Núm. 14Juliol2017

Tot sobre el món de la disCapacitat

La c ampanya #TodosSomosTodosE l s 2ns P r em i s d ’ I n ve s t i g ac i ó i I n novac i ó de l a Fundac i ó MAPConse l l s pe r p r o teg i r - s e de l s o l i p e r r e s t au r a r un mob l e d ’ e s t i u

I també...

Superarun ICTUS

La mirada de...La Dolors Vilarrasa, 20 anys cuinant a la Fundació MAP

EditorialUna situació no desitjada

2

L’altaveuLa campanya#TodosSomosTodos

L’EntrevistaL’especialista:Dr. Joaquím Serena

Els testimonis:Gerard Fernández i Danis Montalvan

7

De DivulgacióLa tasca d’entitats i associacions per donar suport als afectats

15

El ReportatgeLes claus perentendre l’ictus

3

1917

ACPADLa participació a la Fira d’entitats de Ripoll

23

La ReflexióDos articles delperiodista CarlesCapdevila

31La ContraPere Soy: “Arribo a la feina 20 minuts abans de començar”

33

La nostra propostaSobre l’ictus i una lectura per aquest estiu

21

Sabies que...Consells per prote-gir-se del sol a l’estiu

Restaurar un moble d’estiu

29

El MAP de propEl projecte de l’AprenentEls resultats del 2016Els 2ns Premis d’Investigació i Innovació

25

Revista quadrimestralde la Fundació MAP

EDICIÓFundació MAPPol. Ind. Els PintorsC/Dalí, 6-817500 Ripollwww.fundaciomap.comTwitter: @fundaciomapFacebook: fundaciomap

COORDINACIÓ Marta Rudé

REDACCIÓEva CabanaCristina CasasMarta FreixedasMeritxell NardiMartí PicolaMarta RudéMarta SerratosaI l’entitat:ACPAD

COL·LABORACIONSMercè DanésRosa Maria DíazGerard FernándezMarta MöllerDanis MontalvanDr. Joaquín SerenaPere SoySuperar l’Ictus BarcelonaDolors Vilarrasa

MAQUETACIÓBlackyearwww.blackyear.cat

IMPRESSIÓMAIDEU, S.L.Arts Gràfiqueswww.maideu.net

Dipòsit legal:DL GI 1339-2016

Una situació no desitjadaBuscant diferents definicions de l’ictus per fer aquest número de la revista, ens hem trobat amb aquesta: la malaltia és una situació no desitjada que ha de ser superada amb l’esforç conjunt del pacient, dels familiars o cuidadors i dels profes-sionals que l’atenen.

Cap malaltia és una situació desitjada, però en el cas de l’ictus ens trobem amb casos en què, sense previ avís, es produeix un vessament cere-bral que canvia la vida de dalt a baix a persones joves, de vegades infants. També adults. D’aquí l’expressió no desitjada.

A Catalunya, més de 13.000 persones ingressen cada any per un ictus i més de 900 nens i nens viuen amb discapacitat a causa de la malaltia. Així mateix, un 45% de les persones que en pateixen un, tenen discapacitat. D’aquí la impor-tància d’aprofundir en aquesta malaltia des del Capaç.

En les següents pàgines hi trobareu reportatges, entrevistes amb testimonis i amb un neuròleg especialista, referències a entitats i a bibliogra-fia... que ens poden ajudar a entendre més bé l’ictus. Programes com el de la Marató de TV3 han fet que la difusió de la malaltia hagi avançat amb passos de gegant, però encara queda molta feina a fer, sobretot en el terreny de la recerca i la prevenció.

Des de Capaç hem volgut posar el nostre gra de sorra perquè la gent s’aproximi a l’ictus, als factors de risc que el poden provocar i, sobretot, que en reconegui els senyals, ja que una ràpida actuació, pot salvar vides.

2

Editorial

3

LES CLAUS PER ENTENDRE L’ICTUS

El Reportatge

COM DETECTAR UN ICTUS?

La detecció precoç de l’ictus és fonamental per diagnos-ticar quin tipus d’accident vascular cerebral és i submi-nistrar el tractament adequat el més ràpid possible. D’aquesta manera es pot reduir al màxim les seqüeles i la mortalitat de les persones afectades.

Hi ha 5 senyals que poden ajudar a detectar l’ictus:

L’afectació sobtada de la VISIÓ en un o tots dos ulls.

La pèrdua sobtada de la FORÇA a un braç, una cama o ambdós.

L’aparició sobtada de problemes per PARLAR i/o ENTENDRE el que ens diuen.

L’aparició sobtada de DESEQUILIBRI o INESTA-BILITAT.

L’aparició sobtada de MAL DE CAP.

Quan una persona o algú del seu entorn s’adona que està patint un ictus, ha d’acudir o ser trasllada el més aviat possible a un hospital on pugui rebre atenció neu-rològica urgent i que disposi, preferiblement, d’unitat d’ictus.

L’Ictus és una malaltia cerebrovas-cular i es produeix per la disminució o obstrucció del flux sanguini. La sang no arriba al cervell en la quan-titat necessària i, com a conseqüència, les cèl·lules nervio-ses no reben oxigen, deixant de funcionar. També es coneix l’ictus com a Accident Vascular Cerebral (AVC), embòlia, trombosis, feridura i hemorràgia o vessament cerebral.

1

2

3

4

5

TIPUS D’ICTUS

Hi ha dues grans categories d'ictus: els ictus isquèmics i els ictus hemorràgics.

Ictus isquèmic: representa al voltant del 80-85% del total d’ictus i es produeix per l’obs-trucció d’una artèria cerebral. La isquèmia que en resulta, és a dir, la situació de baix aflux sanguini, pot acabar produint lesions cerebrals irreversibles o permanents i, en aquest cas parlem d’infart cerebral, o bé pot ser transitòria, i llavors parlem d’atac isquèmic transitori o AIT.

Hi ha diversos mecanismes pels quals una artèria es pot obstruir:

Ictus isquèmic aterotrombòtic: quan a nivell d’una artèria intracranial o extracranial s’hi diposita colesterol que de forma progressiva va reduint la llum de l’artèria

Les cardioembòlies: l’oclusió arterial es produeix per un trombe que ve del cor.

Altres mecanismes menys freqüents inclouen: malalties inflamatòries i no infla-matòries de la paret arterial, malalties de la sang que predisposen al desenvolupament de trombes (coagulopaties primàries, síndromes d’hiperviscositat), migranya, etc.

Ictus hemorràgic o vessament cerebral: es produeix pel trencament d’una artèria i l’extrava-sació de la sang a l’encèfal. Les hemorràgies cerebrals es relacionen fona-mentalment amb la hipertensió arterial, que n’és el principal factor de risc però no l’únic. En els joves i adults de mitjana edat i sense factors de risc, sempre cal considerar la possibilitat que el mecanisme subjacent a l’hemorràgia sigui estructural; és a dir, que existeixi una anomalia anatòmica per al desenvolupament de l’hemo-rràgia, concretament, aneurismes i malforma-cions vasculars cerebrals. El trencament d’una d’aquestes malformacions és una de les formes més greus d’ictus i afecta gent jove.

L’hemorràgia subaracnoïdal (espai virtual que hi ha entre el cervell i l’aracnoide, una de les mem-branes que el recobreix) es relaciona principal-

ment amb traumatismes i, quan és espontània, amb el trencament d’un aneurisma (sac format per la dilatació de la paret arterial).

FACTORS DE RISC I PREVENCIÓ

És important conèixer tant els factors de risc com els consells per prevenir la malaltia. Tot i l’efectivitat dels tractaments de què disposem actualment per determinats tipus d’ictus, el millor abordatge terapèutic segueix essent la prevenció.

La hipertensió arterial, el tabaquisme, les malal-ties cardíaques, la diabetis, l'augment del coles-terol, el consum excessiu de begudes alcohòli-ques, el consum de drogues (amfetamines, cocaïna, etc.), el sedentarisme i l'obesitat són factors de risc que afavoreixen el seu desen-volupament.

Consells per a la prevenció:

Mantenir una dieta saludable: la dieta medite-rrània pot ser una bona opció per controlar l’alimentació.

Fer exercici regularment: fer esport de manera regular és una pràctica saludable que ajuda a evitar la obesitat i la diabetis, a més de prevenir malalties cardiovasculars.

Prescindir del tabac: fumar augmenta el risc de patir un ictus, ja que la nicotina origina plaques de colesterol en les artèries obstruint-les. Els fumadors tenen major risc de patir un ictus.

Evitar beure o fer-ho de manera regular: el consum excessiu d’alcohol és perjudicial, ja que pot produir hipertensió i malalties cardio-vasculars.

Revisar la tensió arterial freqüentment: contro-lar i vigilar la tensió evitarà, a més, malalties cardiovasculars.

Vigilar i tractar adequadament la diabetis: és important per prevenir l’ictus realitzar controls mèdics de forma periòdica, ja que els vasos sanguinis es veuen afectats per aquesta malaltia.

4

El Reportatge

1

2

3

Controlar les cardiopaties, en concret, la fibril·lació auricular: les alteracions en el ritme cardíac, com en el cas de les fibril·lacions auriculars, poden produir hipertensió i trombolembo-lismes cardíacs.

1

2

3

4

5

6

DESPRÉS DE L’ICTUS

TIPUS D’ICTUS

Hi ha dues grans categories d'ictus: els ictus isquèmics i els ictus hemorràgics.

Ictus isquèmic: representa al voltant del 80-85% del total d’ictus i es produeix per l’obs-trucció d’una artèria cerebral. La isquèmia que en resulta, és a dir, la situació de baix aflux sanguini, pot acabar produint lesions cerebrals irreversibles o permanents i, en aquest cas parlem d’infart cerebral, o bé pot ser transitòria, i llavors parlem d’atac isquèmic transitori o AIT.

Hi ha diversos mecanismes pels quals una artèria es pot obstruir:

Ictus isquèmic aterotrombòtic: quan a nivell d’una artèria intracranial o extracranial s’hi diposita colesterol que de forma progressiva va reduint la llum de l’artèria

Les cardioembòlies: l’oclusió arterial es produeix per un trombe que ve del cor.

Altres mecanismes menys freqüents inclouen: malalties inflamatòries i no infla-matòries de la paret arterial, malalties de la sang que predisposen al desenvolupament de trombes (coagulopaties primàries, síndromes d’hiperviscositat), migranya, etc.

Ictus hemorràgic o vessament cerebral: es produeix pel trencament d’una artèria i l’extrava-sació de la sang a l’encèfal. Les hemorràgies cerebrals es relacionen fona-mentalment amb la hipertensió arterial, que n’és el principal factor de risc però no l’únic. En els joves i adults de mitjana edat i sense factors de risc, sempre cal considerar la possibilitat que el mecanisme subjacent a l’hemorràgia sigui estructural; és a dir, que existeixi una anomalia anatòmica per al desenvolupament de l’hemo-rràgia, concretament, aneurismes i malforma-cions vasculars cerebrals. El trencament d’una d’aquestes malformacions és una de les formes més greus d’ictus i afecta gent jove.

L’hemorràgia subaracnoïdal (espai virtual que hi ha entre el cervell i l’aracnoide, una de les mem-branes que el recobreix) es relaciona principal-

ment amb traumatismes i, quan és espontània, amb el trencament d’un aneurisma (sac format per la dilatació de la paret arterial).

FACTORS DE RISC I PREVENCIÓ

És important conèixer tant els factors de risc com els consells per prevenir la malaltia. Tot i l’efectivitat dels tractaments de què disposem actualment per determinats tipus d’ictus, el millor abordatge terapèutic segueix essent la prevenció.

La hipertensió arterial, el tabaquisme, les malal-ties cardíaques, la diabetis, l'augment del coles-terol, el consum excessiu de begudes alcohòli-ques, el consum de drogues (amfetamines, cocaïna, etc.), el sedentarisme i l'obesitat són factors de risc que afavoreixen el seu desen-volupament.

Consells per a la prevenció:

Mantenir una dieta saludable: la dieta medite-rrània pot ser una bona opció per controlar l’alimentació.

Fer exercici regularment: fer esport de manera regular és una pràctica saludable que ajuda a evitar la obesitat i la diabetis, a més de prevenir malalties cardiovasculars.

Prescindir del tabac: fumar augmenta el risc de patir un ictus, ja que la nicotina origina plaques de colesterol en les artèries obstruint-les. Els fumadors tenen major risc de patir un ictus.

Evitar beure o fer-ho de manera regular: el consum excessiu d’alcohol és perjudicial, ja que pot produir hipertensió i malalties cardio-vasculars.

Revisar la tensió arterial freqüentment: contro-lar i vigilar la tensió evitarà, a més, malalties cardiovasculars.

Vigilar i tractar adequadament la diabetis: és important per prevenir l’ictus realitzar controls mèdics de forma periòdica, ja que els vasos sanguinis es veuen afectats per aquesta malaltia.

5

El Reportatge

“L’ictus es produeix quan al cervell no li arriba la quantitat de sang ne-cessària a causa de l’obstrucció o el trencament d’una artèria cere-bral. És molt important fer tasques de prevenció evitant i controlant factors de risc com la hipertensió, el tabac, el colesterol o el consum de drogues i alcohol”

Controlar les cardiopaties, en concret, la fibril·lació auricular: les alteracions en el ritme cardíac, com en el cas de les fibril·lacions auriculars, poden produir hipertensió i trombolembo-lismes cardíacs.

7

CONSEQÜÈNCIES

El nostre cervell controla totes les nostres accions i activitats; la forma com raonem, com ens movem, com caminem, com sentim, com mengem, etc. Així, segons quina sigui l’àrea del cervell que es lesiona després de l’ictus, les conseqüències poden ser variables.

Alguns dels problemes més freqüents són:

Debilitat/ Paràlisi.Dificultat amb el processament cognitiu (memòria, atenció...).Afàsia (dificultat amb el llenguatge).Disfàgia (dificultat per empassar).Problemes d’equilibri.Trastorns emocionals.Problemes amb el control de la bufeta i intestinal.

Ictus a l’hemisferi esquerre: l’hemisferi esque-rre controla el moviment de la banda dreta del nostre cos i conté les àrees del llenguatge. Així doncs, un ictus a l’hemisferi esquerre sovint ocasiona paràlisi de la banda dreta del cos. Això es coneix com hemiplegia, quan la paràlisi és completa, o hemiparèsia dreta, quan la paràlisi és parcial i es conserva algun grau de mobilitat.

També poden produir-se diverses alteracions del llenguatge que coneixem genèricament amb el terme d’afàsia. Aquesta pot caracteritzar-se per mutisme, disminució de la fluència, dificultat per trobar les paraules adequades per expressar determinats conceptes, dificultat per entendre allò que ens diuen, etc. És important saber que els trastorns del llenguatge afecten tant el llenguatge espontani com la lectura i l’escriptura.

