1

Sumari

PÒRTIC . . . . . . . 2 per Sergi Plana i Planagumà

DES DELS MIRADORS DE LA SALUT . . . 3 per Kim Agustí

RECORREGUT DE LA LLETISSONADA 2016 . . 6 per Joan Blanch i Cardoner

NOTES I CONTROLS D'AVITUALLAMENT . . 15

PLÀNOL DEL RECORREGUT . . . . 16 per Jordi Freixa

PERFIL DEL RECORREGUT . . . . 18 per Jordi Freixa

EL CAMÍ DEL REI . . . . . 21 per Miquel Àngel Fumanal i Pagès

POU DE GLAÇ . . . . . . 23 GECA

L'ERMITA DE SANTA CECÍLIA . . . . 24 GECA

ELS MOLINS . . . . . . 26 per Marta Vila

MARE DE DÉU DE LA FONT DE LA SALUT . . 29 GECA

FIRMES COL.LABORADORES . . . . 30

Pòrtic

2

Bon dia, excursionistes,

L’edició d’aquest Lletissonada, i ja en són37, us portarà per la zona sud de la vall,un racó a on la muntanya s’ajau i permeti permetia el pas de la Catalunya centralcap a França. Un exemple clar és el camíral, molt a prop per on passem avui, queera utilitzat com a via d’accés, com amínim, des dels temps dels romans, jaque està documentat com a brancasecundària de la via romana en nom de“strata franciscana”, i molt transitat enèpoca medieval. Just en aquesta zona,tant en la guerra dels segadors com a lade successió, va haver-hi gransenfrontaments. I si ho mireu de lluny, iteniu present que a l’edat mitjana la valleren uns grans aiguamolls, veureu clarque aquest punt era l’únic que l’ésserhumà li permetia accedir a la nostra zonaremota o sigui que el punt flac de la Vallera la zona sud.

I sense recular gaires segles enrere, sabemque l’accés cap a la Vall d’Hostoles tambéera per aquesta zona on amb mules,carros i bous s’anava a buscar el coll d’Úriaper poder saltar a l’altre costat, igual comfarem nosaltres just després d’esmorzar. Anys més tard es va fer la carreterad’accés a Osona i que avui passarem persota.

Si considero que la zona Puigsacalm –Llancers – Falgars és la zona salvatge,agresta i nerviosa de la Vall d’en Bas, peron passarem avui és de caràctertranquil·la, desproveïda de cingleres,marcada per les rieres i rierols; i podem

considerar que la primera part de lapujada és la conca que proveeix aigua alriu Fluvià el qual neix just en aquestamateixa raconada. Tot i el caràcter afablede la zona, avui tampoc ens escaparemde fer un desnivell de 900 m. Ara, aixòsí, d’una forma gradual lliure de pujadesempinades i de grimpades.

Encara que no tingui accidents geogràficsremarcats, aquesta part de la vall, té elseu atractiu. Des d’aquí podremcontemplar, de sud a nord, tota lallargada de la plana, a més de trobar-nos, durant la primera part delrecorregut, en la zona menysfreqüentada pels excursionistes. Així,doncs, ja ho tenim tot per a poderdesconnectar-nos del dia a dia, del’estrès, de què el temps passi de pressa,dels crits, soroll, clàxons, etc. En pocaestona estareu immersos a un entornfantàstic, molses, rius, rieres, molins, faigi roures; gaudiu del què i del qui usrodeja, passeu-vos-ho bé, pareu-vos alsmiradors, no tingueu pressa, perquè laidea que nosaltres volem mantenir,durant els anys, és que sigui una marxapopular, que gaudiu d’aquest recorreguti que a mitja setmana, coberts de pols ode papers, puguem parar un moment,pensar en la Lletissonada, i poder-nossubmergir en el record, tot dient: “Quebé m’ho vaig passar!”

Companys excursionistes, a tots, usdesitjo un bon camí. Benvinguts a laXXXVII Lletissonada!

Sergi Plana i PlanagumàPresident del GECA

3

La carretera del Rei ens ha conduït desde la fondalada dels Hostalets fins alscims del Collsacabra. El nostre esforç esveurà ben aviat recompensat amb granspanorames, que esperem assaborir enun dia clar i transparent. Relaxem lescames i obrim ben oberts els ulls.

El Morro Alt de Roca-roja o de lesantenes, sostre de la Lletissonada ambels seus 1.069 metres, ens ofereix peròun panorama ben migrat. Els seus relleusarrodonits, i els boscos que envolten lesplàcides pastures i cobreixen els pendentspropers, amaguen bona part de l’entorn.El cingle d’Aiats, el santuari de Cabrera,la carena del Puigsacalm i el poble deFalgars, llocs prou coneguts d’anteriorsedicions de la caminada, són a ponent;no els veurem des del veí santuari. Peròno cal entretenir-nos més; continuem elnostre itinerari, que travessa uns paratgessingulars de la Garrotxa, partioners ambel terme de Pruit, del Collsacabra, i seguimcap al prat dels Alemanys i el santuari dela Font de la Salut.

La terrassa del santuari és el mirador perexcel·lència de la vall d’Hostoles, dedicata mossèn Jaume Borrell, on hi podrempassar una estona molt agradable, si elbon temps ens hi acompanya. Des d’allà,gaudirem guaitant el paisatge i tambéidentificant els llocs d’interès, que sónmolts. Anem-hi!

La vall d’Hostoles és molt asimètrica.Orientada de nord-oest a sud-est, la sevaobaga, precisament allà a on ens trobem,és molt pendent i força uniforme; ben alcontrari, la solana és solcada per boniquesvalls laterals, que des de la Salut podem

Des dels miradors de La Salut

contemplar a pleret. Són la de SantMiquel de Pineda, capçalera geogràficade la conca, la de Sant Iscle de Colltort,la del Vallac i la de Cogolls. La carena depla Buscàs i les Encies ens amaga la veïnavall de Llémena, però no la de Granollersde Rocacorba, que hi aflueix.

Una llarga carena separa la valld’Hostoles i de Llémena de la resta dela Garrotxa i les veïnes comarques delPla de l’Estany i el Gironès. Els seus cimsmés rellevants, des del punt de vistageogràfic, històric o excursionista, sónMurrià, coronat per una torre de l’antictelègraf òptic; la serra del Corb, la penyad’en Vidal, que guarda a la seva falda elforat de Rocalladre; el puig de Sant Joan,el castell de Colltort, el volcà deFontpobra, el cim de Sant Jordi, el FaigRodó i el Puigsallança, els dos únics quesobrepassen els mil metres; les trespuntes del castell de F inestres,l’emboscat puig de Capell, els cims deLlebrera, Montner i Golany, i el puig Soude Rocacorba, eriçat d’antenes.

El riu Brugent solca la vall i s’emporta elseu cabal cap al Ter. El seu naixementhidrogràfic l’hem de cercar a l’obaga, ala font Grossa de Riubrugent (oRebrugent), però la fresca fondalada aon brolla la cabalosa deu és benamagada; les cames ens hi portarand’aquí a una estona.

El vulcanisme va modelar la valld’Hostoles, però des del mirador de laSalut es fa difícil, avui dia, endevinar elseu rastre. El gegant de la contrada, elvolcà del Traiter, amb prou feinasobresurt dels relleus preexistents,

4

formats de gresos, però la colada basàlticaque va emetre, ara fa 46.300 anys, ocupael fons de la vall del Vallac i de la mateixavall d’Hostoles, fins més enllà de lesPlanes. El cràter en forma de ferraduradel puig de les Medes és més vistent,però la seva colada va córrer per la vallde Llémena. Altres cons volcànics, comho són el de Sant Marc o d’Artigues Roges,als nostres peus; el de Fontpobra, a lacarena de Colltort; i el de Montner, alL lémena, ens passaran gairebédesapercebuts. Relleus més propers ensamaguen el puig Roig i el cràter de canTià, a un costat i altre de la vall.

