SÚNION! T’EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D’ALEGRIA…

Carles Riba

Carles Ribaγ Neix el 23 de setembre de 1893 i

mor el 12 de juliol de 1959 a Barcelona

γ Estudià dret i lletres a la seva ciutat

γ Va viatjar a Alemanya, Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920, va col·laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana

γ Es va veure obligat a exiliar-se a França després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939

γ 1943 torna a Espanya

Un Poeta NoucentistaEl Noucentisme:

δ Moviment cultural i ideològic molt present a  Catalunya entre el 1906 i 1923. Dirigit políticament per “la lliga Ragionalista” (partit polític catalanista conservador – Prat de la Riba)

δ Característiques:

·ideari (segons el seu pensador i ideòleg Eugeni d’Ors)

Intervenció i arbistrisme: Trencaments amb l’esponeïtat i el romanticisme modernista

Classicisme: Raó per sobre dels sentiments (influència grega i romana) Civilitat: Ciutat i ordre = models Recerca de la perfecció formal

δ Autors Noucentistes: Eugeni d’Ors (assaig), Guerau de Liost (poesia), Josep Carner (poesia), Josep Maria de Segarra

(poesia i traducció), Carles Riba (`poesia i traducció)

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Núm. 2 de les Elegies de Bierville

Tema i context històricμ El tema principal del poema de Carles Riba és que

l’autor troba a faltar la seva pàtria, ja que va haver d’exiliar-se a França per culpa de la Post Guerra Espanyola (1936-1939)

ξ Aquesta segona elegia rememora l’enyorada experiència del viatge que havia fet a Grècia l’any 1927.

ξ En trobar-se perdut i desolat a l’exili francès el poeta evoca exaltat la imatge recordada del cap de Súnion amb el temple de marbre conservat de Posidó en un penya-segat a la costa de l’Àtica al sud-est d’Atenes.

ξ El temple de Súnion servia de far i guia als mariners que s’acostaven a Atenes. El poeta crea la comparació de la funció de Súnion amb la seva figura que fa de guia per poder tornar a la seva pàtria.

ξ El poema es tracta d'una elegia (poema que designa lamentació). En aquest cas per haver hagut de fugir del seu poble i per les ànsies de

tornar al seu país.

Anàlisis del poema

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:pel teu record, que em dreça, feliç de sal

exaltada,amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com

ell.Temple mutilat, desdenyós de les altres

columnesque en el fons del teu salt, sota l'onada rient,dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

λ En aquesta part, el poeta descriu el temple de Súnion tal com és per ell.

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;per l'embriac del teu nom, que a través de la nua

garrigave a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albirasúbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

λ La segona part, tracta de com el temple exerceix la funció de far que guia als mariners el qual també el descriu però des d’un altre punt de vista exercint més la funció de guia, que és el que fa Carles Riba per escriure aquest poema.

 

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albirasúbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Núm. 2 de les Elegies de Bierville

PersonificacióHipèrbole

comparació

comparació

encavallamentAl·literació

Paradoxa