Ictus a l’hemisferi dret: un ictus a l’hemisferi dret sovint ocasiona paràlisi de la banda esque-rra del cos. Això es coneix com hemiplegia esquerra. A més, poden aparèixer problemes en la percepció de l’espai que poden originar caigu-des perquè el pacient menysté la distància que separa dos punts, o bé poden fer que el pacient sigui incapaç de dur o de conduir les seves mans per tal d’agafar un objecte. Una altra conseqüència de l’ictus hemisfèric dret és el desconeixement o el no reconeixement de les seqüeles i la negligència esquerra, és a dir, el fet d’ignorar els objectes i persones que es situen al costat esquerre del malalt.

Ictus del tronc cerebral: els ictus d’aquesta regió de l’encèfal poden ser especialment devastadors ja que aquesta àrea comanda totes les funcions involuntàries com la respiració, el

batec cardíac, la pressió arterial, etc. També controla els moviments oculars, la parla, l’oïda i la deglució. A més, hem de tenir en compte que les ordres que donen els hemisferis cerebrals viatgen a través del tronc cap a les extremitats, de manera que un ictus de tronc també pot causar paràlisi a un o tots dos costats del cos.

Ictus cerebel·lós: el cerebel controla sobretot el nostre equilibri i coordinació. Així, un ictus de cerebel ocasionarà molt probablement proble-mes de desequilibri, descoordinació, mareig, nàusees i vòmits.

TRACTAMENT

Les mesures generals estan encaminades a disminuir les complicacions i evitar el deteriora-ment que es pugui produir en les primeres hores, ja que s'ha demostrat que poden protegir la zona del cervell danyada per l'ictus. Aquest tipus de mesures han d'aplicar-se en tots els pacients amb ictus i consisteixen en el control de la pressió arterial, la febre, l’oxigenació i la glucosa. A més, en els pacients amb disminució del nivell de consciència, ha de controlar-se la deglució amb tècniques específiques i valorar si necessiten suport respiratori. Hi ha pacients que poden tenir crisis epilèptiques o empitjorament de símptomes neurològics que s'han de contro-lar d'una forma precoç.

TRACTAMENT REHABILITADOR

Un cop confirmat el diagnòstic d'ictus i realitzat el tipus de tractament mèdic adequat a cada pacient, i quan s'ha aconseguit l'estabilització clínica, els malalts passen a rebre tractament rehabilitador.

Metges, neuròlegs, fisioterapeutes, rehabilita-dors, logopedes, psicòlegs… formen l’equip multidisciplinari que intentarà ajudar el pacient a recuperar les funcions alterades o restablir les funcions perdudes.

PRONÒSTIC

És molt complicat establir un pronòstic pels ictus. Com s’ha vist, dependrà en gran part del tipus d’ictus, del temps que ha estat el teixit cerebral sense rebre sang, de la zona afectada, de l’edat, de la seva pròpia capacitat de recupe-ració, etc.

“És molt important una actuació ràpida en les pri-meres hores després de l’ictus per minimitzar els danys. Alguns dels més freqüents són paràlisi, problemes de memòria, dificultat amb la parla, di-ficultat per empassar o desequilibri. Sovint cal fer un procés de rehabilitació per recuperar les funcions perdudes”.

CONSEQÜÈNCIES

El nostre cervell controla totes les nostres accions i activitats; la forma com raonem, com ens movem, com caminem, com sentim, com mengem, etc. Així, segons quina sigui l’àrea del cervell que es lesiona després de l’ictus, les conseqüències poden ser variables.

Alguns dels problemes més freqüents són:

Debilitat/ Paràlisi.Dificultat amb el processament cognitiu (memòria, atenció...).Afàsia (dificultat amb el llenguatge).Disfàgia (dificultat per empassar).Problemes d’equilibri.Trastorns emocionals.Problemes amb el control de la bufeta i intestinal.

Ictus a l’hemisferi esquerre: l’hemisferi esque-rre controla el moviment de la banda dreta del nostre cos i conté les àrees del llenguatge. Així doncs, un ictus a l’hemisferi esquerre sovint ocasiona paràlisi de la banda dreta del cos. Això es coneix com hemiplegia, quan la paràlisi és completa, o hemiparèsia dreta, quan la paràlisi és parcial i es conserva algun grau de mobilitat.

També poden produir-se diverses alteracions del llenguatge que coneixem genèricament amb el terme d’afàsia. Aquesta pot caracteritzar-se per mutisme, disminució de la fluència, dificultat per trobar les paraules adequades per expressar determinats conceptes, dificultat per entendre allò que ens diuen, etc. És important saber que els trastorns del llenguatge afecten tant el llenguatge espontani com la lectura i l’escriptura.

Ictus a l’hemisferi dret: un ictus a l’hemisferi dret sovint ocasiona paràlisi de la banda esque-rra del cos. Això es coneix com hemiplegia esquerra. A més, poden aparèixer problemes en la percepció de l’espai que poden originar caigu-des perquè el pacient menysté la distància que separa dos punts, o bé poden fer que el pacient sigui incapaç de dur o de conduir les seves mans per tal d’agafar un objecte. Una altra conseqüència de l’ictus hemisfèric dret és el desconeixement o el no reconeixement de les seqüeles i la negligència esquerra, és a dir, el fet d’ignorar els objectes i persones que es situen al costat esquerre del malalt.

Ictus del tronc cerebral: els ictus d’aquesta regió de l’encèfal poden ser especialment devastadors ja que aquesta àrea comanda totes les funcions involuntàries com la respiració, el

6

L’ICTUS EN DADESAL MÓN

Afecta prop de 17 milions de persones/any.

És la segona causa de mort al món.

És la primera causa mèdica de discapacitat. Un 45% de les persones que pateixen un ictus tenen discapacitat.

A CATALUNYA

Més de 13.000 persones ingressen cada any per un ictus.

Més de 900 nens a Catalunya viuen amb discapacitat produï-da per un Ictus.

Més de 1.300 pacients més joves de 55 anys tenen un ictus cada any a Catalunya.

És la 1a causa de mort en les dones i la 3a en els homes.

batec cardíac, la pressió arterial, etc. També controla els moviments oculars, la parla, l’oïda i la deglució. A més, hem de tenir en compte que les ordres que donen els hemisferis cerebrals viatgen a través del tronc cap a les extremitats, de manera que un ictus de tronc també pot causar paràlisi a un o tots dos costats del cos.

Ictus cerebel·lós: el cerebel controla sobretot el nostre equilibri i coordinació. Així, un ictus de cerebel ocasionarà molt probablement proble-mes de desequilibri, descoordinació, mareig, nàusees i vòmits.

TRACTAMENT

Les mesures generals estan encaminades a disminuir les complicacions i evitar el deteriora-ment que es pugui produir en les primeres hores, ja que s'ha demostrat que poden protegir la zona del cervell danyada per l'ictus. Aquest tipus de mesures han d'aplicar-se en tots els pacients amb ictus i consisteixen en el control de la pressió arterial, la febre, l’oxigenació i la glucosa. A més, en els pacients amb disminució del nivell de consciència, ha de controlar-se la deglució amb tècniques específiques i valorar si necessiten suport respiratori. Hi ha pacients que poden tenir crisis epilèptiques o empitjorament de símptomes neurològics que s'han de contro-lar d'una forma precoç.

TRACTAMENT REHABILITADOR

Un cop confirmat el diagnòstic d'ictus i realitzat el tipus de tractament mèdic adequat a cada pacient, i quan s'ha aconseguit l'estabilització clínica, els malalts passen a rebre tractament rehabilitador.

Metges, neuròlegs, fisioterapeutes, rehabilita-dors, logopedes, psicòlegs… formen l’equip multidisciplinari que intentarà ajudar el pacient a recuperar les funcions alterades o restablir les funcions perdudes.

PRONÒSTIC

És molt complicat establir un pronòstic pels ictus. Com s’ha vist, dependrà en gran part del tipus d’ictus, del temps que ha estat el teixit cerebral sense rebre sang, de la zona afectada, de l’edat, de la seva pròpia capacitat de recupe-ració, etc.

“Més del 80% dels ictus es podrien evitar controlant els factors de risc”

Entrevista al neuròleg

Joaquín Serena

L’Entrevista

7

La comarca del Ripollès no disposa de cap Unitat d’Ictus, per això moltes de les persones afectades que en pateixen un i que van a l’Hospital de Campdevànol poden ser derivades a altres centres que en tenen, com el Josep Trueta de Girona. El Dr. Joaquín Serena és el responsable de la Unitat d’Ictus del Servei de Neuro-logia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. També és professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i tota una autoritat en la matèria: el maig de 2016 va rebre un premi de la Sociedad Española de Neurología (SEN) en reconeixement a la seva tasca científica, a la dedicació a la investigació d’aquesta malaltia neu-rològica i a la seva divulgació.

La revista Capaç s’ha posat en contacte amb ell perquè ens parli sobre l’ictus:

Quines exploracions cal fer en cas de sospita d’ictus?El més important és identificar els símptomes i si s’han iniciat fa menys de 8 hores, activar el que s’anomena Codi Ictus, trucant al 061. El 061 atendrà el pacient allà on s’hagi detectat (domicili propi, al carrer, al Centre d’Atenció Primària...) i el tras-lladarà al lloc més idoni (Ripoll, Cam-pdevànol, Trueta o fins i tot directa-ment a Barcelona) perquè rebi el trac-tament més adequat i eficaç.

Els símptomes habituals són: pèrdua brusca de força a la cara, braç i/o cama; dificultat brusca per parlar o comprendre i pèrdua del tacte brusca en un costat del cos. Si hi ha aquests símptomes o alguns altres que facin sospitar d’un ictus, s’ha de trucar al 061. Actualment, és la mesura més eficaç per als pacients.

Quan arriben a urgències, la prova essencial és realitzar un TC-cranial i un estudi de les artèries del pacient, tant cervicals com intracranials (eco-Doppler), a més d’una analítica, un electro-cardiograma i una radiografia del tòrax, com els més habituals. En definitiva, el que sigui valorat de forma urgent per un neuròleg.

Quins fàrmacs són eficaços en el tracta-ment de l’ictus?Avui en dia podem dissoldre el coàgul que obstrueix l'artèria que provoca l'ictus (tracta-ment trombolític) i en alguns pacients també el podem "extreure" mitjançant un cateterisme (trombectomia). Però tots dos tractaments, per ser eficaços, han de realitzar-se de forma molt ràpida, com a màxim en 4,5-8 hores des que van començar els símptomes, i el més aviat possible, ja que són més eficaços com més aviat es realitzen.

Quins tractaments (mesures generals) són els adequats en l’ictus?Una persona afectada per un ictus, llevat d'algu-na excepció, ha d'ingressar en el que anome-nem Unitats d'Ictus. En elles es vigila i controla de forma molt estreta o contínua la tensió arte-rial, la concentració de glucosa a la sang, el ritme cardíac, l’oxigenació del pacient, es fan proves especials per esbrinar la causa de l'ictus, s'inicia nutrició precoç i rehabilitació el més aviat possible... Totes aquestes mesures contribueixen a una recuperació més ràpida. A més, ja en el moment d'ingressar s’inicia la medicació per evitar que repeteixi l'ictus, que dependrà del tipus d'ictus que hagi patit el pacient.

Quins són els factors de risc per patir un ictus?Els més habituals són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, el colesterol elevat, fumar, portar una vida sedentària, els trastorns del ritme cardíac, l’excés de pes i les arítmies. Més del 80% dels ictus podrien evitar-se si fóssim capaços de controlar els factors esmentats.

Quina és la prevenció perquè no es pro-dueixin nous episodis d’ictus?El tractament més eficaç és controlar els factors de risc vascular que acabem d'esmentar. Preve-nen tant el primer ictus com el risc de recurrència.

Per exemple, la tensió arterial màxima hauria de ser inferior a 140 (en alguns pacients, inferior a 135), el sucre ha de ser normal (inferior a 120 en dejú), el colesterol "dolent" ha de ser inferior a 100 (i en alguns cas inferior a 70), ha de deixar-se el tabac completament (en dones, 10 cigars al dia augmenta la mortalitat per ictus un 30% i en homes un 20%), s'ha de caminar de manera "ràpida" almenys 3-4 dies a la setmana durant almenys 30-40 minuts ("caçar" bolets o un hort són uns excel·lents tractaments per prevenir un ictus), no podem abusar de la sal i la dieta mediterrània ha de ser un hàbit (amani-des, peix, no abusar de carn, fruita, llegums, verdures, oli d'oliva).

La dieta mediterrània, que és la nostra alimenta-ció habitual, disminueix el risc d'ictus fins a un 67%. Hem d'evitar els "nous" hàbits que s'estan

generalitzant (excés de pes, begudes ensucra-des, brioixeria industrial, excés de dolços o de greixos, carn cada dia...). A més, aquests factors són els mateixos en l'ictus que en l'infart de miocardi i altres malalties vasculars. Si els controlem, disminueix l'ictus, l'infart de miocardi i altres problemes circulatoris (manca de circu-lació en cames, pèrdua de memòria per proble-mes cerebrals de circulació). Hàbits com cami-nar, no només disminueixen el risc d'ictus i d'infart de cor, sinó que permeten controlar altres factors de risc importants com la hiperten-sió, la diabetis, l'excés de pes, etc.

A més, depenent del tipus d'ictus que hagi sofert el pacient, s'administren medicaments per evitar que es tornin a formar coàguls, com aspirina, clopidogrel o anticoagulants; o que protegeixin la paret de les artèries, com les estatines (que també s'utilitzen per baixar el colesterol). Si la causa és l'obstrucció parcial d'una artèria que irriga el cervell, hauria de ope-rar-se per evitar que repeteixi l'ictus.

Com es programa el seguiment del pacient que ha patit un ictus? Quins especialistes el tracten?Després de ser donat d'alta de l'hospital i d’ha-ver iniciat el tractament adequat, el neuròleg realitza una visita aproximadament 3 mesos després de l'ictus per valorar l'evolució, la recu-peració, si hi ha hagut algun problema amb el tractament, aclarir dubtes o detectar problemes recents. A partir d'aquí, la majoria dels pacients poden ser controlats pel metge de capçalera i el pacient per si mateix, perquè es tracta de seguir la medicació i controlar els factors de risc, una tasca que el metge de família coneix i domina perfectament.

En alguns pacients, amb causes rares d'ictus o amb un risc especialment elevat de repetir-se, es pot requerir alguna visita addicional.

El control l’ha de realitzar el metge de família, que, si té algun dubte, ha de remetre el pacient o contactar amb el neuròleg amb els mitjans ja existents (el nostre telèfon, o el correu electrò-nic de neurologia o dels neuròlegs de la Unitat d'Ictus).

Però sobretot, si hi ha símptomes nous o de repetició, ha de venir immediatament a urgèn-cies, on sempre hi ha un neuròleg de guàrdia.

