Pla EstratègicMercatsde Barcelona2015 / 2025

Quadern amb les mesures més destacades per fer més competitius els mercats barcelonins amb l’horitzó dels pròxims deu anys.

Mercats aMb Futur. Carles i Àlex, comerciants a la carnisseria Debón del Mercat de la Concepció

INFOMERCATS GENER 2015

69,2%

ÉS EL PERCENTATGEDE BARCELONINS QUE

COMPREN ALS MERCATS

ÀNIMAPosicionar el mercat com a lloc de generació de vivències i experiències úniques en el doble vessant comercial i social.

Aportar als consumidors un valor afegit que els diferenciï de la resta d’espais alimentaris.

Mantenir i potenciar el model de cofinançament publicoprivat en els processos de remodelació dels mercats.

Promoure la participació de nous operadors en el finançament de les remodelacions dels mercats.

Dissenyar espais dins i fora del mercat per a ús cívic i social.

Construir i difondre el discurs compartit dels valors i visió dels mercats de Barcelona.

Afavorir l’acostament als ciutadansen el seu rol de consumidors.

Desenvolupar el concepte de “carrer social”per reforçar la cohesió social del barri.

Promoure la participació dels mercats en la planificació urbanística de la ciutat i de les superilles.

Fer una anàlisi de les expectatives i hàbits de compra de consum.

Fomentar l’aposta per la qualitat de servei i productecom a valors clau del mercat.

Adaptar i homogeneïtzar els horaris comercialsals ciutadans.

Actualitzar el marc normatiu a la visió estratègicadels mercats.

Revisar les ordenances i les einesper garantir-ne el compliment.

Fomentar les iniciatives conjuntes dels mercats i de la xarxa de mercats.

Els mercats lideren el comerç de cada barri, al mateix temps

que es promouen com un model que és un referent en l’àmbit

internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupa-

ment econòmic i en la creació d’ocupació a cada barri.

La diagnosi prèvia a l’elaboració del Pla estratègic de mer-

cats 2015-2025 va constatar que els mercats tenen un gran

impacte en l’economia de la ciutat i que són locomotores

d’atracció de persones al barri i impulsores de la seva xarxa

comercial. El repte per als pròxims deu anys és mantenir

aquesta influència i trobar les eines per incrementar el con-

sum i l’ús dels mercats, especialment en escenaris poc fa-

vorables com els dels darrers anys.

Accions concretes per incrementar el consum són mantenir

el lideratge de la distribució de producte fresc de qualitat a

Barcelona i millorar el servei al client amb programes de fi-

delització. La proximitat esdevé un concepte clau en l’àmbit

econòmic i per això des de mercats es posaran en marxa es-

tudis sobre les tendències de consum dels clients per tal de

prendre decisions que s’adaptin a les seves necessitats.

Pel que fa als comerciants, es faran plans de formació con-

tinuada en àrees com la gestió i innovació del negoci i en as-

pectes com la planificació del relleu generacional o la incor-

poració de nous operadors.

També, dins del paquet de mesures relacionades amb

l’economia, Mercats de Barcelona aposta per mantenir el

lideratge en el model de gestió de mercats urbans municipals

basat en la col·laboració publicoprivada i per estar present en

els principals fòrums europeus i mundials de mercats.

MOTOR: MANTENIR L’IMPACTE ECONÒMIC DELS MERCATS EN ELS BARRIS

El Pla estratègic passa a l’accióEl Pla estratègic concentra les seves actuacions en tres blocs ben definits pel caràcter social dels mercats, la seva potència i influència econòmi-ca i la sostenibilitat, tant la financera com la que posa en relleu l’interès per destacar els valors d’una ali-mentació saludable.

MOTORPosicionar-se com a lloc de compra principal

de producte fresc tant des del punt de vista de qualitat com de varietat i preu.

Fomentar l’ús de sistemes d’informació i fidelització de clients com a eina de millora de l’experiència

i la qualitat del servei.

Desenvolupar un sistema d’informació sobre competència i tendències de consum que faciliti

la presa de decisions.

Mantenir i innovar el model de gestió publicoprivat per al desenvolupament dels mercats.