L’antiga frontera entre els comtats deBesalú i de Girona, annexats al deBarcelona amb més d’un segle dediferència, era vigilada i defensada pertot un seguit de fortaleses, documentadesa mitjan segle X o principis del següent.

Els castells d’Hostoles, de Puig Alder, deColltort, de Finestres i de Rocacorba esvan erigir en centres del domini feudaldel territori, més enllà de la integracióde Besalú a Barcelona, l’any 1111, i vanjugar un paper rellevant en les guerresremences. Des de la Salut podemcontemplar les imponents ruïnes delcastell d’Hostoles i els santuarisconstruïts sobre les restes dels de PuigAlder, l’actual capella del Salvador, iRocacorba; dels de Colltort i de Finestresnomés en podem distingir els seusdominants emplaçaments.

La mà de l’home va fer més que no pasel vulcanisme per transformar el paisatgeprimigeni. Sota la vigilància i la proteccióde les fortaleses, al voltant de lesesglésies, els nostres avantpassats vantreballar de valent fins a convertir la vallen un bon lloc per viure. Actualment,

5

dos grans nuclis, Sant Feliu de Pallerols,als nostres peus, i les Planes d’Hostoles,més a llevant, concentren la major partde la població. La resta del territoriconserva una estructura multisecular,amb masies esparses i templesaparentment solitaris.

Dues grans vies de comunicació servienels habitants de la vall d’Hostoles: lacarretera comarcal i el ferrocarril d’Olota Girona. Aquest segon va arribar a la valll’any 1900 i va transportar viatgers i,sobretot, mercaderies fins al 1969. Desde la Salut podem resseguir tot el seutraçat, però ja no hi veurem fumejar leslocomotores a vapor; convertit en carrilbici, dóna un nou servei als ciutadans.

Des del mirador de la Salut també podemcontemplar paratges més llunyans. Alnord, la vall de Bas sobresurt de lamodesta carena del puig de Gatonera; hipodem guaitar el sector industrial de SantEsteve d’en Bas i l’encastellat nucli delMallol. Més enllà, la carena de Sant PereMàrtir i la Rauta ens amaga la vall deRiudaura, però no la dominant serra dela Solana, que s’allarga des del SantMiquel del Mont fins a puig Estela. Unaltre cim amb el mateix nom és el sostrede la Serra Cavallera, que ja supera elsdos mil metres. I, en un darrer terme, elsPirineus, del Puigmal als cims d’Ulldeteri el Canigó, constitueixen un majestuósteló de fons per a un excel·lent panorama.

L’Alta Garrotxa és també davant delsnostres ul ls, des de l ’arrodonitMontfalgars i els cims de la vall del Bacfins a la Mare de Déu del Mont i el

Castellot de Falgars. En destaquen elComanegra i el singular puig deBassegoda, l’embut de França en la parlalocal. Un cim del Vallespir, la serraMonner, sobresurt de la pregona vall deSant Aniol d’Aguja i la serra de les Salines,sostre de l’Alt Empordà, ho fa de la Tossad’Espinau. L’Albera és encara més allevant.

La carena que delimita les nostres vallspermet de contemplar altres paratgesde valls i comarques veïnes. La carenade Batet de la Serra, San Abdó i SantSenén i Sant Julià del Mont en sobresurt;també ho fan, per l’àmplia collada delveïnat del Freixe, la serra de Ginestar,del Pla de l’Estany. Igualment com laserra de Rodes, el Pení i el cap Norfeu,de l’Alt Empordà. Al sud-est, la valld’Hostoles s’obre cap a la Selva i elGironès. Les seves muntanyes són mésmodestes i amb relleus aparentmentarrodonits. Santa Brígida, que domina lavila d’Amer, el puig d’Elena i Sant Roc dela Barroca, límit de la Garrotxa, formenun conjunt ben definit. Més enllàdistingirem la serra de Sant Grau, guaitadel tram final del Llémena. La capital, lesGavarres i l’Ardenya formen un altre telóde fons, sovint difuminat per la calitja.Només en dies excepcionalment clarsarribarem a identificar els seus cims,destriant-los en una immensa massaboscosa.

El nostre viatge visual des del miradorde la Salut s’ha acabat. Ara ens tocarelaxar la vista i fer treballar, altre cop,les cames. El clot de Rebrugent esperala nostra visita. Bona Lletissonada atothom!

Kim Agustí

6

Abans d'iniciar el recorregut voldria feresment a dues particularitats. La primeraseria la recuperació, en bona part, de lacarretera del Rei i d'algun altre tram delrecorregut i la segona la proximitat durantel recorregut, d’aquesta Lletissonada, aun bon grapat de Molins del Racó delGrau on hi havia set molins: el Molí del'Aubert, el Molí Vell, el Molí Nou, el Molíde Can Faló... I la segona de sis molinsmés a la banda de Sant Feliu de Pallerolsen el sector del Ribrugent: Can Saderra,Can Mates, Molí Nou, Can Norat, CanCampaneta i el Molí Noc. Després, ja enuna altra ubicació, en el Clot de Pallerols,el Molí de Pallerols.

Iniciem el recorregut des del Parc del’estació de Sant Esteve d'en Bas seguintpel Carril bici en direcció sud, cap al carrerAgutzil Ramon Martí. Després ja per uncamí de terra passarem el riu Riudauraper sobre el pont de la Cau. Un pontd’origen medieval. Més endavant i un coptravessada la pista de pòrtland que vacap a Can Renyina i el Bac, el mateix camíque seguirem de tornada, ens aproparema la masia de la Cau que ens quedarà ala nostra esquerra. Al cap de poca estonael camí que seguirem passa a tocar de lesMates, després per sobre d’un petit pontmedieval salvarem el torrent que baixadel Serrat del Margui i més endavant,després de passar per les Mates deTerrús, ens decantarem a la dreta perarribar en pocs moments a la carreterade Vic C-153. Aquesta la seguirem direcciósud cap a l’esquerra i després d’un petittram, ens caldrà travessar-la i continuaruns moments per un camí força ampleque va cap als Hostalets d’en Bas.

Després, tan bon punt haguem travessatel riu Fluvià per damunt del passallís,abandonarem la pista i girarem al’esquerra. A continuació passarem perel costat d'un camp de pomeres i anirema trobar la carretera de la Parcel·làriaque seguirem uns 200 metres fins al Molíde l’Aubert.

Abans del Molí, en el revolt anterior,ignorarem la pista que mena als Bertransi que hem seguit en altres edicions. Aixídoncs, passat el revolt, girarem a la dretaper continuar en direcció sud-est, untram marcat per Itinerànnia, però moltaviat deixarem el camí i entrarem dinsl'antiga bassa, ara eixuta, fins a retrobarel camí que continua pels vorals d'unprat. A l'esquerra ens quedarà l'entradade l'antiga bassa. Una mica més endavanta la dreta hi ha l'antiga tanca, anomenadadels gitanos, on temps enrereacampaven. També podrem veure untram recuperat i netejat de nou, pelGECA, de l'antic “Camí Ral”.

Després, a la dreta, dins el riu hi podemveure una resclosa que suposadamentservia per desviar l'aigua cap a la bassa.Més endavant arribarem a una pista ona la dreta hi ha una torre metàl·lica i unpontet per quan el torrent baixi massaple i no es pugui travessar per la passerao passallís. A l'esquerra hi tenim el MolíVell.

En aquesta Lletissonada un cop arribemal Molí Vell ignorarem el camí quetravessa el pont en direcció sud i menacap al collet de la Cidera i camí Ral.Seguirem per l'esquerra, entre la cabana

Recorregut XXXVII Lletissonada

7

i la casa, voltant-la en direcció sud-est,després ignorarem la pista que perl'esquerra va a la casa de l'Aubert. Deseguit, davant nostre, veurem la masiade Carbonell enlairada i un xic separadadel camí, on ignorarem el camí que hipuja. El camí travessa algun rec que passaa l'ombra d'alguns plataners i altres arbresa la nostra dreta.

