alzina. Destaquen R. ulmifolius, M. puligeum i A. acutifolius.

Secció 3. Tanques vora bouer. No s’han trobat flors.

Secció 4. Ullastrar amb pins. Destaca A. acutifolius.

Secció 5. Ullastrar degradat per erosió. Destaca D. maritima i A. acutifolius.

Secció 6. Pinar amb qualque alzina amb sotabosc molt degradat. No s’han trobat flors.

Secció 7. Tanca vorejada de pinar amb ullastre. Destaquen Centaurium sp. i C. corymbosa.

Secció 8. Pinar amb bardisses. Destaca R. ulmifolius.


1 220 Tanca abatzers 31T 585329E 4430288N 585462E 4430447N

2 271 Camí 1 31T 585462E 4430447N 585617E 4430263N

3 153 Lloc 31T 585617E 4430263N 585697E 4430171N

4 155 Ullastrar coster 31T 585697E 4430171N 585737E 4430275N

5 170 Marina1 31T 585697E 4430171N 585770E 4430049N

6 330 Marina 2 31T 585770E 4430049N 585860E 4429917N

7 110 Tanca 2 31T 585860E 4429917N 585920E 4429931N

8 170 Pinar 31T 585920E 4429931N 585841E 4429974N

TOTAL 1.579 Taula 18. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Santa Cecília (Ferreries). En negreta



Pàgina 22

Agost 2012

BINIDEUFÀ (FERRERIES)

Mapa 19. Transsecte de Binideufà (Ferreries) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Tanques obertes amb bardissa, ullastrar i qualque alzina. Destaquen R. ulmifolius i A. acutifolius.

Secció 2. Tanques obertes vora torrent permanent. Destaquen M. suaveolens, R. ulmifolius i Tribulus terrestris

Secció 3. Alzinar silícic vora torrent temporal. No s’han trobat flors.

Secció 4. Alzinar silícic amb actuació. No s’han trobat flors.

Secció 5. Tanca oberta vora Alzinar silícic. Destaquen P. odora i M. puligeum.

Secció 6. Bardissa i alzinar silícic. Destaquen R. ulmifolius i M. puligeum.

Secció 7. Tanca vora torrent amb alzinar silícic. No s’han trobat flors.

Secció 8. Alzinar silícic vora torrent temporal. No s’han trobat flors.


1 440 Camí bouer 31T 585302E 4431964N 585556E 4432178N

2 520 Tanca 31T 585556E 4432178N 585720E 4432529N

3 370 Alzinar 1 31T 585720E 4432529N 585980E 4432677N

4 365 Alzinar 2 31T 585980E 4432677N 586101E 4432970N

5 240 Tanca 2 31T 586101E 4432970N 586299E 4432908N

6 213 Marina 31T 586299E 4432908N 586330E 4433024N

7 190 Tanca 3 31T 586330E 4433024N 586195E 4433055N

8 240 Vora torrent 31T 586195E 4433055N 586082E 4432960N

TOTAL 2.578 Taula 19. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Binideufà (Ferreries). En negreta les



Pàgina 23

Agost 2012

ES TUDONS (CIUTADELLA)

Mapa 20. Transsecte de Es Tudons (Ciutadella) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Tanca oberta amb ullastrar, pins i sivines. E. campestre, Teucrium capitatum

Secció 2. Tanca dins ullastrar, pins i sivines. E. campestre, C. corymbosa, T. capitatum i Rosmarinus officinalis.

Secció 3. Tanca dins ullastrar, pins i sivines. E. campestre, C. corymbosa, R. officinalis i T. capitatum

Secció 4. Tanques obertes amb Ullastrar i sivines. S. atropurpurea, C.corymbosa, T. capitatum

Secció 5. Tanca oberta amb ullastres aïllats. Centaurea calcitrapae, Scolymus hyspanicus

Secció 6. Tanques.

Secció 7. Tanques obertes amb sivinar amb pins.

Secció 8. Tanques.