Des de la implantació del Codi Ictus s’ha millorat moltíssim en aquesta malaltia. Si és tan eficaç, perquè només una petita proporció d’hospitals, els anomenats centres de referència, disposen dels mit-jans que requereix aquest protocol? On han de ser traslladats els pacients de la nostra comarca?El Codi Ictus s'aplica a tot Girona (a tot Cata-lunya, de fet). Si hi ha símptomes d'ictus, cal trucar al 061. Però els tractaments no estan disponibles en tots els hospitals perquè es necessita personal entrenat per administrar i equipaments específics que han de dominar-se.

Per això existeix el Codi Ictus, perquè el pacient es traslladi el més aviat possible a un centre on pugui tractar-se. Actualment una gran part dels pacients amb ictus es poden tractar de forma immediata en qualsevol hospital on hi hagi un TC-cranial, però connectant-se mitjançant videoconferència amb el neuròleg de l'hospital de referència, l'hospital Trueta.

Avui en dia el neuròleg de guàrdia de l'hospital Trueta pot avaluar i tractar utilitzant la "telemedi-cina" els pacients de l'hospital de Figueres i de Palamós i és molt probable que aviat també pugui amb els de Campdevànol (Ripollès), on recentment s'ha instal·lat un TC-cranial.

Un cop avaluat el pacient mitjançant videocon-ferència i realitzat el TC-cranial a l'hospital local, es poden administrar fàrmacs que dissolen el coàgul si el pacient compleix uns determinats criteris de benefici i d'absència de risc de com-plicacions i, posteriorment, es trasllada a l'hos-pital de referència , en el nostre cas a la Unitat d'Ictus de l'hospital Trueta, per acabar de com-pletar l'estudi i el tractament del pacient, inclòs l'ingrés en una Unitat d'Ictus. Alguns pacients, que poden beneficiar-se d'un cateterisme per extreure el coàgul, han de ser traslladats a Barcelona, atès que és un tractament d'intro-ducció molt recent que encara no està disponi-ble a l'hospital Trueta. Donada la complexitat

d'aquest tractament, s'està analitzant actual-ment què és més ràpid i eficaç per als pacients: disposar d'aquest tractament a l'hospital Trueta o ser traslladat a Barcelona. Pensem que s'ha de tractar a l'hospital Trueta, atès que hi ha la capacitat per realitzar-lo i desgraciadament un volum de pacients que ho justifica.

Hauria d´augmentar aquest nombre de centres de referencia?Tal com he comentat a la pregunta anterior, s'hauria d'instaurar un sistema de telemedicina amb Campdevànol per avaluar el més aviat possible als pacients amb ictus, tractar-los si cal (en el mateix hospital comarcal) i traslladar-los posteriorment a Girona. Mentre que a Girona hauríem de disposar de la possibilitat de realit-zar el cateterisme i extracció del coàgul (trom-bectomia).

Hem de pensar que tant a Catalunya com a Girona, el tractament de l'ictus és dels més eficaços i protocol·litzats a nivell mundial, essent un model a seguir en diversos països. I continua millorant, esperem que de la forma més ràpida possible.

“Davant d’una sospita d’ictus és molt impor-tant activar el Codi Ictus trucant al 061 perquè els especialistes puguin actuar d’una manera ràpida. Els pacients solen derivar-se a cen-tres on tenen Unitats d’Ictus com l’hospital Josep Trueta de Girona”.

La comarca del Ripollès no disposa de cap Unitat d’Ictus, per això moltes de les persones afectades que en pateixen un i que van a l’Hospital de Campdevànol poden ser derivades a altres centres que en tenen, com el Josep Trueta de Girona. El Dr. Joaquín Serena és el responsable de la Unitat d’Ictus del Servei de Neuro-logia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. També és professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i tota una autoritat en la matèria: el maig de 2016 va rebre un premi de la Sociedad Española de Neurología (SEN) en reconeixement a la seva tasca científica, a la dedicació a la investigació d’aquesta malaltia neu-rològica i a la seva divulgació.

La revista Capaç s’ha posat en contacte amb ell perquè ens parli sobre l’ictus:

Quines exploracions cal fer en cas de sospita d’ictus?El més important és identificar els símptomes i si s’han iniciat fa menys de 8 hores, activar el que s’anomena Codi Ictus, trucant al 061. El 061 atendrà el pacient allà on s’hagi detectat (domicili propi, al carrer, al Centre d’Atenció Primària...) i el tras-lladarà al lloc més idoni (Ripoll, Cam-pdevànol, Trueta o fins i tot directa-ment a Barcelona) perquè rebi el trac-tament més adequat i eficaç.

Els símptomes habituals són: pèrdua brusca de força a la cara, braç i/o cama; dificultat brusca per parlar o comprendre i pèrdua del tacte brusca en un costat del cos. Si hi ha aquests símptomes o alguns altres que facin sospitar d’un ictus, s’ha de trucar al 061. Actualment, és la mesura més eficaç per als pacients.

Quan arriben a urgències, la prova essencial és realitzar un TC-cranial i un estudi de les artèries del pacient, tant cervicals com intracranials (eco-Doppler), a més d’una analítica, un electro-cardiograma i una radiografia del tòrax, com els més habituals. En definitiva, el que sigui valorat de forma urgent per un neuròleg.

Quins fàrmacs són eficaços en el tracta-ment de l’ictus?Avui en dia podem dissoldre el coàgul que obstrueix l'artèria que provoca l'ictus (tracta-ment trombolític) i en alguns pacients també el podem "extreure" mitjançant un cateterisme (trombectomia). Però tots dos tractaments, per ser eficaços, han de realitzar-se de forma molt ràpida, com a màxim en 4,5-8 hores des que van començar els símptomes, i el més aviat possible, ja que són més eficaços com més aviat es realitzen.

Quins tractaments (mesures generals) són els adequats en l’ictus?Una persona afectada per un ictus, llevat d'algu-na excepció, ha d'ingressar en el que anome-nem Unitats d'Ictus. En elles es vigila i controla de forma molt estreta o contínua la tensió arte-rial, la concentració de glucosa a la sang, el ritme cardíac, l’oxigenació del pacient, es fan proves especials per esbrinar la causa de l'ictus, s'inicia nutrició precoç i rehabilitació el més aviat possible... Totes aquestes mesures contribueixen a una recuperació més ràpida. A més, ja en el moment d'ingressar s’inicia la medicació per evitar que repeteixi l'ictus, que dependrà del tipus d'ictus que hagi patit el pacient.

Quins són els factors de risc per patir un ictus?Els més habituals són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, el colesterol elevat, fumar, portar una vida sedentària, els trastorns del ritme cardíac, l’excés de pes i les arítmies. Més del 80% dels ictus podrien evitar-se si fóssim capaços de controlar els factors esmentats.

Quina és la prevenció perquè no es pro-dueixin nous episodis d’ictus?El tractament més eficaç és controlar els factors de risc vascular que acabem d'esmentar. Preve-nen tant el primer ictus com el risc de recurrència.

Per exemple, la tensió arterial màxima hauria de ser inferior a 140 (en alguns pacients, inferior a 135), el sucre ha de ser normal (inferior a 120 en dejú), el colesterol "dolent" ha de ser inferior a 100 (i en alguns cas inferior a 70), ha de deixar-se el tabac completament (en dones, 10 cigars al dia augmenta la mortalitat per ictus un 30% i en homes un 20%), s'ha de caminar de manera "ràpida" almenys 3-4 dies a la setmana durant almenys 30-40 minuts ("caçar" bolets o un hort són uns excel·lents tractaments per prevenir un ictus), no podem abusar de la sal i la dieta mediterrània ha de ser un hàbit (amani-des, peix, no abusar de carn, fruita, llegums, verdures, oli d'oliva).

La dieta mediterrània, que és la nostra alimenta-ció habitual, disminueix el risc d'ictus fins a un 67%. Hem d'evitar els "nous" hàbits que s'estan

generalitzant (excés de pes, begudes ensucra-des, brioixeria industrial, excés de dolços o de greixos, carn cada dia...). A més, aquests factors són els mateixos en l'ictus que en l'infart de miocardi i altres malalties vasculars. Si els controlem, disminueix l'ictus, l'infart de miocardi i altres problemes circulatoris (manca de circu-lació en cames, pèrdua de memòria per proble-mes cerebrals de circulació). Hàbits com cami-nar, no només disminueixen el risc d'ictus i d'infart de cor, sinó que permeten controlar altres factors de risc importants com la hiperten-sió, la diabetis, l'excés de pes, etc.

A més, depenent del tipus d'ictus que hagi sofert el pacient, s'administren medicaments per evitar que es tornin a formar coàguls, com aspirina, clopidogrel o anticoagulants; o que protegeixin la paret de les artèries, com les estatines (que també s'utilitzen per baixar el colesterol). Si la causa és l'obstrucció parcial d'una artèria que irriga el cervell, hauria de ope-rar-se per evitar que repeteixi l'ictus.

Com es programa el seguiment del pacient que ha patit un ictus? Quins especialistes el tracten?Després de ser donat d'alta de l'hospital i d’ha-ver iniciat el tractament adequat, el neuròleg realitza una visita aproximadament 3 mesos després de l'ictus per valorar l'evolució, la recu-peració, si hi ha hagut algun problema amb el tractament, aclarir dubtes o detectar problemes recents. A partir d'aquí, la majoria dels pacients poden ser controlats pel metge de capçalera i el pacient per si mateix, perquè es tracta de seguir la medicació i controlar els factors de risc, una tasca que el metge de família coneix i domina perfectament.

En alguns pacients, amb causes rares d'ictus o amb un risc especialment elevat de repetir-se, es pot requerir alguna visita addicional.

El control l’ha de realitzar el metge de família, que, si té algun dubte, ha de remetre el pacient o contactar amb el neuròleg amb els mitjans ja existents (el nostre telèfon, o el correu electrò-nic de neurologia o dels neuròlegs de la Unitat d'Ictus).

Però sobretot, si hi ha símptomes nous o de repetició, ha de venir immediatament a urgèn-cies, on sempre hi ha un neuròleg de guàrdia.

Des de la implantació del Codi Ictus s’ha millorat moltíssim en aquesta malaltia. Si és tan eficaç, perquè només una petita proporció d’hospitals, els anomenats centres de referència, disposen dels mit-jans que requereix aquest protocol? On han de ser traslladats els pacients de la nostra comarca?El Codi Ictus s'aplica a tot Girona (a tot Cata-lunya, de fet). Si hi ha símptomes d'ictus, cal trucar al 061. Però els tractaments no estan disponibles en tots els hospitals perquè es necessita personal entrenat per administrar i equipaments específics que han de dominar-se.

Per això existeix el Codi Ictus, perquè el pacient es traslladi el més aviat possible a un centre on pugui tractar-se. Actualment una gran part dels pacients amb ictus es poden tractar de forma immediata en qualsevol hospital on hi hagi un TC-cranial, però connectant-se mitjançant videoconferència amb el neuròleg de l'hospital de referència, l'hospital Trueta.

Avui en dia el neuròleg de guàrdia de l'hospital Trueta pot avaluar i tractar utilitzant la "telemedi-cina" els pacients de l'hospital de Figueres i de Palamós i és molt probable que aviat també pugui amb els de Campdevànol (Ripollès), on recentment s'ha instal·lat un TC-cranial.

Un cop avaluat el pacient mitjançant videocon-ferència i realitzat el TC-cranial a l'hospital local, es poden administrar fàrmacs que dissolen el coàgul si el pacient compleix uns determinats criteris de benefici i d'absència de risc de com-plicacions i, posteriorment, es trasllada a l'hos-pital de referència , en el nostre cas a la Unitat d'Ictus de l'hospital Trueta, per acabar de com-pletar l'estudi i el tractament del pacient, inclòs l'ingrés en una Unitat d'Ictus. Alguns pacients, que poden beneficiar-se d'un cateterisme per extreure el coàgul, han de ser traslladats a Barcelona, atès que és un tractament d'intro-ducció molt recent que encara no està disponi-ble a l'hospital Trueta. Donada la complexitat

d'aquest tractament, s'està analitzant actual-ment què és més ràpid i eficaç per als pacients: disposar d'aquest tractament a l'hospital Trueta o ser traslladat a Barcelona. Pensem que s'ha de tractar a l'hospital Trueta, atès que hi ha la capacitat per realitzar-lo i desgraciadament un volum de pacients que ho justifica.

Hauria d´augmentar aquest nombre de centres de referencia?Tal com he comentat a la pregunta anterior, s'hauria d'instaurar un sistema de telemedicina amb Campdevànol per avaluar el més aviat possible als pacients amb ictus, tractar-los si cal (en el mateix hospital comarcal) i traslladar-los posteriorment a Girona. Mentre que a Girona hauríem de disposar de la possibilitat de realit-zar el cateterisme i extracció del coàgul (trom-bectomia).

Hem de pensar que tant a Catalunya com a Girona, el tractament de l'ictus és dels més eficaços i protocol·litzats a nivell mundial, essent un model a seguir en diversos països. I continua millorant, esperem que de la forma més ràpida possible.

L’Entrevista

8

La comarca del Ripollès no disposa de cap Unitat d’Ictus, per això moltes de les persones afectades que en pateixen un i que van a l’Hospital de Campdevànol poden ser derivades a altres centres que en tenen, com el Josep Trueta de Girona. El Dr. Joaquín Serena és el responsable de la Unitat d’Ictus del Servei de Neuro-logia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. També és professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i tota una autoritat en la matèria: el maig de 2016 va rebre un premi de la Sociedad Española de Neurología (SEN) en reconeixement a la seva tasca científica, a la dedicació a la investigació d’aquesta malaltia neu-rològica i a la seva divulgació.

La revista Capaç s’ha posat en contacte amb ell perquè ens parli sobre l’ictus:

Quines exploracions cal fer en cas de sospita d’ictus?El més important és identificar els símptomes i si s’han iniciat fa menys de 8 hores, activar el que s’anomena Codi Ictus, trucant al 061. El 061 atendrà el pacient allà on s’hagi detectat (domicili propi, al carrer, al Centre d’Atenció Primària...) i el tras-lladarà al lloc més idoni (Ripoll, Cam-pdevànol, Trueta o fins i tot directa-ment a Barcelona) perquè rebi el trac-tament més adequat i eficaç.

Els símptomes habituals són: pèrdua brusca de força a la cara, braç i/o cama; dificultat brusca per parlar o comprendre i pèrdua del tacte brusca en un costat del cos. Si hi ha aquests símptomes o alguns altres que facin sospitar d’un ictus, s’ha de trucar al 061. Actualment, és la mesura més eficaç per als pacients.

Quan arriben a urgències, la prova essencial és realitzar un TC-cranial i un estudi de les artèries del pacient, tant cervicals com intracranials (eco-Doppler), a més d’una analítica, un electro-cardiograma i una radiografia del tòrax, com els més habituals. En definitiva, el que sigui valorat de forma urgent per un neuròleg.