Més endavant tornarem a travessar unrec i a la dreta, en el torrent, i podemveure una petita resclosa i a l'altra bandade la resclosa s'enfila un curt corriol capals camps. Uns 50 m més endavanttravessarem el Rec del Ginestar i ara elrecorregut ens farà passar per al mig deprats, mentrestant, a la dreta i amuntpodem veure l'altiplà de Falgarsdestacant la Tossa de Pujolriu. Notrigarem gaire a passar per sota de la casa

de la Boada, a la nostra esquerra la Fontdel Boix. En aquest punt la pista que ensve de la dreta retorna cap al Molí Vell ial camí Ral.

Després del Molí Vell arribarem a untram de pista de pòrtland que seguiremcap a la dreta. Després, i abans que lapista torni ser de pòrtland deixarem elcamí a l'esquerra que passa per la casade Siurana i s'enfila cap a Coll d'Úria.Tornarem a passar un rierol seguintdirecció sud decididament, deixarem lacasa del Molí Nou a la dreta mentrecontinuarem la pista per l'esquerra i,des d'aquí, en direcció oest veurem elsplans de Falgars, Pujolriu, etc.Després de deixar el Molí vell, arribarema la casa els Aulets on ens esperarà elPRIMER CONTROL, el trobarem a l'era.

Vista del recorregut des del Molí de l’Aubert

8

Tots els recs i rierols que hem anat passantdes del Molí Vell fins aquí, s'alimentenmajoritàriament de les aigües que baixende la Serra Gatonera, Serrat de la Boada,Serra de Sobremont i Coll d'Úria.Quan sortirem de la casa, ignorarem elcamí de la dreta que va a un vell i espatllatpont de fusta i a can Pinyana. Aquestpontet de fusta en mal estat el tornarema veure aviat, a la dreta, abans de passaruna portella metàl·lica.

Així doncs, sortint del Control, i anant unxic enrere, trobarem la pista que hemseguit fins a la casa. Ens cal travessar-laper anar a passar el rierol que recull lesaigües del rec de la Torrentera i del Clotde la Teuleria que es barregen aigüesamunt a prop de Costa de les Vinyes.Passat el rierol, trobarem un camí, elseguirem a la dreta, però molt aviatl'abandonem girant a la dreta per anar apassar per una porta metàl·lica.Continuant en la mateixa direcció ensanirem enfilant per feixes herbades i pratsque deixarem més enllà a la dreta CanFeló. Anem en direcció a la font de CanFeló, no gaire lluny del recorregut, peròque no hi passarem.

A uns deu minuts del primer control,arribem a una antiga pista, a l'esquerra imés amunt hi ha una aixeta, hem detravessar la pista i continuar feixes amuntiniciant la CARRETERA DEL REI. Aprofitoper dir que no s'ha de confondre amb elCamí Ral, de Vic a Olot, tot i que el tenima la nostra dreta, a l'oest, no massa llunyd'aquí, i més o menys a mig quilòmetreen línia recta. Més endavant deixarem uncorriol que hi fa via.

Aquest primer tram és força ample ienvoltat de boixos i més endavant tambéper roures. Anirem seguint-lo amb laseva paret de pedra a vegades al'esquerra, a vegades a la dreta i tambéper sobre en alguns indrets. Prop demitja d'hora després del primer control,anant per la carretera del Rei, passaremper la zona dels castanyers del Carbonell.Més endavant, quan el camí s’eixamplao fa un xic d'esplanada, tenim a lesenvistes, cap a l'est, el Coll d'Úria, méso menys a la nostra mateixa alçada iencara no a un quilòmetre en línia recta.En aquest punt el recorregut, ara mésbac, gira a la dreta, seguirem altre copcap al sud i continuarem pujantsuaument per entremig de roures,boixos, heura i algun grèvol... la paretens tornarà a quedar a la dreta i de tanten tant hi caminarem pel damunt, elbosc es va aclarint i tornarà a aparèixeraltra vegada el faig. Cap a la nostraesquerra hi ha el Pla de Gratallops i a ladreta el Clot de la Teuleria.

Caminant pel damunt de la paretpassarem pel costat del Castanyer d'enBaga que queda a la nostra esquerra.Mentre anem pujant a la nostra dretaens quedarà el Clot de la Teuleria forçaemboscat.

Quan portarem aproximadament 1,5 km,des del Primer control, creuarem un camía la dreta que en direcció oest va a trobarel del camí Grau, en l'indret de laPixanera dels matxos i cap a l'est, al'esquerra, va cap al Pla de Gratallops,fins a trobar la pista de Coll d'Úria.Continuarem pujant i ben aviat, a uns

Recorregut XXXVII Lletissonada

9

150 metres més endavant, passatl'encreuament trobarem la pista de Colld'Úria a Roques Estretes, el Torrent i elColl, la travessarem direcció sud icontinuarem caminant per sobre la paretde la carretera del Rei. Al cap de pocaestona arribarem a la pista que havíemcreuat abans, ara ja dins del municipi deSant Feliu de Pallerols. Seguirem amunt un centenar de metres més, i dos minutsdesprés la deixarem, ara enllosada, i enarribar a una fita girarem a l'esquerra decop. Continuant per la carretera del Reide pujada. Moments després, a terra, al'esquerra del camí i al costat d'un arbrei en la mateixa paret, hi ha les restes delque potser va ser un petit abrigall fet ambpedres i de forma circular. Anirem pujanti arribarem a una esplanada força arbradasituada al caire de la Serra del Bruc, aquíens decantarem decididament a la dreta,direcció sud-est, i continuarem ascendint.Al cap d'una estona, a la nostra dreta,passarem pel costat de l'avenc del Brucarran de terra i al costat del camí.

Continuarem pujant suaument pel caire,força ample, per entremig de roures i faigde la serra del Bruc. Per l'esquerra, a l'est,on el pendent o desnivell és més fort oaccentuat, és el Grau de Tràfec.Deu minuts després de l 'avenc,abandonarem la carretera del Rei, quesegueix recta cap al Pla de Tràfec, i girema l'esquerra direcció est i sud-est per uncorriol poc marcat que ens farà rodejarper sota el Pla de Tràfac. Força al principid'aquest camí haurem de passar un filespinós. Des d'aquest indret, mirant endirecció nord i per entremig dels arbres,es pot veure la població d'en Bas.

Ben aviat veurem el Pla de Tràfac a lanostra dreta i el resseguirem pel costat,en direcció est. Aquest tram del corriol,que pels costats del camí hi ha forçabardissa, s'acaba aviat arribant a unapista que va de nord-est a sud-oest i queseguirem a la dreta pel mig de pratspujant suaument en direcció sud.Més endavant passarem un altre fil i ensanirem decantant a l'esquerra. Al fonsper la dreta i per davant tenim vistes del'alta Garrotxa i el Pirineu. Crec que hemfet la part més dura del recorregut,almenys pel que fa a la pujada.

Hem de passar un altre fil, i arribarem auna pista on al costat esquerre hi ha unabeurador pel bestiar. Entrarem a lacomarca d'Osona que recorrerem durantun quilòmetre i mig aproximadament.Trobem marques grogues d'Itinerànnia.Ignorarem la pista que segueix cap a ladreta i que passant per les RoquesEstretes continua cap al Torrent i el Collfins a la carretera de Falgars. Nosaltresens decantarem a l'esquerra direcció est.Aquesta pista està limitada a banda ibanda per un fil espinós i prats depastura. Un xic més enllà, a uns cincminuts, a la dreta hi ha un altreabeurador de pedra pel bestiar i faunasalvatge. A l'esquerra trobarem un boscde pi-avet, mentre passem pel Serrat del'Estany. Abandonarem durant unsmoments la pista que estem seguint igirarem a la dreta per anar a visitarl'Estany del Coll, ignorant a l'esquerra,una pista que va a Roca-roja. Des d'aquí,anant pel costat dels prats ens dirigirema l'Estany del Coll i en dos minuts hiarribarem. L’Estany queda a la nostra

10

dreta, el resseguirem breument ipassarem per un pontet de fusta. Un copvorejat travessarem una tanca de fustareculant breument ascendirem pel prat,direcció est, fins a retornar a la pista quefa poc haurem abandonat.