1 240 Tanca 31T 577271E 4428468N 577100E 4428397N

2 610 Barrancó 1 31T 577100E 4428397N 576872E 4428525N

3 762 Barrancó 2 31T 576872E 4428525N 576523E 4428424N

4 476 Bosc obert 31T 576523E 4428424N 576146E 4428078N

5 267 Cases 31S 576146E 4428078N 576147E 4427831N

6 182 Camp 31S 577309E 4428349N 577485E 4428361N

7 209 Actuació 31S 577485E 4428361N 577406E 4428553N

8 191 Camp 31S 577406E 4428553N 577271E 4428468N

TOTAL 2.937 Taula 20. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Es Tudons (Ciutadella). En negreta



Pàgina 24

Agost 2012

TORRALBET (CIUTADELLA)

Mapa 21. Transsecte de Torralbet (Ciutadella) amb les 8 seccions numerades.



Secció 1. Ullastrar amb marina calcícola amb pins. Destaquen A. ramosus i S. atropurpurea.

Secció 2. Tanca oberta vorejada d’ullastrar. Destaca E. campestre.

Secció 3. Ullastrar amb marina calcícola amb pins. Destaquen E. campestre i C. corymbosa.

Secció 4. Tanques obertes vorejades d’ullastrar i bardissa. Destaquen R. ulmifolius, E. campestre i M. puligeum.

Secció 5. Tanques obertes vora les cases de lloc. Destaquen C. calcitrapae, H. europaeum i Lobularia maritima.

Secció 6. Conreu amb ametllers Prunus dulcis vora ullastrar. Destaquen H. europaeum i Lobularia maritima.

Secció 7. Pastures obertes vora ullastrar amb marina calcícola amb pins. E. campestre i C. corymbosa.

Secció 8. Alzinar calcícola amb pins i ullastres. Destaquen M. puligeum.


1 340 Camí bosc 31S 578903E 4424348N 579010E 4424043N

2 70 Tanca1 31S 579010E 4424043N 579046E 4423975N

3 230 Bosc 31S 579046E 4423975N 579199E 4423849N

4 374 Tanca2 31S 579199E 4423849N 579497E 4423859N

5 228 Cases 31S 579497E 4423859N 579698E 4423916N

6 114 Camp 31S 579698E 4423916N 579795E 4423922N

7 471 Marina 31S 579795E 4423922N 580177E 4424006N

8 584 Alzinar 31S 580177E 4424006N 580558E 4423851N

TOTAL 2.411 Taula 21. Seccions, longitud, descripció i coordenades UTM de l’itinerari lepidopterològic a Torralbet (Ciutadella). En negreta les



Pàgina 25

Agost 2012

1. RESULTATS

3.a. Seguiment ornitològic

Els resultats que es presenten a continuació s’han obtingut durant les 2 visites del mes de maig realitzats a cada un

dels itineraris de les 9 finques objecte d’estudi durant l’època reproductora de 2012 i 2015. L’índex kilomètric

d’abundància (IKA) s’obté amb el quocient entre el nombre d’exemplars i els kilòmetres recorreguts.

Taula 22. Índexs kilomètrics d’abundància (IKAs) de les espècies d’aus, ordenades alfabèticament (nom científic), registrades als

transsectes ornitològics durant el mes de maig de 2002 i 2005 a les 9 finques estudiades.