Fomentar l’establiment de ponts entre barri, comerç i associació de paradistes per facilitar la implantació

d’un pla específic per a cada tipologia de mercat.

Impulsar un model de gestió professionalitzada referent en les associacions de comerciants del mercat.

Participar de manera activa en la definició de les estratègies de comerç de Barcelona.

Posicionar-se com a referent internacional en l’àmbit dels mercats urbans.

Mantenir contactes amb els fòrums i les institucions internacionals i difondre els exemples de bones pràctiques

i projectes singulars de Mercats de Barcelona.

Fer un seguiment de les innovacions en l’àmbit internacional en l’entorn dels mercats urbans.

Acompanyar les associacions de comerciants en l’establiment d’un pla d’acció per a la millora

de la competitivitat del mercat.

Desenvolupar un pla de formació continuada per als comerciants.

Crear un paquet formatiu per a la planificació del relleu generacional i per a la incorporació de nous operadors.

24MERCATS

REMODELATSEn els últims 20 anys, Barcelona ha remodelat o ha iniciat les obres de reforma de molts dels seus mercats: fins a 24 instal·lacions d’un total de 40.

PLA ESTRATÈGIC MERCATS DE BARCELONA 2015 / 2025

SALUT I FEINA

Mil milions d’euros és la facturació anual aproximada de Mercats de Barcelona, que dóna feina a 8.000 persones.

35%

QUOTA DE MERCAT EN LA CISTELLA DE LA COMPRA

SOSTENIBILITATÀNIMAPosicionar el mercat com a lloc de generació de vivències i experiències úniques en el doble vessant comercial i social.

Aportar als consumidors un valor afegit que els diferenciï de la resta d’espais alimentaris.

Mantenir i potenciar el model de cofinançament publicoprivat en els processos de remodelació dels mercats.

Promoure la participació de nous operadors en el finançament de les remodelacions dels mercats.

Dissenyar espais dins i fora del mercat per a ús cívic i social.

Construir i difondre el discurs compartit dels valors i visió dels mercats de Barcelona.

Afavorir l’acostament als ciutadansen el seu rol de consumidors.

Desenvolupar el concepte de “carrer social”per reforçar la cohesió social del barri.

Promoure la participació dels mercats en la planificació urbanística de la ciutat i de les superilles.

Fer una anàlisi de les expectatives i hàbits de compra de consum.

Fomentar l’aposta per la qualitat de servei i productecom a valors clau del mercat.

Adaptar i homogeneïtzar els horaris comercialsals ciutadans.

Actualitzar el marc normatiu a la visió estratègicadels mercats.

Revisar les ordenances i les einesper garantir-ne el compliment.

Fomentar les iniciatives conjuntes dels mercats i de la xarxa de mercats.

Incentivar mitjançant una guia pràctica que les parades incorporin i identifiquin productes de proximitat.

Proposar una revisió de la normativa que prevegi un sistema d’adhesió a les vendes de proximitat.

Estudiar la possibilitat de disposar d’un etiquetatgeper al producte català i de proximitat mentre

es revisa la normativa.

Crear amb Mercabarna una mesa de treball per analitzar l’eficiència de la cadena de distribució per portar productes

catalans i de proximitat als mercats.

Vincular els mercats amb els conceptes de producte saludable, dieta mediterrània i seguretat alimentària.

Promoure la formació dirigida a comerciants i consumidors sobre els productes alimentaris.

Impulsar als mercats les activitats de formació, promocionals i de tast de productes de valor afegit

entre els consumidors.

Fomentar la formació per minimitzar el malbaratament alimentari.

Consolidar el model de tractament de les fraccions de residus.

Plantejar les noves remodelacions de mercats des de la perspectiva de sostenibilitat econòmica i ambiental.

Planificar un model de plantes logístiques als mercats remodelats, com a millora de la distribució urbana

de mercaderies, recollida de brossa i altres.

Formar els comerciants en el manteniment i ús dels equipaments dels mercats.

Posicionar el mercat com a referent d’equipament públic en el seu compromís amb els ciutadans

i l’alimentació saludable.