Ara continuarem cap a l'est en direccióa les torres dels fils de la llum, anant persota i pel costat. Moments després enssepararem dels fils, que seguirem persota, i girarem a l'esquerra ficant-nos pelbosc de pins i bedolls o arbres blancs.Quan retrobarem la pista, travessaremun pas canadenc on al costat hi ha unaltre abeurador. Seguirem per la pistapassant pel Pla de l'Estany Xic, quanarribarem a un encreuament, la pista del'esquerra, direcció nord, va també aRoca-roja i la de la dreta en direcció sud,

va a Coma-serra fins a la carretera deVic C-153. Nosaltres seguirem recta i unminut després ens decantarem al'esquerra, pel prat, per assolir la fita ipunt més alt d'aquesta LLETISSONADA,el Morro de Roca-roja, de 1.069 m.

Des d'aquest punt del recorregut, en unaltre apartat d'aquest llibret en KimAgustí fa una explicació de lapanoràmica. Des d'aquí aniremdescendint suaument cap a l'est perretrobar la pista que seguíem, però quehaurem abandonat per assolir el Morro.Arribarem a uns prats amb arbres, indretanomenat la Plaça Vella o Pla delsAlemanys. Passarem pel Collet de l'Arç,aquí nosaltres travessarem el camí opista que va a la Salut direcció cap alnord i les Pedres Encantades al sud-est.

L’estany del Coll

Recorregut XXXVII Lletissonada

11

Continuem cap a l'est del bosc voltantper sobre del Santuari. Seguirem aquestrecorregut uns dos o tres minuts i desprésgirarem cap a nord-est per descendir unfort desnivell, en ziga-zagues, fins a laplaça del Santuari de la Salut, a 1.028 mon trobarem el SEGON CONTROL il'Esmorzar.

Des d'aquest lloc es pot gaudir d'un amplipanorama visual, especialment des de laterrassa on hi ha un mapa orientat. Tambéen Kim Agustí en fa una àmplia explicacióen una altra apartat d'aquest llibret.Sortirem de la Salut passant per sotal'arcada al costat del santuari, uns metresmés amunt, i al costat d'una caseta detransformador agafarem per la dreta uncorriol que va descendint primer ràpid idesprés més suaument en direcció nord-

oest cap a la baga de la Salut. Unquilòmetre aproximadament mésendavant, al costat d'una gran roca, quehi ha a la dreta, hem de decantar-noscap a la dreta direcció nord i ignorant elcamí que s'enfila cap a la Feixassa. Totseguit ens dirigirem cap al Pla Bufadorson arribarem en uns cinc minuts més,passant per una fageda forçaesclarissada. Un cop al Pla ens hem dedecantar cap a la dreta per anar a trobarla Barraca dels Carboners, on arribarem després de voltar una gran roca quedeixarem a l'esquerra. La Barraca delsCarboners, que ens queda més amunta l'esquerra, aprofita una altra gran rocaque servia d’aixopluc o d’abrigall. Aquesttram de recorregut pot estar ple defullaraca segons l' època de l'any.

La barraca del Pla de BufadorsRoca al Santuari de La Salut

12

Uns minuts més endavant haurem degirar 90 graus a l'esquerra, direcció oest,perquè el camí que seguíem ens portaria de dret a la carretera C-153. Pocs minutsdesprés ignorarem un camí que surt perla dreta i girarem fort a l'esquerra endirecció al Torrent de Rebrugent i a laFeixassa. Un minut després passarem peruna antiga plaça carbonera i aviatarribarem al Torrent de Rebrugent.Estem a prop de la carretera C-153 lad’Olot a Vic, la passarem per sotaaprofitant el pas cobert del Torrent deRebrugent. Passat el pont i per sota lacarretera girarem de cop a l'esquerra icontinuem baixant pel costat mateix delRebrugent. Tot baixant, a l'altra bandadel torrent, hi ha la bauma o Bassa delsenglar que si algú vol podrà visitar-la.És una visita opcional que estaràconvenientment indicada travessant eltorrent en un punt indicat.

Els que no hi optin, seguiran baixant per travessar-lo més avall, en un punt concreti a l'altra banda trobarem el camí delsque hagin anat a visitar la Bassa delsenglar. Ara ens anirem separant deltorrent a poc a poc fins que més avalltornem a trobar-lo. Abans ignorarem uncamí a la nostra dreta, que ve de laRovirola i aquí girem a l'esquerra direccióoest, altra cop cap al torrent deRebrugent. En pocs minuts arribarem ala Mina de la Font Grossa al costat deltorrent. Torrent que encara no hem detravessar i el camí que s'enfila per l'altrabanda del torrent cap a Coll d'Úria i pelCastanyer de Sant Miquel que es potveure des d'aquí.

Pocs minuts després de la mina arribema la Font Grossa que acostuma a brollaren abundància. Després de la fontignorarem un camí que s'enfila per ladreta i nosaltres continuarem avall pelcostat del torrent de Rebrugent direcciónord-est. Una mica més avall ensdesviarem un moment per a visitar elSalt de la Capa i uns minuts despréstrobarem un pal indicador amb algunsrètols com el de l'itinerari 23, queseguirem des de la Font Grossa, font delMolí Nou, font de la Fàbrega i Sant Feliude Pallerols. Més avall, a l’esquerra,passarem pel costat d'una casa enrunadaCan Saderra. Continuarem per l'itinerari23, i molt aviat passarem per un tramplaner amb arbres i aurons. A l'esquerratrobem un altre pal indicador, també

Recorregut XXXVII Lletissonada

Salt de la Capa en el Riu Rebrugent

13

una casa enrunada, el Molí de CanSaderra. A la dreta deixarem el corriolque marxa cap al Molí Nou, perònosaltres voltarem completament perl'esquerra en direcció al Torrent deRebrugent que ens cal travessar perdamunt d'unes passeres que trobaremarribant a Can Mates, també enrunada.Passat el torrent, en una raconada hi hael Molí de Can Mates, abandonat.Continuem pel costat esquerre del torrentpujant suaument i en un punt concret,per l'esquerra, baixa la pista de Coll d'Úria,itinerari 23 i l’anirem seguint cap a ladreta pel costat del torrent.

Seguirem pista avall amb camps a dretai esquerra, un xic apartat en aquestabanda podrem veure el Molí Nou i benaviat arribarem al Molí de CanCampaneta, que passarem pel costat.Aleshores, arribarem a una pista asfaltadaque girarem a l'esquerra. Més endavantal cantó dret, i un xic apartada, hi ha lafont de la Fàbrega, que no hi passarem.Anant per asfalt girarem a l'esquerra onhi ha granges i a la dreta la casa de Molíde Can Campaneta. Seguirem endavanti deixarem la pista asfaltada que porta aSant Feliu. Allà, girarem a l'esquerradirecció nord-oest per pista de terra ambcamps de conreu a banda i banda, unagranja...

Més endavant trencarem a la dretaabandonant per uns moments aquestapista i visitarem el Pou de Glaç, que estàa tocar. Aquest pou havia estat unverdader frigorífic natural. Després devisitar-lo retornarem a la pista per anarcap a la font del Mosquer, no gaire lluny.

Abans d'arribar-hi ens cal tornar aabandonar la pista uns momentstrencant cap a l'esquerra i travessar eltorrent per un passallís que de seguitarribarem a la font del Mosquer. Detornada ens cal passar un pontet de fusta,a pocs metres on hem deixat abans elcamí per visitar la font, cap a l'esquerrahi ha l'antiga Teuleria. Passarem pel costatd'un plataner força gran on ignorant lapista de l'esquerra seguirem de dret talcom tornem de la font per anar a voltartot el camp que ens queda a l'esquerra.A la dreta hi tenim el Torrent de la Fontde l'Obi i el Pla de Llongafollia. Despréscaminarem de planer, i molt a prop,arribarem al Pont de Ferro del Carril-bici,d’en Bas–Olot, que seguirem durant unquilòmetre més o menys en direcciónord-oest.