Quins fàrmacs són eficaços en el tracta-ment de l’ictus?Avui en dia podem dissoldre el coàgul que obstrueix l'artèria que provoca l'ictus (tracta-ment trombolític) i en alguns pacients també el podem "extreure" mitjançant un cateterisme (trombectomia). Però tots dos tractaments, per ser eficaços, han de realitzar-se de forma molt ràpida, com a màxim en 4,5-8 hores des que van començar els símptomes, i el més aviat possible, ja que són més eficaços com més aviat es realitzen.

Quins tractaments (mesures generals) són els adequats en l’ictus?Una persona afectada per un ictus, llevat d'algu-na excepció, ha d'ingressar en el que anome-nem Unitats d'Ictus. En elles es vigila i controla de forma molt estreta o contínua la tensió arte-rial, la concentració de glucosa a la sang, el ritme cardíac, l’oxigenació del pacient, es fan proves especials per esbrinar la causa de l'ictus, s'inicia nutrició precoç i rehabilitació el més aviat possible... Totes aquestes mesures contribueixen a una recuperació més ràpida. A més, ja en el moment d'ingressar s’inicia la medicació per evitar que repeteixi l'ictus, que dependrà del tipus d'ictus que hagi patit el pacient.

Quins són els factors de risc per patir un ictus?Els més habituals són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, el colesterol elevat, fumar, portar una vida sedentària, els trastorns del ritme cardíac, l’excés de pes i les arítmies. Més del 80% dels ictus podrien evitar-se si fóssim capaços de controlar els factors esmentats.

Quina és la prevenció perquè no es pro-dueixin nous episodis d’ictus?El tractament més eficaç és controlar els factors de risc vascular que acabem d'esmentar. Preve-nen tant el primer ictus com el risc de recurrència.

Per exemple, la tensió arterial màxima hauria de ser inferior a 140 (en alguns pacients, inferior a 135), el sucre ha de ser normal (inferior a 120 en dejú), el colesterol "dolent" ha de ser inferior a 100 (i en alguns cas inferior a 70), ha de deixar-se el tabac completament (en dones, 10 cigars al dia augmenta la mortalitat per ictus un 30% i en homes un 20%), s'ha de caminar de manera "ràpida" almenys 3-4 dies a la setmana durant almenys 30-40 minuts ("caçar" bolets o un hort són uns excel·lents tractaments per prevenir un ictus), no podem abusar de la sal i la dieta mediterrània ha de ser un hàbit (amani-des, peix, no abusar de carn, fruita, llegums, verdures, oli d'oliva).

La dieta mediterrània, que és la nostra alimenta-ció habitual, disminueix el risc d'ictus fins a un 67%. Hem d'evitar els "nous" hàbits que s'estan

generalitzant (excés de pes, begudes ensucra-des, brioixeria industrial, excés de dolços o de greixos, carn cada dia...). A més, aquests factors són els mateixos en l'ictus que en l'infart de miocardi i altres malalties vasculars. Si els controlem, disminueix l'ictus, l'infart de miocardi i altres problemes circulatoris (manca de circu-lació en cames, pèrdua de memòria per proble-mes cerebrals de circulació). Hàbits com cami-nar, no només disminueixen el risc d'ictus i d'infart de cor, sinó que permeten controlar altres factors de risc importants com la hiperten-sió, la diabetis, l'excés de pes, etc.

A més, depenent del tipus d'ictus que hagi sofert el pacient, s'administren medicaments per evitar que es tornin a formar coàguls, com aspirina, clopidogrel o anticoagulants; o que protegeixin la paret de les artèries, com les estatines (que també s'utilitzen per baixar el colesterol). Si la causa és l'obstrucció parcial d'una artèria que irriga el cervell, hauria de ope-rar-se per evitar que repeteixi l'ictus.

Com es programa el seguiment del pacient que ha patit un ictus? Quins especialistes el tracten?Després de ser donat d'alta de l'hospital i d’ha-ver iniciat el tractament adequat, el neuròleg realitza una visita aproximadament 3 mesos després de l'ictus per valorar l'evolució, la recu-peració, si hi ha hagut algun problema amb el tractament, aclarir dubtes o detectar problemes recents. A partir d'aquí, la majoria dels pacients poden ser controlats pel metge de capçalera i el pacient per si mateix, perquè es tracta de seguir la medicació i controlar els factors de risc, una tasca que el metge de família coneix i domina perfectament.

En alguns pacients, amb causes rares d'ictus o amb un risc especialment elevat de repetir-se, es pot requerir alguna visita addicional.

El control l’ha de realitzar el metge de família, que, si té algun dubte, ha de remetre el pacient o contactar amb el neuròleg amb els mitjans ja existents (el nostre telèfon, o el correu electrò-nic de neurologia o dels neuròlegs de la Unitat d'Ictus).

Però sobretot, si hi ha símptomes nous o de repetició, ha de venir immediatament a urgèn-cies, on sempre hi ha un neuròleg de guàrdia.

Des de la implantació del Codi Ictus s’ha millorat moltíssim en aquesta malaltia. Si és tan eficaç, perquè només una petita proporció d’hospitals, els anomenats centres de referència, disposen dels mit-jans que requereix aquest protocol? On han de ser traslladats els pacients de la nostra comarca?El Codi Ictus s'aplica a tot Girona (a tot Cata-lunya, de fet). Si hi ha símptomes d'ictus, cal trucar al 061. Però els tractaments no estan disponibles en tots els hospitals perquè es necessita personal entrenat per administrar i equipaments específics que han de dominar-se.

Per això existeix el Codi Ictus, perquè el pacient es traslladi el més aviat possible a un centre on pugui tractar-se. Actualment una gran part dels pacients amb ictus es poden tractar de forma immediata en qualsevol hospital on hi hagi un TC-cranial, però connectant-se mitjançant videoconferència amb el neuròleg de l'hospital de referència, l'hospital Trueta.

Avui en dia el neuròleg de guàrdia de l'hospital Trueta pot avaluar i tractar utilitzant la "telemedi-cina" els pacients de l'hospital de Figueres i de Palamós i és molt probable que aviat també pugui amb els de Campdevànol (Ripollès), on recentment s'ha instal·lat un TC-cranial.

Un cop avaluat el pacient mitjançant videocon-ferència i realitzat el TC-cranial a l'hospital local, es poden administrar fàrmacs que dissolen el coàgul si el pacient compleix uns determinats criteris de benefici i d'absència de risc de com-plicacions i, posteriorment, es trasllada a l'hos-pital de referència , en el nostre cas a la Unitat d'Ictus de l'hospital Trueta, per acabar de com-pletar l'estudi i el tractament del pacient, inclòs l'ingrés en una Unitat d'Ictus. Alguns pacients, que poden beneficiar-se d'un cateterisme per extreure el coàgul, han de ser traslladats a Barcelona, atès que és un tractament d'intro-ducció molt recent que encara no està disponi-ble a l'hospital Trueta. Donada la complexitat

d'aquest tractament, s'està analitzant actual-ment què és més ràpid i eficaç per als pacients: disposar d'aquest tractament a l'hospital Trueta o ser traslladat a Barcelona. Pensem que s'ha de tractar a l'hospital Trueta, atès que hi ha la capacitat per realitzar-lo i desgraciadament un volum de pacients que ho justifica.

Hauria d´augmentar aquest nombre de centres de referencia?Tal com he comentat a la pregunta anterior, s'hauria d'instaurar un sistema de telemedicina amb Campdevànol per avaluar el més aviat possible als pacients amb ictus, tractar-los si cal (en el mateix hospital comarcal) i traslladar-los posteriorment a Girona. Mentre que a Girona hauríem de disposar de la possibilitat de realit-zar el cateterisme i extracció del coàgul (trom-bectomia).

Hem de pensar que tant a Catalunya com a Girona, el tractament de l'ictus és dels més eficaços i protocol·litzats a nivell mundial, essent un model a seguir en diversos països. I continua millorant, esperem que de la forma més ràpida possible.

L’Entrevista

9

“Eliminar factors de risc vascular és clau per pre-venir l’aparició i la repe-tició de l’ictus. Contro-lar el colesterol i la tensió arterial, no fumar, fer esport, seguir una bona alimen-tació... Seguir una dieta mediterrània pot dismi-nuir el risc d’ictus en gairebé el 70%”.

La comarca del Ripollès no disposa de cap Unitat d’Ictus, per això moltes de les persones afectades que en pateixen un i que van a l’Hospital de Campdevànol poden ser derivades a altres centres que en tenen, com el Josep Trueta de Girona. El Dr. Joaquín Serena és el responsable de la Unitat d’Ictus del Servei de Neuro-logia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. També és professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i tota una autoritat en la matèria: el maig de 2016 va rebre un premi de la Sociedad Española de Neurología (SEN) en reconeixement a la seva tasca científica, a la dedicació a la investigació d’aquesta malaltia neu-rològica i a la seva divulgació.

La revista Capaç s’ha posat en contacte amb ell perquè ens parli sobre l’ictus:

Quines exploracions cal fer en cas de sospita d’ictus?El més important és identificar els símptomes i si s’han iniciat fa menys de 8 hores, activar el que s’anomena Codi Ictus, trucant al 061. El 061 atendrà el pacient allà on s’hagi detectat (domicili propi, al carrer, al Centre d’Atenció Primària...) i el tras-lladarà al lloc més idoni (Ripoll, Cam-pdevànol, Trueta o fins i tot directa-ment a Barcelona) perquè rebi el trac-tament més adequat i eficaç.

Els símptomes habituals són: pèrdua brusca de força a la cara, braç i/o cama; dificultat brusca per parlar o comprendre i pèrdua del tacte brusca en un costat del cos. Si hi ha aquests símptomes o alguns altres que facin sospitar d’un ictus, s’ha de trucar al 061. Actualment, és la mesura més eficaç per als pacients.

Quan arriben a urgències, la prova essencial és realitzar un TC-cranial i un estudi de les artèries del pacient, tant cervicals com intracranials (eco-Doppler), a més d’una analítica, un electro-cardiograma i una radiografia del tòrax, com els més habituals. En definitiva, el que sigui valorat de forma urgent per un neuròleg.

Quins fàrmacs són eficaços en el tracta-ment de l’ictus?Avui en dia podem dissoldre el coàgul que obstrueix l'artèria que provoca l'ictus (tracta-ment trombolític) i en alguns pacients també el podem "extreure" mitjançant un cateterisme (trombectomia). Però tots dos tractaments, per ser eficaços, han de realitzar-se de forma molt ràpida, com a màxim en 4,5-8 hores des que van començar els símptomes, i el més aviat possible, ja que són més eficaços com més aviat es realitzen.

Quins tractaments (mesures generals) són els adequats en l’ictus?Una persona afectada per un ictus, llevat d'algu-na excepció, ha d'ingressar en el que anome-nem Unitats d'Ictus. En elles es vigila i controla de forma molt estreta o contínua la tensió arte-rial, la concentració de glucosa a la sang, el ritme cardíac, l’oxigenació del pacient, es fan proves especials per esbrinar la causa de l'ictus, s'inicia nutrició precoç i rehabilitació el més aviat possible... Totes aquestes mesures contribueixen a una recuperació més ràpida. A més, ja en el moment d'ingressar s’inicia la medicació per evitar que repeteixi l'ictus, que dependrà del tipus d'ictus que hagi patit el pacient.

Quins són els factors de risc per patir un ictus?Els més habituals són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, el colesterol elevat, fumar, portar una vida sedentària, els trastorns del ritme cardíac, l’excés de pes i les arítmies. Més del 80% dels ictus podrien evitar-se si fóssim capaços de controlar els factors esmentats.

Quina és la prevenció perquè no es pro-dueixin nous episodis d’ictus?El tractament més eficaç és controlar els factors de risc vascular que acabem d'esmentar. Preve-nen tant el primer ictus com el risc de recurrència.

Per exemple, la tensió arterial màxima hauria de ser inferior a 140 (en alguns pacients, inferior a 135), el sucre ha de ser normal (inferior a 120 en dejú), el colesterol "dolent" ha de ser inferior a 100 (i en alguns cas inferior a 70), ha de deixar-se el tabac completament (en dones, 10 cigars al dia augmenta la mortalitat per ictus un 30% i en homes un 20%), s'ha de caminar de manera "ràpida" almenys 3-4 dies a la setmana durant almenys 30-40 minuts ("caçar" bolets o un hort són uns excel·lents tractaments per prevenir un ictus), no podem abusar de la sal i la dieta mediterrània ha de ser un hàbit (amani-des, peix, no abusar de carn, fruita, llegums, verdures, oli d'oliva).

La dieta mediterrània, que és la nostra alimenta-ció habitual, disminueix el risc d'ictus fins a un 67%. Hem d'evitar els "nous" hàbits que s'estan

generalitzant (excés de pes, begudes ensucra-des, brioixeria industrial, excés de dolços o de greixos, carn cada dia...). A més, aquests factors són els mateixos en l'ictus que en l'infart de miocardi i altres malalties vasculars. Si els controlem, disminueix l'ictus, l'infart de miocardi i altres problemes circulatoris (manca de circu-lació en cames, pèrdua de memòria per proble-mes cerebrals de circulació). Hàbits com cami-nar, no només disminueixen el risc d'ictus i d'infart de cor, sinó que permeten controlar altres factors de risc importants com la hiperten-sió, la diabetis, l'excés de pes, etc.

A més, depenent del tipus d'ictus que hagi sofert el pacient, s'administren medicaments per evitar que es tornin a formar coàguls, com aspirina, clopidogrel o anticoagulants; o que protegeixin la paret de les artèries, com les estatines (que també s'utilitzen per baixar el colesterol). Si la causa és l'obstrucció parcial d'una artèria que irriga el cervell, hauria de ope-rar-se per evitar que repeteixi l'ictus.

Com es programa el seguiment del pacient que ha patit un ictus? Quins especialistes el tracten?Després de ser donat d'alta de l'hospital i d’ha-ver iniciat el tractament adequat, el neuròleg realitza una visita aproximadament 3 mesos després de l'ictus per valorar l'evolució, la recu-peració, si hi ha hagut algun problema amb el tractament, aclarir dubtes o detectar problemes recents. A partir d'aquí, la majoria dels pacients poden ser controlats pel metge de capçalera i el pacient per si mateix, perquè es tracta de seguir la medicació i controlar els factors de risc, una tasca que el metge de família coneix i domina perfectament.

En alguns pacients, amb causes rares d'ictus o amb un risc especialment elevat de repetir-se, es pot requerir alguna visita addicional.

El control l’ha de realitzar el metge de família, que, si té algun dubte, ha de remetre el pacient o contactar amb el neuròleg amb els mitjans ja existents (el nostre telèfon, o el correu electrò-nic de neurologia o dels neuròlegs de la Unitat d'Ictus).

Però sobretot, si hi ha símptomes nous o de repetició, ha de venir immediatament a urgèn-cies, on sempre hi ha un neuròleg de guàrdia.