NOM CIENTÍFIC

CODI ESPÈCIE

IKAs12 IKAs15 NOM CIENTÍFIC CODI ESPÈCIE IKAs12 IKAs12

Alectoris rufa ALERUF 0,39 1,02 Luscinia megarhynchos LUSMEG 21,58 10,91

Anas platyrhynchos ANAPLA 0,18 0,07 Merops apiaster MERAPI 0,32 0,00

Anas strepera ANASTR 0

0,04 Milvus milvus MILMIL 0,46 0,46

Anthus campestris ANTCAM 1,75 1,28 Monticola solitarius MONSOL 0,14 0,04

Apus apus APUAPU 5,3 0,7 Monticola saxatilis MONSAX 0 0,04

Apus pallidus APUPAL 0,17 0 Motacilla flava MOTFLA 0,04 0,07

Burhinus oedichnemus BUROED 0,07 0,04 Motacilla alba MOTALB 0 0,04

Aquila pennatus AQUPEN 0,53 0,42 Muscicapa striata MUSSTR 0,60 0,49

Bubulcus ibis BUBIB 0,32 2,21 Neophron percnopterus NEOPER 0,46 0,18

Carduelis cannabina CARCAN 1,51 0,91 Nycticorax nycticorax NYCNYC 0,04 0

Carduelis CARCAR 13,54 7,54 Ofenent-hi OENOEN 0 0,04

Carduelis cloris CARCHL 9,72 13,02 Otus scops OTUSCO 0,11 0

Cettia cetti CETCET 4,28 9,40 Oriolus oriolus ORIORI 0 0,04

Circus aeroginosus CIRAER 0 0,04 Parus major PARMAJ 6,04 6,46

Cisticola juncidis CISJUN 0,18 0,21 Passer domesticus PASDOM 11,93 7,09

Columba livia COLLIV 0,95

1,3 Pavo cristatus PAVCRI 0,21 0,25

C. livia var. domestica COL VAR DOM 0,46 0,04 Pernis apivorus PERAPI 0,11 0

Columba palumbus COLPAL 6,39 8,32 Phoenicurus phoenicurus PHOPHO 0 0,14

Corvus corax CORCOR 0,39 0,35 Phylloscopus colybita PHYLCOL 0 0,04

Coturnix coturnix COTCOT 0,56 0,14 Phylloscopus trochilus PHYLUS 0 0,95

Cuculus canorus CUCCAN 0,14 0,07 Regulus ignicapillus REGIGN 0,07 0,49

Delinchon urbicum DELURB 2,25 0,35 Saxicola rubetra SAXRIB 0 0,21

Emberiza calandra EMBCAL 6,49 4,18 Saxicola torquatus SAXTOR 0,25 0,07

Falco peregrinus FALPER 0,07 0,11 Streptopelia decaocto STRDEC 0,56 0,21

Falco subbuteo FALSUB 0,53 0,35 Streptopelia turtur STRTUR 6,00 0,46

Falco tinnunculus FALTIN 7,16 6,39 Sylvia melanocephala SYLALA 16,46 32,60

Ficedula hypoleucos FICHYP 0 0,91 Sylvia atricapilla SYLATR 7,75 12,18

Fringilla coelebs FRICOE 0,42 0,07 Sylvia borin SYLBOR 0 0,04

Gallinula chloropus GALCHL 0,21 0,04 Sylvia cantillans SYLCAN 0 0,11

Hirundo daurica HIRRUS 0,67 0,60 Sylvia communis SYLCOM 0 0,11

Lanius senator LANSEN 2,70 2,46 Sylvia undata SYLUND 0,42 0,74

Galerida theklae GALTEC 0,07 0,11 Turdus philomelos TURPHI 0 0,57

Jynx torquilla JYNTOR 0 0,04 Turdus merula TURMER 6,91 6,39

Larus michahellis LARMIC 4,63 2,42 Upupa epops UPUEPO 0,67 0,53

152,81 149,68


Pàgina 26

Agost 2012

S’han registrat un total de 4.266 exemplars d’aus de 64 espècies diferents. D’aquestes, hi ha 16 espècies

migradores.

En quant a la biodiversitat d’aus a nivell global de les 9 finques estudiades s’obté un valor de l’índex de Shannon de

2,93.

Del total de les espècies d’aus observades destaca enguany el busqueret de capnegre Sylvia melanocephala

(SYLALA) espècie forestal nidificant sedentària amb un valor mitjà de 33 exemplars per kilòmetre i finca.

Respecte a les espècies d’ambients oberts destaca la súl·lera Emberiza calandra (EMBCAL), au sedentària amb un

valor mitjà de quasi 4 exemplars per kilòmetre i finca.

Gràfic 1. Percentatge de les espècies d’aus, ordenades per abundància, registrades durant la primavera de 2015 a les 9 finques

estudiades. El codi de l’espècie es pot interpretar a la Taula 22.

SYLALA21,8%

CARCHL8,7%

SYLATR8,1%

LUSMEG7,3%

CETCET6,3%

COLPAL5,6%

CARCAR5,0%

PASDOM4,7%

PARMAJ4,3%

FRICOE4,3%

TURMER4,3%

EMBCAL2,8%

LANSEN1,6%

LARMIC1,6%

BUBIBI1,5%

ERIRUB1,1%

ANTCAM0,9%

COLLIV0,9%

ALTRES9,2%

Percentatge aus Primavera 2015 N=4.266


Pàgina 27

Agost 2012

3.b. Seguiment ropalòcers

Els resultats que es presenten a continuació s’han obtingut durant les 54 prospeccions setmanals realitzades a cada

una de les 9 finques objecte d’estudi entre el 17 de maig i el 8 d’agost de 2012 I 2015, que són dates amb 2 anys de

mostreig . S’han registrat un total de exemplars de papallones diürnes (Ropalòcers) de 21 espècies diferents.