Els mercats són sinònim de valors associats a la sosteni-

bilitat social, mediambiental i cultural. Els reptes ambientals

dels mercats per als deu anys vinents se sustenten en la de-

manda creixent de nous productes ecològics i de proximitat i

en l’obligació de portar a terme bones pràctiques en la gestió

dels residus.

Es proposarà una revisió de la normativa que prevegi un sis-

tema d’adhesió a les vendes de proximitat i s’estudiarà la pos-

sibilitat de disposar d’un etiquetatge per al producte català

mentre es revisa la normativa.

Mercat ha de ser sinònim d’alimen tació saludable, bona

gastronomia i seguretat alimentària. Es continuarà fomen-

tant el debat científic i gastro nòmic i potenciant la Fira Mer-

cat de Mercats com a cita de referència per mostrar el dina-

misme i la qualitat dels productes que ofereixen els mercats

de la ciutat.

El concepte de sostenibilitat també serà prioritari a l’hora

d’afrontar les noves remodelacions, així com les millores en

plantes logístiques en aspectes com la distribució urbana de

mercaderies o la recollida de brossa. També s’apostarà ferma-

ment per fomentar la coresponsabilitat dels comerciants en el

manteniment dels mercats.

Els mercats són un referent de la vida dels barris de Barcelona i

proporcionen als ciutadans una experiència no només de com-

pra, sinó també de convivència. Un dels grans reptes del Pla

estratègic de mercats 2015-2025 és convertir aquests equipa-

ments en el cor i l’ànima dels barris de la ciutat.

El seu batec ha d’impulsar la vida comercial, social i econòmi-

ca del seu entorn. Per aconseguir-ho, els mercats han d’estar

a tents per adequar la seva oferta a les necessitats dels clients.

Accions concretes són l’adaptació dels horaris dels mercats

als nous hàbits de consum dels ciutadans i l’aposta ferma

per oferir en tot moment una alta qualitat del servei i del

producte com a element diferenciador.

El repte social també inclou transformar els barris mitjançant

la renovació dels mercats i dissenyar, dins i fora dels equi-

paments, espais per a ús cívic, social i de trobada dels clients,

de manera que els mercats es converteixin en el centre d’una

nova idea que pretén afavorir la cohesió en el barri: el carrer

social, entès com a punt de trobada. Es tracta de potenciar la

relació entre mercats, veïns i comerç de proximitat per trans-

formar els barris des de la seva essència, des de la seva ànima.

SOSTENIBILITAT: ALIMENTACIÓ SALUDABLE, BONA GASTRONOMIA I SEGURETAT ALIMENTÀRIA

ÀNIMA: EL COR DEL BARRI

La comunicaciópren el protagonismeBona part de les accions acordades pels participants en l’elaboració

del Pla estratègic tenen com a protagonista d’excepció la comuni-

cació. El pes en la nostra societat de les tecnologies de la informació

i la comunicació (les TIC) és notable, per la qual cosa són essencials tant per

atorgar i reforçar la identitat dels mercats com per procurar el seu coneixe-

ment entre els ciutadans. a més de difondre els seus valors i activitats.

En el vessant més social dels mercats, en l’àmbit Ànima, hi ha mesures acor-

dades que depenen d’un nou procés de comunicació: assolir el posicionament

dels mercats com a lloc de generació d’experiències i vivències úniques amb

el doble caràcter comercial i social. Aquesta mesura inclou accions concretes

com ara acollir, participar i impulsar activitats culturals, socials i d’entitats del

barri, promoure la planificació regular d’activitats a cada mercat i a la xarxa

o incorporar iniciatives noves que generin un valor afegit en l’experiència de

compra. N’hi ha més: aportar i difondre un valor afegit que diferenciï els mer-

cats de la resta d’espais alimentaris, tot incorporant-los al disseny d’eixos de

comunicació tant corporatius com de campanyes de promoció particular, o

des envolupar eines pedagògiques per a la transmissió dels valors. Una altra

de les accions consensuades promou crear estratègies d’apropament dels

consumidors tant en l’experiència com a través de campanyes de comunicació

conjuntes. A través de la comunicació es pot afavorir una imatge nova i millor

dels mercats en els consumidors.