Des de la implantació del Codi Ictus s’ha millorat moltíssim en aquesta malaltia. Si és tan eficaç, perquè només una petita proporció d’hospitals, els anomenats centres de referència, disposen dels mit-jans que requereix aquest protocol? On han de ser traslladats els pacients de la nostra comarca?El Codi Ictus s'aplica a tot Girona (a tot Cata-lunya, de fet). Si hi ha símptomes d'ictus, cal trucar al 061. Però els tractaments no estan disponibles en tots els hospitals perquè es necessita personal entrenat per administrar i equipaments específics que han de dominar-se.

Per això existeix el Codi Ictus, perquè el pacient es traslladi el més aviat possible a un centre on pugui tractar-se. Actualment una gran part dels pacients amb ictus es poden tractar de forma immediata en qualsevol hospital on hi hagi un TC-cranial, però connectant-se mitjançant videoconferència amb el neuròleg de l'hospital de referència, l'hospital Trueta.

Avui en dia el neuròleg de guàrdia de l'hospital Trueta pot avaluar i tractar utilitzant la "telemedi-cina" els pacients de l'hospital de Figueres i de Palamós i és molt probable que aviat també pugui amb els de Campdevànol (Ripollès), on recentment s'ha instal·lat un TC-cranial.

Un cop avaluat el pacient mitjançant videocon-ferència i realitzat el TC-cranial a l'hospital local, es poden administrar fàrmacs que dissolen el coàgul si el pacient compleix uns determinats criteris de benefici i d'absència de risc de com-plicacions i, posteriorment, es trasllada a l'hos-pital de referència , en el nostre cas a la Unitat d'Ictus de l'hospital Trueta, per acabar de com-pletar l'estudi i el tractament del pacient, inclòs l'ingrés en una Unitat d'Ictus. Alguns pacients, que poden beneficiar-se d'un cateterisme per extreure el coàgul, han de ser traslladats a Barcelona, atès que és un tractament d'intro-ducció molt recent que encara no està disponi-ble a l'hospital Trueta. Donada la complexitat

d'aquest tractament, s'està analitzant actual-ment què és més ràpid i eficaç per als pacients: disposar d'aquest tractament a l'hospital Trueta o ser traslladat a Barcelona. Pensem que s'ha de tractar a l'hospital Trueta, atès que hi ha la capacitat per realitzar-lo i desgraciadament un volum de pacients que ho justifica.

Hauria d´augmentar aquest nombre de centres de referencia?Tal com he comentat a la pregunta anterior, s'hauria d'instaurar un sistema de telemedicina amb Campdevànol per avaluar el més aviat possible als pacients amb ictus, tractar-los si cal (en el mateix hospital comarcal) i traslladar-los posteriorment a Girona. Mentre que a Girona hauríem de disposar de la possibilitat de realit-zar el cateterisme i extracció del coàgul (trom-bectomia).

Hem de pensar que tant a Catalunya com a Girona, el tractament de l'ictus és dels més eficaços i protocol·litzats a nivell mundial, essent un model a seguir en diversos països. I continua millorant, esperem que de la forma més ràpida possible.

L’Entrevista

10

L’APUNT

Nou equip de TAC a l’Hospital de CampdevànolL’Hospital de Campdevànol, centre comarcal del Ripollès, disposa d’un equip de tomo-grafia axial computada (TAC) des de principis de juny de 2017. Una adquisició que supo-sarà un benefici per als pacients de la comarca, alguns dels quals ja no s’hauran de desplaçar per fer aquesta prova a Vic o a Girona. En el cas concret dels TAC que s’hagin de dur a terme d’urgències, la incorporació del nou aparell –a part d’evitar desplaça-ments per als usuaris– suposarà una disminució del temps que és necessari per fer el diagnòstic. Un fet que beneficiarà els afectats d’accidents vasculars cerebrals o ictus, ja que passarà menys temps fins a l’aplicació d’accions terapèutiques.

L’EntrevistaTestimoni

11

Quan vas tenir l’Ictus? Com es va desen-cadenar?Em va venir amb 27 anys. Jo havia acabat de muntar la meva pròpia empresa de lampisteria. Prenia cocaïna, alcohol i feia molt esport. L’es-très de la feina combinat amb les festes del cap de setmana va fer un còctel que em va provocar l’ictus. Pràcticament sempre hi ha uns símpto-mes abans de tenir l’ictus, jo en vaig tenir però amb 27 anys no me’n vaig adonar. Amb 27 anys no t’imagines que puguis tenir un ictus i per ser sincer, et diré que ni tan sols sabia què era un ictus. La nit abans estava a casa parlant amb la

Gerard Fernández:

“Després de l’ictus vaig tenir unadepressió”

En Gerard és veí de Sant Joan de les

Abadesses. Als 27 anys va tenir un ictus

que li va provocar hemiparèsia a la part

esquerra del cos i epilèpsia.

meva germana quan em van trucar per telèfon. Vaig agafar-lo amb la mà esquerra i em va caure a terra com si perdés la força del braç. Sentia un formigueig al braç, però me’n vaig anar a dormir. Vaig dormir bé tota la nit. Quan em vaig despertar l’endemà, vaig aixecar-me per la banda dreta, la que no tinc afectada. En incorporar-me totalment i posar el peu esquerre a terra, la cama em va fallar. Vaig caure a terra, intentava pujar al llit i no podia. No hi havia ningú a casa i vaig començar a cridar. Al cap de dues hores, van sentir-me uns veïns que ràpida-ment van avisar a la sogra de la meva germana que viu molt a prop, i van venir a casa. Es van pensar que era ressaca, varen posar-me al llit i varen marxar. Quan més tard vaig tornar a intentar d’aixecar-me, va tornar a passar el mateix: vaig caure a terra, vaig tornar a cridar i varen tornar a venir. Llavors ja van veure que alguna cosa no anava bé i varen trucar al meu germà que em va dur a l’Hospital de Campdevà-nol. En una primera exploració ja van detectar

que havia tingut un ictus i varen derivar-me amb ambulància a l’Hospital Josep Trueta de Girona. A l’ambulància vaig entrar en coma. Durant uns deu dies vaig estar en coma a l’UCI. Quan vaig recuperar la consciència em varen pujar a planta on vaig començar a fer recuperació. A través d’un contacte, vaig poder ingressar a l’Institut Guttmann, on vaig estar ingressat durant dos mesos fent recuperació diària i seguint un tractament tant físic com psicològic. Al cap de dos mesos vaig començar a anar a casa els caps de setmana. Més tard, quan vaig deixar la cadira de rodes i vaig començar a utilit-zar les crosses, vaig traslladar-me al pis d’un familiar a Barcelona des d’on vaig seguir la rehabilitació i el tractament de forma ambula-tòria fins a rebre l’alta.

Quina afectació t’ha quedat?Tinc paralitzada tota la part esquerra del cos. Hi tinc mobilitat molt reduïda, sobretot al braç. Camino, tot i que coix. A conseqüència de l’ictus pateixo epilèpsia. La força de voluntat ha estat clau en la recuperació. He hagut d’aprendre a caminar de nou.

T’ha costat acceptar la nova realitat?Molt. Després de l’ictus vaig tenir una depres-sió. No acceptava el que havia passat i vaig reprendre el consum de cocaïna. Cada cop consumia més i vaig haver d’ingressar en un centre de rehabilitació per deixar l’addicció. Ara fa deu anys que estic abstinent.

El que més m’ha ajudat són els gossos. En tinc tres. Tenir-ne m’obliga a sortir. Actualment camino uns vuit quilòmetres cada dia amb els gossos.

Poder seguir fent esport ha estat vital. Hi ha l’associació Play&Train de la Molina que ofereix esport adaptat. Amb ells he tingut ocasió de practicar esquí adaptat i surf a Fuerteventura. Sentimentalment he pogut mantenir relacions de parella i això també ha estat important per a mi.

Quan vaig abandonar el consum de cocaïna, vaig haver de renunciar a amics. He hagut de deixar moltes coses per aquest motiu.

Utilitzes algun suport en el teu desenvo-lupament diari?Sóc completament autònom: cuino, em vesteixo, condueixo. Per conduir utilitzo un cotxe adaptat.

Fas algun seguiment mèdic de la malal-tia?Cada cinc anys faig una revisió a l’Institut Gutt-mann. Em medico per a l’epilèpsia, per a la rigidesa de la musculatura, prenc un anticoagu-lant, antidepressius i medicació per dormir.

L’EntrevistaTestimoni

Quan vas tenir l’Ictus? Com es va desen-cadenar?Em va venir amb 27 anys. Jo havia acabat de muntar la meva pròpia empresa de lampisteria. Prenia cocaïna, alcohol i feia molt esport. L’es-très de la feina combinat amb les festes del cap de setmana va fer un còctel que em va provocar l’ictus. Pràcticament sempre hi ha uns símpto-mes abans de tenir l’ictus, jo en vaig tenir però amb 27 anys no me’n vaig adonar. Amb 27 anys no t’imagines que puguis tenir un ictus i per ser sincer, et diré que ni tan sols sabia què era un ictus. La nit abans estava a casa parlant amb la

meva germana quan em van trucar per telèfon. Vaig agafar-lo amb la mà esquerra i em va caure a terra com si perdés la força del braç. Sentia un formigueig al braç, però me’n vaig anar a dormir. Vaig dormir bé tota la nit. Quan em vaig despertar l’endemà, vaig aixecar-me per la banda dreta, la que no tinc afectada. En incorporar-me totalment i posar el peu esquerre a terra, la cama em va fallar. Vaig caure a terra, intentava pujar al llit i no podia. No hi havia ningú a casa i vaig començar a cridar. Al cap de dues hores, van sentir-me uns veïns que ràpida-ment van avisar a la sogra de la meva germana que viu molt a prop, i van venir a casa. Es van pensar que era ressaca, varen posar-me al llit i varen marxar. Quan més tard vaig tornar a intentar d’aixecar-me, va tornar a passar el mateix: vaig caure a terra, vaig tornar a cridar i varen tornar a venir. Llavors ja van veure que alguna cosa no anava bé i varen trucar al meu germà que em va dur a l’Hospital de Campdevà-nol. En una primera exploració ja van detectar

12

que havia tingut un ictus i varen derivar-me amb ambulància a l’Hospital Josep Trueta de Girona. A l’ambulància vaig entrar en coma. Durant uns deu dies vaig estar en coma a l’UCI. Quan vaig recuperar la consciència em varen pujar a planta on vaig començar a fer recuperació. A través d’un contacte, vaig poder ingressar a l’Institut Guttmann, on vaig estar ingressat durant dos mesos fent recuperació diària i seguint un tractament tant físic com psicològic. Al cap de dos mesos vaig començar a anar a casa els caps de setmana. Més tard, quan vaig deixar la cadira de rodes i vaig començar a utilit-zar les crosses, vaig traslladar-me al pis d’un familiar a Barcelona des d’on vaig seguir la rehabilitació i el tractament de forma ambula-tòria fins a rebre l’alta.

Quina afectació t’ha quedat?Tinc paralitzada tota la part esquerra del cos. Hi tinc mobilitat molt reduïda, sobretot al braç. Camino, tot i que coix. A conseqüència de l’ictus pateixo epilèpsia. La força de voluntat ha estat clau en la recuperació. He hagut d’aprendre a caminar de nou.

T’ha costat acceptar la nova realitat?Molt. Després de l’ictus vaig tenir una depres-sió. No acceptava el que havia passat i vaig reprendre el consum de cocaïna. Cada cop consumia més i vaig haver d’ingressar en un centre de rehabilitació per deixar l’addicció. Ara fa deu anys que estic abstinent.

El que més m’ha ajudat són els gossos. En tinc tres. Tenir-ne m’obliga a sortir. Actualment camino uns vuit quilòmetres cada dia amb els gossos.

Poder seguir fent esport ha estat vital. Hi ha l’associació Play&Train de la Molina que ofereix esport adaptat. Amb ells he tingut ocasió de practicar esquí adaptat i surf a Fuerteventura. Sentimentalment he pogut mantenir relacions de parella i això també ha estat important per a mi.

Quan vaig abandonar el consum de cocaïna, vaig haver de renunciar a amics. He hagut de deixar moltes coses per aquest motiu.

Utilitzes algun suport en el teu desenvo-lupament diari?Sóc completament autònom: cuino, em vesteixo, condueixo. Per conduir utilitzo un cotxe adaptat.

Fas algun seguiment mèdic de la malal-tia?Cada cinc anys faig una revisió a l’Institut Gutt-mann. Em medico per a l’epilèpsia, per a la rigidesa de la musculatura, prenc un anticoagu-lant, antidepressius i medicació per dormir.

L’EntrevistaTestimoni

13

Danis Montalvan:

“Trobo a faltar laindependència. Ara sempre depenc d’algú” La Danis té 43 anys, té dos

fills i és veïna de Campdevà-nol, on viu des de fa molts anys. Ella és originària de

l’Equador, país on té tota la família: pares, germanes, cosins... cada any hi viatja durant tres mesos. Fa tres

anys va tenir un ictus que li va canviar la vida de dalt a baix. Actualment és atesa al Servei de Teràpia Ocupacional de la

Fundació MAP.

Quan va tenir l’ictus?Fa tres anys. Va venir de cop, sense avisar. Era un divendres al matí, em vaig aixecar com cada dia per anar a treballar fent neteges, em vaig rentar la cara i les dents i quan vaig tornar a l’habi-tació em vaig desmaiar i vaig caure sota el llit.

La meva filla va venir corrents i va avisar el meu altre fill, que és pintor i estava fent una feina a Campdevànol mateix. Jo no me’n recordo de res, però es veu que va venir un helicòpter que em va portar cap a l’hospital de Girona (Josep Trueta).

Un cop allà em van entrar a quiròfan sense saber ben bé què tenia. I llavors ho van veure.

Com van ser els dies posteriors i la recu-peració?No me’n recordo de res de l’estada a l’hospital. Hi vaig estar dos mesos. No podia aixecar-me ni caminar, però la parla sí que la vaig conservar. Jo no sabia què era un ictus. Llavors em van enviar a l’Institut Guttmann, on vaig estar sis mesos de recuperació. Allà em van ajudar a tornar a caminar. Però no he recuperat tota la mobilitat. El braç esquerre no el puc moure i a la cama esquerra hi porto una fèrula. Sense ella no puc caminar. En general, tot el cantó esque-rre el tinc com adormit, no sento dolor però no el

puc fer servir com abans. De vegades també se m’embolica la llengua i perdo la memòria a curt termini. També em va quedar molt afectada l’orientació i la vista. Tinc visió però no reflexes.

Tenies algun factor de risc que indiqués que podries tenir un ictus?No. Era molt esportista, no fumava... De beure, només bevia de tant en tant.