Un cop en el Carril-bici, la primera casaque veiem a l'esquerra un xic apartadaés Pujabé i a la dreta Can Telledes, i mésendavant el molí de Pallerols. Despréspassarem per sota un pontet per on passala pista que va de la carretera C-63 a lamasia de Pallerols a la nostra esquerra.

El Molí de Can Campaneta

Uns passos més endavant, cap a la dreta,a tocar del riu i sota de la carretera C-63, hi ha la font de la Fontana. El mas dePallerols ens queda a l'esquerra i mésendavant, un minut més tard, passarempel costat del Mas Llepard. A l'alçada deCan Llepart hi ha l'indicador del km 39de Les vies verdes i uns 200 metres mésendavant, del mateix del Carril-bici, a lapart de ponent, hi ha dos bancs de fustaque formen part del mobiliari de les viesverdes.

Després travessarem per un pontet sobreel rec de Sobremont. Quan el riu lacarretera i el Carril-bici tomben tots trescap a la dreta, direcció nord-est, nosaltresels abandonarem i girarem cap al'esquerra passant una cadena icontinuarem per una pista herbada queen uns dos-cents metres ens portarà al'ermita de Santa Cecília. Seguint peraquesta pista o prat a mesura que ensacostem a l'ermita podrem veure a lanostra dreta, mirant a nord, la casa delClaperol. Arribats a l'ermita de SantaCecília, veiem a la façana principal unrellotge de sol. Aleshores haurem arribatal TERCER CONTROL.

Els orígens de l'ermita són romànics.També sobre l'ermita hi trobareu mésinformació en un altre apartat d'aquestllibret. Aquesta ermita està en unaclariana des d'on albirarem cap al sud-oest la Salut, el Puig dels Moros i el Far,que només treu el cap.

Deixarem l'ermita a la dreta i voltaremcap a l'esquerra pujant unes escales defusta per enfilar-nos per un corriol cap

La Creu del Sastre

als camps o prats. Anirem pujant pelserrat direcció oest i seguint per unfrondós corriol, uns minuts després del'ermita, passarem per una vella iatrotinada escala de fusta, feta ambtroncs, o el que queda d'ella i un cop adalt ens decantem cap a la dreta.Un xic més endavant trobarem, en elcostat dret del camí, una petita creugravada a la pedra. És la Creu del Sastre,sobre la qual hi ha dues versions bendiferents: una és la del crim passionald’una baralla per una mossa i l'altra lad'un sastre que anava a la Baga i semblaque malalt, va morir en la dita casa. I elsestadants, per estalviar-se problemes,l'abandonaren prop de Santa Cecília.Continuarem el recorregut i de tant entant farem algunes petites ziga-zaguesper tal de guanyar els relleixos que anemtrobant on també les pedres i roquesens ajuden a superar-los.

Més endavant ignorarem un corriol a ladreta que va a la bassa de l'Oruga i a laBaga i continuarem pel més fressat endirecció oest. Uns minuts desprésretrobarem aquest corriol. La vegetacióque anirem trobant majoritàriament ésde boix i alzines, però també algun pi.

Recorregut XXXVII Lletissonada

(continua a la pàgina 19)14

19

Més endavant girarem a l'esquerra ianirem pujant amunt i, després desuperar alguns relleixos més, trobaremuna pista i a l'esquerra, molt a prop, ensqueda el Coll Sesarques de 668 m, peròno acabarem d'arribar-hi. Així, doncs,des d'aquest camp, també disposaremd'una bona esplanada des d'on podremgaudir d'una àmplia vista a la cinglerad'Aiats, Cabrera, i el Pla de Falgars. Doncs,des de Santa Cecília haurem anatprotegits pel bosc.

En aquesta collada, en temps reculats,s'hi havien cultivat cigrons i fesols.A partir d'aquí ens decantarem a la dreta,canviarem de direcció de la qual seguíemi com a referència haurem d'anar a trobarun arbre, una Blada, des d'oncontinuarem el recorregut ascendint.Anirem cap al nord seguint pel caire dela Serra Gatonera que fa de partió entreels municipis de Sant Feliu de Pallerols ila Vall d'en Bas. En algun punt d'aquesttram es pot veure, per entremig del bosc, la casa de la Baga al fons mirant a ladreta i cap avall. Aquest darrer tram delrecorregut és molt agraït de fer, ja quepuja zigzaguejant amb suau pujada finsa arribar a un lloc on al costat dret delcamí hi ha un roure força corpulent ibonyegut. Després del roure passaremunes roques i ja estarem al Puig Gatonerade 735 m. En aquest darrer tram hi haforça roures i trigarem una mitja hora desde l'ermita de Santa Cecília. Des d'aquestpuig tenim bona vista cap a ponent: laVall d'en Bas, els Hostalets de Bas i laserralada del Puigsacalm al fons.

Després del Puig Gatonera aniremdescendint mantenint-nos pel caire però

més decantats cap a la Vall d'en Bas,amb gairebé tot baixada i pla, fins alfinal del nostre recorregut. Un xic mésavall ignorarem un corriol a l'esquerra iarribarem a una petita esplanada on enshem de decantar per la dreta, despréspassarem algun tram de fort pendent itambé trobarem, per aquest indret,algun grèvol abans d'arribar al collet dela Baga o del Casot de 656 m. Unavegada al collet trobarem un palindicador que senyala cap a l'esquerrael camí del Casot i que també va cap alTerrús. És un collet força ampli i ambbones vistes per a les dues bandes.

La vista que tenim des d'aquí va de lacinglera d'Aiats fins als Llancers.Per a continuar el nostre recorregut,haurem de passar un fil i un cop passattrobarem una pista, que ignorarem, ique ni cal trepitjar-la. Cap a sud-estmena a la Baga i per al nord-est a Peraltai la Calcina. El nostre recorregut ens fadecantar a l'esquerra, direcció oest,iniciant una suau pujada. Un copdeixarem el collet, ben aviat, entraremaltra vegada al bosc i passarem unaportallera de ferro on surt un corriol perl'esquerra que va al Casot. Després elcamí es fa més ample però ben aviat eldeixarem per agafar un corriol per ladreta perquè aquesta pista ens portariacap al Bac de la Cau pel Serrat d'enMargui.

Més endavant trobarem una altraesplanada amb una pista que perl'esquerra aniria a trobar la que hemdeixat fa uns moments. Nosaltrescontinuarem direcció nord-oest.Mig quilòmetre després del collet

(prové de la pàgina 14)

La cova de La Carrera

Bibliografia:Mapes Vall d’en Bas - Les Preses 2012 i de la Garrotxa zona volcànica 2011Llibrets d’altres LletissonadesSant Feliu de Pallerols, per Xavier Solà Colomer - Quaderns de la Revista de Girona

arribem a les runes de la casa de CanVentós i allà deixarem la pista que va perla dreta i voltarem les runes perl'esquerra. En un parell de minuts mésarribarem a una esplanada amb uneslloses a l'esquerra, anomenat el Serratde les Lloses. Des d’aquí anirem a trobarel camí cap a la dreta per arribar a unapista que haurem de seguir cap a la dreta.Un minut després, si seguim la pista,girarem cap a l'esquerra direcció a unaroca amb un arbre al mig que veurem aldavant nostre. Passada aquesta roca, ambl'arbre al mig, al cap de poc ensdecantarem cap a la dreta passant perun tram ombrívol envoltat de boixos queel fa força fresquet i fosc.

Més endavant deixarem a la dreta la fontde la Carrera o de la Teula, ara eixuta.Després, passada la font, girarem al'esquerra abans d'arribar al torrent,anirem baixant i tornarem a seguir percamí ample. Uns passos més endavanttravessarem el torrent sec i de seguidatombarem a l'esquerra i seguirem peltorrent fins a la cova de la Carrera queens queda a la dreta del recorregut.Continuarem fins a la pista, la travessaremi en aquesta ocasió, passarem uns fils, itambé pel mig de la llenya o estelles,estarem en el QUART CONTROL.