L’índex kilomètric d’abundància (IKA) s’obté amb el quocient entre el nombre d’exemplars i els kilòmetres

recorreguts. Per a tot el període d’estudi s’ha obtingut un IKA de 56,71 papallones per kilòmetre.

SETMANA

IKAs

IKAs

Espècies 17-23V-

2012 24-30V-

2012 31V-

6VI-2012 Total 2012

17-23V-2015

24-30V-2015

31V- 6VI-2015

Total 2015

Aricia cramera 0,09 0,23 1,12 1,44 1,44 1,76 2,13 5,33 Callophrys rubi 0,05 0 0 0,05 0 0 0 0 Celastrina argiolus 2,97 1,86 1,02 5,85 0,37 0,23 1,08 1,68 Charaxes jasius 0 0 0,05 0,05 0 0,05 0,14 0,19 Coenonympha pamphilus 0,19 0,14 0,05 0,37 0,23 0,07 0 0,30 Colias crocea 3,07 3,07 2,51 8,64 4,79 3,21 3,74 11,74 Gonepteryx cleopatra m 4,27 15,61 17,33 37,22 3,15 8,72 12,51 24,38 Gonepteryx cleopatra f 1,49 9,66 6,50 17,66 2,39 5,44 13,47 21,30 Lampides boeticus 0 0 0,09 0,09 0 0 0 0 Lasiommata megera m 0,28 3,21 4,51 7,99 0,09 2,07 2,51 4,67 Lasiommata megera f 0,23 1,07 3,44 4,74 0 0,84 1,69 2,53 Leptotes pirithous 0 0 0 0 0 0 0 0,00 Lycaena phlaeas 3,07 3,25 5,20 11,52 7,06 3,63 1,56 12,25 Maniola jurtina m 4,79 8,78 3,58 17,14 9,42 14,60 7,15 31,17 Maniola jurtina f 2,04 4,69 2,23 8,97 3,77 5,11 6,89 15,77 Papilio machaon 0,23 0,05 0,14 0,42 0 0 0,05 0,05 Pararge aegeria 3,30 5,20 5,39 13,89 2,39 7,56 8,24 18,19 Pieris brassicae 0,14 0,56 0,33 1,02 3,14 0,37 1,23 4,74 Pieris rapae 7,02 6,74 6,23 19,98 6,08 7,21 8,36 21,65 Polyommatus celina m 3,11 4,83 7,85 15,80 4,17 6,82 11,58 22,57 Polyommatus celina f 0,23 0,84 1,67 2,74 0,28 2,11 4,66 7,05 Pontia daplidice 1,12 1,44 1,49 4,04 0,05 0,83 1,49 2,37 Pyronia cecilia m 0 0 0,37 0,37 0 0 0 0 Pyronia cecilia f 0 0 0 0 0 0 0 0 Vanessa atalanta 0,05 0,23 0,37 0,65 0,09 0,33 0,42 0,84 Vanessa cardui 0,79 0,42 0,14 1,35 6,12 4,38 2,53 13,03

IKAs SETMANALS 38,52 71,88 71,60 181,99 55,03 75,34 91,43 221,80

ÍNDEX DE SHANNON 2,26 2,05 2,12 2,46 2,08 2, 16 3,11 2,18

Taula 23. Evolució setmanal dels Índexs kilomètrics d’abundància per les diferents espècies de ropalòcers comptabilitzats

setmanalment des del 17 de maig al 6 de juny de 2012 i 2015 a les 9 finques estudiades. En negreta les espècies on s’ha pogut

identificar el sexe (m mascle; f femella)

FENOLOGIA

A nivell fenològic podem observar que la setmana amb més presència de papallones diürnes és la compresa entre el

7 i el 13 de juny de 2012 amb un índex d’abundància quilomètrica de 71,60 papallones per kilòmetre i transsecte,

mentre que el mínim s’obté la primera setmana inclosa dins la present memòria amb un valor de 38,54 papallones

per kilòmetre i transsecte. En quant a la biodiversitat de papallones amb un valor global de l’índex de Shannon de

2,46 l’any 2013 per al període presentat, mentre que durant les mateixes dates de l’any 2015 s’obté un índex de

2,18 .