Què vas fer un cop acabada la recupera-ció?Primer m’estava tot el dia a casa i després em van enviar al centre de dia de l’Hospital de Cam-pdevànol però estava molt trista. Vaig agafar una depressió i, de fet, encara m’estic medicant. Més tard vaig entrar a la Fundació MAP (al Servei de Teràpia Ocupacional). Al principi em

feia por però ara ja hi estic a gust. Aquí faig diverses tasques: la llista de la compra, asseco els coberts, pinto, vaig amb la fisioterapeuta, vaig a sortides, a caminar... M’agrada molt caminar. Cada dia surto a caminar una estona pels voltants de casa i el meu fill em va comprar una cinta caminadora per quan no puc sortir.

Abans era molt esportista. Per això em van dir que m’havia recuperat tan ràpid. Per això i per la meva força de voluntat.

Com t’ha canviat la vida?M’ha canviat radicalment perquè no puc fer res per mi mateixa, sempre he de demanar ajuda i dependre d’algú. És el que més trobo a faltar, la meva independència. No m’agrada haver d’es-tar esperant que hi hagi algú que em porti i em torni i haver de demanar favors. Normalment és el meu fill qui em porta als llocs.

Em va costar molt acostumar-me a la nova situació. Que t’hagin de dutxar, de vestir... Abans no trobava el moment de tornar a casa i ara em sobra el temps. Hi ha moltes coses que no puc fer: escombrar, fregar, doblar la roba...

I el teu entorn, t’ha ajudat?Tots els amics i amigues que tenia van desa-parèixer. I la família, els meus fills, sí que m’han ajudat molt. Ells viuen amb mi i gràcies a ells he pogut tirar endavant. També m’ha ajudat molt la meva ex-sogra.

A nivell mèdic, fas algun seguiment de la malaltia?Primer m’anaven controlant des de Girona, però l’any passat ja em van donar l’alta. Ara només prenc un medicament per aclarir la sang i, si tinc alguna cosa, vaig amb el metge de capçalera.

Com veus el futur?No planifico el futur, el vaig construint dia a dia. Jo abans era de viure el dia a dia i ara també.

L’EntrevistaTestimoni

14

Quan va tenir l’ictus?Fa tres anys. Va venir de cop, sense avisar. Era un divendres al matí, em vaig aixecar com cada dia per anar a treballar fent neteges, em vaig rentar la cara i les dents i quan vaig tornar a l’habi-tació em vaig desmaiar i vaig caure sota el llit.

La meva filla va venir corrents i va avisar el meu altre fill, que és pintor i estava fent una feina a Campdevànol mateix. Jo no me’n recordo de res, però es veu que va venir un helicòpter que em va portar cap a l’hospital de Girona (Josep Trueta).

Un cop allà em van entrar a quiròfan sense saber ben bé què tenia. I llavors ho van veure.

Com van ser els dies posteriors i la recu-peració?No me’n recordo de res de l’estada a l’hospital. Hi vaig estar dos mesos. No podia aixecar-me ni caminar, però la parla sí que la vaig conservar. Jo no sabia què era un ictus. Llavors em van enviar a l’Institut Guttmann, on vaig estar sis mesos de recuperació. Allà em van ajudar a tornar a caminar. Però no he recuperat tota la mobilitat. El braç esquerre no el puc moure i a la cama esquerra hi porto una fèrula. Sense ella no puc caminar. En general, tot el cantó esque-rre el tinc com adormit, no sento dolor però no el

puc fer servir com abans. De vegades també se m’embolica la llengua i perdo la memòria a curt termini. També em va quedar molt afectada l’orientació i la vista. Tinc visió però no reflexes.

Tenies algun factor de risc que indiqués que podries tenir un ictus?No. Era molt esportista, no fumava... De beure, només bevia de tant en tant.

Què vas fer un cop acabada la recupera-ció?Primer m’estava tot el dia a casa i després em van enviar al centre de dia de l’Hospital de Cam-pdevànol però estava molt trista. Vaig agafar una depressió i, de fet, encara m’estic medicant. Més tard vaig entrar a la Fundació MAP (al Servei de Teràpia Ocupacional). Al principi em

feia por però ara ja hi estic a gust. Aquí faig diverses tasques: la llista de la compra, asseco els coberts, pinto, vaig amb la fisioterapeuta, vaig a sortides, a caminar... M’agrada molt caminar. Cada dia surto a caminar una estona pels voltants de casa i el meu fill em va comprar una cinta caminadora per quan no puc sortir.

Abans era molt esportista. Per això em van dir que m’havia recuperat tan ràpid. Per això i per la meva força de voluntat.

Com t’ha canviat la vida?M’ha canviat radicalment perquè no puc fer res per mi mateixa, sempre he de demanar ajuda i dependre d’algú. És el que més trobo a faltar, la meva independència. No m’agrada haver d’es-tar esperant que hi hagi algú que em porti i em torni i haver de demanar favors. Normalment és el meu fill qui em porta als llocs.

Em va costar molt acostumar-me a la nova situació. Que t’hagin de dutxar, de vestir... Abans no trobava el moment de tornar a casa i ara em sobra el temps. Hi ha moltes coses que no puc fer: escombrar, fregar, doblar la roba...

I el teu entorn, t’ha ajudat?Tots els amics i amigues que tenia van desa-parèixer. I la família, els meus fills, sí que m’han ajudat molt. Ells viuen amb mi i gràcies a ells he pogut tirar endavant. També m’ha ajudat molt la meva ex-sogra.

A nivell mèdic, fas algun seguiment de la malaltia?Primer m’anaven controlant des de Girona, però l’any passat ja em van donar l’alta. Ara només prenc un medicament per aclarir la sang i, si tinc alguna cosa, vaig amb el metge de capçalera.

Com veus el futur?No planifico el futur, el vaig construint dia a dia. Jo abans era de viure el dia a dia i ara també.

“En Gerard i la Danis són testimonis propers, del Ripollès, que han patit un ictus de joves. Els va costar acceptar la nova realitat i les afectacions. Ara en Gerard pot dur una vida autònoma, però la Danis sempre depèn d’algú per poder fer algunes coses del dia a dia”

De Divulgació

La tasca de les entitats i associacions

La importància de donar suport a les persones afectades

15

El tractament en les primeres hores és vital per minimitzar l’impacte dels ictus. Per això és molt important la tasca de divulgació que es pugui fer entre la població. Un treball que moltes vegades va a càrrec de les entitats i associacions.

La Fundació Ictus Barcelona va néixer fa uns deu anys de la mà, sobretot, de neuròlegs de diferents hospitals de Catalunya, el Departa-ment de Salut i alguns afectats. Es va crear amb l’objectiu de donar a conèixer la malaltia i preve-nir-la, fomentar-ne la recerca i ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que han patit un ictus i de les seves famílies.

L’entitat va engegar el Codi Ictus als hospitals, que ha permès millorar molt l’atenció i la rapide-sa d’actuació amb les persones afectades i ha permès connectar els centres hospitalaris. Una connexió que funciona molt bé sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. La Fundació també ha impulsat la investigació i la prevenció i ha estat al darrere de la Marató de TV3 del 2016, que es va dedicar a la malaltia.

És molt important conèixer els senyals de l’ictus per poder actuar ràpidament i també la posterior rehabilitació, que sol anar de sis mesos a un any. Una rehabilitació que sol ser física, cogniti-

va i també d’aspectes de logopèdia. “Un cop passat aquest període, els malalts que ja estan salvats mèdicament arriben a casa i allà es troben que estan limitats. Ja no se’ls considera malalts, però és evident que les afectacions que tenen els hi ha canviat la vida.”, explica Marta Möller.

Ella és la secretària de l’associació Superar l’Ictus Barcelona, una entitat sense ànim de lucre, que va néixer fa uns 3 anys sota el parai-gua de la Fundació Ictus per poder atendre els afectats. L’associació compta amb delegacions a les quatre províncies que funcionen de manera autònoma.

Segons Möller, era molt important poder crear aquest punt de trobada entre els afectats, sobretot per poder compartir experiències i veure que no estan sols. Actualment són uns 100 socis a Barcelona i, des de la Marató de TV3, el degoteig ha estat constant. “Aquí infor-mem a les famílies i als afectats i els donem l’oportunitat de compartir recursos i vivències, establir vincles i de millorar la seva qualitat de vida amb activitats i trobades”. Activitats com manualitats, informàtica, estimulació del movi-ment, l’equilibri i la força; cant coral, jocs de taula, sortides, etc. “Darrera d’una activitat, es dóna motivació a la persona i la fa sentir útil. Fins i tot hi ha algun afectat que fa de professor i això és una gran empenta”.

Superar l’Ictus Barcelona comparteix seu amb una altra entitat sense ànim de lucre, l’Institut de Salut Holística, al carrer Rosselló número 102, entresol 1a de Barcelona. Les persones que hi van tenen un perfil divers. Hi ha un número semblant d’homes i de dones i les edats també varien, de 30 als 60 o 70 anys. També hi ha algú més gran, de 80 anys.

En general, “les persones que hi van semblen poc afectades però només és aparença, ja que en realitat són molt dependents. Es cansen molt, els hi falla la memòria, tenen problemes de coordinació i equilibri... Són persones que ja no poden tornar a treballar i els hi costa trobar un encaix amb la nova realitat després de la malal-tia”, explica Möller. Per això és molt important que sàpiguen que existeix un lloc on poden compartir. De fet, alguns dels membres de la

junta, que també han patit un ictus, es dediquen a anar als hospitals a veure les famílies i a expli-car el suport que poden trobar a l’associació.

Tot i que fa tres anys que camina, l’associació tot just va començar a arrencar durant l’any passat amb una programació d’activitats tota la setmana, logo propi, web, Facebook, etc. Aviat col·laborarà amb un dels projectes finançats gràcies a la Marató de TV3, que consisteix a experimentar al voltant de la millora de la plasti-citat i la mobilitat cerebral a través de l’aprenen-tatge de la música.

“Un cop has superat un ictus i l’etapa de rehabilita-ció, és difícil tornar a fer una vida com la d’abans a causa de les seqüeles. És molt important la tasca que fan les associacions d’afectats, com Superar l’Ictus Barcelona, per donar suport i crear espais per compartir recursos i vi-vències”El tractament en les primeres hores és vital per

minimitzar l’impacte dels ictus. Per això és molt important la tasca de divulgació que es pugui fer entre la població. Un treball que moltes vegades va a càrrec de les entitats i associacions.

La Fundació Ictus Barcelona va néixer fa uns deu anys de la mà, sobretot, de neuròlegs de diferents hospitals de Catalunya, el Departa-ment de Salut i alguns afectats. Es va crear amb l’objectiu de donar a conèixer la malaltia i preve-nir-la, fomentar-ne la recerca i ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que han patit un ictus i de les seves famílies.

L’entitat va engegar el Codi Ictus als hospitals, que ha permès millorar molt l’atenció i la rapide-sa d’actuació amb les persones afectades i ha permès connectar els centres hospitalaris. Una connexió que funciona molt bé sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. La Fundació també ha impulsat la investigació i la prevenció i ha estat al darrere de la Marató de TV3 del 2016, que es va dedicar a la malaltia.

És molt important conèixer els senyals de l’ictus per poder actuar ràpidament i també la posterior rehabilitació, que sol anar de sis mesos a un any. Una rehabilitació que sol ser física, cogniti-

va i també d’aspectes de logopèdia. “Un cop passat aquest període, els malalts que ja estan salvats mèdicament arriben a casa i allà es troben que estan limitats. Ja no se’ls considera malalts, però és evident que les afectacions que tenen els hi ha canviat la vida.”, explica Marta Möller.

Ella és la secretària de l’associació Superar l’Ictus Barcelona, una entitat sense ànim de lucre, que va néixer fa uns 3 anys sota el parai-gua de la Fundació Ictus per poder atendre els afectats. L’associació compta amb delegacions a les quatre províncies que funcionen de manera autònoma.

Segons Möller, era molt important poder crear aquest punt de trobada entre els afectats, sobretot per poder compartir experiències i veure que no estan sols. Actualment són uns 100 socis a Barcelona i, des de la Marató de TV3, el degoteig ha estat constant. “Aquí infor-mem a les famílies i als afectats i els donem l’oportunitat de compartir recursos i vivències, establir vincles i de millorar la seva qualitat de vida amb activitats i trobades”. Activitats com manualitats, informàtica, estimulació del movi-ment, l’equilibri i la força; cant coral, jocs de taula, sortides, etc. “Darrera d’una activitat, es dóna motivació a la persona i la fa sentir útil. Fins i tot hi ha algun afectat que fa de professor i això és una gran empenta”.

Superar l’Ictus Barcelona comparteix seu amb una altra entitat sense ànim de lucre, l’Institut de Salut Holística, al carrer Rosselló número 102, entresol 1a de Barcelona. Les persones que hi van tenen un perfil divers. Hi ha un número semblant d’homes i de dones i les edats també varien, de 30 als 60 o 70 anys. També hi ha algú més gran, de 80 anys.

En general, “les persones que hi van semblen poc afectades però només és aparença, ja que en realitat són molt dependents. Es cansen molt, els hi falla la memòria, tenen problemes de coordinació i equilibri... Són persones que ja no poden tornar a treballar i els hi costa trobar un encaix amb la nova realitat després de la malal-tia”, explica Möller. Per això és molt important que sàpiguen que existeix un lloc on poden compartir. De fet, alguns dels membres de la

junta, que també han patit un ictus, es dediquen a anar als hospitals a veure les famílies i a expli-car el suport que poden trobar a l’associació.

Tot i que fa tres anys que camina, l’associació tot just va començar a arrencar durant l’any passat amb una programació d’activitats tota la setmana, logo propi, web, Facebook, etc. Aviat col·laborarà amb un dels projectes finançats gràcies a la Marató de TV3, que consisteix a experimentar al voltant de la millora de la plasti-citat i la mobilitat cerebral a través de l’aprenen-tatge de la música.

Més informació:Superar l’Ictus Barcelonawww.ictus.barcelonaictus@ictus.barcelona

Fundació Ictuswww.fundacioictus.comictus@fundacioictus.com

De Divulgació

16

La nostra proposta

17

El documental:

My beautiful broken brain (86 minuts) és el nom d’un documental britànic estrenat l’any 2014 que explica la lluita de la cineasta holandesa Lotje Sodderland, de 34 anys, després de patir un ictus que la va obligar a tornar a aprendre a llegir, a escriure i a parlar coherentment. Sodder-land és la protagonista i la codirectora del film, juntament amb la documentalista Sophie Robin-son. La història arrenca dos dies després de patir l’ictus amb vídeos filmats per la pròpia protago-nista i segueix la seva evolució durant tot l’any posterior.

Per als més petits:

Els hemiherois. Rescat a l’àrtic és un còmic publicat per Sant Jordi d’aquest 2017 per l’Associació d’Hemiparèsia Infantil Hemiweb i la Fundació Maria Agustí per explicar la discapa-citat a nens i nenes amb hemiparèsia infantil i les seves famílies, sensibilitzar sobre el dany cerebral infantil per ictus i la paràlisi cerebral i recaptar fons per l’estudi mèdic.