Quan sortirem del control, seguirem rectaen direcció oest pel mig dels prats pervoltar pel darrere la Cabana de la Carrerafins a la carretera de la casa.Des d’allà veurem el mas de la Brugada,que ens quedarà a la dreta, i a pocadistància, abans de passar per CanRenyina, que ens queda, més endavanti a l'esquerra. Des d’aquí seguirem la pista

de pòrtland cap a la dreta fins a arribaral Bac, on després de la casaabandonarem la pista i girarem al'esquerra. En aquest tram del recorregut,a la nostra esquerra podem veure lapoblació de Sant Esteve d'en Bas.

Així doncs, passada la casa del Bac,deixarem l'asfalt i tombarem a l'esquerraseguint per una pista de terra cap a laCanova, després de la casa i el pont queestà a tocar, girem a l'esquerra direccióoest, deixarem el pou o font a la nostradreta, i en menys d'un minut trobaremel Carril-bici i entrarem a Sant Esteve,que seguirem per l’andana fins al Parcde l'Estació on ens trobarem el CINQUÈCONTROL i l' ARRIBADA. Desitjar-vosmolta sort i que en gaudiu a plaer i finsa l’any que ve!

Com sempre agrair als companys delGECA i col·laboradors que m'hanacompanyat i ajudat per descriure aquestrecorregut de la XXXVII LLETISSONADA.

Joan Blanch i Cardoner

20

15

Recordeu aquesta data:7 de maig de 2017 - XXXVIII LLETISSONADA

El GECA també es modernitza i en les pròximes edicions, és convenient fer lainscripció per internet. Aquesta tindrà un descompte d'1 €, tant si ets o no soci.

* L’organització no es farà responsable dels accidents que puguin tenir llocdurant la marxa.

* El control de l’esmorzar es tancarà a les dotze del migdia, i el d’arribada, ales cinc de la tarda.

* EL GECA tindrà llocs d’avituallament. Malgrat això, aconsellem portarcantimplora, així com calçat i roba adient per anar a la muntanya.

* Es recomana, també per a properes Lletissonades, que us inscriviu i pagueuper Internet, entrant a la web geca.cat.

Notes

Controls d'avituallament patrocinats per:

C/ Compositor Pedrell, 2717800 OLOT

Tel. 972 273 502Fax 972 271 257TM 609 721 019

aestartus@carboniquesolot.comwww.horeca-net.com

C/ Ample, 33-3517176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 972 690 193Fax 972 690 452

RE

CO

RR

EG

UT

DE

LA

XX

XV

II L

LE

TIS

SO

NA

DA

Itine

rari

de la

XXX

VII L

letis

sona

da

Avís a tots els excursionistes!- Cal que tothom que participi en la marxa porti material adequat per anar d’excursiócom botes o bambes de muntanya, impermeable o capelina.

- Tot i que hi haurà avituallaments, recomanem que es porti alguna cosa de beurei menjar.

- L’excursionista que abandoni ha de comunicar-ho al control més proper, tot donantel seu nom i número de telèfon.

- Avui durant un Km, aproximadament, passarem pel Carril bici, tingueu molt decompte en aquest tram, i si us plau, respecteu als ciclistes, perquè som nosaltresels qui envaïm el seu terreny.

La Crida del president:La Garrotxa significa terra aspra, trencada i de mala petja, i encara que el camí d’avui no tinguillocs exposats evidents, cal tenir compte en tot el recorregut i estem gairebé segurs que en algunpunt haureu de posar una mà a terra.L’orografia que segueix aquest Lletissonada és de les menys agrestes des de fa anys tot i això novol pas dir que no tinguem un desnivell elevat (+905 m); és per aquesta raó que no hem detectatgairebé cap punt conflictiu que pugui alentir la marxa del gran grup. Tot i això per a no trobar cuaenlloc, us recomano sortir dels 400 primers.Com cada any, hem primat tenir un recorregut magnífic a una pista ample, ja que pocs llocsqueden a la nostra província que es puguin fer rutes llargues només per camins; així doncs noens tingueu en compte si hi ha algun embús, tingueu paciència que segur que en aquest punt hihaurà algun company de l’organització per donar-vos un cop de mà.

C

C E

C

C

C E

CO

NTR

OL

ESM

ORZ

AR

PARC

DE

L'ES

TACI

Ó D

ESA

NT

ESTE

VE D

'EN

BAS

SORT

IDA

I ARR

IBAD

A

Perfil

San

t Est

eve

d’en

Bas

San

t Est

eve

d’en

Bas

Pon

t med

ieva

l"L

es M

ates

"E

l Mol

íVe

llLa

car

rete

rade

l Rei

Cas

tany

er d

'en

Bag

a

Est

any

del C

oll

Mor

ro a

lt de

Roc

a-ro

ja

San

tuar

i de

la S

alut

Pla

Buf

ador

s

Clo

t de

Reb

ruge

nt

Nai

xem

ent d

el ri

u R

ebru

gent

Pou

del

Gla

çB

icic

arril

San

taC

ecíli

a

Ser

ra G

aton

era E

l Ven

tós

Cov

a de

la C

arre

ra

2n C

ontro

li E

smor

zar 3r

Con

trol

4rt C

ontro

lLa

Car

rera

1r C

ontro

lE

ls A

ulet

s

Dis

tànc

ia a

cum

ulad

a (k

m)

Altitud track (m)

18

21

El camí del Rei

Aquest camí del Rei, també conegutper carretera del Rei (així l’anomenaval’enyorat Josep Taiant, en “Pep delMolí Vell”), és una via de comunicacióantiga, d’origen incert, que igual queel camí Ral o del Grau, permet salvarel desnivell entre l’altiplà deCollsacabra i la plana de la Vall d’enBas.

El recorregut normalment es fa desde les cotes altes cap a la Vall, i s’iniciaen el denominat camp de Trafa,proper a la masia del Coll. Allí sabemque l’any 1709 s’hi havien instal·latalts càrrecs militars de l’exèrcitborbònic durant la Guerra deSuccessió. D’altra banda el topònim“Trafa” o “Tarafa”, com s’anomenavaal segle XVII, és d’origen incert, i nosembla tenir res a veure amb la variantpopular “tràfec”, que podria suggeriruna certa intensitat de “trànsit” enaquella zona. Tarafa va ser un llinatgede la petita noblesa existent al Pla del’Estany i Girona, amb ramificacionsen altres indrets.

Les restes conservades permetenapreciar un camí de molta entitat,d’amplada considerable, entre 4’5 i 6metres, que es dibuixa per lamuntanya seguint el desnivell en

trams més aviat suaus. Encaras’observen les parets laterals depedra seca que encintaven la calçada,i s’intueix que en molts trams podriahaver estat empedrat. Tanmateix eldesús, l’abandó i sobretot l’acció del’aigua l’han malmès fins al punt degairebé desaparèixer en algunssectors. Els talussos són les partsmillor conservades, en alguns tramsamb certa alçada, superior als 180cm, i tot i que la mida de les pedresés més o menys regular, i en algunspunts la dimensió augmenta fins asemblar un mur ciclopi.

A diferència d’altres caminsd’aquestes contrades, com el ja citatcamí Ral o el camí de la Portellera,no es té cap referència documentalconcreta sobre el seu passat o la sevaconstrucció. Les formes estructurals,un cop comparades amb caminsconeguts com el Grau, la via delCapsacosta, etc., revelen que fouintervingut als segles XVIII i XIX, peròno n’expliquen l’origen, que podriaser molt més antic. En tot cas fouabandonat molt abans que els altres.Tal vegada podem trobar-ne una pistaen un document del 29 d’agost de1428 (poc després de la sèrie olotinade terratrèmols), quan el consell dela ciutat de Vic, reunit amb autoritatsi prohoms, deliberà sobre una cartadel rei Alfons el Magnànim, per la

22

qual e l monarca demanavacol·laboració en la construcció d’unacarretera que servís per abastir lesdrassanes de Barcelona amb fustesprocedents dels boscos del vescomtatde Bas: «lo senyor rey ha fort grancor e voler que de la ciutat deBarchinona fins en los boschs delbescomtat de Bas puguen anar carrosper portar fusta dels dits boschs laqual es molt bona per a rems e enaltres coses per fusta de mar».