En el capítol Motor, els participants han consensuat l’objectiu de convertir el

mercat com el lloc de compra principal del producte fresc, cosa que requereix

un gran esforç conjunt en comunicació. L’aposta és clara quan s’afirma que

cal comunicar el concepte de proximitat en totes les seves accepcions, o la in-

corporació en totes les campanyes dels eixos bàsics —qualitat-varietat-preu—

i qualitat de servei i proximitat. S’ha decidit crear un programa d’informació

i difusió als comerciants sobre els valors del producte fresc i també sobre

tendències alimentàries; un altre que comuniqui el prestigi dels professionals,

a més de fomentar l’explotació de sistemes d’informació i fidelització del client.

És una idea de moment però també es vol valorar la conveniència de portar a

terme periòdicament i en cada mercat accions d’escolta als consumidors ori-

entades a identificar tendències, problemàtiques i demandes. Això podria su-

posar crear un banc de dades amb un volum d’informació adequada per facili-

tar la presa de decisions en la venda, la comercialització i la gestió. Tot seguint

el fil de les noves tecnologies, el pla estableix desenvolupar el canal digital

com a eina per dinamitzar l’activitat dels mercats. Això vol dir el disseny d’una

estratègia digital tant des del punt de vista dels mercats en xarxa com dels

mateixos comerciants, potenciar el mitjà digital com a eina de comunicació

amb clients actuals i potencials, fer el seguiment de les iniciatives que es creïn

en relació al comerç electrònic aplicat al producte fresc i avaluar la viabilitat de

crear plataformes en línia dirigides a segments específics de clients, com ara

entre empreses. Per fidelitzar els clients caldrà emprendre accions en favor

del coneixement dels mercats entre els ciutadans i de les seves promocions

i iniciatives, que han de beneficiar també nous projectes per atreure, captar i

desenvolupar nous consumidors. En aquest punt, la decisió és molt concreta:

preparar un pla de comunicació per atreure nous compradors residents en

l’àrea d’influència directa del mercat. Els turistes també són importants, ja

que els mercats són atractius per als visitants, amb la qual cosa caldrà fer ac-

cions que els atreguin i estudiar el desenvolupament de productes i de serveis

específics. Finalment, es fomentarà la gastronomia local mitjançant la seva

difusió i amb accions de degustació als mercats, cosa que també exigeix plant-

ejar una comunicació adequada per a aquestes noves experiències.

Si parlem de sostenibilitat, una de les decisions preses significa lligar els mer-

cats amb la gastronomia procurant que siguin espais de difusió del patrimoni

alimentari català. Per assolir-ho, el Pla estratègic conté diverses idees: a més

de fer que les parades incorporin i identifiquin els productes de proximitat,

caldrà fer-ne promoció i animar els concessionaris a incorporar-los en la seva

oferta, tot col·laborant amb productors, gremis i altres organismes, de manera

que s’afavoreixi una presència i visualització més elevada, en especial dels

productes catalans i de les seves DOP i IGP al mercat. Es proposa una re-

visió de la normativa, i mentre això no sigui possible, s’ha acordat estudiar la

possibilitat de disposar d’un etiquetatge o distintiu per al producte català i de

proximitat amb un component més comercial i promocional que no normatiu.

Com que és important assolir un nou posicionament dels mercats d’acord amb

els nous valors i els tradicionals, s’ha decidit que la comunicació ha de relacio-

nar els mercats amb els conceptes de producte saludable, dieta mediterrània

i seguretat alimentària. Perquè tot rutlli, a més, es vol promoure campanyes

corporatives d’informació als consumidors en què junt amb els valors es pro-

mogui el redescobriment de l’estacionalitat i es reivindiquin els productes de

temporada, procurant acomodar-se al llenguatge i als canals que fan servir

els més joves en noves campanyes. Aquestes són algunes de les accions que

es volen posar en marxa i que necessiten del suport de la comunicació per ser

efectives. Ara cal desenvolupar-les i estudiar la millor aplicació.

PLA ESTRATÈGIC MERCATS DE BARCELONA 2015 / 2025