Els autors són Ramon Hernández i Eva Lluch que, a través de 17 pàgines i els dibuixos de Pau López, expliquen com els hemiherois uneixen les seves capacitats per aconseguir rescatar un grup de científics atrapats al Pol Nord.

El llibre:

Alta sensibilidad (2010) d’Isabel Palomeque és la història de superació personal de la pròpia autora, que va patir un ictus cerebral als 24 anys. Després de despertar del coma en què va estar durant 14 dies, ja pràcticament no queda-va res d’ella mateixa. Patia hemiplegia i afàsia i ben aviat va quedar apartada de la seva feina i va veure com s’allunyaven algunes persones estimades. Lluny de rendir-se, la Isabel va deci-dir posar totes les seves forces en la rehabilita-ció i en les ganes de viure, que la van portar a fer activitats i aconseguir reptes inimaginables després de la seva malaltia, com fer-se ballari-na. Una vida que ara no té res a veure amb la d’abans, però que li ha aportat noves il·lusions i esperances.

Guia per entendre l’ictus:

Superar l’ictus és una guia editada pel Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalunya per a persones afectades d’una malaltia vascu-lar cerebral i els seus familiars i cuidadors. S’ac-tualitza periòdicament. Aquesta és la 5a edició i data del juny de 2016. Parteix de les aportacions dels pacients i els professionals i explica què és la malaltia, quins són els seus efectes i com ha de ser tractat el malalt.http://ictus.barcelona/pubimg/files/guia_de_lictus.pdf

La nostraproposta

18

Vídeo:

L’edició de La Marató de TV3 del 2016 va estar dedicada a l’ictus i a les lesions medul·lars cerebrals traumà-tiques. El programa ens va deixar vídeos divulgatius i testimonials de la malaltia molt interessants. Us reco-manem veure aquest que explica com reconèixer els símptomes de la malaltia ràpidament:

http://www.ccma.cat/tv3/alacar-t a / l a - m a r a t o - d e - t v 3 / s i m p t o -mes-de-lictus-el-codi-rapid/video/5638283/

Una bona lectura per aquest estiu escrita per Giacomo, un jove italià de només 19 anys, que explica l’arribada de Giovanni, el seu germà petit.

Giacomo era el petit de tres germans, tenia dues germanes grans i desitjava tenir un germà per poder equilibrar la balança. I va venir, però amb un acompanyant sota el braç: un cromosoma de més.

El que en un principi va fascinar Giacomo, que veia el seu germà petit com un superheroi especial, va convertir-se en una incomoditat en l’etapa de la secundària, en plena adolescència. El jove no s’atrevia a dir que tenia un germà amb síndrome de Down i explica la seva lluita interna per acabar superant el rebuig i la ‘por al què diran’ i acceptar l’existència de Gio amb naturalitat.

El llibre està escrit amb molta tendresa, sinceritat i sentit de l’humor. L’autor de seguida genera empa-tia amb el lector, al qual li és fàcil acompanyar-lo durant la transformació de la mirada cap al seu germà. Giacomo vol fer veure que tenir un germà amb síndrome de Down no és trist, sinó que la diversitat aporta molta riquesa i alegria a la vida de tota la família, començant pel propi Gio, que és molt feliç en el seu dia a dia.

Com diu el llibre: “Ells se’n riuen de nosaltres perquè som diferents, i nosaltres ens en riurem d’ells perquè tots són iguals”.

Mi hermano persigue dinosauriosAutor: Giacomo MazzariolEdició: Març de 2017Editorial: Penguin Random House. Col·lecció: Nube de tintaPàgines: 201

L’Altaveu

19

La campanya#TodosSomosTodosDurant el mes de juny de 2017 Plena Inclusión, l’organització que representa les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a tot l’estat espanyol, va engegar la campanya #TodosSomosTodos per fer visible la realitat del col·lectiu i de les seves famílies, mostrar les dife-rents situacions vitals i reivindicar el ple exercici dels seus drets.

A Espanya hi ha 63.610 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que tenen unes grans necessitats de suport. Són persones amb trastorns de salut mental o de conducta, problemes de mobilitat, di�cultats de comunicació o altres discapacitats associades a la seva disca-pacitat intel·lectual. Persones de les quals no se’n parla ni se’n tenen dades, però que necessiten uns suports molt intensos per poder arribar a fer activitats que suposen el benestar de qualsevol perso-na: la cura personal, la vida a casa i en comunitat, les relacions socials, l’educació, el lleure, la feina...

Són persones invisibles a les quals aquesta campanya ha volgut donar visibilitat, tant a través de les històries compartides per les xarxes socials, com a través de quatre jornades amb experts que es van fer a diferents punts del territori.

Durant la campanya s’han donat a conèixer dades sobre quatre àmbits: les famílies, l’oci, l’educació i la feina i els suports per a la inclu-sió. En reproduïm algunes:

Un 55% de les famílies cuidadores veuen empitjorar la seva salut per l’atenció als seus familiars amb discapacitat intel·lec-tual i grans necessitats de suport.

Hi ha famílies que dediquen 16 hores al dia a tenir cura dels seus familiars.

S’estima que tenir cura d’un familiar amb aquestes característiques té un cost de 47.129 euros.

Un 38% de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb grans necessitats de suport no té amics. Un 62% no té oportuni-tats de relacionar-se.

Un 96% no accedeix a la feina i només el 10% s’escolaritza en un entorn ordinari.

Més informació: http://www.plenainclusion.org/informa-te/campañas/todos-somos-todos

L’Altaveu

20

“Plena inclusió ha rea-litzat la campanya #TodosSomosTodos per donar visibilitat a les dificultats que tenen les persones amb discapacitat inte-l·lectual i grans neces-sitats de suport i les seves famílies per fer una vida diària amb normalitat”

Durant el mes de juny de 2017 Plena Inclusión, l’organització que representa les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament a tot l’estat espanyol, va engegar la campanya #TodosSomosTodos per fer visible la realitat del col·lectiu i de les seves famílies, mostrar les dife-rents situacions vitals i reivindicar el ple exercici dels seus drets.

A Espanya hi ha 63.610 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que tenen unes grans necessitats de suport. Són persones amb trastorns de salut mental o de conducta, problemes de mobilitat, di�cultats de comunicació o altres discapacitats associades a la seva disca-pacitat intel·lectual. Persones de les quals no se’n parla ni se’n tenen dades, però que necessiten uns suports molt intensos per poder arribar a fer activitats que suposen el benestar de qualsevol perso-na: la cura personal, la vida a casa i en comunitat, les relacions socials, l’educació, el lleure, la feina...

Són persones invisibles a les quals aquesta campanya ha volgut donar visibilitat, tant a través de les històries compartides per les xarxes socials, com a través de quatre jornades amb experts que es van fer a diferents punts del territori.

Durant la campanya s’han donat a conèixer dades sobre quatre àmbits: les famílies, l’oci, l’educació i la feina i els suports per a la inclu-sió. En reproduïm algunes:

Un 55% de les famílies cuidadores veuen empitjorar la seva salut per l’atenció als seus familiars amb discapacitat intel·lec-tual i grans necessitats de suport.

Hi ha famílies que dediquen 16 hores al dia a tenir cura dels seus familiars.

S’estima que tenir cura d’un familiar amb aquestes característiques té un cost de 47.129 euros.

Un 38% de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb grans necessitats de suport no té amics. Un 62% no té oportuni-tats de relacionar-se.

Un 96% no accedeix a la feina i només el 10% s’escolaritza en un entorn ordinari.

Més informació: http://www.plenainclusion.org/informa-te/campañas/todos-somos-todos

Dolors Vilarrassa:

cuinant durant 20 anys pel MAP

21

La mirada de...

Després de vint anys per la casa i, més concretament per la cuina, la Dolors s´ha jubilat. Ha estat la nostra cuinera durant tots aquests anys, primer cuinant pel que ella en deia “una família” i, en els darrers anys, cuinant per gairebé 180 perso-nes.

Una persona alegre i optimista, bromista i juganera de mena, acollidora i empàtica...

A la cuina, sempre intentant satisfer tots els paladars, cuidant des dels fogons a tot el personal, tant a usuaris com a professionals de la Fundació, cuinant amb ingredients com l´empatia, l´estima i el respecte cap als seus comensals.

Moltes gràcies Dolors per tots aquests anys al nostre costat, et desitgem una jubilació plena de noves il·lusions, desitjos i satisfaccions!

Com i quan va ser la teva arribada al MAP?El 13 de gener del 1997. Vaig conèixer la Fundació MAP realitzant unes practiques d’un curs de cuina al taller amb la Fina. Quan em van oferir cobrir una plaça de cuina jo treba-llava al casal d’avis de Ripoll. Vaig decidir canviar perquè em van oferir una millor oferta. Recordo la meva arribada a la Fundació una mica esporu-guida, no tant pel tema de cuinar sinó perquè dins les meves tasques també n´hi havien d´atenció directa cap als usuaris, concretament donar sopars i enllitar. No sabia si me´n sorti-ria perquè no ho havia fet mai... al principi crec que em va costar una mica però, mica en mica, i amb l´ajuda dels com-panys monitors ho vaig anar fent i la por va desaparèixer.

Com ha anat canviat la teva feina al llarg de tot aquest temps?Ha anat canviant i molt. Al principi cuinava per poca gent, uns vint-i-cinc. Com ja he dit, a més a més de cuinar tenia tasques assistencials amb els usuaris. Més tard ja vaig cuinar per més gent i es van anar reduint les tasques d´aten-ció directa fins als últims anys que ja cuinava per gairebé 180 persones i ja no sortia de la cuina.

Com has vist canviar la Funda-ció?La Fundació al llarg d´aquests vint anys ha canviat molt, jo diria que ha passat de ser una empre-sa que era molt familiar amb menys usuaris, menys treballa-dors a ser una de les empreses més grans de la comarca.

I la teva relació amb els com-panys i amb les persones ateses? Com ha estat i és encara?Jo diria que sempre ha estat molt bona tant amb els companys com amb les persones ateses. Sempre m´he sentit part de l´equip. He trobat grans amics i també n´he perdut, com la Carme Molina, amb la que sempre vaig treballar molt a gust.

Explica’ns alguna anècdota o episodi especial que recordisEn podria explicar forces, però potser em quedo amb una festa de Sant Joan on tots els monitors i també jo des de la cuina ens vam disfressar de bruixes i així vam cuinar i donar el sopar. Les perso-nes ateses s´ho van passar molt bé veient-nos a tots disfressats... Sempre m´ha agradat molt la gresca!

També recordo amb molta estima els primers anys a la cuina i l´aju-da i companyia d´una usuària , l´Encarna, realitzant tasques a la cuina, pelant patates, eixugant plats... I també un altre usuari,

“La Dolors Vilarrasa, cuinera recentment jubilada de la Fundació MAP, ens dóna el seu punt de vista sobre la seva feina a l’entitat. Aquí va passar de cuinar per poques persones i fer al mateix temps atenció directa a cuinar per 180 persones”.

La mirada de...

22

l´Eloi, ajudant-me a endreçar i col·locar tots els aliments al magatzem. L´Eloi em va regalar un dels seus quadres i em va fer molta il·lusió!

I pel que fa al menjar... quin és el plat que triomfava entre teus comensals?Jo diria que els hi agradava molt l´arròs, la fideuà i a l´estiu el gaspatxo.

La Dolors (dreta al centre, jersei negre i ulleres vermelles)

amb els companys de la residència el dia del seu comiat.

23

Acpad

L’ACPAD va participar en la 1a Fira d'Entitats de Ripoll, que va tenir lloc el dia 3 de juny passat, organitzada per l'Ajuntament per possibilitar a les entitats fer difusió de les seves activitats, iniciatives i propostes.

Les activitats que vàrem proposar tenen a veure amb la sensibilització i comprensió de les dificultats que comporten les diferents diversitats funcionals i amb el coneixement de diferents suports i/o recursos per superar-les.

Espai amb Bicicletes adaptades, en col·laboració amb l'Associació ÀREA ADAPTADA

Fotos Bicis

Espai amb Jocs de sensibilització amb la col·laboració de la Fundació MAP, per posar-se al lloc d'en/na :Joan, que no pot caminar. Circuit amb cadira rodes. Maria, que no hi veu. Circuït per realitzar amb els ulls tancats.Laia, que té dificultats a les mans i utilitza la boca per treballar: joc de la cullera i pilota amb la boca.Pau, que vol ser escriptor i no pot utilitzar les mans per escriure. Escriure el nom amb la boca.Ona, que no hi sent i vol comunicar-se amb la gent. Joc de mímica.Pere i Martina, que saben que junts poden arribar més lluny. Desplaçar-se dues persones amb les cames lligades (coajuda).

Acpad

24

Racó del conte: en col·laboració amb la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, amb contes escollits per al treball de sensibilització i comprensió amb els més petits.

Així mateix, es varen mostrar les diferents propostes de Jocs Inclusius que s'han realitzat a les escoles Joan Maragall, Tomàs Raguer i Ramón Suriñach de Ripoll, en col·laboració amb els centres i l'Ajuntament de Ripoll.

Des de l'ACPAD volem portar aquesta iniciativa a d'altres escoles i llocs públics d'esbarjo infantil en col·laboració dels diferents ajuntaments i/o el Consell Comarcal del Ripollès.

25

el MAP de prop

ES POSA EN MARXA ELPROJECTE DE L’APRENENTAquest passat mes de març de 2017, la Fundació MAP va iniciar un projecte que naixia de la necessitat de poder donar resposta a un grup de joves de la comarca del Ripollès: “Vull ser aprenent”. Se’n bene-ficien 13 joves d’entre 16 i 29 anys que pateixen discapacitat o estan en situació de risc d’exclusió social. L’objectiu és la seva inclusió al món laboral, mitjançant la figura de l’aprenent.

Aquest programa està finançat per la iniciativa d’ocu-pació juvenil del fons social europeu, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball.

També es compta el suport de la convocatòria d’Inserció Sociolaboral 2016 d’Obra Social “la Caixa”.

La Fundació MAP ha realitzat un contracte de forma-ció i aprenentatge de 10 mesos als participants. Els joves han triat un ofici dels que disposa la Fundació MAP i el seu centre especial de treball, concretament han pogut escollir entre els serveis de neteja, Mapca-ble, administració, mediambient, turisme i restaura-ció. Han començat a treballar-hi i paral·lelament, a formar-se en les competències bàsiques i específi-ques de l’ofici en qüestió.

El monitor o mentor és la persona que acompanya el jove i li fa de guia en tot el procés. Li mostra el camí per aprendre l’ofici i treballa els hàbits més impor-tants per desenvolupar-se de manera òptima dins del món laboral.

A partir d’un assessorament individualitzat, el jove rep orientació professional, informació laboral i acom-panyament en la cerca de feina.