En la carta quedava ben explicitat,doncs, que es tractava de construiruna via per la qual poguessin transitar

carros carregats de troncs, i en aixòel camí del Rei compleix un requisitindispensable: una ampladaconsiderable i pendents suaus, ambrevolts amples i llargues rectes( inex i stents a l Grau) , avu idesfigurades entre els arbres iparcialment recuperades pelvoluntarisme dels membres delGECA. Un cop més l’excursionisme ila L let issonada obren nousinterrogants als historiadors i valorenel patrimoni ocult en el nostrepaisatge. A gaudir-lo!

Miquel Àngel Fumanal Pagès

Pou de glaç

La nevera, casa de neu, pou de glaç,pou de neu, poua o cava és aquellaconstrucció feta foradant el terra enles muntanyes on neva durantl'hivern. Aquests clots es realitzenamb el propòsit d'omplir-los de neuo gel després de les nevades, per talde disposar-ne durant la resta de l'any.Generalment una nevera era un poucircular. La part superior es tancavaamb una coberta en forma de voltaque tenia unes obertures perpermetre la introducció i l'extraccióde la neu o el glaç, tot i que devegades disposaven d'una entradainferior per a l'operació d'extracció.Abans que hi hagués fàbriques de gel,l'emmagatzemament i distribució degel va arribar a ser un negociimportant que involucrava una partsignificativa de la població rural. Se'ntroben exemples al llarg de tot elMediterrani oriental. Una llegenda del'Alacantí diu que el gelat fou inventat

23

per un oriünd de Xixona queregentava una de les antiguesneveres de gel que es troben a lesmuntanyes al voltant d'Alcoi.

L'activitat de les geleres artificials ésconeguda des de temps dels romans;el seu gran desenvolupament vatenir lloc entre els segles XVI i XIX, ihan estat utilitzades fins a mitjansegle XX, quan, amb l'aparició delsprimers frigorífics, cauen en desús.Fins a aquest moment la conservaciód'aliments es realitzava gràcies a lasalmorra, als adobs, a les conserveso a l'aprofitament de la neu. Aquestúltim sistema va ser la base per a untreball i una professió que vaperviure fins a aproximadament1931.

En l'antiguitat clàssica, els metges japrescrivien la utilització del fred ambfinalitats medicinals. Aquest ús es varecuperar amb força en elRenaixement. La primera obramonogràfica europea sobre aquesttema, pel que sembla, és del metgevalencià Francisco Franco, originaride Xàtiva i es titula Tractado de lanieve y del uso della (Sevilla, 1569).A més de les aplicacions mèdiques ide conservació, existeix el vessantlúdic de consum d'aliments freds ogelats, sòlids o com a begudes.

GECA

L’ermita de Santa Cecília està situadadins la parròquia de Sant Miquel dePineda, a la capçalera de la valld’Hostoles. És una ermita moltmodesta, però amb una llarga història.

La primera referència, de l’ermita,data del 1176 en què el senyor delmas Pallerols donà a Pere de SantaCecília la part corresponent a unmallol (una vinya) per ser el senyordirecte del mas i de la capella delmateix nom. Segurament va aprofitar,el moment de prosperitat, per fer-laconstruir a prop del seu mas.El 1289, Maria de Santa Cecília donàla masoveria a la seva filla Guillelma

amb motiu del seu casament ambBerenguer de Riera, que aportà 50sous barcelonesos. Com a testimonisignà el cavaller Ramon de Sant Romàque va cobrar els 50 sous i era el nousenyor directe. El mateix, que el1303, va vendre a Pere Estanyol i aArnal de Carrera tots els masos ibordes que tenia a la parròquia deSt. Miquel de Pineda amb el de SantaCecília inclòs.

L’any 1335, el mas, afectat per lapesta, quedà abandonat i erm. Elsseus habitants es van traslladar a laCellera de Sant Feliu de Pallerols.El 1364, Dalmau de Carrera i Guillemde Pallerols, amb un intent de tornara habitar l’antiga masoveria de SantaCecília, hi van establir a Elisenda de

L’ermita romànica de SantaCecília, de Sant Feliu de Pallerols

24

25

Condamina, hereva i senyora del masCondamina de St. Feliu de Pallerols.Però el 1378, Guillem de Pallerols vavendre la seva part al rector de St.Feliu i uns anys més tard, el 1407,Dalmau de Carrera amb el seu fillAntoni també vengueren a MariaDurana, el domini directe de la meitatque els tocava de la masoveria deSanta Cecília. Maria Durana en va ferdonació perpètua al benefici diaconalde St. Feliu i al reverent GuillemClausells amb la condició que secelebressin tres misses anuals per laseva ànima.

A principis del segle XVI, tenim lesdarreres referències sobre el traspàsde propietat d’aquest mas, quecomptava amb 35 vessanes de terra.El 1516, Joan Viladecans vengué lamasoveria de Santa Cecília a JaumeLLapart del mas LLapart per 17 lliuresbarceloneses i durant els dos seglessegüents, l’ermita caigué en unperíode de decadència. Però mentreromania dempeus i amenaçava ruïna,el mas ja havia desaparegut.

L’estructura de l’edifici correspondriaa una construcció medieval amb unparament d’opus caementium grolleri bast, arrebossat de calç. És d’unasola nau amb l’absis semicircular i lacoberta de doble vessant.

A finals del segle XVII i principis delXVIII, es va refer el temple i s’obrirenuna finestra i una porta al costatnord-est, on hi devia haver l’antigaporta romànica. El bisbe Joan deTaberner manà al mas Llapart queenrajolés la capella i l’any 1737 es vaconstruir la sagristia i el cobertadossat a la part del llevant.

El 1863, Mossèn Isidre Mataboschva fer restaurar l’ermita i la vareformar en l’estil neoclàssic: la nauva ser encalanada i dividida en trestrams per unes pilastres. La direccióde la façana es va canviar, deixantque la principal fos al sud. S’obrí unaporta sota el cor, es coronà amb dosmerlets i un campanar centrald’espadanya. L’altar major estàpresidit per una figura de la Santadins d’un retaule de fusta neogòtic.

El dia 22 de novembre se celebravala festa de Santa Cecília, patrona delsmúsics, amb un aplec i una missa.Actualment, l’aplec té lloc eldiumenge següent de la diada i éstípic fer-hi una arrossada.

Breu recull històric de l’article deXavier Solà Colomer, publicat a laComarca d’Olot, núm. 1076, el 23 denovembre del 2000

GECA

Un molí fariner és un mecanisme per moldre gra, mogut normalment per laforça de l’aigua i que s’utilitza per a trinxar, desfer o alterar l’estructura dediferents matèries.Segons l’energia que els fa moure, podem distingir els molins de vent, elsmolins de sang (energia animal), els molins de foc i també els molins d’aigua.Segons la seva utilització els podem classificar en molins de guix, d’escorça,de sal, d’arròs, d’oli o també el molí fariner.

Els Molins

1 = la cabra2 = la tremuja3 = el graduador4 = el canalot5 = la filoseta6 = el riscle7 = l’engegador8 = la mola volandera9 = la nadilla10 = la boixa11= la mola sotana12 = coll-ferro13 = el farinal14 = la farinera15 = l’arbre16 = el rodet17 = la canal18 = el pany19 = l’agulla20 = el dau21 = el banc22 = l’alçador23 = el carcabà.