A nivell específic observam que l’espècie que presenta l’IKA més elevada és Maniola jurtina a primers de juny, amb

un valor de 14,60 papallones per kilòmetre i itinerari.


Pàgina 28

Agost 2012

LOCALITATS

A nivell de finques s’ha obtingut el valor màxim a la finca de Turmadèn des Capità dia 30 de juny amb quasi 130

papallones de mitjana per kilòmetre i transsecte durant el període estudiat. El valor més baix el trobam a la finca de

Santa Cecília amb bon i bé 21 papallones de mitjana per kilòmetre de transsecte durant el període estudiat.

En quant a la biodiversitat s’obté un valor global de les 9 estacions conjuntament de 2,18. L’estació amb l’índex més

alt amb un valor de 2,51 el trobam a Santa Cecília, degut principalment al baix nombre observat de cada espècie.

A nivell específic les densitats més altes totals han estat obtingudes per la papallona Maniola jurtina, responsable

del 21% de totes les observacions, amb un valor mig de 8,24 exemplar per kilòmetre de transsecte. El valor màxim a

una estació ha estat de 19,53 exemplars de blaveta Polyommatus celina per kilòmetre i jornada a l’estació de

Turmadèn des Capità.

Gràfic 2. Percentatge de les espècies de ropalòcers, ordenades per abundància, registrades fins el juny de 2015 a les 9 finques

estudiades.

Maniola jurtina 21%

Gonepteryx cleopatra

21%

Polyommatus celina 13%

Pieris rapae10%

Pararge aegeria8%

Vanessa cardui6%

Lycaena phlaeas6%

Colias crocea5%

Lasiommata megera 3%

Aricia cramera

2%

Pieris brassicae

2% Pontia daplidice

1%

Celastrina argiolus

1%

Altres1%

Total 2015 n= 3480


Pàgina 29

Agost 2012

CONCLUSIONS

S’observa una davallada del nombre d’exemplars d’ocells i papallones no significativa a les àrees on s’ha realitzat les

actuacions. L’espècie més observada passa a ser el busqueret capnegre. La davallada observada a les zones

afectades per les actuacions forestals no és significativa degut a la mostra tan petita que tenim actualment per a

realitzar una comparació consistent. No obstant s’observa una baixada tant a nivell de papallones com d’aus

observades.

Amb la prudència que aconsella el poc nombre de transsectes que es poden comparar (amb 5 estacions on la secció

on s’ha realitzat l’actuació forestal havia estat monitoritzada prèviament a les actuacions, com són el cas de

Turdonell, Rafal Vell, Son Gornés, Torralbet i Ruma i transsectes en 3 setmanes per a les papallones diürnes, podem

observar una davallada de la presència dels ocells i de les papallones presents a les zones afectades per el canvi de

coberta per mor de l’actuació del projecte LIFE Boscos sense significança estadística.


Pàgina 30

Agost 2012

2. BIBLIOGRAFIA

COCHRAN, W. G. 1963. Sampling Techniques, 2nd Ed., New York. DEVICTOR, V. VAN SWAAY, C. BRERETON, T. BROTONS, L. CHAMBERLAIN, D. HELIÖLÄ, J. HERRANDO, S. JULLIARD, R. KUUSSAARI, M. LINDSTRÖM, Å. REIF, J. ROY, D.B. SCHWEIGER, O. SETTELE, J. STEFANESCU, C. VAN STRIEN, A. VAN TURNHOUT, C. VERMOUZEK, Z. DEVRIES, M.W. WYNHOFF, I. JIGUET, F. 2012. Differences in the climatic debts of birds and butterflies at a continental scale. Nature Climate Change. MOSS, D. & POLLARD, E. 1993. Calculation of collated indices of abundance of butterflies based on monitored sites. Ecological Entomology, 18, 77-83. STEFANESCU, C., PEÑUELAS, J., FILELLA, I., 2003. Effects of climatic change on the phenology of butterflies in the northwest Mediterranean Basin. Global Change Biology, 9: 1494-1506. TELLERÍA J.L. 1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Madrid: Ed. Raíces.

SUPORT EN L’AVALUAIÓ DELS EFETES EN LA IODIVERSITAT DE LES...

Documents

Transcript of SUPORT EN L’AVALUAIÓ DELS EFETES EN LA IODIVERSITAT DE LES...