L’objectiu final és aconseguir la inclusió al món labo-ral ordinari d’aquests joves.

el MAP de prop

ELS PRINCIPALSINDICADORS DEL 2016La Fundació MAP ha publicat la memòria de responsabilitat social i activitats del 2016, que per segon any ha estat inclosa en el portal de Responsabilitat Social de Catalunya (RSCAT), com a exemple de bones pràctiques (rscat.gencat.cat).

Durant aquesta anualitat s’ha tancat el primer Pla estratègic de l’entitat (2012-2016), s’ha avançat en el procés d’implantació del model de Planificació Centrada en la Persona a tota l’entitat i s’ha crescut en número de persones ateses i en número de treballadors/es, en bona part gràcies a la consolidació i creixement de les activitats del centre especial de treball, CETMAP, que permeten crear llocs de treball adaptats a les capacitats de les persones.

Aquests són els principals indicadors del 2016:

La Fundació MAP va tancar el 2016 amb la bona notícia de l’atorgament d’una de les Medalles al Treball President Macià a l’actual presidenta del patronat, Casilda Gómez, i afronta el 2017 amb el repte de preparar el següent pla estratègic (2017-2021) i a les portes de celebrar els 50 anys, que es compliran el 2018.

26

ELS PREMIS D’INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ DE LAFUNDACIÓ MAP 2016-2017El dia 29 de juny va tenir lloc l’acte de lliurament dels 2ns Premis d’Investi-gació i Innovació de la Fundació MAP 2016-2017 a la sala del restaurant CAT Can Guetes de Ripoll, davant d’uns 80 assistents. El certamen, creat per promoure la investigació i la innovació en el món de la discapacitat entre els professionals de l’entitat, era un dels objectius marcats en el Pla estratègic de la Fundació (2012-2016) i ja se’n va fer una primera edició el 2012-2013.

La convocatòria vigent es dividia en dues categories i comptava amb una dotació econòmica total de 6.000 euros, gràcies a la col·laboració de l’empre-sa Elèctrica Vaquer de Ripoll. La participació va ser elevada, un total de 31 treballs, dels quals se’n van premiar 7.

A la categoria d’Investigació es van presentar 6 de treballs, dels quals se’n van premiar dos:

Tests de desenvolupament infantil i efectivitat per a la detecció d’alteracions en el sistema estomatognàtic d’infants nascuts prematurs, realitzat per Marta Serratosa, directora dels Serveis a la Infàn-cia de la Fundació MAP. Premi atorgat: 1.500 euros.

Desenvolupament de competències emocionals: un gimnàs emocional pel tercer sector social, realitzat per Marta Freixedas, responsable Formació i de Des-envolupament de les persones de la Funda-ció MAP. Premi atorgat: 625 euros.

Els treballs d’aquesta categoria van ser valorats per un jurat extern format per: . Efrèn Carbonell, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i director de la Fundació Aspasim d’atenció a persones amb discapacitats greus. . Dr. Ramon Novell, psiquiatre de l’Institut per l’Atenció i la Recerca en la Discapacitat Intel·lectual i Desenvolupament (INARDI). . Elisabet Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès.. Dr. Jordi Nuñez, psiquiatre del Centre de Salut Mental del Ripollès.

27

el MAP de prop

A la categoria d’Innovació es van presentar 25 treballs sobre els objectius treballats durant el Pla Estratègic 2012-2016 i van ser valorats internament per l’equip motor del pla. Hi van haver 5 projectes guardonats:

Projecte sobre la Sensibilització de la discapacitat als nens i joves de les escoles del Ripollès realitzat per un equip transversal format per Eudald Jordà, Mònica Jiménez, Meri Nardi, Pilar Bernat, Sandra Barea i Marta Freixedas. Premi atorgat: 1.000 euros.

Projecte sobre la Sexoafectivitat realitzat per un equip transversal format per Jordi Fernández, Marta Colomer, Roser Martínez, Pilar Gaona, Mònica Jimé-nez, Yolanda Mesas i Anna Tubau. Premi atorgat: 1.000 euros.

Projecte sobre el Procés cap a la Planificació Cen-trada en la Persona (PCP) realitzat per l’equip trans-versal format per Victòria Mora, Pilar Fontan, Georgina Sala, Meri Camps, Moisès Solà, Cristina Casas, Eva Córdoba i Anna Pastoret. Premi atorgat: 625 euros.

Projecte sobre la Implantació del Model Centrat en la Família als Serveis de la Infància de la Fundació MAP realitzat per un equip transversal format per Marta Serratosa, Nani Mora, Pilar Bernat, Tomàs Sadurní, Naiara Muñoz i Anna Cañete. Premi atorgat: 625 euros.

Projecte sobre el Treball amb joves i adolescents realitzat per un equip transversal format per Moisès Solà, Jordi Fernàndez, David Font i Naiara Muñoz. Premi atorgat: 625 euros.

el MAP de prop

28

CONSELLS PER PROTEGIR-SE DEL SOL A L’ESTIUAmb l´arribada de l´estiu, passem més temps al carrer i ens veiem més exposats al sol i, per tant, als seus efectes. Ja siguis dels que busquen el bronzejat perfecte o dels que prefereixen passar el dia sota el para-sol , aquí tens alguns consells per protegir-te del sol aquests mesos:

Busca l´ombra si no és estrictament necessari estar sota el sol. Evita de manera especial expo-sar-te al sol quan la seva llum és més intensa, entre les 10 del matí i les 4 de la tarda. Prendre aquesta precaució és més necessària quan es tracta de llocs com la platja o llocs muntanyosos amb neu, ja que la sorra, l´aigua o la neu reflecteixen els raigs solars i el dany és doble.

Utilitza protectors solars de la forma adequada. Compra un protector solar que incorpori els 2 tipus de filtre solar: l´UVA i l´UVB. Els raigs ultravioleta de tipus A (UVA) tenen poca energia, però molta capacitat de penetració i poden danyar l´ADN. Són els causants del càncer. Els UVB afecten les capes superiors de la pell; són els principals responsables de les cremades. No hi ha una llei a nivell europeu que obligui les marques comercials a incloure filtres contra ambdós tipus de raigs, però actualment la majoria ho fa.

Els factors de protecció (SPF) indiquen durant quan temps aquests filtres solars són efectius. Suposem que m´estiro a la platja ara mateix i m´aplico una crema protectora. Tardo 60 minuts en cremar-me. Sense la crema, hauria tardat 15 minuts. Si dividim aquests 60 minuts que una persona tarda en cremar-se amb protecció entre els 15 minuts que tardaria normalment, el resultat és 4, xifra que coincideix amb el factor del filtre. És a dir, es tracta d´un retardador, per la qual cosa s´ha de repetir l´aplicació cada 2 hores i després de banyar-se o suar. Independent-ment de la pigmentació de cada pell, és igual d’important aplicar una quantitat generosa del producte (aproximadament la mida d´una nou per extremitat), així com hidratar la pell després.

Hidrata´t. Beu molta aigua i sucs. Són essencials per evitar la deshidratació en els dies de molt sol. Una alimentació amb alt contingut d´aigua com les fruites també ajudarà el cos a mantenir la hidratació. Els nens i les persones grans són més sensibles a la pèrdua de líquids, és a dir, es deshidraten ràpidament.

Protegeix-te davant de qualsevol situació. Els dies ennuvolats són gairebé tan perillosos per la pell com els dies de sol ja que ens arriba el 80% de la radiació del sol. El vent o refrescar-se sota l´aigua no ens protegeix del sol, només disminueix la nostra sensació corporal de calor.

Utilitza gorra i ulleres de sol. La cara i el coll són zones més exposades al sol. A més d´utilitzar productes per protegir-se del sol, és recomanable l´ús de barrets i gorres per protegir les zones de la cara i el coll i ulleres de sol per evitar els efectes nocius del sol als ulls i al contorn ocular. Per a una total protecció dels ulls, els vidres han de protegir el 99% o el 100% dels raigs UVA i UVB.

Finalment, dir que el 80% dels requeriments diaris de vitamina D s´obtenen prenent el sol entre 15-30 minuts diaris. La resta l´obtenim a través de la dieta. La vitamina D és necessària perquè el calci es dipositi als ossos. Junt amb una dieta rica en calci i exercici, millora l´estat d´ànim, millora la força muscular i millora la hipertensió, la diabetis, la fatiga, l’insomni i l’obesitat.

Sabies que...?

Residència

29

Segonamà / Transformart

Sabies que...?

30

AQUEST ESTIU, TREU PROFIT DELS MOBLES VELLS!

El taller de restauració de les botigues Segonamà de la Fundació MAP, d’on surten els mobles Transformart (www.transformart.cat), ens ensenya dues actuacions que ha fet per recuperar mobles estiuencs que us poden donar idees per equipar els vostres jardins i terrasses amb peces que potser guardàveu al traster.

Taula i cadires pel jardíEn aquesta època és molt habitual rebre enc‡rrecs per restaurar taules i cadires pel jardí. En aquest cas, ens hem trobat amb unes peces de ferro molt deteriora-des pel temps. El primer que hem fet ha estat decapar totes les peces amb un bufador perquè la pintura estava oxidada i en molt mal estat. Un cop netes, les hem pintat amb imprimació per tapar els porus i protegir-les de l’òxid. Llavors, hem hagut de fer dues capes més de pintura: una primera d’esmalt blanc i una segona de pintura a l’aigua de color verd clar per aconseguir un efecte diferent, més actual. I així ens ha quedat aquest bonic conjunt que ja llueix en un jardí particular.

Recuperar hamaquesSi disposeu de cadires-hamaca antigues, podeu fer que tornin a lluir a balcons, terrasses i jardins. Nosal-tres hem agafat dues cadires-hama-ca antigues, les hem netejat i les hem enriquit amb oli de llinosa per tal d’hidratar la fusta. Un cop fet això, les hem envernissat. Finalment, per tal de donar un toc estiuenc, les hem entapissat amb roba reciclada de matalàs amb estampat de ratlles blanques i blaves que fan un refres-cant efecte navy.

En aquest número de Capaç volem reproduir dues de les columnes que el periodista Carles Capdevila i Plandiura (1965-2017) va escriure al diari Ara, del qual va ser director, i que tant feien reflexionar sobre el fet quotidià. Capdevila estimava la vida i intentava transmetre-ho a través dels seus escrits diaris. Parava especial atenció als col·lectius més vulnerables i sentia una profunda admiració per mestres, educadors, directors d’esplai, educadors socials, infermeres i, en general, per les persones que tenen cura de les altres persones. Les seves columnes eren petits homenatges a tots ells.

Hi som per cuidar-nos amb molt de tacte 31/6/2016 – Diari AraCOM EMOCIONA un nadó quan et prem el dit amb tota la força de la seva maneta. I com trenca el cor un refugiat agafat desesperadament a la mà de qui el rescata al mig del mar. Hi ha mans empenyent cadires de rodes de gent gran o amb alguna discapacitat, mans que agafen el braç per ajudar algú a pujar l’escala. Parelles fent manetes. Hi ha aquella infermera que et posa la mà amb tendresa sobre el braç enmig d’una prova dolorosa, i la llàgrima que et cau no és pel mal, és per notar que algú connecta amb el teu patiment i et recorda que hi és. Agafar-nos la mà és el gest que hem inventat per escenificar l’acte més preciós, la companyia, el fet de ser-hi.

Hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser estimats, i per tant a cuidar-nos. I aquesta cura sempre ha reposat en el tacte. Hi ha autèntics mestres en l’art de trobar la pressió adient, que ho diu tot sense paraules.

(Entre parèntesis: escric aquesta columna 2000 escoltant I want to hold your hand, dels Beat-les. Ho dic per si la voleu llegir amb aquesta banda sonora.)

La cura de les persones és la tasca més important del món, i la menys valorada. L’han assumit i assumeixen molt més les dones, i l’encomanem a l’últim que arriba, de vegades dones immi-grants que deixen de tenir cura dels seus fills, que deixen el seu país, per tenir cura dels nostres avis. No ho tenim ben resolt ni ben encarat, ho anem delegant. I mentrestant en el món dirigit encara per la barreja de testosterona i infantilisme masculí, des de les finances i la tecnologia fins als pressupostos militars, es dibuixa un futur màgic ple de drons i de cotxes sense conduc-tor i ciutats que pretensiosament s’autoanomenen intel·ligents per com coordinen els semàfors. Ui, sí. El futur, en el millor dels casos, és allargar l’esperança de vida, i perquè la vida tingui esperança sempre caldran persones que ens cuidin i ens donin la mà amb molt de tacte.

31

La Reflexió

Diguem-nos coses boniques 27/05/2017 – L’última columna diària que va escriure al diari AraQUAN PARLO en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem compli-citats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.

En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós, perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà apressada o s’expressarà en likes superficials a les xarxes. En una societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat, tots anem prou enfeinats.

Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sorti-rem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques. No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentat-ges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes.

32

La Reflexió

33

La Contra

De quin humor es lleva? Generalment de bon humor, però tots tenim dies…

Per esmorzar, dolç o salat? Salat.Quin ha estat el millor dia de la seva vida? El naixement de la meva filla.

Una pel·lícula: no sóc massa de pel·lícules, però m’agraden les d’aventures i les d’acció.

Un llibre: recordo amb molta estima els llibres que llegim a l’escola. Els de “tria la teva història”.

Una cançó: qualsevol de Roxette.

A quin lloc li agradaria anar? Un lloc de mun-tanya, a la natura.

El seu plat preferit? Ànec amb peres.Una beguda: l’aigua fresca.

La seva millor qualitat: ser amable, amb ganes d’ajudar a qui ho necessiti.

El seu pitjor defecte: sovint penso poc amb mi.

Platja o muntanya? La muntanya, sense dubte.

Un color: sóc daltònic!, però tiro cap als blaus.

Una mania: sempre arribo a la feina 20 minuts abans de l’hora de començar.Un hobby: caminar i esports d’aventura a la muntanya.

Què li agradaria canviar? M’agradaria tenir més diners.

Un desig: felicitat per a la meva filla i que no li falti mai res.

Un programa de TV: reportatges del Disco-very Max.

Què la treu de polleguera? Quan alguna situació se’m torça de manera inesperada.

Què la fa plorar: la pèrdua d’un amic o fami-liar proper.

Una paraula que li agradi: estimar.

Creu amb Déu? M’agradaria creure-hi però crec que en el que es pot demostrar i de moment...

En una illa deserta s’hi enduria… el neces-sari per sobreviure-hi molt temps.

Pere Soy:“Arribo a la

feina 20minuts

abans decomençar”

En Pere Soy Seguí va néixer a Vall-fogona del Ripollès el 3 de juny del 1975. A dia d’avui encara viu a Vall-fogona. Treballa a la Fundació MAP des de l’any 2010. Va començar a la secció de Mapcable i actualment compagina la feina de Mapcable amb la de manteniment.

Fa tres anys va patir un ictus. Expli-ca que podia haver estat molt pitjor però que una situació d’aquestes et canvia la manera de veure la vida: aprens a conformar-te amb menys i valorar molt més el que tens.