Esquema, tallat un quart, delsmecanismes d’un molí fariner

Les peces principals són:

26

27

Els molins hidràulics requereixen uncorrent d’aigua com a font d’energiaper transformar-la en energiamecànica. Per això s’empra una rodavertical d’eix horitzontal o una rodahoritzontal d’eix vertical, de maneraque la roda queda totalment encontacte amb l’aigua.A gairebé tots els molins hi trobemles mateixes peces, però en algunsmecanismes en podien faltar, ja queno totes les peces són imprescindibles.Ara bé, tots els molins estan formatsper la part inferior o carcabà i per lapart superior o obrador.Pel que fa als de la zona dels Hostaletsde Bas, observem que la majoriadisposen de moltes de les partsrepresentades a la imatge adjunta enel full anterior, que explicaré totseguit.

Els molins fariners de Jordi Bolòs iMasclans i Josep Nuet i Badia.

Els molins del racó del GrauEl racó del Grau era un lloc idíl·lic peraprofitar l’aigua del riu, ja qued’aquella zona en neix el riu Fluvià, ihi ha bastants afluents. La millormanera per aprofitar l’aigua era ambels molins fariners, i la veritat és queper la poca superfície que ocupa n’hihavia 7, que eren: Can Faló, CanPinyana, Molí Nou, Molí Vell, Molí del’Aubert, Molí de la Cidera i Molí dela Llobatera.

Molí de l’AubertSeguint el curs del riu, el pròxim molíque trobem és el molí de l’Aubert,avui en dia inexistent, excepte labassa i la cabanya que encara sónvisibles. Estava situat a uns 100metres de la casa de l’Aubert, peròtambé comptava d’una casahabitable. A l’any 1970 allà on hi haviala casa hi van fer la construcció de lacarretera parcel·lària, i actualment aun costat de la carretera hi ha la bassai a l’altre la cabanya del gra.

Molí VellEl Molí Vell és el que ve a continuaciódel Molí Nou. La casa fou construïdaamb vàries etapes, i tota laconstrucció ronda al voltant del 1600-1700. El molí el van fer funcionar finsl’any 1920, a partir d’aquesta èpocahi van posar una turbina quefuncionava amb aigua i a més demoldre gra, feia llum i en feien perells i pels amos que vivien alCarbonell. Llavors al 1970 van decidirsubstituir la turbina per un molí petit

La bassa del Molí de l’Aubert

elèctric, perquè ja disposavend’electricitat. Del molí d’aigua enqueda la bassa, la sortida de l’aigua ila majoria dels mecanismes, peròl’estructura que es veu clarament ésla de la turbina, que no funcionaperquè a través dels anys s'ha anatmalmetent. El Molí Vell no va quedargaire afectat durant l’aiguat, el queva quedar més afectat van ser elscamps de la vora que van quedarplens de pedres i arbres.

Molí NouSi anem seguint el tram del riu Fluviàtrobem que just després de CanPinyana hi ha una casa anomenadaEls Aulets, la qual no disposa de molí,però just al costat de la casa hi ha unasortida subterrània de l’aigua que surt

del molí de Can Pinyana i la porta alMolí Nou. El Molí Nou és una casadel segle XVIII i a la casa hi trobemllindes de l’any 1816 i 1806, això ensindica que com moltes d’aquestescases de pagès van ser construïdesde mica en mica. En temps de guerra,els propietaris la van haverd’abandonar i des de llavors el molíno ha mòlt més. Llavors el propietariva arreglar tota la casa menys la partdel molí. Del molí només en quedala bassa, la sortida de l’aigua la molasuperior situada a l’exterior de la casaque fa la utilitat d’una taula.

Molí de Can FalóSi comencem per l’inici del riu Fluvià,el primer molí que trobem és el molíde Can Faló. Aquest molí va ser undels més perjudicats amb l’aiguat del’any 1940.Va caure mitja casa i el molí va quedartotalment destrossat, però avui endia encara s’hi pot veure la majorpart de l’estructura. Els que vivien ala casa a l’època de l’aiguat es vansalvar perquè es van refugiar a lacabanya que queda una mica mésapartada del riu que no pas la casa.El Molí de Can Faló era el que teniamés bon proveïment d’aigua, perquèli arribava aigua del Fluvià i tambéaigua de la Font de Can Faló, peraquesta raó la bassa és de les méspetites perquè sempre disposavad’aigua i no depenia de cap molí demés amunt.

Marta Vila

Molí elèctric del Molí Vell

28

29

Santuari de la Mare de Déude la Font de la SalutEn plena Garrotxa, a 1.028 m d’altitud, elsantuari gaudeix d'una balconadaesplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles,la vall d’en Bas, el Canigó i l’Alta Garrotxa.El conjunt es troba en la cruïlla de l’anticcamí d’Amer a Rupit i a Vic. El santuaride la Mare de Déu de la Salut és delspocs santuaris dels quals en coneixemamb certesa històrica el seu origen. L’any1646, el pagès Joan Carbonés va implorarel patrocini de la Mare de Déu persalvaguardar la seva collita de lesfreqüents tempestes, i va col·locar unaimatge sota la roca on avui s’assenta elcambril de la Mare de Déu. Dos anys méstard va sol·licitar permís al Vicari Generalde la diòcesi de Girona per construir unapetita capella en el lloc, i des d’aquellmoment, aquest magnífic paratge naturalva ser centre de devoció mariana de lacontrada.

Malgrat patir els avatars de les diferentsguerres que tant fan patir els indretsisolats –com per exemple la Guerra delFrancès, quan el santuari fou ocupat per

una divisió francesa que va matarl’ermità-, la devoció popular no s’aturà,i al llarg del segle XIX la Salut gaudí demillores constants: s’amplià la capellal’any 1832, es van construir edificisannexes vers el 1847, es va renovar laimatge, l’any 1857, amb una esculturanova feta a Barcelona –l’antiga es guardàen un altar lateral - i cinc anys més tardes beneïa la primera pedra de la façananeoclàssica que encara veiem avui.

El santuari fou saquejat l’any 1936, i lesdues imatges de la Mare de Déu forendestruïdes. Passada la Guerra Civil, esreprengué el culte i es colocà una novaimatge, a semblança de l’antiga, el 24 desetembre de 1939. Des d’aleshores, elSantuari és un lloc viu, molt estimat ivisitat pels feligresos de les parròquiesveïnes, i és un recer de pau i tranquilitatque convida a la reflexió.

http://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-font-de-la-salut/659/l_ca

GECA

Ctra. de Vic, nau 2Tel. 972 690 484 - Fax 972 690 806

e-mail: moblesbas@teleline.es17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

www.embotitsmasoliver.com

Tel. 972 691 018 - Mòbil 678 910 590Els Casals

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Pere Colom Canal

Del ramader al consumidor

C/ Miquel Oliva, 4Tel. 972 690 738

HOSTALETS (Vall d’en Bas)

Polígon Industrial LA SERRAC/ Escultor Lluís Curós i Morató, 417176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 972 690 333 - Mòbil 690 022 329gt9.joan@gmail.com

Visites guiades a la granjawww.maslacoromina.cat

30

JOAN PUJOLi SERRAT

C. Eugeni d'Ors, 6Tel. 972 690 169

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

C. Sant Rafel, 19Tel. 972 691 015

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Construccions i restauracions

Còrsega, 272, entlo.08008 BARCELONA

e-mail: vicat@vichycatalan.es

C/ Sant Ignasi, 12Tel. 616 896 890

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

31

RestaurantLA CASILLA d'en BAS

Crta. Martins, 24 - Parcel.la 517176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 972 690 426 - Fax 972 690 476www.bas-sl.com - info@bas-sl.com

C/ Armenguer, 1017176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. i Fax 972 690 045 - 606 562 962fusteriabarcons@hotmail.com

Amanides, brasa i embotitCuina oberta tot el dia

Tel. 972 690 350Ctra. C-63, km 65 - St. Esteve d'en Bas

C/ Ferran Lapart, 1117176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 652 129 617

32